Taula de continguts
97 les relacions: Apantallament elèctric, Atmosfera estel·lar, Cadena protó-protó, Calor, Camp magnètic, Capacitat tèrmica, Càlcul de variacions, Cicle CNO, Conducció tèrmica, Constant dels gasos, Convecció, Corona solar, Cos negre, Cromosfera, Densitat, Eclipsi de Sol, Efecte túnel, Electró, Electró-volt, Energia tèrmica, Equilibri hidroestàtic, Equilibri tèrmic, Equilibri termodinàmic, Espai de fases, Espícula, Espín, Espectroscòpia, Estat quàntic, Estrat, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Evolució estel·lar, Fermió, Flux turbulent, Foc, Fonó, Força centrífuga, Fotosfera, Fusió nuclear, Gas ideal, Gradient tèrmic, Gram, Granulació fotosfèrica, Gravetat, Heli, Heliopausa, Heliosfera, Hidrogen, Ió (àtom), Inèrcia, ... Ampliar l'índex (47 més) »
- Astronomia estel·lar
Apantallament elèctric
llei de Coulomb. En física, l'apantallament del camp elèctric és l'amortiment dels camps elèctrics causat per la presència de portadors de càrrega mòbils.
Veure Estructura estel·lar і Apantallament elèctric
Atmosfera estel·lar
Foto presa durant l'eclipsi solar del 1999 L'atmosfera estel·lar és la regió exterior del volum d'un estel, i es troba per sobre del nucli solar, la zona de radiació i la zona de convecció.
Veure Estructura estel·lar і Atmosfera estel·lar
Cadena protó-protó
La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.
Veure Estructura estel·lar і Cadena protó-protó
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Veure Estructura estel·lar і Calor
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Estructura estel·lar і Camp magnètic
Capacitat tèrmica
La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.
Veure Estructura estel·lar і Capacitat tèrmica
Càlcul de variacions
El càlcul de variacions es va desenvolupar a partir del problema de la corba braquistòcrona. El càlcul de variacions és un problema matemàtic consistent a buscar màxims i mínims (o més generalment extrems relatius) de funcionals continus definits sobre algun espai funcional.
Veure Estructura estel·lar і Càlcul de variacions
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Veure Estructura estel·lar і Cicle CNO
Conducció tèrmica
La conducció tèrmica o conducció de calor és un mecanisme d'energia tèrmica entre dos sistemes basat en el contacte directe de les seues partícules que tendeixen a igualar la seva temperatura o estat d'excitació tèrmica.
Veure Estructura estel·lar і Conducció tèrmica
Constant dels gasos
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant instrumental que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.
Veure Estructura estel·lar і Constant dels gasos
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Estructura estel·lar і Convecció
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Veure Estructura estel·lar і Corona solar
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Estructura estel·lar і Cos negre
Cromosfera
Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.
Veure Estructura estel·lar і Cromosfera
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Estructura estel·lar і Densitat
Eclipsi de Sol
Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala) eclipsi total del 1999 Vist des de la Terra, un eclipsi solar succeeix quan la Lluna passa entre el Sol i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.
Veure Estructura estel·lar і Eclipsi de Sol
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Veure Estructura estel·lar і Efecte túnel
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Veure Estructura estel·lar і Electró
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Estructura estel·lar і Electró-volt
Energia tèrmica
bilions de vegades). L'energia tèrmica és la part de la energia interna d'un sistema termodinàmic en equilibri que és proporcional a la seva temperatura absoluta i s'incrementa o disminueix per transferència d'energia, generalment en forma de calor o treball, en processos termodinàmics.
Veure Estructura estel·lar і Energia tèrmica
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Veure Estructura estel·lar і Equilibri hidroestàtic
Equilibri tèrmic
En termodinàmica i en mecànica estadística, l'equilibri tèrmic és l'estat en el qual s'igualen les temperatures de dos cossos.
Veure Estructura estel·lar і Equilibri tèrmic
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Veure Estructura estel·lar і Equilibri termodinàmic
Espai de fases
En física i matemàtiques l'espai de fases és un espai matemàtic on es representen tots els possibles estats d'un sistema, de manera que cada un d'aquests possibles estats correspongui a un únic punt d'aquest espai.
Veure Estructura estel·lar і Espai de fases
Espícula
miniatura En botànica, l'espícula o espigueta és la inflorescència característica bàsica de les poàcies o gramínies i de la família de les ciperàcies.
Veure Estructura estel·lar і Espícula
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Estructura estel·lar і Espín
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Veure Estructura estel·lar і Espectroscòpia
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Veure Estructura estel·lar і Estat quàntic
Estrat
* Estrat (geologia), capa de roca o sòl amb unes característiques pròpies que la distingeixen.
Veure Estructura estel·lar і Estrat
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Veure Estructura estel·lar і Estrella compacta
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Estructura estel·lar і Estrella de neutrons
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Estructura estel·lar і Evolució estel·lar
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Estructura estel·lar і Fermió
Flux turbulent
Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.
Veure Estructura estel·lar і Flux turbulent
Foc
Foc en flama Ignició i extinció del foc d'una pila de fusta.Foc a càmera lenta (1000 frame/s) El foc és una reacció química d'oxidació violenta d'una matèria combustible.
Veure Estructura estel·lar і Foc
Fonó
Modes normals de progressió de la vibració a través d'un cristall. Un fonó és un quàntum d'energia d'una ona mecànica en una xarxa cristal·lina rígida, de la mateixa manera que un fotó ho és d'una ona electromagnètica.
Veure Estructura estel·lar і Fonó
Força centrífuga
La força centrífuga és una força inercial (forces també anomenades "fictícies" o "pseudoforces") que tendeix a allunyar els objectes del seu centre de rotació quan segueixen un moviment circular.
Veure Estructura estel·lar і Força centrífuga
Fotosfera
La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.
Veure Estructura estel·lar і Fotosfera
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Estructura estel·lar і Fusió nuclear
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Veure Estructura estel·lar і Gas ideal
Gradient tèrmic
En les ciències atmosfèriques (meteorologia, climatologia i altres camps relacionats), el gradient tèrmic (habitualment de l'atmosfera terrestre, més en general de qualsevol fluid) és una quantitat física que descriu en quina direcció i a quin ritme canvia més ràpidament la temperatura als voltants d'un punt determinat.
Veure Estructura estel·lar і Gradient tèrmic
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Veure Estructura estel·lar і Gram
Granulació fotosfèrica
La granulació fotosfèrica és l'aspecte que presenta la «superfície» solar (anomenada fotosfera), formada per un gran nombre de grànuls brillants en moviment.
Veure Estructura estel·lar і Granulació fotosfèrica
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Estructura estel·lar і Gravetat
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Estructura estel·lar і Heli
Heliopausa
L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.
Veure Estructura estel·lar і Heliopausa
Heliosfera
Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.
Veure Estructura estel·lar і Heliosfera
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Estructura estel·lar і Hidrogen
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Estructura estel·lar і Ió (àtom)
Inèrcia
En física, la inèrcia és la dificultat o resistència amb la qual els cossos s'oposen a un canvi d'estat pel que fa al seu moviment.
Veure Estructura estel·lar і Inèrcia
Ionització
Ionització provocada pel xoc de dos àtoms d'hidrogen. Un d'ells perd l'electró: H + H -> H + p^+ + e^- La ionització és el fenomen per mitjà del qual un àtom o una molècula elèctricament neutres es converteixen en un ió.
Veure Estructura estel·lar і Ionització
Irradiació
La irradiació és el procés mitjançant el qual un cos s'exposa a radiació.
Veure Estructura estel·lar і Irradiació
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Estructura estel·lar і Kelvin
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Estructura estel·lar і Llum
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Estructura estel·lar і Lluminositat
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Estructura estel·lar і Massa
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Estructura estel·lar і Massa solar
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Estructura estel·lar і Mecànica quàntica
Medi interestel·lar
El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.
Veure Estructura estel·lar і Medi interestel·lar
Moment
En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.
Veure Estructura estel·lar і Moment
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Estructura estel·lar і Nana blanca
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.
Veure Estructura estel·lar і Nana roja
Núvol d'electrons
Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat.
Veure Estructura estel·lar і Núvol d'electrons
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Estructura estel·lar і Neutrí
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Estructura estel·lar і Nucli atòmic
Opacitat
Comparacions d'opacitat (1), translucidesa (2), i transparència (3); darrere de cada panell hi ha una estrella. Un material presenta opacitat quan no deixa passar la llum en proporció apreciable.
Veure Estructura estel·lar і Opacitat
Ordre de magnitud
Un ordre de magnitud és la classe d'escala o magnitud de qualsevol quantitat, on cada classe conté valors en una proporció fixa respecte a la classe anterior.
Veure Estructura estel·lar і Ordre de magnitud
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Veure Estructura estel·lar і Pascal (unitat)
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Veure Estructura estel·lar і Període de rotació
Pic de Gamow
Corba de Gamow representada juntament amb els dos factors que la formen. La major part de les reaccions nuclears es donen a la regió de màxima eficiència (15-30 keV), però, l'energia típica estel·lar és de 1keV. S'anomena pic de Gamow (Gamow peak en anglès) al punt òptim d'energia en el qual es donen la majoria de les reaccions nuclears a una estrella.
Veure Estructura estel·lar і Pic de Gamow
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Estructura estel·lar і Plasma (estat de la matèria)
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Estructura estel·lar і Pressió
Principi d'Arquimedes
Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.
Veure Estructura estel·lar і Principi d'Arquimedes
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Estructura estel·lar і Principi d'exclusió de Pauli
Procés adiabàtic
Gràfica d'un procés adiabàtic en funció de la pressió ''p'' i el volum ''V''. L'àrea groga és el treball associat al canvi entre els punts A i BUn procés adiabàtic és aquell en el qual el sistema (generalment, un fluid que realitza un treball) no intercanvia calor amb el seu entorn.
Veure Estructura estel·lar і Procés adiabàtic
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Veure Estructura estel·lar і Protoestrella
Protuberància solar
Vídeo d'una protuberància solar del 30 de març de 2010 Una protuberància és un flux de plasma solar molt gran i lluminós que, partint de la fotosfera solar, s'estén a la zona de la corona solar allunyant-se milers de quilòmetres a conseqüència de les forces del camp magnètic del Sol.
Veure Estructura estel·lar і Protuberància solar
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Veure Estructura estel·lar і Radi (geometria)
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Estructura estel·lar і Radiació
Radiació de frenada
Radiació de frenada produïda per un electró d'alta energia desviat en el camp elèctric d'un nucli atòmic emet un fotó de raigs X. La radiació de frenada o bremsstrahlung (de l'alemany bremsen «frenar» i Strahlung «radiació») és la radiació electromagnètica d'espectre continu produïda per la desacceleració d'una partícula carregada, sovint un electró, quan interacciona amb un nucli atòmic, amb una altra partícula o amb un camp electromagnètic.
Veure Estructura estel·lar і Radiació de frenada
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Estructura estel·lar і Radiació electromagnètica
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Estructura estel·lar і Radiació gamma
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Veure Estructura estel·lar і Reacció nuclear
Recorregut lliure mitjà
Camí lliure mitjà, conegut com a recorregut lliure mitjà, (1 /u) o longitud de relaxació, és donat per la inversa del coeficient d'atenuació lineal o i és la distància mitjana en la qual viatja una partícula en un mitjà atenuant, abans que aquesta interaccioni.
Veure Estructura estel·lar і Recorregut lliure mitjà
Rotació estel·lar
Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.
Veure Estructura estel·lar і Rotació estel·lar
Secció eficaç
En física nuclear, la secció eficaç (cross section en anglès) es defineix com la probabilitat d'interacció entre dues partícules.
Veure Estructura estel·lar і Secció eficaç
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Estructura estel·lar і Seqüència principal
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Estructura estel·lar і Sol
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Estructura estel·lar і Supernova
Taca solar
Taques solars l'11 de juny de 2004. Una taca solar és una regió del Sol amb una temperatura més baixa que la seva contornada, i amb una intensa activitat magnètica.
Veure Estructura estel·lar і Taca solar
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Estructura estel·lar і Termodinàmica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Estructura estel·lar і Terra
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Estructura estel·lar і Tipus espectral
Velocitat angular
La velocitat angular es representa per la lletra grega \omega \. El seu mòdul indica amb quina rapidesa s'efectua el moviment; i el seu sentit, el sentit de la rotació. Per facilitar els càlculs normalment es treballa a escala, utilitzant el signe per diferenciar el sentit de rotació, i es representa amb una fletxa giratòria.
Veure Estructura estel·lar і Velocitat angular
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Estructura estel·lar і Vent solar
Zona de convecció
Granulacions 9. Prominència La zona de convecció és la capa exterior de l'interior del Sol.
Veure Estructura estel·lar і Zona de convecció
Zona de radiació
La zona de radiació és la zona mitjana de l'interior del Sol.
Veure Estructura estel·lar і Zona de radiació
Vegeu també
Astronomia estel·lar
- Atmosfera estel·lar
- Bombolla de vent estel·lar
- Camp magnètic estel·lar
- Catàleg d'estels
- Cinemàtica estel·lar
- Corba de llum
- Designació d'estrella variable
- Dinàmica estel·lar
- Esfera d'influència (forat negre)
- Estel
- Estel fix
- Estrella binària amb embolcall comú
- Estructura estel·lar
- Evolució estel·lar
- Formació estel·lar
- Formació i evolució del sistema solar
- Fotosfera
- Funció de massa inicial
- Límit d'Eddington
- Lluminositat solar
- Massa estel·lar
- Metal·licitat
- Microturbulència
- Moviment diürn
- Moviment propi
- NASA Exoplanet Archive
- Nomenclatura estel·lar
- Nucleosíntesi estel·lar
- Nucli estel·lar
- Ortus helíac
- Població estel·lar
- Polarització circular
- Pols circumestel·lar
- Radi solar
- Rotació estel·lar
- Sistema fotomètric UBV
- Starburst
- Temperatura efectiva
- Teorema de Vogt-Russel
- Vent estel·lar