Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Aire, Argó, Capacitat tèrmica, Coeficient de dilatació adiabàtica, Condensació, Condicions normals de pressió i temperatura, Constant de Boltzmann, Constant dels gasos, Diòxid de carboni, Energia cinètica, Energia de Gibbs, Entalpia, Entropia, Factor de compressibilitat, Força intermolecular, Gas, Gas ideal, Gas noble, Heli, Henri Victor Regnault, Hidrogen, Líquid, Liqüefacció de gasos, Llei de Boyle, Llei de Charles i Gay-Lussac, Llei dels gasos ideals, Llista de propietats termodinàmiques, Massa, Massa molar, Mòdul de compressibilitat, Mecànica estadística, Mol, Neó, Nitrogen, Nombre de partícules, Oxigen, Potencial químic, Potencial termodinàmic, Pressió, Regla de la cadena, Rudolf Clausius, Temperatura, Temperatura termodinàmica, Teorema d'equipartició, Teoria cinètica molecular, Tercer principi de la termodinàmica, Termodinàmica, Volum atòmic, Xoc elàstic, Zero absolut.
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Gas ideal і Aire · Veure més »
Argó
Largó és l'element químic de símbol Ar i nombre atòmic 18.
Nou!!: Gas ideal і Argó · Veure més »
Capacitat tèrmica
La capacitat tèrmica o capacitat calorífica (normalment denotada per una C sovint amb subíndexs) és la magnitud física mesurable que caracteritza la quantitat de calor necessària per canviar la temperatura d'una substància una quantitat determinada.
Nou!!: Gas ideal і Capacitat tèrmica · Veure més »
Coeficient de dilatació adiabàtica
El coeficient de dilatació adiabàtica és la proporció entre la capacitat calorífica (també anomenada capacitat tèrmica) a pressió constant (C_P) i la capacitat calorífica a volum constant (C_V).
Nou!!: Gas ideal і Coeficient de dilatació adiabàtica · Veure més »
Condensació
Condensació de la humitat ambiental a la superfície de la garrafa per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior. Condensació formada sobre l'ala d'un avió en una zona de baixa pressió La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició.
Nou!!: Gas ideal і Condensació · Veure més »
Condicions normals de pressió i temperatura
En química, el terme condicions normals de pressió i temperatura (abreviat CNPT) implica que la temperatura referenciada és de 0 °C (273,15 K) i la pressió d'1 atm (definida com a 101.325 Pa).
Nou!!: Gas ideal і Condicions normals de pressió i temperatura · Veure més »
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Nou!!: Gas ideal і Constant de Boltzmann · Veure més »
Constant dels gasos
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant instrumental que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.
Nou!!: Gas ideal і Constant dels gasos · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Gas ideal і Diòxid de carboni · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Gas ideal і Energia cinètica · Veure més »
Energia de Gibbs
L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs, és una funció d'estat, simbolitzada per G, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat: G \equiv U + P \cdot V - T \cdot S.
Nou!!: Gas ideal і Energia de Gibbs · Veure més »
Entalpia
L'entalpia (simbolitzada H, també anomenada contingut calorífic; del grec thalpein, 'escalfar') és una mesura de l'energia d'un sistema termodinàmic.
Nou!!: Gas ideal і Entalpia · Veure més »
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Nou!!: Gas ideal і Entropia · Veure més »
Factor de compressibilitat
El factor de compressibilitat, denotat per Z, és una propietat termodinàmica adimensional molt útil per modificar la llei dels gasos ideals de tal manera que sigui vàlida pel comportament d'un gas real.
Nou!!: Gas ideal і Factor de compressibilitat · Veure més »
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Nou!!: Gas ideal і Força intermolecular · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Gas ideal і Gas · Veure més »
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Nou!!: Gas ideal і Gas ideal · Veure més »
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Nou!!: Gas ideal і Gas noble · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Gas ideal і Heli · Veure més »
Henri Victor Regnault
Henri Victor Regnault (nascut el 21 de juliol de 1810 a Aquisgrà, actualment Alemanya, i traspassat el 19 de gener de 1878 a Auteuil, França), va ser un químic i físic francès conegut per les seves mesures de les propietats tèrmiques dels gasos.
Nou!!: Gas ideal і Henri Victor Regnault · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Gas ideal і Hidrogen · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Gas ideal і Líquid · Veure més »
Liqüefacció de gasos
La liqüefacció de gasos és un procés que consisteix en una sèrie de fases i que es fa servir per transformar un gas en un líquid.
Nou!!: Gas ideal і Liqüefacció de gasos · Veure més »
Llei de Boyle
consulta.
Nou!!: Gas ideal і Llei de Boyle · Veure més »
Llei de Charles i Gay-Lussac
Llei de Charles i Gay-Lussac La llei de Charles i Gay-Lussac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) és una de les lleis dels gasos.
Nou!!: Gas ideal і Llei de Charles i Gay-Lussac · Veure més »
Llei dels gasos ideals
La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.
Nou!!: Gas ideal і Llei dels gasos ideals · Veure més »
Llista de propietats termodinàmiques
El que segueix és una llista de propietats termodinàmiques.
Nou!!: Gas ideal і Llista de propietats termodinàmiques · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Gas ideal і Massa · Veure més »
Massa molar
La massa molar, simbolitzada M, d'una substància pura és la massa d'un mol d'aquesta substància, expressada habitualment en g/mol.
Nou!!: Gas ideal і Massa molar · Veure més »
Mòdul de compressibilitat
Il·lustració de compressió uniforme. El mòdul de compressibilitat (K\) d'un material mesura la seva resistència a la compressió uniforme i, per tant, indica l'augment de la pressió requerit per causar una disminució unitària de volum donada.
Nou!!: Gas ideal і Mòdul de compressibilitat · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Gas ideal і Mecànica estadística · Veure més »
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Nou!!: Gas ideal і Mol · Veure més »
Neó
El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.
Nou!!: Gas ideal і Neó · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Gas ideal і Nitrogen · Veure més »
Nombre de partícules
El nombre de partícules d'un sistema termodinàmic, indicat convencionalment amb la lletra N, és el nombre de partícules constituents d'aquest sistema.
Nou!!: Gas ideal і Nombre de partícules · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Gas ideal і Oxigen · Veure més »
Potencial químic
En termodinàmica, dins de la física i en termoquímica dins de la química, potencial químic, representat pel símbol μ, és un terme introduït el 1876 pel físic estatunidenc Willard Gibbs, que el va definir d'aquesta manera: Sigui un sistema format per dues fases, α i β, per exemple aigua i vapor d'aigua, a una pressió i temperatura determinades.
Nou!!: Gas ideal і Potencial químic · Veure més »
Potencial termodinàmic
En termodinàmica, un potencial termodinàmic és una variable d'estat associada a un sistema termodinàmic que té dimensions d'energia.
Nou!!: Gas ideal і Potencial termodinàmic · Veure més »
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Nou!!: Gas ideal і Pressió · Veure més »
Regla de la cadena
En càlcul infinitesimal, la regla de la cadena és una fórmula per a calcular la derivada de la composició de dues funcions.
Nou!!: Gas ideal і Regla de la cadena · Veure més »
Rudolf Clausius
Rudolf Julius Emmanuel Clausius (Koszalin, Regne de Prússia, 2 de gener del 1822 - Bonn, 24 d'agost del 1888), fou un físic i matemàtic prussià i és considerat un dels fundadors central de la ciència de la termodinàmica.
Nou!!: Gas ideal і Rudolf Clausius · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Gas ideal і Temperatura · Veure més »
Temperatura termodinàmica
La temperatura termodinàmica és la mesura absoluta de la temperatura i és un dels paràmetres principals de la termodinàmica.
Nou!!: Gas ideal і Temperatura termodinàmica · Veure més »
Teorema d'equipartició
hèlix-a. El moviment vibratori és aleatori i complex, i l'energia d'un àtom en particular pot fluctuar àmpliament. No obstant això, el teorema d'equipartició permet que es pugui calcular l'energia cinètica '' mitjana '' de cada àtom, com també les energies potencials '' mitjana '' de moltes maneres vibracionals. Les esferes grises, vermelles i blaves representen àtoms de carboni, oxigen i nitrogen, respectivament, les esferes blanques més petites representen àtoms d'hidrogen. En mecànica estadística, clàssica, el teorema d'equipartició és una fórmula general que relaciona la temperatura d'un sistema amb la seva energia mitjana.
Nou!!: Gas ideal і Teorema d'equipartició · Veure més »
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Nou!!: Gas ideal і Teoria cinètica molecular · Veure més »
Tercer principi de la termodinàmica
El tercer principi de la termodinàmica, de vegades anomenat teorema de Nernst, relaciona l'entropia i la temperatura d'un sistema físic.
Nou!!: Gas ideal і Tercer principi de la termodinàmica · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Gas ideal і Termodinàmica · Veure més »
Volum atòmic
El volum atòmic o volum molar és la relació entre la massa atòmica i la densitat d'un element.
Nou!!: Gas ideal і Volum atòmic · Veure més »
Xoc elàstic
trilions de vegades més lents que en la realitat. Hi ha cinc àtoms de color vermell per tal de facilitar el seguiment dels seus moviments. En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.
Nou!!: Gas ideal і Xoc elàstic · Veure més »
Zero absolut
El zero absolut és la temperatura corresponent a 0 K (zero kelvin) i se situa a –273,15 °C per sota del punt triple de l'aigua.
Nou!!: Gas ideal і Zero absolut · Veure més »
