Accés més ràpid que el navegador!
98 les relacions: Abat, Abat Oliba, Alfons el Cast, Almodis, Alta definició, Ara (diari), Arnau (sèrie de televisió), Avui, Álvaro Cervantes Sorribas, Barcelona, Bea Segura i Folch, Berenguer Ramon I, Bisbat de Girona, Bisbat de Vic, Casal de Barcelona, Castell de Clasquerí, Castellar del Vallès, Catalunya, Catedral de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Comtat de Berga, Comtat de Carcassona, Comtat de Castella, Comtat de Girona, Comtat de Rasès, Comtat de Ripoll, Dafnis Balduz, Diari de Sant Cugat, Dignitat (títol), Dolby Digital, Ducat de Normandia, El Periódico, El Punt, Ermessenda de Carcassona, Escut de Catalunya, Espai tridimensional, Estefania Ramon, Francesc Garrido, Francesc Orella i Pinell, Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió, Gesta Comitum Barchinonensium, Girona, Guislabert I de Barcelona, Història de Catalunya, Hug I d'Empúries, Infant d'Espanya, Institut Català de les Empreses Culturals, Joan Massotkleiner, Julio Manrique i Vicuña, ..., Laia Marull i Quintana, Les veus del Pamano, Liber feudorum maior, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes d'Empúries, Llista de comtes de Barcelona, Lluís Homar i Toboso, Lluís Maria Güell i Guix, Marina Gatell i Poch, Mercè Sarrias i Fornés, Mir Geribert, Monestir, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Nació Digital, Occitània, Oriol Vila i Cristóbal, Pau Durà i Peiró, Penedès, Pere de Carcassona, Porca misèria, Premis Gaudí de 2012, Principat de Catalunya, Producció cinematogràfica, Ramon Berenguer I, Ramon Borrell I, Regió7, Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona), Roger Coma i Estruch, Roger de Tosny, Rosa Renom i Grau, Sança de Castella (1006-1027), Sant Cugat del Vallès, Sant Miquel de Cuixà, Sant Pau del Camp, Sàpiens, Sèrie de televisió, Televisió de Catalunya, Terrassa, TV3, Usatges de Barcelona, Ventdelplà, Vescomtat de Barcelona, 1157, 1196, 2010, 2011, 21 de març, 22 de març. Ampliar l'índex (48 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Abat · Veure més »
Abat Oliba
Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Abat Oliba · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Alfons el Cast · Veure més »
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Almodis · Veure més »
Alta definició
Lalta definició (abreujada en les sigles HD, de l'anglès High Definition) és un sistema de vídeo amb una major resolució que la definició estàndard, arribant a resolucions de 1280 × 720 i 1920 × 1080 píxels.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Alta definició · Veure més »
Ara (diari)
LAra és un diari d'informació general en català que es començà a distribuir el 28 de novembre del 2010 —coincidint amb les eleccions al Parlament de Catalunya.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Ara (diari) · Veure més »
Arnau (sèrie de televisió)
Arnau és una minisèrie dirigida per Lluís Maria Güell basada en la llegenda del comte l'Arnau, emesa a TV3 l'any 1994; el 2001 se'n va fer una reposició.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Arnau (sèrie de televisió) · Veure més »
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Avui · Veure més »
Álvaro Cervantes Sorribas
Álvaro Cervantes Sorribas (Barcelona, 12 de setembre de 1989) és un actor català de cinema i televisió.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Álvaro Cervantes Sorribas · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Barcelona · Veure més »
Bea Segura i Folch
Bea Segura, nom amb què es coneix Beatriu Segura i Folch (Sarrià, Barcelona, 22 de març de 1975) és una actriu catalana de televisió, cinema i teatre, principalment coneguda pels seus treballs en televisió.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Bea Segura i Folch · Veure més »
Berenguer Ramon I
Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Berenguer Ramon I · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Bisbat de Girona · Veure més »
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Bisbat de Vic · Veure més »
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Casal de Barcelona · Veure més »
Castell de Clasquerí
El Castell de Clasquerí –o Castell de Castellar– és un castell del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Castell de Clasquerí · Veure més »
Castellar del Vallès
Castellar del Vallès és una vila de Catalunya de 24.933 habitants situada al nord de la comarca del Vallès Occidental.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Castellar del Vallès · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Catalunya · Veure més »
Catedral de Girona
L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Catedral de Girona · Veure més »
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat d'Osona · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Berga
El comtat de Berga fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat de Berga · Veure més »
Comtat de Carcassona
Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat de Carcassona · Veure més »
Comtat de Castella
El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat de Castella · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Rasès
El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat de Rasès · Veure més »
Comtat de Ripoll
El comtat de Ripoll fou un territori de la Catalunya carolíngia esmentat als documents dels segles a, que gairebé sempre va dependre del comtat de Besalú.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Comtat de Ripoll · Veure més »
Dafnis Balduz
Dafnis Balduz (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 de juny de 1983) és un actor català de teatre, cinema i televisió, conegut per la sèrie de tv3 Ventdelplà o per les pel·lícules Forasters o Malnazidos.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Dafnis Balduz · Veure més »
Diari de Sant Cugat
El Diari de Sant Cugat és una publicació setmanal dirigida per Josep Maria Vallès que es va començar a publicar el 15 de novembre de 1992.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Diari de Sant Cugat · Veure més »
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Dignitat (títol) · Veure més »
Dolby Digital
Dolby Digital o AC-3 és una tècnica de compressió d'àudio.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Dolby Digital · Veure més »
Ducat de Normandia
Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Ducat de Normandia · Veure més »
El Periódico
El Periódico, abans anomenat El Periódico de Catalunya, és un diari d'informació general de pagament i distribució matinal, editat a Barcelona amb doble versió catalana i castellana.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і El Periódico · Veure més »
El Punt
El Punt fou un diari en llengua catalana nascut el 24 de febrer del 1979 a les comarques gironines amb el nom de Punt-Diari.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і El Punt · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Escut de Catalunya
L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Escut de Catalunya · Veure més »
Espai tridimensional
Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Espai tridimensional · Veure més »
Estefania Ramon
Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Estefania Ramon · Veure més »
Francesc Garrido
és un actor català de teatre, cinema i televisió.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Francesc Garrido · Veure més »
Francesc Orella i Pinell
Francesc Orella i Pinell (Barcelona, 11 de juny de 1957) és un actor català de cinema, televisió, teatre i doblatge, principalment conegut pel paper de Merlí a la sèrie de TVC ''Merlí''.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Francesc Orella i Pinell · Veure més »
Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió
La següent llista és la de les pel·lícules nominades i guanyadores del Premi Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió, des de l'any 2009, quan es van crear.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Gaudí a la millor pel·lícula per a televisió · Veure més »
Gesta Comitum Barchinonensium
La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Girona · Veure més »
Guislabert I de Barcelona
Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Guislabert I de Barcelona · Veure més »
Història de Catalunya
Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Història de Catalunya · Veure més »
Hug I d'Empúries
Hug I d'Empúries (ca. 965 - 1040), va ser comte d'Empúries del 991 fins a la seva mort el 1040.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Hug I d'Empúries · Veure més »
Infant d'Espanya
Corona d'infant.Infant d'Espanya és un títol que s'atorga al Regne d'Espanya als fills no primogènits del rei, amb el tractament d'Altesa Reial.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Infant d'Espanya · Veure més »
Institut Català de les Empreses Culturals
LInstitut Català de les Empreses Culturals (ICEC) és una institució pública del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que treballa pel desenvolupament i la consolidació del sector cultural impulsant les empreses i els professionals de la cultura per millorar-ne la competitivitat i la professionalització.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Institut Català de les Empreses Culturals · Veure més »
Joan Massotkleiner
Joan Massotkleiner (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 21 de juny de 1955) és un actor català de cinema, teatre i televisió, i actor de doblatge.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Joan Massotkleiner · Veure més »
Julio Manrique i Vicuña
és un actor, director i productor teatral català.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Julio Manrique i Vicuña · Veure més »
Laia Marull i Quintana
és una actriu catalana.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Laia Marull i Quintana · Veure més »
Les veus del Pamano
Les veus del Pamano és una novel·la de Jaume Cabré publicada originalment en català el 2004 per Edicions Proa a Barcelona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Les veus del Pamano · Veure més »
Liber feudorum maior
El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Liber feudorum maior · Veure més »
Llista de bisbes de Barcelona
La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Lluís Homar i Toboso
Lluís Homar i Toboso (Barcelona, 20 d'abril de 1957) és un actor i director teatral català.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Lluís Homar i Toboso · Veure més »
Lluís Maria Güell i Guix
Lluís Maria Güell i Guix és un director de televisió i cinema català.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Lluís Maria Güell i Guix · Veure més »
Marina Gatell i Poch
Marina Gatell i Poch (Sabadell, 11 de juliol del 1979) és una actriu de teatre i cinema i productora catalana.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Marina Gatell i Poch · Veure més »
Mercè Sarrias i Fornés
és una periodista, dramaturga i guionista catalana.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Mercè Sarrias i Fornés · Veure més »
Mir Geribert
Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Mir Geribert · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Monestir · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Ripoll
El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »
Nació Digital
Nació Digital és un diari digital d'informació general en català que neix el setembre de 1995 amb la constitució a Vic de l'empresa SCG Aquitània SL.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Nació Digital · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Occitània · Veure més »
Oriol Vila i Cristóbal
Oriol Vila i Cristóbal (Barcelona, 6 d'octubre de 1978) és un actor català.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Oriol Vila i Cristóbal · Veure més »
Pau Durà i Peiró
Pau Durà (Alcoi, 1972) és un actor i director alcoià de cinema, teatre i televisió, conegut per participar en sèries com Plats bruts (1999) i ''Merlí'' (2015).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Pau Durà i Peiró · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Penedès · Veure més »
Pere de Carcassona
Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Pere de Carcassona · Veure més »
Porca misèria
Porca misèria és una sèrie de TV3 produïda per Arriska Films i dirigida per Joel Joan.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Porca misèria · Veure més »
Premis Gaudí de 2012
La quarta edició dels Premis Gaudí se celebrà el 6 de febrer de 2012 i foren lliurats per l'Acadèmia del Cinema Català (ACC).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Premis Gaudí de 2012 · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Principat de Catalunya · Veure més »
Producció cinematogràfica
La producció cinematogràfica o producció audiovisual és la creació de continguts per a mitjans de comunicació audiovisuals, especialment el cinema i la televisió, independentment del suport emprat i del gènere.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Producció cinematogràfica · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Ramon Borrell I · Veure més »
Regió7
Regió7 és un diari en llengua catalana publicat a la Catalunya central.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Regió7 · Veure més »
Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona)
Riquilda de Barcelona fou vescomtessa de Barcelona per matrimoni durant la vida del seu marit Udalard I de Barcelona.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Riquilda de Barcelona (Vescomtessa de Barcelona) · Veure més »
Roger Coma i Estruch
Roger Coma i Estruch (Barcelona, 20 d'octubre de 1976) és un actor, director i escriptor català.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Roger Coma i Estruch · Veure més »
Roger de Tosny
Castell de Conches-en-Ouche (departament d'Eure, Alta Normandia); va ser construït el 1035 per '''Roger I de Tosny''' i destruït el 1591 a les guerres de religió a França Roger I de Tosny o Roger «d'Hispania»Fletcher, pàg. 99-101 (Conches-en-Ouche, 990 - 31 de maig de 1040) va ser un noble normand de la Casa de Tosny que vers el 1020 va lluitar als territoris hispànics al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona, gesta que li valgué l'apel·latiu de «Roger d'Espanya».
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Roger de Tosny · Veure més »
Rosa Renom i Grau
Rosa Renom i Grau (Sabadell, 21 d'abril de 1963) és una actriu catalana de teatre, cinema i televisió.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Rosa Renom i Grau · Veure més »
Sança de Castella (1006-1027)
Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Sant Cugat del Vallès · Veure més »
Sant Miquel de Cuixà
Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »
Sant Pau del Camp
Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Sant Pau del Camp · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Sàpiens · Veure més »
Sèrie de televisió
Una sèrie de televisió (contextualment, sèrie) és una obra de ficció realitzada per a ser transmesa per televisió i que es desenvolupa en diverses parts, anomenades episodis.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Sèrie de televisió · Veure més »
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Televisió de Catalunya · Veure més »
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Terrassa · Veure més »
TV3
TV3 és una cadena de televisió pública de Catalunya, que pertany a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і TV3 · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Usatges de Barcelona · Veure més »
Ventdelplà
Ventdelplà és una sèrie dramàtica creada per Josep Maria Benet i Jornet i produïda per Diagonal TV que es va emetre per Televisió de Catalunya durant set temporades entre el 14 de febrer de 2005 i el 17 d'octubre de 2010.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Ventdelplà · Veure més »
Vescomtat de Barcelona
El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і Vescomtat de Barcelona · Veure més »
1157
Sense descripció.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і 1157 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і 1196 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і 2011 · Veure més »
21 de març
El 21 de març és el vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і 21 de març · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ermessenda (minisèrie) і 22 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ermessenda (sèrie de televisió), Ermessenda (sèrie).
