Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Alta Normandia, Angulema, Circa, Concas (Avairon), Conches-en-Ouche, Ducat de Normandia, Emirat de Dàniyya, Ermessenda de Carcassona, Espanya (geografia), Estefania Ramon, Eure, Guerres de religió a França, Guillem I d'Anglaterra, Llemotges, Llengües d'oïl, Llista de comtes de Barcelona, Mujàhid, Orderic Vitalis, Península Ibèrica, Pulla, Ramon Borrell I, Ricard II de Normandia, Robert I de Normandia, Roergue, Santa Fe de Concas, Sàpiens, Tillières, 1013, 1020, 1024, 1035, 1040, 31 de maig, 990.
Alta Normandia
L'Alta Normandia (Haute-Normandie en francès, Ĥâote-Normaundie en normand) fou una regió de França.
Nou!!: Roger de Tosny і Alta Normandia · Veure més »
Angulema
Angulema o Angolema (en francès i oficialment, Angoulême; en saintongès, Engoulaeme; en occità, Engoleime) és una ciutat de França al departament del Charente i a la regió de la Nova Aquitània, travessada pel riu Charente.
Nou!!: Roger de Tosny і Angulema · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Roger de Tosny і Circa · Veure més »
Concas (Avairon)
Concas (Conques en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Roger de Tosny і Concas (Avairon) · Veure més »
Conches-en-Ouche
Conches-en-Ouche és un municipi francès situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.
Nou!!: Roger de Tosny і Conches-en-Ouche · Veure més »
Ducat de Normandia
Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.
Nou!!: Roger de Tosny і Ducat de Normandia · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: Roger de Tosny і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Ermessenda de Carcassona
Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.
Nou!!: Roger de Tosny і Ermessenda de Carcassona · Veure més »
Espanya (geografia)
Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.
Nou!!: Roger de Tosny і Espanya (geografia) · Veure més »
Estefania Ramon
Estefania Ramon o Estefania de Barcelona (995-1077), filla dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona.
Nou!!: Roger de Tosny і Estefania Ramon · Veure més »
Eure
L’Eure (27) és un departament francès adscrit a la regió de Normandia.
Nou!!: Roger de Tosny і Eure · Veure més »
Guerres de religió a França
Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.
Nou!!: Roger de Tosny і Guerres de religió a França · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: Roger de Tosny і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Roger de Tosny і Llemotges · Veure més »
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Nou!!: Roger de Tosny і Llengües d'oïl · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Roger de Tosny і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Mujàhid
Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).
Nou!!: Roger de Tosny і Mujàhid · Veure més »
Orderic Vitalis
Orderic Vitalis (1075 - c. 1142) fou un cronista anglès que escrigué una de les grans cròniques sobre l'Anglaterra dels segles i.
Nou!!: Roger de Tosny і Orderic Vitalis · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Roger de Tosny і Península Ibèrica · Veure més »
Pulla
La Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie, en llatí Apulia) és una regió d'Itàlia meridional a la costa Adriàtica.
Nou!!: Roger de Tosny і Pulla · Veure més »
Ramon Borrell I
Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).
Nou!!: Roger de Tosny і Ramon Borrell I · Veure més »
Ricard II de Normandia
Ricard II de Normandia (23 d'agost de 963 - 28 d'agost de 1027), anomenat Ricard el Bo, va ser fill i hereu del duc Ricard el sense Por, i va governar el ducat des del 996 fins a la seva mort.
Nou!!: Roger de Tosny і Ricard II de Normandia · Veure més »
Robert I de Normandia
Robert I de Normandia (c. 1000 - 22 de juliol de 1035), conegut com a Robert el Magnífic, Robert el Liberal i Robert el Diable.
Nou!!: Roger de Tosny і Robert I de Normandia · Veure més »
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Nou!!: Roger de Tosny і Roergue · Veure més »
Santa Fe de Concas
Labadia de Santa Fe és una església abadal romànica situada al municipi de Concas (al departament d'Avairon, Migdia-Pirineus).
Nou!!: Roger de Tosny і Santa Fe de Concas · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Roger de Tosny і Sàpiens · Veure més »
Tillières
Tillières és un municipi francès situat al departament de Maine i Loira i a la regió de 49349.
Nou!!: Roger de Tosny і Tillières · Veure més »
1013
El 1013 (MXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Roger de Tosny і 1013 · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Roger de Tosny і 1020 · Veure més »
1024
Sense descripció.
Nou!!: Roger de Tosny і 1024 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Roger de Tosny і 1035 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Roger de Tosny і 1040 · Veure més »
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Roger de Tosny і 31 de maig · Veure més »
990
Sense descripció.
Nou!!: Roger de Tosny і 990 · Veure més »
