Taula de continguts
38 les relacions: Anàlisi complexa, Anàlisi dimensional, Construcció de les taules trigonomètriques, Factorial, Fórmula d'Euler, Ferdinand von Lindemann, Funció, Funció algebraica, Funció analítica, Funció de Bessel, Funció el·líptica, Funció entera, Funció especial, Funció exponencial, Funció gamma, Funció hiperbòlica, Funció inversa, Funció racional, Funció trigonomètrica, Funció zeta, Hiparc de Nicea, Invers multiplicatiu, J-invariant, Leonhard Euler, Logaritme, Logaritme natural, Nombre algebraic, Nombre complex, Nombre e, Nombre transcendent, Olaf Pedersen, Polinomi, Primitiva, Sèrie (matemàtiques), Sèrie alternada, Sèrie hipergeomètrica, Teorema de Gelfond-Schneider, Theodor Schneider.
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Equació no algebraica і Anàlisi complexa
Anàlisi dimensional
L'anàlisi dimensional és una eina matemàtica basada en l'àlgebra, utilitzada sovint en física, química i enginyeria, per simplificar un problema, tot reduint el nombre de variables al nombre mínim de paràmetres essencials.
Veure Equació no algebraica і Anàlisi dimensional
Construcció de les taules trigonomètriques
En matemàtiques, les taules de valors de les funcions trigonomètriques són útils en diverses àrees.
Veure Equació no algebraica і Construcció de les taules trigonomètriques
Factorial
En matemàtiques, el factorial d'un enter no negatiu n, denotat per n! (en alguns llibres antics es pot trobar denotat per \beginn\\ \hline\end), és el producte de tots els nombres enters positius inferiors o iguals a n. Per exemple, El valor de 0! és 1, d'acord amb la convenció d'un producte buit.
Veure Equació no algebraica і Factorial
Fórmula d'Euler
En matemàtiques, la fórmula d'Euler és una fórmula atribuïda a Leonhard Euler que estableix una relació fonamental entre les funcions trigonomètriques i l'exponencial: per tot nombre real x es satisfà on e és el nombre e, base del logaritme natural, i és la unitat imaginària, i cos, sin són les funcions trigonomètriques cosinus i sinus.
Veure Equació no algebraica і Fórmula d'Euler
Ferdinand von Lindemann
fou un matemàtic hannoverià, conegut per la demostració que el nombre π és un nombre transcendent, és a dir, que no és zero de cap polinomi amb coeficients racionals.
Veure Equació no algebraica і Ferdinand von Lindemann
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Equació no algebraica і Funció
Funció algebraica
En matemàtiques, una funció algebraica informalment parlant és una funció que satisfà una equació polinòmica els coeficients de la qual són ells mateixos polinomis.
Veure Equació no algebraica і Funció algebraica
Funció analítica
Una funció analítica és una funció que pot ser expressada localment com una sèrie de potències enteres convergent.
Veure Equació no algebraica і Funció analítica
Funció de Bessel
La part radial dels modes de vibració d'un tambor circular segueixen la funció de Bessel. Les funcions de Bessel són les solucions canòniques y(x) de l'equació diferencial de Bessel: que tenen com a punt singular regular x.
Veure Equació no algebraica і Funció de Bessel
Funció el·líptica
Aquesta imatge mostra la part real de les funcions líptiques de Weierstrass invariant G3.
Veure Equació no algebraica і Funció el·líptica
Funció entera
En anàlisi complexa, una funció és anomenada entera si és definida sobre tot el pla complex i és holomorfa a cada punt.
Veure Equació no algebraica і Funció entera
Funció especial
Una funció especial és una funció matemàtica particular, que per la seva importància en el camp de l'anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, la física i altres aplicacions, té noms i designacions més o menys establerts.
Veure Equació no algebraica і Funció especial
Funció exponencial
En sentit ampli, una funció exponencial és qualsevol funció del tipus ax, una potenciació on la base a és qualsevol nombre real positiu i l'exponent x és la variable.
Veure Equació no algebraica і Funció exponencial
Funció gamma
En matemàtiques, la funció gamma (també coneguda com a funció gamma completa, per distingir-la de la funció gamma incompleta) és una extensió de la funció factorial, amb el seu argument menys 1, als nombres reals i complexos.
Veure Equació no algebraica і Funció gamma
Funció hiperbòlica
versió animada amb la comparació amb les funcions trigonomètriques (circulars).) En matemàtiques, les funcions hiperbòliques són unes funcions amb unes propietats anàlogues a les de les funcions trigonomètriques (o circulars).
Veure Equació no algebraica і Funció hiperbòlica
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Veure Equació no algebraica і Funció inversa
Funció racional
Funció racional de grau 2: y.
Veure Equació no algebraica і Funció racional
Funció trigonomètrica
Totes les funcions trigonomètriques d'un angle θ es poden construir geomètricament en termes de la circumferència goniomètrica. En matemàtiques, les funcions trigonomètriques són funcions d'un angle.
Veure Equació no algebraica і Funció trigonomètrica
Funció zeta
Una funció zeta (o funció ζ) és una funció formada per una suma d'infinites potències, o sigui que es pot expressar mitjançant una sèrie de Dirichlet: Hi ha diverses funcions matemàtiques que reben el nom de funció zeta, anomenades així per la lletra grega ζ.
Veure Equació no algebraica і Funció zeta
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Veure Equació no algebraica і Hiparc de Nicea
Invers multiplicatiu
La funció recíproca: ''y''.
Veure Equació no algebraica і Invers multiplicatiu
J-invariant
''j''-invariant de Klein al pla complex En matemàtiques, el j-invariant o funcio j de Felix Klein, considerada com a funció d'una variable complexa τ, és una funció modular de pes zero per a SL(2, Z) definida al semiplà superior dels nombres complexos.
Veure Equació no algebraica і J-invariant
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Veure Equació no algebraica і Leonhard Euler
Logaritme
mai l'interseca. Gràfiques de les funcions logarítmiques per a diverses bases ''b'': vermell en base ''e'', verd en base 10, i morat en base 1,7. La gràfica talla l'eix de les abscisses a ''x''.
Veure Equació no algebraica і Logaritme
Logaritme natural
El logaritme neperià, logaritme natural o logaritme hiperbòlic és el logaritme en base e, on e és un nombre irracional que val 2.718281828459045...
Veure Equació no algebraica і Logaritme natural
Nombre algebraic
En matemàtiques, un nombre algebraic és un nombre real o complex que és arrel d'un polinomi no nul amb coeficients racionals (o equivalentment enters).
Veure Equació no algebraica і Nombre algebraic
Nombre complex
Figura 1: Un nombre complex z.
Veure Equació no algebraica і Nombre complex
Nombre e
1.
Veure Equació no algebraica і Nombre e
Nombre transcendent
Un nombre transcendent, en matemàtiques, és aquell (real o complex) que no és arrel de cap polinomi (no nul) amb coeficients enters.
Veure Equació no algebraica і Nombre transcendent
Olaf Pedersen
Jens Olaf Pedersen (Stubberup, Kerteminde, Dinamarca Meridional, 6 de juliol de 1884 – Stubberup, Kerteminde, 6 d'abril de 1972) va ser un gimnasta artístic danès que va competir a començaments del.
Veure Equació no algebraica і Olaf Pedersen
Polinomi
Un polinomi és una expressió algebraica formada per la suma o resta de diversos monomis no semblants, anomenats termes del polinomi.
Veure Equació no algebraica і Polinomi
Primitiva
El camp vectorial definit assignant a cada punt (x,y) un vector que té per pendent ''ƒ''(''x'').
Veure Equació no algebraica і Primitiva
Sèrie (matemàtiques)
La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.
Veure Equació no algebraica і Sèrie (matemàtiques)
Sèrie alternada
En matemàtiques, una sèrie que alterna és una sèrie infinita de la forma amb an ≥ 0 (o an ≤ 0) per a tot n. Una suma finita d'aquesta classe és un suma alternada.
Veure Equació no algebraica і Sèrie alternada
Sèrie hipergeomètrica
En matemàtiques, una sèrie hipergeomètrica és una sèrie de potències on el k-èsim coeficient de la sèrie és una funció racional de k. Si la sèrie convergeix, defineix una funció hipergeomètrica, el seu domini és qualsevol subconjunt dels nombres complexos.
Veure Equació no algebraica і Sèrie hipergeomètrica
Teorema de Gelfond-Schneider
En matemàtiques, el teorema de Gelfond-Schneider serveix per establir la transcendència d'una gran quantitat de nombres.
Veure Equació no algebraica і Teorema de Gelfond-Schneider
Theodor Schneider
va ser un matemàtic alemany.
Veure Equació no algebraica і Theodor Schneider
També conegut com Equacions no algebraiques.