Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Els Vilars (Arbeca)

Índex Els Vilars (Arbeca)

La Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (775 aC - 325 aC) està situada en una zona de plana, a uns 4 km d'Arbeca (les Garrigues).

111 les relacions: Agricultura de secà, Alacant, Al·luvió, Alzina, Antiga Roma, Arbeca, Argila, Assentament, Àmfora, Baluard, Baula, Bé cultural d'interès nacional, Bòvids, Blat, Bosc de ribera, Braçalet, Bronze, Caça, Cabra, Cavall, Cérvols, Cílix (ceràmica), Còdol, Ceràmica, Cereal, Cinturó, Cisterna, Clau (falca), Conill, Coxal, Crater (recipient), Ebre, Edat del ferro, Encofrat, Engalba, Enterrament, Esbarzer, Escàpula, Espai tridimensional, Europa, Fava, Fíbula, Fenicis, Figuera, Fornícula, Fortalesa, Fossa comuna, Fossat, Francolí, Garric, ..., Garrigues, Gla, Gos, Grava, Grecs, Hipòtesi, Ibers, Ilergets, In situ, Infografia, Inhumació, Llana, Llar de foc, Llebre, Llentilla, Llentiscle, Lli, Mar Mediterrània, Màquia, Mènsula, Microfauna, Mill, Mill italià, Mirador, Molla, Morter, Muralla, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Oceà Atlàntic, Ordi, Orientalitzant, Oval, Ovella, Pandèmia, Pedra calcària, Pedrera, Pelvis, Pisana, Pitos, Pol·len, Porc, Poterna, Pou, Prades, Punta de sageta, Punxó, Quadrangular, Raïm, Rebost, Refractari, Ritual, Roure, Sàpiens, Sediment, Segre, Tova, Trapezoide, Tronc de con, Vi, Vinya. Ampliar l'índex (61 més) »

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Agricultura de secà · Veure més »

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Alacant · Veure més »

Al·luvió

Secció d'al·luvió a la mina Blue Ribbon a Alaska Al·luvió (del llatí, alluvius, del verb alluere, 'fregar'), aiguadeix o aigualleix és un sòl o sediment solt, sense consolidar (és a dir, sense cementar dins d'una roca sòlida), erosionat, dipositat, i tornat a formar per l'aigua en un lloc que no sigui el mar.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Al·luvió · Veure més »

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Alzina · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Antiga Roma · Veure més »

Arbeca

Vista d'Arbeca Arbeca és un municipi català de la part septentrional de la comarca de les Garrigues, en el límit amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Arbeca · Veure més »

Argila

Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Argila · Veure més »

Assentament

Assentament prop de Spiti, Himachal Pradesh, Índia Un assentament és el lloc on s'estableix una persona o una comunitat.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Assentament · Veure més »

Àmfora

Àmfores exhibides al castell de Bodrum, Turquia. Una àmfora (Amphora) és un recipient de terrissa de cos ovalat i coll estret flanquejat per dues nanses, normalment acabat en un piu, i que és usada per a guardar-hi i transportar-hi aliments.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Àmfora · Veure més »

Baluard

Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Baluard · Veure més »

Baula

Una sèrie de baules fa una cadena. Baula a la Casa Guardiola-Boule a Reus Baula mestra d'una cadena de bicicleta Una baula, esclavó o ant.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Baula · Veure més »

Bé cultural d'interès nacional

Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »

Bòvids

Els bòvids (Bovidae) són una família de mamífers artiodàctils.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Bòvids · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Blat · Veure més »

Bosc de ribera

Bosc de ribera, en un afluent del llac Erie, als Estats Units. la Rierada. Els boscos de ribera o galeria són boscos caducifolis que creixen a banda i banda dels cursos fluvials, (és a dir, formant galeries sobre sòls que, a partir d'una certa profunditat, acostumen a estar amarats d'aigua provinent del riu o torrent veí (mantell freàtic). A l'àrea mediterrània i submediterrània, són els més productius perquè rarament els falta l'aigua, el principal factor limitador del creixement de la vegetació en aquestes àrees. Si a aquest fet hi afegim la riquesa en nutrients minerals que acostuma a caracteritzar els sòls formats a partir de sediments portats per les aigües fluvials (al·luvions), no és estrany que les alberedes, els boscos que corresponen a la major part de les ribes amb sòls profunds dels rius i rieres del Bages, puguin superar fàcilment els 20 metres d'alçària. La vegetació dels boscos de ribera està adaptada a les inundacions periòdiques que eventualment poden tombar o arrancar arbres i arbustos. A continuació, s'indiquen algunes de les espècies més habituals en els boscos de ribera dels Països Catalans.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Bosc de ribera · Veure més »

Braçalet

Exemple de braçalet El braçalet o polsera (antigament braçalera o bracerola) és una joia més o menys circular que es col·loca al canell, als braços o a la part final de les cames.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Braçalet · Veure més »

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Bronze · Veure més »

Caça

faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Caça · Veure més »

Cabra

La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Cabra · Veure més »

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Cavall · Veure més »

Cérvols

Els cérvols, cervos, o ceros (Cervidae) són una família de mamífers remugants de la família Cervidae.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Cérvols · Veure més »

Cílix (ceràmica)

500 aC) del Museu Britànic, Londres Una cílix (en català també conegut com a cílica, del grec κύλιξ, 'copa') és una copa per a beure vi, amb un cos relativament poc profund i ample, aixecat sobre un peu i amb dues nanses disposades simètricament.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Cílix (ceràmica) · Veure més »

Còdol

Còdols Còdols a la platja de Réthimno, a Creta. Mesura de la mida dels còdols a la platja de Chesil a Anglaterra Un còdol (Principat), cudol(València) o mac (Illes Balears), és un fragment de roca de formes arrodonides a conseqüència de l'erosió i transport dels agents erosionadors, de mida superior als 32 mm.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Còdol · Veure més »

Ceràmica

Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Ceràmica · Veure més »

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Cereal · Veure més »

Cinturó

Cinturons Un cinturó, cinyell o cintura (i cinta a la Catalunya del Nord i a les Illes Balears) és una corretja feta de cuir o un altre material resistent que es col·loca al voltant de la cintura o malucs per a subjectar el pantaló, la faldilla, etc., o bé per a cenyir una peça superior externa (com ara la jaqueta o l'abric), el vestit femení, etc.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Cinturó · Veure més »

Cisterna

L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu Cisterna medieval al Castell de Llorca (ara un recinte firal) 2.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Cisterna · Veure més »

Clau (falca)

Quatre claus d'acer. Falca de fusta del segle XVII Punta Un clau, tatxa o punta és un tija metal·lica prima i allargada amb punta esmolada i una cabota que rep les picades.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Clau (falca) · Veure més »

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Conill · Veure més »

Coxal

El coxal o os ilíac és un os pla de l'anca que connecta el sacre amb el fèmur.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Coxal · Veure més »

Crater (recipient)

Crater o cràtera, paraula que ve del grec κρατῆρ.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Crater (recipient) · Veure més »

Ebre

Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Ebre · Veure més »

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Edat del ferro · Veure més »

Encofrat

Un encofrat és un equip de treball temporal o permanent al qual s'aboca el formigó o altres materials líquids com la tàpia que li donen la seva forma, durant el temps d'enduriment.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Encofrat · Veure més »

Engalba

XVI amb una decoració floral pintada sobre engalba. Siurells de les illes Balears d'argila amb engalba blanca i decoració en vermell, blau i verd. Ceràmica dels segles XII-XIII de l'Iran, gravat sobre l'engalba i esmalt de color. Museu del Louvre. XVII. Museu de Quimper (França). En la fabricació de ceràmiques, lengalba és una tècnica de decoració que fa servir dues argiles de colors diferents.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Engalba · Veure més »

Enterrament

L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Enterrament · Veure més »

Esbarzer

Lesbarzer o albarzer (Rubus ulmifolius) és una espècie de planta del subgènere Rubus (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Esbarzer · Veure més »

Escàpula

L'escàpula o l'omòplat és un os de l'espatlla, parell, pla i compacte, de forma triangular, amb dues cares, anterior i posterior; tres vores, superior, interna i externa, i tres angles, superior, anterior i inferior.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Escàpula · Veure més »

Espai tridimensional

Esquema elemental de posicionament espacial, consistent en un''' marc de referència''' respecte a un origen donat En geometria i anàlisi matemàtica, un objecte o ens és tridimensional si té tres dimensions, és a dir, cadascun dels seus punts pot ser localitzat especificant tres nombres dins d'un cert rang.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Espai tridimensional · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Europa · Veure més »

Fava

La favera (Vicia faba) o fava (del grec fáva, φάβα) és una planta lleguminosa conreada per emprar com a aliment el seu fruit i les seves llavors.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Fava · Veure més »

Fíbula

Fíbula de l'edat de bronze Fíbula de Braganza, art hel·lenístic, 250-200 aC.Les fíbules (fibulae) eren unes agulles que s'enganxaven en un objecte decoratiu, generalment corbat.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Fíbula · Veure més »

Fenicis

Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Fenicis · Veure més »

Figuera

La figuera (ant. figuer) (Ficus carica) és l'arbre que fa les figues.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Figuera · Veure més »

Fornícula

Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Fornícula · Veure més »

Fortalesa

Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Fortalesa · Veure més »

Fossa comuna

Fossa comuna al bosc de Kolonka (Polònia). Una fossa comuna o fossar és l'indret on hom enterra els cadàvers que per diverses raons no tenen sepulcre propi, usualment perquè ningú vol o pot fer-se càrrec del finat.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Fossa comuna · Veure més »

Fossat

Fossat del castell de Bodiam Els fossats, també anomenats valls o dogues, són trinxeres o canals excavats al voltant dels castells, palaus o ciutats fortificades, que podien omplir-se d'aigua, amb l'objectiu d'impedir que els possibles atacants poguessin aproximar-se als murs.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Fossat · Veure més »

Francolí

El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Francolí · Veure més »

Garric

El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Garric · Veure més »

Garrigues

Logotip del Consell Comarcal de Les Garrigues Les Garrigues és una comarca de Catalunya, dins les comarques de ponent, d'una extensió de 799,7 km² i que integra 24 municipis.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Garrigues · Veure més »

Gla

Una gla fotografiada a La Vall de Sant Aniol d'Aguja Glans de '' Quercus ithaburensis ssp. macrolepis'' La gla (f.) —i, dialectalment, aglà (m. o f.) (del llatí glans id.) o bellota (f., de l'àrab ballūta)—, alzina, és una fruita seca característica de les plantes del gènere Quercus (família Fagaceae).

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Gla · Veure més »

Gos

El gos, ca o quisso (Canis lupus familiaris) és un mamífer carnívor de la família dels cànids.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Gos · Veure més »

Grava

Dipòsit de grava i còdols a Santorini, Grècia La grava és una agregació solta de fragments de roca.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Grava · Veure més »

Grecs

Sense descripció.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Grecs · Veure més »

Hipòtesi

òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Hipòtesi · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Ibers · Veure més »

Ilergets

Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Ilergets · Veure més »

In situ

In situ és una locució llatina que significa «en el lloc mateix», i que és generalment utilitzada per designar un fenomen observat en el lloc, o una manipulació realitzada en el lloc.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і In situ · Veure més »

Infografia

La ''tetera de Utah'' un objecte de referència de la infografia Infografia del transbordador espacial Kliper Infografia d'una mina Infografia de línia de temps sobre Paul Renner Infografia sobre Govern Obert en format de pòster Representació d'una partida d'escacs Representació de l'estructura tridimensional de l'aminofenazona La infografia http://www.canarias3d.es/index.php/2012-06-20-17-12-39/que-es-la-infografia-3d és la tècnica de creació i tractament d'imatges digitals utilitzant ordinadors i eines informàtiques.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Infografia · Veure més »

Inhumació

La inhumació és l'acte de dipositar un cadàver o restes cadavèriques sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Inhumació · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Llana · Veure més »

Llar de foc

Llar de foc d'una masia al Bages amb uns clemàstecs on es penja l'olla grossa i els trespeus per aguantar un recipient més menut Llar de foc amb pedra vista, a l'Urgell. La llar de foc o llar (del llatí lar -laris) és el lloc d'una casa amb paviment de pedra o de toves refractàries on es fa foc per escalfar-s'hi o per a cuinar proveït de xemeneia de campana ampla per a la sortida dels fums.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Llar de foc · Veure més »

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Llebre · Veure més »

Llentilla

La llentilla o llentia (Lens culinaris) és una planta anual conreada que pertany a la família de les Fabaceae.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Llentilla · Veure més »

Llentiscle

El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Llentiscle · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Lli · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Mar Mediterrània · Veure més »

Màquia

Màquia als vessants del Mata-redona, Serra del Montsià, La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-4 m) de tipus esclerofil·le, és a dir, adaptada a la sequera.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Màquia · Veure més »

Mènsula

Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Mènsula · Veure més »

Microfauna

Nematode de la soia i el seu ou. Microfauna (del grec mikros "petit" + neollatí fauna "animal") es refereix als organismes microscòpics que mostren qualitats semblants a les pròpies dels animals.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Microfauna · Veure més »

Mill

Camp de mill perlat Camp de mill africà Mill comú madur Brots germinats de plantes de mill El mill és un grup de gramínies de llavor petita i variable, conreat en gran part del món per a farratge i aliment humà.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Mill · Veure més »

Mill italià

El mill italià (Setaria italica) més conegut per altres termes polisèmics com panís, cua de guilla o trepó, és una espècie de xereix i el segon dels cereals anomenats mills més sembrats en el món i el més important dels mills a Àsia oriental.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Mill italià · Veure més »

Mirador

Un mirador és un punt elevat des d'on es poden veure vistes d'entorns urbans o naturals.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Mirador · Veure més »

Molla

Molles Una molla o ressort és un operador elàstic capaç d'acumular energia i desprendre-se'n sense sofrir deformacions permanents quan acaben les forces o la tensió aplicades.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Molla · Veure més »

Morter

'''Morter''' de terrissa esmaltada i '''mà de morter''' de fusta. El morter és una eina que s'utilitza molt sovint en la cuina catalana i valenciana per a triturar i barrejar productes, per a fer picades i també per a fer salses tan nostrades com l'allioli, la maionesa, la romesco, etc.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Morter · Veure més »

Muralla

Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Muralla · Veure més »

Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa (en aranès arriu Noguèra Palharesa) és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Noguera Pallaresa · Veure més »

Noguera Ribagorçana

pont d'Orrit La Noguera Ribagorçana és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Noguera Ribagorçana · Veure més »

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Oceà Atlàntic · Veure més »

Ordi

L'ordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Ordi · Veure més »

Orientalitzant

Dama d'Elx Orientalitzant és el període de la cultura ibèrica (també anomenat període arcaic) que transcórrer durant els segles VIII-VI aC en què els pobles indígenes reben les influències dels primers contactes comercials amb fenicis i grecs.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Orientalitzant · Veure més »

Oval

Aquest '''oval''', amb només un eix de simetria, s'assembla al perfil d'un ou d'ocell Un rectangle arrodonit consisteix en dos semicercles congruents i dos segments paral·lels; se sol anomenar '''oval''' Un oval, en geometria, és una corba tancada plana que s'assembla a una forma ovoide o el·líptica.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Oval · Veure més »

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Ovella · Veure més »

Pandèmia

Centre de control de pandèmies Una pandèmia (del grec πᾶν (pan), "tot", i δῆμος (demos), "poble") és una epidèmia o afectació per una malaltia a persones o animals al llarg d'una àrea geogràficament extensa, sigui un continent o fins i tot el món sencer.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pandèmia · Veure més »

Pedra calcària

La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pedra calcària · Veure més »

Pedrera

Una pedrera de pissarra Estrats d'una pedrera a Carrara Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pedrera · Veure més »

Pelvis

La pelvis és la regió anatòmica inferior del tronc.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pelvis · Veure més »

Pisana

Pisana (Triticum dicoccum), espelta bessona o blat midoner silvestre, a Itàlia també conegut com a farro (i d'on deriva la paraula farina) és una espècie del gènere del blat de baix rendiment.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pisana · Veure més »

Pitos

minoic de Cnossos Un pitos, o pithos (del grec πίθος), és una gerra gran de forma ovoïdal i panxuda que s'utilitzava per conservar-hi en teoria qualsevol cosa però, sobretot, cereals i oli.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pitos · Veure més »

Pol·len

miniatura Grans de pol·len en el cos d'un pol·linitzador El pol·len, gra de pol·len o àmec és l'element fecundador mascle en els vegetals superiors i correspon a una micròspora.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pol·len · Veure més »

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Porc · Veure més »

Poterna

Poterna sud-est del Castell de Puillorenç. La poterna és una porta secundària, particularment d'una fortificació, d'un mur o muralla d'un castell.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Poterna · Veure més »

Pou

Vistes des de Sant Cebrià de Lledó o els Metges, a les Gavarres, amb el pou a primer terme. Un pou és un orifici vertical excavat o perforat a la terra.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Pou · Veure més »

Prades

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Prades · Veure més »

Punta de sageta

Punta de fletxa de chert, Neolític tardà (Rhodézien) (3300 - 2400 aC.), França. Una punta de sageta és una punta, en general esmolada, sumada a una sageta perquè el seu ús sigui més mortífer o per complir algun propòsit especial.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Punta de sageta · Veure més »

Punxó

Punxons Un punxó és un instrument d'acer d'alta duresa, de forma cilíndrica o prismàtica, que en a l'extrem o boca hi té una figura en relleu, la qual, clavada per pressió o percussió, queda impresa a l'encuny de monedes, medalles, botons o d'altres peces semblants.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Punxó · Veure més »

Quadrangular

Barry Bonds és el jugador amb més quadrangulars a la història de la Major League Baseball En beisbol, un quadrangular o home run (abreujat HR) és una jugada en què el batedor colpeja la pilota de tal manera que li permet recórrer les quatre bases i anotar una correguda tant a ell com als corredors situats a les bases.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Quadrangular · Veure més »

Raïm

Diferents tipus de raïm El raïm és el fruit comestible de la vinya (Vitis vinifera), és una infructescència formada per una agrupació de baies, els grans de raïm.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Raïm · Veure més »

Rebost

El rebost d'una cuina contemporània. Rebost del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la Geltrú El rebost és un espai o cambra on conservar els menjars, sobretot l'embotit, fruita i verdura.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Rebost · Veure més »

Refractari

El terme refractari es refereix a la qualitat de certs materials de resistir altes temperatures sense descompondre's.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Refractari · Veure més »

Ritual

Ritual al qual la por es crema simbòlicament Un ritual és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions o pràctiques realitzades principalment pel seu valor simbòlic, establertes per una religió o per les tradicions d'una comunitat.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Ritual · Veure més »

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Roure · Veure més »

Sàpiens

Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Sàpiens · Veure més »

Sediment

Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Sediment · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Segre · Veure més »

Tova

Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Tova · Veure més »

Trapezoide

Un trapezoide és un quadrilàter simple i convex no paral·lelogram, és a dir, un polígon tancat de quatre costats, cap dels quals no és paral·lel a un dels altres.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Trapezoide · Veure més »

Tronc de con

Tronc de con. Model 3D del tronc de con. Tronc de con. El tronc de con és un sòlid de revolució. El tronc de con, con truncat o tronc de Garófalo és un sòlid de revolució generat per un trapezi rectangle en prendre com a eix de gir el costat perpendicular a les bases.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Tronc de con · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Vi · Veure més »

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Nou!!: Els Vilars (Arbeca) і Vinya · Veure més »

Redirigeix aquí:

Els Vilars d'Arbeca, Fortalesa dels Vilars.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »