Accés més ràpid que el navegador!
159 les relacions: Aixot II Erkath, Aixot III Olormadz, Aixot IV Bagratuní, Akdamar Adası, Akhiovit, Albània del Caucas, Ani, Araxes, Armènia, Arran (regió), Artaxata, Ayrarat, Bagrat IV de Geòrgia, Bahçesaray (Van), Barda (Azerbaidjan), Beznunik, Bitlis, Bogha al-Khabir, Buwàyhides, Catolicós, Càrmates, Constantinoble, David Anholin, Djahap al-Qaisi, Doğubayazıt, Edjmiatsín, Emirat d'Arzen, Emirat de Manazkert, Erzurum, Gagik I d'Ani, Gagik II d'Ani, Gandja, Gogtn, Heftalites, Imperi Mede, Imperi Sassànida, Joan-Sembat d'Ani, Jordi III d'Imerètia, Kakhètia, Kars, Khosrov II d'Armènia, Khwarizm, Llac Van, Marzpetuni, Mesopotàmia, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Musafírides, Nakhtxivan, Nisibis, Ortúkides, ..., Ostikan, Part (llengua), Persarmènia, Província d'Aragatsotn, Província de Lori, Província de Siunia, Província de Xirak, Rawwàdides, Regne d'Ibèria, Riu Azat, Saladí, Sàjides, Sembat I el Màrtir, Sembat II Tiezerakal, Shahpuhr de Rayy, Sparapet, Taron, Tbilissi, Tikrit, Vardan III Mamikonian, Vaspurakan, Xaddàdides, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 1 de juliol, 1020, 1022, 1030, 1044, 1045, 1046, 1047, 1049, 1055, 1064, 1067, 1072, 1105, 1118, 1130, 1162, 1163, 1203, 1225, 1228, 1236, 1239, 16 d'agost, 1953, 332, 387, 426, 461, 481, 484, 485, 552, 554, 570, 571, 572, 590, 591, 6 d'octubre, 602, 603, 623, 628, 642, 648, 654, 655, 656, 710, 728, 741, 771, 812, 820, 852, 854, 886, 890, 893, 899, 901, 902, 914, 919, 921, 922, 923, 924, 927, 928, 929, 941, 942, 949, 951, 953, 954, 955, 977, 982, 983, 987, 988, 989, 993. Ampliar l'índex (109 més) »
Aixot II Erkath
Aixot II Erkath (Aixot II el Ferro) fou rei d'Armènia des 914 al 928 o 929.
Nou!!: Dvin і Aixot II Erkath · Veure més »
Aixot III Olormadz
Aixot III Olormadz (Աշոտ Գ Ողորմած 'Aixot el Misericordiós') va ser rei d'Armènia de l'any 953 al 977.
Nou!!: Dvin і Aixot III Olormadz · Veure més »
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Nou!!: Dvin і Aixot IV Bagratuní · Veure més »
Akdamar Adası
Akdamar o Akdamar Adası és una illa de la part sud del Llac Van a la Regió d'Anatòlia Oriental de Turquia.
Nou!!: Dvin і Akdamar Adası · Veure més »
Akhiovit
Akhiovit fou un districte de la província o regió armènia de Tauruberan, a la part nord de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Dvin і Akhiovit · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Dvin і Albània del Caucas · Veure més »
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Nou!!: Dvin і Ani · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Dvin і Araxes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Dvin і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Dvin і Arran (regió) · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Dvin і Artaxata · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Dvin і Ayrarat · Veure més »
Bagrat IV de Geòrgia
Monedes amb l'efígie de Bagrat IV de Geòrgia. Bagrat IV (~1020 - 1072) va ser rei de Geòrgia de l'any 1027 al 1072.
Nou!!: Dvin і Bagrat IV de Geòrgia · Veure més »
Bahçesaray (Van)
Mokq fou el nom armeni de la regió de nom clàssic Moxoene.
Nou!!: Dvin і Bahçesaray (Van) · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Dvin і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Beznunik
Beznunik o Beznunakan va ser un districte de la província històrica armènia de Tauruberan, al nord del llac Van, limitat a l'est pel llac Van; al sud pel Datvan, el Taron i el llac; a l'oest, pel Taron; i al nord pel Kori, l'Hark i l'Apahunik.
Nou!!: Dvin і Beznunik · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Dvin і Bitlis · Veure més »
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Nou!!: Dvin і Bogha al-Khabir · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Dvin і Buwàyhides · Veure més »
Catolicós
Catolicós (del grec) és el títol de la màxima autoritat en algunes Esglésies orientals.
Nou!!: Dvin і Catolicós · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Dvin і Càrmates · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Dvin і Constantinoble · Veure més »
David Anholin
David Anholin (David sense terra) fou el segon rei korikain de Lori o Tashir del 989 al 1048.
Nou!!: Dvin і David Anholin · Veure més »
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Nou!!: Dvin і Djahap al-Qaisi · Veure més »
Doğubayazıt
Doğubayazıt (de vegades Doğubeyazıt, en kurd Bazîd, en armeni Դարոյնք, Դարենից o Պակովան transliterat Daroynk, Darenic o Pakovan) és una ciutat de Turquia a la part oriental del país, capital del districte homònim, a la província d'Agri.
Nou!!: Dvin і Doğubayazıt · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Dvin і Edjmiatsín · Veure més »
Emirat d'Arzen
Arzen (Arzan) fou un emirat d'Armènia occidental, centrat a la ciutat d'Arzen, que fou destruïda per l'Imperi Romà d'Orient el 752 fou repoblada pels musulmans que foren regits per un valí.
Nou!!: Dvin і Emirat d'Arzen · Veure més »
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Nou!!: Dvin і Emirat de Manazkert · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Dvin і Erzurum · Veure més »
Gagik I d'Ani
Gagik I fou rei d'Armènia a Ani del 989 al 1020.
Nou!!: Dvin і Gagik I d'Ani · Veure més »
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Nou!!: Dvin і Gagik II d'Ani · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Dvin і Gandja · Veure més »
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Nou!!: Dvin і Gogtn · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Dvin і Heftalites · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Dvin і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Dvin і Imperi Sassànida · Veure més »
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Nou!!: Dvin і Joan-Sembat d'Ani · Veure més »
Jordi III d'Imerètia
Jordi III era el fill més jove de Constantí III d'Imerètia va succeir al seu germà gran Rustam el 1605.
Nou!!: Dvin і Jordi III d'Imerètia · Veure més »
Kakhètia
Kakhètia és una regió de la part oriental de Geòrgia, que fou un regne des començaments del fins al 1104, i des del 1466 al 1801 en què fou annexat a Rússia juntament amb el regne de Kartli al que estava unit.
Nou!!: Dvin і Kakhètia · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Dvin і Kars · Veure més »
Khosrov II d'Armènia
Khosrov II (en armeni Խոսրով Բ) en llatí Cosroes II va ser rei d'Armènia des de l'any 252 fins que va morir l'any 258.
Nou!!: Dvin і Khosrov II d'Armènia · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Dvin і Khwarizm · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Dvin і Llac Van · Veure més »
Marzpetuni
Els Marzpetuni o Mardpetuni van ser una família de nakharark (nobles) secundaris amb feu al Mardpetakan, a l'est de Vaspurakan, a l'antiga Armènia.
Nou!!: Dvin і Marzpetuni · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Dvin і Mesopotàmia · Veure més »
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Nou!!: Dvin і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín · Veure més »
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Nou!!: Dvin і Musafírides · Veure més »
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Nou!!: Dvin і Nakhtxivan · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Dvin і Nisibis · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Dvin і Ortúkides · Veure més »
Ostikan
Ostikan era el nom que els armenis donaven als governadors de les primeres províncies de l'antiga Armènia establerts pels àrabs.
Nou!!: Dvin і Ostikan · Veure més »
Part (llengua)
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і Part (llengua) · Veure més »
Persarmènia
Persarmènia va ser el nom donat a l'Armènia Major o oriental a partir del 387, com a contraposició a l'Armènia Menor o occidental.
Nou!!: Dvin і Persarmènia · Veure més »
Província d'Aragatsotn
La província d'Aragatsotn (Արագածոտնի մարզ, Aragatsotní marz) és una província d'Armènia.
Nou!!: Dvin і Província d'Aragatsotn · Veure més »
Província de Lori
Lori (avui Lori Berd, Fortalesa de Lori) és una província d'Armènia al nord-oest del llac Sevan, la capital és Vanadzor, tercera ciutat del país (anteriorment Kirovakan i abans Kharakilisa).
Nou!!: Dvin і Província de Lori · Veure més »
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Nou!!: Dvin і Província de Siunia · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Dvin і Província de Xirak · Veure més »
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Nou!!: Dvin і Rawwàdides · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Dvin і Regne d'Ibèria · Veure més »
Riu Azat
El riu Azat ("Ազատ" en armeni) és un riu armeni que neix al vessant occidental de les muntanyes Geghama, província d'Ararat i es dirigeix cap al sud-oest travessant Garni, Lanjazat i Arevshat abans d'unir-se a Aras per la riba esquerra prop de Artashat.
Nou!!: Dvin і Riu Azat · Veure més »
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Nou!!: Dvin і Saladí · Veure més »
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Nou!!: Dvin і Sàjides · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Dvin і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Nou!!: Dvin і Sembat II Tiezerakal · Veure més »
Shahpuhr de Rayy
Shahpuhr de Rayy va ser un general i marzban persa d'Armènia de l'any 483 al 484.
Nou!!: Dvin і Shahpuhr de Rayy · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Dvin і Sparapet · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Dvin і Taron · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Dvin і Tbilissi · Veure més »
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Nou!!: Dvin і Tikrit · Veure més »
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Nou!!: Dvin і Vardan III Mamikonian · Veure més »
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Nou!!: Dvin і Vaspurakan · Veure més »
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Nou!!: Dvin і Xaddàdides · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Dvin і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
1 de juliol
El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dvin і 1 de juliol · Veure més »
1020
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1020 · Veure més »
1022
El 1022 (MXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dvin і 1022 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1030 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1044 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1045 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1046 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1047 · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1049 · Veure més »
1055
El 1055 (MLV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1055 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1064 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1067 · Veure més »
1072
El 1072 (MLXXII) fou un any de traspàs iniciat en diumenge pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dvin і 1072 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1105 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1118 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1130 · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dvin і 1162 · Veure més »
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 1163 · Veure més »
1203
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1203 · Veure més »
1225
L'any 1225 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dimecres.
Nou!!: Dvin і 1225 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1228 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1236 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 1239 · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Dvin і 16 d'agost · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Dvin і 1953 · Veure més »
332
El 332 (CCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 332 · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 387 · Veure més »
426
El 426 (CDXXVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 426 · Veure més »
461
El 461 (CDLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 461 · Veure més »
481
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 481 · Veure més »
484
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 484 · Veure més »
485
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 485 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 552 · Veure més »
554
El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 554 · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 570 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 571 · Veure més »
572
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 572 · Veure més »
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 590 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 591 · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Dvin і 6 d'octubre · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Dvin і 602 · Veure més »
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 603 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 623 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 628 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 642 · Veure més »
648
El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 648 · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 654 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Dvin і 655 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 656 · Veure més »
710
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 710 · Veure més »
728
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 728 · Veure més »
741
El 741 (DCCXLI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 741 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 771 · Veure més »
812
L'anu 812 (DCCCXII) fou un any de traspàs començat en dijous segons el calendari gregorià.
Nou!!: Dvin і 812 · Veure més »
820
El 820 (DCCCXX en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Dvin і 820 · Veure més »
852
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 852 · Veure més »
854
El 854 (DCCCLIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 854 · Veure més »
886
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 886 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 890 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 893 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 899 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 901 · Veure més »
902
El 902 (CMII) és un any comú iniciat en divendres segons el calendari gregorià, el qual pren el naixement de Jesús com a referència per a les dates.
Nou!!: Dvin і 902 · Veure més »
914
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 914 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 919 · Veure més »
921
El 921 (CMXXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 921 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Dvin і 922 · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 923 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 924 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 927 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 928 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 929 · Veure més »
941
El 941 (CMXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 941 · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Dvin і 942 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 949 · Veure més »
951
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 951 · Veure més »
953
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 953 · Veure més »
954
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 954 · Veure més »
955
El 955 (CMLV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 955 · Veure més »
977
El 977 (CMLXXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 977 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 982 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 983 · Veure més »
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 987 · Veure més »
988
;Països Catalans.
Nou!!: Dvin і 988 · Veure més »
989
El 989 (CMLXXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Dvin і 989 · Veure més »
993
Sense descripció.
Nou!!: Dvin і 993 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dwin.
