Taula de continguts
122 les relacions: Abas I d'Armènia, Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí, Abd-al-Màlik ibn Djahap, Abelbar, Aderveshnasp d'Armènia, Aixot el Gran, Aixot IV Bagratuní, Aixot IV el Valent, Aixot l'Sparapet, Ak Sunkur II, Al-Mayadin, Al-Mughira ibn Xuba, Al-Mutawàkkil (abbàssida), Alí ibn Yahya al-Armaní, Albània del Caucas, Alta Mesopotàmia, Ani, Aramuniq, Armènia bagràtida, Arran (regió), Artaxata, Arzanene, Ayrarat, Àhmad ibn Issa ibn Xaykh, Bagaran, Batalla de Garni, Batalla de Manazkert, Bitlis, Bogha al-Khabir, Constantí III d'Abkhàzia, David Anholin, Djahap al-Qaisi, Djahap II ben Sevada, Edessa (Mesopotàmia), Edjmiatsín, Emirat d'Armènia, Emirat de Manazkert, Erzincan, Erzurum, Frahat d'Armènia, Gagik II d'Ani, Garni, Gogtn, Guaram II, Guerra romano-sassànida del 572-591, Guerres romano-perses, Gurguèn I d'Aghuània, Habib ibn Màslama al-Fihrí, Hàssan ibn Qàhtaba, Hàtim ibn Hàrthama, ... Ampliar l'índex (72 més) »
Abas I d'Armènia
Abas I fou rei d'Armènia del 928 o 929 fins al 953.
Veure Dvin і Abas I d'Armènia
Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí
Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí fou governador o ostikan d'Armenia (706-709) durant el califat de Muàwiya I.
Veure Dvin і Abd-al-Aziz ibn Hàtim al-Bahilí
Abd-al-Màlik ibn Djahap
Abd-al-Màlik ibn Djahap va succeir al seu pare Djahap al-Qayssí com a ostikan d'Armènia a Dvin i nakharar de Malazgird el 813.
Veure Dvin і Abd-al-Màlik ibn Djahap
Abelbar
Abelbar fou un emir qaisita de Manazkert a la segona meitat del.
Veure Dvin і Abelbar
Aderveshnasp d'Armènia
Aderveshnasp o també Adhur-Gushnasp va ser marzban d'Armènia de l'any 465 al 481.
Veure Dvin і Aderveshnasp d'Armènia
Aixot el Gran
Aixot el Gran o Aixot Medz (Աշոտ Ա Մեծ) fou príncep de Bagaran, príncep d'Armènia, príncep de prínceps d'Armènia i rei d'Armènia del 854 al 890.
Veure Dvin і Aixot el Gran
Aixot IV Bagratuní
Aixot IV Bagratuní, dit el Carnívor (en armeni Աշոտ Դ Բագրատունի), va ser príncep d'Armènia de la dinastia dels Bagràtides.
Veure Dvin і Aixot IV Bagratuní
Aixot IV el Valent
Aixot IV el Valent (en armeni Աշոտ Քաջ) va ser rei d'Armènia al Gugarq del 1021 al 1039 o 1040.
Veure Dvin і Aixot IV el Valent
Aixot l'Sparapet
Aixot l'Sparapet (mort l'any 936) va ser un membre de la família dels Bagràtides, que va ser breument rei d'Armènia en el regnat del seu cosí Aixot II Erkath (914 a 928), en competició amb ell entre els anys 920 o 921-923, però conservant el títol fins a la seva mort.
Veure Dvin і Aixot l'Sparapet
Ak Sunkur II
Aq-Súnqur II fou fill i successor el 1134 de l'atabeg dels Ahmadilis de Maragha Ak Sunkur I. Apareix sota diversos noms: Ak Sunkur (II) o Arslan ben Ak Sunkur.
Veure Dvin і Ak Sunkur II
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Veure Dvin і Al-Mayadin
Al-Mughira ibn Xuba
Abu-Abd-Al·lah al-Mughira ibn Xuba ibn Abi-àmir ibn Massud ath-Thaqafí o, més senzillament, al-Mughira ibn Xuba fou un company del profeta Mahoma.
Veure Dvin і Al-Mughira ibn Xuba
Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mutawàkkil (febrer/març de 822-862), fou califa abbàssida de Bagdad (847-861).
Veure Dvin і Al-Mutawàkkil (abbàssida)
Alí ibn Yahya al-Armaní
Alí ibn Yahya al-Armaní fou ostikan d'Armènia del 862 fins vers el 863 o 864.
Veure Dvin і Alí ibn Yahya al-Armaní
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Veure Dvin і Albània del Caucas
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Veure Dvin і Alta Mesopotàmia
Ani
Ani, a la Kars, Turquia, va ser la capital d'un regne armeni amb el nom de Regne d'Ani.
Veure Dvin і Ani
Aramuniq
Aramuniq fou una antiga ciutat armènia al districte de Kotayk.
Veure Dvin і Aramuniq
Armènia bagràtida
El Regne d'Armènia, també conegut com a Armènia bagràtida, fou un estat independent establert per Aixot I el Gran el 885 després de gairebé dos segles de dominació àrab d'Armènia sota el califat omeia i l'abbàssida.
Veure Dvin і Armènia bagràtida
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Veure Dvin і Arran (regió)
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Veure Dvin і Artaxata
Arzanene
Arzanene fou una província de l'antiga Armènia des del 298 sota jurisdicció de l'imperi romà; tenia el seu centre a la ciutat d'Arzn, al sud d'Armènia i sud-oest del llac Van, i s'estenia per l'esquerra i dreta de la primera part del Tigris, anant a l'est fins a la vall de Bitlis i a l'oest fins al riu Kadiri i el districte d'Ankl (Ingilene); s'esmenten dins el territori els cantons de Npret (Martiriòpolis) i Arzn (Arzanene).
Veure Dvin і Arzanene
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Veure Dvin і Ayrarat
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Àhmad ibn Issa ibn Xaykh ibn as-Salil fou emir de Diyar Bakr i ostikan d'Armènia a Dvin, de la dinastia anomenada xaybànida.
Veure Dvin і Àhmad ibn Issa ibn Xaykh
Bagaran
Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.
Veure Dvin і Bagaran
Batalla de Garni
La batalla de Garni fou una batalla entre el Regne de Geòrgia i Khwarezm del 1225.
Veure Dvin і Batalla de Garni
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Dvin і Batalla de Manazkert
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Veure Dvin і Bitlis
Bogha al-Khabir
Bogha al-Kabir, Bugha al-Kabir o Bugha el Vell fou general i governador (ostikan) d'Armènia del 852 al 855.
Veure Dvin і Bogha al-Khabir
Constantí III d'Abkhàzia
Constantí III d'Abkhàzia (mort el 923) fou rei d'Abkhàzia de la dinastia dels Antxabadze de 894 a 923 (segons Cyril Toumanoff de 899 a 915/916 i segons Marie-Félicité Brosset de 906 a 921).
Veure Dvin і Constantí III d'Abkhàzia
David Anholin
David Anholin (David sense terra) fou el segon rei korikain de Lori o Tashir del 989 al 1048.
Veure Dvin і David Anholin
Djahap al-Qaisi
Djahap al-Qaysí fou un cap tribal àrab establert a Armènia que es va apoderar de part de l'Arxarunik, Taiq, Taron i altres regions després del 771 i per legalitzar el seu domini es va casar amb la darrera filla viva de Muixel IV Mamikonian, el darrer príncep d'aquesta casa, i va esdevenir nakharar de bona part dels dominis Mamikonian (772).
Veure Dvin і Djahap al-Qaisi
Djahap II ben Sevada
Djahab II ben Sevada fou emir de la dinastia qaisita de Manazkert vers la meitat del.
Veure Dvin і Djahap II ben Sevada
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Dvin і Edessa (Mesopotàmia)
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Veure Dvin і Edjmiatsín
Emirat d'Armènia
LEmirat d'Armènia, també conegut com a Virregnat d'Arminiya o Principat d'Armènia, fou un règim aristocràtic de l'alta edat mitjana a Armènia que va florir en el període d'interregne entre els segles VII i IX, després del marzapanat, quan al capdavant del govern se succeïren diversos prínceps.
Veure Dvin і Emirat d'Armènia
Emirat de Manazkert
Manazkert fou un emirat musulmà d'Armènia sorgit vers el 772.
Veure Dvin і Emirat de Manazkert
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Veure Dvin і Erzincan
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Dvin і Erzurum
Frahat d'Armènia
Frahat o també Hrahat va ser marzban d'Armènia de l'any 588 al 591.
Veure Dvin і Frahat d'Armènia
Gagik II d'Ani
Gagik II (en armeni Գագիկ Բ) va ser el darrer rei d'Armènia al Gugarq i Shirak (Ani) de l'any 1040 al 1045.
Veure Dvin і Gagik II d'Ani
Garni
Mapa de Garni Garni fou un districte de Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Akhiovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Veure Dvin і Garni
Gogtn
Gogtn (o Golten o Goghtn), en llatí Colthene (Coltene) fou una regió governada generalment per prínceps (nakharark) armenis i després un emirat musulmà armeni.
Veure Dvin і Gogtn
Guaram II
Guaram II — გუარამ II en georgià —fou un príncep-primat d'Ibèria de la dinastia dita « guaràmides », que va regnar del 684/685 al 693 segons la cronologia rectificada de Cyril Toumanoff.
Veure Dvin і Guaram II
Guerra romano-sassànida del 572-591
La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.
Veure Dvin і Guerra romano-sassànida del 572-591
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Dvin і Guerres romano-perses
Gurguèn I d'Aghuània
Gurguèn I (en armeni; mort l'any 989) o Kivrikê I fou un membre de la família armènia de les Bagràtides, príncep de Taixir (Tachir) el 972, rei de Aghuània des del mateix any o del 980, fins i tot el 982, al 989 i fill d'Aixot III, rei d'Armènia.
Veure Dvin і Gurguèn I d'Aghuània
Habib ibn Màslama al-Fihrí
Habib ibn Màslama al-Fihrí al-Quraixí (la Meca vers 617-662) fou un general del califa Muàwiya I, membre del clan quraixita dels Fihr.
Veure Dvin і Habib ibn Màslama al-Fihrí
Hàssan ibn Qàhtaba
Al-Hàssan ibn Qàhtaba at-Taí fou ostikan d'Armènia vers el 770 o 771 fins al 773 o 774.
Veure Dvin і Hàssan ibn Qàhtaba
Hàtim ibn Hàrthama
Hàtim ibn Hàrthama fou un governador abbàssida, fill de Hàrthama ibn Àyan.
Veure Dvin і Hàtim ibn Hàrthama
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Veure Dvin і Història d'Armènia
Història del Caucas
Pobles caucàsics en l'antiguitat La història del Caucas es pot dividir en la història de Geòrgia (amb Abkhàzia i Adjària), Armènia i Azerbaidjan per un costat, i la del Caucas del Nord de l'altra.
Veure Dvin і Història del Caucas
Ibèria Bagràtida
Taoklardjètia (en georgià: ტაო–კლარჯეთი), popularment anomenat regne dels kartvels (en georgià ქართველთა სამეფო, K'art'velt'a samep'o) o regne dels georgians va ser un estat del sud del Caucas que existí en l'alta edat mitjana, el qual va succeir al curopalat d'Ibèria.
Veure Dvin і Ibèria Bagràtida
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Veure Dvin і Ildegiz
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Dvin і Imperi Sassànida
Iyad ibn Ghanm
Iyad ibn Ghunm ibn Zuhayr al-Fihrī (mort en 641) va ser un general àrab que va exercir un paper destacat en les conquestes musulmanes de l'Alta Mesopotàmia i el nord de Síria i els inicis de la conquesta d'Armènia.
Veure Dvin і Iyad ibn Ghanm
Joan el Catolicós
Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del.
Veure Dvin і Joan el Catolicós
Joan-Sembat d'Ani
Joan-Sembat o Hovhannes-Smbat III (en armeni Հովհաննես-Սմբատ Գ) va ser rei d'Armènia a Ani de l'any 1020 al 1040 o 1041.
Veure Dvin і Joan-Sembat d'Ani
Jordi III de Geòrgia
Jordi III (? -27 de març del 1184) fou rei de Geòrgia del 1156 al 1184.
Veure Dvin і Jordi III de Geòrgia
Juaix
Juaix o Djuaixrot (també Juaix o Juasrot) fou un districte del nord-est de Vaspurakan.
Veure Dvin і Juaix
Khosrov III d'Armènia
Khosrov III el Petit (en armeni Խոսրով Գ Կոտակ Khosrov III Kotak, Kotak significa 'petit') va ser rei d'Armènia de l'any 330 al 339.
Veure Dvin і Khosrov III d'Armènia
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Dvin і Mamikonian
Mandakuni
Els Mandakuni (en armeni: Մանդակունի) van ser una família de nakharark d'Armènia amb feu hereditari a la comarca de Mandakuniq, al districte d'Arxamunik al Tauruberan.
Veure Dvin і Mandakuni
Manuel Mamikonian
Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.
Veure Dvin і Manuel Mamikonian
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Veure Dvin і Maragha
Marwan II
Marwan ibn Muhàmmad o Marwan II (vers 692-750), darrer califa omeia marwànida de Damasc, que governà des d'Haran (744-750).
Veure Dvin і Marwan II
Marzpetuni
Els Marzpetuni o Mardpetuni van ser una família de nakharark (nobles) secundaris amb feu al Mardpetakan, a l'est de Vaspurakan, a l'antiga Armènia.
Veure Dvin і Marzpetuni
Maurianos d'Armènia
Maurianos fou governador imperial d'Armènia del 654 al 656.
Veure Dvin і Maurianos d'Armènia
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Veure Dvin і Mjej Gnuní
Mjej II Gnuní
Mjej II Gnuní fou governador militar de l'Armènia romana d'Orient del 628 al 635.
Veure Dvin і Mjej II Gnuní
Mkhargrdzéli
LArmènia Zacàrida o Armènia Zakarian (armeni Զաքարյան Հայաստան) fou el nom donat a l'estat constituït pels territoris armenis infeudats per la reina georgiana Tamar a la família dels Zacàrides (Mkhargrdzéli-Zachariades segons els noms georgià i armeni, მხარგრძელი, Mkhargrdzeli i Երկայնաբազուկ, Yerkaynbazook, que signifie «del braç llarg»), el 1201.
Veure Dvin і Mkhargrdzéli
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Veure Dvin і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Muixel IV Mamikonian
Muixel IV Mamikonian fou cap de la família noble armènia dels Mamikonian.
Veure Dvin і Muixel IV Mamikonian
Musafírides
Els mussafírides o dinastia dels Banu Mussàfir, també anomenats sal·làrides o dinastia dels Banu Sal·lar, kangàrides o encara dinastia dels Banu l-Marzuban, foren una dinastia musulmana que va governar a Tarom, Samiran, Daylam, Gilan i, posteriorment, l'Azerbaidjan Iranià, Arran, i alguns districtes de l'Armènia oriental a la segona meitat del.
Veure Dvin і Musafírides
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Veure Dvin і Nakharar
Nakhtxivan
La República Autònoma de Nakhtxivan (en àzeri, Naxçıvan Muxtar Respublikası) és un territori del sud del Caucas pertanyent a l'Azerbaidjan, enclavat entre Armènia al nord i a l'est, i l'Iran al sud i a l'oest.
Veure Dvin і Nakhtxivan
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Veure Dvin і Naxçıvan
Nig
Nig fou un districte de l'Airarat a l'antiga Armènia, a la part nord-est de la província.
Veure Dvin і Nig
Nusrat al-Din Abu Bakr
Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan fou atabeg ildegízida de l'Azerbaidjan (1191-1210) amb el títol de Djahan Pahlawan i els de Sultan al-Muazzam (o al-Azam) i Shahanshah al-Muazzam (o al-Azam).
Veure Dvin і Nusrat al-Din Abu Bakr
Pahlavuní
Els Pahlavuní (en armeni Պահլավունի) van ser una família armènia de nakharark de segon ordre que tenien possessions al districte de Nig.
Veure Dvin і Pahlavuní
Parsayenpet d'Armènia
Parsayenpet fou marzban d'Armènia del 613 al 616.
Veure Dvin і Parsayenpet d'Armènia
Phaitakaran
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Phaitakaran és a l'est. Phaitakaran fou una província i ciutat de la costa de la mar Càspia, poblada pels aghuans i dominada després pels armenis.
Veure Dvin і Phaitakaran
Principat d'Ibèria
El Principat d'Ibèria o Principat de Kartli fou un territori autònom establert cap al 580 pels nobles georgians, i que va existir en una primera etapa sota sobirania de la Pèrsia sassànida i després com a protectorat de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Dvin і Principat d'Ibèria
Província d'Ararat
Ararat és una de les deu províncies (marz) d'Armènia.
Veure Dvin і Província d'Ararat
Província de Siunia
IX Siunia o Siuniq (Sisakan) és un antic nakharar (senyoria/principat) amb títol de regne, a l'est d'Armènia ocupant el que avui és la moderna província de Siunik i part de les regions al sud i oest de l'Alt Karabakh.
Veure Dvin і Província de Siunia
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Veure Dvin і Província de Xirak
Rawwàdides
miniatura La dinastia rawwàdida o dels rawwàdides, també coneguda per Banu Rawwad o Banu Rawad, nom original tot i que més tard a les fonts apareixen com a rawàdides o rawàdida es va originar de tribus àrabs azdites que es van establir a Tabriz i a Maragha i es van barrejar amb elements kurds.
Veure Dvin і Rawwàdides
Ràtzies al Curopalat
Ràtzies al Curopalat (642-750) La primera incursió dels àrabs al territori del Curopalat d'Ibèria o Kartli va tenir lloc el 642 o 643, però va ser rebutjada.
Veure Dvin і Ràtzies al Curopalat
Regne de Kars
El regne de Kars fou format pel Vanand (capital Kars) cedit per Aixot III Olormadz al seu germà Muixel el 961.
Veure Dvin і Regne de Kars
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Veure Dvin і Reixtuní
Sahak II Bagratuní
(en armeni) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides que fou ''marzban'' d'Armènia de 481 a 482.
Veure Dvin і Sahak II Bagratuní
Saharuni
Els Saharuni (en armeni Սահարունի, en grec antic Σαρωνής) va ser una família de nakharark d'Armènia amb possessions hereditàries al Shirak, província d'Airarat, al cantó anomenat Saharuniq (tocant a Shirak), centrats a la ciutat de Mren.
Veure Dvin і Saharuni
Saladí
Saladí (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), va ser un militar kurd,L'historiador medieval Ibn al-Athir recull un passatge d'un altre comandant: «…vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs», cf.
Veure Dvin і Saladí
Sàjides
La dinastia sàjida o dels sàjides va governar l'Azerbaidjan, Arran i Armènia, nominalment com a emirs governadors del Califat Abbàssida del 889 al 929.
Veure Dvin і Sàjides
Sebeos
Sebeos (armeni Սեբեոս) va ser un bisbe armeni i historiador.
Veure Dvin і Sebeos
Sembat Bagratuní
Sembat Bagratuní (en armeni Սմբատ Դ Բագրատունի, en grec antic Συμβάτιος) va ser marzban d'Hircània de l'any 597 al 598 i d'Armènia des de potser el 600 fins al 613.
Veure Dvin і Sembat Bagratuní
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Veure Dvin і Sembat I el Màrtir
Sembat II Tiezerakal
Sembat II Tiezerakal (Սմբատ Բ Տիեզերակալamo del món) fou rei d'Armènia a Ani del 977 al 989.
Veure Dvin і Sembat II Tiezerakal
Sembat III Bagratuní
Sembat III (IV) Bagratuní (en armeni Սմբատ Է Բագրատունի; mort el 775) va ser un patrici i Sparapet (general en cap) d'Armènia del 771 al 772.
Veure Dvin і Sembat III Bagratuní
Sevada al-Djahapi
Sevada al-Djahapi, conegut també com a Sevada, fou successor d'Abd al-Malik ben Djahap com a emir qaisita de Manazkert vers el 820.
Veure Dvin і Sevada al-Djahapi
Suren d'Armènia
Suren o Djihr-Veschnasb Suren va ser marzban d'Armènia de l'any 564 al 572, quan va morir.
Veure Dvin і Suren d'Armènia
Tamara de Geòrgia
Tamar o Thamar, fou reina de Geòrgia del 1178 al 1213, el primers sis anys com associada del seu pare Jordi III.
Veure Dvin і Tamara de Geòrgia
Tan-Shahpuhr d'Armènia
Tan-Shahpuhr va ser marzban d'Armènia al.
Veure Dvin і Tan-Shahpuhr d'Armènia
Tàhir ibn Muhàmmad
Tàhir ibn Muhàmmad fou nomenat delegat del califa Al-Mamun per a la província d'Armènia el 813 amb la missió d'atreure els funcionaris i militars a la seva causa, ja que la majoria eren partidaris de son germà al-Amín.
Veure Dvin і Tàhir ibn Muhàmmad
Teodor Reixtuní
Teodor Reixtuní fou Ishkhan de Reixtunik i Armènia vers el 638 al 653.
Veure Dvin і Teodor Reixtuní
Tikrit
Tikrit, Takrit o Tekrit és una ciutat de l'Iraq, uns 140 km al nord-oest de Bagdad al Tigris.
Veure Dvin і Tikrit
Tondrakians
Els tondrakians foren els paulicians d'Armènia.
Veure Dvin і Tondrakians
Tractat de Nvarsak
Vahan Mamikonian i els seus homes tornant a la capital armènia de Dvin El tractat de Nvarsak va ser un acord signat entre el general armeni Vahan Mamikonian i els representants del rei sassànida Balash a Nvarsak el 484, per tal d'assegurar l'autonomia i llibertat religioses a Armènia.
Veure Dvin і Tractat de Nvarsak
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Veure Dvin і Trebisonda
Urmia
Urmia (també Uromieh, Uromiyeh, Oroomieh, Orumiyeh o Orumiye; persa: ارومیه, Àzeri: Urmu, اورمو), anteriorment entre 1935-1979 Rezaieh o Rezaiyeh (رضائیه) és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional, capital de l'Azerbaidjan Occidental (Iran), a la costa oest del llac Urmia.
Veure Dvin і Urmia
Vahan I Mamikonian
Vahan II Mamikonian (en armeni Վահան Ա Մամիկոնյան; nascut cap al 440-445, mort entre el 503 i el 510) va ser cap de la família Mamikonian i cap de la rebel·lió nacional contra els perses sassànides que controlaven una part d'Armènia, l'any 481.
Veure Dvin і Vahan I Mamikonian
Varaz-Tirots Bagratuní I
Varaz-Tirots Bagratuní I va ser un membre de la dinastia dels bagràtides d'Armènia, que va viure al.
Veure Dvin і Varaz-Tirots Bagratuní I
Varaz-Tirots Bagratuní II
Varaz-Tirots Bagratuní II (en armeni; nascut cap a 590, mort l'any 645) fou un príncep armeni de la família dels Bagràtides, aspet el 616, ''marzban'' d'Armènia del 628 al 634 i príncep d'Arménia el 645.
Veure Dvin і Varaz-Tirots Bagratuní II
Vardan III Mamikonian
Vardan III Mamikonian (en armeni Վարդան Գ Մամիկոնյան) va ser cap de la rebel·lió nacional armènia de l'any 571.
Veure Dvin і Vardan III Mamikonian
Vaspurakan
Vaspurakan ('terra de prínceps') fou un dels territoris senyorials d'Armènia abraçant les regions a l'est del llac Van, que més tard va ser elevat a regne quan el regia la família Artsruní, sent el bressol de la civilització armènia.
Veure Dvin і Vaspurakan
Vostan
El Vostan fou un districte de la província armènia de l'Airarat.
Veure Dvin і Vostan
Xaddàdides
Els xaddàdides van ser una dinastia que va governar a Gandja i a Dvin, i a una part d'Armènia, i més tard una branca d'ells a Ani.
Veure Dvin і Xaddàdides
Xahpuhr Mihran
Shahpuhr Mihran, fou un general iranià membre de la casa dels Mihrànides, que va ser governador d'Armènia després d'haver sufocat una revolta dels armenis.
Veure Dvin і Xahpuhr Mihran
Xaraplakan d'Armènia
Xaraplakan fou marzban d'Armènia del 619 o 620 fins al 624.
Veure Dvin і Xaraplakan d'Armènia
Xirkuh
Àssad-ad-Din Xírkuh ibn Xadi (‘Lleó de les Muntanyes’) fou un general del zengita Nur-ad-Din Mahmud, i home d'estat a Egipte, a l'origen de la dinastia aiubita.
Veure Dvin і Xirkuh
Zarmihr Karen
Zarmihr Karen fou un general iranià membre de la casa dels Karen o Kārin, que va governar Armènia pels Sassànides durant una revolta dels armenis.
Veure Dvin і Zarmihr Karen
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Dvin і 28 de desembre
També conegut com Dwin.