Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Dones a Etrúria

Índex Dones a Etrúria

Mapa que mostra l'extensió d'Etrúria i la civilització etrusca. El mapa inclou les dotze ciutats de la Lliga Etrusca i ciutats notables fundades pels etruscs El rol de la dona a la societat etrusca és important en la vida quotidiana d'aquest poble, a diferència de les dones gregues i romanes.

Taula de continguts

  1. 136 les relacions: Ab Urbe Condita, Administració pública, Agripina la Menor, Agulla de cap, Alabastre (ceràmica), Alabastre (mineral), Anc Marci, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aristocràcia, Arma, Arracada, Art etrusc, Artefacte arqueològic, Atleta, August, Època arcaica, Àugur, Balança de molles, Banquet, Banquet etrusc, Bronze, Ceràmica de figures vermelles, Cerveteri, Chiusi, Classe alta, Classe social, Clau angular, Claudi, Cognom, Coit, Collaret, Comunitat, Concubinat, Corneli Nepot, Criança d'infants, Cultura de Villanova, Democràcia, Depilació, Despectiu, Dona a l'antiga Roma, Dones a Itàlia, Dones a l'antiga Grècia, Edat del ferro, Epigrama, Erotisme, Esposa, Estat civil, Estatus social, Etrúria, ... Ampliar l'índex (86 més) »

Ab Urbe Condita

lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.

Veure Dones a Etrúria і Ab Urbe Condita

Administració pública

L'administració pública és l'organització burocràtica que serveix perquè els poders públics exerceixin les seues funcions.

Veure Dones a Etrúria і Administració pública

Agripina la Menor

Agripina la Menor (Agrippina; Colònia, 6 de novembre de 15 dC - Misenum, 17 de març de 59 dC), va ser la filla d'Agripina la Major i de Germànic.

Veure Dones a Etrúria і Agripina la Menor

Agulla de cap

Una agulla de cap de vidre. Una agulla de cap o pinçó (rossellonès) és un clau molt fi (usualment de metall) amb punta per un dels seus extrems i una cabota per l'altre.

Veure Dones a Etrúria і Agulla de cap

Alabastre (ceràmica)

540 Lalabastre (del grec antic αλάβαστρον), en ceràmica, és una forma de vas grec.

Veure Dones a Etrúria і Alabastre (ceràmica)

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Veure Dones a Etrúria і Alabastre (mineral)

Anc Marci

Anc Marci (Ancus Martius) fou el quart rei de Roma al.

Veure Dones a Etrúria і Anc Marci

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Dones a Etrúria і Antiga Grècia

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Dones a Etrúria і Antiga Roma

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Veure Dones a Etrúria і Aristocràcia

Arma

Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte.

Veure Dones a Etrúria і Arma

Arracada

Arracada de plata en forma d'anella Una arracada o orellal (ant. orellera) o penjant de les orelles és un objecte que serveix per a adornar les orelles.

Veure Dones a Etrúria і Arracada

Art etrusc

Caront), amb un martell Amb l'expressió art etrusc es fa referència a les manifestacions artístiques dels etruscs en els diversos camps, que es van produir en un període entre el i el.

Veure Dones a Etrúria і Art etrusc

Artefacte arqueològic

Un artefacte arqueològic és qualsevol material o objecte distintiu que es troba en una excavació arqueològica en alguns dels estrats del sòl (sepultada) o per la superfície de la terra.

Veure Dones a Etrúria і Artefacte arqueològic

Atleta

Jim Thorpe als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Un atleta (del grec antic, αθλος, athlos, que significa «competició») és una persona que té una capacitat física, força, agilitat, o resistència superior a la mitjana i, en conseqüència, és apte per a activitats físiques, especialment per a les competitives.

Veure Dones a Etrúria і Atleta

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Dones a Etrúria і August

Època arcaica

Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886).

Veure Dones a Etrúria і Època arcaica

Àugur

Un àugur era un sacerdot especial romà encarregat d'interpretar el vol o les vísceres de les aus abans de cada actuació pública.

Veure Dones a Etrúria і Àugur

Balança de molles

Balança de molles Balança doble Una balança de molles o balança de-amb molla és un joc infantil que es troba en parcs i jardins i es basa en un ressort sobre el qual s'asseu el nen i es balanceja.

Veure Dones a Etrúria і Balança de molles

Banquet

Banquet d'Estat (Servint el paó). Facsímil d'una xilografia d'una edició de Virgili Un banquet o convit és un àpat o festa pública generalment celebrada a l'aire lliure, que es completa amb plats principals i postres.

Veure Dones a Etrúria і Banquet

Banquet etrusc

Reconstitució d'un simposi etrusc al museu de Chianciano Terme. Gravat del ''Brockhaus and Efron Encyclopedic Dictionary''. Escena del banquet sobre un cofre de sarcòfag a Chiusi. El banquet etrusc és un tema recurrent de la iconografia funerària de l'art etrusc, a mes de ser un fet de la seva vida diària.

Veure Dones a Etrúria і Banquet etrusc

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Veure Dones a Etrúria і Bronze

Ceràmica de figures vermelles

Exemple de ceràmica grega de l'estil dit "de figures vermelles". Es caracteritzen pel color vermellós dels dibuixos sobre fons negre La ceràmica de figures vermelles és un estil figuratiu de la ceràmica grega que va néixer a Atenes cap al 530 aC, substituint l'estil anterior, la ceràmica de figures negres, i que es va utilitzar fins al.

Veure Dones a Etrúria і Ceràmica de figures vermelles

Cerveteri

Cerveteri és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la Ciutat metropolitana de Roma Capital.

Veure Dones a Etrúria і Cerveteri

Chiusi

Chiusi és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Siena, amb uns 15.000 habitants.

Veure Dones a Etrúria і Chiusi

Classe alta

Segons Karl Marx, la classe alta representaria la classe dominant, aquella que té la propietat del capital i dels mitjans de producció, per tant, dominen la producció material, alhora que també dominen la producció de les idees i pensaments del moment.

Veure Dones a Etrúria і Classe alta

Classe social

Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.

Veure Dones a Etrúria і Classe social

Clau angular

La clau angular o claudàtor angular o claudangle és un signe de puntuació doble ⟨ ⟩ (o) que es col·loca envoltant un fragment de text.

Veure Dones a Etrúria і Clau angular

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Dones a Etrúria і Claudi

Cognom

El cognom o llinatge és el nom oficial que segueix el prenom.

Veure Dones a Etrúria і Cognom

Coit

Coit entre un home i una dona Còpula entre lleons. El coit (del llatí: coitus) és la còpula o unió sexual entre dos individus de distint o del mateix sexe, de la mateixa o diferent espècie animal.

Veure Dones a Etrúria і Coit

Collaret

romà. Un collaret és una joia que es penja al coll, d'on prové el seu nom, formant un cercle, del qual poden penjar altres ornaments o no.

Veure Dones a Etrúria і Collaret

Comunitat

Un exemple de comunitat n'és la comunitat Wikipedia Una comunitat és un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú, podent estar-hi presents i comuns alguns interessos, creences, recursos naturals, preferències, necessitats, riscos o una sèrie d'altres condicions que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.

Veure Dones a Etrúria і Comunitat

Concubinat

Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.

Veure Dones a Etrúria і Concubinat

Corneli Nepot

Corneli Nepot (Cornelius Nepos) va néixer aproximadament l'any a la ciutat de Ticinum, dins la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Dones a Etrúria і Corneli Nepot

Criança d'infants

nepalesa portant un nadó en la seva esquena La criança o educació dels fills és el procés de promoure i donar suport al desenvolupament físic, emocional, social, econòmic i intel·lectual d'un nen, des de la infància fins a l'edat adulta.

Veure Dones a Etrúria і Criança d'infants

Cultura de Villanova

Tomba de Badia, Volterra La cultura de Vil·lanova va ser la primera civilització de l'edat del ferro d'Itàlia i va florir al nord d'aquest país el com a evolució de la cultura dels camps d'urnes local, considerada com la fase més primerenca de la civilització etrusca.

Veure Dones a Etrúria і Cultura de Villanova

Democràcia

La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.

Veure Dones a Etrúria і Democràcia

Depilació

Cames de dona depilades. La depilació és una tècnica que consisteix a eliminar el pèl moixí d'alguna zona del cos, particularment de l'ésser humà.

Veure Dones a Etrúria і Depilació

Despectiu

El despectiu és un derivat d'una paraula, generalment mitjançant un sufix per referir-se al concepte que designa amb menyspreu, com ara «gentola».

Veure Dones a Etrúria і Despectiu

Dona a l'antiga Roma

p.

Veure Dones a Etrúria і Dona a l'antiga Roma

Dones a Itàlia

La condició de la dona a Itàlia ha experimentat molts canvis positius al llarg del temps, i les dones han vist com les han reconegut durant els segles i més drets que anteriorment eren reconeguts només per als homes.

Veure Dones a Etrúria і Dones a Itàlia

Dones a l'antiga Grècia

En les epopeies homèriques, l'antiga Grècia es descriu com una societat patriarcal.

Veure Dones a Etrúria і Dones a l'antiga Grècia

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Veure Dones a Etrúria і Edat del ferro

Epigrama

Un epigrama és una composició poètica breu que expressa un pensament moral, social o polític, de manera satírica i enginyosa.

Veure Dones a Etrúria і Epigrama

Erotisme

Fotografia eròtica del segle XIX Erotisme (del grec ἔρως - "desig") s'ocupa de tot el relacionat amb les relacions sexuals i no simplement amb l'acte físic sinó també amb totes les seves projeccions.

Veure Dones a Etrúria і Erotisme

Esposa

''The Merchant's Wife'' (1918) de Boris Kustodiev Una esposa o muller és la cònjuge dona que contrau matrimoni.

Veure Dones a Etrúria і Esposa

Estat civil

L'estat civil és la situació de les persones físiques determinada per les seves relacions de família, provinents del matrimoni o del parentiu, que estableix certs drets i deures.

Veure Dones a Etrúria і Estat civil

Estatus social

Dos homes amb diferent estatus social L'estatus social, en sociologia, és la posició que ocupa un individu dins d'un grup o sistema social.

Veure Dones a Etrúria і Estatus social

Etrúria

Etrúria era el nom del país dels etruscs.

Veure Dones a Etrúria і Etrúria

Etruscologia

Etruscologia és la ciència que estudia la civilització etrusca.

Veure Dones a Etrúria і Etruscologia

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Dones a Etrúria і Etruscs

Exercici físic

miniatura L'exercici físic és una activitat física amb un moviment estructurat i planificat que té com a objectiu la millora o manteniment d'un o més components de la forma física (capacitats físiques), ja sigui lúdic o competitiu.

Veure Dones a Etrúria і Exercici físic

Família

Goya. Una família és un conjunt de persones unides per llaços de parentiu.

Veure Dones a Etrúria і Família

Fíbula

Fíbula de l'edat de bronze Fíbula de Braganza, art hel·lenístic, 250-200 aC.Les fíbules (fibulae) eren unes agulles que s'enganxaven en un objecte decoratiu, generalment corbat.

Veure Dones a Etrúria і Fíbula

Fusaiola

XII o XIII trobada a Polònia fus i fusaiola prehistòrics Una fusaiola o tortera és una petita peça simètrica de terrissa amb un orifici central (eix de rotació).

Veure Dones a Etrúria і Fusaiola

Gens (família)

La Gens (en llatí plural gentes) és una paraula llatina que originalment, a la societat romana, era equivalent a un grup famíliar patrilineal que portava el mateix nomen gentilicum.

Veure Dones a Etrúria і Gens (família)

Gineceu (cambra)

Un gineceu (en grec antic γυναικεῖον literalment «cambra de les dones») o la gineconitis (γυναικωνῖτις, «habitacions de les dones») era una sala, habitació o apartament que posseïen les grans cases de l'antiga Grècia, per a ús exclusiu de les dones de la casa: dones, filles, servents.

Veure Dones a Etrúria і Gineceu (cambra)

Grècia romana

La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.

Veure Dones a Etrúria і Grècia romana

Guerrer

Guerrer Un guerrer és una persona que fa de la guerra la seva forma habitual de vida, a diferència d'un soldat (que treballa a l'exèrcit o és enrolat per força però té una vida al marge del combat).

Veure Dones a Etrúria і Guerrer

Herència

L'herència és el conjunt de propietats, drets i patrimoni llegats després de la defunció d'una persona física.

Veure Dones a Etrúria і Herència

Hetera

L'hetaira Taís d'Atenes A l'antiga Grècia una hetera o hetaira (en grec ἑταίρα hetaíra, literalment ‘companya’) era una dona que oferia companyia intel·lectual i sexual a canvi de diners.

Veure Dones a Etrúria і Hetera

Hitites

Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.

Veure Dones a Etrúria і Hitites

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Dones a Etrúria і Imperi Romà

Jònia

267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.

Veure Dones a Etrúria і Jònia

Joia

Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.

Veure Dones a Etrúria і Joia

Karlsruhe

Karlsruhe és una ciutat d'Alemanya situada al sud-oest del país, a prop de la frontera amb França i pertany al Land de Baden-Württemberg.

Veure Dones a Etrúria і Karlsruhe

Lívia Drusil·la

Estàtua de Lívia Lívia Drusil·la (en llatí Livia Drusilla; Roma, 30 de gener 58 aC - Roma, 29 dC), va ser una emperadriu romana.

Veure Dones a Etrúria і Lívia Drusil·la

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Veure Dones a Etrúria і Magna Grècia

Manicura

Una manicura és un tractament de bellesa cosmètic per a les ungles i mans que sol realitzar-se a casa o en un saló de bellesa.

Veure Dones a Etrúria і Manicura

Maquillatge

Posada en escena aplicant maquillatge Ex. Teatre on s'utilitzaven tots aquests arts que ara coneixem amb el nom de ''maquillatge''. La paraula maquillatge prové per derivació del terme de l'idioma francès maquiller (maquillar) principalment utilitzat a la parla teatral francesa durant el.

Veure Dones a Etrúria і Maquillatge

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Veure Dones a Etrúria і Marbre

Mare

XIX Una mare és la dona o femella que pareix un animal o pon l'ou del qual sortirà, i en algunes espècies el cria durant el primer període de vida.

Veure Dones a Etrúria і Mare

Matrimoni

Retrat del matrimoni Arnolfini, per Jan van Eyck El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic.

Veure Dones a Etrúria і Matrimoni

Metall preciós

Palleta d'or gegantina Un metall preciós és aquell element químic metàl·lic poc freqüent a la natura i d'elevat valor econòmic.

Veure Dones a Etrúria і Metall preciós

Metropolitan Museum of Art

El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, és un museu d'art de la ciutat de Nova York, i un dels museus d'art més destacats i visitats del món.

Veure Dones a Etrúria і Metropolitan Museum of Art

Mitologia etrusca

Tifó. Els etruscs eren gent molt aferrada a la seva religió.

Veure Dones a Etrúria і Mitologia etrusca

Monogàmia

La monogàmia (del grec "μονός" monos, que significa "únic"; i "γάμος", gamos, que significa "matrimoni" o "unió") és un model de relació afectivo-sexual basat en un ideal d'exclusivitat sexual entre dues persones i per a tota la vida.

Veure Dones a Etrúria і Monogàmia

Murlo

Murlo és un comune (municipi) de la província de Siena, a la regió italiana de la Toscana, situat uns 70 km al sud de Florència i uns 20 km al sud de Siena.

Veure Dones a Etrúria і Murlo

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Dones a Etrúria і Museu del Louvre

Museu Nacional Etrusc

El Museu Nacional Etrusc, en italià: Museo Nazionale Etrusco di Villa Giulia (també existeix a Marzabotto el Museo Nazionale Etrusco di Marzabotto) és un museu de Roma dedicat a la civilització etrusca.

Veure Dones a Etrúria і Museu Nacional Etrusc

Necròpoli de Monterozzi

La necròpoli de Monterozzi (en italià, necropoli dei Monterozzi) és una necròpoli etrusca, situada a prop de la ciutat de Tarquínia a Itàlia.

Veure Dones a Etrúria і Necròpoli de Monterozzi

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Veure Dones a Etrúria і Necròpolis

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dona a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Veure Dones a Etrúria і Nom

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Veure Dones a Etrúria і Nom romà

Onomàstica

L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.

Veure Dones a Etrúria і Onomàstica

Orvieto

Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo.

Veure Dones a Etrúria і Orvieto

Pagès

''Les espigoladores'' (Jean-François Millet, 1857) Un pagès (o pagés), camperol o llaurador és una persona que té com a ofici treballar les terres.

Veure Dones a Etrúria і Pagès

Palmeta

Pàgina on apareixen diverses il·lustracions de palmetes, extreta de l'obra ''Handbuch der Ornamentik'' de Franz Meyer (1898) La palmeta (del llatí, palma) és un motiu decoratiu en forma de fulla de palmera.

Veure Dones a Etrúria і Palmeta

Paritat de gènere

La paritat de gènere, entesa com una participació equilibrada de dones i homes en les posicions de poder i de presa de decisions en totes les esferes de la vida (polítiques, econòmiques i socials), constitueix una condició destacada per a la igualtat entre els sexes.

Veure Dones a Etrúria і Paritat de gènere

Patronímic

Un patronímic és un component del nom personal que es basa en el nom del mateix pare, avi o fins i tot un avantpassat masculí anterior.

Veure Dones a Etrúria і Patronímic

Penjoll

espanyol al Victoria and Albert Museum. 100 a.C.-300) Collaret de l'Orde del Toisó d'Or amb el penjoll del Velló d'or, Cambra del Tresor, Viena Un penjoll és un adorn que penja d'una joia, generalment un collaret, fermall o arracada.

Veure Dones a Etrúria і Penjoll

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Dones a Etrúria і Període hel·lenístic

Perfum

Prestatge de perfums Un perfum és una barreja de fragàncies, un excipient i un fixador, que s'empra per a impregnar d'una olor agradable diferents objectes o el cos humà.

Veure Dones a Etrúria і Perfum

Pintura al fresc

Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).

Veure Dones a Etrúria і Pintura al fresc

Plàucia Urgulanil·la

Plàucia Urgulanil·la (en llatí Plautia Urgulanilla) va ser una romana, la primera esposa de Claudi.

Veure Dones a Etrúria і Plàucia Urgulanil·la

Política

La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.

Veure Dones a Etrúria і Política

Pomada (farmàcia)

Pomada de lanolina Una pomada en farmàcia o ungüent és una forma farmacèutica, un preparat estable semisòlid (a 25 °C) destinat a l'ús extern o tòpic, per un o més d'un principi actiu i per excipients amb característiques lipòfiles o hidròfiles.

Veure Dones a Etrúria і Pomada (farmàcia)

Prostitució a l'antiga Grècia

aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.

Veure Dones a Etrúria і Prostitució a l'antiga Grècia

Quitó

Dona amb un quitó. El quitó (en grec, χιτών) o túnica jònica és un vestit de l'antiga Grècia que podia ser portat per homes i dones.

Veure Dones a Etrúria і Quitó

Ravnthu Thefrinai

Ravnthu Thefrinai va ser una dona etrusca, originària de Tarquínia, que probablement va viure cap al final del Ravnthu pertany a dues de les famílies més importants de Tarquínia, la de Thefrinai per naixement i la de Spurinna per matrimoni.

Veure Dones a Etrúria і Ravnthu Thefrinai

Regne Romà

El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.

Veure Dones a Etrúria і Regne Romà

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Dones a Etrúria і República Romana

Rol

Diferents rols socials i familiars El rol és el conjunt de funcions, pautes, comportaments i drets definits social i culturalment que una societat determinada espera que una persona (actor social) complisca d'acord amb el seu estatus social adquirit o atribuït.

Veure Dones a Etrúria і Rol

Rol de gènere

Nenes jugant amb nines i nens amb vehicles. Els rols de gènere són normes socials que dicten com han de comportar-se les persones segons el seu gènere i creen una sèrie d'expectatives sobre la seva manera de pensar i actuar.

Veure Dones a Etrúria і Rol de gènere

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Dones a Etrúria і Roma

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Veure Dones a Etrúria і Romanització

Sabata

'''Sabata''' de vestir actual Diagrama que mostra les parts d'una sabata. La sabata és una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l'alçada del turmell, i més que una sandàlia.

Veure Dones a Etrúria і Sabata

Sarcòfag

Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.

Veure Dones a Etrúria і Sarcòfag

Sarcòfag dels esposos

El Sarcòfag dels esposos, també conegut com el Sarcòfag del esposos de Cerveteri o Sarcofago degli Sposi en italià, es el nom d’un sarcòfag etrusc de mitjans del segle VI a.n.e. Actualment es pot visitar al Museu Nacional de Vil·la Giulia a Roma.

Veure Dones a Etrúria і Sarcòfag dels esposos

Síbaris

550-510 aC). Síbaris (Sybaris) era una important ciutat de la Magna Grècia a la part occidental del golf de Tàrent, a poca distància de la costa, entre els rius Cratis (o Crati) i Síbaris, segons diu Estrabó.

Veure Dones a Etrúria і Síbaris

Servi Tul·li

'''Servi Tul·li''', sisè rei de Roma,(578-535 aC) Servi Tul·li (en llatí) va ser el sisè rei de Roma (578-535 aC).

Veure Dones a Etrúria і Servi Tul·li

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Veure Dones a Etrúria і Societat

Societat civil (sociologia)

La societat civil designa el conjunt de les organitzacions i institucions cíviques voluntàries i socials que formen la base d'una societat activa, en oposició a les estructures de l'estat i de les empreses.

Veure Dones a Etrúria і Societat civil (sociologia)

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Dones a Etrúria і Suetoni

Sybille Haynes

Sybille Edith Haynes, MBE (n. Overhoff; 3 de juliol de 1926) és una experta britànica en etruscologia.

Veure Dones a Etrúria і Sybille Haynes

Tanaquil

Tanaquil va ser la dona de Tarquini Prisc, el cinquè rei de Roma.

Veure Dones a Etrúria і Tanaquil

Tarquínia

Tarquínia (Tarkynia) és un municipi d'Itàlia, famós pel seu passat històric quan era una ciutat d'Etrúria.

Veure Dones a Etrúria і Tarquínia

Tarquini Prisc

Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.

Veure Dones a Etrúria і Tarquini Prisc

Túl·lia Major

Túl·lia Major (en llatí Tullia Maior), era germana de Túl·lia Minor, i filla del rei de Roma Servi Tul·li.

Veure Dones a Etrúria і Túl·lia Major

Túl·lia Minor

"Túl·lia passant amb el carruatge per damunt del seu pare", pintura de Jean Bardin, 1765 Túl·lia Minor, filla del rei romà Servi Tul·li i esposa del rei Tarquini el Superb, involucrada en l'assassinat del seu pare.

Veure Dones a Etrúria і Túl·lia Minor

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Veure Dones a Etrúria і Túnica

Teopomp de Quios

Teopomp (Theopompus) fou un historiador grec del natural de Quios, fill de Damasístrat i germà del retòric Caucal de Quios (Καύκαλος).

Veure Dones a Etrúria і Teopomp de Quios

Titus Livi

Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.

Veure Dones a Etrúria і Titus Livi

Tomba Regolini-Galassi

Or pectoral de la tomba Regolini-Galassi, ca. 650 aC La tomba Regolini-Galassi és una tomba familiar etrusca localitzada a Caere, una antiga ciutat al centre de la península Itàlica a mig centenar de quilòmetres al nord/nord-oest de la ciutat de Roma.

Veure Dones a Etrúria і Tomba Regolini-Galassi

Triclini

'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.

Veure Dones a Etrúria і Triclini

Urna funerària

Urna funerària romana. Segle I, Museu arqueològic regional de Palerm Una urna funerària o cinerària (del llatí cinis, -eris, cendra) és un vas tancat de pedra, bronze, marbre, alabastre, ceràmica o vidre, en el qual els parents d'un difunt recullen les seves cendres després de la incineració.

Veure Dones a Etrúria і Urna funerària

Vaixella

Vaixella. Vaixella (del llatí vascella, pl. Neutre de Vascellum, "gotet") és el conjunt d'estris que s'utilitzen per al servei de la taula, és a dir, traslladar, servir i permetre ingerir el menjar.

Veure Dones a Etrúria і Vaixella

Vèl·lia Spurinna

Vèl·lia Spurinna o Velcha és una dona etrusca, originària de Tarquínia, que probablement va viure cap a finals del.

Veure Dones a Etrúria і Vèl·lia Spurinna

Vides dels dotze cèsars

Vides dels dotze cèsars (en llatí: De vita Caesarum) és una sèrie de biografies històriques dels dotze primers emperadors romans, des de Juli Cèsar fins a Domicià, publicades per l'escriptor romà Suetoni, després de l'any 121.

Veure Dones a Etrúria і Vides dels dotze cèsars

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Veure Dones a Etrúria і Vidre

Virtuós

Un virtuós, en el terreny de les arts escèniques (música, dansa, circ, etc.) és un intèrpret amb unes habilitats o capacitats tècniques extraordinàries.

Veure Dones a Etrúria і Virtuós

Virtut

Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).

Veure Dones a Etrúria і Virtut

Volci

Volci va ser una ciutat d'Etrúria situada en una plana a la riba dreta del riu Armina (avui Fiora), a uns 15 km de la desembocadura.

Veure Dones a Etrúria і Volci

Volterra

Volterra és una ciutat de Toscana a Itàlia, a la província de Pisa, amb uns 15.000 habitants.

Veure Dones a Etrúria і Volterra

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Veure Dones a Etrúria і Vori

, Etruscologia, Etruscs, Exercici físic, Família, Fíbula, Fusaiola, Gens (família), Gineceu (cambra), Grècia romana, Guerrer, Herència, Hetera, Hitites, Imperi Romà, Jònia, Joia, Karlsruhe, Lívia Drusil·la, Magna Grècia, Manicura, Maquillatge, Marbre, Mare, Matrimoni, Metall preciós, Metropolitan Museum of Art, Mitologia etrusca, Monogàmia, Murlo, Museu del Louvre, Museu Nacional Etrusc, Necròpoli de Monterozzi, Necròpolis, Nom, Nom romà, Onomàstica, Orvieto, Pagès, Palmeta, Paritat de gènere, Patronímic, Penjoll, Període hel·lenístic, Perfum, Pintura al fresc, Plàucia Urgulanil·la, Política, Pomada (farmàcia), Prostitució a l'antiga Grècia, Quitó, Ravnthu Thefrinai, Regne Romà, República Romana, Rol, Rol de gènere, Roma, Romanització, Sabata, Sarcòfag, Sarcòfag dels esposos, Síbaris, Servi Tul·li, Societat, Societat civil (sociologia), Suetoni, Sybille Haynes, Tanaquil, Tarquínia, Tarquini Prisc, Túl·lia Major, Túl·lia Minor, Túnica, Teopomp de Quios, Titus Livi, Tomba Regolini-Galassi, Triclini, Urna funerària, Vaixella, Vèl·lia Spurinna, Vides dels dotze cèsars, Vidre, Virtuós, Virtut, Volci, Volterra, Vori.