Taula de continguts
12 les relacions: Andró (cambra), Antiga Grècia, Apol·lo, Cavallerissa, Constantinoble, Grec antic, Hermes, Imperi Romà d'Orient, Pau el Silenciari, Pilastra, Procopi de Cesarea, Vestíbul.
- Societat a l'antiga Grècia
Andró (cambra)
Andron a Villa Kerillos, Beaulieu-sur-Mer (França) L'andró o àndron (del grec ἀνδρών andrōn), anomenat també andrònitis (ἀνδρωνῖτις andrōnitis), era la cambra reservada per als homes en una casa a l'antiga Grècia, a diferència del gineceu (γυναικεῖον gynaikeion), d'ús exclusiu de les dones de la casa.
Veure Gineceu (cambra) і Andró (cambra)
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Gineceu (cambra) і Antiga Grècia
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Veure Gineceu (cambra) і Apol·lo
Cavallerissa
Cavallerissa del Castell de Figueres Cavallerissa del Castell de Schwerin Una cavallerissa o quadra és un estable destinat als cavalls, i de vegades altres animals de càrrega, on es tanquen, descansen i alimenten així com els cotxes i carrosses.
Veure Gineceu (cambra) і Cavallerissa
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Gineceu (cambra) і Constantinoble
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Gineceu (cambra) і Grec antic
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Veure Gineceu (cambra) і Hermes
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Gineceu (cambra) і Imperi Romà d'Orient
Pau el Silenciari
Pau el Silenciari (en llatí Paulus Silentiarius, en grec) va ser un poeta romà d'Orient a qui Vossius i altres autors anomenen incorrectament Paulus Cyrus Florus.
Veure Gineceu (cambra) і Pau el Silenciari
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Veure Gineceu (cambra) і Pilastra
Procopi de Cesarea
Procopi va viure al i va ser un dels més eminents historiadors romans d'Orient.
Veure Gineceu (cambra) і Procopi de Cesarea
Vestíbul
'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.
Veure Gineceu (cambra) і Vestíbul