Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Abbas I el Gran, Abd al-Rahman Khan, Afganistan, Àixraf Khan, Baber, Daud Khan, Gazni, Ghilzai, Hamid Karzai, Herat, Imperi Durrani, Isfahan, Kabul, Kandahar, Kirman, Maymana, Mohammad Omar, Nàdir-Xah Afxar, Paixtu, Paixtuwali, Pakistan, Província de Badakhxan, Sultan Husayn I, Xah Xuia, 1709, 1715, 1720, 1722, 1730, 1747, 1803, 1880, 1886, 1978.
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Ghilzai і Abbas I el Gran · Veure més »
Abd al-Rahman Khan
Abd al-Rahman Khan (1844-1901) fou emir de l'Afganistan, fill d'Afdal Khan (el fill gran de Dost Muhammad Khan, fundador de la dinastia Barakzay. El 1853 era al Turquestan Afganès on el seu pare era governador de Balkh i va participar en les operacions que van portar a establir la sobirania afganesa sobre Kataghan, Badakhshan i Derwaz. Quan va morir Dost Muhammad (1863) va deixar el tron al seu fill Shir Ali Khan, excloent als dos germans grans d'aquest, Afdal Khan i Azam Khan, el que va portar a una guerra civil que va durar cinc anys. Afdal Khan va obtenir alguns èxits inicials però finalment fou derrotat i empresonat. Abd al-Rahman va fugir a Bukharà. El 1866 aprofitant que Shir Ali era a Kandahar es va apoderar de Kabul mercès a la traïció del general Rafik Khan, que es va girar contra Shir Ali. Afdal Khan fou alliberat i proclamat emir. Shir Ali fou derrotat a Kilat-i Ghilzay el 1867 i va perdre Kandahar. Poc després va morir Afdal i Abd al-Rahman (que tenia ambicions al tron) va sostenir les reclamacions del seu oncle Azam Khan, però les forces d'aquest i d'Abd al-Rahman associades, foren derrotades per Shir Ali (i els seus fill Yakub Khan i Zana Khan) prop de Gazni. Shir Ali va recuperar el poder, i Abd al-Rahman va haver de fugir primer a Waziristan i després a Pèrsia. Allí va anar a Mashad i va creuar el desert de Karakum en direcció de Khivà i Samarcanda. Va arribar a Taixkent on fou rebut pel governador rus del Turquestan, general Kaufmann, al que va demanar ajut, però li fou refusat, tot i que se li va donar una pensió i se li va permetre residir a Samarcanda on va restar 11 anys fins que Shir Ali fou derrotat pels britànics a la Segona guerra angloafganesa (1878-1880). Shir Ali va fugir i va morir i el seu successor, el seu fill Muhammad Yakub Khan, no va aconseguir mantenir el control de les tribus; el resident britànic Cavagnari fou assassinat i Yakub fou exiliat a l'Índia Britànica quedant el tron vacant. Davant l'expansió russa els britànics volien establir un Afganistan fort i amic que fes de tampó entre els dominis russos a Turquestan i els britànics a l'Índia. El tron fou ofert a Abd al-Rahman (juliol de 1880) en determinades condicions que deixaven notable influència als britànics, condicions acceptades per Abd al-Rahman a la conferència de Zimma el 31 de juliol i 1 d'agost de 1880. El 1883 el marques de Ripon va renovar les garanties britàniques i va concedir un subsidi anual a l'emir per pagar a les seves tropes i per les despeses de protecció de la frontera del nord-oest (de l'Índia Britànica). El 1886 va aplanar la revolta de les tribus ghilzay; el 1888 fou sufocada la rebel·lió d'Ishak Khan, fill d'Azam Khan. El 1891 va enviar les seves tropes a Hazarajat, un país independent enclavat a l'Afganistan, que pagava tribut a l'emir a canvi del lliure comerç, i que fou ocupat totalment el 1893. El Kafiristan, a l'oest de Chitral, poblat per tribus kafir que no eren musulmanes, fou annexionat el 1896, i els kafirs esdevingueren musulmans. La delimitació de fronteres fou un dels aspectes principals del seu regne. El 1887 es va produir l'incident de Pandjih que va estar a punt de provocar la guerra entre Rússia i Gran Bretanya, però el 1888 una comissió anglorussa va estudiar les fronteres del nord del país; el darrer conflicte amb els russos va quedar arranjat el 1895 per l'acord del Pamir que fixava el límit del territori de l'Afganistan en aquesta regió. L'emir volia incloure en Afganistan els territoris habitats pels paixtus, cosa a la qual s'oposava Gran Bretanya, però finalment es va arribar a l'acord Duran del 1893 que establia una marca fronterera en la qual ni l'emir ni el govern britànic podrien intervenir de cap manera. Va morir el 1901 i el va succeir el seu fill Habib Allah Khan.
Nou!!: Ghilzai і Abd al-Rahman Khan · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Ghilzai і Afganistan · Veure més »
Àixraf Khan
Aixraf Khan Ghilzay fou sobirà de l'Afganistan i Pèrsia del 1725 al 1729.
Nou!!: Ghilzai і Àixraf Khan · Veure més »
Baber
Zahir-ud-Din Muhàmmad, anomenat Baber, El Tigre (14 de febrer del 1483 - 26 de desembre del 1530), va ser un conqueridor que va fundar la dinastia i l'imperi mogol a l'Índia.
Nou!!: Ghilzai і Baber · Veure més »
Daud Khan
Daud Khan fou sobirà farúquida de Khandesh, germà i successor de Miran Adil Khan II quan aquest va morir sense fills el 28 de setembre de 1501 o el 8 d'abril de 1503.
Nou!!: Ghilzai і Daud Khan · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Ghilzai і Gazni · Veure més »
Ghilzai
Els Ghilzai (Ghilzay, Ghalzay, Ghalzai, Ghiliji o Ghalji) són una important tribu paixtu del sud-est de l'Afganistan entre Kandahar i Gazni fins a la frontera amb Pakistan on també viuen.
Nou!!: Ghilzai і Ghilzai · Veure més »
Hamid Karzai
Hamid o Hamed Karzai (Karz, 1957) és un polític afganès d'ètnia paixtu, president de l'Afganistan des del 7 de desembre de 2004 fins al 29 de setembre de 2014.
Nou!!: Ghilzai і Hamid Karzai · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Ghilzai і Herat · Veure més »
Imperi Durrani
LImperi Durrani fou un imperi que s'estenia des de l'Altiplà del Tibet fins a les costes del Balutxistan i que comprenia els actuals països de l'Afganistan, el Pakistan i part de l'Iran i el Turkmenistan.
Nou!!: Ghilzai і Imperi Durrani · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Ghilzai і Isfahan · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Ghilzai і Kabul · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Ghilzai і Kandahar · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Ghilzai і Kirman · Veure més »
Maymana
Maymana, Meymaneh o Maimana és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Faryab i del districte de Maymana, situada a a 877 metres d'altura a l'antic llit del riu Qeysar.
Nou!!: Ghilzai і Maymana · Veure més »
Mohammad Omar
El mul·là Mohammad Omar (Nodeh, prop de Kandahar, 1959 – 23 d'abril de 2013), més conegut com el Mul·là Omar, va ser el líder dels talibans de l'Afganistan i el dirigent de facto d'aquest país entre els anys 1996 i 2001, amb el títol oficial de Cap del Consell Suprem.
Nou!!: Ghilzai і Mohammad Omar · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Ghilzai і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Paixtu
El paixtu és la llengua autòctona del poble Paixtu i parlada a l'Afganistan, el Pakistan i parts de l'Índia amb vora 45,5 milions de parlants, documentada des del.
Nou!!: Ghilzai і Paixtu · Veure més »
Paixtuwali
Dirigents tribals i religiosos paixtus del sud de l'Afganistan El paixtuwali és el codi ètic no escrit i estil de vida que practica el poble paixtu.
Nou!!: Ghilzai і Paixtuwali · Veure més »
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Nou!!: Ghilzai і Pakistan · Veure més »
Província de Badakhxan
La província de Badakhxan és una divisió administrativa de l'Afganistan amb 28 districtes, situada al bord-est del país entre l'Hindu Kush i l'Amudarià.
Nou!!: Ghilzai і Província de Badakhxan · Veure més »
Sultan Husayn I
Sultan Husayn I (1668 -1726) fou xa safàvida de Pèrsia.
Nou!!: Ghilzai і Sultan Husayn I · Veure més »
Xah Xuia
Abu l-Fawaris Jamal (o Jalal) al-Din Shah Shuja ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn al-Mansnr ibn Hajji Khusrawi al-Khurasaní (10 de març de 1333 -9 d'octubre de 1384) fou emir muzaffàrida de Pèrsia fill i successor del fundador Mubariz al-Din Muhàmmad.
Nou!!: Ghilzai і Xah Xuia · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Ghilzai і 1709 · Veure més »
1715
;Països Catalans.
Nou!!: Ghilzai і 1715 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Ghilzai і 1720 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Ghilzai і 1722 · Veure més »
1730
;Països catalans.
Nou!!: Ghilzai і 1730 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Ghilzai і 1747 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Ghilzai і 1803 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Ghilzai і 1880 · Veure més »
1886
;Països Catalans.
Nou!!: Ghilzai і 1886 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Ghilzai і 1978 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia hotaki, Ghalzai, Ghalzay, Ghilzay, Ghilzays, Hotaki, Kiyànida, Kiyànides.
