Accés més ràpid que el navegador!
42 les relacions: Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín, Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast, Al-Afxín Khaydhar, Al-Anbar, Al-Múqtadir, Al-Mútamid, Al-Muktafí (abbàssida), Ardabil, Armènia, Arran (regió), Azerbaidjan, Babak Khorramdin, Barda (Azerbaidjan), Califat Abbàssida, Daylamites, Diwdad ibn Muhàmmad al-Afxín, Dvin, Emir, Karínides, Kufa, Maragha, Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín, Samànides, Sembat I el Màrtir, Sogdiana, Tabaristan, Tahírides del Khorasan, Talha al-Muwàffaq, Transoxiana, Usruixana, Yússuf ibn Abi-s-Saj, 889, 890, 893, 901, 905, 912, 917, 919, 926, 928, 929.
Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín
Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín fou el darrer emir sàjida de l'Azerbaidjan del 928 al 929.
Nou!!: Sàjides і Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín · Veure més »
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast
Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast (en àrab, Abū s-Sāj Dīwdād b. Dīwdast) (mort en 879) fou un general al servei dels abbàssides i després del safàrides, que fou el fundador de la dinastia d'emirs sàjides de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Sàjides і Abu-s-Saj Díwdad ibn Díwdast · Veure més »
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Nou!!: Sàjides і Al-Afxín Khaydhar · Veure més »
Al-Anbar
Al-Anbar, antiga Firuz Chapur, Perisapora o Anbar (‘graner’, ‘arsenal’, ‘dipòsit’, ‘reserva d'aigua’, derivat dab anbar, ‘dipòsit d'aigua potable’ a l'Iran) fou una antiga ciutat d'Iraq avui en ruïnes, a 5 km al nord-oest de Falluja i al costat del llogaret d'as-Saqlāwīya.
Nou!!: Sàjides і Al-Anbar · Veure més »
Al-Múqtadir
Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Múqtadir (Bagdad, 13 de novembre de 895 - 31 d'octubre de 931), fou califa abbàssida de Bagdad (908 - 931).
Nou!!: Sàjides і Al-Múqtadir · Veure més »
Al-Mútamid
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mútamid ala-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Mútamid, (844-893) fou califa abbàssida de Bagdad (870-892).
Nou!!: Sàjides і Al-Mútamid · Veure més »
Al-Muktafí (abbàssida)
Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad al-Muktafí bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com al-Muktafí (878-908), fou califa abbàssida de Bagdad (902-908).
Nou!!: Sàjides і Al-Muktafí (abbàssida) · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Sàjides і Ardabil · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Sàjides і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Sàjides і Arran (regió) · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Sàjides і Azerbaidjan · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Sàjides і Babak Khorramdin · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Sàjides і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Sàjides і Califat Abbàssida · Veure més »
Daylamites
Daylamites també es diuen algunes dinasties o poders individuals que van governar principalment a l'Azerbaidjan i a la plana iraniana, i que tingueren origen en el Daylam o estigueren dirigides per natius de Daylam, essent les més conegudes les dels musafírides, ziyarids i els shaddàdides.
Nou!!: Sàjides і Daylamites · Veure més »
Diwdad ibn Muhàmmad al-Afxín
Diwdad (o Dewdad) (II) ibn Muhàmmad ibn Abi-s-Saj fou fill de Muhàmmad ibn Abi-s-Saj i es va proclamar emir a Maragha a la mort del seu pare el març del 901.
Nou!!: Sàjides і Diwdad ibn Muhàmmad al-Afxín · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Sàjides і Dvin · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Sàjides і Emir · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Sàjides і Karínides · Veure més »
Kufa
Situació de Kufa a l'Iraq actual Kufa és una ciutat d'Iraq, a la riba del riu Eufrates, uns 170 km al sud de Bagdad i 10 km al nord-est de Najaf.
Nou!!: Sàjides і Kufa · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Sàjides і Maragha · Veure més »
Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín
Abu-l-Mussàfir (o Abu-Ubayd-Al·lah) Muhàmmad ibn Abi-s-Saj, conegut com a Ibn as-Saj i, en prendre el títol dafxín com Muhàmmad al-Afxín, fou el primer emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 889 al 901.
Nou!!: Sàjides і Muhàmmad ibn Abi-s-Saj al-Afxín · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Sàjides і Samànides · Veure més »
Sembat I el Màrtir
Sembat I el Màrtir va ser rei d'Armènia de l'any 890 al 914.
Nou!!: Sàjides і Sembat I el Màrtir · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Sàjides і Sogdiana · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Sàjides і Tabaristan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Sàjides і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Talha al-Muwàffaq
Abu-Àhmad Talha ibn Jàfar al-Muwàffaq (842-891), conegut com l'Afortunat, fou un príncep abbàssida, regent de l'imperi entre 870 i 891.
Nou!!: Sàjides і Talha al-Muwàffaq · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Sàjides і Transoxiana · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Sàjides і Usruixana · Veure més »
Yússuf ibn Abi-s-Saj
Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928.
Nou!!: Sàjides і Yússuf ibn Abi-s-Saj · Veure més »
889
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 889 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 890 · Veure més »
893
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 893 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 901 · Veure més »
905
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 905 · Veure més »
912
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 912 · Veure més »
917
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 917 · Veure més »
919
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 919 · Veure més »
926
El 926 (CMXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Sàjides і 926 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 928 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Sàjides і 929 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Dinastia Sadjida, Emirs sadjides, Llista d'emirs sadjides, Sadjida, Sadjides, Sàdjida, Sàdjides, Sàjida.
