Taula de continguts
154 les relacions: Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Acció Cultural Valenciana, Acció Valenciana, Artur Ballester i Marco, Autogovern, À Punt Mèdia, Benafer, Benicàssim, Biblioteca Nacional d'Espanya, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, Blaverisme, Butlletí Oficial de l'Estat, Canonització, Castalla, Castella - la Manxa, Castellà, Catalans, Catedral de València, Coalició Compromís, Cobla (estrofa), Companyia de Jesús, Confederació Nacional del Treball, Congrés dels Diputats, Consell del País Valencià, Consell Provincial de València, Cora de Todmir, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Corts Valencianes, Decrets de Nova Planta, Diario de Valencia, Diccionari català-valencià-balear, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diputació de València, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, El Temps, Emili Gómez i Nadal, Emilio Attard Alonso, Emirat de Balànsiya, Escut del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931, Estatut de Benicàssim, Exposició Universal de París (1855), Felip Mateu i Llopis, Felip V d'Espanya, Francesc Eiximenis, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Franquisme, ... Ampliar l'índex (104 més) »
- Història del País Valencià
- Toponímia
- Valencià
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.
Veure Denominacions del País Valencià і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Acció Cultural Valenciana
Acció Cultural Valenciana fou una entitat valencianista fundada el 8 de març de 1930 per un grup d'estudiants i llicenciats universitaris, entre els quals destaquen: Joan Beneito, Felip Mateu i Llopis, Vicent Genovés, Francesc Carreres de Calatayud, Sanchis Guarner, Joan M. Grima, Jesús S.
Veure Denominacions del País Valencià і Acció Cultural Valenciana
Acció Valenciana
Acció Valenciana fou una revista valencianista, mitjà d'expressió d'Acció Cultural Valenciana.
Veure Denominacions del País Valencià і Acció Valenciana
Artur Ballester i Marco
Artur Ballester i Marco (València, 1892 - ibídem, 21 de juny de 1981) fou un dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista.
Veure Denominacions del País Valencià і Artur Ballester i Marco
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Veure Denominacions del País Valencià і Autogovern
À Punt Mèdia
À Punt Mèdia, el nom mercantil del qual és Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana S.A., (acurtat com À Punt Mèdia SAMC) és el grup de mitjans de comunicació públics del País Valencià, la qual dirigeix la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació que exercix la funció de servei públic de ràdio i televisió públiques.
Veure Denominacions del País Valencià і À Punt Mèdia
Benafer
Benafer és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància (Castelló).
Veure Denominacions del País Valencià і Benafer
Benicàssim
Benicàssim (oficialment Benicàssim/Benicasim) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Veure Denominacions del País Valencià і Benicàssim
Biblioteca Nacional d'Espanya
La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.
Veure Denominacions del País Valencià і Biblioteca Nacional d'Espanya
Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu és una biblioteca situada a València.
Veure Denominacions del País Valencià і Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu
Blaverisme
Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.
Veure Denominacions del País Valencià і Blaverisme
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Veure Denominacions del País Valencià і Butlletí Oficial de l'Estat
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Veure Denominacions del País Valencià і Canonització
Castalla
Castalla és una població del País Valencià situada a la comarca de l'Alcoià.
Veure Denominacions del País Valencià і Castalla
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Veure Denominacions del País Valencià і Castella - la Manxa
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Denominacions del País Valencià і Castellà
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Denominacions del País Valencià і Catalans
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Veure Denominacions del País Valencià і Catedral de València
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Veure Denominacions del País Valencià і Coalició Compromís
Cobla (estrofa)
Cobla, antigament era sinònim d'estrofa.
Veure Denominacions del País Valencià і Cobla (estrofa)
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Veure Denominacions del País Valencià і Companyia de Jesús
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Denominacions del País Valencià і Confederació Nacional del Treball
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Denominacions del País Valencià і Congrés dels Diputats
Consell del País Valencià
El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.
Veure Denominacions del País Valencià і Consell del País Valencià
Consell Provincial de València
El Consell Provincial de València va ser un organisme de govern que abarcava la província de València i part de les de Castelló i d'Alacant fundat el 7 de gener de 1937, durant la guerra civil espanyola i que va substituir el Comitè Executiu Popular de València, substituint aquest darrer a la Diputació de València des del començament de la guerra, i arribant a gaudir de certa autonomia, realitzant propostes culturals i educatives en valencià, amb el conseller Francesc Bosch, com l'Institut d'Estudis Valencians o la Biblioteca del País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Consell Provincial de València
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Veure Denominacions del País Valencià і Cora de Todmir
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.
Veure Denominacions del País Valencià і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Corts Valencianes
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.
Veure Denominacions del País Valencià і Decrets de Nova Planta
Diario de Valencia
El Diario de Valencia ha estat una històrica capçalera utilitzada per diversos diaris valencians des del 1790, any en què aparegué per primera vegada a la ciutat de València.
Veure Denominacions del País Valencià і Diario de Valencia
Diccionari català-valencià-balear
Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.
Veure Denominacions del País Valencià і Diccionari català-valencià-balear
Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.
Veure Denominacions del País Valencià і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
Diputació de València
La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.
Veure Denominacions del País Valencià і Diputació de València
Eduardo Zaplana Hernández-Soro
Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, Regió de Múrcia, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol que fou el tercer president de la Generalitat Valenciana, des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002.
Veure Denominacions del País Valencià і Eduardo Zaplana Hernández-Soro
El Temps
El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.
Veure Denominacions del País Valencià і El Temps
Emili Gómez i Nadal
Emili Gómez i Nadal (València, 1907 - Valença d’Agen (França), 1994) va ser un escriptor i periodista valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Emili Gómez i Nadal
Emilio Attard Alonso
Emilio Attard Alonso (València, 8 d'abril de 1915 - Rocafort, Horta Nord, 16 de desembre de 1997) fou un advocat, periodista i polític valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Emilio Attard Alonso
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Veure Denominacions del País Valencià і Emirat de Balànsiya
Escut del País Valencià
Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.
Veure Denominacions del País Valencià і Escut del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Valenciana
Esquerra Valenciana va ser un partit valencià d'esquerres fundat en 1934, que propugnava el dret a l'autodeterminació del País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Esquerra Valenciana
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Veure Denominacions del País Valencià і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931
Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931 fou un avantprojecte d'Estatut d'autonomia per al País Valencià publicat el juliol de 1931 per una comissió promoguda per l'Ajuntament de València (l'alcalde era Agustín Trigo) sota iniciativa del Partit d'Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana, però en el que hi participà el Centre de Cultura Valenciana.
Veure Denominacions del País Valencià і Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931
Estatut de Benicàssim
Projecte d'Estatut d'Autonomia del País Valencià, presentat a les Corts espanyoles l'any 1981. L'Estatut de Benicàssim és un projecte d'Estatut d'Autonomia per al País Valencià redactat el 1981 en què s'intentà dotar el poble valencià d'autonomia plena.
Veure Denominacions del País Valencià і Estatut de Benicàssim
Exposició Universal de París (1855)
L'Exposició Universal de 1855 va ser una exhibició internacional realitzada a la ciutat de París, en el Camp de Mart. Es va obrir al públic el 15 de maig de 1855, fins al 15 de novembre del mateix any.
Veure Denominacions del País Valencià і Exposició Universal de París (1855)
Felip Mateu i Llopis
Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Felip Mateu i Llopis
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Veure Denominacions del País Valencià і Felip V d'Espanya
Francesc Eiximenis
Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.
Veure Denominacions del País Valencià і Francesc Eiximenis
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.
Veure Denominacions del País Valencià і Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Denominacions del País Valencià і Franquisme
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Veure Denominacions del País Valencià і Front d'Esquerres
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Veure Denominacions del País Valencià і Furs de València
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Generalitat Valenciana
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Veure Denominacions del País Valencià і Gran Enciclopèdia Catalana
Gran Riuada de València
La gran riuada de València o col·loquialment, la gran riuà, va ser l'última inundació de la ciutat de València provocada pel Túria.
Veure Denominacions del País Valencià і Gran Riuada de València
Guerra de la Independència
* Guerra d'Independència d'Algèria (1954 – 1962), guerra de descolonització.
Veure Denominacions del País Valencià і Guerra de la Independència
Història del País Valencià
citació.
Veure Denominacions del País Valencià і Història del País Valencià
Izquierda Republicana
Lleó. Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.
Veure Denominacions del País Valencià і Izquierda Republicana
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Denominacions del País Valencià і Jaume el Conqueridor
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Denominacions del País Valencià і Joan Fuster i Ortells
Joan Manuel Tresserras i Gaju
Joan Manuel Tresserras i Gaju (Rubí, 27 de maig del 1955) va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010 durant el govern d'Entesa, presidit per José Montilla.
Veure Denominacions del País Valencià і Joan Manuel Tresserras i Gaju
Josep Lluís Albinyana i Olmos
Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 25 d'abril de 1943) és un jurista i polític valencià d'ideologia valencianista que fou el primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià entre 1978 i 1979, durant la transició democràtica espanyola.
Veure Denominacions del País Valencià і Josep Lluís Albinyana i Olmos
Joventut Valencianista
Full volant amb un poema dedicat a la Bandera del País Valencià Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors escindits de València Nova,Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994.
Veure Denominacions del País Valencià і Joventut Valencianista
Jumella
Jumella (en castellà, Jumilla) és un municipi de la comarca de l'Altiplà que limita amb el Vinalopó Mitjà i té 23.666 habitants.
Veure Denominacions del País Valencià і Jumella
Junta Suprema de Govern del Regne de València
Junta Suprema de Govern del Regne de València fou un organisme constituït el 25 de maig de 1808 al País Valencià durant la Guerra del Francès per a organitzar la lluita contra els francesos.
Veure Denominacions del País Valencià і Junta Suprema de Govern del Regne de València
La 2
La 2, coneguda històricament amb el nom dUHF, La Segona Cadena o Cadena II i en els anys 80 com TVE-2, és la segona cadena de Televisió Espanyola.
Veure Denominacions del País Valencià і La 2
Levante-EMV
Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.
Veure Denominacions del País Valencià і Levante-EMV
Llevant Unió Esportiva
El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.
Veure Denominacions del País Valencià і Llevant Unió Esportiva
Llista de reis de València
El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.
Veure Denominacions del País Valencià і Llista de reis de València
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Denominacions del País Valencià і Madrid
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Denominacions del País Valencià і Mancomunitat de Catalunya
Manuel Sanchis i Guarner
Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Denominacions del País Valencià і Manuel Sanchis i Guarner
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Veure Denominacions del País Valencià і Maria, mare de Jesús
Miquel Ramón i Izquierdo
Miquel Ramón i Izquierdo (València, 8 de desembre de 1919 - 17 de setembre de 2007) va ser un jurista i polític valencià, alcalde de València durant el franquisme i un dels fundadors d'Unió Valenciana.
Veure Denominacions del País Valencià і Miquel Ramón i Izquierdo
Modesto Lafuente y Zamalloa
Modesto Lafuente y Zamalloa (Rabanal de los Caballeros, Cervera de Pisuerga, Palència, 1 de maig de 1806 – Madrid, 25 d'octubre de 1866) va ser un periodista, historiador i escriptor satíric espanyol, que va emprar els pseudònims de Fray Gerundio i Pelegrín Tirabeque.
Veure Denominacions del País Valencià і Modesto Lafuente y Zamalloa
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Denominacions del País Valencià і Monarquia
NO-DO
El NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales), No-Do o nodo, era un noticiari setmanal del règim dictatorial franquista que precedia obligatòriament les pel·lícules projectades als cinemes espanyols entre 1942 i 1976, i de forma voluntària fins al 1981.
Veure Denominacions del País Valencià і NO-DO
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Denominacions del País Valencià і Oriola
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Denominacions del País Valencià і País Valencià
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Veure Denominacions del País Valencià і Països Catalans
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Veure Denominacions del País Valencià і Partit Comunista d'Espanya
Partit Obrer d'Unificació Marxista
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.
Veure Denominacions del País Valencià і Partit Obrer d'Unificació Marxista
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Partit Popular de la Comunitat Valenciana
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Partit Socialista del País Valencià-PSOE
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Denominacions del País Valencià і Partit Socialista Obrer Espanyol
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Denominacions del País Valencià і Península Ibèrica
Pere Maria Orts i Bosch
Pere Maria Orts i Bosch (València, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015) va ser un historiador, investigador, heraldista i col·leccionista valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Pere Maria Orts i Bosch
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Veure Denominacions del País Valencià і Plana d'Utiel
Plenari de Parlamentaris del País Valencià
El Plenari de Parlamentaris del País Valencià va ser l'òrgan format i constituït pels 41 diputats al Congrés dels Diputats i senadors elegits a les les primeres eleccions celebrades el 1977 després de la dictadura franquista a les províncies d'Alacant, Castelló i València per dotar d'autonomia política al País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Plenari de Parlamentaris del País Valencià
Podem
Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.
Veure Denominacions del País Valencià і Podem
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Veure Denominacions del País Valencià і Principat
Principat de València
El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.
Veure Denominacions del País Valencià і Principat de València
Projecte de Mancomunitat Valenciana
El Projecte de Mancomunitat Valenciana va ser una iniciativa de règim d'autonomia posada en marxa en l'actual País Valencià el 1919, durant el regnat d'Alfonso XIII, a imitació de la Mancomunitat de Catalunya i en el context de la Restauració.
Veure Denominacions del País Valencià і Projecte de Mancomunitat Valenciana
Província de Conca
La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.
Veure Denominacions del País Valencià і Província de Conca
Radio Nacional de España
Radio Nacional de España (RNE, en català: Ràdio Nacional d'Espanya) és la cadena pública de radiodifusió espanyola.
Veure Denominacions del País Valencià і Radio Nacional de España
Radiotelevisió Espanyola
La Corporación de Radio y Televisión Española, S.A. (en català, Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola), coneguda amb els noms de Radiotelevisió Espanyola o RTVE, és la corporació pública estatal que va assumir l'any 2007 la gestió indirecta del servei de ràdio i televisió públics d'Espanya que es coneixia amb el nom dEnte Público Radiotelevisión Española.
Veure Denominacions del País Valencià і Radiotelevisió Espanyola
Radiotelevisió Valenciana
tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Radiotelevisió Valenciana
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Veure Denominacions del País Valencià і Ramon Berenguer III
Regió
Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).
Veure Denominacions del País Valencià і Regió
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Veure Denominacions del País Valencià і Regió de Múrcia
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Denominacions del País Valencià і Regne de Castella
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Regne de València
Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València
La Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) és una entitat nascuda en el context del reformisme il·lustrat europeu.
Veure Denominacions del País Valencià і Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Denominacions del País Valencià і Renaixença
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Denominacions del País Valencià і Rodrigo Díaz de Vivar
Rosa María Mateo Isasi
Rosa María Mateo Isasi (Burgos, 6 de gener de 1942) és una periodista espanyola.
Veure Denominacions del País Valencià і Rosa María Mateo Isasi
Russafa
Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.
Veure Denominacions del País Valencià і Russafa
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Veure Denominacions del País Valencià і Sant Vicent Ferrer
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Denominacions del País Valencià і Segle XIX
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Denominacions del País Valencià і Segona República Espanyola
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Senyera del País Valencià
Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià
Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) és un sindicat valencià que agrupa els treballadors del sector de l'ensenyament primari, secundari i universitari.
Veure Denominacions del País Valencià і Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià
Televisió Espanyola
Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.
Veure Denominacions del País Valencià і Televisió Espanyola
Tomàs Serrano
Tomàs Serrano i Peres (Castalla, 7 de novembre de 1715 - Bolonya, 1 de febrer de 1784) fou un jesuïta, escriptor i humanista valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Tomàs Serrano
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Veure Denominacions del País Valencià і Transició democràtica espanyola
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Veure Denominacions del País Valencià і Unió de Centre Democràtic
Unió de Periodistes Valencians
La Unió de Periodistes Valencians és una associació professional que aglutina periodistes del País Valencià.
Veure Denominacions del País Valencià і Unió de Periodistes Valencians
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Veure Denominacions del País Valencià і Universitat de València
Universitat Jaume I
La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana és una universitat pública, creada el 1991 i que actualment té uns 15.000 estudiants.
Veure Denominacions del País Valencià і Universitat Jaume I
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Denominacions del País Valencià і València
Valencianisme
El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.
Veure Denominacions del País Valencià і Valencianisme
Valentia
Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.
Veure Denominacions del País Valencià і Valentia
Víctor Gebhardt i Coll
fou un historiador català.
Veure Denominacions del País Valencià і Víctor Gebhardt i Coll
Viquitexts
Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.
Veure Denominacions del País Valencià і Viquitexts
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Denominacions del País Valencià і Visigots
Ximena Díaz
Representació a les festes de Burgos Ximena Díaz o Donya Ximena (cap al 1046 - 1116) fou l'esposa de Rodrigo Díaz de Vivar El Cid, princesa de València entre 1093 i 1102.
Veure Denominacions del País Valencià і Ximena Díaz
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Veure Denominacions del País Valencià і 1238
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Veure Denominacions del País Valencià і 13 de novembre
1699
;Països catalans;Resta del món.
Veure Denominacions del País Valencià і 1699
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Denominacions del País Valencià і 1707
1738
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Denominacions del País Valencià і 1738
1745
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Denominacions del País Valencià і 1745
1746
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Denominacions del País Valencià і 1746
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Denominacions del País Valencià і 1788
1802
;Països Catalans.
Veure Denominacions del País Valencià і 1802
1833
;Països Catalans.
Veure Denominacions del País Valencià і 1833
1854
;Països Catalans.
Veure Denominacions del País Valencià і 1854
1906
;Països Catalans.
Veure Denominacions del País Valencià і 1906
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure Denominacions del País Valencià і 1919
1930
;Països Catalans.
Veure Denominacions del País Valencià і 1930
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Denominacions del País Valencià і 1933
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Denominacions del País Valencià і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Denominacions del País Valencià і 1937
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Denominacions del País Valencià і 1965
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Denominacions del País Valencià і 1978
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Denominacions del País Valencià і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Denominacions del País Valencià і 1980
1982
1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.
Veure Denominacions del País Valencià і 1982
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Denominacions del País Valencià і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Denominacions del País Valencià і 2006
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Denominacions del País Valencià і 2007
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Denominacions del País Valencià і 2008
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Denominacions del País Valencià і 25 d'octubre
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Denominacions del País Valencià і 28 de setembre
Vegeu també
Història del País Valencià
- Batalla de València
- Compromís de Casp
- Comte de Cervera
- Decrets de Nova Planta
- Denominacions del País Valencià
- Diada Nacional del País Valencià
- Emirat de Balànsiya
- Escacs d'amor
- Furs de València
- Guerra dels Dos Peres
- Llibre del Repartiment
- Llista de reis de València
- Maulets (1705)
- Mocadorada
- Prehistòria del País Valencià
- Província de Xàtiva
- Regne de València
- Reial Mestrança de Cavalleria de València
- Riuada de Santa Teresa
- Ruta dels Borja
- Ruta dels Castells del Vinalopó
- Ruta dels clàssics valencians
- Setge d'Alzira
- Teodomir (visigot)
- Unió de València
Toponímia
- Cosmographiae introductio
- Denominacions del País Valencià
- Dun (topònim)
- Hidrònim
- Hodònim
- Toponímia
Valencià
- Acadèmia Valenciana de la Llengua
- Conflicte lingüístic valencià
- Denominacions del País Valencià
- Dictamen de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià
- El Carxe
- Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
- Lo Rat Penat
- Misteri d'Elx
- Normes del Puig
- Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- Valencià
També conegut com Denominacions de la Comunitat Valenciana, Noms de la Comunitat Valenciana, Noms del País Valencià.