Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Denominacions del País Valencià

Índex Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Taula de continguts

  1. 154 les relacions: Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil, Acció Cultural Valenciana, Acció Valenciana, Artur Ballester i Marco, Autogovern, À Punt Mèdia, Benafer, Benicàssim, Biblioteca Nacional d'Espanya, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, Blaverisme, Butlletí Oficial de l'Estat, Canonització, Castalla, Castella - la Manxa, Castellà, Catalans, Catedral de València, Coalició Compromís, Cobla (estrofa), Companyia de Jesús, Confederació Nacional del Treball, Congrés dels Diputats, Consell del País Valencià, Consell Provincial de València, Cora de Todmir, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Corts Valencianes, Decrets de Nova Planta, Diario de Valencia, Diccionari català-valencià-balear, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Diputació de València, Eduardo Zaplana Hernández-Soro, El Temps, Emili Gómez i Nadal, Emilio Attard Alonso, Emirat de Balànsiya, Escut del País Valencià, Esquerra Unida del País Valencià, Esquerra Valenciana, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931, Estatut de Benicàssim, Exposició Universal de París (1855), Felip Mateu i Llopis, Felip V d'Espanya, Francesc Eiximenis, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Franquisme, ... Ampliar l'índex (104 més) »

  2. Història del País Valencià
  3. Toponímia
  4. Valencià

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova.

Veure Denominacions del País Valencià і Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil

Acció Cultural Valenciana

Acció Cultural Valenciana fou una entitat valencianista fundada el 8 de març de 1930 per un grup d'estudiants i llicenciats universitaris, entre els quals destaquen: Joan Beneito, Felip Mateu i Llopis, Vicent Genovés, Francesc Carreres de Calatayud, Sanchis Guarner, Joan M. Grima, Jesús S.

Veure Denominacions del País Valencià і Acció Cultural Valenciana

Acció Valenciana

Acció Valenciana fou una revista valencianista, mitjà d'expressió d'Acció Cultural Valenciana.

Veure Denominacions del País Valencià і Acció Valenciana

Artur Ballester i Marco

Artur Ballester i Marco (València, 1892 - ibídem, 21 de juny de 1981) fou un dissenyador gràfic, il·lustrador i cartellista.

Veure Denominacions del País Valencià і Artur Ballester i Marco

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Veure Denominacions del País Valencià і Autogovern

À Punt Mèdia

À Punt Mèdia, el nom mercantil del qual és Societat Anònima de Mitjans de Comunicació de la Comunitat Valenciana S.A., (acurtat com À Punt Mèdia SAMC) és el grup de mitjans de comunicació públics del País Valencià, la qual dirigeix la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació que exercix la funció de servei públic de ràdio i televisió públiques.

Veure Denominacions del País Valencià і À Punt Mèdia

Benafer

Benafer és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Palància (Castelló).

Veure Denominacions del País Valencià і Benafer

Benicàssim

Benicàssim (oficialment Benicàssim/Benicasim) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Veure Denominacions del País Valencià і Benicàssim

Biblioteca Nacional d'Espanya

La Biblioteca Nacional d'Espanya està situada en el número 20 del passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueològic Nacional.

Veure Denominacions del País Valencià і Biblioteca Nacional d'Espanya

Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu és una biblioteca situada a València.

Veure Denominacions del País Valencià і Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu

Blaverisme

Francesc Camps i Josep Manuel Miralles en un acte conjunt. El blaverisme és un moviment polític regionalista sorgit al País Valencià al final dels anys 1970 com a reacció al nacionalisme valencià, i més concretament al discurs fusterià d'aquest.

Veure Denominacions del País Valencià і Blaverisme

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Veure Denominacions del País Valencià і Butlletí Oficial de l'Estat

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Veure Denominacions del País Valencià і Canonització

Castalla

Castalla és una població del País Valencià situada a la comarca de l'Alcoià.

Veure Denominacions del País Valencià і Castalla

Castella - la Manxa

Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.

Veure Denominacions del País Valencià і Castella - la Manxa

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Veure Denominacions del País Valencià і Castellà

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Veure Denominacions del País Valencià і Catalans

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Veure Denominacions del País Valencià і Catedral de València

Coalició Compromís

La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.

Veure Denominacions del País Valencià і Coalició Compromís

Cobla (estrofa)

Cobla, antigament era sinònim d'estrofa.

Veure Denominacions del País Valencià і Cobla (estrofa)

Companyia de Jesús

La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.

Veure Denominacions del País Valencià і Companyia de Jesús

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Denominacions del País Valencià і Confederació Nacional del Treball

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Veure Denominacions del País Valencià і Congrés dels Diputats

Consell del País Valencià

El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.

Veure Denominacions del País Valencià і Consell del País Valencià

Consell Provincial de València

El Consell Provincial de València va ser un organisme de govern que abarcava la província de València i part de les de Castelló i d'Alacant fundat el 7 de gener de 1937, durant la guerra civil espanyola i que va substituir el Comitè Executiu Popular de València, substituint aquest darrer a la Diputació de València des del començament de la guerra, i arribant a gaudir de certa autonomia, realitzant propostes culturals i educatives en valencià, amb el conseller Francesc Bosch, com l'Institut d'Estudis Valencians o la Biblioteca del País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Consell Provincial de València

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Veure Denominacions del País Valencià і Cora de Todmir

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) és un organisme de la Generalitat de Catalunya encarregat de produir i difondre productes audiovisuals tot vetllant per la normalització lingüística i cultural de Catalunya.

Veure Denominacions del País Valencià і Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Corts Valencianes

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Denominacions del País Valencià і Decrets de Nova Planta

Diario de Valencia

El Diario de Valencia ha estat una històrica capçalera utilitzada per diversos diaris valencians des del 1790, any en què aparegué per primera vegada a la ciutat de València.

Veure Denominacions del País Valencià і Diario de Valencia

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.

Veure Denominacions del País Valencià і Diccionari català-valencià-balear

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Veure Denominacions del País Valencià і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

Diputació de València

La Diputació de València és l'organisme polític i administratiu encarregat de gestionar els interessos econòmics, culturals i administratius de la província de València, i de donar suport als municipis que en formen part en la seua activitat.

Veure Denominacions del País Valencià і Diputació de València

Eduardo Zaplana Hernández-Soro

Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro (Cartagena, Regió de Múrcia, 3 d'abril de 1956) és un polític espanyol que fou el tercer president de la Generalitat Valenciana, des del 1995 fins al 24 de juliol de 2002.

Veure Denominacions del País Valencià і Eduardo Zaplana Hernández-Soro

El Temps

El Temps és un setmanari de política i cultura editat a València per Edicions del País Valencià des de 1984.

Veure Denominacions del País Valencià і El Temps

Emili Gómez i Nadal

Emili Gómez i Nadal (València, 1907 - Valença d’Agen (França), 1994) va ser un escriptor i periodista valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Emili Gómez i Nadal

Emilio Attard Alonso

Emilio Attard Alonso (València, 8 d'abril de 1915 - Rocafort, Horta Nord, 16 de desembre de 1997) fou un advocat, periodista i polític valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Emilio Attard Alonso

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Veure Denominacions del País Valencià і Emirat de Balànsiya

Escut del País Valencià

Consell Preautonòmic i de la Generalitat Valenciana fins a 1985. L'escut del País Valencià és l'emblema oficial de la Generalitat Valenciana que es basa en l'escut personal del rei Pere el Cerimoniós i, amb modificacions, de la resta de reis de la Corona d'Aragó fins a Joan II.

Veure Denominacions del País Valencià і Escut del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Esquerra Unida del País Valencià

Esquerra Valenciana

Esquerra Valenciana va ser un partit valencià d'esquerres fundat en 1934, que propugnava el dret a l'autodeterminació del País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Esquerra Valenciana

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.

Veure Denominacions del País Valencià і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931

Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931 fou un avantprojecte d'Estatut d'autonomia per al País Valencià publicat el juliol de 1931 per una comissió promoguda per l'Ajuntament de València (l'alcalde era Agustín Trigo) sota iniciativa del Partit d'Unió Republicana Autonomista i de la Dreta Regional Valenciana, però en el que hi participà el Centre de Cultura Valenciana.

Veure Denominacions del País Valencià і Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1931

Estatut de Benicàssim

Projecte d'Estatut d'Autonomia del País Valencià, presentat a les Corts espanyoles l'any 1981. L'Estatut de Benicàssim és un projecte d'Estatut d'Autonomia per al País Valencià redactat el 1981 en què s'intentà dotar el poble valencià d'autonomia plena.

Veure Denominacions del País Valencià і Estatut de Benicàssim

Exposició Universal de París (1855)

L'Exposició Universal de 1855 va ser una exhibició internacional realitzada a la ciutat de París, en el Camp de Mart. Es va obrir al públic el 15 de maig de 1855, fins al 15 de novembre del mateix any.

Veure Denominacions del País Valencià і Exposició Universal de París (1855)

Felip Mateu i Llopis

Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Felip Mateu i Llopis

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Denominacions del País Valencià і Felip V d'Espanya

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis —també Ximenes, Eiximenes o Jimenez— (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409) fou un escriptor franciscà (OFM) català del a la Corona d'Aragó.

Veure Denominacions del País Valencià і Francesc Eiximenis

Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.

Veure Denominacions del País Valencià і Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Veure Denominacions del País Valencià і Franquisme

Front d'Esquerres

El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.

Veure Denominacions del País Valencià і Front d'Esquerres

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Veure Denominacions del País Valencià і Furs de València

Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Generalitat Valenciana

Gran Enciclopèdia Catalana

Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Veure Denominacions del País Valencià і Gran Enciclopèdia Catalana

Gran Riuada de València

La gran riuada de València o col·loquialment, la gran riuà, va ser l'última inundació de la ciutat de València provocada pel Túria.

Veure Denominacions del País Valencià і Gran Riuada de València

Guerra de la Independència

* Guerra d'Independència d'Algèria (1954 – 1962), guerra de descolonització.

Veure Denominacions del País Valencià і Guerra de la Independència

Història del País Valencià

citació.

Veure Denominacions del País Valencià і Història del País Valencià

Izquierda Republicana

Lleó. Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.

Veure Denominacions del País Valencià і Izquierda Republicana

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Denominacions del País Valencià і Jaume el Conqueridor

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Denominacions del País Valencià і Joan Fuster i Ortells

Joan Manuel Tresserras i Gaju

Joan Manuel Tresserras i Gaju (Rubí, 27 de maig del 1955) va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010 durant el govern d'Entesa, presidit per José Montilla.

Veure Denominacions del País Valencià і Joan Manuel Tresserras i Gaju

Josep Lluís Albinyana i Olmos

Josep Lluís Albinyana i Olmos (València, 25 d'abril de 1943) és un jurista i polític valencià d'ideologia valencianista que fou el primer President del Consell Preautonòmic del País Valencià entre 1978 i 1979, durant la transició democràtica espanyola.

Veure Denominacions del País Valencià і Josep Lluís Albinyana i Olmos

Joventut Valencianista

Full volant amb un poema dedicat a la Bandera del País Valencià Joventut Valencianista (JV) fou el primer grup obertament nacionalista del País Valencià, fundat el 1908 per sectors escindits de València Nova,Lluís Bertomeu i Josep Miquel Bisbal i Sanç en Cap a una Valencia Lliure, Joventut Valencianista, 1994.

Veure Denominacions del País Valencià і Joventut Valencianista

Jumella

Jumella (en castellà, Jumilla) és un municipi de la comarca de l'Altiplà que limita amb el Vinalopó Mitjà i té 23.666 habitants.

Veure Denominacions del País Valencià і Jumella

Junta Suprema de Govern del Regne de València

Junta Suprema de Govern del Regne de València fou un organisme constituït el 25 de maig de 1808 al País Valencià durant la Guerra del Francès per a organitzar la lluita contra els francesos.

Veure Denominacions del País Valencià і Junta Suprema de Govern del Regne de València

La 2

La 2, coneguda històricament amb el nom dUHF, La Segona Cadena o Cadena II i en els anys 80 com TVE-2, és la segona cadena de Televisió Espanyola.

Veure Denominacions del País Valencià і La 2

Levante-EMV

Levante-El Mercantil Valenciano és un diari del País Valencià que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, que també edita el diari Información a Alacant.

Veure Denominacions del País Valencià і Levante-EMV

Llevant Unió Esportiva

El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.

Veure Denominacions del País Valencià і Llevant Unió Esportiva

Llista de reis de València

El que segueix és la llista de reis de València des de la creació del Regne de València per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1238 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1707.

Veure Denominacions del País Valencià і Llista de reis de València

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Denominacions del País Valencià і Madrid

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Veure Denominacions del País Valencià і Mancomunitat de Catalunya

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Denominacions del País Valencià і Manuel Sanchis i Guarner

Maria, mare de Jesús

va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.

Veure Denominacions del País Valencià і Maria, mare de Jesús

Miquel Ramón i Izquierdo

Miquel Ramón i Izquierdo (València, 8 de desembre de 1919 - 17 de setembre de 2007) va ser un jurista i polític valencià, alcalde de València durant el franquisme i un dels fundadors d'Unió Valenciana.

Veure Denominacions del País Valencià і Miquel Ramón i Izquierdo

Modesto Lafuente y Zamalloa

Modesto Lafuente y Zamalloa (Rabanal de los Caballeros, Cervera de Pisuerga, Palència, 1 de maig de 1806 – Madrid, 25 d'octubre de 1866) va ser un periodista, historiador i escriptor satíric espanyol, que va emprar els pseudònims de Fray Gerundio i Pelegrín Tirabeque.

Veure Denominacions del País Valencià і Modesto Lafuente y Zamalloa

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Veure Denominacions del País Valencià і Monarquia

NO-DO

El NO-DO (acrònim de Noticiarios y Documentales), No-Do o nodo, era un noticiari setmanal del règim dictatorial franquista que precedia obligatòriament les pel·lícules projectades als cinemes espanyols entre 1942 i 1976, i de forma voluntària fins al 1981.

Veure Denominacions del País Valencià і NO-DO

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Veure Denominacions del País Valencià і Oriola

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Veure Denominacions del País Valencià і País Valencià

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Veure Denominacions del País Valencià і Països Catalans

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Veure Denominacions del País Valencià і Partit Comunista d'Espanya

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Veure Denominacions del País Valencià і Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Partit Popular de la Comunitat Valenciana

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Veure Denominacions del País Valencià і Partit Socialista Obrer Espanyol

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Veure Denominacions del País Valencià і Península Ibèrica

Pere Maria Orts i Bosch

Pere Maria Orts i Bosch (València, 5 de juliol de 1921 - 26 de febrer de 2015) va ser un historiador, investigador, heraldista i col·leccionista valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Pere Maria Orts i Bosch

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).

Veure Denominacions del País Valencià і Plana d'Utiel

Plenari de Parlamentaris del País Valencià

El Plenari de Parlamentaris del País Valencià va ser l'òrgan format i constituït pels 41 diputats al Congrés dels Diputats i senadors elegits a les les primeres eleccions celebrades el 1977 després de la dictadura franquista a les províncies d'Alacant, Castelló i València per dotar d'autonomia política al País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Plenari de Parlamentaris del País Valencià

Podem

Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Veure Denominacions del País Valencià і Podem

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Veure Denominacions del País Valencià і Principat

Principat de València

El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.

Veure Denominacions del País Valencià і Principat de València

Projecte de Mancomunitat Valenciana

El Projecte de Mancomunitat Valenciana va ser una iniciativa de règim d'autonomia posada en marxa en l'actual País Valencià el 1919, durant el regnat d'Alfonso XIII, a imitació de la Mancomunitat de Catalunya i en el context de la Restauració.

Veure Denominacions del País Valencià і Projecte de Mancomunitat Valenciana

Província de Conca

La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.

Veure Denominacions del País Valencià і Província de Conca

Radio Nacional de España

Radio Nacional de España (RNE, en català: Ràdio Nacional d'Espanya) és la cadena pública de radiodifusió espanyola.

Veure Denominacions del País Valencià і Radio Nacional de España

Radiotelevisió Espanyola

La Corporación de Radio y Televisión Española, S.A. (en català, Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola), coneguda amb els noms de Radiotelevisió Espanyola o RTVE, és la corporació pública estatal que va assumir l'any 2007 la gestió indirecta del servei de ràdio i televisió públics d'Espanya que es coneixia amb el nom dEnte Público Radiotelevisión Española.

Veure Denominacions del País Valencià і Radiotelevisió Espanyola

Radiotelevisió Valenciana

tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Radiotelevisió Valenciana

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Veure Denominacions del País Valencià і Ramon Berenguer III

Regió

Una regió és un territori que pot ser definit per diferents característiques geogràfiques físiques (clima, topografia), humanes (economia, història) o funcionals (demografia, administració).

Veure Denominacions del País Valencià і Regió

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).

Veure Denominacions del País Valencià і Regió de Múrcia

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Denominacions del País Valencià і Regne de Castella

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Regne de València

Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València

La Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València (RSEAPV) és una entitat nascuda en el context del reformisme il·lustrat europeu.

Veure Denominacions del País Valencià і Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Denominacions del País Valencià і Renaixença

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Veure Denominacions del País Valencià і Rodrigo Díaz de Vivar

Rosa María Mateo Isasi

Rosa María Mateo Isasi (Burgos, 6 de gener de 1942) és una periodista espanyola.

Veure Denominacions del País Valencià і Rosa María Mateo Isasi

Russafa

Russafa és un barri de la ciutat de València, inclòs en el districte de l'Eixample.

Veure Denominacions del País Valencià і Russafa

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Veure Denominacions del País Valencià і Sant Vicent Ferrer

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Veure Denominacions del País Valencià і Segle XIX

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Denominacions del País Valencià і Segona República Espanyola

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Senyera del País Valencià

Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià

Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) és un sindicat valencià que agrupa els treballadors del sector de l'ensenyament primari, secundari i universitari.

Veure Denominacions del País Valencià і Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià

Televisió Espanyola

Televisió Espanyola (TVE; en castellà Televisión Española) és l'empresa estatal pública d'Espanya, i pertany a Radiotelevisión Española.

Veure Denominacions del País Valencià і Televisió Espanyola

Tomàs Serrano

Tomàs Serrano i Peres (Castalla, 7 de novembre de 1715 - Bolonya, 1 de febrer de 1784) fou un jesuïta, escriptor i humanista valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Tomàs Serrano

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.

Veure Denominacions del País Valencià і Transició democràtica espanyola

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Veure Denominacions del País Valencià і Unió de Centre Democràtic

Unió de Periodistes Valencians

La Unió de Periodistes Valencians és una associació professional que aglutina periodistes del País Valencià.

Veure Denominacions del País Valencià і Unió de Periodistes Valencians

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.

Veure Denominacions del País Valencià і Universitat de València

Universitat Jaume I

La Universitat Jaume I de Castelló de la Plana és una universitat pública, creada el 1991 i que actualment té uns 15.000 estudiants.

Veure Denominacions del País Valencià і Universitat Jaume I

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Denominacions del País Valencià і València

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Veure Denominacions del País Valencià і Valencianisme

Valentia

Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.

Veure Denominacions del País Valencià і Valentia

Víctor Gebhardt i Coll

fou un historiador català.

Veure Denominacions del País Valencià і Víctor Gebhardt i Coll

Viquitexts

Viquitexts (Wikisource originalment en anglès) és una biblioteca digital en un wiki de texts originals lliures mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre.

Veure Denominacions del País Valencià і Viquitexts

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Denominacions del País Valencià і Visigots

Ximena Díaz

Representació a les festes de Burgos Ximena Díaz o Donya Ximena (cap al 1046 - 1116) fou l'esposa de Rodrigo Díaz de Vivar El Cid, princesa de València entre 1093 i 1102.

Veure Denominacions del País Valencià і Ximena Díaz

1238

1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.

Veure Denominacions del País Valencià і 1238

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Veure Denominacions del País Valencià і 13 de novembre

1699

;Països catalans;Resta del món.

Veure Denominacions del País Valencià і 1699

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Veure Denominacions del País Valencià і 1707

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Denominacions del País Valencià і 1738

1745

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Denominacions del País Valencià і 1745

1746

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Denominacions del País Valencià і 1746

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Veure Denominacions del País Valencià і 1788

1802

;Països Catalans.

Veure Denominacions del País Valencià і 1802

1833

;Països Catalans.

Veure Denominacions del País Valencià і 1833

1854

;Països Catalans.

Veure Denominacions del País Valencià і 1854

1906

;Països Catalans.

Veure Denominacions del País Valencià і 1906

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Veure Denominacions del País Valencià і 1919

1930

;Països Catalans.

Veure Denominacions del País Valencià і 1930

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Veure Denominacions del País Valencià і 1933

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Veure Denominacions del País Valencià і 1936

1937

;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Veure Denominacions del País Valencià і 1937

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Veure Denominacions del País Valencià і 1965

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Denominacions del País Valencià і 1978

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Denominacions del País Valencià і 1979

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Denominacions del País Valencià і 1980

1982

1982 (MCMLXXXII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres.

Veure Denominacions del País Valencià і 1982

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Denominacions del País Valencià і 2005

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Veure Denominacions del País Valencià і 2006

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Denominacions del País Valencià і 2007

2008

No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.

Veure Denominacions del País Valencià і 2008

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.

Veure Denominacions del País Valencià і 25 d'octubre

28 de setembre

El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Denominacions del País Valencià і 28 de setembre

Vegeu també

Història del País Valencià

Toponímia

Valencià

També conegut com Denominacions de la Comunitat Valenciana, Noms de la Comunitat Valenciana, Noms del País Valencià.

, Front d'Esquerres, Furs de València, Generalitat Valenciana, Gran Enciclopèdia Catalana, Gran Riuada de València, Guerra de la Independència, Història del País Valencià, Izquierda Republicana, Jaume el Conqueridor, Joan Fuster i Ortells, Joan Manuel Tresserras i Gaju, Josep Lluís Albinyana i Olmos, Joventut Valencianista, Jumella, Junta Suprema de Govern del Regne de València, La 2, Levante-EMV, Llevant Unió Esportiva, Llista de reis de València, Madrid, Mancomunitat de Catalunya, Manuel Sanchis i Guarner, Maria, mare de Jesús, Miquel Ramón i Izquierdo, Modesto Lafuente y Zamalloa, Monarquia, NO-DO, Oriola, País Valencià, Països Catalans, Partit Comunista d'Espanya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Partit Socialista Obrer Espanyol, Península Ibèrica, Pere Maria Orts i Bosch, Plana d'Utiel, Plenari de Parlamentaris del País Valencià, Podem, Principat, Principat de València, Projecte de Mancomunitat Valenciana, Província de Conca, Radio Nacional de España, Radiotelevisió Espanyola, Radiotelevisió Valenciana, Ramon Berenguer III, Regió, Regió de Múrcia, Regne de Castella, Regne de València, Reial Societat Econòmica d'Amics del País de València, Renaixença, Rodrigo Díaz de Vivar, Rosa María Mateo Isasi, Russafa, Sant Vicent Ferrer, Segle XIX, Segona República Espanyola, Senyera del País Valencià, Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, Televisió Espanyola, Tomàs Serrano, Transició democràtica espanyola, Unió de Centre Democràtic, Unió de Periodistes Valencians, Universitat de València, Universitat Jaume I, València, Valencianisme, Valentia, Víctor Gebhardt i Coll, Viquitexts, Visigots, Ximena Díaz, 1238, 13 de novembre, 1699, 1707, 1738, 1745, 1746, 1788, 1802, 1833, 1854, 1906, 1919, 1930, 1933, 1936, 1937, 1965, 1978, 1979, 1980, 1982, 2005, 2006, 2007, 2008, 25 d'octubre, 28 de setembre.