19 les relacions: Anarquisme, Associació, Autodeterminació, Autogestió, Autonomia jurídica, Autoritat, Democràcia, Dret, Dret públic, Dret privat, Estat sobirà, Filosofia política, Jurisdicció, Nació, Poder públic, Sobirania, Sobirania individual, Sobirania nacional, Sobirania popular.
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.
Nou!!: Autogovern і Anarquisme · Veure més »
Associació
Una associació és una agrupació de persones que decideixen unir-se de manera voluntària, lliure i solidària per aconseguir una finalitat comuna d'interès general o particular, sense ànim de lucre.
Nou!!: Autogovern і Associació · Veure més »
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Nou!!: Autogovern і Autodeterminació · Veure més »
Autogestió
Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.
Nou!!: Autogovern і Autogestió · Veure més »
Autonomia jurídica
L'autonomia jurídica (del grec auto i nomos, "un mateix" i "llei") és la facultat dels ens administratius i organismes, dins l'estructura constitucional d'un estat, per donar-se lleis pròpies.
Nou!!: Autogovern і Autonomia jurídica · Veure més »
Autoritat
Lautoritat és el poder que té una persona o institució per ser obeït (potestas) per subordinats, acompanyat d'un sistema de drets i deures.
Nou!!: Autogovern і Autoritat · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Autogovern і Democràcia · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Autogovern і Dret · Veure més »
Dret públic
El Dret Públic és el conjunt de branques del Dret caracteritzades pel fet que hi intervé l'Estat com a ens dotat dimperium.
Nou!!: Autogovern і Dret públic · Veure més »
Dret privat
El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública.
Nou!!: Autogovern і Dret privat · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Autogovern і Estat sobirà · Veure més »
Filosofia política
Plató (esquerra) i Aristòtil (dreta), en un detall de l'obra ''L'Escola d'Atenes'', un fresc de Rafael. ''La República'' de Plató i ''la Política'' d'Aristòtil els van convertir en dos dels més influents filòsofs polítics. La filosofia política és una branca de la filosofia que estudia els conceptes sobre el poder, l'organització política, les lleis i la relació social entre els individus.
Nou!!: Autogovern і Filosofia política · Veure més »
Jurisdicció
James Earle Fraser. Hi ha tableta amb la inscripció "LEX" (del llatí "Llei") que està en mans de la figura, i es troba a la dreta de l'escalinata de l'Edifici de la Cort Suprema dels Estats Units. La jurisdicció (del llatí iuris, «dir o declarar el dret») és la potestat, derivada de la sobirania de l'Estat, d'aplicar el Dret en el cas concret, resolent de manera definitiva i irrevocable una controvèrsia, que és exercida en forma exclusiva pels tribunals de justícia integrats per jutges autònoms i independents.
Nou!!: Autogovern і Jurisdicció · Veure més »
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Nou!!: Autogovern і Nació · Veure més »
Poder públic
Representants dels poders públics estatal, autonòmic i d'una ciutat, acompanyats d'unes falleres Els poders públics són el conjunt d'autoritats que dirigeixen l'administració pública d'un estat i que tenen poder per aplicar les lleis al seu territori.
Nou!!: Autogovern і Poder públic · Veure més »
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Nou!!: Autogovern і Sobirania · Veure més »
Sobirania individual
La Sobirania individual (també coneguda com a autopropietat) és un concepte de la teoria de l'anarquisme, particularment l'anarcoindividualisme i el llibertarisme (anarcocapitalisme).
Nou!!: Autogovern і Sobirania individual · Veure més »
Sobirania nacional
La sobirania nacional és un concepte que dona tot el poder a la nació, és a dir, a la ciutadania.
Nou!!: Autogovern і Sobirania nacional · Veure més »
Sobirania popular
El terme sobirania popular es va encunyar enfront del de sobirania nacional, que interpretava d'una forma restrictiva com la sobirania resident a la nació, terme de difícil definició que pot identificar-se amb més dificultat i restringir-se en la seva representació efectiva a les capes més elevades de la societat (sufragi censatari), mentre que el principi de la sobirania popular fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social, en especial pels més humils (el poble menut), i que només podria expressar-se mitjançant el sufragi universal.