Taula de continguts
34 les relacions: Any llum, Astronomy and Astrophysics, Astrophysical Journal, Babilònia (ciutat), Beta del Cavallet de Pintor, Chertan, Constel·lació del Lleó, Coptes, Delta de Capricorn, Diphda, Disc protoplanetari, Estel, Estrella blanca de la seqüència principal, Interferometria, Kelvin, Llista dels estels més brillants, Lluminositat, Magnitud aparent, Massa, Pèrsia, Període de rotació, Planeta extrasolar, Radi solar, Regulus, Rotació estel·lar, SIMBAD, Sistema solar, Sol, Temperatura efectiva, Tipus espectral, Unitat astronòmica, Variable Delta Scuti, Vega, 1871.
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Denebola і Any llum
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure Denebola і Astronomy and Astrophysics
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure Denebola і Astrophysical Journal
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Veure Denebola і Babilònia (ciutat)
Beta del Cavallet de Pintor
Beta del Cavallet de Pintor (β Pictoris) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Cavallet de Pintor.
Veure Denebola і Beta del Cavallet de Pintor
Chertan
Chertan (Theta del Lleó / θ Leonis) és el sisè estel més brillant de la constel·lació del Lleó, amb magnitud aparent +3,33.
Veure Denebola і Chertan
Constel·lació del Lleó
El Lleó (Leo), de símbol Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre.
Veure Denebola і Constel·lació del Lleó
Coptes
Caire Els coptes (de l'àrab: قبط, qubṭ o qibṭ, nom col·lectiu que ha donat l'adjectiu قبطى, qubṭī o qibṭī, i el seu plural أقباط, aqbāṭ) són un grup cristià natiu d'Egipte i conformen un important grup ètnic i religiós, i són el major grup cristià en aquest país.
Veure Denebola і Coptes
Delta de Capricorn
Delta de Capricorn (δ Capricorni) és l'estel més brillant a la constel·lació de Capricorn amb magnitud aparent +2,85.
Veure Denebola і Delta de Capricorn
Diphda
Diphda (Beta de la Balena / β Ceti) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Balena.
Veure Denebola і Diphda
Disc protoplanetari
Imatge artística d'un disc protoplanetari Un disc circumestel·lar és un disc de material al voltant d'una estrella jove, generalment del tipus T Tauri.
Veure Denebola і Disc protoplanetari
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Denebola і Estel
Estrella blanca de la seqüència principal
La impressió artística de Sirius A i Sirius B. Sirius A, una estrella de seqüència principal de tipus A, és la més gran de les dues. Una estrella de seqüència principal de tipus A (A V) o estrella nana A és una estrella de la seqüència principal (que crema hidrogen) del tipus espectral A i la classe de lluminositat V.
Veure Denebola і Estrella blanca de la seqüència principal
Interferometria
Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls.
Veure Denebola і Interferometria
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Denebola і Kelvin
Llista dels estels més brillants
El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra.
Veure Denebola і Llista dels estels més brillants
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Denebola і Lluminositat
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Denebola і Magnitud aparent
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Denebola і Massa
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Denebola і Pèrsia
Període de rotació
En astronomia, el període de rotació és el temps que tarda un cos celeste a completar una revolució sobre si mateix (al voltant del seu propi eix).
Veure Denebola і Període de rotació
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Denebola і Planeta extrasolar
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure Denebola і Radi solar
Regulus
Regulus (Alfa del Lleó / α Leonis) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Lleó, amb una magnitud aparent d'1,36 i està situada a uns 77,5 anys llum del sistema solar.
Veure Denebola і Regulus
Rotació estel·lar
Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.
Veure Denebola і Rotació estel·lar
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Denebola і SIMBAD
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Denebola і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Denebola і Sol
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure Denebola і Temperatura efectiva
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Denebola і Tipus espectral
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Denebola і Unitat astronòmica
Variable Delta Scuti
Una variable Delta Scuti (també coneguda com a nana cefèida, estrella AI Velae, o estrella AI Velorum) és una estrella variable que mostra variacions en la seva lluminositat a causa de pulsacions radials i no radials de la superfície de l'estrella.
Veure Denebola і Variable Delta Scuti
Vega
Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.
Veure Denebola і Vega
1871
;Països Catalans.
Veure Denebola і 1871
També conegut com Beta del Lleó.