Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Coptes

Índex Coptes

Caire Els coptes (de l'àrab: قبط, qubṭ o qibṭ, nom col·lectiu que ha donat l'adjectiu قبطى, qubṭī o qibṭī, i el seu plural أقباط, aqbāṭ) són un grup cristià natiu d'Egipte i conformen un important grup ètnic i religiós, i són el major grup cristià en aquest país.

59 les relacions: Abukir, Agència Central d'Intel·ligència, Al-Àdil I, Al-Àixraf Xaban, Al-Hàkim (fatimita), Alexandria, Alt Egipte, Amr ibn al-As, Assiut, Assuan, Àhmad ibn Tulun, Ànwar el-Sadat, Badr al-Jamalí, Califat fatimita, Claudi, Concili de Calcedònia, Conquesta àrab d'Egipte, Cristià, Damieta, Demòtic, Dinastia aiúbida, Egipte, El Caire, Església Catòlica Copta, Església Ortodoxa Copta, Gamal Abdel Nasser, Gent del llibre, Germans Musulmans, Heracli, Hosni Mubàrak, Idioma copte, Ikhxídida, Imperi Bizantí, Imperi Romà, Jizya, Kharaj, Litúrgia, Llengua vehicular, Lluís IX de França, Mamelucs, Marc (evangelista), Monofisisme, Muhàmmad Alí Paixà, Napoleó Bonaparte, Núbia, Orient Mitjà, Patriarca Copte d'Alexandria, Saladí, Setge de Jerusalem (637), Sunnisme, ..., The New York Times, Tulúnida, Wolfgang Kosack, Xipre, 1187, 16 d'agost, 1801, 1913, 21 de juliol. Ampliar l'índex (9 més) »

Abukir

Abukir o Abū Qīr, (en àrab أبو قير), és una ciutat situada en la costa mediterrània d'Egipte, 23 kilòmetres a l'est d'Alexandria i dins la governació d'Alexandria.

Nou!!: Coptes і Abukir · Veure més »

Agència Central d'Intel·ligència

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics. La seu central de la CIA es troba a Langley, Virgínia.

Nou!!: Coptes і Agència Central d'Intel·ligència · Veure més »

Al-Àdil I

Al-Màlik al-Àdil Abu-Bakr Sayf-ad-Din Muhàmmad ibn Ayyub, més conegut simplement com Al-Màlik al-Àdil I o Al-Àdil I (juny/juliol de 1145- 31 d'agost de 1218) fou un soldà aiúbida de Damasc i d'Egipte, germà de Saladí.

Nou!!: Coptes і Al-Àdil I · Veure més »

Al-Àixraf Xaban

Al-Màlik al-Àixraf Zayn-ad-Din Xaban ibn Hàssan ibn Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com al-Àixraf Xaban (en àrab الملك الأشرف زين الدين شعبان بن حسن بن محمد بن قلاوون, al-Malik al-Axraf Zayn ad-Dīn Xaʿbān ibn Ḥassan ibn Muḥammad ibn Qalāwūn), fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1363 - 1377).

Nou!!: Coptes і Al-Àixraf Xaban · Veure més »

Al-Hàkim (fatimita)

Abu-Alí Mansur ibn al-Aziz al-Hàkim bi-amr-Al·lah, més conegut pel seu làqab al-Hàkim (en àrab أبو علي منصور بن العزيز الحاكم بأمر الله, Abū ʿAlī Manṣūr ibn al-ʿAzīz al-Ḥākim bi-amr Allāh), sisè califa fatimita al Caire (996-1021 ocultat).

Nou!!: Coptes і Al-Hàkim (fatimita) · Veure més »

Alexandria

Alexandria —en àrab الإسكندرية, al-Iskandariyya; en àrab egipci الإسكندريه, al-Eskandareya; en grec Αλεξάνδρεια; en antic egipci raqedum; en copte raqote— és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Coptes і Alexandria · Veure més »

Alt Egipte

Mapa del Baix i l'Alt Egipte Alt Egipte és la part de l'antic Egipte situat més amunt del Delta del Nil i per tant al sud del país.

Nou!!: Coptes і Alt Egipte · Veure més »

Amr ibn al-As

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As —en àrab عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī—, (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Nou!!: Coptes і Amr ibn al-As · Veure més »

Assiut

Assiut o Asyut és una ciutat d'Egipte, la més gran de l'Alt Egipte, a uns 320 km al sud del Caire.

Nou!!: Coptes і Assiut · Veure més »

Assuan

Vista aèria d'Assuan Assuan (en àrab أسوان, Aswān, en antic egipci: Swenet; en copte: ⲥⲟⲩⲁⲛ Swān; en grec antic: Συήνη Syene) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Assuan al sud d'Egipte, a 150 km al sud de Luxor.

Nou!!: Coptes і Assuan · Veure més »

Àhmad ibn Tulun

Àhmad ibn Tulun —en àrab أحمد بن طولون, Aḥmad ibn Ṭūlūn— (setembre de 835 - 10 de maig de 884) fou governador d'Egipte, inicialment al servei del califat abbàssida de Bagdad, després per compte propi emir d'Egipte i Síria (868-884), fundador de la dinastia tulúnida.

Nou!!: Coptes і Àhmad ibn Tulun · Veure més »

Ànwar el-Sadat

Muhàmmad Ànwar as-Sadat (en àrab محمد أنور السادات, Muḥammad Anwar as-Sādāt), transcrit sovint com Mohamed Anwar el-Sadat o Anwar Sadat, (Mit Abu al-Kum, Governació de Menufeya, Egipte, 1918 - El Caire, 1981) fou un polític i militar egipci guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1978 conjuntament amb Menahem Begin.

Nou!!: Coptes і Ànwar el-Sadat · Veure més »

Badr al-Jamalí

Badr al-Jamalí (vers 1012-1094) fou un general i visir fatimita.

Nou!!: Coptes і Badr al-Jamalí · Veure més »

Califat fatimita

El califat fatimita es caracteritza per ser l'únic califat xiïta ismaïlita de la història.

Nou!!: Coptes і Califat fatimita · Veure més »

Claudi

Tiberi Claudi Cèsar August Germànic (1 d'agost, 10 aC–13 d'octubre, 54), inicialment conegut com a Tiberi Claudi Drus Neró Germànic, fou el quart emperador romà; el seu regnat començà el 24 de gener del 41 i finalitzà el 54.

Nou!!: Coptes і Claudi · Veure més »

Concili de Calcedònia

El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia a Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.

Nou!!: Coptes і Concili de Calcedònia · Veure més »

Conquesta àrab d'Egipte

Al principi de la conquesta àrab d'Egipte, Egipte era part de l'Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble, tot i que havia estat conquerit una dècada abans per l'Imperi Sassànida dirigit per Cosroes II (606-629).

Nou!!: Coptes і Conquesta àrab d'Egipte · Veure més »

Cristià

Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del Cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Coptes і Cristià · Veure més »

Damieta

Damieta o Damietta (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.

Nou!!: Coptes і Damieta · Veure més »

Demòtic

Text en escriptura demòtica, en una rèplica de la Pedra de Rosetta. El demòtic fou un idioma egipci que va sorgir en l'última etapa de l'antic Egipte.

Nou!!: Coptes і Demòtic · Veure més »

Dinastia aiúbida

La dinastia aiúbida va ser una dinastia islàmica d'orígens kurd que va governar Egipte, Síria, Iemen (excepte per les muntanyes del nord), Diyarbakir, la Meca, Hijaz i el nord d'Iraq durant els segles XII i XIII.

Nou!!: Coptes і Dinastia aiúbida · Veure més »

Egipte

Egipte (en àrab: مصر Miṣr, en àrab egipci Máṣr, en copte Kīmi, en egipci antic Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Nou!!: Coptes і Egipte · Veure més »

El Caire

La ciutat del Caire (en àrab القاهرة, al-Qāhira, literalment 'la Victoriosa' o 'la Triomfant') és la capital d'Egipte.

Nou!!: Coptes і El Caire · Veure més »

Església Catòlica Copta

L'Església Catòlica Copta o Església Copta Catòlica és una de les Esglésies Catòliques Orientals, dirigida pel Patriarca Catòlic Copte d'Alexandria amb seu al Caire.

Nou!!: Coptes і Església Catòlica Copta · Veure més »

Església Ortodoxa Copta

Església copta a Amman (Jordània.) L'Església ortodoxa copta, o Església ortodoxa copta d'Alexandria, és una de les Esglésies ortodoxes orientals que va ser fundada a Egipte per l'apòstol Marc el primer o tercer any del regnat de l'emperador Claudi (41/42 o 43/44).

Nou!!: Coptes і Església Ortodoxa Copta · Veure més »

Gamal Abdel Nasser

Jamal Abd-an-Nàssir (en àrab جمال عبد الناصر, Jamāl ʿAbd an-Nāṣir), també transliterat Jamal Abd al-Naser o sovint Gamal Abdel Nasser i més conegut simplement com a Nasser (Alexandria, 15 de gener de 1918 – el Caire, 28 de setembre de 1970) fou cap d'estat d'Egipte entre 1954 i l'any de la seva mort.

Nou!!: Coptes і Gamal Abdel Nasser · Veure més »

Gent del llibre

La gent del llibre (en àrab  أهل الكتاب, Ahl al-Kitab i també dhimmis) és com es designen en l'islam els creients de les altres religions abrahàmiques o monoteistes que, segons l'Alcorà, mereixen major respecte que els idòlatres o els politeistes.

Nou!!: Coptes і Gent del llibre · Veure més »

Germans Musulmans

Els Germans Musulmans —en àrab الإخوان المسلمون, al-Iẖwān al-Muslimūn— és un moviment polític de caràcter religiós musulmà, fundat a Egipte i estès a altres països àrabs.

Nou!!: Coptes і Germans Musulmans · Veure més »

Heracli

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador bizantí des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Nou!!: Coptes і Heracli · Veure més »

Hosni Mubàrak

Muhàmmad Hosni Sàyyid Mubàrak —en àrab محمد حسنى سيد مبارك, Muḥammad Ḥusnī Sayyd Mubārak—, més conegut per Hosni Mubàrak (Kafr-El Meselha, 4 de maig de 1928), és un polític i militar considerat un símbol de la solidesa dels règims àrabs, que fou president de la República Àrab d'Egipte des del 14 d'octubre de 1981, tot succeint Anwar el-Sadat després del seu assassinat el 6 d'octubre del mateix any, fins a l'11 de febrer de 2011, en què un seguit de protestes i manifestacions, inscrites dins de la Primavera Àrab, l'obligaren a abandonar el càrrec.

Nou!!: Coptes і Hosni Mubàrak · Veure més »

Idioma copte

El copte és la darrera etapa de la llengua egípcia parlada a Egipte des del segle III aC.

Nou!!: Coptes і Idioma copte · Veure més »

Ikhxídida

La dinastia Ikhxídida d'Egipte fou una nissaga que va governar aquesta província del 935 al 969 quan els fatimites van assolir el poder.

Nou!!: Coptes і Ikhxídida · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Coptes і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: Coptes і Imperi Romà · Veure més »

Jizya

La jizya (en àrab جزية, jizya) fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans.

Nou!!: Coptes і Jizya · Veure més »

Kharaj

El kharaj (derivat del grec karakia a través del siríac, però incorporat a l'àrab a la seva arrel kh-r-j) fou el nom inicial donat al Pròxim Orient a l'impost en general.

Nou!!: Coptes і Kharaj · Veure més »

Litúrgia

200x200px Litúrgia és la forma en què es porten les cerimònies en una religió.

Nou!!: Coptes і Litúrgia · Veure més »

Llengua vehicular

Llengua vehicular o Lingua franca és la que utilitzen els parlants de diverses llengües per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada.

Nou!!: Coptes і Llengua vehicular · Veure més »

Lluís IX de França

Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.

Nou!!: Coptes і Lluís IX de França · Veure més »

Mamelucs

200x200px Els mamelucs (en àrab مماليك, mamālīk, "posseïts") van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.

Nou!!: Coptes і Mamelucs · Veure més »

Marc (evangelista)

Sant Marc Evangelista —Μάρκος en grec— (segle I) és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Nou!!: Coptes і Marc (evangelista) · Veure més »

Monofisisme

El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.

Nou!!: Coptes і Monofisisme · Veure més »

Muhàmmad Alí Paixà

Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern. La dinastia que va implantar manà sobre Egipte i el Sudan fins a la Revolució egípcia de 1952. Era fill d'un oficial otomà d'origen albanès que va arribar a comandant de les forces locals a Kavala. Muhammad va entrar també a l'exèrcit i va rebre el 1801 el comandament de les forces reclutades a Kavala que eren enviades a Egipte contra els francesos. Una vegada al país es va adonar immediatament de com funcionaven les coses i va saber manipular hàbilment els partits. Va saber mantenir un equilibre delicat entre les diverses faccions mameluques, el governador (wali), els regiments otomans i els notables urbans, aconseguint una coalició i enfrontant els que se li oposaven els uns amb els altres. Les faccions mameluques principals eren les dirigides per Uthman (Osman) Bey al-Bardisi i la de Muhammad Bey al-Alfi. El wali era el 1803 Khusraw Pasha i el cap dels albanesos era Tahir Pasha. Muhammad va saber enfrontar uns als altres. L'abril del 1803 els albanesos es van amotinar al Caire reclamant millor sou i Khusrew Pasha va fugir a Damieta; Tahir va agafar el control (3 de maig de 1803) i va fer venir mamelucs des de l'Alt Egipte, però fou assassinat el juny del 1803. Llavors Muhammad Ali fou nomenat cap del contingent albanès i va fer aliança amb els mamelucs; derrotat Khusraw a Damieta el va portar presoner al Caire. Absent al-Alfi (que era a Anglaterra) la coalició estava basada en la cooperació entre Muhammad i la facció d'al-Bardisi. Després d'una breu interinitat com a wali de Khurshid Pasha el juliol la Porta va enviar a Ali Pasha Djazirli, però aquest fou mort per la coalició el 31 de gener del 1804 i va agafar el càrrec de manera interina Uthman (Osman) Bey al-Bardisi. Al-Alfi, que havia retornat, fou derrotat i va haver de fugir a l'Alt Egipte. Muhammad Ali va instigar un motí entre les seves tropes i al-Bardisi va haver d'imposar al poble una nova taxa que va portar a la revolta i Muhammad Ali llavors va aparèixer com a salvador i va fer abolir la taxa i va expulsar a al-Bardisi del Caire fent aliança amb els notables locals (els grans ulemes i grans comerciants). Muhammad va permetre el nomenament d'un wali, que fou Khurshid Ali (març de 1804). Va fer una campanya contra els mamelucs i mentre Khurshid va introduir tropes d'irregulars procedents de Síria, que van alterar l'orde i els notables van cridar a Muhammad Ali i el van proclamar wali el 9 de juliol de 1805. La Porta va comprendre la força del nou wali i va avalar el seu nomenament a contracor com demostren els intents de nomenar-lo poc després governador de Jeddah o de Salònica. En els anys següents (1805-1811) va eliminar a tots els seus rivals, principalment els mamelucs refugiats a l'Alt Egipte. Va utilitzar alternativament l'aliança, la guerra o l'hostilitat, el que més el beneficiava. Els beys que pactaven debilitaven el seu camp que era atacat, per després ser impulsats a la revolta, aliar-se amb altres i progressivament eliminar tots els obstacles. Al-Alfi i al-Bardisi van morir amb quatre mesos de diferència a la segona meitat del 1806 i la manca d'un líder clar va beneficiar a Muhammad Ali. Finalment el 1811 el mamelucs del Caire foren convidats a un banquet al Caire i allí foren massacrats i llavors es va procedir a l'eliminació dels ja debilitats mamelucs a les províncies. Uns centenars de mamelucs foren no obstant incorporats a l'elit otomano-egípcia i van exercir funcions destacades com a militars o administradors. El 1807 van desembarcar tropes britàniques a Alexandria en auxili dels mamelucs, però no van poder ocupar Rosetta i bloquejades per les forces de Muhammad Ali amb el qual van haver de pactar la sortida. Des del 1807, a la deposició del sultà Selim III, el govern otomà va tenir dificultats i Muhammad Ali va poder gaudir de més llibertat en el seu govern. En aquest temps també va eliminar els notables urbans, primer els influents ulemes el cap principal dels quals era Umar Makram; Muhammad Ali va imposar una taxa a les terres del wakf de la que els grans ulemes tenien els seus beneficis; Makran va protestar i fou hàbilment aïllat d'altres ulemes i enviat a l'exili. En els següents anys es va dedicar a crear una elit lleial. Entre els seus plans hi havia estendre el seu poder a Síria-Palestina. Els seus fills foren enviats a expedicions per a la Porta a Hedjaz, Sudan, Creta i el Peloponès o Morea. També va fer importants reformes al cadastre nacional i el sistema econòmic, i a les forces armades. Les expedicions exteriors foren.

Nou!!: Coptes і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »

Napoleó Bonaparte

Napoleó Bonaparte (Ajaccio, Còrsega, 15 d'agost de 1769 – Santa Helena, 5 de maig de 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també rei d'Itàlia, mediador de la Confederació Suïssa i protector de la Confederació del Rin. També, mentre va ser emperador dels francesos, va ser copríncep d'Andorra. Va començar a destacar arran de la Revolució francesa, on va comandar diverses campanyes d'èxit contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics. La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc de temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la Batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica. Napoleó va desenvolupar poques innovacions en el terreny militar, però va destacar per fer servir les millors i més variades tàctiques. Aquest fet, unit a la reforma i modernització de l'exèrcit francès, el va dur a les aclaparadores victòries inicials. Les seves campanyes encara són estudiades a les acadèmies militars de tot el món, i és recordat com un dels més grans comandants de la història. Més enllà d'aquest fet, Napoleó és també recordat per l'establiment del codi Napoleònic.

Nou!!: Coptes і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Núbia

Mapa general de l'antiga Núbia Núbia fou la regió del sud de l'antic Egipte, més enllà de la primera cascada del Nil.

Nou!!: Coptes і Núbia · Veure més »

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que està més a prop d'Europa (Occident).

Nou!!: Coptes і Orient Mitjà · Veure més »

Patriarca Copte d'Alexandria

El patriarca copte d'Alexandria és el cap de l'Església Ortodoxa Copta, titulat Papa d'Alexandria i Patriarca de la Predicació de Sant Marc Evangelista i de tota l'Àfrica, amb seu a Alexandria.

Nou!!: Coptes і Patriarca Copte d'Alexandria · Veure més »

Saladí

Al-Màlik an-Nàssir Abu-l-Mudhàffar Salah-ad-Din Yússuf ibn Ayyub (Tikrit, actual Iraq, 1138 - Damasc, 4 de març de 1193), més conegut simplement com a Salah-ad-Din o, catalanitzat, Saladí, va ser un kurd L'historiador medieval Ibn Athir recull un passatge d'un altre comandant: "… vostè i Saladí són kurds i no permetrà que el poder passi a mans dels turcs." Minorsky (1957) fundador de la dinastia aiúbida, soldà d'Egipte i de Síria. Gran defensor de l'islam i particularment de l'ortodòxia religiosa representada pels sunnites, unificà políticament i religiosa l'Orient Pròxim, liderant la lluita contra els croats cristians i combatent les doctrines musulmanes més apartades de l'oficial, representades per la dinastia fatimita. És particularment conegut per haver vençut els croats a la batalla de Hattin, retornant Jerusalem als musulmans i reconquerint així Terra Santa. L'impacte d'aquest esdeveniment a Occident va provocar la Tercera Croada, liderada pel famós Ricard Cor de Lleó, que va esdevenir mítica tant per als europeus com per als musulmans. Quan el 1171 va morir Al-Àdid, el darrer califa de la dinastia fatimita (xiïta), Saladí va esdevenir el soldà d'Egipte, instaurant el sunnisme al país. Tot i que nominalment depenia de Síria, en els seus dominis tenia, de fet, un poder absolut. Amb l'excusa d'eliminar la influència dels fatimites, va engrandir el reialme conquerint Líbia, el nord del Sudan i el Iemen. La seva fama va transcendir el seu temps i va esdevenir un símbol de la cavallerositat medieval, fins i tot per als seus enemics cristians. Segueix sent una figura molt admirada en la cultura àrab, kurda i musulmana.

Nou!!: Coptes і Saladí · Veure més »

Setge de Jerusalem (637)

El Setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Bizantí,.

Nou!!: Coptes і Setge de Jerusalem (637) · Veure més »

Sunnisme

El sunnisme (en àrab أهل السنة والجماعة, ahl as-sunna wa-l-jamāʿa, "gent de la tradició i la comunitat", o simplement ahl as-sunna) és la branca principal de l'islam, representant prop del 90% dels musulmans.

Nou!!: Coptes і Sunnisme · Veure més »

The New York Times

The New York Times és un diari publicat a la ciutat de Nova York als Estats Units.

Nou!!: Coptes і The New York Times · Veure més »

Tulúnida

La dinastia tulúnida o dels tulúnides fou una nissaga que va regir Egipte del 868 al 968 com a governadors (emirs) del califat, tot i que en la pràctica amb un gran poder i de fet de manera hereditària.

Nou!!: Coptes і Tulúnida · Veure més »

Wolfgang Kosack

Wolfgang Kosack (Berlín, 29 d'octubre de 1943), és un egiptòleg, i escriptor alemany, especialista en la traducció de l'idioma copte.

Nou!!: Coptes і Wolfgang Kosack · Veure més »

Xipre

Xipre és un estat insular de la Mediterrània.

Nou!!: Coptes і Xipre · Veure més »

1187

Sense descripció.

Nou!!: Coptes і 1187 · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Coptes і 16 d'agost · Veure més »

1801

;Països Catalans.

Nou!!: Coptes і 1801 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Coptes і 1913 · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Coptes і 21 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Història dels coptes.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »