Accés més ràpid que el navegador!
176 les relacions: Abieshu, Abirattaix, Accad, Accadi, Adadnirari I, Adadxumaiddina, Adadxumausur, Agum I, Agum II, Agum III, Aiguamoll, Aixurbelnixeixu, Aixurnirari III, Aixurubal·lit I, Akhenaton, Alta Mesopotàmia, Altiplà d'Armènia, Altiplà Iranià, Amenofis III, Ammiditana, Anatòlia, André Michaux, Antic Egipte, Argila, Arrapha, Assíria, Assentament, Atuell, Índia, Èridu, Babilònia, Babilònia (ciutat), Bagdad, Bol, Burnaburiaix I, Burnaburiaix II, Cambridge University Press, Carro, Cartes d'Amarna, Cavall, Ceràmica, Circa, Comerç, Copa (vas), Cossais, Cronologia curta, Déu, Dilbat, Dilmun, Dinastia cassita, ..., Diyala, Dur-Kurigalzu, Eixnunna, Elam, Elamita cuneïforme, Encyclopædia Iranica, Enlil, Enlilnadinakhi, Enlilnadinxumi, Enlilnirari, Escriptura cuneïforme, Estela d'Hammurabi, Estela de Naram-Sin, Eufrates, Europa, Família lingüística, Faraó, Forn, Gandaix, Golf Pèrsic, Hammurabi, Hatti, Hattusilis III, Hitites, Hurrita, I Dinastia del País de la Mar, Imperi Hitita, Imperi paleobabilònic, Inanna, Iran, Iraq, Isin, Istanbul, Kadaixman-Enlil I, Kadaixman-Enlil II, Kadaixmankharbe, Kadaixmankharbe II, Kadaixmanturgu, Kaixtiliaix I, Kaixtiliaix II, Kaixtiliaix III, Kaixtiliaix IV, Karaindaix, Karakhardaix, Karduniaix, Kharbaixikhu, Kix, Kudur-Enlil, Kudurru, Kurigalzu I, Kurigalzu II, Kutir-Nakhunte III, Lapislàtzuli, Larsa, Lingüista, Llengües afroasiàtiques, Llengües hurro-urartianes, Llengües indoeuropees, Llengües semítiques, Llengua aïllada, Llengua no classificada, Manixtuixu, Marduk, Mardukaplaiddina, Marduknadinakhkhe, Mari (Mesopotàmia), Matrimoni concertat, Melixiku, Mesopotàmia, Mitanni, Mosaic, Mursilis I, Museu del Louvre, Museu Nacional de l'Iraq, Nazibugaix, Nazimaruttaix, Ninlil, Ninurta, Ninurtaapal-Ekur, Nippur, Orient Pròxim, País de la Mar, Palau (arquitectura), Panteó (mitologia), París, Pedra, Pedra calcària, Pegàs (mitologia), Període d'Isin-Larsa, Pol·linització, Politeisme, Protoindoeuropeus, Puzur-Aixur III, Qal'at al-Bahrain, Qattara, Religió, Ritual, Samsuiluna, Sànscrit, Segell cilíndric, Sennàquerib, Sippar, Sumeri, Susa (Iran), Suteus, Sutrúquides, Sutruk-Nakhunte, Tauleta d'argila, Temple, Tercera dinastia d'Ur, Terqa, Terracota, Tiptakzi, Tractat de Cadeix, Tukultininurta I, Tuthmosis IV, Ulamburiaix, Ur, Uruk, Urzigurumaix, Vassallatge, Vidre, Volta, Xagarakti-Xuriaix, Zababaixumaiddina, Zagros. Ampliar l'índex (126 més) »
Abieshu
Abieshu o Abī-Ešuḫ o també Abi'eshukh va ser rei de Babilònia entre el 1711 aC i el 1684 aC, de la Dinastia I amorrita de l'Imperi paleobabilònic.
Nou!!: Cassites і Abieshu · Veure més »
Abirattaix
Abirattaix o Abīrattaš va ser rei dels cassites de Khana territori constituït pels antics regnes de Mari i Terqa, segons consta a la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Abirattaix · Veure més »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Nou!!: Cassites і Accad · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Cassites і Accadi · Veure més »
Adadnirari I
Adadnirari I o Adad-nirari I va ser rei d'Assíria possiblement des dels anys 1300 aC/1290 aC als 1270 aC/1260 aC en un regnat de prop de 30 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Cassites і Adadnirari I · Veure més »
Adadxumaiddina
Adadxumaiddina o Adad-šuma-iddina va ser rei de Babilònia durant sis anys.
Nou!!: Cassites і Adadxumaiddina · Veure més »
Adadxumausur
Adadshumausur o Adad-šuma-uṣur va ser un rei cassita de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Adadxumausur · Veure més »
Agum I
Agum I, que portava els epítets de Maḫrû, "el primer," o rabi, "el gran", va ser el segon rei conegut dels cassites, segons la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Agum I · Veure més »
Agum II
Agum II o segurament també Agum-Kakrine va ser un rei dels cassites i de Babilònia que regnava cap a l'any el 1570 aC.
Nou!!: Cassites і Agum II · Veure més »
Agum III
Agum III va ser un rei cassita de Babilònia cap a la meitat del.
Nou!!: Cassites і Agum III · Veure més »
Aiguamoll
Aiguamolls de l'Empordà Cano d'Alginet, el 1949. Actualment camp de fruiters. En geografia, un aiguamoll, aiguamoix, maresma/maresme, marenda, mareny, marjal, mullera o patamoll és un terreny impermeable i planer amb herbes, joncs, canyes, boga i altres plantes herbàcies (a vegades, amb la presència també de plantes llenyoses d'alçada reduïda, com els tamarius) en un medi d'aigües someres.
Nou!!: Cassites і Aiguamoll · Veure més »
Aixurbelnixeixu
Aixurbelnixeixu o Aššur-bel-nišešu va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Cassites і Aixurbelnixeixu · Veure més »
Aixurnirari III
Aixurnirari III o Aššur-nirari III va ser rei d'Assíria cap als anys 1193 aC - 1187 aC.
Nou!!: Cassites і Aixurnirari III · Veure més »
Aixurubal·lit I
Aixurubal·lit I o Aššur-uballiṭ I (en accadi "El deu Aixur ha donat la vida") va ser rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Cassites і Aixurubal·lit I · Veure més »
Akhenaton
Akhenaton o Amenhotep IV (també conegut amb el nom hel·lenitzat dAmenofis IV) va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC.
Nou!!: Cassites і Akhenaton · Veure més »
Alta Mesopotàmia
L'Alta Mesopotàmia, coneguda com la Jazira en les fonts històriques àrabs, és la part de Mesopotàmia situada al nord, el que fou l'antiga Assíria, geogràficament diferenciada de les terres de la Baixa Mesopotàmia, al sud.
Nou!!: Cassites і Alta Mesopotàmia · Veure més »
Altiplà d'Armènia
Mapa topogràfic del Caucas LAltiplà d'Armènia (en armeni: Հայկական լեռնաշխարհ: Haykakan Lernachkharh) és una planura a Armènia, en la part meridional de Geòrgia, la part occidental de l'Azerbaidjan (enclavament del Nakhtxivan), el nord-oest de l'Iran i la part oriental de Turquia.
Nou!!: Cassites і Altiplà d'Armènia · Veure més »
Altiplà Iranià
Plaques tectòniques d'Euràsia, Aràbia i Índia. Laltiplà iranià, és una formació geològica d'Àsia Occidental i Àsia Central.
Nou!!: Cassites і Altiplà Iranià · Veure més »
Amenofis III
Amenofis III també anomenat Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII que governà Egipte aproximadament quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pròsper i estable.
Nou!!: Cassites і Amenofis III · Veure més »
Ammiditana
Ammiditana va ser rei de Babilònia (1684-1647 aC), de la Dinastia I de l'Imperi paleobabilònic, fill i successor d'Abieshu.
Nou!!: Cassites і Ammiditana · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Cassites і Anatòlia · Veure més »
André Michaux
André Michaux, també escrit Andrew Michaud, (8 de març de 1746 - 13 de novembre de 1802) va ser un botànic i explorador francès.
Nou!!: Cassites і André Michaux · Veure més »
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Nou!!: Cassites і Antic Egipte · Veure més »
Argila
Largila és un material de roca sedimentària, no consolida o poc endurida.
Nou!!: Cassites і Argila · Veure més »
Arrapha
Regnes Hurrites Mapa general vers 1770 aC Arrapha o Arrapkha fou una ciutat estat i regne de la part oriental del Tigris esmentat cap al 1800 aC propera a la moderna ciutat de Kirkuk.
Nou!!: Cassites і Arrapha · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Cassites і Assíria · Veure més »
Assentament
Assentament prop de Spiti, Himachal Pradesh, Índia Un assentament és el lloc on s'estableix una persona o una comunitat.
Nou!!: Cassites і Assentament · Veure més »
Atuell
Glaçonera, '''atuell''' metàl·lic conservat al Museu Abelló de Mollet del Vallès Un vas o atuell és un recipient destinat a contenir líquids o sòlids.
Nou!!: Cassites і Atuell · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Cassites і Índia · Veure més »
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Nou!!: Cassites і Èridu · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Cassites і Babilònia · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Cassites і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Cassites і Bagdad · Veure més »
Bol
Un bol de plàstic Un bol és un atuell hemisfèric sense anses destinat a contenir aliments líquids (cafè, llet, te, etc.), per beure's el seu contingut o també per rentar-se els dits.
Nou!!: Cassites і Bol · Veure més »
Burnaburiaix I
Burnaburiaix I o Burnaburiaš I va ser fill i successor d'Agum II en el tron de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Burnaburiaix I · Veure més »
Burnaburiaix II
Burnaburiaix II o Burna-Buriaš II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, de Khana i de part d'Accàdia.
Nou!!: Cassites і Burnaburiaix II · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Cassites і Cambridge University Press · Veure més »
Carro
Carro australià Un carro és un vehicle de tracció animal, destinat a dur càrregues o persones amb un o més eixos.
Nou!!: Cassites і Carro · Veure més »
Cartes d'Amarna
Les cartes d'Amarna són quatre centenars de tauletes d'argila amb inscripcions cuneïformes, conegudes també com les tauletes d'Amarna.
Nou!!: Cassites і Cartes d'Amarna · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Cassites і Cavall · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Cassites і Ceràmica · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Cassites і Circa · Veure més »
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Nou!!: Cassites і Comerç · Veure més »
Copa (vas)
Copa de cristall Una copa és un vas destinat a contenir líquid per a beure que posseïx un peu com base.
Nou!!: Cassites і Copa (vas) · Veure més »
Cossais
Cossais, cosseis o cosseins (en llatí Cossaei, grec Κοσσαῖοι) eren un poble guerrer que habitaven un districte muntanyós anomenat Cossaia (Κοσσαία) a la vora de la Susiana (al sud) i de la Mèdia (al nord).
Nou!!: Cassites і Cossais · Veure més »
Cronologia curta
La cronologia curta és una alternativa o complement de la cronologia mitjana, la qual és la més acceptada pel que fa a la datació d'esdeveniments de l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e..
Nou!!: Cassites і Cronologia curta · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Cassites і Déu · Veure més »
Dilbat
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell ed-Duleim o Tell al-Deylam a l'Iraq.
Nou!!: Cassites і Dilbat · Veure més »
Dilmun
Dilmun fou el nom que donaren els accadis a la regió d'al-Hassà, costa aràbiga entre Kuwait i Bahrain.
Nou!!: Cassites і Dilmun · Veure més »
Dinastia cassita
Regne de Babilònia durant el període cassita La dinastia cassita, també coneguda com la tercera dinastia babilònica, va ser una dinastia de reis d'origen cassita que va governar des de la ciutat de Babilònia a la segona meitat del mil·lenni II aC i que pertanyien a la mateixa família que regentava el regne de Babilònia entre el 1595 i el 1155 aC que va succeir l'Imperi paleobabilònic (1894-1595 aC).
Nou!!: Cassites і Dinastia cassita · Veure més »
Diyala
El Diyala o Sirwan és un riu de l'Àsia Occidental que neix a l'Iran amb el nom de Sirwan i pren el nom de Diyala en confluir amb el Hulwand, per desaiguar després al Tigris, a l'Iraq.
Nou!!: Cassites і Diyala · Veure més »
Dur-Kurigalzu
Dur-Kurigalzu fou una ciutat fundada pels cassites al a la confluència entre el Tigris i el Diyala a uns 30 km a l'oest de Bagdad.
Nou!!: Cassites і Dur-Kurigalzu · Veure més »
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Nou!!: Cassites і Eixnunna · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Cassites і Elam · Veure més »
Elamita cuneïforme
Segell cilíndric del rei elamita Humban Kitin Lelamita cuneïforme és un sistema d'escriptura de la llengua elamita que va continuar l'escriptura protoelamita (que segurament ja era derivació d'un o alguns sistemes anteriors dels quals en queden algunes restes).
Nou!!: Cassites і Elamita cuneïforme · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Cassites і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Enlil
Enlil (𒀭𒂗𒆤) va ser un déu de Sumer, que tenia el temple més important, el temple d'Ekur, a Nippur, suposadament construït pel rei heroi Guilgameix o pel mateix Enlil.
Nou!!: Cassites і Enlil · Veure més »
Enlilnadinakhi
Enlilnadinakhi o Enlil-nādin-aḫi va ser rei de Babilònia uns dos o tres anys, l'últim de la dinastia cassita.
Nou!!: Cassites і Enlilnadinakhi · Veure més »
Enlilnadinxumi
Enlilnadinxumi o Enlil-nādin-šumi va ser un rei cassita de Babilònia i del País de la Mar.
Nou!!: Cassites і Enlilnadinxumi · Veure més »
Enlilnirari
Enlilnirari o Enlil-nērāru va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Cassites і Enlilnirari · Veure més »
Escriptura cuneïforme
Lescriptura cuneïforme és un dels primers sistemes d'escriptura coneguts.
Nou!!: Cassites і Escriptura cuneïforme · Veure més »
Estela d'Hammurabi
LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.
Nou!!: Cassites і Estela d'Hammurabi · Veure més »
Estela de Naram-Sin
LEstela de Naram-Sin o Estela de la victòria es va construir a Sippar aproximadament en el 2250 aC, per commemorar la victòria del rei Naram-Sin d'Accàdia, net de Sargon d'Accad d'Acad, sobre la tribu dels lullubi de les muntanyes de Zagros.
Nou!!: Cassites і Estela de Naram-Sin · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Cassites і Eufrates · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Cassites і Europa · Veure més »
Família lingüística
Famílies de llengües al Món. Una família lingüística és un grup de llengües emparentades històricament i que semblen derivar d'una llengua més antiga que, per diversificació dialectal i mecanismes de canvi lingüístic, va donar lloc a diferents llengües, normalment inintel·ligibles entre si.
Nou!!: Cassites і Família lingüística · Veure més »
Faraó
Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.
Nou!!: Cassites і Faraó · Veure més »
Forn
Forn a una pintura de Millet Un forn és un compartiment tancat que s'utilitza per a escalfar, coure o assecar.
Nou!!: Cassites і Forn · Veure més »
Gandaix
Gandaix o també Gandaš va ser el primer rei conegut dels cassites, però es desconeixen les dates del seu regnat.
Nou!!: Cassites і Gandaix · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Cassites і Golf Pèrsic · Veure més »
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Nou!!: Cassites і Hammurabi · Veure més »
Hatti
L'Imperi Hitita (en vermell) succeí als hattis (1290 aC). Els hattis o hatites van ser un poble de l'antiguitat que habitava la terra d'Hatti (actual Anatòlia Central, Turquia).
Nou!!: Cassites і Hatti · Veure més »
Hattusilis III
Hattusilis III va ser rei d'Hakpis entre els anys 1290-1270 aC, i rei dels hitites segurament entre el 1270-1250 aC.
Nou!!: Cassites і Hattusilis III · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Cassites і Hitites · Veure més »
Hurrita
Escriptura cuneïforme hurrita La llengua hurrita era una de les llengües hurrourartianes.
Nou!!: Cassites і Hurrita · Veure més »
I Dinastia del País de la Mar
La I Dinastia del País de la Mar o II Dinastia de Babilònia (encara que realment no governava Babilònia, que estava en possessió dels amorrites) va regnar entre els anys 1732 aC i 1460 aC.
Nou!!: Cassites і I Dinastia del País de la Mar · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Cassites і Imperi Hitita · Veure més »
Imperi paleobabilònic
Es coneix pel nom dImperi paleobabilònic i Primer Imperi Babilònic l'estat creat per Hammurabi (1792-1595 a.n.e. segons la cronologia mitjana; 1728-1531 a.n.e. segons la cronologia curta).
Nou!!: Cassites і Imperi paleobabilònic · Veure més »
Inanna
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.
Nou!!: Cassites і Inanna · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Cassites і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Cassites і Iraq · Veure més »
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Nou!!: Cassites і Isin · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Cassites і Istanbul · Veure més »
Kadaixman-Enlil I
Kadaixman-Enlil I o Kadašman-Enlil I va ser un rei cassita de Babilònia, Khana, País de la Mar i part d'Accàdia.
Nou!!: Cassites і Kadaixman-Enlil I · Veure més »
Kadaixman-Enlil II
Kadaixman-Enlil II o Kadašman-Enlil II va ser fill i successor de Kadaixmanturgu com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Cassites і Kadaixman-Enlil II · Veure més »
Kadaixmankharbe
Kadashmankharbe o Kadašman-Ḫarbe va ser probablement el fill i successor de Karaindaix com a rei de Babilònia, Khana, Accàdia i el País de la Mar, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Kadaixmankharbe · Veure més »
Kadaixmankharbe II
Kadaixmankharbe II o Kadašman-Ḫarbe II va ser rei de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Kadaixmankharbe II · Veure més »
Kadaixmanturgu
Kadaixmanturgu o Kadašman-Turgu va ser probablement el fill i successor de Nazimaruttaix com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Cassites і Kadaixmanturgu · Veure més »
Kaixtiliaix I
Kaixtiliaix I o Kaštiliaš I va ser rei dels cassites de Khana (Mari i Terqa) segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Kaixtiliaix I · Veure més »
Kaixtiliaix II
Kaixtiliaix II o Kaštiliaš II va ser rei dels cassites de Khana un estat constituït pels antics regnes deMari i Terqa). Segons la Llista dels reis de Babilònia, va ser el successor d'Abirattaix amb el qual es desconeix el parentiu, encara que alguns historiadors diuen que era el seu germà. Va regnar probablement cap a la meitat del. El va succeir Urzigurumaix.
Nou!!: Cassites і Kaixtiliaix II · Veure més »
Kaixtiliaix III
Kaixtiliaix III o Kaštiliaš III va ser un rei cassita de Babilònia, Accàdia, Khana i altres regions.
Nou!!: Cassites і Kaixtiliaix III · Veure més »
Kaixtiliaix IV
Kaixtiliaix IV o Kaštiliaš IV va ser fill i successor de Xagarakti-Xuriaix com a rei de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Cassites і Kaixtiliaix IV · Veure més »
Karaindaix
Karaindaix o Karaindaš va ser un rei cassita de Babilònia, de part d'Accàdia, de Khana i del País de la Mar.
Nou!!: Cassites і Karaindaix · Veure més »
Karakhardaix
Karakhardaix o Kara-Hardaš va ser un rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Cassites і Karakhardaix · Veure més »
Karduniaix
carta d'Amarna EA 9 Karduniaix, també transcrit Karduniash, Karaduniyaš, Karaduniše o Karduniaš), és un terme cassita utilitzat per al regne centrat a Babilònia i fundat per la dinastia cassita. S'utilitza al corpus de les cartes d'Amarna del 1350-1335, i també s'utilitza amb freqüència en els textos assiris mitjans i neoassiris per referir-se al regne de Babilònia. El nom Karaduniaix s'utilitza principalment en les cartes escrites entre Kadaixman-Enlil I o Burnaburiaix II, reis de Babilònia, i el faraó de l'antic Egipte (anomenat Mizri), les cartes EA 1-EA 11, un subcorpus de cartes, (EA per El-Amarna). Molt més tard, es va utilitzar una versió del nom al Talmud de Babilònia com a Kardunia fent referència a llocs similars. Hi ha dues cartes addicionals al corpus de la carta d'Amarna 382 que fan referència a Karaduniaix. La primera està danyada, i la carta parcial, EA 200, (sense autor), en relació als "ahlameans", (similar als suteans); el títol és: "sobre els ahlameans". La segona carta és completa i en bon estat, una carta d'un dels fills de Labaya, anomenat Mutbaal-(Mut-Bahli, or Mut-Ba'lu), carta EA 255.
Nou!!: Cassites і Karduniaix · Veure més »
Kharbaixikhu
Kharbaixikhu o Ḫarba-Šiḥu va ser rei dels cassites de Khana, un territori format pels antics regnes de Mari i Terqa.
Nou!!: Cassites і Kharbaixikhu · Veure més »
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Cassites і Kix · Veure més »
Kudur-Enlil
Kudur-Enlil va ser el successor de Kadaixman-Enlil II com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Cassites і Kudur-Enlil · Veure més »
Kudurru
La Pedra Michaux és un Kudurru babiloni del període cassita trobat prop de Bagdad pel botànic francès André Michaux, ara a París) Kudurru fou un tipus de document en pedra abastament utilitzat entre els cassites de Babilònia, generalment com a pedres fites per marcar límits o per registrar les concessions de terres als vassalls, entre els segles XVI i XII aC.
Nou!!: Cassites і Kudurru · Veure més »
Kurigalzu I
Kurigalzu I va ser un rei cassita de Babilònia, d'una part d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Cassites і Kurigalzu I · Veure més »
Kurigalzu II
Kurigalzu II va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Nou!!: Cassites і Kurigalzu II · Veure més »
Kutir-Nakhunte III
Kutir-Nakhunte o Kudur-Nakhunte va ser rei d'Elam i Babilònia.
Nou!!: Cassites і Kutir-Nakhunte III · Veure més »
Lapislàtzuli
El lapislàtzuli és una roca metamòrfica poc comuna, que té la latzurita com a component essencial, i que és destinada bàsicament a l'ornamentació.
Nou!!: Cassites і Lapislàtzuli · Veure més »
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Nou!!: Cassites і Larsa · Veure més »
Lingüista
Un lingüista és una persona experta, l'àrea primària d'estudi, afició i recerca de la qual és la lingüística i el funcionament del llenguatge.
Nou!!: Cassites і Lingüista · Veure més »
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Nou!!: Cassites і Llengües afroasiàtiques · Veure més »
Llengües hurro-urartianes
Les llengües hurro-urartianes són una família lingüística preindoeuropea extinta de l'antic Pròxim Orient.
Nou!!: Cassites і Llengües hurro-urartianes · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Cassites і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües semítiques
miniatura Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia.
Nou!!: Cassites і Llengües semítiques · Veure més »
Llengua aïllada
Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.
Nou!!: Cassites і Llengua aïllada · Veure més »
Llengua no classificada
Una llengua no classificada és una llengua l'afiliació genètica de la qual amb altres llengües no s'ha establert, principalment per la falta de dades suficients que permetin detectar un parentiu filogenètic amb altres llengües.
Nou!!: Cassites і Llengua no classificada · Veure més »
Manixtuixu
L'imperi Acadià en temps de Manishtushu Manixtuixu o Maništušu va ser el tercer rei de l'imperi d'Accad.
Nou!!: Cassites і Manixtuixu · Veure més »
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Marduk · Veure més »
Mardukaplaiddina
Mardukaplaiddina o Marduk-apla-iddina va ser un rei cassita de Babilònia, fill i successor, cap a l'any 1170 aC de Melixiku.
Nou!!: Cassites і Mardukaplaiddina · Veure més »
Marduknadinakhkhe
Marduknadinakhkhe o Marduk-nādin-aḫḫe va ser el sisè rei de la Segona dinastia d'Isin, IV dinastia de Babilònia, i va regnar en un període aproximat entre l'any 1099 aC i 1082 aC.
Nou!!: Cassites і Marduknadinakhkhe · Veure més »
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Nou!!: Cassites і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »
Matrimoni concertat
El matrimoni concertat, arreglat o forçat és aquell que està pactat sense concurs de la llibertat dels contraents.
Nou!!: Cassites і Matrimoni concertat · Veure més »
Melixiku
Melixiku o Meli-Šiḫu, o també Melixipak (Meli-Šipak) va ser un rei cassita de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Melixiku · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Cassites і Mesopotàmia · Veure més »
Mitanni
Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.
Nou!!: Cassites і Mitanni · Veure més »
Mosaic
Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.
Nou!!: Cassites і Mosaic · Veure més »
Mursilis I
Mursilis I va ser un rei hitita que va regnar entre els anys 1620 aC i 1590 aC.
Nou!!: Cassites і Mursilis I · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Cassites і Museu del Louvre · Veure més »
Museu Nacional de l'Iraq
El Museu Nacional de l'Iraq (en àrab: المتحف العراقي) és un museu arqueològic situat a Bagdad, l'Iraq, que alberga precioses relíquies de la civilització a la Mesopotàmia, algunes de les quals van ser saquejades durant la invasió de l'Iraq de 2003.
Nou!!: Cassites і Museu Nacional de l'Iraq · Veure més »
Nazibugaix
Nazibugaix (Suzigaix) o Nazi-Bugaš va ser un rei cassita de Babilònia, del País de la Mar, d'Accàdia i de Khana.
Nou!!: Cassites і Nazibugaix · Veure més »
Nazimaruttaix
Nazimaruttaix o Nazi-Maruttaš va ser fill i successor de Kurigalzu II com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana, segons diu la Llista dels reis de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Nazimaruttaix · Veure més »
Ninlil
Ninlil (𒀭𒊩𒌆𒆤) és una divinitat sumèria.
Nou!!: Cassites і Ninlil · Veure més »
Ninurta
Ninurta (en sumeri, 𒀭𒊩𒌆𒅁) (o també Ningursu; 𒀭𒊩𒌆𒄈𒋢) va ser un déu de la mitologia sumèria i de Girsu, una de les ciutats-estat del regne de Lagaix), casat amb la dea Gatumdu de Lagaix. Era fill del déu Enlil i déu tutelar de Nippur, juntament amb el seu pare.
Nou!!: Cassites і Ninurta · Veure més »
Ninurtaapal-Ekur
Ninurtaapal-Ekur va ser rei d'Assíria entre els anys 1182 aC i 1179 aC.
Nou!!: Cassites і Ninurtaapal-Ekur · Veure més »
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Nou!!: Cassites і Nippur · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Cassites і Orient Pròxim · Veure més »
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Nou!!: Cassites і País de la Mar · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Cassites і Palau (arquitectura) · Veure més »
Panteó (mitologia)
Panteó de Roma, temple dedicat a tots els déus romans Un panteó (o bé pantèon) és el conjunt de tots els déus d'una religió o mitologia politeista particular, com els déus de l'hinduisme, la mitologia grega o la mitologia nòrdica.
Nou!!: Cassites і Panteó (mitologia) · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Cassites і París · Veure més »
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Nou!!: Cassites і Pedra · Veure més »
Pedra calcària
La piràmide de Keops està construïda amb blocs de pedra calcària Dissolució d'una roca calcària per efecte de l'aigua hidrotermal a Pamukkale, Turquia La pedra calcària és una roca sedimentària composta majoritàriament (més del 50%) per carbonat de calci (CaCO₃), generalment calcita.
Nou!!: Cassites і Pedra calcària · Veure més »
Pegàs (mitologia)
En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.
Nou!!: Cassites і Pegàs (mitologia) · Veure més »
Període d'Isin-Larsa
El període d'Isin-Larsa (al voltant de 2025-1763 aC, Cronologia mitjana; o 1961-1699 aC, Cronologia curta) és una fase de la història de l'antiga Mesopotàmia, que s'estén entre el final de la Tercera Dinastia d'Ur i la conquesta de Mesopotàmia pel rei Hammurabi de Babilònia, que va conduir a la creació de la Primera dinastia de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Període d'Isin-Larsa · Veure més »
Pol·linització
Pol·linització La pol·linització és un servei de l'ecosistema que consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l'estam fins a l'estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà.
Nou!!: Cassites і Pol·linització · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: Cassites і Politeisme · Veure més »
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Nou!!: Cassites і Protoindoeuropeus · Veure més »
Puzur-Aixur III
Puzur-Aixur III o Puzur-Aššur III va ser un rei d'Assíria que va governar potser entre els anys 1520 aC i 1500 aC, segons la cronologia mitjana.
Nou!!: Cassites і Puzur-Aixur III · Veure més »
Qal'at al-Bahrain
Qal'at al-Bahrain és un jaciment arqueològic a la governació Nord de Bahrain.
Nou!!: Cassites і Qal'at al-Bahrain · Veure més »
Qattara
Mapa Qattara, possiblement el lloc modern de Tell Rimah, fou una ciutat estat de Mesopotàmia, a 50 km l'oest de Mossul.
Nou!!: Cassites і Qattara · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Cassites і Religió · Veure més »
Ritual
Ritual al qual la por es crema simbòlicament Un ritual és el conjunt de ritus i fórmules que cal observar en un culte; agrupa una sèrie d'accions o pràctiques realitzades principalment pel seu valor simbòlic, establertes per una religió o per les tradicions d'una comunitat.
Nou!!: Cassites і Ritual · Veure més »
Samsuiluna
Samsuiluna també anomenat Šamšu-iluna, o Shamshu Iluna va ser rei de Babilònia, de la Dinastia I amorrea a l'Imperi paleobabilònic, cap a l'any 1749 aC fins possiblement el 1712 aC.
Nou!!: Cassites і Samsuiluna · Veure més »
Sànscrit
El sànscrit (संस्कृतम् saṃskṛtam) és un idioma indoeuropeu, la llengua dels textos clàssics de l'hinduisme. És una llengua clàssica de l'Índia i la llengua litúrgica de l'hinduisme, el budisme i el jainisme. És un dels 22 idiomes oficials de l'Índia (en anglès) i l'idioma oficial de l'estat d'Uttarakhand. El sànscrit clàssic és el nivell de parla estàndard com es mostra en la gramàtica de Pāṇini, cap al. La seva posició en la cultura de la Gran Índia és similar a la del llatí i el grec antic a Europa i ha influït molt en la majoria de les llengües del subcontinent indi, particularment a l'Índia, al Pakistan, a Sri Lanka i al Nepal. Literalment, vol dir 'perfectament fet'. Ve de sam ('completament') i krita ('fet, obra'), que es relaciona amb l'arrel kri i està emparentat amb la paraula karma ('acció'), i amb el llatí crim ('fet discernible'). El sànscrit és utilitzat principalment com a llengua cerimonial en els rituals hindús, per als himnes i mantres. La seva forma preclàssica, el sànscrit vèdic, que és la llengua ritual de la religió vèdica, és un dels membres més antics de la família indoeuropea.Burrow, T. (2001). Sanskrit language, Motilal Banarsidass, (en anglès). El seu text més antic conegut és el Rigveda. En aquest idioma, van ser escrits tots els textos clàssics de l'hinduisme. També és el llenguatge del ioga. La majoria dels textos sànscrits que s'han conservat fins ara van ser transmesos oralment durant molts segles, fins que s'escrigueren durant el període medieval de l'Índia. Per la seva importància religiosa, els primers gramàtics indis com Pāṇini (segles VI-V aC) l'analitzaren de manera més exhaustiva. Els lingüistes europeus, i en particular els alemanys al, trobaren similituds entre el sànscrit i les llengües europees, com per exemple el llatí, el grec antic o les llengües germàniques, i suggeriren allò que més tard es diria ''llengües indoeuropees'', entre les quals s'inclou el català i la resta de llengües romàniques.
Nou!!: Cassites і Sànscrit · Veure més »
Segell cilíndric
Antic segell cilíndric de Babilònia, c.1800 aC, fet amb hematites. Un rei ofereix un animal al déu Xamaix. Probablement va ser fet en un taller a Sippar.L. Al-Gailani Werr, "Studies in the chronology and regional style of Old Babylonian Cylinder Seals", 1988, ed.Bibliotheca Mesopotamica, Volum 23. Segell cilíndric babilònic, c.1800 BCE, fet d'hematites. Trobat a la càmera de Linescan. Foto invertida perquè es vegi com era la impressió del segell. Impressió d'un segell cilíndric trobat a San Andrés, jaciment de la cultura olmeca. S'ha proposat com a prova de la primera escriptura trobada a la zona de Mesoamèrica. Està datat el 650 aC. Un segell cilíndric és un petit cilindre, generalment d'uns 2,5 cm de llargada amb diversos caràcters o imatges en relleu que s'emprava a l'antiguitat per fer una impressió fent-lo rodolar sobre una superfície tova de dues dimensions, principalment argila.
Nou!!: Cassites і Segell cilíndric · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Cassites і Sennàquerib · Veure més »
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Nou!!: Cassites і Sippar · Veure més »
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Nou!!: Cassites і Sumeri · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Cassites і Susa (Iran) · Veure més »
Suteus
Els suteus van ser un grup nòmada possiblement d'origen semita que vivia en tendes al desert de Síria, prop de l'Eufrates des d'on van emigrar a diversos llocs.
Nou!!: Cassites і Suteus · Veure més »
Sutrúquides
Els Sutrúquides (que van regnar entre els anys 1200 aC - 1100 aC aproximadament) van ser una dinastia que va governar Elam, i va portar al país a la cimera del seu poder.
Nou!!: Cassites і Sutrúquides · Veure més »
Sutruk-Nakhunte
Sutruk-Nakhunte o Šutruk-Naḫḫunte va ser fill i successor d'Hallutush-Inshushinak com a rei d'Elam, el segon de la dinastia sutrúquida.
Nou!!: Cassites і Sutruk-Nakhunte · Veure més »
Tauleta d'argila
Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.
Nou!!: Cassites і Tauleta d'argila · Veure més »
Temple
Façana del Partenó, a l'Acròpoli d'Atenes. Un temple (del llatí templum) és una estructura reservada per a activitats religioses o espirituals, com ara oracions, sacrificis i altres rituals semblants.
Nou!!: Cassites і Temple · Veure més »
Tercera dinastia d'Ur
Territoris controlats per la Tercera Dinastia d'Ur. La Tercera Dinastia d'Ur va ser la culminació del Renaixement Sumeri començat per Gudea de Lagaix.
Nou!!: Cassites і Tercera dinastia d'Ur · Veure més »
Terqa
Terqa vers el 1770 aC Terqa va ser una ciutat estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq.
Nou!!: Cassites і Terqa · Veure més »
Terracota
El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.
Nou!!: Cassites і Terracota · Veure més »
Tiptakzi
Tiptakzi va ser el vuitè governant (o el novè, si es compta Uixi) de la dinastia dels cassites de Khana, un territori sorgit dels antics regnes de Mari i Terqa.
Nou!!: Cassites і Tiptakzi · Veure més »
Tractat de Cadeix
El tractat de Cadeix és un tractat de pau signat al voltant del 1285 aC entre els imperis hitita i egipci.
Nou!!: Cassites і Tractat de Cadeix · Veure més »
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Nou!!: Cassites і Tukultininurta I · Veure més »
Tuthmosis IV
Tuthmosis IV fou un faraó de la dinastia XVIII de l'antic Egipte.
Nou!!: Cassites і Tuthmosis IV · Veure més »
Ulamburiaix
Ulamburiaix o Ulamburiaš va ser fill de Burnaburiaix I, i rei del País de la Mar i després de Babilònia.
Nou!!: Cassites і Ulamburiaix · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Cassites і Ur · Veure més »
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Nou!!: Cassites і Uruk · Veure més »
Urzigurumaix
Urzigurumaix o Urzigurumaš va ser rei dels cassites de Khana, un estat format pels antics regnes de Mari i Terqa.
Nou!!: Cassites і Urzigurumaix · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Cassites і Vassallatge · Veure més »
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Nou!!: Cassites і Vidre · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Cassites і Volta · Veure més »
Xagarakti-Xuriaix
Xagarakti-Xuriaix o Šagarakti-Šuriaš va ser el successor de Kudur-Enlil, del que potser era fill, com a rei cassita de Babilònia, d'Accàdia, del País de la Mar i de Khana.
Nou!!: Cassites і Xagarakti-Xuriaix · Veure més »
Zababaixumaiddina
Zababaixumaiddina o Zababa-šuma-iddina va ser, segons la Llista dels reis un rei de Babilònia de la dinastia cassita, cap a l'any 1160 aC.
Nou!!: Cassites і Zababaixumaiddina · Veure més »
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
Nou!!: Cassites і Zagros · Veure més »
Redirigeix aquí:
Cassita, Coseus, Cosseus, Kasita, Kasites, Kassites, Kassu.
