Similituds entre Cassites і Hammurabi
Cassites і Hammurabi tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Accadi, Anatòlia, Assíria, Èridu, Babilònia, Babilònia (ciutat), Cronologia curta, Dilbat, Eixnunna, Elam, Estela d'Hammurabi, Hitites, I Dinastia del País de la Mar, Imperi paleobabilònic, Inanna, Iran, Isin, Karduniaix, Kix, Larsa, Llengua aïllada, Marduk, Mari (Mesopotàmia), Mesopotàmia, Museu del Louvre, Nippur, París, Samsuiluna, Sippar, Sumeri, ..., Susa (Iran), Sutruk-Nakhunte, Tauleta d'argila, Ur, Uruk, Zagros. Ampliar l'índex (6 més) »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Accadi і Cassites · Accadi і Hammurabi ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Cassites · Anatòlia і Hammurabi ·
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Assíria і Cassites · Assíria і Hammurabi ·
Èridu
Mapa Èridu i Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC Temple d'Abzu Èridu (sumeri: Eridu; transliterat: Eriduki; logograma cuneïforme: 𒉣𒆠 (signes literals: NUN.KI) fou una ciutat de Mesopotàmia. El seu nom vol dir 'ciutat poderosa'. En els començaments de la civilització sumèria, la ciutat d'Èridu va ser el centre d'una cultura que va tenir certa hegemonia temporal, que després va passar a Badtibira. Èridu fou el primer lloc de la baixa Mesopotàmia on es va donar la vida sedentària testimoniada per una sèrie d'estrats descoberts a l'extrem sud del país i que també es presenten a Ur, Tell el-Obeid i la kala d'Hajji Mohammed, a l'oest d'Uruk, i arriben fins a Nippur, al centre de Babilònia (Sumèria) i Ras el-Amya, més al nord. La ceràmica està treballada al torn lent, i és generalment monocolor amb dibuixos geomètrics, de vegades com aquarel·les en fons blanc; hi apareixen rarament representacions d'animals. Els colors més usats són el violeta i el verd. La forma clàssica és un plat amb vora ampla i abundant decoració interior. Poques vegades tenen pics o anses. La llista de reis de Sumèria diu que quan la reialesa va baixar del cel, Èridu en fou la primera ciutat, i dona el nom d'alguns reis: Alulim (28.800 anys), Alalngar (36.000 anys); dos reis sense nom (64.800 anys). Després "va caure, i la reialesa va passar a Bad-tibira" (Badtibira). Evidentment, el temps de regnat és totalment llegendari. La mitologia sumèria l'esmenta com una de les cinc ciutats construïdes abans del diluvi. Adapa U-an, anomenat el primer home, meitat humà i meitat déu, que tenia el títol d'Abgallu (ab.
Èridu і Cassites · Èridu і Hammurabi ·
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Babilònia і Cassites · Babilònia і Hammurabi ·
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Babilònia (ciutat) і Cassites · Babilònia (ciutat) і Hammurabi ·
Cronologia curta
La cronologia curta és una alternativa o complement de la cronologia mitjana, la qual és la més acceptada pel que fa a la datació d'esdeveniments de l'antic Pròxim Orient abans del 1500 a.n.e..
Cassites і Cronologia curta · Cronologia curta і Hammurabi ·
Dilbat
Dilbat fou una ciutat estat de Mesopotàmia que correspon a la moderna Tell ed-Duleim o Tell al-Deylam a l'Iraq.
Cassites і Dilbat · Dilbat і Hammurabi ·
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Cassites і Eixnunna · Eixnunna і Hammurabi ·
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Cassites і Elam · Elam і Hammurabi ·
Estela d'Hammurabi
LEstela d'Hammurabi és una pedra basàltica negra de dos metres d'alçada, on hi ha escrit el Codi d'Hammurabi, un dels compendis legals més antics i coneguts, i un dels exemplars millor conservats d'aquest tipus de documents creats en l'antiga Mesopotàmia.
Cassites і Estela d'Hammurabi · Estela d'Hammurabi і Hammurabi ·
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Cassites і Hitites · Hammurabi і Hitites ·
I Dinastia del País de la Mar
La I Dinastia del País de la Mar o II Dinastia de Babilònia (encara que realment no governava Babilònia, que estava en possessió dels amorrites) va regnar entre els anys 1732 aC i 1460 aC.
Cassites і I Dinastia del País de la Mar · Hammurabi і I Dinastia del País de la Mar ·
Imperi paleobabilònic
Es coneix pel nom dImperi paleobabilònic i Primer Imperi Babilònic l'estat creat per Hammurabi (1792-1595 a.n.e. segons la cronologia mitjana; 1728-1531 a.n.e. segons la cronologia curta).
Cassites і Imperi paleobabilònic · Hammurabi і Imperi paleobabilònic ·
Inanna
Inanna fou la deessa tutelar d'Uruk a Sumer des d'abans del 3000 aC.
Cassites і Inanna · Hammurabi і Inanna ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Cassites і Iran · Hammurabi і Iran ·
Isin
Isin i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Isin (en sumeri 𒉌𒋛𒅔𒆠) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia, que s'esmenta com independent cap al 2400 aC, i passa cap al 2350 aC a mans de Lugalzagesi d'Umma i després a mans de Sargon d'Accad i els seus successors.
Cassites і Isin · Hammurabi і Isin ·
Karduniaix
carta d'Amarna EA 9 Karduniaix, també transcrit Karduniash, Karaduniyaš, Karaduniše o Karduniaš), és un terme cassita utilitzat per al regne centrat a Babilònia i fundat per la dinastia cassita. S'utilitza al corpus de les cartes d'Amarna del 1350-1335, i també s'utilitza amb freqüència en els textos assiris mitjans i neoassiris per referir-se al regne de Babilònia. El nom Karaduniaix s'utilitza principalment en les cartes escrites entre Kadaixman-Enlil I o Burnaburiaix II, reis de Babilònia, i el faraó de l'antic Egipte (anomenat Mizri), les cartes EA 1-EA 11, un subcorpus de cartes, (EA per El-Amarna). Molt més tard, es va utilitzar una versió del nom al Talmud de Babilònia com a Kardunia fent referència a llocs similars. Hi ha dues cartes addicionals al corpus de la carta d'Amarna 382 que fan referència a Karaduniaix. La primera està danyada, i la carta parcial, EA 200, (sense autor), en relació als "ahlameans", (similar als suteans); el títol és: "sobre els ahlameans". La segona carta és completa i en bon estat, una carta d'un dels fills de Labaya, anomenat Mutbaal-(Mut-Bahli, or Mut-Ba'lu), carta EA 255.
Cassites і Karduniaix · Hammurabi і Karduniaix ·
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Cassites і Kix · Hammurabi і Kix ·
Larsa
Larsa i la Babilònia d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC. Larsa, Laraq o Larak, possiblement la bíblica Ellasar, fou una ciutat estat de Mesopotàmia.
Cassites і Larsa · Hammurabi і Larsa ·
Llengua aïllada
Una llengua aïllada és, sensu stricto, una llengua natural sense lligam genètic demostrable amb cap altra llengua viva.
Cassites і Llengua aïllada · Hammurabi і Llengua aïllada ·
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Cassites і Marduk · Hammurabi і Marduk ·
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Cassites і Mari (Mesopotàmia) · Hammurabi і Mari (Mesopotàmia) ·
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Cassites і Mesopotàmia · Hammurabi і Mesopotàmia ·
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Cassites і Museu del Louvre · Hammurabi і Museu del Louvre ·
Nippur
Localització de '''Nippur''' a Mesopotàmia. Nippur (en sumeri Nibru, sovint registrat amb el logograma 𒂗𒆤𒆠, EN.LÍLKI, "Ciutat d'Enlil", en accadi Nibbur) actualment Tell Nuffar, va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va sorgir cap a l'any 2700 aC i va mantenir un difícil equilibri entre Kix i Uruk.
Cassites і Nippur · Hammurabi і Nippur ·
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Cassites і París · Hammurabi і París ·
Samsuiluna
Samsuiluna també anomenat Šamšu-iluna, o Shamshu Iluna va ser rei de Babilònia, de la Dinastia I amorrea a l'Imperi paleobabilònic, cap a l'any 1749 aC fins possiblement el 1712 aC.
Cassites і Samsuiluna · Hammurabi і Samsuiluna ·
Sippar
Sippar (en sumeri: 𒌓𒄒𒉣𒆠, Zimbir) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l'hegemonia, que va perdre davant de la ciutat de Xuruppak.
Cassites і Sippar · Hammurabi і Sippar ·
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Cassites і Sumeri · Hammurabi і Sumeri ·
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Cassites і Susa (Iran) · Hammurabi і Susa (Iran) ·
Sutruk-Nakhunte
Sutruk-Nakhunte o Šutruk-Naḫḫunte va ser fill i successor d'Hallutush-Inshushinak com a rei d'Elam, el segon de la dinastia sutrúquida.
Cassites і Sutruk-Nakhunte · Hammurabi і Sutruk-Nakhunte ·
Tauleta d'argila
Llista de les victòries del rei Rimuix d'Accad en una tauleta d'argila. Les tauletes d'argila en l'antic Pròxim Orient (en idioma accadi: ṭuppu(m)) es varen fer servir com a suport per a l'escriptura especialment del tipus cuneiforme, des de l'edat del bronze i ben entrada l'edat de ferro.
Cassites і Tauleta d'argila · Hammurabi і Tauleta d'argila ·
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Cassites і Ur · Hammurabi і Ur ·
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Cassites і Uruk · Hammurabi і Uruk ·
Zagros
La serralada del Zagros és una cadena muntanyosa de l'Iran que s'estén de nord a sud amb una lleugera inclinació a l'oest cap al final i que forma la part central de les muntanyes que van des del Caucas fins al sud de l'Iran, ocupant la major part dels actuals Kurdistan iranià i Kurdistan iraquià.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Cassites і Hammurabi
- Què tenen en comú Cassites і Hammurabi
- Semblances entre Cassites і Hammurabi
Comparació entre Cassites і Hammurabi
Cassites té 176 relacions, mentre que Hammurabi té 109. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 12.63% = 36 / (176 + 109).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Cassites і Hammurabi. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: