Accés més ràpid que el navegador!
230 les relacions: Acte de cort, Albarrasí, Alcanyís, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Algutzir, Antic Règim, Antonio Ubieto Arteta, Bandositat, Baró, Barbastre, Barcelona, Basílica del Pilar, Batalla d'Épila, Bisbat d'Albarrasí, Bisbat d'Osca, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Jaca, Bisbat de Tarassona, Bisbat de Terol i Albarrasí, Borja (Aragó), Cabiscol (càrrec), Cadafal, Calataiud, Cancelleria, Carinyena, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà d'Amposta, Catedral d'Albarrasí, Catedral d'Osca, Catedral de Barbastre, Catedral de Jaca, Catedral de Roda d'Isàvena, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Catedral de Terol, Cavaller, Ceptre, Cervera, Cinca, Ciutadà honrat, Ciutat, Clergat, Col·legiata, Compromís de Casp, Comunitat de Calataiud, Comunitat de Terol, Corona d'Aragó, ..., Corts Catalanes, Corts de Barbastre, Corts de Barcelona (1701-1702), Corts de Barcelona (1705-1706), Corts de Cadis, Corts de Castella, Corts de Montsó (1289), Corts de Montsó (1362-1363), Corts de Montsó (1510), Corts de Montsó (1533), Corts de Montsó (1537), Corts de Montsó (1542), Corts de Montsó (1552-1553), Corts forals valencianes, Corts Generals de la Corona d'Aragó, Corts Valencianes, Crucifix, Daroca, Decrets de Nova Planta, Dei gratia, Diputació del General del Regne d'Aragó, Divorci, Dosser, Edat contemporània, Edat mitjana, Estaments, Estoc, Felip II de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Fraga, Frare, Frontó (arquitectura), Furs, Furs de Sobrarb, Generalitat, Gentilhome, Girona, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Dos Peres, Guillem de Montcada, Hidalgo (noble), Isabel II d'Espanya, Jaca, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jerónimo de Blancas y Tomás, Jesús Lalinde Abadia, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, José María Lacarra y de Miguel, Jurament, Justícia d'Aragó, L'Aïnsa, Lleida, Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa, Llista de reis d'Aragó, Macer, Madrid, Majoria d'edat, Martí l'Humà, Missal Romà, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monestir de Veruela, Montalbán (Aragó), Montsó, Nàpols, Noblesa, Notari, Orde d'Alcántara, Orde de Calatrava, Orde de Montesa, Orde de Sant Jaume, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde militar, Osca, Pactisme, Palau de l'Aljaferia, Peníscola, Pere el Cerimoniós, Pere el Gran, Pere I de Castella, Porter (professió), Príncep d'Astúries, Pregó, Prelat, Privilegi, Procurador en Corts, Protonotari, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de València, Sant Mateu (Baix Maestrat), Santa Cristina, Santa Maria de la Vega de Tarassona, Saragossa, Tamarit de Llitera, Tarassona, Tarragona, Terol, Tortosa, Tron, Unió d'Aragó, Universitat (municipi), València, Vall-de-roures, Vicari (eclesiàstic), 1164, 1196, 1214, 1218, 1221, 1227, 1228, 1233, 1236, 1247, 1250, 1264, 1265, 1272, 1283, 1285, 1286, 1289, 1293, 1300, 1304, 1307, 1311, 1314, 1316, 1320, 1325, 1348, 1352, 1363, 1364, 1375, 1381, 1382, 1387, 1390, 1398, 1404, 1412, 1414, 1423, 1427, 1436, 1441, 1442, 1446, 1447, 1451, 1493, 1495, 1510, 1515, 1519, 1523, 1528, 1533, 1537, 1542, 1553, 1564, 1592, 1626, 1646, 1677, 1686, 1701, 1702, 1706, 1707, 1773, 1810. Ampliar l'índex (180 més) »
Acte de cort
Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Acte de cort · Veure més »
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Albarrasí · Veure més »
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Alcanyís · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »
Alfons el Franc
Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Alfons el Franc · Veure més »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »
Algutzir
Durant l'edat mitjana i moderna els algutzirs o alguatzirs eren els oficials del rei que executaven a la pràctica les decisions preses per l'administració superior de justícia a Catalunya.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Algutzir · Veure més »
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Antic Règim · Veure més »
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »
Bandositat
Entre l'edat mitjana i l'edat moderna una bandositat era una guerra privada entre nobles (o a vegades entre persones d'altres estaments).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Bandositat · Veure més »
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Baró · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Barbastre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Barcelona · Veure més »
Basílica del Pilar
El Pilar —o el Sant Temple Metropolità de Nostra Senyora del Pilar— és un destacat lloc de devoció catòlica a la ciutat de Saragossa.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Basílica del Pilar · Veure més »
Batalla d'Épila
La Batalla d'Épila va tenir lloc el 21 de juliol de 1348, s'hi enfrontaren les tropes de Pere el Cerimoniós comandades per Lope de Luna contra les dels Unionistes aragonesos.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Batalla d'Épila · Veure més »
Bisbat d'Albarrasí
El Bisbat d'Albarrasí va ser una divisió de l'església catòlica al llarg del segon mil·lenni.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Bisbat d'Albarrasí · Veure més »
Bisbat d'Osca
Bisbat d'Osca Catedral de Santa Maria d'Osca. El bisbat d'Osca és un dels bisbats d'Aragó i forma la província eclesiàstica de Saragossa el cap de la qual n'és l'arquebisbat de Saragossa, el bisbat d'Osca, el bisbat de Tarassona, el bisbat de Barbastre-Montsó i el bisbat de Terol i Albarrasí.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Bisbat d'Osca · Veure més »
Bisbat de Barbastre-Montsó
El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Bisbat de Barbastre-Montsó · Veure més »
Bisbat de Jaca
El bisbat de Jaca és una seu episcopal que distribueix les seves parròquies per les províncies laiques d'Osca i Saragossa, a Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Bisbat de Jaca · Veure més »
Bisbat de Tarassona
El bisbat de Tarassona (castellà: diócesis de Tarazona; llatí: Dioecesis Turiasonensis) és un dels bisbat de l'Església Catòlica a l'Aragó, sufragani de l'Arquebisbat de Saragossa.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Bisbat de Tarassona · Veure més »
Bisbat de Terol i Albarrasí
Mapa del Bisbat de Terol i Albarrasí El bisbat de Terol i Albarrasí (en llatí: Dioecesis Terulensis et Albarracinensis) és una diòcesi de l'Arquebisbat de Saragossa en part coincident amb la província de Terol, arquebisbat al qual pertanyen directament certes comarques del nord de Terol com el Matarranya.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Bisbat de Terol i Albarrasí · Veure més »
Borja (Aragó)
Borja és un municipi de la comarca del Camp de Borja, a l'oest de la província de Saragossa, a l'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Borja (Aragó) · Veure més »
Cabiscol (càrrec)
El cabiscol era el mestre o responsable de l'ensenyament en les catedrals i els monestirs durant l'edat mitjana.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Cabiscol (càrrec) · Veure més »
Cadafal
Execució de '''Lally-Tollendal''' al cadafal (1766) Un cadafal, catafalc, o cadafalc (del llatí cadafalcum, amb derivats en moltes altres llengües romàniques: fr. échafaud, ang. scaffold...) era una estructura generalment de fusta que s'aixecava per un acte solemne enmig d'una església amb finalitats religioses o a la plaça principal d'una població (per exemple per rebre al rei).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Cadafal · Veure més »
Calataiud
Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Calataiud · Veure més »
Cancelleria
La cancelleria d'una Ambaixada és l'edifici on el troben els locals de la missió diplomàtica.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Cancelleria · Veure més »
Carinyena
La carinyena, també anomenada samsó, és una varietat de cep negra.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Carinyena · Veure més »
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Carles II de Castella · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castellà d'Amposta
El castellà d'Amposta era una de les dues dignitats més altes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que hi havia a la Corona d'Aragó, juntament amb el Prior de Catalunya.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Castellà d'Amposta · Veure més »
Catedral d'Albarrasí
La catedral del Salvador o concatedral d'Albarrasí és un temple cristià situat a la localitat d'Albarrasí, província de Terol, a l'Aragó). És seu catedralícia de la diòcesi de Terol i Albarrasí, conjuntament amb la catedral de Terol.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Catedral d'Albarrasí · Veure més »
Catedral d'Osca
La Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d'Osca, —també coneguda com a catedral de Santa Maria d'Osca—, construïda en estil gòtic, va ser iniciada a finals del i conclosa a principis del.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Catedral d'Osca · Veure més »
Catedral de Barbastre
La Catedral de Santa Maria de l'Assumpció de Barbastre és un temple catòlic, seu principal del bisbat de Barbastre-Montsó, construït a principis del seguint una traça i una decoració renaixentista però amb tècnica constructiva gòtica.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Catedral de Barbastre · Veure més »
Catedral de Jaca
Sant Pere de Jaca o simplement catedral de Jaca (província d'Osca, Aragó, Espanya), és una de les construccions més característiques i antigues del romànic a Espanya.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Catedral de Jaca · Veure més »
Catedral de Roda d'Isàvena
La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Catedral de Terol
mudèjar de la catedral de Terol La Catedral de Santa Maria de Terol o La Catedral de Santa Maria de Mediavilla de Terol, és una de les construccions més característiques de l'art mudèjar a Espanya, i una de les escasses catedrals, juntament amb la de Tarazona, construïda en aquest estil.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Catedral de Terol · Veure més »
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Cavaller · Veure més »
Ceptre
Ceptre del tsar Boris III Un ceptre és un bastó, símbol del poder i usualment associat al rei.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Ceptre · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Cervera · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Cinca · Veure més »
Ciutadà honrat
Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Ciutadà honrat · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Ciutat · Veure més »
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Clergat · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Col·legiata · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Compromís de Casp · Veure més »
Comunitat de Calataiud
La Comunitat de Calataiud és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Comunitat de Calataiud · Veure més »
Comunitat de Terol
La Comunitat de Terol és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Comunitat de Terol · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts Catalanes · Veure més »
Corts de Barbastre
Les Corts de Barbastre foren Corts del Regne d'Aragó on s'aprovaren furs i actes de cort.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Barbastre · Veure més »
Corts de Barcelona (1701-1702)
Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Barcelona (1701-1702) · Veure més »
Corts de Barcelona (1705-1706)
Convocatòria de la Cort de 1706 Actes de les Corts de 1705 Les Corts de Barcelona de 1706 van ser presidides per l'Arxiduc Carles que seria nomenat rei Carles III.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Barcelona (1705-1706) · Veure més »
Corts de Cadis
Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Cadis · Veure més »
Corts de Castella
Les Corts de Castella era l'òrgan de govern del Regne de Castella vigent entre 1188 i 1707.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Castella · Veure més »
Corts de Montsó (1289)
Les Corts de Montsó de 1289, foren convocades per Alfons el Franc el 24 d'abril, per a celebrar-se a Montsó el 24 de juny, dia de Sant Joan, on es cridaren els nobles, eclesiàstics i prohoms de les viles reials d'Aragó i Catalunya; i foren posposades pels conflictes armats amb el Regne de Castella i el Regne de França.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Montsó (1289) · Veure més »
Corts de Montsó (1362-1363)
Les Corts de Montsó de 1362-1363, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Perpinyà estant, el 10 d'octubre de 1362, per a celebrar-se el 10 de novembre a Montsó, amb l'objectiu d'aconseguir ràpidament recursos per a fer front a la nova fase de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, després de la ruptura de la pau de Deza-Terrer.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Montsó (1362-1363) · Veure més »
Corts de Montsó (1510)
Les Corts de Montsó de 1510 són convocades per Ferran el Catòlic amb la finalitat de finançar les campanyes africanes i se celebraren entre maig i setembre de 1510.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Montsó (1510) · Veure més »
Corts de Montsó (1533)
Constitucions publicades l'any 1534 Les Corts de Montsó de 1533 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Dionís de Carcassona.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Montsó (1533) · Veure més »
Corts de Montsó (1537)
Les Corts de Montsó de 1537 van ser presidides pel rei Carles I. Era President de la Generalitat Joan Pasqual.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Montsó (1537) · Veure més »
Corts de Montsó (1542)
Les Corts de Montsó de 1542 foren convocades el 5 d'abril de 1542 i se celebraren entre el 23 de juny i el 6 d'octubre d'aquell any a la ciutat de Montsó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Montsó (1542) · Veure més »
Corts de Montsó (1552-1553)
Constitucions de les Corts de 1552-1553 Les Corts de Montsó de 1552-1553, Corts Generals de la Corona d'Aragó, foren convocades per Carles V, a Innsbruck estant, el 30 de març de 1552, per a celebrar-se el 30 de juny, però foren prorrogades o posposades fins al 5 de juliol, en què es van obrir en la vila de Montsó sota la presidència del príncep Felip, amb l'assistència d'aragonesos, catalans i valencians, i tancades el 27 de desembre de 1553; amb l'objectiu d'aconseguir recursos per a continuar la política imperial i per a defensar-se dels atacs de França i dels corsaris turcs.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts de Montsó (1552-1553) · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts forals valencianes · Veure més »
Corts Generals de la Corona d'Aragó
Església de Santa Maria del Romeral de Montsó, seu de la majoria de les sessions plenàries de les Corts generals de la Corona d'Aragó. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó eren les corts per les quals es convocaven a reunir-se a la mateixa ciutat i al mateix temps les Corts del Regne d'Aragó, les Corts del Principat de Catalunya i les Corts del Regne de València.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts Generals de la Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Corts Valencianes · Veure més »
Crucifix
Crucifix de Montserrat és una escultura d'ivori que alguns historiadors atribueixen a Miquel Àngel que es troba al monestir de Montserrat. Un crucifix (del llatí cruci fixus que significa "fixat a una creu") és una imatge de Jesús a la creu, diferent d'una creu nua.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Crucifix · Veure més »
Daroca
Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Daroca · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dei gratia
Dei gratia o abreujat D.G. és una expressió llatina que vol dir per la gràcia de Déu que sovint s'afegeix al títol de monarques o caps d'estats en països de tradició cristiana segons el principi del dret diví dels reis.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Dei gratia · Veure més »
Diputació del General del Regne d'Aragó
La Diputació del General del Regne d'Aragó o Generalitat d'Aragó té els seus orígens històrics en la Diputació del Regne d'Aragó que va néixer a les Corts Generals de Montsó en 1362, sota el regnat de Pere el Cerimoniós.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Diputació del General del Regne d'Aragó · Veure més »
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Divorci · Veure més »
Dosser
Exemple de dosser sobre un tron reial Un dosser (del francès dos 'esquena', emparentat amb el català dors) és una roba ornamental eclesiàstica, que consta d'una gran tela quadrada o rectangular, sostinguda per quatre o més astes i que es caracteritzen per cortines o decoracions al voltant.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Dosser · Veure més »
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Edat contemporània · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Edat mitjana · Veure més »
Estaments
XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Estaments · Veure més »
Estoc
Estoc del 1580 al 1600. Un estoc és un tipus d'espasa d'una mà amb una fulla fina i allargada, amb tall a totes dues bandes, destinada principalment a atacar amb la punta.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Estoc · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Felip II de Castella · Veure més »
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Felip IV de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Fraga · Veure més »
Frare
Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Frare · Veure més »
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Frontó (arquitectura) · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Furs · Veure més »
Furs de Sobrarb
Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Furs de Sobrarb · Veure més »
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Generalitat · Veure més »
Gentilhome
A Espanya, un gentilhome era la persona que despatxava al rei amb un plec d'importància per donar-li notícia d'algun bon succés, com la presa d'una plaça o l'arribada d'una esquadra.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Gentilhome · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Girona · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra dels Dos Peres
La guerra dels Dos Peres, que tingué lloc entre 1356 i 1375, enfrontà la Corona d'Aragó i el Regne de Castella i en certa manera fou també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Guerra dels Dos Peres · Veure més »
Guillem de Montcada
* Guillem I de Montcada o de Muntanyola i Vacarisses († 1039-40); vegeu Montcada (llinatge).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Guillem de Montcada · Veure més »
Hidalgo (noble)
Corona d'Hidalgo Hidalgo és un concepte espanyol, pròpiament castellà, i es refereix al noble que estava exempt del pagament de tributs.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Hidalgo (noble) · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Jaca · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »
Jerónimo de Blancas y Tomás
Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, 1530/40 - Saragossa, 11 desembre 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Jerónimo de Blancas y Tomás · Veure més »
Jesús Lalinde Abadia
Jesús Lalinde Abadia (Madrid, 13 d'abril de 1920 - Castelldefels (Barcelona), 28 de març de 2007) fou un historiador espanyol especialitzat en Dret medieval a la Corona d'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Jesús Lalinde Abadia · Veure més »
Joan el Caçador
Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »
José María Lacarra y de Miguel
José María Lacarra y de Miguel (Estella, 24 de maig de 1907 - Saragossa, 6 d'agost de 1987) va ser un historiador, filòleg, medievalista i heraldista navarrès, l'especialitat del qual va ser l'estudi de la història d'Aragó i de Navarra.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і José María Lacarra y de Miguel · Veure més »
Jurament
Un jurament és una promesa en la que s'invoca el nom d'una entitat moral superior o d'un concepte elevat i abstracte.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Jurament · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Justícia d'Aragó · Veure més »
L'Aïnsa
L'Aïnsa (o l'Aïnsa-Sobrarb; en aragonès L'Aínsa-Sobrarbe, i oficialment Aínsa-Sobrarbe/L'Aínsa Sobrarbe) és un municipi de la comarca del Sobrarb, a l'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і L'Aïnsa · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Lleida · Veure més »
Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa
La llista de bisbes i arquebisbes del bisbat de Saragossa es compon per bisbes fins al, quan seran arquebisbes.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Llista de bisbes i arquebisbes de Saragossa · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Macer
Un macer és un funcionari que encapçala les comitives municipals o d'altres corporacions lluint un uniforme d'antic origen i portant a la mà una maça.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Macer · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Madrid · Veure més »
Majoria d'edat
La majoria d'edat és l'edat que l'ordenació jurídica estableix per determinar la plena capacitat jurídica de la persona.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Majoria d'edat · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »
Missal Romà
Missale Romanum o abreujat el Missal és el llibre litúrgic segons el ritu romà que conté totes les cerimònies, oracions, lectures i rúbriques per a la celebració de la missa.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Missal Romà · Veure més »
Monestir de Sant Joan de la Penya
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »
Monestir de Veruela
El Reial Monestir de Santa Maria de Veruela és una abadia cistercenca del, situada prop de Vera de Moncayo, a la província de Saragossa, Espanya.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Monestir de Veruela · Veure més »
Montalbán (Aragó)
Montalbán —Mont-Albán, en aragonès— és un municipi d'Aragó a la província de Terol i forma, juntament amb Utrillas, el cap comarcal de la comarca de les Conques Mineres.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Montalbán (Aragó) · Veure més »
Montsó
Montsó (en aragonès, castellà i oficialment, Monzón) és la segona ciutat de la província d'Osca, amb una població de 17 115 habitants.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Montsó · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Nàpols · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Noblesa · Veure més »
Notari
Un ofici notarial a Vigo. El notari és, als països de tradició jurídica continental, un professional del Dret que té a càrrec seu la redacció i l'autorització en forma pública dels actes, els contractes i tota mena d'instruments, així com donar fe de llur contingut.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Notari · Veure més »
Orde d'Alcántara
Lorde d'Alcántara és un orde militar creat el 1154 al regne de Lleó, d'àmbit quasi exclusivament extremeny.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Orde d'Alcántara · Veure més »
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Orde de Calatrava · Veure més »
Orde de Montesa
L'Orde de Montesa, oficialment Orde Militar de Santa Maria de Montesa, fou un orde militar fundat el, actiu com a orde religiós fins mitjan segle XIX.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Orde de Montesa · Veure més »
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Orde de Sant Jaume · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Orde militar · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Osca · Veure més »
Pactisme
època moderna. El pactisme és un model de representació i participació política que sorgeix gradualment.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Pactisme · Veure més »
Palau de l'Aljaferia
L'Aljaferia és un castell-palau andalusí i mudèjar construït al a Saragossa.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Palau de l'Aljaferia · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Peníscola · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Pere I de Castella · Veure més »
Porter (professió)
Un porter és la persona que en un hotel, edifici d'apartaments o altres similars presta determinats serveis a l'entrada d'aquests.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Porter (professió) · Veure més »
Príncep d'Astúries
El títol príncep d'Astúries, de fet actualment princesa d'Astúries per la seva actual titular, és un dels títols de l'hereu de la corona espanyola, juntament amb els altres tradicionalment atribuïts als hereus dels antics territoris de la Corona d'Aragó: príncep de Girona, duc de Montblanc, comte de Cervera i senyor de Balaguer; i del Regne de Navarra: príncep de Viana.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Príncep d'Astúries · Veure més »
Pregó
El pregó és un discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d'una festivitat o celebració.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Pregó · Veure més »
Prelat
Timbre per a l'escut d'un Prelat Un prelat és un eclesiàstic amb una certa autoritat a l'Església Catòlica, o bé perquè està al capdavant d'una jurisdicció o bé perquè té aquest títol honorífic.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Prelat · Veure més »
Privilegi
''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Privilegi · Veure més »
Procurador en Corts
María Cristina de Borbó-Dues Sicílies. En aquella època, es va establir l'Estament de Procuradors. Procurador en Corts és una denominació pròpia del parlamentarisme espanyol usada per referir-se a la persona escollida o designada per representar diferents comunitats en les diferents corts.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Procurador en Corts · Veure més »
Protonotari
Un protonotari era un oficial de la Cancelleria Reial, cap de la secretaria reial.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Protonotari · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Regne de Castella · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Regne de València · Veure més »
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »
Santa Cristina
* Biografies.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Santa Cristina · Veure més »
Santa Maria de la Vega de Tarassona
Santa Maria de la Vega de Tarassona és un edifici monumental d'Aragó, avui catedral de la vila.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Santa Maria de la Vega de Tarassona · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Saragossa · Veure més »
Tamarit de Llitera
Tamarit de Llitera (en castellà Tamarite de Litera) és una vila i municipi d'Aragó situat a la Franja de Ponent, a la província d'Osca, capital històrica i cultural de la part catalanòfona de la comarca de la Llitera.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Tamarit de Llitera · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Tarassona · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Tarragona · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Terol · Veure més »
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Tortosa · Veure més »
Tron
El tron de l'Emperador de la Xina era vist com el centre de la Ciutat Prohibida, considerada el centre del món. El conjunt de portes i passatges que el visitant necessitava travessar abans d'arribar a l'emperador estaven dissenyades per a esglaiar. Un tron o soli és el seient oficial on s'asseu un monarca o una persona que ocupa un altre alt càrrec, en ocasions cerimonials o actes d'estat.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Tron · Veure més »
Unió d'Aragó
La Unió d'Aragó o Unió Aragonesa (en aragonès: Unión Aragonesa) fou un grup organitzat que agrupà a diversos nobles i infançons aragonesos per tal d'imposar les seves reivindicacions durant les Corts d'Aragó de 1287 al rei Pere III d'Aragó el Gran; en aprovar-se aquestes reivindicacions s'anomenaren Privilegis de la Unió.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Unió d'Aragó · Veure més »
Universitat (municipi)
La universitat (del llatí: universitas, -atis; la totalitat) era la col·lectivitat, o el comú, de les persones d'una vila o parròquia o d'un terme jurisdiccional formada pels caps de casa, revestida d'una certa personalitat pública premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i la representació davant el senyor feudal, ja fos el mateix rei, un noble o un senyor eclesiàstic.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Universitat (municipi) · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і València · Veure més »
Vall-de-roures
Vall-de-roures (en castellà i oficialment, Valderrobres) és una vila i municipi d'Aragó de parla catalana situat a la Franja de Ponent, capital de la comarca del Matarranya, dins la província de Terol.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Vall-de-roures · Veure més »
Vicari (eclesiàstic)
Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і Vicari (eclesiàstic) · Veure més »
1164
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1164 · Veure més »
1196
Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1196 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1214 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1218 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1221 · Veure més »
1227
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1227 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1228 · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1233 · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1236 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1247 · Veure més »
1250
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1250 · Veure més »
1264
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1264 · Veure més »
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1265 · Veure més »
1272
El 1272 (MCCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1272 · Veure més »
1283
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1283 · Veure més »
1285
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1285 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1286 · Veure més »
1289
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1289 · Veure més »
1293
El 1293 (MCCXCIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1293 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1300 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1304 · Veure més »
1307
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1307 · Veure més »
1311
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1311 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1314 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1316 · Veure més »
1320
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1320 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1325 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1348 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1352 · Veure més »
1363
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1363 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1364 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1375 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1381 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1382 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1387 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1390 · Veure més »
1398
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1398 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1404 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1412 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1414 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1423 · Veure més »
1427
Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1427 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1436 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1441 · Veure més »
1442
El 1442 (MMCDXLII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1442 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1446 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1447 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1451 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1493 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1495 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1510 · Veure més »
1515
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1515 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1519 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1523 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1528 · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1533 · Veure més »
1537
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1537 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1542 · Veure més »
1553
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1553 · Veure més »
1564
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1564 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1592 · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1626 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1646 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1677 · Veure més »
1686
; Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1686 · Veure més »
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1701 · Veure més »
1702
;Món.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1702 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1706 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1707 · Veure més »
1773
Sense descripció.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1773 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Corts del Regne d'Aragó і 1810 · Veure més »
