Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

338 les relacions: Aaron, Abraham, Absidiola, Absis, Adam, Alabastre (mineral), Alexandre III (papa), Alfons II d'Astúries, Alfons III d'Astúries, Alfons IX de Lleó, Aljama, Almansor, Altar, Andreu apòstol, Antic Testament, Antonio de Arfe, Antonio López Ferreiro, Apòstol, Apocalipsi, Arc apuntat, Arc de mig punt, Argent, Arquebisbe, Arquitectura barroca, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Arquitectura romànica, Arquivolta, Art preromànic, Art romànic, Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la, Asten, Astorga, Baldaquí, Balustre, Barroc, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Berenguel de Landoria, Berenguera de Barcelona, Botafumeiro, Brancal, Burgos, Butlla, Calendari romà, Califat de Còrdova, Camí de Sant Jaume, Cambra (espai), Campana, Canonge, Capitell, ..., Carbó, Cardenal, Carles III d'Espanya, Carreu, Castanyer, Catedral de Toledo, Còdex Calixtí, Còrdova, Cúpula, Cel, Celtes, Cimbori, Cisma d'Occident, Claustre, Columna, Comitent, Concili de Trento, Confessió (religió), Conquesta feudal hispànica, Contrafort, Cor (arquitectura), Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Creu grega, Creuer (arquitectura), Cripta, Cristiandat, Cristianisme, Crucifixió, Custòdia, David, Deambulatori, Dejuni, Diego Gelmírez, Diego Peláez, Dimoni, Edat mitjana, Edat moderna, Edicle, Encens, Encenser, Era Hispànica, Ermità Pelai, Esaú, Escultura romànica, Euro, Europa, Eva, Evangeli, Extradós, Façana, Fe, Felip IV de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran II de Lleó, Ferran III de Castella, Fibra d'espart, Fibra de cànem, Fornícula, Fortalesa, França, Francis Drake, Francisco de Goya y Lucientes, Fris, Fructuós de Braga, Fusta, Galícia, Gal·lècia, Gallec, Gòtic flamíger, Granit, Hispània, Història Compostel·lana, Iconografia, Immaculada Concepció, Indulgència, Infern en el cristianisme, Innocenci X, Isaac, Isidor de Sevilla, Islam, Jacob, Jacopo Vignola, Jaume el Major, Jònic, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Baptista, Joan Evangelista, Joan l'Apòstol, Juan de Álava, Juan Gil de Hontañón, Juana de Castro, Judici Final, Justícia, La Corunya, Liber Sancti Iacobi, Llanternó, Llautó, Lleó XIII, Llinda, Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la, Lluís XI de França, Lluc (evangelista), Londres, Maçoneria, Maestro Esteban, Maiestas Domini, Mainell, Manuscrit, Marbre, Marc (evangelista), Mare de Déu de Montserrat, Mare de Déu del Pilar, Maria Salomé, Mariano Salvador Maella Pérez, Mateu apòstol, Màndorla, Mecenatge, Mestre Mateo, Miquel (arcàngel), Miquel Payà i Rico, Moisès, Morabatí, Mosaic, Motllura, Napoleó Bonaparte, Nau (arquitectura), Navarra, Nàrtex, Neoclassicisme, Neogòtic, Neoromànic, Noè, Orde de Cluny, Ordoni II de Lleó, Orfebre, Orgue, Països Baixos, Padrón, Palau Farnese, Palau Reial d'El Pardo, Pantocràtor, Papa, Papa Calixt II, Patrimoni de la Humanitat, Pòrtic, Púlpit, Pecat, Pedra, Pelegrinatge, Península Ibèrica, Pere I de Castella, Pergamí, Permòdol, Perspectiva, Pesseta, Peter Paul Rubens, Picapedrer, Pilar (arquitectura), Pinacle, Plateresc, Policromia, Ponç Pilat, Praza da Quintana, Praza do Obradoiro, Pregària cristiana, Presbiteri, Priorat de Catalunya, Província de la Corunya, Prudència, Purgatori, Ramón Bayeu y Subías, Ramir I d'Astúries, Ramon de Borgonya, Regne d'Anglaterra, Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara, Relíquia, Reliquiari, Relleu (escultura), Rellotge, Renaixement, Resurrecció de Jesús, Retaule, Roma, Rombe, Roncesvalls, Sacrifici d'Isaac (Donatello), Sagristia, Salomó d'Israel, Salve Regina, Sant Pere, Sant Sebastià màrtir, Santíssima Trinitat, Santiago de Compostel·la, Sender de gran recorregut, Sepulcre, Sepultura, Simón Rodríguez, Somport, Tabernacle, Temprança, Terracota, Tetramorf, Timpà (arquitectura), Toledo, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs apòstol, Transfiguració de Jesús, Transsepte, Tribus d'Israel, Trifori, Ull de bou, UNESCO, Ventura Rodríguez, Via Làctia, Viola, Volta de canó, Volta de creueria, Vori, Xunta de Galicia, YouTube, Zebedeu, 1000, 1002, 1040, 1075, 1088, 1100, 1101, 1109, 1111, 1120, 1122, 1128, 1140, 1168, 1179, 1188, 1200, 1211, 1236, 1316, 1378, 1400, 1495, 1520, 1521, 1525, 1535, 1544, 1554, 1578, 1590, 1603, 1604, 1630, 1721, 1738, 1750, 1758, 1776, 1780, 1809, 1814, 1851, 1878, 1884, 1902, 1921, 1924, 1980, 1985, 1990, 1993, 2006, 25 de juliol, 3 d'abril, 4 de setembre, 44, 791, 813, 814, 829, 834, 842, 899, 938, 997. Ampliar l'índex (288 més) » « Shrink índex

Aaron

Aaron o Aaró (antic Egipte, 1396 aC – Djebel Haroun, 1274 aC) fou, segons la Biblia i l'Alcorà, el germà gran de Moisès i un col·laborador clau per dur el poble hebreu a la terra promesa.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Aaron · Veure més »

Abraham

Abraham és el patriarca del judaisme, reconegut pel cristianisme i un profeta molt important de l'islam.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Abraham · Veure més »

Absidiola

Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Absidiola · Veure més »

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Absis · Veure més »

Adam

Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Adam · Veure més »

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Alabastre (mineral) · Veure més »

Alexandre III (papa)

Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Alexandre III (papa) · Veure més »

Alfons II d'Astúries

Alfons II d'Astúries el Cast (Oviedo, v 760 - 842), rei d'Astúries (791-842).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Alfons II d'Astúries · Veure més »

Alfons III d'Astúries

Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Alfons III d'Astúries · Veure més »

Alfons IX de Lleó

Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Alfons IX de Lleó · Veure més »

Aljama

Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Aljama · Veure més »

Almansor

Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Almansor · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Altar · Veure més »

Andreu apòstol

Segons el Nou Testament, Andreu conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Andreu apòstol · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Antic Testament · Veure més »

Antonio de Arfe

Antonio de Arfe, fou un orfebre espanyol del, que probablement va néixer a Lleó, fill de Enrique de Arfe i germà de Juan de Arfe també orfebres.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Antonio de Arfe · Veure més »

Antonio López Ferreiro

Antonio López Ferreiro va néixer el 1837 a Santiago de Compostel·la i es va morir el 1910.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Antonio López Ferreiro · Veure més »

Apòstol

''La Santa Cena'', pintura mural de la dècada de 1490 de Leonardo da Vinci que mostra l'últim sopar de Jesús i els seus dotze apòstols en la vigília de la seva crucifixió. Santa Maria delle Grazie, Milà. En la tradició cristiana, els apòstols, particularment els dotze apòstols (en grec απόστολος, apostolos, 'enviat' o 'emissari'), foren dotze homes jueus escollits d'entre els deixebles i enviats per Jesús de Natzaret a predicar l'evangeli als jueus, i després de la seva resurrecció als gentils arreu del món.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Apòstol · Veure més »

Apocalipsi

LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Apocalipsi · Veure més »

Arc apuntat

Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arc apuntat · Veure més »

Arc de mig punt

Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arc de mig punt · Veure més »

Argent

Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Argent · Veure més »

Arquebisbe

Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arquebisbe · Veure més »

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arquitectura barroca · Veure més »

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arquitectura del Renaixement · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arquitectura romànica · Veure més »

Arquivolta

Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arquivolta · Veure més »

Art preromànic

Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Art preromànic · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Art romànic · Veure més »

Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la

Divisió eclesiàstica de Galícia. Moltes de les seves arxiprestats fan referència a entitats ètniques prerromanas, com Nemancos, Céltigos, Entíns o Postmarcs. Larxidiòcesi de Santiago de Compostel·la és la diòcesi o bisbat (territori eclesiàstic de l'Església Catòlica regit per un arquebisbe) amb la seu eclesiàstica a la catedral de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Asten

Asten és un municipi de la província del Brabant del Nord, al sud dels Països Baixos.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Asten · Veure més »

Astorga

Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Astorga · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Baldaquí · Veure més »

Balustre

Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Balustre · Veure més »

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Barroc · Veure més »

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Basílica de Sant Serni de Tolosa · Veure més »

Berenguel de Landoria

Berenguer de Landoria O.P. (Roergue, 1262-Santiago de Compostel·la, 1330) fou mestre general de l'Orde de Predicadors (dominicans) i arquebisbe de Santiago de Compostel·la el 1317.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Berenguel de Landoria · Veure més »

Berenguera de Barcelona

Berenguera de Barcelona (Barcelona, 1108 - Palència, 1149) fou infanta de Barcelona, reina consort de Lleó (1126-1149) i emperadriu consort de Castella i LLeó (1135-1157) pel seu matrimoni amb Alfons VII de Lleó.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Berenguera de Barcelona · Veure més »

Botafumeiro

Video. El botafumeiro és un dels símbols més coneguts i populars de la catedral de Santiago de Compostel·la, a Galícia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Botafumeiro · Veure més »

Brancal

'''Brancal''' dret esculpit de la portalada central de la Catedral de Milà El brancal o muntant és cada una de les dues peces d'una obertura que disposades verticalment, a ambdós costats seus, sostenen una llinda, un arc o les arquivoltes situades sobre seu.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Brancal · Veure més »

Burgos

Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Burgos · Veure més »

Butlla

Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Butlla · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Calendari romà · Veure més »

Califat de Còrdova

El Califat de Còrdova, també conegut com a Califat omeia de Còrdova o Califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929 que posà fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Califat de Còrdova · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Cambra (espai)

Cambra mortuòria d'Alfons XII Una cambra (del llatí, camera, transsumpte de la veu grega Minara χαμαρα- concavidad, superfície còncava i d'aquí sostre arquejat, amb volta).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cambra (espai) · Veure més »

Campana

La campana és un instrument musical de percussió que ha tingut diverses afinacions al llarg dels segles.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Campana · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Canonge · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Capitell · Veure més »

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Carbó · Veure més »

Cardenal

Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cardenal · Veure més »

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Carles III d'Espanya · Veure més »

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Carreu · Veure més »

Castanyer

El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Castanyer · Veure més »

Catedral de Toledo

Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Catedral de Toledo · Veure més »

Còdex Calixtí

El Còdex Calixtí, en llatí Codex Calixtinus (Santiago de Compostel·la, Arxiu de la catedral, s. n.), és un manuscrit il·luminat de mitjan conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Còdex Calixtí · Veure més »

Còrdova

Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Còrdova · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cúpula · Veure més »

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cel · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Celtes · Veure més »

Cimbori

En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cimbori · Veure més »

Cisma d'Occident

Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cisma d'Occident · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Claustre · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Columna · Veure més »

Comitent

El comitent és la persona que paga i encarrega a una altra persona (mestres d'obra, artistes, etc.) la realització d'una obra d'art.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Comitent · Veure més »

Concili de Trento

Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Concili de Trento · Veure més »

Confessió (religió)

La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Confessió (religió) · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Contrafort

Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Contrafort · Veure més »

Cor (arquitectura)

Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cor (arquitectura) · Veure més »

Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli

En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli · Veure més »

Creu grega

Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Creu grega · Veure més »

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Creuer (arquitectura) · Veure més »

Cripta

Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cripta · Veure més »

Cristiandat

Cristiandat (del llatí Christianitas) és un concepte polisèmic que per al·lusió a diferents àmbits es pot definir de diverses maneres.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cristiandat · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Cristianisme · Veure més »

Crucifixió

Crucifixió de sant Pere, de Caravaggio La crucifixió és un mètode d'execució, on el reu és lligat o clavat en una creu de fusta, entre arbres o en una paret, i deixat allí fins a la seva mort.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Crucifixió · Veure més »

Custòdia

Custòdia de "sol" A la custòdia se l'anomena també ostensori o ostensorium del llatí ostentāre.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Custòdia · Veure més »

David

Segons la Bíblia, David va ser el més gran rei d'Israel.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і David · Veure més »

Deambulatori

Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Deambulatori · Veure més »

Dejuni

El dejuni és l'abstenció voluntària de prendre aliments ja sigui per raons mèdiques, d'higiene personal, espirituals o polítiques (en aquest darrer cas es parla de vaga de fam).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Dejuni · Veure més »

Diego Gelmírez

Diego Gelmírez (Gelmires en portuguès, Xelmírez en gallec modern) (Padrón, ~1065 - Santiago de Compostel·la, ~1140) fou bisbe de Santiago de Compostel·la i després primer arquebisbe de la nova arxidiòcesi (1100-~40).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Diego Gelmírez · Veure més »

Diego Peláez

Diego Peláez va ser un bisbe medieval de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Diego Peláez · Veure més »

Dimoni

Expulsió de Satanàs del cel Un dimoni és un esperit sobrenatural.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Dimoni · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Edat mitjana · Veure més »

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Edat moderna · Veure més »

Edicle

Esquema d'un edicle Un edicle o edícula (del llatí aediculum) és un edifici de petites dimensions.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Edicle · Veure més »

Encens

Encens cremant. Branques de ''Boswellia sacra'' en flor. La major part de l'encens actual prové d'aquesta planta Encenser tradicional. Lencens (del llatí incensum, participi dincendere, encendre), és una goma resina fragrant que desprèn una olor característica quan es crema.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Encens · Veure més »

Encenser

Encenser al tresor romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya Els encensers o turíbuls són recipients per a cremar encens que es fa servir en determinades celebracions religioses.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Encenser · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Era Hispànica · Veure més »

Ermità Pelai

L'ermità Pelai (o Paio o Pelagius) segons la tradició popular l'any 813, un ermità, vivia en un lloc conegut pel nom de Solovio, al bosc Libredón, exactament on avui està l'església de Sant Felix de Lovio a Santiago de Compostel·la actual.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ermità Pelai · Veure més »

Esaú

''"Naixement d'Esaú i Jacob"'', obra de Benjamin West. En el Gènesi, Esaú o Edom (en hebreu: עֵשָׂו בן-יִצְחָק Ēśāw ben Yishāq) era el fill d'Isaac i Rebeca.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Esaú · Veure més »

Escultura romànica

Infern. Cegarra Martínez, Basilio. ''Atlas Arte. Galicia''. Capítulo 16 ESCULTURA GÓTICA, páx. 40.''"A arte francesa, en especial a procedente de Saint-Denis e da Borgoña, inflúe no mestre Mateo e nas súas execucións, no século XII, á fronte do Pórtico da Gloria... Reflíctese aquí, pois, o xermolo do gótico, o gótico temperán ou protogótico, no que aínda aparecen elementos da tradición románica..."'' Sicart Giménez, Ángel. "GÓTICO" in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada. Lescultura romànica s'insereix, en general, dins de les metes artístiques de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i els fidels, el que és el regne de Déu a la terra, el temple.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Escultura romànica · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Euro · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Europa · Veure més »

Eva

Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Eva · Veure més »

Evangeli

'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Evangeli · Veure més »

Extradós

obertura 8. Contrafort. Extradós prové del llatí extra, fora, a l'exterior i dorsum, dors.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Extradós · Veure més »

Façana

Una façana, frontera, fatxada o un frontis és, per extensió, qualsevol parament exterior d'un edifici; encara que per defecte, quan es parla de façana, es fa al·lusió a la davantera o principal, indicant-se més dades en cas contrari (façana posterior, façana nord, etc.) El mot deriva de faç, i es coneix en català des de 1294.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Façana · Veure més »

Fe

''Triumph of Faith over Idolatry''. Jean-Baptiste Théodon (1646–1713) La fe és la creença no fonamentada en la raó o identificació en un déu, religió, realitat o ideal que es pren com a veritat existencial basada en l'experiència vital de les realitats no materials.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fe · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Felip IV de Castella · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ferran el Catòlic · Veure més »

Ferran II de Lleó

Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ferran II de Lleó · Veure més »

Ferran III de Castella

Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ferran III de Castella · Veure més »

Fibra d'espart

llata, manufactura espanyola a força d'espart teixit. Sandàlies d'espart del VI o V mil·lenni aC trobades en Albuñol (Espanya). L'espart és una fibra vegetal obtinguda de diverses plantes silvestres del grup de les gramínies, i per extensió el nom també s'aplica les plantes en si mateixes.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fibra d'espart · Veure més »

Fibra de cànem

Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fibra de cànem · Veure més »

Fornícula

Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fornícula · Veure més »

Fortalesa

Una fortalesa (o fortalea) és un tipus de fortificació de caràcter permanent dissenyada per a defensar en temps de guerra i com a base militar.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fortalesa · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і França · Veure més »

Francis Drake

Sir Francis Drake (Tavistock, Devon, Anglaterra, 1543 - Portobelo, Panamà, 27 de gener de 1596) va ser un mariner anglès, corsari, explorador, comerciant d'esclaus, polític i vicealmirall de la Royal Navy de l'època elisabetiana.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Francis Drake · Veure més »

Francisco de Goya y Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828) fou un pintor i gravador aragonès.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Francisco de Goya y Lucientes · Veure més »

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fris · Veure més »

Fructuós de Braga

Fructuós (Toledo o el Bierzo, regne de Toledo, ca. 595 - Braga, 665) fou un monjo i bisbe de Braga, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fructuós de Braga · Veure més »

Fusta

Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Fusta · Veure més »

Galícia

Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Galícia · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Gal·lècia · Veure més »

Gallec

El gallec és una llengua romànica parlada principalment a Galícia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Gallec · Veure més »

Gòtic flamíger

Façana de la capella de Sant Jordi, dins del palau de la Generalitat de Catalunya, obra de Marc Safont (1434) El gòtic flamíger va ser una etapa de l'art gòtic francès i altres països europeus, que es va desenvolupar des de l'última part del i els principis del.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Gòtic flamíger · Veure més »

Granit

Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Granit · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Hispània · Veure més »

Història Compostel·lana

La Història Compostel·lana és una crònica del (cap a 1139) escrita en llatí que recull les empreses de Diego Gelmírez, arquebisbe de Santiago de Compostel·la des del 1120.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Història Compostel·lana · Veure més »

Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Iconografia · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Immaculada Concepció · Veure més »

Indulgència

La indulgència és el perdó dels pecats, o dels càstigs associats, després de la confessió, l'absolució i de la realització d'una gesta tipificada (com la peregrinació a llocs considerats sants, pregar el rosari o seguir el Via Crucis).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Indulgència · Veure més »

Infern en el cristianisme

XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Infern en el cristianisme · Veure més »

Innocenci X

Innocenci X (Roma, 6 de maig de 1574 – Roma, 7 de gener de 1655) fou Papa de l'Església catòlica entre 1644 i 1655.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Innocenci X · Veure més »

Isaac

Al llibre del Gènesi, Isaac és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Isaac · Veure més »

Isidor de Sevilla

Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Isidor de Sevilla · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Islam · Veure més »

Jacob

Jacob, posteriorment anomenat Israel, és considerat un patriarca dels israelites i és una figura important de les religions abrahàmiques, com el judaisme, el cristianisme i l'islam.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Jacob · Veure més »

Jacopo Vignola

Jacopo Barozzi da Vignola, comunament anomenat Il Vignola (Vignola, 1 d'octubre de 1507 - Roma, 7 de juliol de 1573), va ser un arquitecte i tractadista italià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Jacopo Vignola · Veure més »

Jaume el Major

Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Jaume el Major · Veure més »

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Jònic · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Joan Baptista · Veure més »

Joan Evangelista

Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi. L'autoria d'aquestes obres ha estat molt debatuda (i ho ha estat d'ençà de ben bé l'any 200 dC), i ni tan sols es va acordar que l'anomenat "Evangeli de Joan" fos escrit per un individu de nom "Joan" (Ἰωάννης o יוחנן) No obstant això, la noció de "Joan l'Evangelista" existeix, i en general es considera com la mateixa persona que l'apòstol Joan.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Joan Evangelista · Veure més »

Joan l'Apòstol

Joan l'Apòstol - ܝܘܚܢܢ ܫܠܝܚܐ Yohanan Shliha en arameu; יוחנן בן זבדי Yohanan Ben Zavdai- 6 dC - c. 100) va ser un dels Dotze Apòstols de Jesús d'acord amb el Nou Testament. Era el fill de Zebedeu i Maria Salomé. El seu germà era Jaume, que era un altre dels Dotze Apòstols. La tradició cristiana sosté que ell va sobreviure als apòstols restants i que fou l'únic que no va morir com un màrtir. Els Pares de l'Església el consideraren la mateixa persona que Joan Evangelista, Joan de Patmos, i el Deixeble Estimat. La tradició de moltes denominacions cristianes sosté que és l'autor de diversos llibres del Nou Testament.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Joan l'Apòstol · Veure més »

Juan de Álava

Façana del convent de Sant Esteve de Salamanca Juan de Álava, (Larrionoa, Àlaba, 1480 - Salamanca, 1537), (anomenat també Juan de Ibarra) va ser un arquitecte espanyol que es va formar a l'escola estètica del gòtic espanyol del període dels Reis Catòlics, al qual va incorporar novetats renaixentistes, estant un dels iniciadors de l'estil plateresc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Juan de Álava · Veure més »

Juan Gil de Hontañón

Juan Gil de Hontañón (Rasines, Cantàbria, circa 1480 - Salamanca - 11 de maig de 1531), va ser un mestre constructor espanyol, el primer d'una saga familiar d'arquitectes del.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Juan Gil de Hontañón · Veure més »

Juana de Castro

Tomba de Joana de Castro a la catedral de Santiago de Compostel·la Juana de Castro (1340 - 21 d'agost de 1374) va ser una aristòcrata castellana, filla de Pedro de Castro, cavaller gallec, i d'Isabel Ponce de León.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Juana de Castro · Veure més »

Judici Final

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Judici Final · Veure més »

Justícia

Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Justícia · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і La Corunya · Veure més »

Liber Sancti Iacobi

El Líber Sancti Iacobi és una compilació de diversos escrits de la primera meitat del, que inclouen sermons, misses, oficis, cants i miracles en honor de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Liber Sancti Iacobi · Veure més »

Llanternó

Sant Pau a Roma'''. Interior de la cúpula i obertura del llanternó. Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Llanternó · Veure més »

Llautó

El llautó és un aliatge de coure i zinc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Llautó · Veure més »

Lleó XIII

Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Lleó XIII · Veure més »

Llinda

Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Llinda · Veure més »

Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la

Aquesta és una llista dels arquebisbes metropolitans de la Diòcesi de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Llista d'arquebisbes de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Lluís XI de França

Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Lluís XI de França · Veure més »

Lluc (evangelista)

Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Lluc (evangelista) · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Londres · Veure més »

Maçoneria

Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Maçoneria · Veure més »

Maestro Esteban

Maestro Esteban, anomenat també Maestro de las Platerías, en va ser un escultor i mestre d'obres romànic, que va desenvolupar la seva feina a la península Ibèrica, a començaments del.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Maestro Esteban · Veure més »

Maiestas Domini

Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Maiestas Domini · Veure més »

Mainell

Un mainellFULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcció 5a ed.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mainell · Veure més »

Manuscrit

Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Manuscrit · Veure més »

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Marbre · Veure més »

Marc (evangelista)

Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Marc (evangelista) · Veure més »

Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Mare de Déu del Pilar

La Mare de Déu del Pilar és una Mare de Déu catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa, a la qual dona nom.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mare de Déu del Pilar · Veure més »

Maria Salomé

Salomé o Maria Salomé (hebreu: "שלומית", "Shelomit", pau), és una de les seguidores de Crist, una de les dones que són al peu de la creu durant la Crucifixió de Crist (Evangeli segons Marc 15,40).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Maria Salomé · Veure més »

Mariano Salvador Maella Pérez

Mariano Salvador Maella Pérez (València, 21 d'agost de 1739 - Madrid, 10 de maig de 1819) fou un pintor valencià neoclàssic influït per Anton Raphael Mengs.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mariano Salvador Maella Pérez · Veure més »

Mateu apòstol

Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mateu apòstol · Veure més »

Màndorla

llinda del monestir de Sant Genís de Fontanes La màndorla (ametlla mística o vesica piscis) és un marc o aurèola amb forma de dos cercles que intersequen de forma que la circumferència d'un passa pel centre de l'altre semblant a una ametlla, on s'insereixen personatges sagrats, i n'és el més freqüent Jesucrist però també, la Mare de Déu o els sants.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Màndorla · Veure més »

Mecenatge

dèspotes il·lustrats es preaven de protegir arts i lletres, i promoure el progrés científic. Retrat de Sir Endymion Porter, de Van Dyck. Mecenes i artista es representen junts. Rafael) va ser un dels principals mecenes del Renaixement, i en gran manera responsable del canvi de la centralitat cultural de Florència a Roma, a on va atreure artistes de la talla de Miquel Àngel, amb el qual va mantenir una tempestuosa relació. El mecenatge és el patrocini econòmic de la tasca d'una persona o entitat a fi de permetre'ls de desenvolupar la seva obra sense exigir en contrapartida crèdits monetaris immediats.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mecenatge · Veure més »

Mestre Mateo

''Santo dos Croques'', imatge que es creu que representa al Maestro Mateo El Mestre Mateo (c. 1150 - c. 1200 o c. 1217) fou un arquitecte i escultor actiu a Galícia entre el 1161 i el 1217.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mestre Mateo · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Miquel Payà i Rico

Miquel Payà i Rico (Beneixama, 20 de desembre de 1811 — Toledo, 24 de desembre de 1891) va ser un cardenal valencià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Miquel Payà i Rico · Veure més »

Moisès

Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Moisès · Veure més »

Morabatí

El morabatí era un impost sobre el monedatge que es va aplicar a la Corona d'Aragó durant l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Morabatí · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Mosaic · Veure més »

Motllura

Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Motllura · Veure més »

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Napoleó Bonaparte · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Nau (arquitectura) · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Navarra · Veure més »

Nàrtex

Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Nàrtex · Veure més »

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Neoclassicisme · Veure més »

Neogòtic

Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Neogòtic · Veure més »

Neoromànic

Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Neoromànic · Veure més »

Noè

Noè o Noé és, segons el judaisme, el cristianisme i l'islam, el constructor de l'Arca de Noè i antecessor de tota la humanitat, ja que fou el patriarca de la família que se salvà del Diluvi universal.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Noè · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Orde de Cluny · Veure més »

Ordoni II de Lleó

Ordoni II de Lleó i I de Galícia (v 873 - 924) fou infant d'Astúries i rei de Galícia (910-924) i rei de Lleó (914-924).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ordoni II de Lleó · Veure més »

Orfebre

L'orfebre Baqdadi de Kamal-ol-molk Un orfebre és un treballador del metall especialitzat a treballar l'or i altres metalls preciosos.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Orfebre · Veure més »

Orgue

Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Orgue · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Països Baixos · Veure més »

Padrón

Padrón és un municipi de la província de la Corunya a Galícia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Padrón · Veure més »

Palau Farnese

El palau Farnese, del, domina l'homònima plaça a Roma.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Palau Farnese · Veure més »

Palau Reial d'El Pardo

Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Palau Reial d'El Pardo · Veure més »

Pantocràtor

Pantocràtor de l'absis de la Catedral de Cefalù L'atribut pantocràtor (del grec παντοκράτωρ.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pantocràtor · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Papa · Veure més »

Papa Calixt II

Calixt II (nom de bateig Guiu de Borgonya) (Quingey, 1050 – Roma, 13 de desembre de 1124) fou papa de l'Església Catòlica del 1119 al 1124.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Papa Calixt II · Veure més »

Patrimoni de la Humanitat

La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »

Pòrtic

Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pòrtic · Veure més »

Púlpit

gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Púlpit · Veure més »

Pecat

Edèn pel seu pecat original. En contextos abrahàmics, pecat és l'acte de violació de la llei divina.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pecat · Veure més »

Pedra

La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pedra · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pelegrinatge · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Península Ibèrica · Veure més »

Pere I de Castella

Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pere I de Castella · Veure més »

Pergamí

XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pergamí · Veure més »

Permòdol

En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Permòdol · Veure més »

Perspectiva

Campidoglio de Roma. Miquel Àngel, en dissenyar la composició d'aquesta petita plaça, disposà els edificis laterals confluint cap al fons per reforçar la sensació de profunditat La perspectiva és un conjunt de tècniques per a representar gràficament objectes tridimensionals en una superfície bidimensional plana.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Perspectiva · Veure més »

Pesseta

La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pesseta · Veure més »

Peter Paul Rubens

Peter Paul Rubens Peter Paul Rubens (Siegen, Westfàlia, 28 de juny del 1577 – Anvers, 30 de maig del 1640), va ser un diplomàtic, i el pintor barroc més popular de l'escola flamenca.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Peter Paul Rubens · Veure més »

Picapedrer

Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Picapedrer · Veure més »

Pilar (arquitectura)

Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pilar (arquitectura) · Veure més »

Pinacle

Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pinacle · Veure més »

Plateresc

Façana de la Universitat de Salamanca Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del Renaixement hispànic.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Plateresc · Veure més »

Policromia

Urna etrusca amb restes de policromia Policromia és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baixos relleus, llibres, tèxtils, etc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Policromia · Veure més »

Ponç Pilat

Ecce Homo, obra d'Antonio Ciseri, que representa Ponç Pilat mostrant Jesús al poble després de ser assotat. Ponç Pilat (en llatí Pontius Pilatus) va ser un governador (prefecte) de la província romana de Judea entre els anys 26 i 36 de la nostra era, successor de Valeri Grat.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ponç Pilat · Veure més »

Praza da Quintana

La praza da Quintana és una plaça simbòlica del centre de la ciutat de Santiago de Compostel·la, formada per la confluència de la façana sud de la catedral de Santiago, la Casa da Parra, el convent de San Paio de Antealtares i la Casa da Conga.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Praza da Quintana · Veure més »

Praza do Obradoiro

catedral. Catedral; al fons, a la dreta: l'Hostal dos Reis Católicos; a l'esquerra: el Pazo de Raxoi; en primer pla, a l'esquerra: part de la teulada del col·legi de San Xerome; a la dreta es veuen les escalinates que donen accés a la catedral. La praza do Obradoiro és la plaça més coneguda de Santiago de Compostel·la, a Galícia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Praza do Obradoiro · Veure més »

Pregària cristiana

Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Pregària cristiana · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Presbiteri · Veure més »

Priorat de Catalunya

Creu de Malta El Priorat de Catalunya (o Gran Priorat de Catalunya) fou la demarcació que l'orde de Sant Joan de Jerusalem va crear a partir de 1317 quan la major part dels béns de l'orde del Temple van passar a la primera, així es va dividir el priorat històric que hi havia hagut a la Corona d'Aragó, la Castellania d'Amposta, en dues entitats: la Castellania d'Amposta i el Priorat de Catalunya, (i encara deixant el regne de València per al nou orde de Montesa).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Priorat de Catalunya · Veure més »

Província de la Corunya

La província de la Corunya (en gallec i oficialment A Coruña) és una província situada al nord-oest de Galícia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Província de la Corunya · Veure més »

Prudència

Metis; Luca Giordano. La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Prudència · Veure més »

Purgatori

El Purgatori és, segons la creença de la majoria de les denominacions cristianes (inclosa l'Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes Orientals) un estat transitori entre la Terra i el Cel destinat a les ànimes que han pecat, però que poden ser salvades.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Purgatori · Veure més »

Ramón Bayeu y Subías

''El majo de la guitarra'' (1786), de Ramón Bayeu. Ramón Bayeu y Subías (Saragossa; 2 de desembre de 1744 –† Aranjuez; 1 de març de 1793) fou un pintor espanyol.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ramón Bayeu y Subías · Veure més »

Ramir I d'Astúries

Ramir I d'Astúries (ca. 790 - 850) fou rei d'Astúries (842-850).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ramir I d'Astúries · Veure més »

Ramon de Borgonya

Sepulcre de Ramon de Borgonya a la Catedral de Santiago de Compostel·la Ramon de Borgonya (v 1050 - Grajal, Castella 1107).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ramon de Borgonya · Veure més »

Regne d'Anglaterra

El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Regne d'Anglaterra · Veure més »

Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara

''La caça de la guatlla'', un dels cartrons que Goya entregà a la Real Fábrica el 1775, quan subministrava models que després eren transformats en tapissos Francisco de Goya y Lucientes La Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara és una de les manufactures reials per a la fabricació d'objectes de luxe creades per la política mercantilista de la Il·lustració espanyola.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara · Veure més »

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Relíquia · Veure més »

Reliquiari

Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Reliquiari · Veure més »

Relleu (escultura)

centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Relleu (escultura) · Veure més »

Rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Rellotge · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Renaixement · Veure més »

Resurrecció de Jesús

La resurrecció de Jesús és el punt central de la fe cristiana segons el qual Jesús de Natzaret va retornar a la vida corporal el tercer dia després de la seva mort per crucifixió, redimint d'aquesta manera els pecats del món i demostrant que l'home té accés a la 'vida eterna'.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Resurrecció de Jesús · Veure més »

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Retaule · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Roma · Veure més »

Rombe

Un rombe de costats de longitud a i diagonals D_1 i D_2. En geometria, un rombe és un quadrilàter amb tots els costats d'igual longitud i angles iguals dos a dos.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Rombe · Veure més »

Roncesvalls

Roncesvalls (en basc: Orreaga, oficialment bilingüe Orreaga/Roncesvalles) és un municipi de Navarra, a la comarca d'Auñamendi, dins la merindad de Sangüesa.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Roncesvalls · Veure més »

Sacrifici d'Isaac (Donatello)

El Sacrifici d'Isaac és una escultura del renaixement italià, realitzada el 1421 per l'escultor Donatello i el seu ajudant Nanni di Bartolo.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Sacrifici d'Isaac (Donatello) · Veure més »

Sagristia

Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Sagristia · Veure més »

Salomó d'Israel

El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Salomó d'Israel · Veure més »

Salve Regina

''Madonna dell Granduca'', pintura sobre la Verge Maria de Raffaello Sanzio. Partitura del "Salve Regina". La "Salve Regina" és una de les quatre antífones dedicades a la Verge Maria.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Salve Regina · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Sant Pere · Veure més »

Sant Sebastià màrtir

Sebastià (Narbona o Milà, ? - Roma, 288/304) fou un màrtir cristià, tradicionalment considerat, des de l'hagiografia, un soldat de la guàrdia imperial de l'emperador Dioclecià, convertit al cristianisme i martiritzat durant la Gran Persecució.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Sant Sebastià màrtir · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Santíssima Trinitat · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Sender de gran recorregut

Marca de Sender de Gran Recorregut Les sigles GR® designen un sender de gran recorregut homologat, és a dir, un sender senyalitzat, de més de 50 km, utilitzat principalment per excursionistes, que transita per llocs considerats d'interès paisatgístic, cultural, turístic, històric, social, etc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Sender de gran recorregut · Veure més »

Sepulcre

Sepulcre cristià de la primera meitat del segle IV Sepulcre és l'obra que es construeix per donar sepultura a una persona, generalment en pedra i elevada respecte del terra.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Sepulcre · Veure més »

Sepultura

Una sepultura amb un sarcòfag obert al seu interior. El sarcòfag s'usará com a receptacle del taüt on hi descansarà el difunt. Una sepultura és el lloc on s'enterra a una persona o animal després de la seva mort.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Sepultura · Veure més »

Simón Rodríguez

Simón Rodríguez (Caracas, Veneçuela, 28 d'octubre de 1769 – Amotape, Perú, 28 de febrer de 1854), conegut en el seu exili de l'Amèrica Espanyola, com a Samuel Robinsón, va ser un gran filòsof i educador veneçolà.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Simón Rodríguez · Veure més »

Somport

Somport és un coll de muntanya als Pirineus centrals, que uneix els estats de França i Espanya.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Somport · Veure més »

Tabernacle

Model del tabernacle a Israel, Timna Park El tabernacle és un terme d'origen llatí que significa "tenda de campanya".

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Tabernacle · Veure més »

Temprança

La temperança de Piero Pollaiuolo, 1470 La temprança en el seu ús modern es defineix com a moderació o autocontrol voluntari.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Temprança · Veure més »

Terracota

El Sarcòfag dels esposos, elaborat en terracota pintada. La terracota (de l'italià terra cotta "terra cuita") és l'argila modelada i endurida al forn.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Terracota · Veure més »

Tetramorf

Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Tetramorf · Veure més »

Timpà (arquitectura)

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Timpà (arquitectura) · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Toledo · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tomàs apòstol

Segons el Nou Testament, Tomàs (Palestina, s. I - Mylapore, Índia, 72 dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Tomàs apòstol · Veure més »

Transfiguració de Jesús

La Transfiguració de Jesús segons una icona del segle XV La transfiguració de Jesús és un esdeveniment narrat en els tres evangelis sinòptics de Mateu, Marc i Lluc.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Transfiguració de Jesús · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Transsepte · Veure més »

Tribus d'Israel

Les Dotze Tribus d'Israel varen ser, tal com diu la Bíblia, les tribus dels dotze fills del patriarca Jacob, els descendents d'Abraham, Isaac, i Jacob, a qui Déu va prometre la Terra de Canaan.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Tribus d'Israel · Veure més »

Trifori

Catedral de Saint-Denis de París; el '''trifori''' el formen les finestres petites a mitjana altura Trifori de l'Abadia de Malmesbury Un trifori és una galeria estreta que se situa sobre les naus laterals d'una església amb obertures sobre la nau central.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Trifori · Veure més »

Ull de bou

Sant Andreu de Clarà (Solsonès) Lull de bou, en arquitectura, és una petita finestra o lluerna de forma ovalada o circular.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ull de bou · Veure més »

UNESCO

LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і UNESCO · Veure més »

Ventura Rodríguez

Ventura Rodríguez (Ciempozuelos, Madrid, 1717 - Madrid, 1785), arquitecte del, fou un arquitecte destacat a la seva època, la seva trajectòria se situa a cavall entre dues grans corrents artístiques: el barroc i el neoclassicisme.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Ventura Rodríguez · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Via Làctia · Veure més »

Viola

La viola és un instrument de corda.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Viola · Veure més »

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Volta de canó · Veure més »

Volta de creueria

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Volta de creueria · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Vori · Veure més »

Xunta de Galicia

La Xunta de Galicia (en català Junta de Galícia) és l'òrgan col·legiat del Govern de Galícia, segons l'Estatut d'Autonomia de Galícia.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Xunta de Galicia · Veure més »

YouTube

YouTube (pronunciació AFI) és un lloc web en el qual els usuaris poden penjar i compartir vídeos.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і YouTube · Veure més »

Zebedeu

Hans von Kulmbach '', Maria Salomé i Zebedeu amb els seus fills Jaume el Major i Sant Joan Apòstol'', c. 1511. Segons la Bíblia, Zebedeu va ser un pescador jueu del, pare de dos apòstols de Jesús.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і Zebedeu · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1000 · Veure més »

1002

El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1002 · Veure més »

1040

El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1040 · Veure més »

1075

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1075 · Veure més »

1088

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1088 · Veure més »

1100

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1100 · Veure més »

1101

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1101 · Veure més »

1109

El 1109 (MCIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1109 · Veure més »

1111

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1111 · Veure més »

1120

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1120 · Veure més »

1122

El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1122 · Veure més »

1128

El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1128 · Veure més »

1140

El 1140 (MCXL) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1140 · Veure més »

1168

El 1168 (MCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1168 · Veure més »

1179

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1179 · Veure més »

1188

Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1188 · Veure més »

1200

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1200 · Veure més »

1211

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1211 · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1236 · Veure més »

1316

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1316 · Veure més »

1378

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1378 · Veure més »

1400

; Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1400 · Veure més »

1495

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1495 · Veure més »

1520

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1520 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1521 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1525 · Veure més »

1535

Barba-roja.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1535 · Veure més »

1544

El 1544 (MDXLIV) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1544 · Veure més »

1554

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1554 · Veure més »

1578

Placa a les muralles de Peníscola.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1578 · Veure més »

1590

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1590 · Veure més »

1603

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1603 · Veure més »

1604

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1604 · Veure més »

1630

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1630 · Veure més »

1721

Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1721 · Veure més »

1738

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1738 · Veure més »

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1750 · Veure més »

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1758 · Veure més »

1776

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1776 · Veure més »

1780

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1780 · Veure més »

1809

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1809 · Veure més »

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1814 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1851 · Veure més »

1878

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1878 · Veure més »

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1884 · Veure més »

1902

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1902 · Veure més »

1921

Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1921 · Veure més »

1924

;Països Catalans.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1924 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1980 · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1985 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1990 · Veure més »

1993

1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 1993 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 2006 · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 25 de juliol · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 3 d'abril · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 4 de setembre · Veure més »

44

; Imperi Romà.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 44 · Veure més »

791

El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 791 · Veure més »

813

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 813 · Veure més »

814

El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 814 · Veure més »

829

El 829 (DCCCXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 829 · Veure més »

834

El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 834 · Veure més »

842

El 842 (DCCCXLII) fou un any comú iniciat en diumenge de l'edat mitjana.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 842 · Veure més »

899

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 899 · Veure més »

938

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 938 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Catedral de Santiago de Compostel·la і 997 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catedral de Sant Jaume de Compostel·la, Catedral de Santiago, Catedral de Santiago de Compostela.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat