Accés més ràpid que el navegador!
237 les relacions: Abd-al-Màlik al-Mudhàffar, Absis, Adam, Adolf Mas i Ginestà, Adoració dels Reis Mags, Agustí d'Hipona, Aljub, Almansor, Altar, Antic Testament, Anunciació, Aragó, Arc (arquitectura), Arc cec, Arc de mig punt, Arc former, Arc toral, Arnulf (bisbe de Roda), Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Saragossa, Arquitectura gòtica, Arquivolta, Art preromànic, Art romànic, Art romànic a Catalunya, Arxiu Capitular de Lleida, Baix relleu, Baptisme de Jesús, Barbastre, Basílica, Bàcul pastoral, Bé d'interès cultural, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Barbastre-Montsó, Bisbat de Lleida, Bisbat de Roda de Ribagorça, Boix comú, Camí de Sant Jaume, Campanar, Capella (arquitectura), Capitell, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carreu, Castell, Càntir, Còdex, Cel en el cristianisme, Cimbori, Claustre, Col·legiata, ..., Comtat de Ribagorça, Cor (arquitectura), Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli, Credo de Nicea, Creuer (arquitectura), Cripta, Crist, Crugia, Dalla, Desamortitzacions espanyoles, Diable, Dovella, Drac, Ducat d'Orleans, Ecce Homo, Epifania, Erik el Belga, Espitllera, Eva, Falç, Filacteri, Finestra, Fornícula, Fris, Frontó (arquitectura), Fugida a Egipte, Fust, Fusta, Gabriel Yoly, Gaspar Català de Montsonís i Boix, Generalitat de Catalunya, Graus, Grisalla, Guant, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Infern en el cristianisme, Institut d'Estudis Catalans, Instrument de teclat, Intradós, Isaac, Jesús de Natzaret, Joan Borja, Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Jordà (riu), Josep Goday i Casals, Josep Gudiol i Cunill, Josep Puig i Cadafalch, La Seu Vella de Lleida, Lesena, Lleida, Llemotges, Lli, Llinda, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de bisbes de Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de Navarra, Lluís el Pietós, Longobards, Maiestas Domini, Manierisme, Maria, mare de Jesús, Mènsula, Menologia rústica, Miquel (arcàngel), Miquelet, Mitra, Montanui, Mudèjar, Nativitat de Jesús, Nau (arquitectura), Noguer, Nou Testament, Opus spicatum, Orgue, Osca, Paradís, Pere Agustí, Pere Agustí i Albanell, Pere Antoni Serra (bisbe), Pere Espallargues, Pergamí, Pilar (arquitectura), Pilastra, Policromia, Polimetilmetacrilat, Portal (arquitectura), Porxe, Presbiteri, Primera Guerra Carlina, Prior, Psicòstasi, Ramon Berenguer IV, Ramon de Roda, Ramon I de Tolosa, Ramon III de Ribagorça, Ràfec, Refetor, Registre (música), Relleu (escultura), Renaixement, Resurrecció de Llàtzer, Retaule, Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida, Ribagorça, Roda d'Isàvena, Romànic llombard, Sagristia, Sala capitular, Sanç III de Pamplona, Sanefa, Sant Ambròs, Sant Sebastià, Saragossa, Sarcòfag, Sàpiens, Segona República Espanyola, Sepulcre, Setmana Santa, Sisebut (bisbe d'Urgell), Sou (moneda), Subhasta, Sudari, Talla de fusta, Tetramorf, Timpà (arquitectura), Tolosa de Llenguadoc, Universitat Oberta de Catalunya, Urna funerària, Valeri de Saragossa, Verònica, Vicenç d'Osca, Visitació, Volta d'aresta, Volta de canó, 1 de desembre, 1006, 1017, 1030, 1100, 1107, 1125, 1126, 1149, 1170, 14 de maig, 15 de febrer, 1533, 1555, 1556, 1569, 1594, 1611, 1628, 1650, 1651, 1652, 17 de novembre, 1700, 1722, 1737, 1786, 1787, 1812, 1835, 1851, 1856, 1863, 1907, 1924, 1937, 1979, 24 d'octubre, 26 d'octubre, 27 de desembre, 31 de març, 5 de maig, 6 de desembre, 814, 819, 887, 956, 957. Ampliar l'índex (187 més) »
Abd-al-Màlik al-Mudhàffar
Al-Mudhàddar bi-L·lah Sayf-ad-Dawla Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut simplement com a Abd-al-Màlik al-Mudhàffar o Abd-al-Màlik ibn Abi-Àmir (975-1008) fou hàjib (equivalent a primer ministre) del califat de Còrdova.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Abd-al-Màlik al-Mudhàffar · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Absis · Veure més »
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Adam · Veure més »
Adolf Mas i Ginestà
Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Adolf Mas i Ginestà · Veure més »
Adoració dels Reis Mags
''Adoració dels Mags,'' Bartolomé Esteban Murillo, segle XVII ''Adoració dels Mags'', Dirk Bouts segle XV LAdoració dels Reis Mags o simplement Adoració dels Mags és, en la tradició cristiana, l'escena de la Nativitat de Jesús en la qual els Reis d'Orient, varen trobar Jesús seguint una estrella que els va guiar i li varen regalar or, encens, i mirra, i el varen venerar, tal com es narra a. Al calendari eclesiàstic del cristianisme occidental, aquest esdeveniment es commemora com la festa de l'Epifania, el 6 de gener.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Adoració dels Reis Mags · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Agustí d'Hipona · Veure més »
Aljub
Aljub del Palau de l'Aljaferia. L'aljub (de l'àrab hispà aljúbb, i aquest, al seu torn, de l'àrab clàssic al-ğubb, pou), és un dipòsit d'obra destinat a desar aigua potable, procedent de la pluja recollida de les teulades de les cases habitualment, que es condueix mitjançant canalitzacions.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Aljub · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Almansor · Veure més »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Altar · Veure més »
Antic Testament
LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Antic Testament · Veure més »
Anunciació
L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Anunciació · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Aragó · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arc cec
Arcs cecs a l'absis de Santa Maria de Cóll Larc cec és un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals És un element arquitectònic molt usat en l'arquitectura romànica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arc cec · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arc de mig punt · Veure més »
Arc former
Arcs formers de l'església de Santa María la Real (Sacramenia), Segòvia Larc former és un element arquitectònic corb, que discorre paral·lel a l'eix longitudinal de la nau i que la separa d'una lateral contigua.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arc former · Veure més »
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arc toral · Veure més »
Arnulf (bisbe de Roda)
Arnulf fou bisbe de Roda (1023-1067).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arnulf (bisbe de Roda) · Veure més »
Arquebisbat de Narbona
L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arquebisbat de Narbona · Veure més »
Arquebisbat de Saragossa
L'arquebisbat de Saragossa és una seu episcopal que espanyola, i que es correspon parcialment amb la província de Saragossa.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arquebisbat de Saragossa · Veure més »
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arquitectura gòtica · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arquivolta · Veure més »
Art preromànic
Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Art preromànic · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Art romànic · Veure més »
Art romànic a Catalunya
Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Art romànic a Catalunya · Veure més »
Arxiu Capitular de Lleida
LArxiu Capitular de Lleida és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia i conservació de la documentació generada per l'administració de la catedral.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Arxiu Capitular de Lleida · Veure més »
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Baix relleu · Veure més »
Baptisme de Jesús
El Baptisme de Jesús és un episodi en la vida de Jesús de Natzaret dins de la història sagrada del cristianisme explicat en el Nou Testament.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Baptisme de Jesús · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Barbastre · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Basílica · Veure més »
Bàcul pastoral
Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Bàcul pastoral · Veure més »
Bé d'interès cultural
Placa d'un monument declarat Bé d'Interès Cultural el 1975 Bé d'interès cultural (també conegut per les seves sigles BIC) és una figura jurídica de protecció del patrimoni històric espanyol, tant moble com immoble.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Bé d'interès cultural · Veure més »
Bisbat d'Urgell
El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Bisbat d'Urgell · Veure més »
Bisbat de Barbastre-Montsó
El campanar de la catedral de Barbastre El bisbat de Barbastre-Montsó és al nord de la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Bisbat de Barbastre-Montsó · Veure més »
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Bisbat de Lleida · Veure més »
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »
Boix comú
El boix comú (Buxus sempervirens) és una espècie d'angiosperma de la família Buxaceae freqüent als Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Boix comú · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Campanar
Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Campanar · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Capella (arquitectura) · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Capitell · Veure més »
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Carreu · Veure més »
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Castell · Veure més »
Càntir
Càntir popular de la Bisbal d'Empordà Un càntir o cànter, canterella (Val.) o gerra (a les Balears) és un recipient per a emmagatzemar i beure líquids (especialment aigua), més estret de la base que de dalt, amb un broc petit per a beure'n, el galet, i un broc més ample per a omplir-lo, el tòt (d'on beure a galet o totar).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Càntir · Veure més »
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Còdex · Veure més »
Cel en el cristianisme
En el cristianisme, el cel és tradicionalment la ubicació del tron de Déu i els àngels de Déu,Ehrman, Bart.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Cel en el cristianisme · Veure més »
Cimbori
En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Cimbori · Veure més »
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Claustre · Veure més »
Col·legiata
Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Col·legiata · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Cor (arquitectura)
Detall del cor de la Catedral de Barcelona Ressaltat el cor El cor, en arquitectura, és la part d'una església o catedral reservada a la comunitat de religiosos que hi estan adscrits i des d'on participen en la missa i els oficis divins.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Cor (arquitectura) · Veure més »
Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli
En una església el costat de l'Epístola és el costat dret des del punt de vista dels fidels, mirant cap a l'altar, i el costat de l'Evangeli és el costat esquerre.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Costat de l'Epístola i costat de l'Evangeli · Veure més »
Credo de Nicea
El Credo de Nicea o Símbol de la fe és un dogma de fe dels continguts del cristianisme promulgada en el Concili de Nicea I (325).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Credo de Nicea · Veure més »
Creuer (arquitectura)
El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Creuer (arquitectura) · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Cripta · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Crist · Veure més »
Crugia
Crugies de la Mesquita de Còrdova, Espanya: espais entre pilars alineats La crugia és l'espai arquitectònic comprès entre dos murs de càrrega o dos alineaments de pilars (pòrtics), o bé entre un mur i els pilars alineats de forma contigua.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Crugia · Veure més »
Dalla
Manera d'usar la dalla Dalla moderna La dalla és una eina agrícola emprada principalment per tallar l'herba farratgera i el blat.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Dalla · Veure més »
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »
Diable
Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Diable · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Dovella · Veure més »
Drac
El drac o dragó (del, ‘serpent fabulosa’, i aquest del, ‘monstre fabulós') és un animal mitològic que apareix en diverses formes en bastants cultures de tot el món, amb diferents simbolismes associats.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Drac · Veure més »
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ducat d'Orleans · Veure més »
Ecce Homo
Ecce Homo al Museu Catedralici de Valladolid per Juan de Juni. Ecce Homo (llatí per a aquest és l'home o heus aquí l'home), traducció llatina que apareix en la Vulgata de la frase grega.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ecce Homo · Veure més »
Epifania
''Adoració dels Reis Mags'' d'El Greco, 1568, Museu Soumaya, Ciutat de Mèxic. Epifania és una paraula que deriva del grec ἐπιφάνεια i que significa manifestació.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Epifania · Veure més »
Erik el Belga
Erik el Belga (Nivelles, Bèlgica, 1940 - Màlaga, 19 de juny de 2020) fou el nom amb què es coneixia René Alphonse Van der Berge, un lladre internacional d'obres d'art en els anys 1980 a Aragó, Castella i Lleó, Catalunya i Navarra.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Erik el Belga · Veure més »
Espitllera
Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Espitllera · Veure més »
Eva
Segons el Gènesi, Eva fou la primera dona i com a tal és acceptada pel judaisme, pel cristianisme, per l'islam i per altres religions menors, però algun debat dins del judaisme també ha donat aquesta posició a Lilit.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Eva · Veure més »
Falç
Tipus diferents de corbelles utilitzades al cultiu de l'arròs. Exposició permanent del Museu Valencià d'Etnologia, sala l'Horta i la Marjal Dona amb falç transportant espigues segades La falç o corbella és una eina agrícola d'una sola mà dissenyada amb fulles de diferents corbes que s'utilitza habitualment per collir cereals o tallar farratge per alimentar el bestiar.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Falç · Veure més »
Filacteri
Zacaries i la Sibil·la d'Eritrea amb sengles filacteris al ''retaule de Gant'' El filacteri és una cinta pintada pels artistes medievals i renaixentistes en les seves composicions per a comunicar a l'espectador el text dit per un dels personatges representats o aplicat a la situació representada.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Filacteri · Veure més »
Finestra
'''Finestres''' en un mur Una finestra és una obertura de forma regular, generalment rectangular, practicada en un mur o paret per a deixar entrar aire i claror dins un edifici i per a poder mirar de dins a fora.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Finestra · Veure més »
Fornícula
Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Fornícula · Veure més »
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Fris · Veure més »
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Frontó (arquitectura) · Veure més »
Fugida a Egipte
06). La fugida a Egipte és un relat contingut a l'Evangeli segons Mateu.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Fugida a Egipte · Veure més »
Fust
Fust de la Columna de Trajà. El fust és la part central de la columna, el tros allargat que li dona altura i forma.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Fust · Veure més »
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Fusta · Veure més »
Gabriel Yoly
Mare de Déu amb l'Infant de Gabriel Yoly Gabriel Yoly (Noyon? - Terol, 19 de març de 1538), va ser un escultor francès, que va viure a la corona d'Aragó, des del 1515.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Gabriel Yoly · Veure més »
Gaspar Català de Montsonís i Boix
Gaspar Català de Montsonís i Boix (Benassal, 1612 - ?) va ser un religiós dominic que va ser conseller de bona part de la noblesa valenciana de l'època, confessor del Rei i bisbe de Lleida (1651-1652).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Gaspar Català de Montsonís i Boix · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Graus · Veure més »
Grisalla
Grisalla de Andrea Mantegna a la National Gallery de Londres, (c.1500). ''El baptisme de Crist'', fresc en grisalla de Andrea del Sarto, al Chiostro dello Scalzo, Florència (1511-1526). La grisalla és una tècnica pictòrica basada en una pintura monocroma en camafeu gris que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Grisalla · Veure més »
Guant
Col·lecció de Guants al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. El guant és una peça de roba que cobreix la mà imitant-ne la forma, de manera que la tela cobreix el palmell i, generalment, cada dit per separat.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Guant · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Guerra Civil catalana · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Guerra del Francès · Veure més »
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850 - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Guillem Maria de Brocà i de Montagut · Veure més »
Infern en el cristianisme
XVI) En la teologia cristiana, lInfern és el lloc o estat al qual, per judici definitiu de Déu, els pecadors impenitents passen en el judici general, o, com alguns cristians creuen, immediatament després de la mort (judici particular).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Infern en el cristianisme · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Instrument de teclat
Diposició d'un teclat musical típic de tres octaves Bandoneó Un instrument de teclat és un instrument musical dotat d'un o més teclats que han de ser accionats per tal que l'instrument soni.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Instrument de teclat · Veure més »
Intradós
Aljaferia de Saragossa. Segle XI Lintradós o sotavolta és un terme arquitectònic que designa la superfície interior, còncava i inferior d'un arc, volta o dovella.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Intradós · Veure més »
Isaac
Al llibre del Gènesi, Isaac és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Isaac · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Jesús de Natzaret · Veure més »
Joan Borja
* Joan Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497), duc de Gandia (1488-97) i baró de Llombai (1494-97).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Joan Borja · Veure més »
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga
Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga (Talarn, Pallars Jussà, 1784 - Daimiel, Ciudad Real, 22 d'agost de 1825) fou un aristòcrata i militar català, baró d'Eroles i quart marquès de La Cañada-Ibáñez.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Joaquim d'Ibáñez-Cuevas i de Valonga · Veure més »
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Jordà (riu) · Veure més »
Josep Goday i Casals
Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Josep Goday i Casals · Veure més »
Josep Gudiol i Cunill
Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Josep Gudiol i Cunill · Veure més »
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Lesena · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Lleida · Veure més »
Llemotges
Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Llemotges · Veure més »
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Lli · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Llinda · Veure més »
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »
Llista de bisbes de Lleida
Aquesta és la llista dels bisbes de Lleida, que recull els bisbes tan documentats com els que inclou l'episcopologi actual del bisbat.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Llista de bisbes de Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Lluís el Pietós · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Longobards · Veure més »
Maiestas Domini
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Maiestas Domini · Veure més »
Manierisme
En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo. L'obra es troba al Castell o Palau de Skokloster (Suècia). El manierisme és un estil artístic caracteritzat per la recerca d'una estilització (maniera) personal i que va predominar entre el Renaixement del i el Barroc.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Manierisme · Veure més »
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Maria, mare de Jesús · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Mènsula · Veure més »
Menologia rústica
Menologia rústica era el nom d'uns almanacs que feien servir els camperols a l'antiga Roma.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Menologia rústica · Veure més »
Miquel (arcàngel)
Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Miquel (arcàngel) · Veure més »
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Miquelet · Veure més »
Mitra
Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Mitra · Veure més »
Montanui
Montanui és un municipi de la comarca de la Ribagorça, a la província d'Osca, a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, dins la Franja de Ponent.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Montanui · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Mudèjar · Veure més »
Nativitat de Jesús
La Nativitat de Robert Campin (1420-1425) La Nativitat de Jesús, per als cristians la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist o simplement la Nativitat, es refereix al fet del naixement de Jesús de Natzaret, la figura central del cristianisme i és considerat el Fill de Déu pels cristians.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Nativitat de Jesús · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Nau (arquitectura) · Veure més »
Noguer
Una noguera, noguer o anouer (Val., Alta Segarra) és un gènere de plantes amb flor de la família Juglandaceae.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Noguer · Veure més »
Nou Testament
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Nou Testament · Veure més »
Opus spicatum
Paviment dels Mercats de Trajà, a Roma, en '''''opus spicatum''''' Lopus spicatum (terme llatí que significa obra en forma d'espiga), o d'espiga de blat, és un tipus de construcció utilitzada en temps romans i medievals, tot i que en construccions rurals també s'aplicà en el decurs dels segles i. Consta de maons, rajoles o pedra tallada posats en un patró en forma d'espiga.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Opus spicatum · Veure més »
Orgue
Bach TocataAdagioFugueCMaj BWV564 Adagio Lorgue (del grec: όργανον, organon, "orgue, instrument, eina")Escalona, p. 19 és un aeròfon (instrument de vent) d'un o més cossos sonors, cadascun dels quals és controlat pel seu propi teclat, sigui manual o pedaler.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Orgue · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Osca · Veure més »
Paradís
Paradís designa en origen un jardí clos, bell i arreglat.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Paradís · Veure més »
Pere Agustí
* Pere Agustí i Albanell (Burgos?, 22 de febrer del 1512 - Osca, 26 de febrer del 1572), bisbe d'Elna i d'Osca.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Pere Agustí · Veure més »
Pere Agustí i Albanell
Pere Agustí i Albanell (Burgos?, 22 de febrer del 1512 - Osca, 26 de febrer del 1572), Valladolid? també conegut com a Pedro Agustín, va ser un sacerdot catòlic, doctor en dret canònic, bisbe d'Elna i d'Osca-Jaca (immediatament després del seu mandat el bisbat d'Osca s'escindí en dues diòcesis separades, Osca i Jaca).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Pere Agustí i Albanell · Veure més »
Pere Antoni Serra (bisbe)
Pere Antoni Serra (Saragossa, ? – Barcelona, 17 de febrer de 1632), fou bisbe de Lleida (1621-1631).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Pere Antoni Serra (bisbe) · Veure més »
Pere Espallargues
Retaule de Sant Just i Sant Pastor de Son (segle XV), obra d'Espallargues Pere Espallargues (els Molins, prop d'Areny de Noguera) fou un pintor de retaules gòtic que va treballar al taller de Pere Garcia de Benavarri.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Pere Espallargues · Veure més »
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Pergamí · Veure més »
Pilar (arquitectura)
Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Pilar (arquitectura) · Veure més »
Pilastra
XVIII de Església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit d'Urgell, a la Noguera. Una pilastra o anta és un element arquitectònic de l'arquitectura clàssica per donar l'aparença d'una columna de suport i articular una extensió de paret, amb una funció purament ornamental.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Pilastra · Veure més »
Policromia
Urna etrusca amb restes de policromia Policromia és l'estat, amb diversos colors en què es presenten certes parts dels edificis, estàtues, baixos relleus, llibres, tèxtils, etc.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Policromia · Veure més »
Polimetilmetacrilat
El polimetilmetacrilat (PMMA) és un plàstic de tipus termoplàstic amorf.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Polimetilmetacrilat · Veure més »
Portal (arquitectura)
Monestir de Ripoll El portal és, en llenguatge col·loquial, la porta gran d'entrada a un edifici o la porta d'entrada a qualsevol casa o habitació.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Portal (arquitectura) · Veure més »
Porxe
Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Porxe · Veure més »
Presbiteri
Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Presbiteri · Veure més »
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Primera Guerra Carlina · Veure més »
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Prior · Veure més »
Psicòstasi
''Llibre dels morts'' d'Ani, 1275 aC La psicòstasi (del grec antic ψυχή psicos "ànima" i στάσις stasis "estabilitat, suport, pes") és un terme que significa pesar les ànimes i es refereix al judici dels morts.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Psicòstasi · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon de Roda
Ramon de Roda, de Ribagorça, de Barbastre o Ramon del Monte (Durban, Gascunya, 1067 - Osca, 1126) va ser bisbe de Roda-Barbastre.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ramon de Roda · Veure més »
Ramon I de Tolosa
Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ramon I de Tolosa · Veure més »
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ramon III de Ribagorça · Veure més »
Ràfec
'''Ràfec''' amb una gàrgola de desguàs Un ràfec, volada o barbacana és la part d'una teulada que sobresurt respecte de la façana.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ràfec · Veure més »
Refetor
Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Refetor · Veure més »
Registre (música)
El mot registre, en música, significa, en general, una manera concreta de sonar un instrument, amb el benentès que aquest instrument ho pugui fer de maneres diverses.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Registre (música) · Veure més »
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Relleu (escultura) · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Renaixement · Veure més »
Resurrecció de Llàtzer
Duccio, 1310-11 La Resurrecció de Llàtzer és un dels Miracles de Jesús als Evangelis en els quals Jesús torna a la vida a Llàtzer de Betània quatre dies després del seu enterrament a Betània, prop de Jerusalem, segons es narra a. Els teòlegs Moloney i Harrington veuen la resurrecció de Llàtzer com un miracle fonamental que comença la cadena d'esdeveniments que condueix a la Crucifixió de Jesús.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Resurrecció de Llàtzer · Veure més »
Retaule
Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Retaule · Veure més »
Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida
El Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida és un retaule fet per Pere Garcia de Benavarri a finals del segle XV per a l'església de Sant Joan de Lleida.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Retaule de l'església de Sant Joan de Lleida · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Ribagorça · Veure més »
Roda d'Isàvena
Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Roda d'Isàvena · Veure més »
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Romànic llombard · Veure més »
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sagristia · Veure més »
Sala capitular
'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sala capitular · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanefa
Vista de rajoles de baixos de balcó a Mataró Una sanefa és un dibuix ornamental al qual és repeteixen uns motius abstractes o florals per emmarcar un element arquitectural, un element figuratiu (mosàic, dibuix, pintura mural…) o un text.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sanefa · Veure més »
Sant Ambròs
* Biografies.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sant Ambròs · Veure més »
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sant Sebastià · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Saragossa · Veure més »
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sarcòfag · Veure més »
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sàpiens · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Segona República Espanyola · Veure més »
Sepulcre
Sepulcre cristià de la primera meitat del segle IV Sepulcre és l'obra que es construeix per donar sepultura a una persona, generalment en pedra i elevada respecte del terra.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sepulcre · Veure més »
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Setmana Santa · Veure més »
Sisebut (bisbe d'Urgell)
Sisebut (? -840), fou bisbe d'Urgell (823-840).
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sisebut (bisbe d'Urgell) · Veure més »
Sou (moneda)
Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sou (moneda) · Veure més »
Subhasta
Imatge d'una subhasta benèfica Una subhasta és una venda organitzada d'un producte basat en la competència directa, i generalment pública, és a dir, a aquell comprador (postor) que pagui la major quantitat de diners o de béns a canvi del producte.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Subhasta · Veure més »
Sudari
Sudari de Carlemany, any 814 Sudari, de la paraula llatina sudarium, significa a l'origen un llenç o mocador que serveix per cobrir-li el rostre a les persones mortes i demostrar-los els seus respectes.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Sudari · Veure més »
Talla de fusta
Talles en fusta a Mombasa Beach a Kenya. Una talla és una obra d'escultura, especialment en fusta.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Talla de fusta · Veure més »
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Tetramorf · Veure més »
Timpà (arquitectura)
1.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Timpà (arquitectura) · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Universitat Oberta de Catalunya
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) és una universitat catalana en línia de servei públic que s'organitza mitjançant gestió privada.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Universitat Oberta de Catalunya · Veure més »
Urna funerària
Urna funerària romana. Segle I, Museu arqueològic regional de Palerm Una urna funerària o cinerària (del llatí cinis, -eris, cendra) és un vas tancat de pedra, bronze, marbre, alabastre, ceràmica o vidre, en el qual els parents d'un difunt recullen les seves cendres després de la incineració.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Urna funerària · Veure més »
Valeri de Saragossa
Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa, mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Valeri de Saragossa · Veure més »
Verònica
Verònica (Veronica) és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Verònica · Veure més »
Vicenç d'Osca
Vicenç Màrtir (o Vicent a València), conegut també com a Sant Vicent de la Roda o com a Vicenç de Saragossa (Osca, – València, ca. 304) va ser un religiós hispanoromà, diaca del bisbe sant Valeri de Saragossa.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Vicenç d'Osca · Veure més »
Visitació
La Visitació és un episodi del Nou Testament en què s'explica que Maria, mare de Jesús, va a visitar la seva cosina Isabel embarassada de Joan Baptista.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Visitació · Veure més »
Volta d'aresta
Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Volta d'aresta · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і Volta de canó · Veure més »
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1 de desembre · Veure més »
1006
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1006 · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1017 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1030 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1100 · Veure més »
1107
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1107 · Veure més »
1125
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1125 · Veure més »
1126
El 1126 (MCXXVI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1126 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1149 · Veure més »
1170
Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1170 · Veure més »
14 de maig
El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 14 de maig · Veure més »
15 de febrer
El 15 de febrer és el quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 15 de febrer · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1533 · Veure més »
1555
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1555 · Veure més »
1556
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1556 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1569 · Veure més »
1594
Llinda d'una casa de Santa Pau.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1594 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1611 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1628 · Veure més »
1650
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1650 · Veure més »
1651
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1651 · Veure més »
1652
El 1652 (MDCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1652 · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 17 de novembre · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1700 · Veure més »
1722
Llinda de Cal Pauet de l'Espunyola.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1722 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1737 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1786 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1787 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1812 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1835 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1851 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1856 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1863 · Veure més »
1907
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1907 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1924 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1937 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 1979 · Veure més »
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 24 d'octubre · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 26 d'octubre · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 27 de desembre · Veure més »
31 de març
El 31 de març és el norantè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 31 de març · Veure més »
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 5 de maig · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 6 de desembre · Veure més »
814
El 814 (DCCCXIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 814 · Veure més »
819
El 819 (DCCCXIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 819 · Veure més »
887
;Països Catalans;Món.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 887 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 956 · Veure més »
957
Sense descripció.
Nou!!: Catedral de Roda d'Isàvena і 957 · Veure més »
