Taula de continguts
111 les relacions: Abadia de Psalmodi, Absis, Acanthus (gènere), Alexandre III (papa), Antiga Roma, Antoine Arnauld, Apocalipsi, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat de Montpeller, Arquivolta, Art paleocristià, Art romànic, Art visigòtic, Baix relleu, Batalla de Poitiers (732), Besiers, Bisbat de Magalona, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Califat Omeia, Canonge, Capçalera, Capítol (catolicisme), Capitell, Carles Martell, Castèlnòu de Les, Catedral, Cementiri, Cintra, Claustre, Columna, Concili d'Agde, Conquesta omeia d'Hispània, Crist, Croada Albigesa, Departament francès, Dhimma, Discapacitat intel·lectual, Epístoles Paulines, Erau, Etruscs, Francs, Gàl·lia Narbonesa, Gelasi II, Glòria (religió), Grau (hidrografia), Gregori VII, III Concili de Toledo, Innocenci III, IV Concili de Toledo, Joan Evangelista, ... Ampliar l'índex (61 més) »
Abadia de Psalmodi
L'abadia de Psalmodi fou un establiment religiós d'Occitània a la diòcesi de Nimes.
Veure Catedral de Magalona і Abadia de Psalmodi
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Catedral de Magalona і Absis
Acanthus (gènere)
Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.
Veure Catedral de Magalona і Acanthus (gènere)
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Catedral de Magalona і Alexandre III (papa)
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Catedral de Magalona і Antiga Roma
Antoine Arnauld
Antoine Arnauld (París, França, 6 de febrer de 1612 - Brussel·les, Bèlgica, 8 d'agost de 1694) fou l'últim dels 20 fills de la nissaga Arnauld, estudià lleis i teologia.
Veure Catedral de Magalona і Antoine Arnauld
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Veure Catedral de Magalona і Apocalipsi
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Veure Catedral de Magalona і Armand Jean du Plessis de Richelieu
Arquebisbat de Montpeller
Larquebisbat de Montpeller és una jurisdicció eclesiàstica del Llenguadoc-Rosselló (França) amb centre a Montpeller.
Veure Catedral de Magalona і Arquebisbat de Montpeller
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Veure Catedral de Magalona і Arquivolta
Art paleocristià
La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.
Veure Catedral de Magalona і Art paleocristià
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Veure Catedral de Magalona і Art romànic
Art visigòtic
Conjunt d'esglésies: Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria de Terrassa Església de Sant Miquel de Terrassa Església de Sant Pere de Terrassa Església de Santa Maria de Terrassa Lart visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l'art preromànic.
Veure Catedral de Magalona і Art visigòtic
Baix relleu
Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.
Veure Catedral de Magalona і Baix relleu
Batalla de Poitiers (732)
La Batalla de Poitiers (moltes vegades anomenada Batalla de Tours, i coneguda en el món àrab com a Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França.
Veure Catedral de Magalona і Batalla de Poitiers (732)
Besiers
Besiers (Besers en català antic, Besièrs en occità, Béziers en francès) és una ciutat d'Occitània, al departament de l'Erau, regió d'Occitània.
Veure Catedral de Magalona і Besiers
Bisbat de Magalona
El bisbat de Magalona fou una jurisdicció eclesiàstica sorgida probablement al sota domini visigot, centrada a la ciutat de Magalona; destruïda aquesta el 752 per Carles Martell els bisbes (i els comtes) es van traslladar a la veïna Substancion.
Veure Catedral de Magalona і Bisbat de Magalona
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Veure Catedral de Magalona і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Catedral de Magalona і Califat Omeia
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Catedral de Magalona і Canonge
Capçalera
Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.
Veure Catedral de Magalona і Capçalera
Capítol (catolicisme)
Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.
Veure Catedral de Magalona і Capítol (catolicisme)
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Catedral de Magalona і Capitell
Carles Martell
Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).
Veure Catedral de Magalona і Carles Martell
Castèlnòu de Les
Castèlnòu de Les / Castelnau-le-Lez és un municipi occità del Llenguadoc, a l'Estat francès.
Veure Catedral de Magalona і Castèlnòu de Les
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Veure Catedral de Magalona і Catedral
Cementiri
Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.
Veure Catedral de Magalona і Cementiri
Cintra
Cintra de fusta Procés de cintrar en la construcció d'una volta romana. La cintra o cindri és una estructura auxiliar que serveix per a sostenir provisionalment el pes d'un arc o volta, així com d'altres obres de pedra, durant la fase de construcció.
Veure Catedral de Magalona і Cintra
Claustre
Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.
Veure Catedral de Magalona і Claustre
Columna
Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.
Veure Catedral de Magalona і Columna
Concili d'Agde
El concili d'Agde fou una reunió de bisbes catòlics celebrada a l'església de Sant Andreu d'Agde el setembre del 506, sota el regnat del rei visigot arrià Alaric II.
Veure Catedral de Magalona і Concili d'Agde
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Veure Catedral de Magalona і Conquesta omeia d'Hispània
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Veure Catedral de Magalona і Crist
Croada Albigesa
La Croada Albigesa (francès: Croisade des albigeois), duta a terme entre el 1209 i el 1299, fou una campanya militar i ideològica convocada pel papa Innocenci III per arrancar de soca-rel el catarisme del Llenguadoc.
Veure Catedral de Magalona і Croada Albigesa
Departament francès
Mapa dels departaments francesos. Els departaments d'ultramar i l'aglomeració parisenca estan representats a una escala diferent. El departament (département) és una divisió territorial de França i una col·lectivitat territorial, és a dir una persona jurídica de dret públic diferent de l'Estat, invertida amb una missió d'interès general referent al departament, entès com a territori.
Veure Catedral de Magalona і Departament francès
Dhimma
La dhimma —de l'àrab ذمة, ḏimma, ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’— és un pacte de protecció o una capitulació entre «Gent del Llibre» (ahl al-kitab) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmís.
Veure Catedral de Magalona і Dhimma
Discapacitat intel·lectual
Pacient infantil d'escafocefàlia el 1923. Una discapacitat intel·lectual, retard mental o deficiència mental és el que es considera que té una persona amb funcions cognitives significativament inferiors a les de la mitjana de la població i de manera que a més aquestes limitin la seva conducta adaptativa, com per exemple tenir cura d'ella mateixa o les habilitats socials.
Veure Catedral de Magalona і Discapacitat intel·lectual
Epístoles Paulines
''Sant Pau escrivint les seves epístoles'', pintura del caravagisme francès (s. XVI) Les epístoles paulines, o cartes de sant Pau, són el cos epistolar format per les tretze cartes tradicionalment atribuïdes a l'apòstol Pau de Tars.
Veure Catedral de Magalona і Epístoles Paulines
Erau
L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.
Veure Catedral de Magalona і Erau
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Veure Catedral de Magalona і Etruscs
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Catedral de Magalona і Francs
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Veure Catedral de Magalona і Gàl·lia Narbonesa
Gelasi II
Gelasi II —de nom Giovanni Coniulo— (Gaeta, ? -Cluny, 28 de gener de 1119) va ser papa de Roma del 1118 al 1119.
Veure Catedral de Magalona і Gelasi II
Glòria (religió)
La Glòria és un concepte religiós que indica la manifestació de la presència de Déu en la tradició religiosa judeocristiana.
Veure Catedral de Magalona і Glòria (religió)
Grau (hidrografia)
Mirador del Favat (País Valencià), gola del Mareny de Barraquetes Un grau o gola és un punt de la costa que serveix de desembarcador o petit estret que comunica una albufera o riu amb la mar.
Veure Catedral de Magalona і Grau (hidrografia)
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Veure Catedral de Magalona і Gregori VII
III Concili de Toledo
El rei Recared i alguns bisbes en el '''III Concili de Toledo'''. Imatge del ''Còdex Vigila'', a la Biblioteca de l'Escorial. El tercer Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 589.
Veure Catedral de Magalona і III Concili de Toledo
Innocenci III
Innocenci III, de nom seglar Lando di Sezze, (n. Sezze, Estats Papals - m. Cava de' Tirreni, Pulla), fou un antipapa del 29 de setembre de 1179 al gener del 1180.
Veure Catedral de Magalona і Innocenci III
IV Concili de Toledo
El quart Concili de Toledo fou una reunió general dels bisbes de les províncies del Regne de Toledo celebrada el 633 i presidida per sant Isidor de Sevilla.
Veure Catedral de Magalona і IV Concili de Toledo
Joan Evangelista
Joan Evangelista (també Joan el Teòleg o Joan el Diví (Εὐαγγελιστής Ἰωάννης) és el presumpte autor de l'Evangeli de Joan, i, segurament, d'altres escrits com els anomenats Escrits Joànics del Nou Testament: les tres Epístoles de Joan i, segons alguns, de l'Apocalipsi.
Veure Catedral de Magalona і Joan Evangelista
Llindar (arquitectura)
Elements d'una porta El llindar és la part inferior de l'obertura d'una porta, sovint exterior.
Veure Catedral de Magalona і Llindar (arquitectura)
Llista de monuments de l'Erau
Llista de monuments de l'Erau (Llenguadoc-Rosselló) registrats com a monuments històrics, bé catalogats d'interès nacional (classé) o bé inventariats d'interès regional (inscrit).
Veure Catedral de Magalona і Llista de monuments de l'Erau
Lluc (evangelista)
Lluc l'Evangelista fou deixeble de Pau de Tars i autor de l'Evangeli segons Lluc i dels Fets dels Apòstols, escrits tots dos als voltants de l'any 70.
Veure Catedral de Magalona і Lluc (evangelista)
Magalona (entitat de població)
La Catedral i el lloc de Magalona vist des de l'istme Magalona o Maguelone és un veïnat del municipi de Vilanòva de Magalona (Erau).
Veure Catedral de Magalona і Magalona (entitat de població)
Maiestas Domini
Maiestas Domini de Sant Climent de Taüll La Maiestas Domini (en llatí, 'la Majestat del Senyor') o Crist en Majestat és una iconografia del cristianisme, carregada de simbolismes, que representa la manifestació de Déu Totpoderós, senyor de l'Univers.
Veure Catedral de Magalona і Maiestas Domini
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Veure Catedral de Magalona і Marbre
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Veure Catedral de Magalona і Marc (evangelista)
Mateu apòstol
Segons el Nou Testament, Mateu (llatí: Matthaeus -aei; grec: Ματθαῖος -ίου. Galilea, s. I aC - Etiòpia o Hieràpolis, s. I) fou un Apòstol de Jesús de Natzaret.
Veure Catedral de Magalona і Mateu apòstol
Mauguòu
Mauguòu (pronunciat en occità), antigament Melgor/Melgur/Malgur, després Melguel o Melguer (en francès Mauguio, ant. Melgue(i)l) és una localitat situada a la costa mediterrània del sud d'Occitània, al departament de l'Erau, al Llenguadoc, vorejant l'Estanh de l'Òrt (mal traduït en francès com a Etang de l'Or).
Veure Catedral de Magalona і Mauguòu
Mausoleu
Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.
Veure Catedral de Magalona і Mausoleu
Música medieval
La música medieval és la música escrita durant l'edat mitjana.
Veure Catedral de Magalona і Música medieval
Mil·liari
Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.
Veure Catedral de Magalona і Mil·liari
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Catedral de Magalona і Montpeller
Monument historique (França)
Un monument historique (MH, monument històric en francès) és una figura jurídica francesa de protecció d'un monument pel seu interès històric, artístic o arquitectònic.
Veure Catedral de Magalona і Monument historique (França)
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Veure Catedral de Magalona і Nau (arquitectura)
Nicolau de Mira
Nicolau de Mira (suposadament nascut a Patara de Lícia, actual Turquia, c. 270 - Mira, prop de l'actual Demre, Turquia, 346), també conegut com a Nikolaus a Alemanya i Sinterklaas (versió curta de Sint Nicolaas) a Bèlgica i als Països Baixos, és el nom comú de Nicolau, que hauria viscut durant el a Anatòlia (actualment Turquia).
Veure Catedral de Magalona і Nicolau de Mira
Occitània (regió administrativa)
Occitània (en francès i oficialment, Occitanie; en occità, Occitània) és una regió del sud-est de França, creada per la reforma territorial de 2014, per la fusió de les antigues regions de Llenguadoc-Rosselló i de Migdia-Pirineus.
Veure Catedral de Magalona і Occitània (regió administrativa)
Oppidum
'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.
Veure Catedral de Magalona і Oppidum
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Veure Catedral de Magalona і Orde de canonges regulars
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Catedral de Magalona і Pau de Tars
Pau III
Pau III és el nom que va adoptar el cardenal Alessandro Farnese en ser escollit Papa.
Veure Catedral de Magalona і Pau III
Púlpit
gòtic de la Catedral de Pisa (Itàlia), en forma d'ambó Un púlpit o trona és una plataforma elevada que hi ha als temples catòlics i als refetors dels monestirs i convents que servia per a la predicació o per a la lectura en veu alta.
Veure Catedral de Magalona і Púlpit
Pere de Castellnou
Pere de Castellnou —en occità Pèire de Castèlnòu— (? - prop de Sant Geli, Llenguadoc, 15 de gener de 1208) és venerat com a beat a l'Església catòlica.
Veure Catedral de Magalona і Pere de Castellnou
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Catedral de Magalona і Pirineus
Prebost
El prebost era un funcionari públic elegit pel rei per a l'administració econòmica i judicial dels dominis que li eren confiats durant l'edat mitjana i l'Antic Règim.
Veure Catedral de Magalona і Prebost
Quatre Evangelistes
timpà de l'Església de Sant Tròfim. Els Evangelistes o també Els Quatre Evangelistes, són els autors respectius dels evangelis (Mateu, Marc, Lluc i Joan).
Veure Catedral de Magalona і Quatre Evangelistes
Regió francesa
La divisió administrativa de primer ordre a França és la regió, que se subdivideix al seu torn en 101 departaments.
Veure Catedral de Magalona і Regió francesa
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Veure Catedral de Magalona і Regne d'Aragó
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Catedral de Magalona і Regne de França
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Veure Catedral de Magalona і Regne de Toledo
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Catedral de Magalona і Revolució Francesa
Robert Morris
Laberint a Pontevedra, Galícia Robert Morris (Kansas City, Missouri, 9 de febrer de 1931 - Kingston, Nova York, 28 de novembre de 2018) fou un artista visual, artista conceptual i escriptor estatunidenc.
Veure Catedral de Magalona і Robert Morris
Sant Gèli (municipi del Gard)
Sant Geli (en occità, i Saint Gilles o Saint-Gilles-du-Gard en francès) és un municipi francès al departament del Gard (regió d'Occitània).
Veure Catedral de Magalona і Sant Gèli (municipi del Gard)
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Catedral de Magalona і Sant Pere
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Catedral de Magalona і Santa Seu
Sarcòfag
Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.
Veure Catedral de Magalona і Sarcòfag
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Catedral de Magalona і Sarraïns
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Veure Catedral de Magalona і Septimània
Seta
Seta o Sète és una ciutat occitana del Llenguadoc, del departament de l'Erau, a la regió d'Occitània.
Veure Catedral de Magalona і Seta
Tetramorf
Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.
Veure Catedral de Magalona і Tetramorf
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Veure Catedral de Magalona і Tiberi
Timpà (arquitectura)
1.
Veure Catedral de Magalona і Timpà (arquitectura)
Transsepte
Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.
Veure Catedral de Magalona і Transsepte
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Veure Catedral de Magalona і Urbà II
Vamba
Vamba (c. 630 - Pampliega, 688) fou rei visigot d'Hispània del 672 al 680.
Veure Catedral de Magalona і Vamba
Via Domícia
La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.
Veure Catedral de Magalona і Via Domícia
Vilanòva de Magalona
Vilanòva de Magalona (en francès Villeneuve-lès-Maguelone) és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament pertany al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.
Veure Catedral de Magalona і Vilanòva de Magalona
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Veure Catedral de Magalona і Visigots
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Veure Catedral de Magalona і Vitrall
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Veure Catedral de Magalona і Volta
Volta de creueria
Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.
Veure Catedral de Magalona і Volta de creueria
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Catedral de Magalona і 1029
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Catedral de Magalona і 1030
1163
El 1163 (MCLXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Catedral de Magalona і 1163
1208
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Catedral de Magalona і 1208
1840
;Països Catalans.
Veure Catedral de Magalona і 1840
1875
;Països Catalans.
Veure Catedral de Magalona і 1875
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Catedral de Magalona і 1949
715
El 715 (DCCXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Catedral de Magalona і 715
719
El 719 (DCCXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Catedral de Magalona і 719
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Catedral de Magalona і 737