Taula de continguts
59 les relacions: Adrià IV, Agustí d'Hipona, Alexandria, Alps, Anacoreta, Aquisgrà, Barcelona, Bisbe, Canonge, Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu, Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat, Canonges regulars de la Santa Creu, Canonges Regulars de San Giorgio in Alga, Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats, Canonges Regulars de Sant Antoni, Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja, Chartres, Clergues regulars, Contemplació cristiana, Devotio Moderna, Diòcesi, Erasme de Rotterdam, Família benedictina, Fets dels Apòstols, Gàl·lia, Imperi Carolingi, Innocenci II, Isidor de Sevilla, Joan XXIII, Litúrgia de les hores, Lluís el Pietós, Milà, Monjo, Oleguer de Barcelona, Orde (religió), Orde de canonges regulars, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Jaume, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Cister, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde Gilbertí, Orde monàstic, Orde Teutònic, París, Pregària cristiana, Premonstratesos, Prevere, Reforma gregoriana, ... Ampliar l'índex (9 més) »
Adrià IV
de nom de bateig Nicholas Breakspeare va ser Papa de Roma del 1154 al 1159.
Veure Orde de canonges regulars і Adrià IV
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Veure Orde de canonges regulars і Agustí d'Hipona
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Orde de canonges regulars і Alexandria
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Orde de canonges regulars і Alps
Anacoreta
Sant Antoni Abat anacoreta Un anacoreta (paraula procedent del llatí medieval «anachorēta», i aquest del terme grec "ἀνα-χωρέω", que significa "retirar-se") és una persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat.
Veure Orde de canonges regulars і Anacoreta
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Veure Orde de canonges regulars і Aquisgrà
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Orde de canonges regulars і Barcelona
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Orde de canonges regulars і Bisbe
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Orde de canonges regulars і Canonge
Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu
Els Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu, en llatí Canonici Regulares Ordinis Sanctae Crucis, és un institut de vida consagrada masculí, concretament un orde de canonges regulars fundat al.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de l'Orde de la Santa Creu
Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Els Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat (en llatí Congregatio Sanctorum Nicolai et Bernardi Montis Iovis) són un institut de vida consagrada de l'Església Catòlica, concretament un orde de canonges regulars.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de la Congregació Hospitalera del Gran Sant Bernat
Canonges regulars de la Santa Creu
Lorde de canonges regulars de la Santa Creu o Germans de la Creu (en llatí Ordo Canonicorum Regularium Sanctae Crucis) és un orde religiós de canonges regulars.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges regulars de la Santa Creu
Canonges Regulars de San Giorgio in Alga
Els Canonges Regulars de San Giorgio in Alga (Sant Jordi d'Alga) va ser una congregació de canonges regulars fundada a Venècia al final del.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de San Giorgio in Alga
Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
L'Orde dels Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats (en llatí: Sacer et Apostolicus Ordo Canonicorum Regularium Sancti Augustini, amb les sigles C.R.S.A.) són un orde religiós catòlic de canonges regulars, concretament, una federació de congregacions de canonges, constituïda per Joan XXIII en 1959 mitjançant la carta apostòlica Caritas unitas del 4 de maig.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de Sant Agustí Confederats
Canonges Regulars de Sant Antoni
Els Germans Hospitalers de Sant Antoni o Canonges Regulars de Sant Agustí de l'Orde de Sant Antoni Abat (en llatí Canonici Regulares Sancti Agustini Ordinis Sancti Antonii Abbatis) era un orde de canonges regulars, de tipus monàstic i militar, dedicat a l'assistència hospitalària i la cura dels malalts d'ergotisme, malaltia molt freqüent a l'Edat mitjana i coneguda amb el nom de foc de Sant Antoni.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Regulars de Sant Antoni
Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista
La Congregació dels Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista, en portuguès Cónegos Seculares de São João Evangelista, era una congregació clerical de canonges seculars, que només feien vots temporals.
Veure Orde de canonges regulars і Canonges Seculars de Sant Joan Evangelista
Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Els Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja o Orde Militar dels Croats de l'Estrella Roja o Canonges Regulars de la Santíssima Creu de l'Estrella Roja, en llatí Ordo Militaris Crucigerorum cum Rubea Stella o Canonici Regulares Sanctissimae Crucis a Stella Rubea, coneguts també com a Crucífers de l'Estrella Roja (en llatí Crucigeri a Stella Rubea o Stellaferi) són un orde religiós, nascut com a fraternitat laica i convertit en orde de canonges regulars, originari de Bohèmia i dedicat a l'assistència als malalts.
Veure Orde de canonges regulars і Cavallers de la Creu de l'Estrella Roja
Chartres
Chartres és un municipi francès, capital del departament d'Eure i Loir i a la regió del Centre - Vall del Loira.
Veure Orde de canonges regulars і Chartres
Clergues regulars
Els ordes de clergues regulars són comunitats religioses catòliques compostes majoritàriament o exclusivament per sacerdots que opten per viure en comunitat, seguint una regla determinada, per tal de perfeccionar la seva vida i el seu ministeri.
Veure Orde de canonges regulars і Clergues regulars
Contemplació cristiana
La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.
Veure Orde de canonges regulars і Contemplació cristiana
Devotio Moderna
El començament del Llibre d'hores de Geert Groote Devotio moderna ('Devoció moderna') va ser un moviment religiós de la baixa edat mitjana, relacionat amb l'humanisme cristià, una barreja d'humanisme i cristianisme.
Veure Orde de canonges regulars і Devotio Moderna
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Veure Orde de canonges regulars і Diòcesi
Erasme de Rotterdam
va ser un filòsof, filòleg i teòleg neerlandès.
Veure Orde de canonges regulars і Erasme de Rotterdam
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Orde de canonges regulars і Família benedictina
Fets dels Apòstols
Els Fets dels Apòstols és el cinquè llibre del Nou Testament de la Bíblia.
Veure Orde de canonges regulars і Fets dels Apòstols
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Orde de canonges regulars і Gàl·lia
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Veure Orde de canonges regulars і Imperi Carolingi
Innocenci II
Innocenci II, de nom seglar Gregorio Papareschi, (Roma, ? - 24 de setembre de 1143) va ser Papa de Roma del 1130 al 1143.
Veure Orde de canonges regulars і Innocenci II
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Veure Orde de canonges regulars і Isidor de Sevilla
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà.
Veure Orde de canonges regulars і Joan XXIII
Litúrgia de les hores
Monjos pregant alguna de les pregàries de la litúrgia de les hores La litúrgia de les hores o ofici diví és la pràctica quotidiana de la pregària per part dels catòlics, en diferents hores al llarg del dia (anomenades hores canòniques), amb uns continguts definits per a cada hora.
Veure Orde de canonges regulars і Litúrgia de les hores
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Veure Orde de canonges regulars і Lluís el Pietós
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Veure Orde de canonges regulars і Milà
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Veure Orde de canonges regulars і Monjo
Oleguer de Barcelona
Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.
Veure Orde de canonges regulars і Oleguer de Barcelona
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Veure Orde de canonges regulars і Orde (religió)
Orde de canonges regulars
Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de canonges regulars
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Veure Orde de canonges regulars і Orde de Sant Agustí
Orde de Sant Jaume
L′Orde de Sant Jaume o Orde de Sant Jaume de l'Espasa (també conegut impròpiament, per influència castellana, com a Orde de Santiago) és un orde religiós i militar castellanolleonès instituït per Alfons VIII de Castella i aprovat pel papa Alexandre III mitjançant una butlla atorgada el 5 de juliol de 1175.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de Sant Jaume
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Orde de canonges regulars і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Orde de canonges regulars і Orde del Cister
Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.
Veure Orde de canonges regulars і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem
Orde Gilbertí
L'Orde Gilbertí va ser un orde religiós doble, compost per comunitats monàstiques femenines sota la regla cistercenca i comunitats de canonges regulars, sota la Regla de Sant Agustí, que dirigien espiritualment les comunitats femenines; a més, hi havia germans i germanes llecs.
Veure Orde de canonges regulars і Orde Gilbertí
Orde monàstic
Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
Veure Orde de canonges regulars і Orde monàstic
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Orde de canonges regulars і Orde Teutònic
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Orde de canonges regulars і París
Pregària cristiana
Pregària compartida Pregària individual davant la imatge de Crist en la Creu Pregària davant del racó d'icones (a Rússia) Pregària de l'Àngelus al camp (a les dotze del migdia) La darrera pregària dels màrtirs cristians La pregària cristiana és la forma de pregària dins del cristianisme, i hi ha diverses formes utilitzades per a aquesta pràctica.
Veure Orde de canonges regulars і Pregària cristiana
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Veure Orde de canonges regulars і Premonstratesos
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Veure Orde de canonges regulars і Prevere
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Veure Orde de canonges regulars і Reforma gregoriana
Roquet
bisbe de Bruges, amb roquet de puntes. El roquet és una vestimenta eclesiàstica, a manera de túnica, de lli blanc o batista, similar a l'alba però més curta, arribant fins a sota del genoll (en la tradició anglicana és més llarg i arriba fins a la volta de la sotana), i sense cenyir al cos, o com el sobrepellís però amb les mànigues més estretes.
Veure Orde de canonges regulars і Roquet
Ruf d'Avinyó
Ruf d'Avinyó (mort a Avinyó, Provença, s. IV) va ser un cristià d'Avienno (actual Avinyó), probablement sacerdot i primer dirigent de la comunitat cristiana: la tradició l'ha convertit en el primer bisbe de la ciutat, però en aquell moment encara no s'hi havia establert una diòcesi.
Veure Orde de canonges regulars і Ruf d'Avinyó
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Orde de canonges regulars і Sacerdot
Societat de vida apostòlica
Una societat de vida apostòlica és una comunitat de l'Església Catòlica on, a diferència dels instituts de vida consagrada (ordes, congregacions o instituts religiosos), els membres viuen en comunitat però no fan vots religiosos, sinó que s'uneixen només pel vincle de pertinença a la comunitat.
Veure Orde de canonges regulars і Societat de vida apostòlica
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Orde de canonges regulars і Suïssa
Tomàs de Kempis
Tomàs de Kempis o de Kempen, o Thomas Haemerken (Kempen, avui a la Renània del Nord-Westfàlia, ca. 1380 - Zwolle, Països Baixos, 25 de juliol de 1471) va ser un canonge agustí, escriptor místic, a qui s'ha atribuït l'autoria de De imitatione Christi (De la imitació de Crist), un dels tractats devocionals més influents de la història del cristianisme.
Veure Orde de canonges regulars і Tomàs de Kempis
Vercelli
Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli.
Veure Orde de canonges regulars і Vercelli
Vida consagrada
L'estat vida consagrada o vida de consagració és aquell que l'Església Catòlica reconeix a qui viu en una comunitat que professa i practica els consells evangèlics (castedat, pobresa i obediència).
Veure Orde de canonges regulars і Vida consagrada
Vot religiós
Ofrena en compliment d'un vot. Exvot de vaixell a una capella. Professió solemne dels vots monàstics. Vot (del llatí votum, promesa o compromís) és una promesa solemne o jurament que distingeix un religiós d'un seglar dins l'Església Catòlica.
Veure Orde de canonges regulars і Vot religiós
També conegut com Canonesses, Canonge agustí, Canonge regular, Canonge regular de Sant Agustí, Canonges Regulars de Sant Agustí, Canonges agustinians, Canonges agustins, Canonges augustinians, Canonges regulars, Canonges regulars agustinians, Canonges regulars agustins, Canonges regulars augustinians, Canongesses, Canongesses regulars, Comunitat canònica, Comunitats canonicals, Comunitats canòniques, Ordes canonicals, Regla aquisgranesa.