Taula de continguts
39 les relacions: Batalla de Las Navas de Tolosa, Cançó de Rotllan, Cantar de mio Cid, Carlemany, Castellà, Català, Corona d'Aragó, Crònica, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner, Croades, Edat mitjana, Espasa, Estrofa, Francès, Guillem I de Tolosa, Guillem Ramon I de Montcada, Heroi, Italià, Jaume el Conqueridor, Joglar, Llengües romàniques, Llibre dels fets, Llista de cançons de gesta franceses, Mitologia, Novel·la de cavalleries, Occità, Poema èpic, Prosa, Ramon Llull, Regne de Mallorca, Rei Artús, Rima, Rodrigo Díaz de Vivar, Romanç (poesia), Rotllà, Sarraïns, Toponímia, Vers.
- Literatura medieval en francès
- Matèria de França
Batalla de Las Navas de Tolosa
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians.
Veure Cançó de gesta і Batalla de Las Navas de Tolosa
Cançó de Rotllan
La Cançó de Rotllan o Rotllà (en francès, Chanson de Roland) és una cançó de gesta del que narra la batalla de Roncesvalls i té com a protagonista Rotllan, un cavaller a les ordres de l'emperador Carlemany.
Veure Cançó de gesta і Cançó de Rotllan
Cantar de mio Cid
El Cantar de mio Cid és una cançó de gesta anònima que relata gestes heroiques inspirades en els últims anys de la vida del cavaller castellà Rodrigo Díaz ''el Campeador''.
Veure Cançó de gesta і Cantar de mio Cid
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Veure Cançó de gesta і Carlemany
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Cançó de gesta і Castellà
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Veure Cançó de gesta і Català
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Cançó de gesta і Corona d'Aragó
Crònica
La crònica és una informació interpretada sobre fets actuals on es narra un esdeveniment passat, que es relaciona amb un d'actual.
Veure Cançó de gesta і Crònica
Crònica de Bernat Desclot
El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.
Veure Cançó de gesta і Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Veure Cançó de gesta і Crònica de Ramon Muntaner
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Cançó de gesta і Croades
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Cançó de gesta і Edat mitjana
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Veure Cançó de gesta і Espasa
Estrofa
L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.
Veure Cançó de gesta і Estrofa
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Cançó de gesta і Francès
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Veure Cançó de gesta і Guillem I de Tolosa
Guillem Ramon I de Montcada
Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.
Veure Cançó de gesta і Guillem Ramon I de Montcada
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Veure Cançó de gesta і Heroi
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Veure Cançó de gesta і Italià
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Cançó de gesta і Jaume el Conqueridor
Joglar
cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.
Veure Cançó de gesta і Joglar
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Cançó de gesta і Llengües romàniques
Llibre dels fets
El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.
Veure Cançó de gesta і Llibre dels fets
Llista de cançons de gesta franceses
La cançó de gesta és un gènere molt important en la literatura francesa medieval.
Veure Cançó de gesta і Llista de cançons de gesta franceses
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Cançó de gesta і Mitologia
Novel·la de cavalleries
Les novel·les de cavalleries són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries.
Veure Cançó de gesta і Novel·la de cavalleries
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Cançó de gesta і Occità
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Veure Cançó de gesta і Poema èpic
Prosa
La prosa, en l'escriptura, és l'ús del llenguatge que s'oposa al vers.
Veure Cançó de gesta і Prosa
Ramon Llull
Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.
Veure Cançó de gesta і Ramon Llull
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Cançó de gesta і Regne de Mallorca
Rei Artús
El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.
Veure Cançó de gesta і Rei Artús
Rima
La rima és la concordança parcial o total d'uns sons als versos per produir un efecte de musicalitat a partir de l'última vocal tònica.
Veure Cançó de gesta і Rima
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Veure Cançó de gesta і Rodrigo Díaz de Vivar
Romanç (poesia)
El romanç és un tipus de composició poètica.
Veure Cançó de gesta і Romanç (poesia)
Rotllà
Rotllà, Rotlà (o Rotllan i Rotlan) és un personatge protagonista de diverses llegendes europees, les quals sembla que es van originar a partir d'un personatge real, un cavaller franc que va viure al, contemporani de Carlemany i prefecte de la marca de Bretanya.
Veure Cançó de gesta і Rotllà
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Cançó de gesta і Sarraïns
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Veure Cançó de gesta і Toponímia
Vers
El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.
Veure Cançó de gesta і Vers
Vegeu també
Literatura medieval en francès
- Cançó de gesta
- Gaston Paris
- La belle dame sans merci
- Literatura francesa a l'edat mitjana
- Llibre de la ciutat de les dames
- Llibre del tresor
- Partiment
- Roman de Renart
- Roman de la Rose
- Seqüència de Santa Eulàlia
- Trober
Matèria de França
- Alcina
- Aquisgrà
- Ariodante
- Batalla de Poitiers (732)
- Batalla de Roncesvalls
- Beuve de Hantone
- Còdex Calixtí
- Cançó de Rotllan
- Cançó de gesta
- Carlemany
- Durandal
- Ferabràs
- Ganeló
- Girard del Rosselló
- Hipogrif
- Holger Danske
- Joyeuse (espasa)
- Karlamagnús saga
- Matèria de França
- Morgana
- Olifant
- Orland enamorat
- Orland furiós
- Orlando finto pazzo
- Orlando furioso (Vivaldi)
- Paladí
- Rotllà
També conegut com Cantar de gesta, Cançons de gesta, Chanson de geste, Romanços èpics.