Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Vers

Índex Vers

El vers és una unitat poètica, de vegades sotmesa a mesura.

27 les relacions: Accent prosòdic, Castellà, Català, Cesura, Estrofa, Fonema, Francès, Hemistiqui, Hexàmetre, Italià, Llengües romàniques, Occità, Paraula aguda, Paraula esdrúixola, Paraula plana, Poesia, Prosòdia, Puntuació, Recurs literari, Rima assonant, Rima consonant, Síl·laba, Síl·laba àtona, Sinalefa, Vers alexandrí, Vers blanc, Vers quaternari.

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Vers і Accent prosòdic · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: Vers і Castellà · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Vers і Català · Veure més »

Cesura

La cesura és una pausa enmig d'un vers d'art major, per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis.

Nou!!: Vers і Cesura · Veure més »

Estrofa

L'estrofa és un conjunt de versos que segueixen un patró de mètrica determinat.

Nou!!: Vers і Estrofa · Veure més »

Fonema

El fonema (del grec φώνημα, "so de la veu") és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.

Nou!!: Vers і Fonema · Veure més »

Francès

El francès o francés (le français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Nasqué als volts de París i s'escampà extensivament per tot França com a llengua de l'Imperi i de la República en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Vers і Francès · Veure més »

Hemistiqui

Un hemistiqui és cada una de les parts en què queda dividit un vers amb una o més cesures.

Nou!!: Vers і Hemistiqui · Veure més »

Hexàmetre

Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.

Nou!!: Vers і Hexàmetre · Veure més »

Italià

Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per les minories d'Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, – Gordon, Raymond G., Jr.

Nou!!: Vers і Italià · Veure més »

Llengües romàniques

Mapa de les llengües romàniques d'Europa. Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de "popular", "parlat pel poble", com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Vers і Llengües romàniques · Veure més »

Occità

L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.

Nou!!: Vers і Occità · Veure més »

Paraula aguda

Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).

Nou!!: Vers і Paraula aguda · Veure més »

Paraula esdrúixola

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior.

Nou!!: Vers і Paraula esdrúixola · Veure més »

Paraula plana

Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la tonicitat en la penúltima síl·laba.

Nou!!: Vers і Paraula plana · Veure més »

Poesia

Al·legoria de la poesia per Rafael Sanzio (1508-1511) La poesia, a l'art en general, és una manera d'usar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.

Nou!!: Vers і Poesia · Veure més »

Prosòdia

La prosòdia és una branca de la lingüística que analitza i representa formalment aquells elements de l'expressió oral, com ara l'accent, els tons i l'entonació.

Nou!!: Vers і Prosòdia · Veure més »

Puntuació

La puntuació és un grup de grafies sense cap unitat fonètica associada.

Nou!!: Vers і Puntuació · Veure més »

Recurs literari

Un recurs literari és una tècnica retòrica preestablerta que un escriptor aplica a una paraula o més d'un text perquè aquest guanye en densitat literària.

Nou!!: Vers і Recurs literari · Veure més »

Rima assonant

La rima assonant és aquella en què, a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.

Nou!!: Vers і Rima assonant · Veure més »

Rima consonant

La rima consonant apareix quan la repetició de fonemes és total a partir de la darrera vocal tònica.

Nou!!: Vers і Rima consonant · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Vers і Síl·laba · Veure més »

Síl·laba àtona

La síl·laba àtona és aquella síl·laba en la qual no recau l'accent, en oposició a la tònica.

Nou!!: Vers і Síl·laba àtona · Veure més »

Sinalefa

La sinalefa és un fenomen fonètic on dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong, i per tant es pronuncien com una sola síl·laba.

Nou!!: Vers і Sinalefa · Veure més »

Vers alexandrí

El vers alexandrí o alexandrí és un vers d'art major de dicció greu i elevada, molt utilitzat per William Shakespeare, que dóna gran retoricitat a la composició poètica, ja que és un vers complex.

Nou!!: Vers і Vers alexandrí · Veure més »

Vers blanc

El vers blanc és aquell que no té una rima regular.

Nou!!: Vers і Vers blanc · Veure més »

Vers quaternari

El quaternari és un vers d'art menor que consta de quatre síl·labes.

Nou!!: Vers і Vers quaternari · Veure més »

Redirigeix aquí:

Vers quinari, Versificació, Versos.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »