Accés més ràpid que el navegador!
55 les relacions: Abstracció (filosofia), American Mathematical Monthly, Anàlisi matemàtica, Augustin Louis Cauchy, Bohèmia, Carl Benjamin Boyer, Carl Friedrich Gauß, Charles Sanders Peirce, Conseqüència, Doctorat, Edmund Husserl, Epistemologia, Espai complet, Fenomenologia, Filòsof, Filosofia, Filosofia analítica, Franz Brentano, Georg Cantor, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Gottfried Wilhelm Leibniz, Heretgia, Idea, Immanuel Kant, Imperi Austríac, Infinit, Julius Wilhelm Richard Dedekind, Karl Weierstrass, Kazimierz Twardowski, Límit, Matemàtic, Matemàtiques, Mètodes infinitesimals, Noümen, Nombre, Nombre real, Otto Stolz, Praga, Proposició (lògica), Teologia, Teorema de Bolzano-Weierstrass, Teorema del valor intermedi, Teorema fonamental de l'àlgebra, Txèquia, Universitat Carolina de Praga, Valor veritable, 1781, 18 de desembre, 1800, 1804, ..., 1810, 1817, 1819, 1848, 5 d'octubre. Ampliar l'índex (5 més) »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Nou!!: Bernard Bolzano і Abstracció (filosofia) · Veure més »
American Mathematical Monthly
El American Mathematical Monthly, en català: Mensual Americà de Matemàtiques, és una revista matemàtica fundada el 1894 per Benjamin Finkel.
Nou!!: Bernard Bolzano і American Mathematical Monthly · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Bernard Bolzano і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Augustin Louis Cauchy
,() fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.
Nou!!: Bernard Bolzano і Augustin Louis Cauchy · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Bernard Bolzano і Bohèmia · Veure més »
Carl Benjamin Boyer
va ser un historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Nou!!: Bernard Bolzano і Carl Benjamin Boyer · Veure més »
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Nou!!: Bernard Bolzano і Carl Friedrich Gauß · Veure més »
Charles Sanders Peirce
Charles Sanders Peirce (pronunciat /pɜːrs/, Cambridge, Massachusetts, 10 de setembre de 1839 – Milford, Pennsilvània, 19 d'abril de 1914) va ser un filòsof, lògic i científic estatunidenc.
Nou!!: Bernard Bolzano і Charles Sanders Peirce · Veure més »
Conseqüència
La conseqüència, fonamental a la lògica, és la relació que hi ha entre un conjunt de proposicions (premisses) i una altra proposició darrera (conclusió) quan aquesta "se segueix" de les primeres.
Nou!!: Bernard Bolzano і Conseqüència · Veure més »
Doctorat
El doctorat és el programa màxim d'educació superior de moltes universitats.
Nou!!: Bernard Bolzano і Doctorat · Veure més »
Edmund Husserl
Edmund Husserl (Prossnitz, Moràvia, Imperi austríac, 1859 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 1938) fou un filòsof alemany d'origen jueu.
Nou!!: Bernard Bolzano і Edmund Husserl · Veure més »
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Nou!!: Bernard Bolzano і Epistemologia · Veure més »
Espai complet
Dins l'entorn de l'anàlisi matemàtica un espai mètric (X, d) es diu que és complet si tota successió de Cauchy convergeix, és a dir, hi ha un element de l'espai que és el límit de la successió.
Nou!!: Bernard Bolzano і Espai complet · Veure més »
Fenomenologia
Edmund Husserl (1859-1938). La fenomenologia (del grec antic φαινόμενoν, 'el que es mostra' i λογος, 'estudi') és una branca de la filosofia que tracta dels fenomens com a continguts de consciència.
Nou!!: Bernard Bolzano і Fenomenologia · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Bernard Bolzano і Filòsof · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Bernard Bolzano і Filosofia · Veure més »
Filosofia analítica
La filosofia analítica és un corrent filosòfic dominant durant el, que va centrar l'atenció en la lògica matemàtica, l'anàlisi del llenguatge, i en general, la identificació amb la concepció científica de la natura.
Nou!!: Bernard Bolzano і Filosofia analítica · Veure més »
Franz Brentano
fou un influent filòsof i psicòleg alemany, a més a més fou sacerdot catòlic.
Nou!!: Bernard Bolzano і Franz Brentano · Veure més »
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Nou!!: Bernard Bolzano і Georg Cantor · Veure més »
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Nou!!: Bernard Bolzano і Georg Wilhelm Friedrich Hegel · Veure més »
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Nou!!: Bernard Bolzano і Gottfried Wilhelm Leibniz · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Bernard Bolzano і Heretgia · Veure més »
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Nou!!: Bernard Bolzano і Idea · Veure més »
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Nou!!: Bernard Bolzano і Immanuel Kant · Veure més »
Imperi Austríac
LImperi Austríac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominació austríaca.
Nou!!: Bernard Bolzano і Imperi Austríac · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Bernard Bolzano і Infinit · Veure més »
Julius Wilhelm Richard Dedekind
va ser un matemàtic alemany que va exercir una forta influència en els matemàtics posteriors, sobretot en el camp de la teoria de nombres, l'àlgebra abstracta (particularment la teoria dels anells) i els fonaments axiomàtics de l'aritmètica.
Nou!!: Bernard Bolzano і Julius Wilhelm Richard Dedekind · Veure més »
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Nou!!: Bernard Bolzano і Karl Weierstrass · Veure més »
Kazimierz Twardowski
va ser un filòsof, psicòleg i lògic polonès.
Nou!!: Bernard Bolzano і Kazimierz Twardowski · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Bernard Bolzano і Límit · Veure més »
Matemàtic
Leonhard Euler (1707-1783) és àmpliament considerat un dels matemàtics més importants de la història. Representació anacrònica d'Hipàcia en el mural feminista de Gandia Un/a matemàtic/a és una persona l'àrea primària d'estudi i investigació de la qual és la matemàtica.
Nou!!: Bernard Bolzano і Matemàtic · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Bernard Bolzano і Matemàtiques · Veure més »
Mètodes infinitesimals
Els mètodes infinitesimals són una classe específica de problemes que requereixen la recerca dels passos del límit, els processos infinits i la continuïtat per tal de trobar la solució.
Nou!!: Bernard Bolzano і Mètodes infinitesimals · Veure més »
Noümen
El noümen (del grec "νοούμενoν" "noúmenon", "el que és pensat" o "el que es pretén dir") en la filosofia d'Immanuel Kant, és un terme que s'introdueix per referir-se a un objecte no fenomènic, és a dir, que no pertany a una intuïció sensible, sinó a una intuïció intel·lectual o suprasensible, la idea en si.
Nou!!: Bernard Bolzano і Noümen · Veure més »
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Nou!!: Bernard Bolzano і Nombre · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Bernard Bolzano і Nombre real · Veure més »
Otto Stolz
Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matemàtic austríac.
Nou!!: Bernard Bolzano і Otto Stolz · Veure més »
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Nou!!: Bernard Bolzano і Praga · Veure més »
Proposició (lògica)
Una proposició és un conjunt de paraules amb sentit, si bé el terme al·ludeix a realitats diferents segons l'escola d'estudiosos que se segueixi.
Nou!!: Bernard Bolzano і Proposició (lògica) · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Bernard Bolzano і Teologia · Veure més »
Teorema de Bolzano-Weierstrass
En anàlisi real, el teorema de Bolzano-Weierstrass és un important teorema que afirma que tota successió fitada de nombres reals conté alguna successió parcial convergent.
Nou!!: Bernard Bolzano і Teorema de Bolzano-Weierstrass · Veure més »
Teorema del valor intermedi
Teorema del valor intermedi En matemàtiques el teorema del valor intermedi estableix que si la funció y.
Nou!!: Bernard Bolzano і Teorema del valor intermedi · Veure més »
Teorema fonamental de l'àlgebra
El teorema fonamental de l'àlgebra estableix que un polinomi en una variable, no constant i amb coeficients complexos; té tantes arrels com indica el seu grau, comptant les arrels amb les seves multiplicitats.
Nou!!: Bernard Bolzano і Teorema fonamental de l'àlgebra · Veure més »
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Nou!!: Bernard Bolzano і Txèquia · Veure més »
Universitat Carolina de Praga
La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.
Nou!!: Bernard Bolzano і Universitat Carolina de Praga · Veure més »
Valor veritable
En lògica, un valor veritable és un valor que indica en quina mesura una declaració és veritat.
Nou!!: Bernard Bolzano і Valor veritable · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Bernard Bolzano і 1781 · Veure més »
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernard Bolzano і 18 de desembre · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Bernard Bolzano і 1800 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bernard Bolzano і 1804 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Bernard Bolzano і 1810 · Veure més »
1817
Sense descripció.
Nou!!: Bernard Bolzano і 1817 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Bernard Bolzano і 1819 · Veure més »
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Nou!!: Bernard Bolzano і 1848 · Veure més »
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Bernard Bolzano і 5 d'octubre · Veure més »
