Taula de continguts
29 les relacions: Anàlisi matemàtica, Bolzano, Christian Andreas Doppler, Cronologia de la intel·ligència artificial, Dècada del 1830, Espai vectorial, Filosofia de les matemàtiques, Georg Cantor, Història del càlcul, Karel Rychlík, Karl Weierstrass, Lògica clàssica, Llista cronològica de filòsofs occidentals, Matemàtiques, Nombre hiperreal, Otto Stolz, Paradoxa de les rodes d'Aristòtil, Portada/efemèride desembre 18, Praga, Teorema de Bolzano-Weierstrass, Teorema de Heine-Borel, Teorema de la corba de Jordan, Teorema del valor intermedi, Teoria d'equacions, Universitat Carolina de Praga, ZFC, 18 de desembre, 1848, 5 d'octubre.
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Bernard Bolzano і Anàlisi matemàtica
Bolzano
* Toponímia.
Veure Bernard Bolzano і Bolzano
Christian Andreas Doppler
Christian Andreas Doppler (Salzburg, 29 de novembre de 1803 - Venècia, 17 de març de 1853), va ser un matemàtic i físic austríac.
Veure Bernard Bolzano і Christian Andreas Doppler
Cronologia de la intel·ligència artificial
Esquematització del prompting en IA Aquesta és una cronologia de la intel·ligència artificial, de vegades anomenada alternativament intel·ligència sintètica, amb la seva evolució al llarg dels segles.
Veure Bernard Bolzano і Cronologia de la intel·ligència artificial
Dècada del 1830
Formalment, la dècada del 1830 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1830 fins al 31 de desembre de 1839.
Veure Bernard Bolzano і Dècada del 1830
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Bernard Bolzano і Espai vectorial
Filosofia de les matemàtiques
La filosofia de les matemàtiques és una branca de la filosofia.
Veure Bernard Bolzano і Filosofia de les matemàtiques
Georg Cantor
Georg Ferdinand Ludwig Philipp Cantor (Sant Petersburg, 3 de març de 1845 - Halle, 6 de gener de 1918) fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna.
Veure Bernard Bolzano і Georg Cantor
Història del càlcul
El càlcul, conegut als inicis de la seva història com a càlcul infinitesimal, és una disciplina matemàtica centrada en límits, continuïtat, derivades, integrals i sèries infinites.
Veure Bernard Bolzano і Història del càlcul
Karel Rychlík
va ser un matemàtic txec.
Veure Bernard Bolzano і Karel Rychlík
Karl Weierstrass
fou un matemàtic alemany, considerat el "pare de l'anàlisi matemàtica moderna".
Veure Bernard Bolzano і Karl Weierstrass
Lògica clàssica
La lògica clàssica o lògica estàndard és la classe de lògica intensament estudiada i més àmpliament utilitzada.
Veure Bernard Bolzano і Lògica clàssica
Llista cronològica de filòsofs occidentals
En aquesta llista cronològica de filòsofs occidentals s'hi inclouen personatges que, tot i no ser considerats purament com a filòsofs, han influït de manera important en el pensament occidental.
Veure Bernard Bolzano і Llista cronològica de filòsofs occidentals
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Bernard Bolzano і Matemàtiques
Nombre hiperreal
395x395px En matemàtiques, el conjunt dels nombres hiperreals constitueix una extensió ^*\mathbb R dels nombres reals usuals, permetent donar un sentit rigorós a les nocions de quantitat infinitament petita o infinitament gran.
Veure Bernard Bolzano і Nombre hiperreal
Otto Stolz
Otto Stolz (Hall in Tirol, 3 de juliol de 1842 - Innsbruck, 23 de novembre de 1905) fou un matemàtic austríac.
Veure Bernard Bolzano і Otto Stolz
Paradoxa de les rodes d'Aristòtil
Les línies discontínues mostren que les distàncies d'ambdues circumferències són la mateixa, però també és evident que una circumferència és més petita que l'altra. Llavors, on és l'explicació? La paradoxa de les rodes d'Aristòtil és una paradoxa o problema que apareix en l'obra grega Mecànica tradicionalment atribuïda a Aristòtil.
Veure Bernard Bolzano і Paradoxa de les rodes d'Aristòtil
Portada/efemèride desembre 18
18.
Veure Bernard Bolzano і Portada/efemèride desembre 18
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Bernard Bolzano і Praga
Teorema de Bolzano-Weierstrass
En anàlisi real, el teorema de Bolzano-Weierstrass és un important teorema que afirma que tota successió fitada de nombres reals conté alguna successió parcial convergent.
Veure Bernard Bolzano і Teorema de Bolzano-Weierstrass
Teorema de Heine-Borel
En matemàtiques, el teorema de Heine-Borel també anomenat teorema de Borel-Lebesgue estableix que un subconjunt de \mathbb^n és tancat i acotat si i només si és compacte, és a dir si tot recobriment admet un subrecobriment finit.
Veure Bernard Bolzano і Teorema de Heine-Borel
Teorema de la corba de Jordan
Il·lustració del teorema de la corba de Jordan. La corba de Jordan (representada en color negre) divideix el pla en una regió "interior" (color blau clar) i una regió "exterior" (color rosa). En topologia, una corba de Jordan és un llaç continu, que no s'interseca amb ell mateix, del pla; hom també en diu corba tancada simple.
Veure Bernard Bolzano і Teorema de la corba de Jordan
Teorema del valor intermedi
Teorema del valor intermedi En matemàtiques el teorema del valor intermedi estableix que si la funció y.
Veure Bernard Bolzano і Teorema del valor intermedi
Teoria d'equacions
Évariste Galois proposa una condició necessària i suficient per saber si una equació polinòmica és resoluble o no per àlgebra. Respon així a una qüestió central de la teoria sense resoldre des de feia mil·lennis. El seu mètode subministra resultats innovadors i és l'origen de noves branques de l'àlgebra, que superen el marc de la teoria d'equacions.
Veure Bernard Bolzano і Teoria d'equacions
Universitat Carolina de Praga
La Universitat Carolina de Praga (Univerzita Karlova v Praze en txec) és una universitat situada a la ciutat de Praga, a la República Txeca.
Veure Bernard Bolzano і Universitat Carolina de Praga
ZFC
La Teoria de conjunts de Zermelo-Fraenkel (ZFC) és el conjunt d'axiomes canònic de la teoria de conjunts.
Veure Bernard Bolzano і ZFC
18 de desembre
El 18 de desembre és el tres-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Bernard Bolzano і 18 de desembre
1848
s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.
Veure Bernard Bolzano і 1848
5 d'octubre
El 5 d'octubre és el dos-cents setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Bernard Bolzano і 5 d'octubre