Obrir a Google MapsTaula de continguts
130 les relacions: Agustí Radas, Alonso de Calatayud, Aragó, Arran, Artilleria, Álvaro Suárez de Quiñones, Baluard, Barcelona, Batalla de Cambrils, Batalla de Constantí, Batalla de Martorell (1641), Batalló, Batlle (antic règim), Bàrcino, Bernard du Plessis-Besançon, Cambrils, Canó, Capità, Carlo Maria Caracciolo, Castell de Montjuïc, Catalunya, Cavall, Chieri, Coll de Balaguer, Collserola, Companyia militar, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Coronela de Barcelona, Corpus de Sang, Creu Coberta (Barcelona), Cuir, Cuirasser, Dalmau de Queralt i de Codina, Dídac Montfar Sorts i Cellers, Deserció, Diàmetre, Diego de Villalba y Toledo, Domingo de Moradell, El Gòtic, El Perelló, El Raval, Església dels Sants Just i Pastor, Europa, Far, Federico Colonna, Felip IV de Castella, Felipe de Gante y Merode, Fernando Enríquez de Ribera el jove, Filippo Filangieri, ... Ampliar l'índex (80 més) »
- Batalles de la Guerra dels Segadors
Agustí Radas
Agustí Radas fou un militar català del.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Agustí Radas
Alonso de Calatayud
Alonso de Calatayud fou un militar espanyol del al servei de Felip IV de Castella.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Alonso de Calatayud
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Aragó
Arran
Arran és una organització política juvenil independentista i d'esquerres dels Països Catalans.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Arran
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Artilleria
Álvaro Suárez de Quiñones
Álvaro Suárez de Quiñones fou un militar espanyol del.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Álvaro Suárez de Quiñones
Baluard
Fortalesa de Bourtange en Groninga, Països Baixos. Fortalesa en forma pentagonal, mostra 5 bastions, un a cadascun dels seus angles Un dels bastions al castell de Copertino a Itàlia El baluard o bastió és un reducte fortificat que es projecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalesa, situat generalment en els cantons dels murs (anomenats murs de cortina), com punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Baluard
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Barcelona
Batalla de Cambrils
La Batalla de Cambrils de 1640 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Batalla de Cambrils
Batalla de Constantí
La Batalla de Constantí de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Batalla de Constantí
Batalla de Martorell (1641)
La Batalla de Martorell de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Batalla de Martorell (1641)
Batalló
El batalló és una unitat militar tàctica d'infanteria formada per la suma de 2 a 6 companyies, agrupant de 300 a 1.200 homes sota el comandament d'un tinent coronel.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Batalló
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Batlle (antic règim)
Bàrcino
Bàrcino (del llatí Barcino i aquest de l'ibèric baŕkeno) fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Bàrcino
Bernard du Plessis-Besançon
Bernard Du Plessis-Besançon (París, 1600 - Auxonne, Borgonya, 1670) va ser un diplomàtic i militar francès, al servei del rei Lluís XIII de França.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Bernard du Plessis-Besançon
Cambrils
Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Cambrils
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Canó
Capità
El capità Joseph Burnett (1941). Capità és un grau militar i policial, i també, en contextos determinats, el càrrec que ocupa aquell que el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Capità
Carlo Maria Caracciolo
Carlo Maria Caracciolo, duc de San Giorgio (1616 - Barcelona, 26 de gener de 1641) fou un militar del Regne de Nàpols.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Carlo Maria Caracciolo
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Castell de Montjuïc
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Catalunya
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Cavall
Chieri
Chieri (piemontès Cher) és un municipi italià, situat a la regió del Piemont i a la ciutat metropolitana de Torí.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Chieri
Coll de Balaguer
El coll de Balaguer és una collada del terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Coll de Balaguer
Collserola
La serra de Collserola, o simplement Collserola, és una de les serres de la Serralada Litoral Catalana.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Collserola
Companyia militar
La companyia és una unitat militar tàctica, operativa i administrativa bàsica dins els exèrcits de terra que sol agrupar de 2 a 6 seccions amb un total d'entre 75 i 200 homes, normalment està comandada per un capità o comandant.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Companyia militar
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Consell de Cent
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Conseller en cap de Barcelona
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Coronela de Barcelona
Corpus de Sang
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640, Corpus Christi, protagonitzat per un grup de segadors en el marc de descontentament generalitzat al Principat de Catalunya pels costos que estava ocasionant la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Corpus de Sang
Creu Coberta (Barcelona)
La Creu Coberta fou una creu de terme que es va situar en 1344 al coll dels Inforcats (posteriorment conegut com a turó de la Vinyeta), situat aproximadament a la confluència de les actuals avingudes Mistral i del Paral·lel de Barcelona.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Creu Coberta (Barcelona)
Cuir
Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Cuir
Cuirasser
Casc i cuirassa de '''cuirasser''' francès (1854), ambdós d'estil ben representatiu Els cuirassers eren soldats de cavalleria equipats amb cuirassa (d'on el nom), armes de foc i armes blanques.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Cuirasser
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Dalmau de Queralt i de Codina
Dídac Montfar Sorts i Cellers
Dídac Montfar Sorts i Cellers (Barcelona, 1600 - Terrassa, 1652) fou un historiador català.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Dídac Montfar Sorts i Cellers
Deserció
La deserció és l'abandonament del deure en una declaració de guerra, en una batalla o de la tasca assignada en una retirada, setge, invasió, incursió per part de l'enemic, una emboscada o un swarming.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Deserció
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Diàmetre
Diego de Villalba y Toledo
Diego de Villalba y Toledo Salamanca, fou un militar espanyol del al servei de Felip IV de Castella, general d'artillería, Cavaller de l'Orde de Sant Jaume, senyor de Santa Cruz de Pinares i majordom de Joan Josep d'Àustria.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Diego de Villalba y Toledo
Domingo de Moradell
Domingo de Moradell Donzell fou un militar barceloní del.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Domingo de Moradell
El Gòtic
Basílica de la Mercè. Casa de la Ciutat, seu de l'Ajuntament de Barcelona. El Gòtic, també conegut com el Barri Gòtic, és un dels quatre barris que formen el districte de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і El Gòtic
El Perelló
El Perelló, antigament anomenat la Font del Perelló, és un municipi de la comarca del Baix Ebre.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і El Perelló
El Raval
Situació del Raval a Barcelona carrer de l'Hospital. A la dreta l'edifici de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona La recuperació del nom «Raval» als anys 1980, coincideix amb la voluntat política de recuperació del barri, bandejant el nom de «Barri Xinès».
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і El Raval
Església dels Sants Just i Pastor
L'església dels Sants Just i Pastor és un temple gòtic situat a la plaça del mateix nom del Barri Gòtic de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de monument històric el juny del 2012 pels seus valors històrics singulars i excepcionals.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Església dels Sants Just i Pastor
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Europa
Far
Far de punta Moscarté, a l'Illa d'Eivissa Far de la fi del món a Ushuaia, Argentina El Far de Pilsum (Krummhörn, Alemanya) El far consisteix en una edificació en forma de torre amb un aparell lluminós a la part més alta que emet senyals de llum, per mitjà d'un conjunt de llums i lents en un interval de temps determinat.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Far
Federico Colonna
Federico Colonna (Nàpols, 1601 - Tarragona, 25 de setembre de 1641), príncep de Colonna i Pietrapersia, fou un polític i militar napolità que va lluitar al servei de les Espanyes.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Federico Colonna
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Felip IV de Castella
Felipe de Gante y Merode
Felipe de Gante y Merode, comte d'Isinguien.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Felipe de Gante y Merode
Fernando Enríquez de Ribera el jove
Fernando Enríquez de Ribera fou un militar espanyol del al servei de Felip IV de Castella.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Fernando Enríquez de Ribera el jove
Filippo Filangieri
Filippo Filangieri i del Tufo (Nàpols c.1600) fou un militar hispànic d'origen napolità.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Filippo Filangieri
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і França
Francesc de Cabanyes
Francesc de Cabanyes, nascut a Badalona, creà el cos dels Miquelets el 1640 durant la Guerra dels Segadors per ordre de Pau Claris amb l'objectiu de frenar la invasió castellana de Felip IV amb el nom de Companyia d'Almogàvers.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Francesc de Cabanyes
Francesc de Tamarit
Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Francesc de Tamarit
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes
Francesc Joan de Vergós i de Sorribes va ser un polític català nascut a Barcelona l'any 1570.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Francesc Joan de Vergós i de Sorribes
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Francisco Franco Bahamonde
Garrot vil
Execució amb el garrot a les Filipines el 1901. El garrot és un instrument utilitzat per executar els condemnats a mort.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Garrot vil
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Gaspar de Guzmán y Pimentel
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Generalitat de Catalunya
George Stuart
George Stuart (Londres, 17 de juliol de 1618 - 23 d'octubre de 1642) fou un noble, senyor d'Aubigny i militar anglès.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і George Stuart
Gerolamo Maria Caracciolo
Gerolamo Maria Caracciolo (Segle XVII) marquès de Torrecuso, fou un militar del Regne de Nàpols.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Gerolamo Maria Caracciolo
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Gremi
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Guerra Civil espanyola
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Guerra dels Segadors
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Guerra dels Trenta Anys
Henri Robert de Serignan
Henri Robert de Serignan (1575 - 7 de novembre de 1652) comte de Braine i baró de Serinhan, fou un noble i militar francès Casat el 1607 amb Marguerite d'Autun, que va morir el 1616, amb qui va tenir quatre fills: Robert, Marie-Charlotte, Henriette i Louise.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Henri Robert de Serignan
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Imperi Romà
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Irlanda
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Itàlia
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Jaume el Conqueridor
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Joan Pere Fontanella
Josep d'Ardena
Josep d'Ardena i de Sabastida (Darnius, 1611 - Rosselló, 1677) fou un militar i polític català.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Josep d'Ardena
Josep de Margarit i de Biure
Josep de Margarit i de Biure (la Bisbal d'Empordà, 10 de febrer de 1602 – castell de Sant Martí de Toques, 17 de juliol de 1685), marquès d'Aguilar, va ser governador de Catalunya i cap de les milícies de la Generalitat durant la Guerra dels Segadors.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Josep de Margarit i de Biure
Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa
Josep Galceran de Pinós (Pinós-Santcliment) i de Perapertusa (Barcelona, ~1617 - Barcelona 1680), va ser un noble i polític català.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa
Jurat popular
El jurat popular és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Jurat popular
L'Hospitalet de l'Infant
L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і L'Hospitalet de l'Infant
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Llista de comtes de Barcelona
Llobregat
El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Llobregat
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Lloctinent de Catalunya
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Lluís XIII de França
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Madrid
Manuel d'Aux Borrellas
Manuel d'Aux Borrellas (Perpinyà, ? — Nils, 25 de juny del 1665) fou un cap militar de cavalleria catalana que desenvolupà la seva carrera a la guerra dels Segadors.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Manuel d'Aux Borrellas
Martí Marcó i Bardella
fou un militant de l'Esquerra Independentista que va formar part del primer escamot de Terra Lliure.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Martí Marcó i Bardella
Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Martorell
Miquel de Torrelles i Sentmenat
Miguel de Torrelles i Sentmenat fou Gran Prior de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Miquel de Torrelles i Sentmenat
Miquelet
Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Miquelet
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Monarquia d'Espanya
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Montjuïc (Barcelona)
Montserrat
Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya, situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Montserrat
Moral (ciència militar)
Un soldat alemany desmoralitzat es rendeix a l'Exèrcit Roig durant la Batalla de Moscou. La moral és l'estat mental d'un soldat que l'encoratja o l'hi impedeix dur a terme els seus objectius durant un conflicte armat.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Moral (ciència militar)
Mosqueter de la Guàrdia
c. 1672 Els Mosqueters de la Guàrdia (en francès Mousquetaires de la Garde), també anomenats mosqueters negres i mosqueters grisos, van ser una companyia de combat de la branca militar de la Maison du Roi, la casa reial de la monarquia francesa.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Mosqueter de la Guàrdia
Muralla romana de Barcelona
La Muralla romana de Barcelona és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Muralla romana de Barcelona
Museu Etnològic i de Cultures del Món
El Museu Etnològic i de Cultures del Món (MUEC) és un museu situat a la ciutat de Barcelona que té com objectiu preservar i difondre la diversitat cultural, reflexionant sobre canvis i conflictes de la societat per esdevenir un Museu Social.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Museu Etnològic i de Cultures del Món
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Orde dels Frares Menors Caputxins
L'Orde dels Frares Menors Caputxins, en llatí Ordo Fratrum Minorum Capuccinorum, és un orde religiós, orde mendicant nascut com a branca de l'orde dels franciscans i integrat avui a la família franciscana.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Orde dels Frares Menors Caputxins
Pacte de Ceret
El Pacte de Ceret fou un tractat entre el Principat de Catalunya i el Regne de França.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Pacte de Ceret
Palauet Albéniz
El Palauet Albéniz o Pavelló Reial de Montjuïc és un palau construït el primer quart del, situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, prop de l'Estadi.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Palauet Albéniz
Pandolfo Reschi
batalla de Montjuïc de 1641 per Pandolfo Reschi Pandolfo Reschi (Danzig, 1643-1699) fou un pintor polonès que va exercir a Itàlia.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Pandolfo Reschi
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Pau Claris i Casademunt
Pedro de La Saca
Pedro de La Saca fou un militar espanyol del al servei de Felip IV de Castella.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Pedro de La Saca
Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Escut del marquesat de los Vélez Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, cinquè marquès de los Vélez, i gran d'Espanya (Mula, Múrcia, 1602 - Palerm, Sicília, 1647).
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens
Philippe de La Mothe-Houdancourt
Philippe, comte de la Mothe-Houdancourt (1605 - 24 de març del 1657), va ser un militar francès, duc de Cardona, mariscal de França i virrei de Catalunya, que lluità a la Guerra dels Segadors i en diversos escenaris de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Philippe de La Mothe-Houdancourt
Policarp d'Esmirna
Policarp d'Esmirna (Àsia Menor, ca. 80 - Esmirna, ca. 166) fou un escriptor grec cristià del.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Policarp d'Esmirna
Princeps namque
Compilació dels usatges de 1413. El Decret de Nova Planta va derogar la institució del ''princeps namque''. Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Princeps namque
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Principat de Catalunya
Regiment
El regiment és una unitat militar dins els exèrcits de terra i està format per la suma de 2 o més batallons sota el comandament d'un coronel.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Regiment
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Regne de França
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і República Catalana
Roger de Bossost
Roger de Bossost, senyor d'Espenan, fou un militar francès del, comandant del castell de Salses durant la breu ocupació francesa entre el setge de 1639 i el setge de 1640.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Roger de Bossost
Santa Madrona
* Santa Madrona de Tessalònica (Salònica, Grècia, final del - ~300), màrtir cristiana occida durant les persecucions de Dioclecià.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Santa Madrona
Sants
Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Sants
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Tarragona
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Terç
Terç de Barcelona
* Terç de Barcelona de Francesc Granollachs i de Millàs.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Terç de Barcelona
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Tortosa
Unió d'armes
Unió d'Armes del comte-duc d'Olivares 1626 Retrat de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de 1626 pel comte-duc d'Olivares, primer ministre de Felip IV de Castella i III d'Aragó, amb la finalitat de fer contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Unió d'armes
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Usatges de Barcelona
Vidre
Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і Vidre
1640
;Països Catalans.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 1640
1641
;Països Catalans.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 1641
17 de gener
El 17 de gener és el dissetè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 17 de gener
1854
;Països Catalans.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 1854
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 20 d'octubre
22 de maig
El 22 de maig és el cent quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 22 de maig
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 23 de gener
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 26 de gener
27 de març
El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 27 de març
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 7 de juny
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 7 de setembre
8 de desembre
El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Batalla de Montjuïc (1641) і 8 de desembre
Vegeu també
Batalles de la Guerra dels Segadors
- Batalla de Cambrils
- Batalla de Lleida (1642)
- Batalla de Martorell (1641)
- Batalla de Montjuïc (1641)
- Batalla de Montmeló
- Batalla naval de Barcelona (1642)
- Primera batalla naval de Tarragona
- Setge de Barcelona (1651-1652)
- Setge de Lleida (1644)
- Setge de Perpinyà (1642)