Taula de continguts
224 les relacions: Abazu, Accad, Accadi, Adadnirari I, Adadnirari II, Adadnirari III, Adadsalulu, Adamu, Adasi, Adiabene, Aixaridapal-Ekur, Aixurbelkala, Aixurbelnixeixu, Aixurdan I, Aixurdan II, Aixurdan III, Aixuretililani, Aixurnadinahhe I, Aixurnadinahhe II, Aixurnadinapli, Aixurnirari I, Aixurnirari II, Aixurnirari III, Aixurnirari IV, Aixurnirari V, Aixurrabi I, Aixurrabi II, Aixurreixixi I, Aixurreixixi II, Aixurrimnixeixu, Aixurubal·lit I, Aixurubal·lit II, Aixurxaduni, Akhlamu, Akiya, Alalakh, Aminu, Amorrites, Arameu, Arbela, Arikdenili, Arpachiyah, Arpad, Art assiri, Art mesopotàmic, Asinum, Assarhaddon, Asshur, Assiriologia, Assiris, ... Ampliar l'índex (174 més) »
- Civilitzacions de l'Orient Pròxim i Mitjà
- Segle IX aC
- Segle VII aC
- Segle VIII aC
Abazu
Abazu (en accadi 𒀊𒀀𒍪, transliterat Ab-a-zu) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el tretzè entre els "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.
Veure Assíria і Abazu
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Veure Assíria і Accad
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Veure Assíria і Accadi
Adadnirari I
Adadnirari I o Adad-nirari I va ser rei d'Assíria possiblement des dels anys 1300 aC/1290 aC als 1270 aC/1260 aC en un regnat de prop de 30 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Adadnirari I
Adadnirari II
Assíria a l'inici del regnat d'Adadnirari II Assíria al final del regnat d'Adadnirari II Adadnirari II o Adad-nirari II va ser rei d'Assíria del 912 al 891 aC.
Veure Assíria і Adadnirari II
Adadnirari III
Adadnirari III o Adad-nirari III va ser rei d'Assíria, fill i successor de Xamxi-Adad V. Va regnar durant 28 anys, del 811 al 783 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat.
Veure Assíria і Adadnirari III
Adadsalulu
Adadsalulu fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Veure Assíria і Adadsalulu
Adamu
Adamu fou un primerenc rei assiri, i apareix com el segon entre els "disset reis que vivien en tendes de campanya" dins de les Cròniques de Mesopotàmia.
Veure Assíria і Adamu
Adasi
Adasi fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Veure Assíria і Adasi
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Veure Assíria і Adiabene
Aixaridapal-Ekur
Aixaridapal-Ekur o Ašared-apil-ekur va ser rei d'Assíria cap als anys 1076 aC-1074 aC.
Veure Assíria і Aixaridapal-Ekur
Aixurbelkala
Aixurbelkala o Aššur-bel-kala ("el déu Aššur és el senyor de totes les coses") va ser rei d'Assíria de potser el 1074 aC al 1056 aC.
Veure Assíria і Aixurbelkala
Aixurbelnixeixu
Aixurbelnixeixu o Aššur-bel-nišešu va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurbelnixeixu
Aixurdan I
Aixurdan I o Aššur-dan I va ser rei d'Assíria des potser el 1179 fins al 1133 aC.
Veure Assíria і Aixurdan I
Aixurdan II
Aixurdan II o Aššur-dan II va ser rei d'Assíria, aproximadament entre el 935 aC i el 912 aC amb un regnat de 23 anys.
Veure Assíria і Aixurdan II
Aixurdan III
Aixurdan III o Aššurdān III va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurdan III
Aixuretililani
Aixuretililani o Aixur-etil-ilani (nom complet Aixur-etil-ili-ukinni) fou rei d'Assíria vers (630 aC - 627 aC).
Veure Assíria і Aixuretililani
Aixurnadinahhe I
Aixurnadinahhe I o Aššur-nadin-ahhe I va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurnadinahhe I
Aixurnadinahhe II
Aixurnadinahhe II o Aššur-nadin-ahhe II ("el deu Asshur ha tingut un germà, en accadi) va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurnadinahhe II
Aixurnadinapli
Aixurnadinapli o Aššur-nadin-apli (El deu Aixur ha donat un fill) va ser rei d'Assíria potser entre els anys 1196 aC i 1193 aC.
Veure Assíria і Aixurnadinapli
Aixurnirari I
Aixurnirari I o Aššur-nirari I va ser rei d'Assíria potser entre ela anys 1545 aC i 1520 aC.
Veure Assíria і Aixurnirari I
Aixurnirari II
Aixurnirari II o Aššur-nirari II va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurnirari II
Aixurnirari III
Aixurnirari III o Aššur-nirari III va ser rei d'Assíria cap als anys 1193 aC - 1187 aC.
Veure Assíria і Aixurnirari III
Aixurnirari IV
Aixurnirari IV o Aššur-nirari IV va ser rei d'Assíria entre els anys 1019 aC i 1013 aC, aproximadament, segons la Llista dels reis d'Assíria, que diu que va regnar uns sis anys.
Veure Assíria і Aixurnirari IV
Aixurnirari V
Aixurnirari o Aššur-nirari V va ser rei d'Assíria del 755 aC al 745 aC.
Veure Assíria і Aixurnirari V
Aixurrabi I
Aixurrabi I o Aššur-rabi I va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurrabi I
Aixurrabi II
Aixurrabi II o Aššur-rabi II va ser un rei d'Assíria, un dels que més anys va governar, amb un regnat estimat en 41 anys entre 1013 aC i 972 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurrabi II
Aixurreixixi I
Assíria durant el govern d'Ashurreshishi Aixurreixixi I o Aššur-reš-iši I va ser rei d'Assíria segurament entre el 1132 aC i el 1116 aC.
Veure Assíria і Aixurreixixi I
Aixurreixixi II
Aixurreixixi II o Aššur-reš-iši II va ser rei d'Assíria segurament entre els anys 972 aC i 967 aC.
Veure Assíria і Aixurreixixi II
Aixurrimnixeixu
Aixurrimnixeixu o Aššur-rim-nišešu va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurrimnixeixu
Aixurubal·lit I
Aixurubal·lit I o Aššur-uballiṭ I (en accadi "El deu Aixur ha donat la vida") va ser rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Aixurubal·lit I
Aixurubal·lit II
Aixurubal·lit II (Aššur-uballiṭ II) fou el darrer rei d'Assíria del 612 al 609 aC regnant amb capital a Haran.
Veure Assíria і Aixurubal·lit II
Aixurxaduni
Aixurxaduni o Aššur-šadûni va ser un rei d'Assíria que va governar només durant un mes, cap a l'any 1475 aC o 1470 aC.
Veure Assíria і Aixurxaduni
Akhlamu
Akhlamu (en escriptura cuneïforme Aḫlamū, literalment 'els companys') eren grups semites seminòmades establerts a l'alta Mesopotàmia.
Veure Assíria і Akhlamu
Akiya
Akiya (en accadi 𒆠𒅀, transliterat A-ki-ia) va ser rei d'Assur, segon successor de Sulili (que podria ser el seu avi) i successor de Kikkiya (possiblement el seu pare), segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Akiya
Alalakh
Alalakh (hitita: Alalaḫ) és el nom d'una antiga ciutat estat prop de la moderna Antioquia, a la vall d'Amuq, a la província turca d'Hatay.
Veure Assíria і Alalakh
Aminu
Aminu (en accadi: 𒀀𒈪𒉡, transliterat A-mi-nu) va ser el vint-i-sisè rei d'Assíria segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Aminu
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Veure Assíria і Amorrites
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Assíria і Arameu
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Assíria і Arbela
Arikdenili
Arikdenili o Ārik-dēn-ili va ser rei d'Assíria potser entre els anys 1320 aC/1310 aC i 1300 aC/1290 aC.
Veure Assíria і Arikdenili
Arpachiyah
Mapa de les cultures de Mesopotàmia incloent situació d'Arpachiya Tell Arpachiyah és un lloc arqueologic prop de Mosul a la governació de Nínive a l'Iraq a uns 6 km de l'antiga Nínive.
Veure Assíria і Arpachiyah
Arpad
Arpad va ser una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.
Veure Assíria і Arpad
Art assiri
-, París, Museu del Louvre L'Art assiri es va estendre en tres fases històriques: el període Paleoassiri o l'Imperi Antic (del 1950 aC fins al 1365 a. C.), incloent el període de submissió al poder babiloni, a l'edat mitjana o l'Imperi Mitjà (de 1365 aC a 932 aC) i el període Neoassiri o imperi nou (de 932 aC a 612 aC).
Veure Assíria і Art assiri
Art mesopotàmic
Tauleta de comptabilitat de cap a 2040 aC. d'Ur. Estàtua sedent del príncep Gudea obra sumèria de diorita de Gudea, príncep de Lagash, de cap a 2.120 aC. Lart de Mesopotàmia s'origina des de l'edat de Bronze a les cultures de Sumer, Imperis Accadi Babiloni i Assiri.
Veure Assíria і Art mesopotàmic
Asinum
Asinum va ser rei d'Assíria cap a l'any 1730 aC.
Veure Assíria і Asinum
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Veure Assíria і Assarhaddon
Asshur
Segell cilíndric i la seva impressió, representant una escena mitològica: Asshur atacant un monstre és aclamat per una deessa. Segles IX-VIII aC Assur o Asshur és la divinitat tutelar de la ciutat d'Assur, i d'Assíria.
Veure Assíria і Asshur
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Veure Assíria і Assiriologia
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Veure Assíria і Assiris
Assur
Assur fou l'antiga capital d'Assíria i la que va donar nom al seu poble.
Veure Assíria і Assur
Assuraplaidin
Assuraplaidin fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Veure Assíria і Assuraplaidin
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Veure Assíria і Assurbanipal
Assurdugul
Assurdugul o Aššūr-dugul va ser un rei d'Assíria del confús període històric que anava entre els anys 1730/1720 aC i 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es van disputar el poder a Assur.
Veure Assíria і Assurdugul
Assurnasirpal I
Assurnasirpal I o Aššur-nāṣir-apli I (que vol dir: " Asshur protegeix al seu fill") va ser rei d'Assíria entre els anys 1050 aC i 1031 aC aproximadament.
Veure Assíria і Assurnasirpal I
Assurnasirpal II
Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.
Veure Assíria і Assurnasirpal II
Azarah
Azarah (en accadi 𒀀𒍝𒊏𒄴, transliterat A-za-ra-aḫ) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el quinzè dels "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques, Va succeir a Belu i el va succeir Ushpia.
Veure Assíria і Azarah
Azarià
Segons la Bíblia, Azarià o Ozies (en hebreu עזיה בן-אמציה Uziyah ben Amatzyah) va ser el desè rei de Judà.
Veure Assíria і Azarià
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Assíria і Babilònia
Bandera d'Assíria
La bandera assíria fou establerta fou establerta en el 1974 en el sisè congrés de l'Assyrian Universal Alliance a Yonkers.
Veure Assíria і Bandera d'Assíria
Bazaia
Bazaia o Bāzāiu va ser el 52è rei d'Assíria segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Bazaia
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Assíria і Bíblia
Belu
Belu (en accadi 𒁁𒇻𒌑, transliterat Be-lu-ú) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el catorzè d'entre els "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.
Veure Assíria і Belu
Belubani
Belubani va ser rei d'Assíria entre els anys 1700 aC i 1692 aC aproximadament, fill i successor d'Adasi, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Belubani
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Veure Assíria і Carquemix
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Veure Assíria і Cassites
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Veure Assíria і Ciaxares de Mèdia
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Veure Assíria і Cimmeris
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Assíria і Damasc
Didanu
Didanu (en accadi: 𒁲𒁕𒀀𒉡, transliterat Di-da-a-nu) va ser un rei d'Assíria, un dels 17 reis que es relacionen a la Llista dels reis d'Assíria durant el Primer període.
Veure Assíria і Didanu
Dur Xarrukin
Dibuix del palau Brau alt amb cap humà Dur Xarrukin, a vegades també transcrit Dur Sharrukin o Dur-Sharrukin, fou una ciutat d'Assíria, efímera capital entre 707 o 706 aC i 705 aC.
Veure Assíria і Dur Xarrukin
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Veure Assíria і Edom
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Assíria і Egipte
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Veure Assíria і Eixnunna
Ekal·latum
Ekal·latum (en accadi 𒌷𒂍𒃲𒈨𒌍, transliterat URUE2.GAL.MEŠ, que significaria "els palaus") va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que existia cap a l'any 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eixnunna).
Veure Assíria і Ekal·latum
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Veure Assíria і Elam
Enlilkudurriusur
Enlilkudurriusur o Enlil-kudurrī-uṣur va ser rei d'Assíria cap als anys 1187 aC- i 1182 aC.
Veure Assíria і Enlilkudurriusur
Enlilnasir I
Enlilnasir I o Enlil-nasir I va ser un rei d'Assíria que va governar potser entre els anys 1500 aC i 1490/1485 aC, segons la cronologia mitjana.
Veure Assíria і Enlilnasir I
Enlilnasir II
Enlilnasir II o Enlil-nasir II va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Enlilnasir II
Enlilnirari
Enlilnirari o Enlil-nērāru va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Enlilnirari
Eriba-Adad I
Eriba-Adad I va ser un rei d'Assíria que va governar a la primera meitat del, potser del 1390 aC/1380 aC al 1370 aC/1360 aC, durant uns 25 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Eriba-Adad I
Eriba-Adad II
Eriba-Adad II va ser rei d'Assíria cap a l'any 1055 aC fins al 1054 aC.
Veure Assíria і Eriba-Adad II
Erixum I
Erixum I o Ērišum va ser rei d'Assur (Assíria) entre els anys 1906 aC i 1867 aC, segons diu la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Erixum I
Erixum II
Erixum II o Erišum II va ser un rei d'Assíria que hauria estat enderrocat per Xamxi-Adad I cap a l'any 1808 aC.
Veure Assíria і Erixum II
Erixum III
Erixum III o Erišum III va ser un rei d'Assíria que formava part de l'anomenada Dinastia d'Adasi.
Veure Assíria і Erixum III
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Assíria і Escites
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Assíria і Eufrates
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U.
Veure Assíria і Fenícia
Filisteu
Els filisteus (en hebreu: פלשתים felistim, en àrab: فلستيون falistiun) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'època de l'arribada de les tribus d'Israel.
Veure Assíria і Filisteu
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Veure Assíria і Gènesi
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Veure Assíria і Gentilici
Giges
Giges (grec antic: Γύγης), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.
Veure Assíria і Giges
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Veure Assíria і Gutis
Guzana
Guzana Guzana fou una ciutat aramea, capital del regne de Bit Bahiani.
Veure Assíria і Guzana
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Veure Assíria і Hama
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Veure Assíria і Hammurabi
Hanu (Assíria)
Hanu (en accadi: 𒄩𒉡𒌑, transliterat: Ḫa-nu-ú) va ser un rei d'Assíria, un dels disset reis que les Cròniques mesopotàmiques diuen que "vivien en tendes" i per tant eren nòmades.
Veure Assíria і Hanu (Assíria)
Harharu
Harharu o Kharkharu (en accadi: 𒄯𒄩𒊒, transliterat Ḫar-ḫa-ru) va ser un dels primers reis d'Assíria (el cinquè de la Llista dels reis) un dels setze esmentats com a caps tribals d'una tribu semítica nòmada "que vivia a la tenda".
Veure Assíria і Harharu
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Assíria і Harran
Harsu
Harsu (en accadi 𒄯𒍮, transliterat Ḫar.Zum) va ser un antic rei d'Assíria.
Veure Assíria і Harsu
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Assíria і Hitites
Ikunum
Ikunum (en accadi 𒄿𒆪𒉡, transliterat I-ku-nu) va ser rei d'Assur, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Ikunum
Ila-kabkabu
Ila-kabkabu (en accadi 𒀭𒆏𒅗𒁉, transliterat ILA-KAB-ka-bi) va ser un cap amorrita que figura a les Llistes dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Ila-kabkabu
Iluixuma
Iluixuma va ser rei d'Assur (Assíria) cap als anys 1945 aC i 1906 aC, segons la cronologia mitjana.
Veure Assíria і Iluixuma
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Veure Assíria і Imperi Hitita
Imsu
Imsu (en accadi 𒅎𒍮, transliterat Im-ZUM) va ser un antic rei d'Assíria, Apareix a la Llista dels reis d'Assíria com el setè dels "disset reis que vivien en tendes" segons la Crònica Mesopotàmica.
Veure Assíria і Imsu
Ipqi-Ixtar
Ibqi-Ixtar fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Veure Assíria і Ipqi-Ixtar
Iptar-Sin
Iptar-Sin o de vegades Entar-Sin, la lectura és incerta, va ser el cinquanta-unè rei d'Assíria segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Iptar-Sin
Isana
Isana fou una província d'Assíria de situació incerta.
Veure Assíria і Isana
Isauru
Isauru foren un poble nòmada emigrat suposadament des d'Aràbia a partir del segle XIV aC, possiblement una branca dels pobles anomenats més tard arameus.
Veure Assíria і Isauru
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Veure Assíria і Israel
Ixme-Dagan I
Ixme-Dagan I o Išme-Dagan va ser rei d'Ekal·latum.
Veure Assíria і Ixme-Dagan I
Ixme-Dagan II
Ixme-Dagan II o Išme-Dagān II va ser rei d'Assíria en un moment obscur de la història d'aquell país a inicis del.
Veure Assíria і Ixme-Dagan II
Jemdet Nasr
Períodes d'Uruk i Jemdet Nasr Figura trobada a Uruk del període Jemdet Nasr, proper al 3000 aC, avui al Louvre, París Jemdet Nasr és un jaciment arqueològic de l'Iraq, a la governació de Babil, al nord-est de Babilònia i de Kix i a l'est de Kutha.
Veure Assíria і Jemdet Nasr
Karum
Karum era el nom genèric dels establiments comercials assiris a l'Àsia Menor, en el territori que després seria conegut com a Capadòcia.
Veure Assíria і Karum
Kültepe
Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hitita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la província de Kayseri a la regió d'Anatòlia central de Turquia, a la conca del Kızılırmak.
Veure Assíria і Kültepe
Kedah
Kedah (Jawi:قدح, pop. 1,778,188) és un estat de Malàisia, localitzat al nord-oest de la Península de Malàisia.
Veure Assíria і Kedah
Khabur
El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.
Veure Assíria і Khabur
Khindanu
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Khindanu fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat de Khindanu (la Kindani o Khindani esmentada en la inscripció assíria dels annals d'Assurnasirpal II).
Veure Assíria і Khindanu
Kikkia
Kikkia o Kikkiya va ser rei d'Assur en època incerta però propera al 1900 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Kikkia
Kudmukhi
Kudmukhi, Kutmukhi o Kadmukhi (Kadmuhu) fou un estat tribal establert a la zona de la riba dreta del Tigris superior.
Veure Assíria і Kudmukhi
Lamassu
Lamassu, Museu del Louvre (París). Lamassu, Museu de Pèrgam (Berlín). Un lamassu, lama o bé lamma (en cuneïforme: 𒀭𒆗, an.kal; en sumeri: dlammař; en accadi: lamassu) és una divinitat de menor o diablessa del panteó sumeri.
Veure Assíria і Lamassu
Laqi
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Laqi (Laqu, Lakhi) fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat de Laqi segurament a la riba dreta de l'Eufrates.
Veure Assíria і Laqi
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Veure Assíria і Lídia
Libaia
Libaia va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Libaia
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Veure Assíria і Llac Urmia
Lul·laia
Lul·laia o Lul·laiju va ser un rei d'Assíria, usurpador, que va regnar uns sis anys, entre el 1621 aC i el 1616 aC (cronologia mitjana) o el 1599 aC i el 1594 aC (cronologia curta), en un període tranquil de la història d'Assíria.
Veure Assíria і Lul·laia
Lullubi
Els lullubi o potser lulubi van ser un grup de tribus que vivien al tercer mil·lenni aC.
Veure Assíria і Lullubi
Mandaru
Mandaru (en accadi 𒎙𒁕𒊒, transliterat Man-da-ru) va ser un antic rei d'Assíria.
Veure Assíria і Mandaru
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Veure Assíria і Mar Càspia
Mardukaplaiddina
Mardukaplaiddina o Marduk-apla-iddina va ser un rei cassita de Babilònia, fill i successor, cap a l'any 1170 aC de Melixiku.
Veure Assíria і Mardukaplaiddina
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Veure Assíria і Mari (Mesopotàmia)
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda.
Veure Assíria і Medes
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Assíria і Mesopotàmia
Mitanni
Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.
Veure Assíria і Mitanni
Mut-Aixkur
Mut-Aixkur o Mut-Aškur, va ser rei d'Assíria, fill i successor d'Ixme-Dagan I. No consta a la Llista dels reis d'Assíria, però sí en altres fonts.
Veure Assíria і Mut-Aixkur
Mutakkilnusku
Mutakkilnusku o Mutakkil-Nusku va ser rei d'Assíria de manera breu, potser l'any 1133 aC.
Veure Assíria і Mutakkilnusku
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Veure Assíria і Nabonassar
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Veure Assíria і Nabopolassar
Nabucodonosor I
Nabucodonosor I - també escrit Nabuconodosor, Nabukudirriusur o Nabushadrezzar fou rei de la II dinastia d'Isin a Babilònia vers el 1125-1103 aC.
Veure Assíria і Nabucodonosor I
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Veure Assíria і Nabucodonosor II
Nairi
Nairi era un país situat entorn del llac Van que va formar el nucli del que després seria el regne d'Urartu, i que cap al 1300 aC era una confederació governada per molts petits reis o prínceps.
Veure Assíria і Nairi
Naram-Sin
* Naram-Sin d'Accàdia, rei d'Accàdia vers 2190 – 2154 aC.
Veure Assíria і Naram-Sin
Nasir-Sin
Nasir-Sin (o Nasirsin) fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Veure Assíria і Nasir-Sin
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Veure Assíria і Nínive
Nimrud
Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin.
Veure Assíria і Nimrud
Ninurtaapal-Ekur
Ninurtaapal-Ekur va ser rei d'Assíria entre els anys 1182 aC i 1179 aC.
Veure Assíria і Ninurtaapal-Ekur
Ninurtatukulti-Aixur
Ninurtatukulti-Aixur o Ninurta-tukulti-Aššur va ser rei d'Assíria.
Veure Assíria і Ninurtatukulti-Aixur
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Assíria і Nisibis
Nuabu
Nuabu (en accadi 𒉡𒀀𒁍, transliterat Nu-a-bu) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el dotzè entre els “disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.
Veure Assíria і Nuabu
Nurili
Nurili o Nur-Ili va ser un rei d'Assíria que va governar probablement entre els anys 1485/1480 aC i 1475/1470 aC, segons la cronologia mitjana.
Veure Assíria і Nurili
Nuzi
Nuzi, en accadi Gashar, va ser una ciutat mesopotàmica que va constituir un enclavament comercial semita-accadià almenys des dels temps de Naram-Sin d'Accad.
Veure Assíria і Nuzi
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Veure Assíria і País de la Mar
Psammètic I
Psammètic I o Uahibra Psametiko (que va regnar entre el 664 i el 610 aC.) va ser el fundador i primer faraó de Sais, com es coneix la dinastia XXVI d'Egipte, a començament del denominat Període tardà d'Egipte.
Veure Assíria і Psammètic I
Puzur-Aixur I
Puzur-Aixur (en accadi: 𒁍𒀫𒀸𒋩, transliterat Pu-AMAR-Aš-ŠUR) va ser rei d'Assur (Assíria) cap a l'any el 1975 aC.
Veure Assíria і Puzur-Aixur I
Puzur-Aixur II
Puzur-Aixur II o Puzur-Aššur II va ser rei d'Assíria, fill i successor de Sargon I segons la Llista dels reis d'Assíria, i es creu que va regnar entre els anys 1850 aC i 1830 aC però que podria ser una mica més antic (potser del 1865 aC a 1857 aC).
Veure Assíria і Puzur-Aixur II
Puzur-Aixur III
Puzur-Aixur III o Puzur-Aššur III va ser un rei d'Assíria que va governar potser entre els anys 1520 aC i 1500 aC, segons la cronologia mitjana.
Veure Assíria і Puzur-Aixur III
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Veure Assíria і Regió de Síria
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Veure Assíria і Regne de Judà
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Veure Assíria і Relleu (escultura)
Rimuix d'Assíria
page.
Veure Assíria і Rimuix d'Assíria
Salmanassar I
Salmanassar I aboca la pols d'una ciutat conquerida en un temple assiri. Salmanassar I o Šulmānu-ašarēd I, ("el deu Shulmanu és preeminent") va ser rei d'Assíria entre els anys 1274 aC/1265 aC i 1245 aC/1235 aC.
Veure Assíria і Salmanassar I
Salmanassar II
Salmanassar II o Salmānu-ašarēd II va ser rei d'Assíria potser de l'any 1031 aC al 1019 aC.
Veure Assíria і Salmanassar II
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Veure Assíria і Salmanassar III
Salmanassar IV
Salmanassar IV o Salmānu-ašarēd IV va ser rei d'Assíria del 783 al 773 aC.
Veure Assíria і Salmanassar IV
Salmanassar V
Salmanassar V (millor: Salmanàssar) (en accadi: Šulmanu-ašarid, en hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec antic: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) va ser rei d'Assíria del 727 aC al 722 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Salmanassar V
Samaria
miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.
Veure Assíria і Samaria
Sargon I
Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC.
Veure Assíria і Sargon I
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Veure Assíria і Sargon II
Sausatatar
Sausatatar (Saukshatr.
Veure Assíria і Sausatatar
Sem (bíblic)
En el Gènesi, capítol cinquè, desè i onzè, Sem era fill de Noè, que el va tenir quan ja havia complert cinc-cents anys.
Veure Assíria і Sem (bíblic)
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Veure Assíria і Semíramis
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Veure Assíria і Sennàquerib
Shattuara I
Shattuara I o Šattuara va ser rei d'Hanigalbat, el que quedava dels territoris de Mitanni cap a l'any 1320 aC o potser durant el regnat del rei hitita Mursilis III.
Veure Assíria і Shattuara I
Shattuara II
Shattuara II o Šattuara va ser rei de Mitanni cap a l'any 1280 aC.
Veure Assíria і Shattuara II
Shuhi
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Shuhi (Suhi, Suhu, Sukhi, Shukhi) fou un estat arameu de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat d'Anat o Hanat més avall de la desembocadura del Khabur (una segona capital fou Suru, una ciutat a l'Eufrates diferent de la Suru del Khabur).
Veure Assíria і Shuhi
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Veure Assíria і Sidó
Sinnamir
Sinnamir (o Sin-Namir) fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Veure Assíria і Sinnamir
Sinxarixkun
Sinxarixkun (Sin-xar-ixkun) fou rei de Babilònia (vers 627 i/o 626 aC) i d'Assíria (626 a 612 aC) que seria el rei Saràkos (Saracus) de l'historiador Berós.
Veure Assíria і Sinxarixkun
Sinxumulixir
Sinxumulixir (o Sin-xumu-lixir) fou un general i usurpador del poder reial a Assíria el 626 aC.
Veure Assíria і Sinxumulixir
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Veure Assíria і Siríac
Suhlamu
Suhlamu (en accadi: 𒆤𒆷𒀀𒈬, transliterat: Suḫ4-la-a-mu) va ser un sobirà assiri del Primer període, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Suhlamu
Sulili
Sulili o Sulilu (en accadi: 𒋢𒇷𒇷, transliterat Su-li-li) va ser rei d'Assíria el considerat fundador de la reialesa.
Veure Assíria і Sulili
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Veure Assíria і Sumer
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Veure Assíria і Sumeri
Suteus
Els suteus van ser un grup nòmada possiblement d'origen semita que vivia en tendes al desert de Síria, prop de l'Eufrates des d'on van emigrar a diversos llocs.
Veure Assíria і Suteus
Taharqa
Taharqa fou faraó d'Egipte (690-664 aC), possible fill de Piankhi i germà de Shebitku, al que va succeir vers el 690 aC.
Veure Assíria і Taharqa
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Veure Assíria і Teglatfalassar I
Teglatfalassar II
Teglatfalassar II o també Tiglath-Pilèser II, i en accadi Tukulti-apil-Ešarra II va ser rei d'Assíria potser entre l'any 967 aC i el 935 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Teglatfalassar II
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Veure Assíria і Teglatfalassar III
Tell Hassuna
Cultures calcolítiques d'Hassuna i Halaf. Hassuna o Tell Hassuna és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive, a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.
Veure Assíria і Tell Hassuna
Tell Leilan
Situació Tell Leilan és un jaciment arqueològic de Síria prop del riu Djarrah afluent del Khabur, a la governació d'al-Hasakah.
Veure Assíria і Tell Leilan
Tepe Gaura
Tepe Gawra o Tepe Gaura és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia al nord-oest de l'Iraq prop de l'antiga Nínive a 3 km de Khorsabad i 25 km al nord-est de Mossul, a la governació de Ninive.
Veure Assíria і Tepe Gaura
Terqa
Terqa vers el 1770 aC Terqa va ser una ciutat estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq.
Veure Assíria і Terqa
Til Barsip
Til Barsip (Tarbusibi) és una antiga ciutat de l'Eufrates que correspon probablement a la moderna Tell Ahmar o Tell a-Ahmar.
Veure Assíria і Til Barsip
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Veure Assíria і Tir
Tudiya
Tudiya (en accadi: 𒂅𒁲𒅀, transliterat Ṭu-di-ia) és el primer rei mencionat a les llistes reials assíries.
Veure Assíria і Tudiya
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Veure Assíria і Tukultininurta I
Tukultininurta II
Mapa Tukultininurta II o Tukulti-Ninurta II va ser rei d'Assíria del 890 aC al 884 aC.
Veure Assíria і Tukultininurta II
Turukku
Turukku, turukkum o turuqueus fou una tribu del regne de Mari.
Veure Assíria і Turukku
Tushum
Mapa La zona de l'alt Tigris en temps de Zimri-Lim de Mari Tushan o Tushum fou una ciutat estat i regne que existia al a la zona del Tigris superior a uns 28 km a l'est-sud-est de la moderna Diyarbekir, i a similar distància de l'antiga Nihriya, capital del regne del mateix nom.
Veure Assíria і Tushum
Uixpia
Uixpia (en accadi 𒍑𒉿𒀀, transliterat Uš-pi-a) va ser rei d'Assíria cap al i consta a la Llista dels reis d'Assíria com el penúltim dels "reis que vivien en tendes".
Veure Assíria і Uixpia
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Veure Assíria і Ur
Ur-Nammu
Ur Ur-Nammu va ser el fundador de la tercera dinastia d'Ur segons diu la llista de reis sumeris.
Veure Assíria і Ur-Nammu
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Veure Assíria і Urartu
Urkesh
Regnes Hurrites Urkesh (Urkis o Urkiš o Urkish) fou un regne hurrita esmentat cap al 2500 aC-2000 aC a la regió del riu Khabur a Síria.
Veure Assíria і Urkesh
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Veure Assíria і Uruk
Utukhengal
Utukhengal o Utuḫengal va ser un rei sumeri de la cinquena dinastia d'Uruk del 2116 aC al 2110 aC, segons la Llista de reis sumeris.
Veure Assíria і Utukhengal
Wasashatta
Wasashatta era un rei de Mitanni, fill i successor de Shattuara I. Regnava cap a l'any 1290 aC.
Veure Assíria і Wasashatta
Washukanni
Washukanni o Waššukanni (també Washshukanni, Wassuganni, Vasukhani i altres variants) va ser la capital del regne hurrita de Mitanni.
Veure Assíria і Washukanni
Xallimahhe
Xallimahhe o Xalim-ahum (Šalim-ahum) va ser rei d'Assur (Assíria), successor (i probablement fill) de Puzur-Ashur, cap a l'any 1940 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Xallimahhe
Xamxi-Adad I
Imperi de Shamshi-Adad I vers 1780 aC Xamxi-Adad I (Šamši-Adad) (final - principi) fou rei de l'Alta Mesopotàmia amb capital a Shubat-Enlil.
Veure Assíria і Xamxi-Adad I
Xamxi-Adad II
Xamxi-Adad II o Šamši-Adad II va ser rei d'Assíria durant un període d'uns 250 anys (entre potser el 1700 aC i el 1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels que no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Xamxi-Adad II
Xamxi-Adad III
Xamxi-Adad III o Šamši-Adad III va ser un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys entre el 1700 aC i el 1545 aC aproximadament, en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels que no n'existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per la Llista dels reis d'Assíria.
Veure Assíria і Xamxi-Adad III
Xamxi-Adad IV
Xamxi-Adad IV o Šamši-Adad IV va ser rei d'Assíria entre els anys 1054 aC i 1050 aC aproximadament.
Veure Assíria і Xamxi-Adad IV
Xamxi-Adad V
Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.
Veure Assíria і Xamxi-Adad V
Xarma-Adad I
Xarma-Adad I o Šarma-Adad I va ser rei d'Assíria que segons la Llista dels reis d'Assíria va governar durant dotze anys, potser del 1672 aC al 1660 aC.
Veure Assíria і Xarma-Adad I
Xarma-Adad II
Xarma-Adad II o Šarma-Adad II va ser rei d'Assíria que segons la Llista dels reis d'Assíria era fill de Xuninua.
Veure Assíria і Xarma-Adad II
Xinamu
Xinamu (pot aparèixer com a Shinamu) fou una ciutat a la qual el rei Salmanassar I esmenta que hi va fer una expedició.
Veure Assíria і Xinamu
Xuninua
Xuninua o Šu-Ninua va ser el 54è rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria, que li assigna un regnat de 14 anys, potser del 1615 aC al 1602 aC segons la cronologia curta.
Veure Assíria і Xuninua
Yangi
Yangi fou un primerenc monarca del primer període d'Assíria (Azuhinum).
Veure Assíria і Yangi
Zamua
Zamua fou un regne que existia al a la part oriental d'Assíria, al sud del llac Urmia i fins a les muntanyes de Lullubi vers la regió del Diyala superior.
Veure Assíria і Zamua
Zuabu
Zuabu (Accadià: 𒍪𒀀𒁍, transliterat Zu-a-bu) fou un antic reis d'Assíria.
Veure Assíria і Zuabu
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Assíria і 23 de novembre
Vegeu també
Civilitzacions de l'Orient Pròxim i Mitjà
- Andarig
- Antic Orient Pròxim
- Apum
- Assíria
- Azzi
- Bressol de la civilització
- Ciutats de l'antic Orient Mitjà
- Col·lapse de l'edat de bronze
- Creixent Fèrtil
- Cronologia ASPRO
- Estats neohitites
- Estela de Moab
- Fenícia
- Galàcia
- Gilzan
- Hamazi
- Hitites
- Imperi Neoassiri
- Imperi Neobabilònic
- Imperi Part
- Madduwattas
- Manna
- Mina (unitat)
- Noms del Llevant
- Palestina (província romana)
- Pentàpolis filistea
- Període assiri mitjà
- Seha
- Tel
- Thaj
- Urartu
- Via Maris
- Voris d'Acemhöyük
- Wilusa
- Yamutbal
Segle IX aC
- Assíria
- Batalla de Qarqar
- Dècada del 800 aC
- Dècada del 810 aC
- Dècada del 820 aC
- Dècada del 830 aC
- Dècada del 850 aC
- Dècada del 860 aC
- Dècada del 870 aC
- Dècada del 880 aC
- Fenícia
- Segle IX aC
- Zheng (estat)
Segle VII aC
Segle VIII aC
- Assíria
- Fenícia
- Lent de Nimrud
- Segle VIII aC
També conegut com Asíria, Imperi Assiri.
, Assur, Assuraplaidin, Assurbanipal, Assurdugul, Assurnasirpal I, Assurnasirpal II, Azarah, Azarià, Babilònia, Bandera d'Assíria, Bazaia, Bíblia, Belu, Belubani, Carquemix, Cassites, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Damasc, Didanu, Dur Xarrukin, Edom, Egipte, Eixnunna, Ekal·latum, Elam, Enlilkudurriusur, Enlilnasir I, Enlilnasir II, Enlilnirari, Eriba-Adad I, Eriba-Adad II, Erixum I, Erixum II, Erixum III, Escites, Eufrates, Fenícia, Filisteu, Gènesi, Gentilici, Giges, Gutis, Guzana, Hama, Hammurabi, Hanu (Assíria), Harharu, Harran, Harsu, Hitites, Ikunum, Ila-kabkabu, Iluixuma, Imperi Hitita, Imsu, Ipqi-Ixtar, Iptar-Sin, Isana, Isauru, Israel, Ixme-Dagan I, Ixme-Dagan II, Jemdet Nasr, Karum, Kültepe, Kedah, Khabur, Khindanu, Kikkia, Kudmukhi, Lamassu, Laqi, Lídia, Libaia, Llac Urmia, Lul·laia, Lullubi, Mandaru, Mar Càspia, Mardukaplaiddina, Mari (Mesopotàmia), Medes, Mesopotàmia, Mitanni, Mut-Aixkur, Mutakkilnusku, Nabonassar, Nabopolassar, Nabucodonosor I, Nabucodonosor II, Nairi, Naram-Sin, Nasir-Sin, Nínive, Nimrud, Ninurtaapal-Ekur, Ninurtatukulti-Aixur, Nisibis, Nuabu, Nurili, Nuzi, País de la Mar, Psammètic I, Puzur-Aixur I, Puzur-Aixur II, Puzur-Aixur III, Regió de Síria, Regne de Judà, Relleu (escultura), Rimuix d'Assíria, Salmanassar I, Salmanassar II, Salmanassar III, Salmanassar IV, Salmanassar V, Samaria, Sargon I, Sargon II, Sausatatar, Sem (bíblic), Semíramis, Sennàquerib, Shattuara I, Shattuara II, Shuhi, Sidó, Sinnamir, Sinxarixkun, Sinxumulixir, Siríac, Suhlamu, Sulili, Sumer, Sumeri, Suteus, Taharqa, Teglatfalassar I, Teglatfalassar II, Teglatfalassar III, Tell Hassuna, Tell Leilan, Tepe Gaura, Terqa, Til Barsip, Tir, Tudiya, Tukultininurta I, Tukultininurta II, Turukku, Tushum, Uixpia, Ur, Ur-Nammu, Urartu, Urkesh, Uruk, Utukhengal, Wasashatta, Washukanni, Xallimahhe, Xamxi-Adad I, Xamxi-Adad II, Xamxi-Adad III, Xamxi-Adad IV, Xamxi-Adad V, Xarma-Adad I, Xarma-Adad II, Xinamu, Xuninua, Yangi, Zamua, Zuabu, 23 de novembre.