Accés més ràpid que el navegador!
224 les relacions: Abazu, Accad, Accadi, Adadnirari I, Adadnirari II, Adadnirari III, Adadsalulu, Adamu, Adasi, Adiabene, Aixaridapal-Ekur, Aixurbelkala, Aixurbelnixeixu, Aixurdan I, Aixurdan II, Aixurdan III, Aixuretililani, Aixurnadinahhe I, Aixurnadinahhe II, Aixurnadinapli, Aixurnirari I, Aixurnirari II, Aixurnirari III, Aixurnirari IV, Aixurnirari V, Aixurrabi I, Aixurrabi II, Aixurreixixi I, Aixurreixixi II, Aixurrimnixeixu, Aixurubal·lit I, Aixurubal·lit II, Aixurxaduni, Akhlamu, Akiya, Alalakh, Aminu, Amorrites, Arameu, Arbela, Arikdenili, Arpachiyah, Arpad, Art assiri, Art mesopotàmic, Asinum, Assarhaddon, Asshur, Assiriologia, Assiris, ..., Assur, Assuraplaidin, Assurbanipal, Assurdugul, Assurnasirpal I, Assurnasirpal II, Azarah, Azarià, Babilònia, Bandera d'Assíria, Bazaia, Bíblia, Belu, Belubani, Carquemix, Cassites, Ciaxares de Mèdia, Cimmeris, Damasc, Didanu, Dur Xarrukin, Edom, Egipte, Eixnunna, Ekal·latum, Elam, Enlilkudurriusur, Enlilnasir I, Enlilnasir II, Enlilnirari, Eriba-Adad I, Eriba-Adad II, Erixum I, Erixum II, Erixum III, Escites, Eufrates, Fenícia, Filisteu, Gènesi, Gentilici, Giges, Gutis, Guzana, Hama, Hammurabi, Hanu (Assíria), Harharu, Harran, Harsu, Hitites, Ikunum, Ila-kabkabu, Iluixuma, Imperi Hitita, Imsu, Ipqi-Ixtar, Iptar-Sin, Isana, Isauru, Israel, Ixme-Dagan I, Ixme-Dagan II, Jemdet Nasr, Karum, Kültepe, Kedah, Khabur, Khindanu, Kikkia, Kudmukhi, Lamassu, Laqi, Lídia, Libaia, Llac Urmia, Lul·laia, Lullubi, Mandaru, Mar Càspia, Mardukaplaiddina, Mari (Mesopotàmia), Medes, Mesopotàmia, Mitanni, Mut-Aixkur, Mutakkilnusku, Nabonassar, Nabopolassar, Nabucodonosor I, Nabucodonosor II, Nairi, Naram-Sin, Nasir-Sin, Nínive, Nimrud, Ninurtaapal-Ekur, Ninurtatukulti-Aixur, Nisibis, Nuabu, Nurili, Nuzi, País de la Mar, Psammètic I, Puzur-Aixur I, Puzur-Aixur II, Puzur-Aixur III, Regió de Síria, Regne de Judà, Relleu (escultura), Rimuix d'Assíria, Salmanassar I, Salmanassar II, Salmanassar III, Salmanassar IV, Salmanassar V, Samaria, Sargon I, Sargon II, Sausatatar, Sem (bíblic), Semíramis, Sennàquerib, Shattuara I, Shattuara II, Shuhi, Sidó, Sinnamir, Sinxarixkun, Sinxumulixir, Siríac, Suhlamu, Sulili, Sumer, Sumeri, Suteus, Taharqa, Teglatfalassar I, Teglatfalassar II, Teglatfalassar III, Tell Hassuna, Tell Leilan, Tepe Gaura, Terqa, Til Barsip, Tir, Tudiya, Tukultininurta I, Tukultininurta II, Turukku, Tushum, Uixpia, Ur, Ur-Nammu, Urartu, Urkesh, Uruk, Utukhengal, Wasashatta, Washukanni, Xallimahhe, Xamxi-Adad I, Xamxi-Adad II, Xamxi-Adad III, Xamxi-Adad IV, Xamxi-Adad V, Xarma-Adad I, Xarma-Adad II, Xinamu, Xuninua, Yangi, Zamua, Zuabu, 23 de novembre. Ampliar l'índex (174 més) »
Abazu
Abazu (en accadi 𒀊𒀀𒍪, transliterat Ab-a-zu) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el tretzè entre els "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.
Nou!!: Assíria і Abazu · Veure més »
Accad
Accad (cuneiforme, 𒌵𒆠 URIKI) va ser una ciutat fundada cap al 2340 aC per Sargon.
Nou!!: Assíria і Accad · Veure més »
Accadi
Laccadi (en cuneïforme: 𒀝𒅗𒁺𒌑 (ak-ka-du-u₂); en logograma: 𒌵𒆠 (URIKI)) és una llengua semítica ja extinta.
Nou!!: Assíria і Accadi · Veure més »
Adadnirari I
Adadnirari I o Adad-nirari I va ser rei d'Assíria possiblement des dels anys 1300 aC/1290 aC als 1270 aC/1260 aC en un regnat de prop de 30 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Adadnirari I · Veure més »
Adadnirari II
Assíria a l'inici del regnat d'Adadnirari II Assíria al final del regnat d'Adadnirari II Adadnirari II o Adad-nirari II va ser rei d'Assíria del 912 al 891 aC.
Nou!!: Assíria і Adadnirari II · Veure més »
Adadnirari III
Adadnirari III o Adad-nirari III va ser rei d'Assíria, fill i successor de Xamxi-Adad V. Va regnar durant 28 anys, del 811 al 783 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria, i com que era menor d'edat va estar alguns anys sota regència de la seva mare, la reina vídua Sammuramat.
Nou!!: Assíria і Adadnirari III · Veure més »
Adadsalulu
Adadsalulu fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Nou!!: Assíria і Adadsalulu · Veure més »
Adamu
Adamu fou un primerenc rei assiri, i apareix com el segon entre els "disset reis que vivien en tendes de campanya" dins de les Cròniques de Mesopotàmia.
Nou!!: Assíria і Adamu · Veure més »
Adasi
Adasi fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Nou!!: Assíria і Adasi · Veure més »
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Assíria і Adiabene · Veure més »
Aixaridapal-Ekur
Aixaridapal-Ekur o Ašared-apil-ekur va ser rei d'Assíria cap als anys 1076 aC-1074 aC.
Nou!!: Assíria і Aixaridapal-Ekur · Veure més »
Aixurbelkala
Aixurbelkala o Aššur-bel-kala ("el déu Aššur és el senyor de totes les coses") va ser rei d'Assíria de potser el 1074 aC al 1056 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurbelkala · Veure més »
Aixurbelnixeixu
Aixurbelnixeixu o Aššur-bel-nišešu va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurbelnixeixu · Veure més »
Aixurdan I
Aixurdan I o Aššur-dan I va ser rei d'Assíria des potser el 1179 fins al 1133 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurdan I · Veure més »
Aixurdan II
Aixurdan II o Aššur-dan II va ser rei d'Assíria, aproximadament entre el 935 aC i el 912 aC amb un regnat de 23 anys.
Nou!!: Assíria і Aixurdan II · Veure més »
Aixurdan III
Aixurdan III o Aššurdān III va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurdan III · Veure més »
Aixuretililani
Aixuretililani o Aixur-etil-ilani (nom complet Aixur-etil-ili-ukinni) fou rei d'Assíria vers (630 aC - 627 aC).
Nou!!: Assíria і Aixuretililani · Veure més »
Aixurnadinahhe I
Aixurnadinahhe I o Aššur-nadin-ahhe I va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurnadinahhe I · Veure més »
Aixurnadinahhe II
Aixurnadinahhe II o Aššur-nadin-ahhe II ("el deu Asshur ha tingut un germà, en accadi) va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurnadinahhe II · Veure més »
Aixurnadinapli
Aixurnadinapli o Aššur-nadin-apli (El deu Aixur ha donat un fill) va ser rei d'Assíria potser entre els anys 1196 aC i 1193 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurnadinapli · Veure més »
Aixurnirari I
Aixurnirari I o Aššur-nirari I va ser rei d'Assíria potser entre ela anys 1545 aC i 1520 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurnirari I · Veure més »
Aixurnirari II
Aixurnirari II o Aššur-nirari II va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurnirari II · Veure més »
Aixurnirari III
Aixurnirari III o Aššur-nirari III va ser rei d'Assíria cap als anys 1193 aC - 1187 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurnirari III · Veure més »
Aixurnirari IV
Aixurnirari IV o Aššur-nirari IV va ser rei d'Assíria entre els anys 1019 aC i 1013 aC, aproximadament, segons la Llista dels reis d'Assíria, que diu que va regnar uns sis anys.
Nou!!: Assíria і Aixurnirari IV · Veure més »
Aixurnirari V
Aixurnirari o Aššur-nirari V va ser rei d'Assíria del 755 aC al 745 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurnirari V · Veure més »
Aixurrabi I
Aixurrabi I o Aššur-rabi I va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurrabi I · Veure més »
Aixurrabi II
Aixurrabi II o Aššur-rabi II va ser un rei d'Assíria, un dels que més anys va governar, amb un regnat estimat en 41 anys entre 1013 aC i 972 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurrabi II · Veure més »
Aixurreixixi I
Assíria durant el govern d'Ashurreshishi Aixurreixixi I o Aššur-reš-iši I va ser rei d'Assíria segurament entre el 1132 aC i el 1116 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurreixixi I · Veure més »
Aixurreixixi II
Aixurreixixi II o Aššur-reš-iši II va ser rei d'Assíria segurament entre els anys 972 aC i 967 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurreixixi II · Veure més »
Aixurrimnixeixu
Aixurrimnixeixu o Aššur-rim-nišešu va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurrimnixeixu · Veure més »
Aixurubal·lit I
Aixurubal·lit I o Aššur-uballiṭ I (en accadi "El deu Aixur ha donat la vida") va ser rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aixurubal·lit I · Veure més »
Aixurubal·lit II
Aixurubal·lit II (Aššur-uballiṭ II) fou el darrer rei d'Assíria del 612 al 609 aC regnant amb capital a Haran.
Nou!!: Assíria і Aixurubal·lit II · Veure més »
Aixurxaduni
Aixurxaduni o Aššur-šadûni va ser un rei d'Assíria que va governar només durant un mes, cap a l'any 1475 aC o 1470 aC.
Nou!!: Assíria і Aixurxaduni · Veure més »
Akhlamu
Akhlamu (en escriptura cuneïforme Aḫlamū, literalment 'els companys') eren grups semites seminòmades establerts a l'alta Mesopotàmia.
Nou!!: Assíria і Akhlamu · Veure més »
Akiya
Akiya (en accadi 𒆠𒅀, transliterat A-ki-ia) va ser rei d'Assur, segon successor de Sulili (que podria ser el seu avi) i successor de Kikkiya (possiblement el seu pare), segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Akiya · Veure més »
Alalakh
Alalakh (hitita: Alalaḫ) és el nom d'una antiga ciutat estat prop de la moderna Antioquia, a la vall d'Amuq, a la província turca d'Hatay.
Nou!!: Assíria і Alalakh · Veure més »
Aminu
Aminu (en accadi: 𒀀𒈪𒉡, transliterat A-mi-nu) va ser el vint-i-sisè rei d'Assíria segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Aminu · Veure més »
Amorrites
Els amorrites (martu en sumeri i amurru en acadià) van ser un gran grup ètnic, d'origen semita, probablement originat a Aràbia i emigrat a Síria i a Mesopotàmia cap a l'any 2500 aC.
Nou!!: Assíria і Amorrites · Veure més »
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia). Originàriament contenia un alfabet particular, després es va escriure usant el sistema fenici i l'hebreu (tots aquests, fonètics). Un dels documents més importants per a estudiar-lo són els controvertits Manuscrits de la mar Morta o Rotlles de Qumran.
Nou!!: Assíria і Arameu · Veure més »
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Nou!!: Assíria і Arbela · Veure més »
Arikdenili
Arikdenili o Ārik-dēn-ili va ser rei d'Assíria potser entre els anys 1320 aC/1310 aC i 1300 aC/1290 aC.
Nou!!: Assíria і Arikdenili · Veure més »
Arpachiyah
Mapa de les cultures de Mesopotàmia incloent situació d'Arpachiya Tell Arpachiyah és un lloc arqueologic prop de Mosul a la governació de Nínive a l'Iraq a uns 6 km de l'antiga Nínive.
Nou!!: Assíria і Arpachiyah · Veure més »
Arpad
Arpad va ser una antiga ciutat de Síria que existia al tercer mil·lenni, i correspon probablement a la moderna Tell Erfad.
Nou!!: Assíria і Arpad · Veure més »
Art assiri
-, París, Museu del Louvre L'Art assiri es va estendre en tres fases històriques: el període Paleoassiri o l'Imperi Antic (del 1950 aC fins al 1365 a. C.), incloent el període de submissió al poder babiloni, a l'edat mitjana o l'Imperi Mitjà (de 1365 aC a 932 aC) i el període Neoassiri o imperi nou (de 932 aC a 612 aC).
Nou!!: Assíria і Art assiri · Veure més »
Art mesopotàmic
Tauleta de comptabilitat de cap a 2040 aC. d'Ur. Estàtua sedent del príncep Gudea obra sumèria de diorita de Gudea, príncep de Lagash, de cap a 2.120 aC. Lart de Mesopotàmia s'origina des de l'edat de Bronze a les cultures de Sumer, Imperis Accadi Babiloni i Assiri.
Nou!!: Assíria і Art mesopotàmic · Veure més »
Asinum
Asinum va ser rei d'Assíria cap a l'any 1730 aC.
Nou!!: Assíria і Asinum · Veure més »
Assarhaddon
Cara d'Assarhaddon en una estela al Museu de Pèrgam a Berlín Estela d'Assrhaddon que commemora el seu retorn després de vèncer a Taharqa el 671 aC, al museu de Pèrgam de Berlín Assarhaddon (Aššur-aḫa-iddin o Asshur-akh-iddin, també Esarhaddon) va ser rei d'Assíria cap als anys 681 aC-669 aC.
Nou!!: Assíria і Assarhaddon · Veure més »
Asshur
Segell cilíndric i la seva impressió, representant una escena mitològica: Asshur atacant un monstre és aclamat per una deessa. Segles IX-VIII aC Assur o Asshur és la divinitat tutelar de la ciutat d'Assur, i d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Asshur · Veure més »
Assiriologia
Brau alat Dur-Sharrukin (actual Khorsabad), Museu del Louvre Lassiriologia (del grec Ἀσσυρίᾱ, 'Assíria', i -λογία, 'estudi') és l'estudi arqueològic, històric i lingüístic de l'antiga Mesopotàmia i les cultures relacionades que usaven l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Assíria і Assiriologia · Veure més »
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Nou!!: Assíria і Assiris · Veure més »
Assur
Assur fou l'antiga capital d'Assíria i la que va donar nom al seu poble.
Nou!!: Assíria і Assur · Veure més »
Assuraplaidin
Assuraplaidin fou un rei d'Assíria del confús període històric entre el 1730/1720 aC i el 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Nou!!: Assíria і Assuraplaidin · Veure més »
Assurbanipal
Assurbanipal o Aixurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Aixur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Assurbanipal · Veure més »
Assurdugul
Assurdugul o Aššūr-dugul va ser un rei d'Assíria del confús període històric que anava entre els anys 1730/1720 aC i 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es van disputar el poder a Assur.
Nou!!: Assíria і Assurdugul · Veure més »
Assurnasirpal I
Assurnasirpal I o Aššur-nāṣir-apli I (que vol dir: " Asshur protegeix al seu fill") va ser rei d'Assíria entre els anys 1050 aC i 1031 aC aproximadament.
Nou!!: Assíria і Assurnasirpal I · Veure més »
Assurnasirpal II
Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (? - 859 aC) fou un rei d'Assíria que va regnar entre els anys 884 i 859 aC.
Nou!!: Assíria і Assurnasirpal II · Veure més »
Azarah
Azarah (en accadi 𒀀𒍝𒊏𒄴, transliterat A-za-ra-aḫ) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el quinzè dels "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques, Va succeir a Belu i el va succeir Ushpia.
Nou!!: Assíria і Azarah · Veure més »
Azarià
Segons la Bíblia, Azarià o Ozies (en hebreu עזיה בן-אמציה Uziyah ben Amatzyah) va ser el desè rei de Judà.
Nou!!: Assíria і Azarià · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Assíria і Babilònia · Veure més »
Bandera d'Assíria
La bandera assíria fou establerta fou establerta en el 1974 en el sisè congrés de l'Assyrian Universal Alliance a Yonkers.
Nou!!: Assíria і Bandera d'Assíria · Veure més »
Bazaia
Bazaia o Bāzāiu va ser el 52è rei d'Assíria segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Bazaia · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Assíria і Bíblia · Veure més »
Belu
Belu (en accadi 𒁁𒇻𒌑, transliterat Be-lu-ú) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el catorzè d'entre els "disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.
Nou!!: Assíria і Belu · Veure més »
Belubani
Belubani va ser rei d'Assíria entre els anys 1700 aC i 1692 aC aproximadament, fill i successor d'Adasi, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Belubani · Veure més »
Carquemix
Pedestal d'una escultura del segle IX aC, procedent de Carquemix Carquemix, o també Karkemish, Karkemiš o Carchemish, va ser una ciutat i un regne amb el mateix nom, a la vora de l'Eufrates.
Nou!!: Assíria і Carquemix · Veure més »
Cassites
Els cassites (en accadi kaššû) eren un poble establert a l'altiplà iranià que va iniciar una emigració després del 1800 aC.
Nou!!: Assíria і Cassites · Veure més »
Ciaxares de Mèdia
Ciaxares (antic iranià Huvashtra, acadià Uaksataror, elamita Makistarra) fou rei de Mèdia de vers el 625 aC al 585 aC.
Nou!!: Assíria і Ciaxares de Mèdia · Veure més »
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Nou!!: Assíria і Cimmeris · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Assíria і Damasc · Veure més »
Didanu
Didanu (en accadi: 𒁲𒁕𒀀𒉡, transliterat Di-da-a-nu) va ser un rei d'Assíria, un dels 17 reis que es relacionen a la Llista dels reis d'Assíria durant el Primer període.
Nou!!: Assíria і Didanu · Veure més »
Dur Xarrukin
Dibuix del palau Brau alt amb cap humà Dur Xarrukin, a vegades també transcrit Dur Sharrukin o Dur-Sharrukin, fou una ciutat d'Assíria, efímera capital entre 707 o 706 aC i 705 aC.
Nou!!: Assíria і Dur Xarrukin · Veure més »
Edom
Edom o Idumea fou una regió de Judea, situada al sud d'Hebron i fins a la mar Morta a l'est.
Nou!!: Assíria і Edom · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Assíria і Egipte · Veure més »
Eixnunna
Eixunnuna i Babilònia en temps de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Eixnunna o Ešnunna (actualment Tell Asmar) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que va arribar al seu màxim poder al quan va formar el regne de Warum.
Nou!!: Assíria і Eixnunna · Veure més »
Ekal·latum
Ekal·latum (en accadi 𒌷𒂍𒃲𒈨𒌍, transliterat URUE2.GAL.MEŠ, que significaria "els palaus") va ser una ciutat estat de Mesopotàmia que existia cap a l'any 1850 aC al nord-oest del regne de Warum (Eixnunna).
Nou!!: Assíria і Ekal·latum · Veure més »
Elam
Elam, casa reial Elam fou un regne de la part sud-oest Khuzestan de l'actual Iran, constituït per una federació de regnes o regions de població elamita.
Nou!!: Assíria і Elam · Veure més »
Enlilkudurriusur
Enlilkudurriusur o Enlil-kudurrī-uṣur va ser rei d'Assíria cap als anys 1187 aC- i 1182 aC.
Nou!!: Assíria і Enlilkudurriusur · Veure més »
Enlilnasir I
Enlilnasir I o Enlil-nasir I va ser un rei d'Assíria que va governar potser entre els anys 1500 aC i 1490/1485 aC, segons la cronologia mitjana.
Nou!!: Assíria і Enlilnasir I · Veure més »
Enlilnasir II
Enlilnasir II o Enlil-nasir II va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Enlilnasir II · Veure més »
Enlilnirari
Enlilnirari o Enlil-nērāru va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Enlilnirari · Veure més »
Eriba-Adad I
Eriba-Adad I va ser un rei d'Assíria que va governar a la primera meitat del, potser del 1390 aC/1380 aC al 1370 aC/1360 aC, durant uns 25 anys, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Eriba-Adad I · Veure més »
Eriba-Adad II
Eriba-Adad II va ser rei d'Assíria cap a l'any 1055 aC fins al 1054 aC.
Nou!!: Assíria і Eriba-Adad II · Veure més »
Erixum I
Erixum I o Ērišum va ser rei d'Assur (Assíria) entre els anys 1906 aC i 1867 aC, segons diu la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Erixum I · Veure més »
Erixum II
Erixum II o Erišum II va ser un rei d'Assíria que hauria estat enderrocat per Xamxi-Adad I cap a l'any 1808 aC.
Nou!!: Assíria і Erixum II · Veure més »
Erixum III
Erixum III o Erišum III va ser un rei d'Assíria que formava part de l'anomenada Dinastia d'Adasi.
Nou!!: Assíria і Erixum III · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Assíria і Escites · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Assíria і Eufrates · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Assíria і Fenícia · Veure més »
Filisteu
Els filisteus (en hebreu: פלשתים felistim, en àrab: فلستيون falistiun) van ser un poble que va envair la costa meridional de Canaan al voltant de l'època de l'arribada de les tribus d'Israel.
Nou!!: Assíria і Filisteu · Veure més »
Gènesi
El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.
Nou!!: Assíria і Gènesi · Veure més »
Gentilici
Els gentilicis són els noms amb què es designen les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble…).
Nou!!: Assíria і Gentilici · Veure més »
Giges
Giges (grec antic: Γύγης), fill d'en Dàsquil, fou el primer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades, que va succeir-hi la dinastia dels Heraclides.
Nou!!: Assíria і Giges · Veure més »
Gutis
Els gutis o quteus (en sumeri: 𒄖𒌅𒌝𒆠,Gu-tu-umki o 𒄖𒋾𒌝𒆠,Gu-ti-umki) van ser un poble a l'est del Tigris, que des del 2200 aC van participar en les lluites per dominar Accad, regne del que en van arribar a ocupar una part, primer breument (2180 aC-2175 aC) i, més tard, per més temps (2159 aC-2116 aC).
Nou!!: Assíria і Gutis · Veure més »
Guzana
Guzana Guzana fou una ciutat aramea, capital del regne de Bit Bahiani.
Nou!!: Assíria і Guzana · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Assíria і Hama · Veure més »
Hammurabi
Màxima extensió de l'Imperi de Hammurabi Hammurabi (en amorrita Ammurapi, 'el Pare que cura') va ser rei de Babilònia, el sisè de la I dinastia, que va regnar entre 1792-1750 aC, segons la cronologia mitjana, o entre 1728-1686 a.n.e., segons la cronologia curta.
Nou!!: Assíria і Hammurabi · Veure més »
Hanu (Assíria)
Hanu (en accadi: 𒄩𒉡𒌑, transliterat: Ḫa-nu-ú) va ser un rei d'Assíria, un dels disset reis que les Cròniques mesopotàmiques diuen que "vivien en tendes" i per tant eren nòmades.
Nou!!: Assíria і Hanu (Assíria) · Veure més »
Harharu
Harharu o Kharkharu (en accadi: 𒄯𒄩𒊒, transliterat Ḫar-ḫa-ru) va ser un dels primers reis d'Assíria (el cinquè de la Llista dels reis) un dels setze esmentats com a caps tribals d'una tribu semítica nòmada "que vivia a la tenda".
Nou!!: Assíria і Harharu · Veure més »
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Nou!!: Assíria і Harran · Veure més »
Harsu
Harsu (en accadi 𒄯𒍮, transliterat Ḫar.Zum) va ser un antic rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Harsu · Veure més »
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Nou!!: Assíria і Hitites · Veure més »
Ikunum
Ikunum (en accadi 𒄿𒆪𒉡, transliterat I-ku-nu) va ser rei d'Assur, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Ikunum · Veure més »
Ila-kabkabu
Ila-kabkabu (en accadi 𒀭𒆏𒅗𒁉, transliterat ILA-KAB-ka-bi) va ser un cap amorrita que figura a les Llistes dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Ila-kabkabu · Veure més »
Iluixuma
Iluixuma va ser rei d'Assur (Assíria) cap als anys 1945 aC i 1906 aC, segons la cronologia mitjana.
Nou!!: Assíria і Iluixuma · Veure més »
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Nou!!: Assíria і Imperi Hitita · Veure més »
Imsu
Imsu (en accadi 𒅎𒍮, transliterat Im-ZUM) va ser un antic rei d'Assíria, Apareix a la Llista dels reis d'Assíria com el setè dels "disset reis que vivien en tendes" segons la Crònica Mesopotàmica.
Nou!!: Assíria і Imsu · Veure més »
Ipqi-Ixtar
Ibqi-Ixtar fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Nou!!: Assíria і Ipqi-Ixtar · Veure més »
Iptar-Sin
Iptar-Sin o de vegades Entar-Sin, la lectura és incerta, va ser el cinquanta-unè rei d'Assíria segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Iptar-Sin · Veure més »
Isana
Isana fou una província d'Assíria de situació incerta.
Nou!!: Assíria і Isana · Veure més »
Isauru
Isauru foren un poble nòmada emigrat suposadament des d'Aràbia a partir del segle XIV aC, possiblement una branca dels pobles anomenats més tard arameus.
Nou!!: Assíria і Isauru · Veure més »
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: Assíria і Israel · Veure més »
Ixme-Dagan I
Ixme-Dagan I o Išme-Dagan va ser rei d'Ekal·latum.
Nou!!: Assíria і Ixme-Dagan I · Veure més »
Ixme-Dagan II
Ixme-Dagan II o Išme-Dagān II va ser rei d'Assíria en un moment obscur de la història d'aquell país a inicis del.
Nou!!: Assíria і Ixme-Dagan II · Veure més »
Jemdet Nasr
Períodes d'Uruk i Jemdet Nasr Figura trobada a Uruk del període Jemdet Nasr, proper al 3000 aC, avui al Louvre, París Jemdet Nasr és un jaciment arqueològic de l'Iraq, a la governació de Babil, al nord-est de Babilònia i de Kix i a l'est de Kutha.
Nou!!: Assíria і Jemdet Nasr · Veure més »
Karum
Karum era el nom genèric dels establiments comercials assiris a l'Àsia Menor, en el territori que després seria conegut com a Capadòcia.
Nou!!: Assíria і Karum · Veure més »
Kültepe
Kültepe és un poble de Turquia prop de la ciutat antiga de Kanesh, Kanes, Kaneš, Kanish, Kanis o Kaniš (en llengua hitita: Nesa o Neša, ocasionalment Anisa o Aniša), situat a la província de Kayseri a la regió d'Anatòlia central de Turquia, a la conca del Kızılırmak.
Nou!!: Assíria і Kültepe · Veure més »
Kedah
Kedah (Jawi:قدح, pop. 1,778,188) és un estat de Malàisia, localitzat al nord-oest de la Península de Malàisia.
Nou!!: Assíria і Kedah · Veure més »
Khabur
El riu Khabur, també conegut com a Habor o Habur, és un riu de Síria, afluent del riu Eufrates, on desaigua, a Karkisiyya, més avall de la ciutat de Deir ez-Zor.
Nou!!: Assíria і Khabur · Veure més »
Khindanu
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Khindanu fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat de Khindanu (la Kindani o Khindani esmentada en la inscripció assíria dels annals d'Assurnasirpal II).
Nou!!: Assíria і Khindanu · Veure més »
Kikkia
Kikkia o Kikkiya va ser rei d'Assur en època incerta però propera al 1900 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Kikkia · Veure més »
Kudmukhi
Kudmukhi, Kutmukhi o Kadmukhi (Kadmuhu) fou un estat tribal establert a la zona de la riba dreta del Tigris superior.
Nou!!: Assíria і Kudmukhi · Veure més »
Lamassu
Lamassu, Museu del Louvre (París). Lamassu, Museu de Pèrgam (Berlín). Un lamassu, lama o bé lamma (en cuneïforme: 𒀭𒆗, an.kal; en sumeri: dlammař; en accadi: lamassu) és una divinitat de menor o diablessa del panteó sumeri.
Nou!!: Assíria і Lamassu · Veure més »
Laqi
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Laqi (Laqu, Lakhi) fou un estat arameu a la vora de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat de Laqi segurament a la riba dreta de l'Eufrates.
Nou!!: Assíria і Laqi · Veure més »
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Nou!!: Assíria і Lídia · Veure més »
Libaia
Libaia va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Libaia · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Assíria і Llac Urmia · Veure més »
Lul·laia
Lul·laia o Lul·laiju va ser un rei d'Assíria, usurpador, que va regnar uns sis anys, entre el 1621 aC i el 1616 aC (cronologia mitjana) o el 1599 aC i el 1594 aC (cronologia curta), en un període tranquil de la història d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Lul·laia · Veure més »
Lullubi
Els lullubi o potser lulubi van ser un grup de tribus que vivien al tercer mil·lenni aC.
Nou!!: Assíria і Lullubi · Veure més »
Mandaru
Mandaru (en accadi 𒎙𒁕𒊒, transliterat Man-da-ru) va ser un antic rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Mandaru · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Assíria і Mar Càspia · Veure més »
Mardukaplaiddina
Mardukaplaiddina o Marduk-apla-iddina va ser un rei cassita de Babilònia, fill i successor, cap a l'any 1170 aC de Melixiku.
Nou!!: Assíria і Mardukaplaiddina · Veure més »
Mari (Mesopotàmia)
Mari (actualment Tell Hariri) va ser una antiga ciutat-estat situada a l'Eufrates, en territori que avui dia correspon a Síria, en una plana a 11 km d'Abou Kemal, i a uns 12 km de la frontera iraquiana.
Nou!!: Assíria і Mari (Mesopotàmia) · Veure més »
Medes
V, mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera d'un arquer persa. Els medes o medians (la paraula prové del Llatí clàssic Mēdus (normalment com a plural, Mēdī) del Grec antic (Àtica i Iònica) Μῆδος (xipriota ma-to-i Μᾶδοι, plural) del persa antic Māda. en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien en una zona coneguda com a Mèdia (al nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia) i parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells anomenaven mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de tribus aris, a partir de la fi del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) i fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neoassiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbàtana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kızılırmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants jaciments arqueològics (descoberts a l'oest de l'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlaven els medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest de l'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de Zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ecbàtana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat mede més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbàtana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en jaciments arqueològics perses com Persèpolis, on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbàtana, Rhagae i Aspadana, http://books.google.no/books?id.
Nou!!: Assíria і Medes · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Mesopotàmia · Veure més »
Mitanni
Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) va ser un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.
Nou!!: Assíria і Mitanni · Veure més »
Mut-Aixkur
Mut-Aixkur o Mut-Aškur, va ser rei d'Assíria, fill i successor d'Ixme-Dagan I. No consta a la Llista dels reis d'Assíria, però sí en altres fonts.
Nou!!: Assíria і Mut-Aixkur · Veure més »
Mutakkilnusku
Mutakkilnusku o Mutakkil-Nusku va ser rei d'Assíria de manera breu, potser l'any 1133 aC.
Nou!!: Assíria і Mutakkilnusku · Veure més »
Nabonassar
Nabonassar (que va regnar entre el 747 i el 734 aC.) va ser un rei babiloni.
Nou!!: Assíria і Nabonassar · Veure més »
Nabopolassar
Nabopolassar (en accadi Nabu-apla-us-ur o Nabu-apla-utsur) (658 aC - 605 aC) va ser un rei caldeu de Babilònia, fundador de l'Imperi neobabilònic i artífex de la caiguda de l'Imperi Assiri.
Nou!!: Assíria і Nabopolassar · Veure més »
Nabucodonosor I
Nabucodonosor I - també escrit Nabuconodosor, Nabukudirriusur o Nabushadrezzar fou rei de la II dinastia d'Isin a Babilònia vers el 1125-1103 aC.
Nou!!: Assíria і Nabucodonosor I · Veure més »
Nabucodonosor II
Nabucodonosor II, en una moneda Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.
Nou!!: Assíria і Nabucodonosor II · Veure més »
Nairi
Nairi era un país situat entorn del llac Van que va formar el nucli del que després seria el regne d'Urartu, i que cap al 1300 aC era una confederació governada per molts petits reis o prínceps.
Nou!!: Assíria і Nairi · Veure més »
Naram-Sin
* Naram-Sin d'Accàdia, rei d'Accàdia vers 2190 – 2154 aC.
Nou!!: Assíria і Naram-Sin · Veure més »
Nasir-Sin
Nasir-Sin (o Nasirsin) fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Nou!!: Assíria і Nasir-Sin · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Assíria і Nínive · Veure més »
Nimrud
Nimrud (coneguda com a Kalkhu pels assiris, i com a Calah o Kalakh en la Bíblia) fou una de les capitals d'Assíria, juntament amb Assur, Nínive i Dur Sharrukin.
Nou!!: Assíria і Nimrud · Veure més »
Ninurtaapal-Ekur
Ninurtaapal-Ekur va ser rei d'Assíria entre els anys 1182 aC i 1179 aC.
Nou!!: Assíria і Ninurtaapal-Ekur · Veure més »
Ninurtatukulti-Aixur
Ninurtatukulti-Aixur o Ninurta-tukulti-Aššur va ser rei d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Ninurtatukulti-Aixur · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Assíria і Nisibis · Veure més »
Nuabu
Nuabu (en accadi 𒉡𒀀𒁍, transliterat Nu-a-bu) va ser un antic rei d'Assíria que apareix a la Llista dels reis com el dotzè entre els “disset reis que vivien en tendes" segons les Cròniques Mesopotàmiques.
Nou!!: Assíria і Nuabu · Veure més »
Nurili
Nurili o Nur-Ili va ser un rei d'Assíria que va governar probablement entre els anys 1485/1480 aC i 1475/1470 aC, segons la cronologia mitjana.
Nou!!: Assíria і Nurili · Veure més »
Nuzi
Nuzi, en accadi Gashar, va ser una ciutat mesopotàmica que va constituir un enclavament comercial semita-accadià almenys des dels temps de Naram-Sin d'Accad.
Nou!!: Assíria і Nuzi · Veure més »
País de la Mar
El País de la Mar Pàg.
Nou!!: Assíria і País de la Mar · Veure més »
Psammètic I
Psammètic I o Uahibra Psametiko (que va regnar entre el 664 i el 610 aC.) va ser el fundador i primer faraó de Sais, com es coneix la dinastia XXVI d'Egipte, a començament del denominat Període tardà d'Egipte.
Nou!!: Assíria і Psammètic I · Veure més »
Puzur-Aixur I
Puzur-Aixur (en accadi: 𒁍𒀫𒀸𒋩, transliterat Pu-AMAR-Aš-ŠUR) va ser rei d'Assur (Assíria) cap a l'any el 1975 aC.
Nou!!: Assíria і Puzur-Aixur I · Veure més »
Puzur-Aixur II
Puzur-Aixur II o Puzur-Aššur II va ser rei d'Assíria, fill i successor de Sargon I segons la Llista dels reis d'Assíria, i es creu que va regnar entre els anys 1850 aC i 1830 aC però que podria ser una mica més antic (potser del 1865 aC a 1857 aC).
Nou!!: Assíria і Puzur-Aixur II · Veure més »
Puzur-Aixur III
Puzur-Aixur III o Puzur-Aššur III va ser un rei d'Assíria que va governar potser entre els anys 1520 aC i 1500 aC, segons la cronologia mitjana.
Nou!!: Assíria і Puzur-Aixur III · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: Assíria і Regió de Síria · Veure més »
Regne de Judà
El Regne de Judà (en hebreu מַלְכוּת יְהוּדָה Malekhot Yəhûdāh) va ser un regne assentat a l'antiga Canaan i que es va crear després de la divisió del Regne d'Israel.
Nou!!: Assíria і Regne de Judà · Veure més »
Relleu (escultura)
centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.
Nou!!: Assíria і Relleu (escultura) · Veure més »
Rimuix d'Assíria
page.
Nou!!: Assíria і Rimuix d'Assíria · Veure més »
Salmanassar I
Salmanassar I aboca la pols d'una ciutat conquerida en un temple assiri. Salmanassar I o Šulmānu-ašarēd I, ("el deu Shulmanu és preeminent") va ser rei d'Assíria entre els anys 1274 aC/1265 aC i 1245 aC/1235 aC.
Nou!!: Assíria і Salmanassar I · Veure més »
Salmanassar II
Salmanassar II o Salmānu-ašarēd II va ser rei d'Assíria potser de l'any 1031 aC al 1019 aC.
Nou!!: Assíria і Salmanassar II · Veure més »
Salmanassar III
Ass´riai sota Salmanassar III Salmanassar III fou rei d'Assíria, fill d'Assurnasirpal II.
Nou!!: Assíria і Salmanassar III · Veure més »
Salmanassar IV
Salmanassar IV o Salmānu-ašarēd IV va ser rei d'Assíria del 783 al 773 aC.
Nou!!: Assíria і Salmanassar IV · Veure més »
Salmanassar V
Salmanassar V (millor: Salmanàssar) (en accadi: Šulmanu-ašarid, en hebreu: שַׁלְמַנְאֶסֶר, hebreu modern: Shalman'eser, tiberià: Šalmanʼéser; grec antic: Σαλμανάσαρ, Σαλαμανάσαρ, Σαλμανάσσαρ llatí: Salmanăsar) va ser rei d'Assíria del 727 aC al 722 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Salmanassar V · Veure més »
Samaria
miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.
Nou!!: Assíria і Samaria · Veure més »
Sargon I
Sargon I o també Šarru-kīn I va ser rei d'Assíria (Assur) que va regnar, segons la cronologia mitjana, cap a la meitat del, però segons la llista d'oficials anuals (limmu) seria una mica anterior, del 1905 aC al 1865 aC.
Nou!!: Assíria і Sargon I · Veure més »
Sargon II
Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Neoassiri (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.
Nou!!: Assíria і Sargon II · Veure més »
Sausatatar
Sausatatar (Saukshatr.
Nou!!: Assíria і Sausatatar · Veure més »
Sem (bíblic)
En el Gènesi, capítol cinquè, desè i onzè, Sem era fill de Noè, que el va tenir quan ja havia complert cinc-cents anys.
Nou!!: Assíria і Sem (bíblic) · Veure més »
Semíramis
Semíramis (Šammuramat) fou una llegendària reina d'Assíria, considerada junt amb el seu espòs Ninus com els mítics fundadors de l'Imperi Assiri de Nínive que va succeir a aquest últim al tron d'Assíria, La seva història és narrada per Diodor de Sicília, que l'agafa de Ctèsies de Cnidos.
Nou!!: Assíria і Semíramis · Veure més »
Sennàquerib
Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) (en neoassiri cuneiforme, 24px 29px 20px 17px 31px 34px) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.
Nou!!: Assíria і Sennàquerib · Veure més »
Shattuara I
Shattuara I o Šattuara va ser rei d'Hanigalbat, el que quedava dels territoris de Mitanni cap a l'any 1320 aC o potser durant el regnat del rei hitita Mursilis III.
Nou!!: Assíria і Shattuara I · Veure més »
Shattuara II
Shattuara II o Šattuara va ser rei de Mitanni cap a l'any 1280 aC.
Nou!!: Assíria і Shattuara II · Veure més »
Shuhi
Estats arameus a Mesopotàmia al segle IX aC Shuhi (Suhi, Suhu, Sukhi, Shukhi) fou un estat arameu de l'Eufrates que tenia per capital la ciutat d'Anat o Hanat més avall de la desembocadura del Khabur (una segona capital fou Suru, una ciutat a l'Eufrates diferent de la Suru del Khabur).
Nou!!: Assíria і Shuhi · Veure més »
Sidó
Vista de la ciutat de Sidó Sidó, la moderna Saïda (en fenici צדן, Ṣydwn; en;; en;; en), és la tercera ciutat del Líban, a la costa de la mar Mediterrània, a uns 40 km al nord de Tir i altres 40 km al sud de Beirut.
Nou!!: Assíria і Sidó · Veure més »
Sinnamir
Sinnamir (o Sin-Namir) fou un rei d'Assíria del confós període històric que va de vers el 1730/1720 aC a 1710/1700 aC, en què set personatges d'origen desconegut es disputaren el poder a Assur.
Nou!!: Assíria і Sinnamir · Veure més »
Sinxarixkun
Sinxarixkun (Sin-xar-ixkun) fou rei de Babilònia (vers 627 i/o 626 aC) i d'Assíria (626 a 612 aC) que seria el rei Saràkos (Saracus) de l'historiador Berós.
Nou!!: Assíria і Sinxarixkun · Veure més »
Sinxumulixir
Sinxumulixir (o Sin-xumu-lixir) fou un general i usurpador del poder reial a Assíria el 626 aC.
Nou!!: Assíria і Sinxumulixir · Veure més »
Siríac
El siríac (en siríac) és un conjunt de dialectes de l'arameu, una llengua semítica parlada a l'Orient Mitjà; durant el seu apogeu es va parlar a la major part del Creixent Fèrtil.
Nou!!: Assíria і Siríac · Veure més »
Suhlamu
Suhlamu (en accadi: 𒆤𒆷𒀀𒈬, transliterat: Suḫ4-la-a-mu) va ser un sobirà assiri del Primer període, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Suhlamu · Veure més »
Sulili
Sulili o Sulilu (en accadi: 𒋢𒇷𒇷, transliterat Su-li-li) va ser rei d'Assíria el considerat fundador de la reialesa.
Nou!!: Assíria і Sulili · Veure més »
Sumer
Bau, deessa sumèria. Sumer (ki-en-gi en sumeri, šumer en accadi) va ser la regió del sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris.
Nou!!: Assíria і Sumer · Veure més »
Sumeri
El sumeri (‘llengua nadiua’) era la llengua dels sumeris, al sud de Mesopotàmia, des d'almenys el 4 mil·lenni aC.
Nou!!: Assíria і Sumeri · Veure més »
Suteus
Els suteus van ser un grup nòmada possiblement d'origen semita que vivia en tendes al desert de Síria, prop de l'Eufrates des d'on van emigrar a diversos llocs.
Nou!!: Assíria і Suteus · Veure més »
Taharqa
Taharqa fou faraó d'Egipte (690-664 aC), possible fill de Piankhi i germà de Shebitku, al que va succeir vers el 690 aC.
Nou!!: Assíria і Taharqa · Veure més »
Teglatfalassar I
Assíria en temps de Teglatfalassar I Teglatfalassar I (Tiglath-Pileser, Tiglat-Pilesser, forma hebrea derivada de l'accadià: Tukultī-apil-Ešarra.
Nou!!: Assíria і Teglatfalassar I · Veure més »
Teglatfalassar II
Teglatfalassar II o també Tiglath-Pilèser II, i en accadi Tukulti-apil-Ešarra II va ser rei d'Assíria potser entre l'any 967 aC i el 935 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Teglatfalassar II · Veure més »
Teglatfalassar III
Teglatfalassar III Teglatfalassar III, també anomenat Tiglat-Pilèsser III (en accadi: 𒆪𒋾𒀀𒂍𒈗𒊏 «Tukultī-Apil Ešarra»: La meva confiança és en el fill d'Esharra), va ser rei d'Assíria des del 2 de maig del 745 aC al 727 aC.
Nou!!: Assíria і Teglatfalassar III · Veure més »
Tell Hassuna
Cultures calcolítiques d'Hassuna i Halaf. Hassuna o Tell Hassuna és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia a la governació de Nínive, a l'Iraq, a la riba oest del Tigris i al sud de Mossul a uns 35 km al sud-oest de Nínive.
Nou!!: Assíria і Tell Hassuna · Veure més »
Tell Leilan
Situació Tell Leilan és un jaciment arqueològic de Síria prop del riu Djarrah afluent del Khabur, a la governació d'al-Hasakah.
Nou!!: Assíria і Tell Leilan · Veure més »
Tepe Gaura
Tepe Gawra o Tepe Gaura és un jaciment arqueològic de Mesopotàmia al nord-oest de l'Iraq prop de l'antiga Nínive a 3 km de Khorsabad i 25 km al nord-est de Mossul, a la governació de Ninive.
Nou!!: Assíria і Tepe Gaura · Veure més »
Terqa
Terqa vers el 1770 aC Terqa va ser una ciutat estat situada a uns 60 km al nord-oest de Mari, a l'Eufrates central, al lloc de la moderna Tell Ashara a Síria a 80 km de la frontera amb Iraq.
Nou!!: Assíria і Terqa · Veure més »
Til Barsip
Til Barsip (Tarbusibi) és una antiga ciutat de l'Eufrates que correspon probablement a la moderna Tell Ahmar o Tell a-Ahmar.
Nou!!: Assíria і Til Barsip · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Assíria і Tir · Veure més »
Tudiya
Tudiya (en accadi: 𒂅𒁲𒅀, transliterat Ṭu-di-ia) és el primer rei mencionat a les llistes reials assíries.
Nou!!: Assíria і Tudiya · Veure més »
Tukultininurta I
Tukultininurta I o Tukulti-Ninurta I (antigament Tukultininib o Tukulti-Ninib quan el nom de la deïtat "Ninurta" es va transcriure Ninib) va ser rei d'Assíria cap als anys 1235 aC - 1196 aC.
Nou!!: Assíria і Tukultininurta I · Veure més »
Tukultininurta II
Mapa Tukultininurta II o Tukulti-Ninurta II va ser rei d'Assíria del 890 aC al 884 aC.
Nou!!: Assíria і Tukultininurta II · Veure més »
Turukku
Turukku, turukkum o turuqueus fou una tribu del regne de Mari.
Nou!!: Assíria і Turukku · Veure més »
Tushum
Mapa La zona de l'alt Tigris en temps de Zimri-Lim de Mari Tushan o Tushum fou una ciutat estat i regne que existia al a la zona del Tigris superior a uns 28 km a l'est-sud-est de la moderna Diyarbekir, i a similar distància de l'antiga Nihriya, capital del regne del mateix nom.
Nou!!: Assíria і Tushum · Veure més »
Uixpia
Uixpia (en accadi 𒍑𒉿𒀀, transliterat Uš-pi-a) va ser rei d'Assíria cap al i consta a la Llista dels reis d'Assíria com el penúltim dels "reis que vivien en tendes".
Nou!!: Assíria і Uixpia · Veure més »
Ur
Ur (sumeri cuneiforme: URI₅, URIM₂, URIM₅; accadi: URU), actualment Tell al-Muqayyar (‘el turó enquitranat’), és una de les ciutats més antigues i importants de l'antiga Mesopotàmia, a l'actual Iraq, que aleshores es trobava en una de les branques de l'Eufrates, a prop del golf Pèrsic.
Nou!!: Assíria і Ur · Veure més »
Ur-Nammu
Ur Ur-Nammu va ser el fundador de la tercera dinastia d'Ur segons diu la llista de reis sumeris.
Nou!!: Assíria і Ur-Nammu · Veure més »
Urartu
Urartu és una regió geogràfica que s'utilitza habitualment com a exònim del regne de l'edat del ferro, també coneguda per la interpretació moderna del seu endònim, el Regne de Van, centrada al voltant del llac Van a l'històric altiplà d'Armènia.
Nou!!: Assíria і Urartu · Veure més »
Urkesh
Regnes Hurrites Urkesh (Urkis o Urkiš o Urkish) fou un regne hurrita esmentat cap al 2500 aC-2000 aC a la regió del riu Khabur a Síria.
Nou!!: Assíria і Urkesh · Veure més »
Uruk
Ciutats de Mesopotàmia. Uruk al sud. Uruk (en sumeri en escriptura cuneïforme: 𒀕𒆠, unugki; en accadi: 𒌷𒀕 or 𒌷𒀔 Uruk (URUUNUG); o) va ser una antiga ciutat de la Mesopotàmia sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est de l'actual llera del riu Eufrates, al costat de l'antic canal sec del riu Eufrates, uns 30 km a l'est de la moderna Samawah, al-Muthanna, a l'Iraq.
Nou!!: Assíria і Uruk · Veure més »
Utukhengal
Utukhengal o Utuḫengal va ser un rei sumeri de la cinquena dinastia d'Uruk del 2116 aC al 2110 aC, segons la Llista de reis sumeris.
Nou!!: Assíria і Utukhengal · Veure més »
Wasashatta
Wasashatta era un rei de Mitanni, fill i successor de Shattuara I. Regnava cap a l'any 1290 aC.
Nou!!: Assíria і Wasashatta · Veure més »
Washukanni
Washukanni o Waššukanni (també Washshukanni, Wassuganni, Vasukhani i altres variants) va ser la capital del regne hurrita de Mitanni.
Nou!!: Assíria і Washukanni · Veure més »
Xallimahhe
Xallimahhe o Xalim-ahum (Šalim-ahum) va ser rei d'Assur (Assíria), successor (i probablement fill) de Puzur-Ashur, cap a l'any 1940 aC, segons la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Xallimahhe · Veure més »
Xamxi-Adad I
Imperi de Shamshi-Adad I vers 1780 aC Xamxi-Adad I (Šamši-Adad) (final - principi) fou rei de l'Alta Mesopotàmia amb capital a Shubat-Enlil.
Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad I · Veure més »
Xamxi-Adad II
Xamxi-Adad II o Šamši-Adad II va ser rei d'Assíria durant un període d'uns 250 anys (entre potser el 1700 aC i el 1545 aC) en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels que no existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad II · Veure més »
Xamxi-Adad III
Xamxi-Adad III o Šamši-Adad III va ser un rei d'Assíria del període d'uns 250 anys entre el 1700 aC i el 1545 aC aproximadament, en el qual van regnar 14 sobirans (incloent un usurpador) dels que no n'existeixen notícies, monuments o inscripcions, ni són esmentats en texts contemporanis o posteriors, i només es coneixen per la Llista dels reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad III · Veure més »
Xamxi-Adad IV
Xamxi-Adad IV o Šamši-Adad IV va ser rei d'Assíria entre els anys 1054 aC i 1050 aC aproximadament.
Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad IV · Veure més »
Xamxi-Adad V
Xamxi-Adad V fou rei d'Assíria del 824 al 811 aC, tot i que no fou reconegut plenament fins al 822 aC.
Nou!!: Assíria і Xamxi-Adad V · Veure més »
Xarma-Adad I
Xarma-Adad I o Šarma-Adad I va ser rei d'Assíria que segons la Llista dels reis d'Assíria va governar durant dotze anys, potser del 1672 aC al 1660 aC.
Nou!!: Assíria і Xarma-Adad I · Veure més »
Xarma-Adad II
Xarma-Adad II o Šarma-Adad II va ser rei d'Assíria que segons la Llista dels reis d'Assíria era fill de Xuninua.
Nou!!: Assíria і Xarma-Adad II · Veure més »
Xinamu
Xinamu (pot aparèixer com a Shinamu) fou una ciutat a la qual el rei Salmanassar I esmenta que hi va fer una expedició.
Nou!!: Assíria і Xinamu · Veure més »
Xuninua
Xuninua o Šu-Ninua va ser el 54è rei d'Assíria, segons la Llista dels reis d'Assíria, que li assigna un regnat de 14 anys, potser del 1615 aC al 1602 aC segons la cronologia curta.
Nou!!: Assíria і Xuninua · Veure més »
Yangi
Yangi fou un primerenc monarca del primer període d'Assíria (Azuhinum).
Nou!!: Assíria і Yangi · Veure més »
Zamua
Zamua fou un regne que existia al a la part oriental d'Assíria, al sud del llac Urmia i fins a les muntanyes de Lullubi vers la regió del Diyala superior.
Nou!!: Assíria і Zamua · Veure més »
Zuabu
Zuabu (Accadià: 𒍪𒀀𒁍, transliterat Zu-a-bu) fou un antic reis d'Assíria.
Nou!!: Assíria і Zuabu · Veure més »
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Assíria і 23 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Asíria, Imperi Assiri, Imperi assiri.
