Taula de continguts
54 les relacions: Alexandre el Gran, Anatòlia, Antiga Grècia, Apol·loni (cràter), Aristòtil, Arquimedes, Asímptota, Astrònom, Èumenes II de Pèrgam, Àtal II de Pèrgam, Bagdad, Banu Mussa, Cònica, Claudi Ptolemeu, Diàdocs, Dinastia ptolemaica, Edat mitjana, Efes, El·lipse, Euclides, Eutoci, Excentricitat orbital, Filip II de Macedònia, Geometria, Geometria analítica, Gottfried Wilhelm Leibniz, Hípsicles, Hipèrbola, Imperi Aquemènida, Imperi Selèucida, Liceu (antiga Grècia), Lluna, Marí de Flàvia Neàpolis, Matemàtiques, Menecme, Morris Kline, Museu, Otto Neugebauer, Pamfília, Papos d'Alexandria, Paràbola, Pèrgam, Període hel·lenístic, Pergamí, Perge, Planeta, Problema d'Apol·loni, Procle, Ptolemeu III Evèrgetes I, Regne de Pèrgam, ... Ampliar l'índex (4 més) »
- Astrònoms de l'antiga Grècia
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Apol·loni de Perge і Alexandre el Gran
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Apol·loni de Perge і Anatòlia
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Apol·loni de Perge і Antiga Grècia
Apol·loni (cràter)
Apol·lo 11 Apol·lo 17 Apol·loni és un cràter d'impacte lunar situat prop de l'extremitat oriental de la Lluna.
Veure Apol·loni de Perge і Apol·loni (cràter)
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Apol·loni de Perge і Aristòtil
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Apol·loni de Perge і Arquimedes
Asímptota
Una corba que talla una asímptota infinites vegades XVII En geometria analítica, una asímptota d'una corba és una recta tal que la distància entre la corba i la recta s'aproxima a zero, quan una o les dues coordenades x o y tendeixen a l'infinit.
Veure Apol·loni de Perge і Asímptota
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Apol·loni de Perge і Astrònom
Èumenes II de Pèrgam
Èumenes II de Pèrgam (Eumenes) (–) fou fill d'Àtal I de Pèrgam al que va succeir a la seva mort el 197 aC.
Veure Apol·loni de Perge і Èumenes II de Pèrgam
Àtal II de Pèrgam
Àtal II de Pèrgam Filadelf (Amant el seu germà), fou rei de Pèrgam del al.
Veure Apol·loni de Perge і Àtal II de Pèrgam
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Veure Apol·loni de Perge і Bagdad
Banu Mussa
Muhàmmad ibn Mussa ibn Xàkir, Àhmad ibn Mussa ibn Xàkir i al-Hàssan ibn Mussa ibn Xàkir van ser tres germans científics que van viure a Bagdad a l'edat d'or de l'islam.
Veure Apol·loni de Perge і Banu Mussa
Cònica
hipèrboles (3). Tipus de seccions còniques En matemàtiques, una secció cònica (o simplement cònica) és una corba obtinguda com la intersecció de la superfície d'un con amb un pla.
Veure Apol·loni de Perge і Cònica
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Apol·loni de Perge і Claudi Ptolemeu
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Veure Apol·loni de Perge і Diàdocs
Dinastia ptolemaica
Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.
Veure Apol·loni de Perge і Dinastia ptolemaica
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Apol·loni de Perge і Edat mitjana
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Apol·loni de Perge і Efes
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Apol·loni de Perge і El·lipse
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Apol·loni de Perge і Euclides
Eutoci
Eutoci (Eutocius, Εὐτόκιος) fou un escriptor grec nascut a Ascaló, comentarista d'Apol·loni de Perge i d'Arquímedes.
Veure Apol·loni de Perge і Eutoci
Excentricitat orbital
Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.
Veure Apol·loni de Perge і Excentricitat orbital
Filip II de Macedònia
Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.
Veure Apol·loni de Perge і Filip II de Macedònia
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Apol·loni de Perge і Geometria
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Veure Apol·loni de Perge і Geometria analítica
Gottfried Wilhelm Leibniz
Gottfried Wilhelm Leibniz o Leibnitz (Leipzig, Ducat de Saxònia, Sacre Imperi, 1 de juliol de 1646 - Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi, 14 de novembre de 1716) fou un filòsof, científic, matemàtic, lògic, diplomàtic, jurista, bibliotecari i filòleg, alemany de llinatge sòrab, que va escriure en llatí, francès i alemany.
Veure Apol·loni de Perge і Gottfried Wilhelm Leibniz
Hípsicles
Hípsicles (Hypsicles) fou un matemàtic i astrònom grec nascut a Ascaló o a Alexandria, que va florir vers la meitat del, i és conegut per ser l'autor del Llibre XIV (i potser del XV) dels Elements d'Euclides.
Veure Apol·loni de Perge і Hípsicles
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Veure Apol·loni de Perge і Hipèrbola
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Apol·loni de Perge і Imperi Aquemènida
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Apol·loni de Perge і Imperi Selèucida
Liceu (antiga Grècia)
"Escola d'Atenes" de Rafael El Liceu (en grec Λύκειον, Lýkeion) fou un gimnàs d'Atenes, a l'antiga Grècia, famós per la seva associació amb Aristòtil.
Veure Apol·loni de Perge і Liceu (antiga Grècia)
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Apol·loni de Perge і Lluna
Marí de Flàvia Neàpolis
Marí de Flàvia Neàpolis (Marinus) va ser un filòsof i retòric grec nascut a Flàvia Neàpolis (actualment Nablus), a Palestina, deixeble i successor de Procle a l'Acadèmia platònica.
Veure Apol·loni de Perge і Marí de Flàvia Neàpolis
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Apol·loni de Perge і Matemàtiques
Menecme
Menecme (Μέναιχμος, aprox. 380–320 AC) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Veure Apol·loni de Perge і Menecme
Morris Kline
matemàtic i historiador de les matemàtiques estatunidenc.
Veure Apol·loni de Perge і Morris Kline
Museu
Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial.
Veure Apol·loni de Perge і Museu
Otto Neugebauer
va ser un dels historiadors de les matemàtiques més originals del.
Veure Apol·loni de Perge і Otto Neugebauer
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Veure Apol·loni de Perge і Pamfília
Papos d'Alexandria
Papos d'Alexandria o Pap d'Alexandria (Pappus, Πάππος) fou el darrer gran geòmetra de la Grècia clàssica.
Veure Apol·loni de Perge і Papos d'Alexandria
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Apol·loni de Perge і Paràbola
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Veure Apol·loni de Perge і Pèrgam
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Apol·loni de Perge і Període hel·lenístic
Pergamí
XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.
Veure Apol·loni de Perge і Pergamí
Perge
Àgora Perge (en grec antic Πέργη) era una important ciutat de Pamfília, a uns 10 km de la costa i a 5 km a l'oest del riu Kestros (avui Aksu).
Veure Apol·loni de Perge і Perge
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Apol·loni de Perge і Planeta
Problema d'Apol·loni
Una solució (en rosa) del problema d'Apol·loni. Les circumferències donades es mostren en negre. Quatre parelles de solucions complementàries del problema d'Apol·loni; les circumferències donades són les negres. En geometria plana euclidiana, el problema d'Apol·loni consisteix a construir circumferències que siguin tangents a tres circumferències donades.
Veure Apol·loni de Perge і Problema d'Apol·loni
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Veure Apol·loni de Perge і Procle
Ptolemeu III Evèrgetes I
Moneda de Ptolemeu III Ptolemeu III Evèrgetes o Ptolemeu III Evèrgetes I (Ptolemeu el Benefactor) fou rei d'Egipte (246 aC-222 aC).
Veure Apol·loni de Perge і Ptolemeu III Evèrgetes I
Regne de Pèrgam
El Regne de Pèrgam fou un regne de l'Àsia Menor nord-occidental, a l'antiga regió de Mísia.
Veure Apol·loni de Perge і Regne de Pèrgam
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Apol·loni de Perge і Renaixement
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Veure Apol·loni de Perge і Thàbit ibn Qurra
Thomas Little Heath
va ser un matemàtic i alt funcionari britànic, conegut pels seus llibres sobre història de les matemàtiques de l'antiga Grècia.
Veure Apol·loni de Perge і Thomas Little Heath
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Apol·loni de Perge і Turquia
Vegeu també
Astrònoms de l'antiga Grècia
- Aglaonice
- Agrippa (astrònom)
- Anaximandre
- Andronic de Cirros
- Apol·loni de Perge
- Arat
- Aristarc de Samos
- Arrià (astrònom)
- Autòlic de Pítana
- Bió d'Abdera
- Cal·lip de Cízic
- Claudi Ptolemeu
- Cleòmedes (escriptor)
- Cleostrat de Tenedos
- Conó de Samos
- Ecfant de Siracusa
- Eratòstenes
- Esporos de Nicea
- Eudox de Cnidos
- Filip d'Opunt
- Gemí de Rodes
- Hàrpal (astrònom)
- Hípsicles
- Heraclides Pòntic
- Hicetes (filòsof)
- Hiparc de Nicea
- Menelau d'Alexandria
- Metó (astrònom)
- Oenopides
- Píteas
- Posidoni
- Sosígenes (filòsof)
- Tales de Milet
- Teó d'Alexandria (astrònom)
- Teodosi de Bitínia
- Timocaris d'Alexandria
- Veti Valent
També conegut com Apol.loni de Perge, Apol·loni de Perga, Apol•loni de Perge, Apoŀloni de Perge.