Taula de continguts
44 les relacions: Alula Borealis, Anàleg solar, Any llum, Astrometria, Astronomy and Astrophysics, Àpside, Catàleg General d'Estrelles Variables, Constel·lació de l'Ossa Major, Cromosfera, Estel, Estrella binària, Estrella doble, Estrella K V, Estrella múltiple, Excentricitat, Felix Savary, Infraroig, Júpiter (planeta), Kelvin, Lluminositat solar, Magnitud aparent, Massa solar, Metal·licitat, Minut d'arc, Mizar, Nana groga, Nana marró, Nana roja, Observatori espacial, Període orbital, Radi solar, SIMBAD, Sistema solar, Sol, Temperatura efectiva, Terra, Tipus espectral, Unitat astronòmica, Variable RS Canum Venaticorum, Venus (planeta), Wide-field Infrared Survey Explorer, William Herschel, 1955, 2012.
Alula Borealis
Alula Borealis (Nu de l'Ossa Major / ν Ursae Majoris) és un estel en la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +3,49.
Veure Alula Australis і Alula Borealis
Anàleg solar
Un anàleg solar és un tipus d'estrella fotomètricament similar al Sol del sistema solar.
Veure Alula Australis і Anàleg solar
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Alula Australis і Any llum
Astrometria
L'astrometria és la part de l'astronomia que s'encarrega d'estudiar la posició i el moviment dels astres.
Veure Alula Australis і Astrometria
Astronomy and Astrophysics
Astronomy and Astrophysics és una revista científica preavaluada per experts que inclou l'astronomia i l'astrofísica observacional i instrumental.
Veure Alula Australis і Astronomy and Astrophysics
Àpside
'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.
Veure Alula Australis і Àpside
Catàleg General d'Estrelles Variables
El Catàleg General d'Estrelles Variables (GCVS segons les seves sigles en anglès) és una llista d'estrelles variables.
Veure Alula Australis і Catàleg General d'Estrelles Variables
Constel·lació de l'Ossa Major
L'Ossa Major (Ursa Major) és una constel·lació boreal.
Veure Alula Australis і Constel·lació de l'Ossa Major
Cromosfera
Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.
Veure Alula Australis і Cromosfera
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Alula Australis і Estel
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Alula Australis і Estrella binària
Estrella doble
binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.
Veure Alula Australis і Estrella doble
Estrella K V
Un estel K V o estrella K V, també conegut com a nan taronja o estrella nana taronja és un estel de la seqüència principal de tipus espectral K i lluminositat de classe V. Aquests estels tenen una mida entre els nans vermells i els nans grocs anàlegs al Sol.
Veure Alula Australis і Estrella K V
Estrella múltiple
Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.
Veure Alula Australis і Estrella múltiple
Excentricitat
En matemàtiques, l'excentricitat és un paràmetre associat a totes les seccions còniques.
Veure Alula Australis і Excentricitat
Felix Savary
Felix Savary (1797-1841) fou un matemàtic i físic francès.
Veure Alula Australis і Felix Savary
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Alula Australis і Infraroig
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Alula Australis і Júpiter (planeta)
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Alula Australis і Kelvin
Lluminositat solar
arxiv.
Veure Alula Australis і Lluminositat solar
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Alula Australis і Magnitud aparent
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Alula Australis і Massa solar
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Alula Australis і Metal·licitat
Minut d'arc
Un minut d'arc és una unitat de mesura angular que equival a una seixantena part d'un grau.
Veure Alula Australis і Minut d'arc
Mizar
Mizar (Zeta de l'Ossa Major / ζ Ursae MAjoris) és una estrella de la constel·lació Ossa Major i és la segona estrella des del final del mànec del Cullerot.
Veure Alula Australis і Mizar
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Veure Alula Australis і Nana groga
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Veure Alula Australis і Nana marró
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.
Veure Alula Australis і Nana roja
Observatori espacial
Un observatori espacial o telescopi espacial és qualsevol instrument situat a l'espai exterior utilitzat per a l'observació de planetes distants, galàxies i altres objectes celestials.
Veure Alula Australis і Observatori espacial
Període orbital
El període orbital,conegut també com a període revolució, és el temps que triga un planeta o un satèl·lit (o un altre objecte celeste) a completar la seva òrbita al voltant d'un altre objecte.
Veure Alula Australis і Període orbital
Radi solar
El radi solar és una unitat de longitud emprada en astronomia i astrofísica per a mesurar comparativament el radi de les estrelles i d'altres objectes astronòmics de grans dimensions.
Veure Alula Australis і Radi solar
SIMBAD
SIMBAD (the Set of Identifications, Measurements, and Bibliography for Astronomical Data) és una base de dades astronòmica d'objectes situats fora del sistema solar.
Veure Alula Australis і SIMBAD
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Alula Australis і Sistema solar
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Alula Australis і Sol
Temperatura efectiva
El terme temperatura efectiva és utilitzat en astrofísica i en climatització.
Veure Alula Australis і Temperatura efectiva
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Alula Australis і Terra
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Alula Australis і Tipus espectral
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Alula Australis і Unitat astronòmica
Variable RS Canum Venaticorum
Les Variables RS Canum Venaticorum són un tipus d'estrelles binàries que tenen una cromosfera activa que comporta variacions en la lluminositat observada.
Veure Alula Australis і Variable RS Canum Venaticorum
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Alula Australis і Venus (planeta)
Wide-field Infrared Survey Explorer
Dibuix del Wide-field Infrared Survey Explorer El Wide-field Infrared Survey Explorer (WISE) és un telescopi espacial astronòmic de longitud d'ona infraroja de la NASA llançat el 14 desembre 2009, i es va activar l'estat d'hibernació, el febrer de 2011, quan es va apagar el seu transmissor.
Veure Alula Australis і Wide-field Infrared Survey Explorer
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Alula Australis і William Herschel
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Veure Alula Australis і 1955
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Veure Alula Australis і 2012
També conegut com Xi Ursae Majoris.