Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Ali-Shir Nava'i

Índex Ali-Shir Nava'i

Mir Ali-Shir Nava'i o Nizomiddin Mir Ali-Shir —en txagatai: نظامالدین علی شیر نوایر شیر نوای،, en ⌴ن ی،،یییی— (Herat, Afganistan, 9 de febrer de 1441 – Herat, Afganistan, 3 de gener de 1501) va ser un poeta timúrida, escriptor, estadista, lingüista, místic Hanafi Maturidi i pintor que va ser el màxim representant de la literatura txagatai.

Taula de continguts

  1. 62 les relacions: Abu-Saïd (timúrida), Afganistan, Alexandre el Gran, Ascetisme, Babur ibn Baysunkur, Badr al-Din Hilali, Beit, Bernard Lewis, Cal·ligrafia, Caravanserrall, Dinastia timúrida, Diwan (literatura), El llenguatge dels ocells, Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Encyclopædia Britannica, Farid-ad-Din Attar, Gazal, Geoffrey Chaucer, Ghiyath al-Din Khwandamir, Gran enciclopèdia soviètica, Gran Khorasan, Hanafisme, Haydar Mirza, Herat, Hussayn Bayqara, Iran, Jami, Kanat de Txagatai, Leiden, Llengües turqueses, Llengua txagatai, Madrassa, Mashad, Maturidisme, Món islàmic, Mir (títol), Mirkhwand, Misticisme, Moscou, Nixapur, Nizami Gandjawi, Nova York, Persa, Província de Navoiy, Radio Liberty, René Grousset, Sabzevar, Samarcanda, Setge de Leningrad, ... Ampliar l'índex (12 més) »

  2. Escriptors del segle XV
  3. Morts el 1501
  4. Naixements del 1441
  5. Persones d'Herat
  6. Sufís

Abu-Saïd (timúrida)

Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.

Veure Ali-Shir Nava'i і Abu-Saïd (timúrida)

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Ali-Shir Nava'i і Afganistan

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Ali-Shir Nava'i і Alexandre el Gran

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Veure Ali-Shir Nava'i і Ascetisme

Babur ibn Baysunkur

Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.

Veure Ali-Shir Nava'i і Babur ibn Baysunkur

Badr al-Din Hilali

Badr al-Din Hilali fou un poeta persa d'origen turc nascut a Astarabad, que va viure al final del segle XV i al.

Veure Ali-Shir Nava'i і Badr al-Din Hilali

Beit

Un beit, bait o bayt (de l', literalment ‘una casa’) és una unitat mètrica de la poesia àrab, iraniana, urdú i sindhi.

Veure Ali-Shir Nava'i і Beit

Bernard Lewis

Bernard Lewis (Stoke Newington, Londres, 31 de maig de 1916 - 19 de maig de 2018) fou un historiador i orientalista britànic, amb doble nacionalitat israeliana i estatunidenca.

Veure Ali-Shir Nava'i і Bernard Lewis

Cal·ligrafia

Cal·ligrafia en llatí que representa una Bíblia de 1407 La cal·ligrafia és l'art d'escriure emprant bells signes.

Veure Ali-Shir Nava'i і Cal·ligrafia

Caravanserrall

Caravanserrall de Karaj, Iran, època safàvida Caravanserrall i actual hotel a Shaki (Azerbaidjan) Un caravanserrall (del persa, كاروان caravan, 'viatgers' i سرا sarayı, 'hostal', 'refugi', 'palau') o khan era un edifici situat al llarg de les grans vies de comunicació del món musulmà (especialment les de la ruta de la Seda), destinat a acollir les caravanes a la fi d'una etapa de viatge.

Veure Ali-Shir Nava'i і Caravanserrall

Dinastia timúrida

La dinastia timúrida (txagatai: تیموریان), autodenominada com Gurkani (txagatai: گورکانیان, Küregen), foren una dinastia musulmana sunnita o clan d'origen turcomongol descendent del conqueridor Tamerlà.

Veure Ali-Shir Nava'i і Dinastia timúrida

Diwan (literatura)

Un diwan o divan és, en la literatura àrab, persa i otomana, un recull de poemes d'un sol autor, podent designar tant una selecció com l'obra completa d'un poeta.

Veure Ali-Shir Nava'i і Diwan (literatura)

El llenguatge dels ocells

El Llenguatge dels ocells o La conferència dels ocells (en persa: Mantiq al-Tayr) és un llibre escrit als s. XII-XIII pel poeta i místic persa Farid al Din Attar i es considera la seua obra major.

Veure Ali-Shir Nava'i і El llenguatge dels ocells

Emir

Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.

Veure Ali-Shir Nava'i і Emir

Enciclopèdia de l'Islam

LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.

Veure Ali-Shir Nava'i і Enciclopèdia de l'Islam

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Veure Ali-Shir Nava'i і Encyclopædia Britannica

Farid-ad-Din Attar

Abu-Hàmid ibn Abu-Bakr Ibrahim —en persa ابو حمید ابن ابوبکر ابراهیم— o Farid-ad-Din Muhàmmad ibn Ibrahim —en persa i àrab فرید الدین بن محمد بن إبراهيم, Farīd ad-Dīn Muḥammad ibn Ibrāhīm—, més conegut pels seus pseudònims d'escriptor Farid-ad-Din o Attar —en persa i àrab عطار, ʿAṭṭār, «Perfumer» — (Nixapur, vers 1142-1221) fou un poeta, teoritzador del sufisme i hagiògraf d'origen persa.

Veure Ali-Shir Nava'i і Farid-ad-Din Attar

Gazal

El gazal, ghazal, gazel o ghazel (panjabi,;; bengalí) és un gènere líric (forma poètica) que consisteix en rimes apariades i tornades, on cada línia comparteix la mateixa mesura.

Veure Ali-Shir Nava'i і Gazal

Geoffrey Chaucer

Geoffrey Chaucer (Londres, c. 1343 - † 25 d'octubre del 1400) fou un escriptor, filòsof, diplomàtic i poeta anglès.

Veure Ali-Shir Nava'i і Geoffrey Chaucer

Ghiyath al-Din Khwandamir

Ghiyath al-Din Khwandamir (vers 1475 - 1535/1536) fou un historiador persa, probablement nascut a Herat, fou enterrat a Delhi, a petició pròpia.

Veure Ali-Shir Nava'i і Ghiyath al-Din Khwandamir

Gran enciclopèdia soviètica

La Gran enciclopèdia soviètica (Bolxaia sovétskaia entsiklopédiia) és una enciclopèdia en rus de 30 volums (en la darrera versió) i més de 100.000 entrades publicada entre els anys 1926–1981 i reeditada en diverses ocasions.

Veure Ali-Shir Nava'i і Gran enciclopèdia soviètica

Gran Khorasan

El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.

Veure Ali-Shir Nava'i і Gran Khorasan

Hanafisme

El hanafisme —,, o — és una de les quatre escoles jurídiques (màdhhabs) de l'islam sunnita, juntament amb el hanbalisme, el xafiisme i el malikisme.

Veure Ali-Shir Nava'i і Hanafisme

Haydar Mirza

Muhàmmad Mirza Haydar conegut com a Haydar Mirza (1499/1500-1551) fou un historiador persa mongol.

Veure Ali-Shir Nava'i і Haydar Mirza

Herat

Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).

Veure Ali-Shir Nava'i і Herat

Hussayn Bayqara

Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).

Veure Ali-Shir Nava'i і Hussayn Bayqara

Iran

La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.

Veure Ali-Shir Nava'i і Iran

Jami

fon un poeta sufí persa, considerat l'últim poeta místic iranià.

Veure Ali-Shir Nava'i і Jami

Kanat de Txagatai

El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.

Veure Ali-Shir Nava'i і Kanat de Txagatai

Leiden

Leiden (antigament escrita com Leyden) o Leida, és una ciutat de la província d'Holanda Meridional, als Països Baixos.

Veure Ali-Shir Nava'i і Leiden

Llengües turqueses

Les llengües turqueses són una família lingüística.

Veure Ali-Shir Nava'i і Llengües turqueses

Llengua txagatai

La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy; turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia Central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al.

Veure Ali-Shir Nava'i і Llengua txagatai

Madrassa

Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.

Veure Ali-Shir Nava'i і Madrassa

Mashad

emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.

Veure Ali-Shir Nava'i і Mashad

Maturidisme

El maturidisme o lescola maturidita és una de les principals escoles teològiques o daqida islàmica.

Veure Ali-Shir Nava'i і Maturidisme

Món islàmic

Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.

Veure Ali-Shir Nava'i і Món islàmic

Mir (títol)

Mir és un títol que deriva del títol àrab d'emir o amir.

Veure Ali-Shir Nava'i і Mir (títol)

Mirkhwand

Muhàmmad Mirkhwand ibn Khwandxah (Bukharà, 1433/1434 - Herat 22 de juny de 1498), conegut coma a Mirkhwand (Mīr-Khvānd), fou un historiador persa de l'època dels timúrides, en temps del sultà Hussayn Bayqara d'Herat.

Veure Ali-Shir Nava'i і Mirkhwand

Misticisme

Teresa de Jesús, una de les majors exponents del misticisme al cristianisme El misticisme és la sensació que prové del convenciment que s'ha establert una unió directa entre la persona i Déu dins la via ascètica o procediment de la mística.

Veure Ali-Shir Nava'i і Misticisme

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure Ali-Shir Nava'i і Moscou

Nixapur

Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.

Veure Ali-Shir Nava'i і Nixapur

Nizami Gandjawi

Nizami Gandjawi, Elyās Yūsof Neẓāmī Ganjavī, (en / Neẓâmi Ganjavi, que literalment significa «Nizami de Gandja»; en kurd: Nîzamî Gencewî, نیزامی گه‌نجه‌وی), (Gandja, 1141 – Gandja, 1209), el nom complet del qual és Nezam al-Din Abu Mohammad Elyas Elyas Ibnja Ibnyas Gandja Ibnja Ibnyas fou un dels més grans poetes, escriptors i pensadors perses.

Veure Ali-Shir Nava'i і Nizami Gandjawi

Nova York

Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.

Veure Ali-Shir Nava'i і Nova York

Persa

El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.

Veure Ali-Shir Nava'i і Persa

Província de Navoiy

La província de Navoi és una província de l'Uzbekistan.

Veure Ali-Shir Nava'i і Província de Navoiy

Radio Liberty

Les antenes de ''Radio Liberty'', a Pals, que del 23 de març de 1959 fins al 25 de maig de 2001 van fer arribar informació americana a l'altra banda del Teló d'Acer. Radio Liberty (Radio Free Europe/Radio Liberty (RFE/RL)) és una organització de mitjans finançada pel govern dels Estats Units que emet i informa "notícies, informació i anàlisis" a països d'Europa de l'Est, Àsia Central, Caucas i Orient Mità, com una eina de la política informativa exterior dels Estats Units.

Veure Ali-Shir Nava'i і Radio Liberty

René Grousset

René Grousset (Aubais, 5 de setembre de 1885 - París, 12 de setembre de 1952) va ser un historiador francès, especialista en Àsia i membre de l'Acadèmia Francesa.

Veure Ali-Shir Nava'i і René Grousset

Sabzevar

Sabzevar és una ciutat a la província Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, a la vora del Gran desert, amb una població aproximada de 214.165 habitants (2005).

Veure Ali-Shir Nava'i і Sabzevar

Samarcanda

Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).

Veure Ali-Shir Nava'i і Samarcanda

Setge de Leningrad

El setge de Leningrad, també conegut com el bloqueig de Leningrad (rus: блокада Ленинграда; transcripció: blokada Leningrada) va tenir lloc per part de l'Alemanya nazi sobre la ciutat de Leningrad (avui Sant Petersburg) durant la Segona Guerra Mundial; es tracta del setge més llarg de la història sobre una ciutat.

Veure Ali-Shir Nava'i і Setge de Leningrad

Solimà I el Magnífic

Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).

Veure Ali-Shir Nava'i і Solimà I el Magnífic

Sufisme

Ritual sufí a Khartum El sufisme o tassàwwuf (sufigari; en turc:; en urdú) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor.

Veure Ali-Shir Nava'i і Sufisme

Sultà

Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.

Veure Ali-Shir Nava'i і Sultà

Taixkent

Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.

Veure Ali-Shir Nava'i і Taixkent

Timúrides

Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.

Veure Ali-Shir Nava'i і Timúrides

Txagatai

* Txagatai Khan, kan mongol, primer kan del territori al que va donar el nom (el kanat de Txagatai).

Veure Ali-Shir Nava'i і Txagatai

Uigurs

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.

Veure Ali-Shir Nava'i і Uigurs

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Ali-Shir Nava'i і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Uzbek

Luzbek és una llengua turquesa parlada per uns 16.500.000 persones a l'Uzbekistan i per uns 2.000.000 a la resta del món, especialment als països veïns, Xina i Rússia.

Veure Ali-Shir Nava'i і Uzbek

Uzbekistan

Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.

Veure Ali-Shir Nava'i і Uzbekistan

Uzbeks

Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.

Veure Ali-Shir Nava'i і Uzbeks

Xah Rukh (timúrida)

Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.

Veure Ali-Shir Nava'i і Xah Rukh (timúrida)

Vegeu també

Escriptors del segle XV

Morts el 1501

Naixements del 1441

Persones d'Herat

Sufís

, Solimà I el Magnífic, Sufisme, Sultà, Taixkent, Timúrides, Txagatai, Uigurs, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Uzbek, Uzbekistan, Uzbeks, Xah Rukh (timúrida).