Taula de continguts
39 les relacions: Abd al-Latif Mirza, Abu-Saïd (timúrida), Ala al-Dawla Abd Allah, Babur ibn Baysunkur, Balkh, Gorgan (ciutat), Gran Khorasan, Herat, Jahan-Xah, Kabul, Kabulistan, Kaixgar, Khutba, Kiptxak, Mashad, Qara Qoyunlu, Ruyan, Sarakhs, Sirdarià, Sultà, Tamerlà, Timúrides, Transoxiana, Ulugh Beg, Umar Xaikh, Vall de Ferganà, Xah Mahmud, Xah Rukh (timúrida), 13 de desembre, 1447, 1448, 1457, 1458, 1459, 22 de desembre, 28 de juny, 30 d'agost, 31 de maig, 6 d'agost.
Abd al-Latif Mirza
Abd al-Latif Mirza fou kan timúrida de Samarcanda (octubre de 1449 - 8 de maig de 1450), fill d'Ulugh Beg (1409-1449) i de Rokia Khatun Arolat.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Abd al-Latif Mirza
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Abu-Saïd (timúrida)
Ala al-Dawla Abd Allah
Rukn al-Din Mirza Ala al-Dawla Abd Allah ibn Baysonghor (Herat, 25 de juny de 1417 - Rustamdar, 1460) fou un príncep timúrida que va governar a Herat entre 1447 i 1448 i el 1450 (potser fins al 1451).
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Ala al-Dawla Abd Allah
Babur ibn Baysunkur
Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Babur ibn Baysunkur
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Balkh
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Gorgan (ciutat)
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Gran Khorasan
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Herat
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Jahan-Xah
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Kabul
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Kabulistan
Kaixgar
Kaixgar (sent altres transcripcions Kaixcar o Khaixgar, en uigur: قەشقەر K̡ǝxk̡ǝr; en xinès: 喀什 Kāshí o 喀什噶尔 Kāshígéěr) és una ciutat oasi a la regió autònoma del Xinjiang, a la República Popular de la Xina.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Kaixgar
Khutba
La khutba és el sermó del khatib, que el fa abans de l'oració del divendres, així com en alguns serveis religiosos en ocasions especials, com a la celebració de les dues festes islàmiques principals, Al-Id al-Kabir i Id al-Fitr.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Khutba
Kiptxak
Els kiptxaks foren una de les set tribus dels turcs kamik i després una confederació de tribus.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Kiptxak
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Mashad
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Qara Qoyunlu
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Ruyan
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Sarakhs
Sirdarià
El Sirdarià (del rus Сырдария, Sirdarià; en kazakh: Сырдария, Sirdarià; en tadjik: Сирдарë, Sirdarió; en uzbek: Sirdaryo; en persa: سيردريا, Sirdarià) és un riu de l'Àsia Central antigament anomenat en grec Ιαξάρτης, Iaxartes.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Sirdarià
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Sultà
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Tamerlà
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Timúrides
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Transoxiana
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Ulugh Beg
Umar Xaikh
Umar Xaikh - عمر شیخ میرزا - (1394-1356) fou un príncep timúrida fill de Tamerlà.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Umar Xaikh
Vall de Ferganà
La vall de Ferganà (Vodiysi Farg'ona; Фергана өрөөнү, Fergana öröönu; водии Фaрғонa, Vodin Farg'ona; Ферга́нская доли́на, Fergànskaia dolina; دشت فرغانه, Dasht e-Ferganah) és una depressió entre les serralades de Hissar i Alai (part del Pamir) al sud i la serralada de Tian Shan al nord.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Vall de Ferganà
Xah Mahmud
Xah Mahmud (Jalal al-Din Mahmud, nascut 1446, mort després del 1460) fou sultà timúrida del Khurasan (Herat) fill i successor de Babur ibn Baysunkur, i rebesnet de Tamerlà.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Xah Mahmud
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і Xah Rukh (timúrida)
13 de desembre
El 13 de desembre és el tres-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 13 de desembre
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 1447
1448
;Països Catalans.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 1448
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 1457
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 1458
1459
;Països Catalans.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 1459
22 de desembre
El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 22 de desembre
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 28 de juny
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 30 d'agost
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 31 de maig
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Ibrahim ibn Ala al-Dawla і 6 d'agost
També conegut com Ibrahim ibn Ala al-Dawlah.