Accés més ràpid que el navegador!
130 les relacions: Aire, Alvèrnia, Amalaric, Aquitans, Auloron, Aush, Ausques, Austràsia, Òlt i Garona, Basc, Batalla de Vouillé, Bearn, Bigerrions, Bigorra, Bordeus, Borgonya, Bourges, Campons, Carcassona, Caribert, Cònvenes, Clodomir, Clodoveu I, Clotari I, Comenge, Consell Regional d'Aquitània, Consorans, Coserans, Dacs, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Dordonya, Dructerà, Elusates, Eusa, Flavi Honori, França, Francs, Fredegunda, Gascunya, Gàl·lia, Gàl·lia Aquitània, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Narbonesa, Gòtia, Gironda, Gregori de Tours, Ibers, Imperi Romà, ..., Imperi Romà d'Orient, Incursió, Iparralde, Juli Cèsar, Khildebert I, Khilperic, Khilperic I, Landes, Llatí, Llemosí (regió occitana), Lluís el Pietós, Nèustria, Nova Aquitània, Novempopulània, Occità gascó, Occitània, Orleans, Ostrogots, Pamplona, París, Peitoví-saintongès, Pipí I el Breu, Pirineus Atlàntics, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Reims, Saragossa, Sòs, Septimània, Sigebert, Sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics, Soissons, Sotiates, Tarba, Tarbel·les, Tarusates, Teòdat, Teodebert de Baviera, Teodoric el Gran, Teodoric I d'Austràsia, Tolosa de Llenguadoc, Tribu (antropologia), Turingis, Vasates, Vasats (Gironda), Vascons, Vàlia, Visigots, 297, 370, 412, 415, 418, 460, 507, 511, 517, 523, 524, 531, 532, 533, 534, 535, 541, 555, 557, 558, 561, 562, 563, 566, 567, 568, 573, 574, 582, 584, 587, 781. Ampliar l'índex (80 més) »
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Nou!!: Aquitània і Aire · Veure més »
Alvèrnia
Alvèrnia (cultisme) o Alvernya (en occità alvernès: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una antiga regió del centre sud de França dins del Massís Central.
Nou!!: Aquitània і Alvèrnia · Veure més »
Amalaric
Amalaric (? - Barcelona, 531) fou rei dels visigots del 510 al 531.
Nou!!: Aquitània і Amalaric · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Aquitània і Aquitans · Veure més »
Auloron
Auloron és una comarca francesa al nord del Bearn.
Nou!!: Aquitània і Auloron · Veure més »
Aush
Aush (en occità Aush, en francès Auch) és un municipi francès de Gascunya, situat al departament del Gers i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Aquitània і Aush · Veure més »
Ausques
Els ausques (en llatí Ausci, en grec antic Αὔσκιοι) van ser una de les principals tribus aquitanes.
Nou!!: Aquitània і Ausques · Veure més »
Austràsia
Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.
Nou!!: Aquitània і Austràsia · Veure més »
Òlt i Garona
Òlt i Garona (47) (en francès Lot-et-Garonne i en occità Òlt e Garona, i també Òut e Garona) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Òlt i Garona · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Aquitània і Basc · Veure més »
Batalla de Vouillé
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
Nou!!: Aquitània і Batalla de Vouillé · Veure més »
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Nou!!: Aquitània і Bearn · Veure més »
Bigerrions
Els bigerrions (en llatí Bigerriones) eren un poble aquità que, entre altres, es va rendir a Publi Licini Cras, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Aquitània і Bigerrions · Veure més »
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Aquitània і Bigorra · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Aquitània і Bordeus · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: Aquitània і Borgonya · Veure més »
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Aquitània і Bourges · Veure més »
Campons
Els campons (en llatí: Camponi) van ser un poble aquità que podria haver viscut a la Vall de Campan a la regió de Bigorra, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Aquitània і Campons · Veure més »
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Nou!!: Aquitània і Carcassona · Veure més »
Caribert
* Caribert I (~517-567), rei merovingi de París (561-67).
Nou!!: Aquitània і Caribert · Veure més »
Cònvenes
Els cònvenes (en Convĕnae; en Κονουέναι) van ser un poble aquità que habitava a la part nord dels Pirineus occidentals.
Nou!!: Aquitània і Cònvenes · Veure més »
Clodomir
Divisió de la Gàl·lia a la mort de Clodoveu. Els territoris de Clodomir marcats en rosa Assassinat dels fills de Clodomir, manuscrit del s. XV Clodomir (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des del 511 fins a la seva mort en combat contra els borgonyesos.
Nou!!: Aquitània і Clodomir · Veure més »
Clodoveu I
Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..
Nou!!: Aquitània і Clodoveu I · Veure més »
Clotari I
Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs de la Dinastia merovíngia des del 511 fins a la mort.
Nou!!: Aquitània і Clotari I · Veure més »
Comenge
Comenge (en occità gascó, Comenge) és una regió històrica d'Occitània, situada entre el País de Foix i Bigorra, a la regió d'Occitània.
Nou!!: Aquitània і Comenge · Veure més »
Consell Regional d'Aquitània
El Consell regional d'Aquitània (Conselh regionau d'Aquitània en occità, Conseil régional d'Aquitaine en francès, Akitaniako Eskualde Kontseilua en basc) era l'assemblea elegida que dirigia la regió francesa d'Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Consell Regional d'Aquitània · Veure més »
Consorans
Els consorans (en llatí: Consorani) van ser un poble esmentat per Plini el Vell que els situa entre els pobles aquitans.
Nou!!: Aquitània і Consorans · Veure més »
Coserans
El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.
Nou!!: Aquitània і Coserans · Veure més »
Dacs
Dacs (nom occità, en francès Dax) és un municipi francès, situat al departament de les Landes i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Dacs · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Aquitània і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Aquitània і Dioclecià · Veure més »
Dordonya
La Dordonya (24) (en francès: Dordogne; i en occità: Dordonha) és un departament francès situat a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Dordonya · Veure més »
Dructerà
Dructerà (Dructarenus, francès Dructéran) fou abat de Saint-Chaffee al Velai.
Nou!!: Aquitània і Dructerà · Veure més »
Elusates
Els elusates (en llatí: elusates) eren un poble aquità sotmès per Crassus, legat de Juli Cèsar, l'any 56 aC.
Nou!!: Aquitània і Elusates · Veure més »
Eusa
Eusa (nom occità) (en francès Eauze) és una ciutat del departament francès del Gers, capital del cantó d'Eusa, amb gairebé 4.000 habitants i a 164 metres sobre el nivell del mar.
Nou!!: Aquitània і Eusa · Veure més »
Flavi Honori
Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.
Nou!!: Aquitània і Flavi Honori · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Aquitània і França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Aquitània і Francs · Veure més »
Fredegunda
Fredegunda Fredegunda (Montdidier, Picardia, vers 545-París, 597) va ser una reina merovíngia de Nèustria.
Nou!!: Aquitània і Fredegunda · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Aquitània і Gascunya · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Aquitània і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Aquitània
Aquitània (Aquitania) va ser una província romana creada l'any 27 aC per l'emperador August.
Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Aquitània · Veure més »
Gàl·lia Belga
La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.
Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Belga · Veure més »
Gàl·lia Celta
La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.
Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Celta · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: Aquitània і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gòtia
El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.
Nou!!: Aquitània і Gòtia · Veure més »
Gironda
La Gironda (33) (Gironda en occità, Gironde en francès) és un departament situat al sud-oest de França, a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Gironda · Veure més »
Gregori de Tours
Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.
Nou!!: Aquitània і Gregori de Tours · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: Aquitània і Ibers · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Aquitània і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Aquitània і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Nou!!: Aquitània і Incursió · Veure més »
Iparralde
Iparralde o País Basc del Nord (en basc Iparralde o Ipar Euskal Herria) és el conjunt de territoris històrics del País Basc sota administració francesa.
Nou!!: Aquitània і Iparralde · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Aquitània і Juli Cèsar · Veure més »
Khildebert I
Khildebert o Xildebert I de París (Reims, vers 496 – 13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovíngia i rei franc de París (511-558).
Nou!!: Aquitània і Khildebert I · Veure més »
Khilperic
* Khilperic I de Burgúndia (? - vers 476/80), rei dels burgundis que hauria governat junt amb el seu germà Gondió.
Nou!!: Aquitània і Khilperic · Veure més »
Khilperic I
Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.
Nou!!: Aquitània і Khilperic I · Veure més »
Landes
Les Landes (Lanas en occità) és un departament francès situat a la regió de Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Landes · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Aquitània і Llatí · Veure més »
Llemosí (regió occitana)
El Llemosí (en Lemosin, en Limousin) és una de les 7 regions d'Occitània, amb la capital a Llemotges.
Nou!!: Aquitània і Llemosí (regió occitana) · Veure més »
Lluís el Pietós
Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).
Nou!!: Aquitània і Lluís el Pietós · Veure més »
Nèustria
'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.
Nou!!: Aquitània і Nèustria · Veure més »
Nova Aquitània
Nova Aquitània (en francès: Nouvelle-Aquitaine; en occità: Nòva Aquitània) és una regió administrativa del Migdia francès creada per la reforma territorial del 2014, que comprèn 12 departaments, i resulta de la fusió de les antigues regions d'Aquitània, Llemosí i Poitou-Charentes.
Nou!!: Aquitània і Nova Aquitània · Veure més »
Novempopulània
La Novempopulània (en llatí Novempopulania) fou una província romana que va tenir com a capital Elusa o Eause.
Nou!!: Aquitània і Novempopulània · Veure més »
Occità gascó
El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.
Nou!!: Aquitània і Occità gascó · Veure més »
Occitània
Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Nou!!: Aquitània і Occitània · Veure més »
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Nou!!: Aquitània і Orleans · Veure més »
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Nou!!: Aquitània і Ostrogots · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Aquitània і Pamplona · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Aquitània і París · Veure més »
Peitoví-saintongès
El Saintongès amb la ''Petite-Gavacherie'' El peitoví-saintongès o peitaví-saintongès, anomenat també el parlanjhe (poetevin-séntunjhaes o parlanjhe en peitoví-santongès; poitevin-saintongeais en francès) és una llengua romànica de la família de les llengües d'oïl però marcada per orígens occitans, parlada al nord de la regió de Nova Aquitània, la Vendée, el Pays de Retz i al sud de Maine-et-Loire (regió del País del Loira).
Nou!!: Aquitània і Peitoví-saintongès · Veure més »
Pipí I el Breu
Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.
Nou!!: Aquitània і Pipí I el Breu · Veure més »
Pirineus Atlàntics
Els Pirineus Atlàntics (64) (Pyrénées-Atlantiques en francès, Pirinèus-Atlantics en gascó, Pirinio Atlantiarrak en basc) són el departament francès, situat al sud-oest de França a la regió Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Pirineus Atlàntics · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Aquitània і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Aquitània і Regne de França · Veure més »
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Aquitània і Reims · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Aquitània і Saragossa · Veure més »
Sòs
Sòs (en francès Sos) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Sòs · Veure més »
Septimània
Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.
Nou!!: Aquitània і Septimània · Veure més »
Sigebert
* Sigebert el Coix († 507), rei dels francs renans a Colònia.
Nou!!: Aquitània і Sigebert · Veure més »
Sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics
La sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics és una de les 6 circumscripcions electorals per a l'Assemblea Nacional francesa del departament dels Pirineus Atlàntics situat a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Sisena circumscripció dels Pirineus Atlàntics · Veure més »
Soissons
Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Aquitània і Soissons · Veure més »
Sotiates
Els sotiates (en llatí Sotiates o Sontiates) eren un poble aquità amb influència celta.
Nou!!: Aquitània і Sotiates · Veure més »
Tarba
Tarba (en francès, Tarbes) és una ciutat d'Occitània, que és capital del departament dels Alts Pirineus, capital de sotsprefectura i de cantó, a la regió d'Occitània, i capital de la província històrica de Bigorra.
Nou!!: Aquitània і Tarba · Veure més »
Tarbel·les
Els tarbel·les (en llatí Tarbelli, en grec antic Τάρβελλοι) van ser un poble aquità que menciona Juli Cèsar Vivien a tocar de l'Atlàntic, segons diu Estrabó, en una badia que dominaven completament.
Nou!!: Aquitània і Tarbel·les · Veure més »
Tarusates
Els tarusates (en llatí Tarusates) van ser un poble aquità esmentat per Juli Cèsar.
Nou!!: Aquitània і Tarusates · Veure més »
Teòdat
Teòdat (Skopje, 482 - Ravenna, 536) fou rei dels ostrogots i rei d'Itàlia del 534 al 536.
Nou!!: Aquitània і Teòdat · Veure més »
Teodebert de Baviera
Teodebert I de Baviera, també Teodbert, Teudebert o Todpert (685 - 719), fou duc de Baviera de la dinastía dels agilolfings des del 702 fins a la seva mort, però supeditat fins al 716/717 al seu pare Teodó II de Baviera i a partir del 711 més o menys compartint el poder amb el seu germà Teodald i després també Grimoald i Tassiló.
Nou!!: Aquitània і Teodebert de Baviera · Veure més »
Teodoric el Gran
Maximilià I a l'església de la cort d'Innsbruck Teodoric (Theodoricus) conegut com a el Gran, fou rei dels ostrogots, fill de Teodomir i de la seva concubina Ereleuva.
Nou!!: Aquitània і Teodoric el Gran · Veure més »
Teodoric I d'Austràsia
Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.
Nou!!: Aquitània і Teodoric I d'Austràsia · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Aquitània і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Tribu (antropologia)
Tribu dels tobes, prop del riu Pilcomayo, 1892 Una tribu és un conjunt de persones amb un avantpassat comú i que viuen en un territori determinat.
Nou!!: Aquitània і Tribu (antropologia) · Veure més »
Turingis
Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).
Nou!!: Aquitània і Turingis · Veure més »
Vasates
Els vasates (en llatí: Vasates, Vasarii o Vasatii) van ser un poble aquità esmentat per Claudi Ptolemeu, que els situa al nord de Bordeus.
Nou!!: Aquitània і Vasates · Veure més »
Vasats (Gironda)
Vasats (nom occità) (en francès Bazas) és un municipi francès, en la comarca del Vasadès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Nou!!: Aquitània і Vasats (Gironda) · Veure més »
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
Nou!!: Aquitània і Vascons · Veure més »
Vàlia
Vàlia, també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»; (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Nou!!: Aquitània і Vàlia · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Aquitània і Visigots · Veure més »
297
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 297 · Veure més »
370
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 370 · Veure més »
412
El 412 (CDXII) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 412 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 415 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 418 · Veure més »
460
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 460 · Veure més »
507
L'any 507 fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Aquitània і 507 · Veure més »
511
El 511 (DXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 511 · Veure més »
517
Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.
Nou!!: Aquitània і 517 · Veure més »
523
El 523 (DXXIII) fou un any comú iniciat en diumenge pertanyent a l'etapa de l'edat mitjana coneguda com a antiguitat tardana.
Nou!!: Aquitània і 523 · Veure més »
524
El 524 (DXXIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 524 · Veure més »
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 531 · Veure més »
532
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 532 · Veure més »
533
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 533 · Veure més »
534
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 534 · Veure més »
535
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 535 · Veure més »
541
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 541 · Veure més »
555
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 555 · Veure més »
557
El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 557 · Veure més »
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 558 · Veure més »
561
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 561 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 562 · Veure més »
563
El 563 (DLXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 563 · Veure més »
566
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 566 · Veure més »
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 567 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 568 · Veure més »
573
El 573 (DLXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 573 · Veure més »
574
El 574 (DLXXIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 574 · Veure més »
582
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 582 · Veure més »
584
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 584 · Veure més »
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Aquitània і 587 · Veure més »
781
Sense descripció.
Nou!!: Aquitània і 781 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Aguiéne, Akitania, Aquitaine, Aquitainia.
