Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

561

Índex 561

Sense descripció.

27 les relacions: Abat, Austràsia, Bisbe, Borgonya, Braga, Caribert I, Clotari I, Compiègne, Dinastia Merovíngia, Guntram, Khilperic I, Martí de Braga, Nèustria, Osca, Papa, Papa Joan III, París, Pelagi I, Regne dels sueus, Regne Franc, Roma, Sigebert I, Tarraconense, Victorià d'Assan, 17 de juliol, 29 de novembre, 4 de març.

Abat

Sant Antoni Abat. L’abat (de l'arameu ababa, que significa «pare» en relació amb la paternitat de Jesucrist, i ammà, mare) és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme.

Nou!!: 561 і Abat · Veure més »

Austràsia

Mapa d’'''Austràsia''' Austràsia (Austrasie en francès i Austrasien en alemany) fou la part nord-oriental del Regne Franc durant el període de la monarquia merovíngia, en contraposició a Nèustria, que era la part nord-occidental.

Nou!!: 561 і Austràsia · Veure més »

Bisbe

Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana.

Nou!!: 561 і Bisbe · Veure més »

Borgonya

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) va ser una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.

Nou!!: 561 і Borgonya · Veure més »

Braga

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.

Nou!!: 561 і Braga · Veure més »

Caribert I

Caribert o Khadibert (llatí: Charibertus)(vers 517-567) va regnar com a rei merovingi de París, des del 561 fins a la seva mort.

Nou!!: 561 і Caribert I · Veure més »

Clotari I

Clotari I -també Khlothar, Hlothar o Clotaire- (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs des del 511 fins a la mort.

Nou!!: 561 і Clotari I · Veure més »

Compiègne

Compiègne (Compenha en occità) és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: 561 і Compiègne · Veure més »

Dinastia Merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: 561 і Dinastia Merovíngia · Veure més »

Guntram

Guntram, o en franc antic Gundkramn, (ca, 532 - Chalon-sur-Saône, 592) fou un rei merovingi de Borgonya, primer del seu nom, des del 561 fins a la seva mort.

Nou!!: 561 і Guntram · Veure més »

Khilperic I

Khilperic I (vers 539-Chelles, 584), un dels fills del rei dels francs Clotari I i d'Aragunda, va regnar com a rei merovingi de Nèustria, des del 561 fins a la seva mort.

Nou!!: 561 і Khilperic I · Veure més »

Martí de Braga

Martí de Braga o de Dumium (Pannònia, Regne dels Ostrogots c. 520 - Braga, Regne dels sueus, c. 580) va ésser un teòleg i bisbe, una de les principals personalitats de l'Església visigòtica.

Nou!!: 561 і Martí de Braga · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: 561 і Nèustria · Veure més »

Osca

Osca (Uesca en aragonès, Huesca en castellà, oficialment Huesca/Uesca) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: 561 і Osca · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας pappas, una fórmula infantil per anomenar el "pare") és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: 561 і Papa · Veure més »

Papa Joan III

Sant Joan III (Roma, ? - Roma, 13 de juliol de 574), de nom real Catelinus fou escollit Papa el 17 de juliol 561.

Nou!!: 561 і Papa Joan III · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: 561 і París · Veure més »

Pelagi I

Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit Papa el 16 d'abril de 556.

Nou!!: 561 і Pelagi I · Veure més »

Regne dels sueus

Límits de les províncies romanes El Regne dels sueus fou un estat que va existir de facto al nord-oest de la península Ibèrica del 410 al 585, si bé del 410 al final de l'Imperi romà (entre 475 i 480) els sueus només van tenir la consideració de federats.

Nou!!: 561 і Regne dels sueus · Veure més »

Regne Franc

Els regnes francs foren regnes germànics que proliferaren en el territori de l'actual França, l'actual Bèlgica, els Països Baixos i part d'Alemanya, en l'antiguitat tardana després de la desaparició de la Imperi Romà d'Occident i l'establiment al territori pel poble dels francs durant el segle cinquè.

Nou!!: 561 і Regne Franc · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: 561 і Roma · Veure més »

Sigebert I

Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.

Nou!!: 561 і Sigebert I · Veure més »

Tarraconense

La Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: 561 і Tarraconense · Veure més »

Victorià d'Assan

Victorià d'Assan (Itàlia, final del - Assan, Osca, ca. 561) va ésser un monjo d'origen italià que, establert al Pirineu aragonès, va ésser abat del monestir de Sant Martí d'Assan.

Nou!!: 561 і Victorià d'Assan · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: 561 і 17 de juliol · Veure més »

29 de novembre

El 29 de novembre és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 561 і 29 de novembre · Veure més »

4 de març

El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: 561 і 4 de març · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »