Accés més ràpid que el navegador!
155 les relacions: Ağrı, Abhar, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu Bakr Mirza, Abu-Saïd (timúrida), Ahlat, Ahmad ibn Uways, Ali ibn Uways, Alindja, Anatòlia, Aq Qoyunlu, Araxes, Ardabil, Armènia, Arran (regió), Awnik, Şanlıurfa, Azerbaidjan, Bagdad, Baiazet I, Barda (Azerbaidjan), Barsbay, Bayram Khoja, Bitlis, Burhan al-Din, Caucas, Constantí I de Geòrgia, Dinastia jalayírida, El Caire, Eleşkirt, Erciş, Erzincan, Erzurum, Gandja, Gilan, Golf Pèrsic, Gran Khorasan, Hamadan, Herat, Hilla, Il-kanat, Iran, Iraq, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Kara Yusuf, Jahan Xah, Jahan-Xah, Kara Mehmed, Kemah (Erzincan), ..., Khoy, Kirman, Kur, Kurdistan, Llac Van, Mamelucs, Maraix, Marand, Mardin, Mazandaran, Misr Khodja, Mossul, Muş, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Naxçıvan, Oghuz, Ortúkides, Província de Fars, Qara Yússuf, Qazvín, Qàït-bay, Ramadà, Rayy, Regió del Karabakh, Shaki, Sinjar, Sultaniyya, Tabriz, Tahartan, Tamerlà, Taron, Transoxiana, Turcmans, Turquia, Ulugh Beg, Uzun Hasan, Van, Xirvan, Xirvanxah, Zanjan, 1 d'agost, 13 d'abril, 13 de novembre, 1337, 1350, 1351, 1366, 1371, 1372, 1374, 1375, 1377, 1380, 1382, 1383, 1385, 1387, 1388, 1389, 1390, 1391, 1395, 1400, 1402, 1403, 1404, 1405, 1406, 1408, 1409, 1410, 1411, 1414, 1418, 1420, 1421, 1422, 1424, 1428, 1429, 1430, 1432, 1433, 1434, 1435, 1438, 1446, 1447, 1450, 1452, 1457, 1458, 1463, 1464, 1466, 1467, 1468, 1469, 15 d'octubre, 18 de setembre, 28 de juny, 30 d'agost, 30 de juliol, 6 de desembre, 7 de juny. Ampliar l'índex (105 més) »
Ağrı
Ağrı, antiga Karaköse o Karakilise (en kurd: Agirî) és una ciutat de Turquia, capital de la província d'Agri a l'est del país, prop de la frontera amb Iran.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ağrı · Veure més »
Abhar
Abhar és una ciutat de l'Iran, a mig camí entre Qazwin i Zandjan (a uns 87 km de cadascuna).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Abhar · Veure més »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Abu Bakr Mirza
Abu Bakr Mirza fou un príncep timúrida de la branca de Transoxiana, fill d'Abu Saïd i el pare va sotmetre al príncep local, un timúrida conegut com a Muhammad Badakhshi, que no va oferir resistència, i va donar el govern de Badakhxan, Kunduz, Khuttalan i Caghaniyan a Abu Bakr Mirza.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Abu Bakr Mirza · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ahlat · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Ali ibn Uways
Ali ibn Uways fou un príncep djalayàrida conegut com a Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I, probablement el tercer en edat, (que va regnar del 1356 al 1374).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ali ibn Uways · Veure més »
Alindja
Alindja o Alindjak (Əlincə qalası; en armeni Erndjak o Erendchak) fou el nom otomà d'un districte de la província de Siunia (turc Siunik), modernament unes ruïnes Alindjakala a la república autònoma de Nakhitxevan, a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Alindja · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Anatòlia · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Aq Qoyunlu · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Araxes · Veure més »
Ardabil
Ardabil (persa i àzeri: اردبیل, Ardebil; turc, Erdebil; antic persa: Artavil que vol dir "Lloc Sagrat"; armeni Artavet i Artavel) és una ciutat de l'Iran, capital de la província d'Ardabil.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ardabil · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Armènia · Veure més »
Arran (regió)
Arran és el nom que va portar a partir de la dominació musulmana la regió situada entre el Kura i l'Araxes.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Arran (regió) · Veure més »
Awnik
Awnik, coneguda a Turquia com Avnik Kalesi, és una antiga fortalesa o castell al cim d'una muntanya propera a la vila de Güzelhisar, a la província d'Erzurum a Turquia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Awnik · Veure més »
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Şanlıurfa · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Azerbaidjan · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Bagdad · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Baiazet I · Veure més »
Barda (Azerbaidjan)
Barda (Partav) és una petita ciutat d'uns 30.000 habitants capital d'un districte homònim de la República de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Barda (Azerbaidjan) · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Barsbay · Veure més »
Bayram Khoja
Bayram Khodja (+ 1380) fou emir dels qara qoyunlu, el primer que va gaudir d'un poder per damunt de la direcció de la tribu.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Bayram Khoja · Veure més »
Bitlis
Bidlis o Bitlis és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bitlis i del districte del mateix nom, situada al riu Bitlis a 25 km al sud-oest de la punta occidental del llac Van a entre 1400 i 1585 metres d'altura.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Bitlis · Veure més »
Burhan al-Din
Ahmad Burhan al-Din (Kayseri, 8 de gener de 1345 - 1391) fou un poeta, cadi, visir, atabeg i emir o sultà de Sivas.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Burhan al-Din · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Caucas · Veure més »
Constantí I de Geòrgia
Constantí I de Geòrgia fou rei del 1407 al 1411.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Constantí I de Geòrgia · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Dinastia jalayírida · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Qara Qoyunlu і El Caire · Veure més »
Eleşkirt
Eleşkirt (antigament Alashgird o Alashkert), és una ciutat i districte de la província d'Agri a Turquia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Eleşkirt · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Erciş · Veure més »
Erzincan
Erzincan (en turc; en armeni Երզնկա Erznka i abans Erez, Eriza, Yeriza o Keltzene; en àrab Arzandjan; en zaza i kurd, Erzingan) és una ciutat de la part oriental de Turquia prop de la riba dreta del riu Karasu, afluent de l'Eufrates, capçalera de la província d'Erzincan i del districte d'Erzincan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Erzincan · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Erzurum · Veure més »
Gandja
Gandja és la segona ciutat més important de l'Azerbaidjan, que durant el període tsarista es va dir Elizavétpol i durant el període soviètic Kirovabad.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Gandja · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Gilan · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Golf Pèrsic · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Gran Khorasan · Veure més »
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Hamadan · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Herat · Veure més »
Hilla
Hilla, Hillah, Al-Hillah, Al Ḩillah o al-Hilla és una ciutat de l'Iraq, a la riba del Nahr Sura, afluent de l'Eufrates, a poca distància de l'antiga Babilònia, al mig d'una regió agrícola ben irrigada.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Hilla · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Il-kanat · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Iraq · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Isfahan · Veure més »
Iskandar ibn Kara Yusuf
Iskandar (? - 1438) fou emir qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Iskandar ibn Kara Yusuf · Veure més »
Jahan Xah
* Jahan Shah o Xa Jahan (1592 - 1666), cinquè emperador mogol de l'Índia (1628-58).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Jahan Xah · Veure més »
Jahan-Xah
Jahan-Xah (àzeri en alfabet àrab) (1397 - 11 de novembre del 1467) fou emir i sultà dels qara qoyunlu (1438-67), el més gran de la dinastia sota el qual els seus dominis van arribar a la seva màxima extensió i poder.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Jahan-Xah · Veure més »
Kara Mehmed
Kara Mehmed fou emir qara qoyunlu, nebot i successor del primer gran emir Bayram Khodja, i fill de Turemish (germà de Bayram).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Kara Mehmed · Veure més »
Kemah (Erzincan)
Kemah és una ciutat de Turquia, i forma un districte amb el mateix nom a la província d'Erzincan, a Anatòlia oriental.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Kemah (Erzincan) · Veure més »
Khoy
Darvazeh Sangi (Porta Rocosa) al Bazar de Khoy Khoy (persa: خوی, àzeri: خوی; derivat del kurd khoi que vol dir "sal") (apareix també com a Khoi o Khoï, Khuy i Khvoy) és una ciutat de lustan o província de l'Azerbaidjan Occidental, a l'Iran, al nord de la capital provincial Urmia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Khoy · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Kirman · Veure més »
Kur
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Kur · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Kurdistan · Veure més »
Llac Van
El llac Van El llac Van (en turc, Van Gölü; en armeni, Վանա լիճ, Vanà litx) és un llac alcalí i el llac més gran de Turquia, situat a la part oriental del país.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Llac Van · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Mamelucs · Veure més »
Maraix
Maraix o Kahramanmaraş (turc) és una ciutat de Turquia, i capital de la província de Kahramanmaraş.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Maraix · Veure més »
Marand
Marand és una ciutat de l'Azerbaidjan Meridional a la província de l'Azerbaijan Oriental, Iran, a 60 km al nord-oest de Tabriz.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Marand · Veure més »
Mardin
Rellotge de l'elefant en l'antiga Madrassa Kasımiye. Mardin (Mardin (Mêrdîn; tr; tr) és una ciutat de Turquia a la part sud-est del país, capital de l''İl'' (província) homònim. Es troba 90 km al sud de Diyarbakir i 45 km a l'oest de Nisibin. Té al voltant de vuitanta mil habitants (2005). La ciutat conserva diverses mesquites (entre elles la Gran Mesquita), la ciutadella d'època hamdànida, la antiga Madrassa Kasimiye i la Zinciriye, la madrassa del Sultan Isa (del 1385 on hi enterrats 52 patriarques), la madrassa de Kasim Pasha. Als afores hi ha el monestir siríac de Dayrul-Zeferan (del) i la madrassa Harizm; els ortúkides van construir la mesquita Ulu a Kiziltepe (21 km al sud); les ruïnes de la vella Mardin es troben a Hasankeyf, a la vora de la província de Batman amb el pont sobre el riu Tigris, el palau i altres edificis i que serà aviat cobert per les aigües d'un embassament (el Projecte GAP). També a la rodalia de la ciutat es pot veure la tomba de Zeynel Bey i el monestir de Mar Yakup (abans Marevgan i Marhonesya). El museu de la ciutat es troba a la seu de l'antic patriarcat construït el 1895 pel patriarca d'Antioquia Ignatios Benham Banni, avui restaurat, que alberga col·leccions d'objectes assiris, urartians, hel·lens, perses, romans, romans d'Orient, seljúcides, ortúkides i otomans. Característica de Mardin són les cases excavades a la roca calcaria. Els joiers d'or i plata de la ciutat també tenen un gran prestigi. El il o província de Mardin té 12.760 km² i una població de més de set-cents mil habitants. Té 9 districtes: Dargeçit, Derik, Kızıltepe, Mazıdağı, Midyat, Nusaybin, Ömerli, Savur i Yeşilli. Els projecte principal és l'embassament anomenat Projecte GAP que posarà cent mil hectàrees en producció, sobretot de cotó. S'ha creat també una zona industrial per a productes locals i entre els destacadament els fertilitzants. I ha també una zona de lliure comerç (Free Trade Zone).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Mardin · Veure més »
Mazandaran
Damavand, Mazandaran Mazandaran (en mazanderani: مازرون Māzerūn; en persa: مازندران; en rus: Мазендеран; antigament Tabaristan o Tapúria, del persa: Taparistan; en grec antic: Hyrcania, catalanitzat Hircània, derivat del nom local Vergana o Vehrkana ('país dels Llops'), en persa: Gorgan) és una província de l'Iran situada al nord del país i al sud de la mar Càspia, i limita a l'est amb la província de Golestan (creada per segregació el 1998, antiga província d'Astarabad i històrica Gurgan), al sud-est amb la província de Semnan, al sud amb la província de Teheran, al sud-oest amb la província de Qazvín, i a l'oest amb la província de Gilan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Mazandaran · Veure més »
Misr Khodja
Misr Khodja fou emir dels qara qoyunlu, fill de Kara Mehmed.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Misr Khodja · Veure més »
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Mossul · Veure més »
Muş
Muş o Mush (kurd: Mûs, armeni: Մուշ) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Muş i del districte de Muş.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Muş · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Naxçıvan
Mausoleu Naxçıvan -pronunciat Nakhtxivan, de vegades anomenada Nachitschewan, Nakhchyvan, Nakhicevan, Nakhichevan’ o Nakhjavan- és una ciutat de l'Azerbaidjan, capital de la República Autònoma de Nakhtxivan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Naxçıvan · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Oghuz · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ortúkides · Veure més »
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Província de Fars · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Qara Yússuf · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Qazvín · Veure més »
Qàït-bay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Qàït-bay (o Qayt-bay) al-Mahmudí adh-Dhahirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Qàït-bay, com Qàït-bay o com Qayt-bay, fou soldà mameluc burjita o circassià (1468-1495).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Qàït-bay · Veure més »
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ramadà · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Rayy · Veure més »
Regió del Karabakh
Karabakh o Kara Bagh, nom turc-persa que vol dir «jardí negre», és una regió del sud-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Regió del Karabakh · Veure més »
Shaki
* Shaki (Azerbaidjan), ciutat al nord-oest de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Shaki · Veure més »
Sinjar
Temple yazidí a les muntanyes de Jabal Sinjar Sinjar (en àrab:سنجار, en kurd: Şengal) és una ciutat de l'Iraq situada a la regió muntanyosa transfronterera de Jabal Sinjar, que comprèn l'àrea entre el riu Tigris i el Khabur.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Sinjar · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Sultaniyya · Veure més »
Tabriz
Tabriz (antigament en català Toris o Tauris) és una ciutat del nord-oest de l'Iran, capital de l'Azerbaidjan Meridional.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Tabriz · Veure més »
Tahartan
Amir Tahartan o Taherten (+ 1403/1404) fou un general (amir) turcman fundador de l'emirat d'Erzincan el 1379.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Tahartan · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Tamerlà · Veure més »
Taron
Taron (Տարոն; en armeni occidental Daron; Ταρών, Tarōn; Taraunitis) fou una regió d'Armènia feu originari dels Mamikonian i més tard d'una branca bagràtida.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Taron · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Transoxiana · Veure més »
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Turcmans · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Turquia · Veure més »
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Ulugh Beg · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Qara Qoyunlu і Uzun Hasan · Veure més »
Van
Llac Van Van és una ciutat de Turquia a la costa est del llac Van, capital de la Província de Van.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Van · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Xirvan · Veure més »
Xirvanxah
Xirvanxah era el sobirà de Xirvan.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Xirvanxah · Veure més »
Zanjan
Zanjan (en persa i àzeri زنجان) és una ciutat i municipi de l'Iran, capital del comtat de Zanjan i de la província de Zanjan al nord-oest de l'estat a 298 km de Teheran i 125 km de la mar Càspia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і Zanjan · Veure més »
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1 d'agost · Veure més »
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 13 d'abril · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 13 de novembre · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1337 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1350 · Veure més »
1351
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1351 · Veure més »
1366
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1366 · Veure més »
1371
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1371 · Veure més »
1372
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1372 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1375 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1377 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1380 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1382 · Veure més »
1383
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1383 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1385 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1387 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1388 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1389 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1390 · Veure més »
1391
La majoria dels calls de Castella i la Corona d'Aragó són assaltats, i els jueus forçats en massa a convertir-se.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1391 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1395 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1400 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1402 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1403 · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1405 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1406 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1410 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1411 · Veure més »
1414
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1414 · Veure més »
1418
;Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1418 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1420 · Veure més »
1421
;Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1421 · Veure més »
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1422 · Veure més »
1424
;Països catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1424 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1428 · Veure més »
1429
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1429 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1430 · Veure més »
1432
Sense descripció.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1432 · Veure més »
1433
; Països Catalans;Resta del món 18 i 19 de novembre: Batalla de Delebio entre el Ducat de Milà i la República de Venècia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1433 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1434 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1435 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1438 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1446 · Veure més »
1447
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1447 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1450 · Veure més »
1452
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1452 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1457 · Veure més »
1458
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1458 · Veure més »
1463
El 1463 (MCDLXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1463 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1464 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1466 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1467 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1468 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 1469 · Veure més »
15 d'octubre
El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 15 d'octubre · Veure més »
18 de setembre
El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 18 de setembre · Veure més »
28 de juny
El 28 de juny és el cent setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 28 de juny · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 30 d'agost · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 30 de juliol · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 6 de desembre · Veure més »
7 de juny
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qara Qoyunlu і 7 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Història dels Kara Koyunlu, Kara Koyunlu, Kara koyunlu, Qara qoyunlu.
