Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Abadessa, Agostino di Duccio, Alberto II Pio de Savoia, Anna de Lusignan, Barcelona, Baronia d'Entença, Bisbat de Girona, Carpi, Castella, Caterina de Lancaster, Comtat de Prades, Concili de Constança, Conseller en cap de Barcelona, Corea, Corts forals valencianes, Cristòfor de Baviera, Dalmau de Mur i de Cervelló, Dinamarca, Dinastia Joseon, Diputació del General del Regne de València, Ducat de Bretanya, Ducat de Savoia, Escultura, Filippo Brunelleschi, Florència, Galasso II Pio, Giberto II Pio, Giovanni Pio, Guerra dels Cent Anys, Helsingborg, Joan de Wallenrode, Joan Fiveller, Joan Ramon Folc III de Cardona, Joangaleàs I Manfredi, Joangaleàs II Manfredi, Marco I Pio, Mare de Déu, Monestir de Santa Maria de Pedralbes, Nantes, Orde de Santa Clara, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pere de Sagarriga i de Pau, Pere II de Bretanya, Pere Joan (escultor), Piero Bonifacio Acquaviva, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Xipre, República de Florència, Rouen, ..., Santa Maria del Fiore, Sarrià (Barcelona), Sejong, Setge de Rouen, Turena, Valladolid, Vescomtat de Pallars, Violant de Pallars, Xilografia, 12 de maig, 1393, 1406, 1416, 1450, 1457, 20 de gener, 22 d'abril, 30 de juliol. Ampliar l'índex (18 més) »
Abadessa
En el cristianisme, l'abadessa (en llatí, abbatissa) és la cap superior d'una comunitat de monges, que sovint viuen en una abadia.
Nou!!: 1418 і Abadessa · Veure més »
Agostino di Duccio
Façana dell'Oratorio di San Bernardino a Perusa. Agostino di Duccio (Florència, República de Florència, 1418 - Perusa, 1481) fou un escultor florentí.
Nou!!: 1418 і Agostino di Duccio · Veure més »
Alberto II Pio de Savoia
Alberto II Pio "il Vecchio" era fill de Marco I Pio, senyor de Carpi, que el va associar al govern el 1418 i va succeir al seu pare el 1428 associat amb els seus germans Giberto II Pio i Galasso II Pio.
Nou!!: 1418 і Alberto II Pio de Savoia · Veure més »
Anna de Lusignan
Escut d'armes dels darrers reis de Xipre. Anna de Lusignan o Anna de Xipre (1418 Regne de Xipre - Ginebra, Savoia 1462) fou una princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia.
Nou!!: 1418 і Anna de Lusignan · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: 1418 і Barcelona · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: 1418 і Baronia d'Entença · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: 1418 і Bisbat de Girona · Veure més »
Carpi
Carpi és un municipi italià, situat a la regió d'Emília-Romanya i a la Província de Mòdena.
Nou!!: 1418 і Carpi · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: 1418 і Castella · Veure més »
Caterina de Lancaster
Caterina de Lancaster (Hetford, Regne d'Anglaterra, 1373 - Valladolid 1418), princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393-1406) i regent de Castella (1406-1416).
Nou!!: 1418 і Caterina de Lancaster · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: 1418 і Comtat de Prades · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: 1418 і Concili de Constança · Veure més »
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Nou!!: 1418 і Conseller en cap de Barcelona · Veure més »
Corea
Corea — 한국 Hanguk hanɡuːk o 조선 Joseon /tɕosʌn/ — és un país de l'Extrem Orient que ocupa la península de Corea dividit actualment en dos estats separats: Corea del Nord i Corea del Sud.
Nou!!: 1418 і Corea · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: 1418 і Corts forals valencianes · Veure més »
Cristòfor de Baviera
va ser rei, per mitjà de la Unió de Kalmar, de Dinamarca (1440-1448), Suècia (1441-1448) i Noruega (1442-1448).
Nou!!: 1418 і Cristòfor de Baviera · Veure més »
Dalmau de Mur i de Cervelló
Dalmau de Mur i de Cervelló (Cervera, ? - Saragossa, 1456) fou un eclesiàstic català que ostentà els càrrecs de bisbe de Girona (1415-1418), posteriorment fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1419-1431) i finalment arquebisbe de Saragossa (1431-1456).
Nou!!: 1418 і Dalmau de Mur i de Cervelló · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: 1418 і Dinamarca · Veure més »
Dinastia Joseon
Joseon (també transcrit com a Chosŏn, AFI /tɕo.sʌn/, hangul 조선국; hanja 大朝鮮國, RR Joseon-guk, McCune-Reischauer Chosŏn-guk, "Regne de Joseon" o bé 조선 왕조; 朝鮮王朝; Joseon Wangjo; Chosŏn Wangjo, "Dinastia Joseon") fou un regne dinàstic coreà que va durar aproximadament cinc segles.
Nou!!: 1418 і Dinastia Joseon · Veure més »
Diputació del General del Regne de València
La Diputació del General del Regne de València va sorgir durant la segona meitat del segle XIV com una comissió delegada de les Corts Valencianes encarregada d'administrar l'impost aprovat a Corts anomenat generalitats.
Nou!!: 1418 і Diputació del General del Regne de València · Veure més »
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Nou!!: 1418 і Ducat de Bretanya · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: 1418 і Ducat de Savoia · Veure més »
Escultura
La ''Victòria de Samotràcia'', escultura de l'antiga Grècia Lescultura (del llatí sculptura) és una de les belles arts.
Nou!!: 1418 і Escultura · Veure més »
Filippo Brunelleschi
Filippo di Ser Brunellesco Lapi, conegut com a Filippo Brunelleschi (Florència, 1377 - 15 d'abril de 1446), va ser el gran arquitecte florentí del Renaixement italià.
Nou!!: 1418 і Filippo Brunelleschi · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: 1418 і Florència · Veure més »
Galasso II Pio
Galasso II Pio era fill de Marco I Pio i el 1418 fou associat al govern pel seu pare junt amb els seus germans Giovanni Pio, Alberto II Pio, i Giberto II Pio.
Nou!!: 1418 і Galasso II Pio · Veure més »
Giberto II Pio
Giberto II Pio, fill de Marco I Pio, fou consenyor de Carpi el 1418 associat als seus germans Giovanni Pio, Alberto II Pio, i Galasso II Pio.
Nou!!: 1418 і Giberto II Pio · Veure més »
Giovanni Pio
Giovanni Pio fou fill de Marco I Pio i fou associat pel seu pare el 1418 al govern de la senyoria de Carpi, juntament amb tres germans més, però Giovanni, que era el més gran, va morir a les poques setmanes.
Nou!!: 1418 і Giovanni Pio · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: 1418 і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Helsingborg
Helsingborg és una ciutat i un munipici de la comarca d'Escània a Suècia situat al costat de l'estret d'Öresund.
Nou!!: 1418 і Helsingborg · Veure més »
Joan de Wallenrode
Joan VII de Wallenrode (també anomenat Joan de Wallenrodt) (± 1370 a Wasserknoden - mort al 28 de maig de 1419 a Alken (actualment un municipi de Bèlgica) va ser arquebisbe de Riga de 1393 a 1418 i príncep-bisbe del principat de Lieja de 1418 fins a la seva mort. Els Wallenrode eren una vella família de nobles Francs, amb molta influència a l'orde Teutònic. Escut dels Wallenrode Joan va estudiar a Viena (1391) i Bolonya (1392). Abans d'esdevenir príncep-bisbe de Lieja va tenir una carrera diplomàtica: com a conseller del rei Robert del Sacre Imperi romanogermànic, com a financer de la família dels Wittelsbach. El 1410 el papa Gregori XII va nomenar-lo llegat general a Alemanya. Va tenir un paper important a la cort del rei Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic en les negociacions per a terminar el cisma d'Occident. Tan bon punt fou nomenat com a papa únic, Martí V va atorgar a Joan de Wallenrode el principat de Lieja, molt ric, com a reconeixement de les seves accions diplomàtiques.
Nou!!: 1418 і Joan de Wallenrode · Veure més »
Joan Fiveller
Joan Fiveller o, en ortografia antiga, Johan Fivaller (Barcelona?, - c. 1434) fou conseller (1406-1427) i conseller en cap (1418-1419 i 1427-1428) de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1418 і Joan Fiveller · Veure més »
Joan Ramon Folc III de Cardona
Joan Ramon Folc III de Cardona i II de Prades (9 de gener de 1418 - Comtat de Pallars, 18 de juny de 1486) fou comte de Cardona (1471-1486), comte de Prades i baró d'Entença (1441-1486) i vescomte de Vilamur (1471-1486).
Nou!!: 1418 і Joan Ramon Folc III de Cardona · Veure més »
Joangaleàs I Manfredi
Joangaleàs I Manfredi (Giangaleazzo I Manfredi) va ser fill d'Astorgi I Manfredi.
Nou!!: 1418 і Joangaleàs I Manfredi · Veure més »
Joangaleàs II Manfredi
Joangaleàs II Manfredi (Giangaleazzo II Manfredi) va ser fill pòstum de Joangaleàs I Manfredi, nascut el 1418.
Nou!!: 1418 і Joangaleàs II Manfredi · Veure més »
Marco I Pio
Marco I Pio va succeir al seu pare Giberto I Pio com a senyor de Carpi el 1389 i va rebre el feu de Marano.
Nou!!: 1418 і Marco I Pio · Veure més »
Mare de Déu
romànic de l'absis de Santa Maria de Taüll (ca. 1123) Mare de Déu, Theotokos (del grec Θεός Theós, 'Déu' i τόκος tokos, 'part', 'infantament') o Deípara (del llatí deus 'déu' i -parus, de parīre 'parir') és un títol donat a Maria, mare de Jesús per part de l'Església Ortodoxa, les esglésies ortodoxes orientals, les esglésies catòliques orientals i l'església catòlica romana.
Nou!!: 1418 і Mare de Déu · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Pedralbes
El Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un conjunt monumental d'estil gòtic declarat bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: 1418 і Monestir de Santa Maria de Pedralbes · Veure més »
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Nou!!: 1418 і Nantes · Veure més »
Orde de Santa Clara
Les monges de lOrde de Santa Clara o Orde de Germanes Pobres de Santa Clara o clarisses (claresses segons Joan Coromines) (en llatí Ordo Sanctae Clarae, O.S.C.) són les religioses de vots solemnes que pertanyen a l'orde religiós fundat per Sant Francesc d'Assís i Santa Clara d'Assís (de qui en deriva el nom "clarissa") en 1212.
Nou!!: 1418 і Orde de Santa Clara · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: 1418 і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pere de Sagarriga i de Pau
Pere de Sagarriga i de Pau (Viladamat, ? - Barcelona 1418).
Nou!!: 1418 і Pere de Sagarriga i de Pau · Veure més »
Pere II de Bretanya
Pere II de Bretanya dit el Simple o Pere de Guingamp (7 de juliol de 1418-Nantes, 22 de setembre de 1457) fou duc de Bretanya de 1450 a 1457, fill de Joan V l'Anglòfil, duc de Bretanya, i de Joana de França.
Nou!!: 1418 і Pere II de Bretanya · Veure més »
Pere Joan (escultor)
Pere Joan (en ortografia antiga Pere Johan) fou un escultor català del.
Nou!!: 1418 і Pere Joan (escultor) · Veure més »
Piero Bonifacio Acquaviva
Piero Bonifacio Acquaviva (n...? - 1418) militar italià.
Nou!!: 1418 і Piero Bonifacio Acquaviva · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: 1418 і Regne de Castella · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: 1418 і Regne de França · Veure més »
Regne de Xipre
El Regne de Xipre va ser un regne catòlic establert a l'illa de Xipre després de la Tercera Croada, al final de l'edat mitjana, entre el 1192 i el 1489.
Nou!!: 1418 і Regne de Xipre · Veure més »
República de Florència
La República de Florència (en italià: Repubblica fiorentina) fou un estat que va existir a la península Itàlica als territoris centrats a la ciutat de Florència entre 1197 i 1532 (baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna).
Nou!!: 1418 і República de Florència · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: 1418 і Rouen · Veure més »
Santa Maria del Fiore
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià.
Nou!!: 1418 і Santa Maria del Fiore · Veure més »
Sarrià (Barcelona)
L'antiga casa de la Vila de Sarrià, construïda el 1895 es troba a la plaça Consell de la Vila, i és avui dia la seu del Districte de Sarrià-Sant GervasiSarrià és un barri del districte de Sarrià - Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: 1418 і Sarrià (Barcelona) · Veure més »
Sejong
Sejong el Gran (7 de maig de 1397 – 18 de maig de 1450) va ser un rei coreà de la Dinastia Joseon, lingüista i inventor que va pujar al tron el 1418.
Nou!!: 1418 і Sejong · Veure més »
Setge de Rouen
El Setge de Rouen fou un dels episodis de la guerra dels cent anys.
Nou!!: 1418 і Setge de Rouen · Veure més »
Turena
La Turena o Torena (Touraine) és una antiga província de França, amb capital a la ciutat de Tours.
Nou!!: 1418 і Turena · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: 1418 і Valladolid · Veure més »
Vescomtat de Pallars
Escut dels vescomtes de Vilamur El vescomtat de Pallars fou una jurisdicció feudal del comtat de Pallars i després del Pallars Jussà.
Nou!!: 1418 і Vescomtat de Pallars · Veure més »
Violant de Pallars
Violant de Pallars (¿? - Sarrià, Barcelona, 12 de maig de 1418), va ser monja clarissa i la cinquena abadessa del monestir de Santa Maria de Pedralbes, aleshores al municipi de Sarrià, esdevingut després un barri de Barcelona.
Nou!!: 1418 і Violant de Pallars · Veure més »
Xilografia
Una xilografia (del grec "xýlon" fusta i "graphé" escriptura, gravat de fusta) és una estampació inclosa en el gravat en relleu.
Nou!!: 1418 і Xilografia · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1418 і 12 de maig · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: 1418 і 1393 · Veure més »
1406
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: 1418 і 1406 · Veure més »
1416
; Països Catalans.
Nou!!: 1418 і 1416 · Veure més »
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: 1418 і 1450 · Veure més »
1457
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: 1418 і 1457 · Veure més »
20 de gener
El 20 de gener és el vintè dia de l'any.
Nou!!: 1418 і 20 de gener · Veure més »
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1418 і 22 d'abril · Veure més »
30 de juliol
El 30 de juliol és el dos-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1418 і 30 de juliol · Veure més »
