Accés més ràpid que el navegador!
228 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas II, Abiward, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Abu Said Bahadur Khan, Afrasiyàbides, Ak Timur Bahadur, Alí ibn Abi-Tàlib, Alexandre el Gran, Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam, Amardis, Amir Wali ibn Ali Hindu, Amol, Amudarià, Aq Qoyunlu, Arabshah, Arghun Khan, Astarabad, Babul, Badghis, Baduspànides, Balkh, Banu Iskandar, Banu Kawus, Baw, Bawàndides, Bayan Kutxin, Baysunkur, Beghisi Sultan, Behxahr, Berduyah, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Caterina II de Rússia, Dabúyida, Daguestan, Damavand, Damghan, Daylam, Dehestan, Dihistan, Dinastia kinkhwàrida, Djebé, Djustànides, Elburz, Farahabad, Fe babí, Firuzkuh, Firuzkuh (Iran), Fraates I de Pàrtia, ..., Gaznèvides, Genguis Khan, Gilan, Gorgan, Gorgan (ciutat), Grec antic, Hazarjerib, Herat, Hircània, Il-kanat, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iraq ajamita, Ishpabadh, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Iskandar-i Shaykhi, Jahan Malik, Jam, Karínides, Kart, Kāveh, Khalil Sultan, Khan Zade, Khorasan, Khorasan (província de l'Iran), Khwarizm, Kirman, Kobad I, Kodadad Husayni, Kuhistan, Kumis, Kutxan, Laridjan, Lukman Padshah, Makhan, Mar Càspia, Maraixi, Marzban, Mashad, Masmughans de Dunbawand, Mazanderani, Merv, Midrab Bahadur, Miran Xah, Mohammad Reza Pahlavi, Mongols, Mubàixir Bahadur, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muhàmmad Txuqi Mirza, Muntanya Damavand, Murghab, Musa Taychi'ut, Nasa, Nàdir-Xah Afxar, Pere el Gran, Persa, Pir Ali Taz Sulduz, Pirak Pasha, Província de Golestan, Província de Qazvín, Província de Semnan, Província de Teheran, Qabus ibn Wuixmaguir, Qajar (tribu), Qara Qoyunlu, Qara Yússuf, Qarshi, Qazvín, Rayy, Rússia, Reza I de l'Iran, Riu Gorgan, Rus, Rustem ibn Úmar Xaykh, Ruyan, Said Khoja, Samànides, Sarai Mulk Khanum, Sarakhs, Sarbadàrida, Sari, Sari (Iran), Saveh, Segona divisió B espanyola de futbol, Semnan, Sevinjik Bahadur, Sistan, Stenka Razin, Subotai, Sulayman Xah, Sultan Husayn, Tabaristan, Tahírides del Khorasan, Tahmasp II, Takhi-i-Hulagu, Tamerlà, Termez, Timúrides, Tuman Agha, Turkmenistan, Tus, Ulugh Beg, Utx Kara Bahadur, Varamin, Xah Malik, Xah Rud, Xah Rukh (timúrida), Xahriyar, Xaikh Ali Bahadur, Xiraz, Xirvan, Yasaur, Yezdegerd III, Zarmhírida, Ziyàrides, 10 de juliol, 1042, 1065, 1077, 1190, 1210, 1220, 1237, 1349, 1358, 1359, 1392, 1393, 14 de desembre, 1404, 1407, 1408, 1453, 15 d'abril, 1503, 1517, 1569, 1596, 1597, 1598, 1611, 1612, 1629, 1668, 1723, 1725, 1735, 1744, 1747, 1920, 1925, 1937, 1941, 1998, 2006, 26 d'abril, 29 de maig, 29 de novembre, 418, 499, 528, 531, 536, 537, 6 d'abril, 645, 647, 665, 785, 8 de juliol, 8 de setembre, 840, 864, 9 de gener, 928, 949. Ampliar l'índex (178 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Mazandaran і Abbas I el Gran · Veure més »
Abbas II
Abbas II (20 de desembre de 1633 - 25 de setembre de 1666) fou xa safàvida de Pèrsia (1642 - 1666).
Nou!!: Mazandaran і Abbas II · Veure més »
Abiward
Abiward és una ciutat de Turkmenistan, part d'un oasi amb Nasa, Baward i altres llocs.
Nou!!: Mazandaran і Abiward · Veure més »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Mazandaran і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Mazandaran і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Afrasiyàbides
Mapa del Mazanderan, al sud de la mar Càspia Els Afrasiyàbides o dinastia Afrasiyàbida fou una petita dinastia musulmana del Mazanderan.
Nou!!: Mazandaran і Afrasiyàbides · Veure més »
Ak Timur Bahadur
Ak Timur Bahadur (Aktemur Bahadur) fou un amir (general) de Tamerlà, fidel personal seu.
Nou!!: Mazandaran і Ak Timur Bahadur · Veure més »
Alí ibn Abi-Tàlib
Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Tàlib al-Haiximí, més conegut simplement com a Alí ibn Abi-Tàlib (La Meca, 23 d'octubre de 598 o 600 o 17 de març de 599 o 600 – Kufa, 27 de gener del 661), va ser un dels primers musulmans, quan només tenia deu o onze anys i va ser el quart califa de l'islam (656-659).
Nou!!: Mazandaran і Alí ibn Abi-Tàlib · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Mazandaran і Alexandre el Gran · Veure més »
Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam
Mapa dels emirats alides Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una sèrie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquests territoris entre el i el.
Nou!!: Mazandaran і Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam · Veure més »
Amardis
Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.
Nou!!: Mazandaran і Amardis · Veure més »
Amir Wali ibn Ali Hindu
Amir Wali ibn Ali Hindu fou un general i emir de Gurgan 1353-1384, mort el 1386 a l'Azerbaidjan.
Nou!!: Mazandaran і Amir Wali ibn Ali Hindu · Veure més »
Amol
El Damavand, vist des d'Amol Amol o Amul, (en persa: آمل) és una ciutat de la plana de Mazanderan, a la província de Mazanderan a l'Iran, a la vora del riu Haraz o Harhaz, a 20 km de la costa de la mar Càspia i 10 al nord de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Mazandaran і Amol · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Mazandaran і Amudarià · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Mazandaran і Aq Qoyunlu · Veure més »
Arabshah
* Arab Xah Khan, kan xibànida i kan de la Horda d'Or vers 1377-1378.
Nou!!: Mazandaran і Arabshah · Veure més »
Arghun Khan
Arghun Khan (en mongol:; vers 1258- 7 de març de 1291) fou el quart il-kan de Pèrsia, del 1284 al 1291.
Nou!!: Mazandaran і Arghun Khan · Veure més »
Astarabad
* Astarabad, nom anterior de Gorgan (ciutat).
Nou!!: Mazandaran і Astarabad · Veure més »
Babul
Mapa de situació del comtat de Babol dins el Mazanderan Babol (بابل) o Babul (abans Barfurush i antigament Barfurush-dih que vol dir "la vila on es venen moltes coses") és una ciutat de la província de Mazanderan a l'Iran a 40 km de la capital provincial Sari.
Nou!!: Mazandaran і Babul · Veure més »
Badghis
Badghis (بادغیس) és una província i abans un districte (de la província d'Herat) del nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Mazandaran і Badghis · Veure més »
Baduspànides
Els padusbànides o badusbànides foren una dinastia de la zona de la mar Càspia de llarga durada (665 a 1598) que estenia el seu poder per Rustamdar, Ruyan, Nur i Kudjur.
Nou!!: Mazandaran і Baduspànides · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Mazandaran і Balkh · Veure més »
Banu Iskandar
Els Banu Iskandar foren una branca de la dinastia Baduspànida que va governar a Laridjan i després també a Amol entre el 1453 i 1597.
Nou!!: Mazandaran і Banu Iskandar · Veure més »
Banu Kawus
Els Banu Kawus foren una branca de la dinastia Baduspànida que van governar del 1453 al 1598.
Nou!!: Mazandaran і Banu Kawus · Veure més »
Baw
Baw fou l'ancestre dels bawàndides del Tabaristan.
Nou!!: Mazandaran і Baw · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Mazandaran і Bawàndides · Veure més »
Bayan Kutxin
Bayan Kutxin (+ 1407) fou un amir de Tamerlà que el va designar per diversos governs.
Nou!!: Mazandaran і Bayan Kutxin · Veure més »
Baysunkur
* Ghiyath al-Din Baysonghor (1397 - 1433), príncep timúrida fill de Xahrukh.
Nou!!: Mazandaran і Baysunkur · Veure més »
Beghisi Sultan
Beghisi Sultan, també anomenada Agha Beghi, Aka Begi, Uke Biki o Tagi Khan) (+1381) fou una princesa timúrida, filla de Tamerlà. La seva mare, segons Khwantemir, fou la concubina Narmish-agha o Turmish Agha que fou la mare de Jahangir ibn Timur, Jahanshah que va morir jove i la pròpia princesa Agha Beghi. Es va casar amb Muhammad Beg o Muhammad ibn Musa, fill de l'amir Musa Taychi'ut. D'aquest matrimoni va nàixer Sultan Husayn Mirza, que el 1405 a la mort de Timur va intentar prendre el poder a Samarcanda, sense èxit: va fugir al Khurasan (província mongola) on fou executat. Avançat l'any 1381 la princesa va morir, després d'estar un temps malalta. Deixava només al fill Sultan Husayn. Timur, a diferencia d'altres vegades, es va mostrar força afectat. L'enterrament va seguir el ritus musulmà però amb el màxim luxe. La inhumació fou a Xahrisabz. Timur va patir una depressió i no volia veure ningú.
Nou!!: Mazandaran і Beghisi Sultan · Veure més »
Behxahr
Behxahr (en persa, بهشهر, també Behshar, antigament Àixraf o Àixraf ol Belād) és una ciutat de l'Iran, de la província de Mazanderan, a 8 km de la costa de la mar Càspia i propera a la capital provincial Sari (56 km).
Nou!!: Mazandaran і Behxahr · Veure més »
Berduyah
Berduyah fou un poblet del Khurasan (província mongola), lloc d'una batalla que va suposar la derrota de Muhammad Umar de Mazanderan a mans de Xah Rukh de Khurasan.
Nou!!: Mazandaran і Berduyah · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Mazandaran і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Mazandaran і Califat Abbàssida · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Mazandaran і Caterina II de Rússia · Veure més »
Dabúyida
Khursid La dinastia dabúyida fou una dinastia dispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i després la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassànida i inicialment foren governadors sassànides que van esdevenir independents amb la invasió musulmana.
Nou!!: Mazandaran і Dabúyida · Veure més »
Daguestan
El canó de Sulak és un dels canons més profunds del món auls abandonats al Daguestan Poble abandonat dels Lesguians de Grar Daguestan, oficialment la República del Daguestan, és una república de Rússia situada al Caucas del Nord, a l'Europa del Est, al llarg de la mar Càspia.
Nou!!: Mazandaran і Daguestan · Veure més »
Damavand
* Damavand (ciutat), ciutat de l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Damavand · Veure més »
Damghan
Dāmghān és una ciutat de la província de Semnan a l'Iran, a la carretera (i la via fèrria) entre Teheran i Mashad, a 344 km de Teheran.
Nou!!: Mazandaran і Damghan · Veure més »
Daylam
Daylam és una regió de l'Iran formada per la part alta del Gilan, al vessant septentrional de les muntanyes Alburz.
Nou!!: Mazandaran і Daylam · Veure més »
Dehestan
Dehestan (o Dihistan) és una vila de l'Afganistan a la part sud de la província de Badghis al nord-est d'Herat.
Nou!!: Mazandaran і Dehestan · Veure més »
Dihistan
Geografia.
Nou!!: Mazandaran і Dihistan · Veure més »
Dinastia kinkhwàrida
La dinastia kinkhwàrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan) als segles i. Era una branca col·lateral dels bawàndides.
Nou!!: Mazandaran і Dinastia kinkhwàrida · Veure més »
Djebé
Djebé o Jebe (? - 1225) fou un general mongol de la primera meitat del.
Nou!!: Mazandaran і Djebé · Veure més »
Djustànides
Els justànides o jastànides foren una dinastia daylamita del Daylam que va governar d'abans el 791 fins després del 1042.
Nou!!: Mazandaran і Djustànides · Veure més »
Elburz
Elburz o Alborz és una cadena muntanyosa que separa l'altiplà central iranià de la depressió de la mar Càspia i, d'altra part, estableix la continuïtat entre el Caucas i l'Hindu Kush (Paropamisades).
Nou!!: Mazandaran і Elburz · Veure més »
Farahabad
Farahabad és una vila de l'Iran al Mazanderan a 27 km al nord de Sari, a la desembocadura del riu Tidjin o Tidjan.
Nou!!: Mazandaran і Farahabad · Veure més »
Fe babí
La Fe babí és una religió que va ser fundada el maig de 1844 quan un jove mercader de la ciutat iraniana de Xiraz anuncià que era el qàïm promès ("el qui s'aixecarà": nom amb el qual es coneix una figura profètica futura de l'islam xiïta).
Nou!!: Mazandaran і Fe babí · Veure més »
Firuzkuh
* Firuzkuh (gúrides), capital de la dinastia gúrida a l'Afganistan.
Nou!!: Mazandaran і Firuzkuh · Veure més »
Firuzkuh (Iran)
Firuzkuh, alguna vegada Firouzkouh, mazandari: Pirezcow, persa فیروزکوه és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Firuzkuh, a la província de Teheran.
Nou!!: Mazandaran і Firuzkuh (Iran) · Veure més »
Fraates I de Pàrtia
Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.
Nou!!: Mazandaran і Fraates I de Pàrtia · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Mazandaran і Gaznèvides · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Mazandaran і Genguis Khan · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Mazandaran і Gilan · Veure més »
Gorgan
* Gorgan, nom persa de la Gorduene (Korduq).
Nou!!: Mazandaran і Gorgan · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Mazandaran і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Mazandaran і Grec antic · Veure més »
Hazarjerib
Hazarjerib o Hazarjarib (també apareix com Hazar Jarib) fou un petit estat teorcràtic al sud-oest del Mazanderan (entre Kaixan i Burudjird), governat per sayyids (descendents del Profeta).
Nou!!: Mazandaran і Hazarjerib · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Mazandaran і Herat · Veure més »
Hircània
Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània).
Nou!!: Mazandaran і Hircània · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Mazandaran і Il-kanat · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Mazandaran і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Mazandaran і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Mazandaran і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Mazandaran і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Mazandaran і Iraq ajamita · Veure més »
Ishpabadh
Ishpabadh o ispahbadh (‘cap de l'exèrcit’) és la forma darrera d'un càrrec persa d'època preislàmica que va subsistir a Pèrsia, a la zona de la mar Càspia i part del Khurasan, fins a les invasions mongoles.
Nou!!: Mazandaran і Ishpabadh · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Iskandar-i Shaykhi
Iskandar-i Shaykhi o Eskandar-e Sheykhi (+ inicis del segle XV, probablement el 1404) fou un general que va servir a diversos senyors a Pèrsia al darrer terç i fins als inicis del XV.
Nou!!: Mazandaran і Iskandar-i Shaykhi · Veure més »
Jahan Malik
Jahan Malik (+1408) fou un amir al servei de Xah Rukh.
Nou!!: Mazandaran і Jahan Malik · Veure més »
Jam
* Jam (actualment Torbat-e Jam), població medieval del Gran Khorasan entre Nishapur i Herat.
Nou!!: Mazandaran і Jam · Veure més »
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Nou!!: Mazandaran і Karínides · Veure més »
Kart
Un kart RiMO del 2014 Els karts o carrets de motor són vehicles terrestres monoplaça sense sostre o cabine, sense suspensions i amb elements de carrosseria o sense, amb quatre rodes no alineades que estan en contacte amb el terra, les dues davanteres exercint el control de direcció i les dues darreres connectades per un eix d'una peça que transmet la potència d'un motor monocilíndric.
Nou!!: Mazandaran і Kart · Veure més »
Kāveh
Kāveh fou un mític heroi persa, ferrer de professió, al qual el tirà Zohak va matar el seu fill.
Nou!!: Mazandaran і Kāveh · Veure més »
Khalil Sultan
Khalil Sultan ibn Miran Shah ibn Timur (Herat, 14 de juliol de 1384 - Rayy, 2 o 3 de novembre de 1411) fou un príncep timúrida net de Tamerlà i fill de Miran Shah i de la princesa genguiskhànida (per via materna) Sevin Beg Khanzada, coneguda com a Khan Zade, que va estar casada en primeres noces amb Jahangir fill de Tamerlà i fou la mare de Muhammad Sultan ibn Jahangir, el primer successor designat per Tamerlà que va morir el 1403.
Nou!!: Mazandaran і Khalil Sultan · Veure més »
Khan Zade
Khan Zade (Sevin Beg Khanzada) (+1411), fou princesa de la dinastia Sufi, filla de Husayn Sufi, casada successivament amb dos fills de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Khan Zade · Veure més »
Khorasan
* Gran Khorasan, regió que comprèn territoris avui dia de l'Iran, l'Afganistan i el Turkmenistan.
Nou!!: Mazandaran і Khorasan · Veure més »
Khorasan (província de l'Iran)
Khorasan fou una de les províncies de l'Iran fins al 2004.
Nou!!: Mazandaran і Khorasan (província de l'Iran) · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Mazandaran і Khwarizm · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Mazandaran і Kirman · Veure més »
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Nou!!: Mazandaran і Kobad I · Veure més »
Kodadad Husayni
Kodadad Husayni - nom transcrit amb diverses variants com ara Kudadad Husayni o Khudaidad Husayni, (segles XIV-XV, + 1411) fou un amir de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Kodadad Husayni · Veure més »
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Nou!!: Mazandaran і Kuhistan · Veure més »
Kumis
Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).
Nou!!: Mazandaran і Kumis · Veure més »
Kutxan
Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Mazandaran і Kutxan · Veure més »
Laridjan
Laridjan o Larijan és un districte del comtat d'Amol a la província de Mazanderan a l'Iran, on hi ha la muntanya Damavand.
Nou!!: Mazandaran і Laridjan · Veure més »
Lukman Padshah
Lukman Padshah (+ vers 1390) fou emir de Gurgan vassall de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Lukman Padshah · Veure més »
Makhan
Makhan fou una població o oasi situat al sud del riu Jihun (el modern Amudarià).
Nou!!: Mazandaran і Makhan · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Mazandaran і Mar Càspia · Veure més »
Maraixi
Guerres dels maraixis La dinastia Maraixi o dinastia dels Sayyid Maraixis de Mazanderan, fou una nissaga local que va governar el Mazanderan del 1358/1359 a la segona meitat del lluitant fins vers el 1596.
Nou!!: Mazandaran і Maraixi · Veure més »
Marzban
Marzban fou un títol persa equivalent a governador de província fronterera, usat al període sassànida.
Nou!!: Mazandaran і Marzban · Veure més »
Mashad
emam reza Mashad (de l'àrab, literalment ‘santuari’, ‘tomba d'un màrtir’) és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'islam.
Nou!!: Mazandaran і Mashad · Veure més »
Masmughans de Dunbawand
Els masmughans de Dunbawand foren una dinastia zoroastriana que els àrabs van trobar a la regió de Dunbawand al nord de Rayy.
Nou!!: Mazandaran і Masmughans de Dunbawand · Veure més »
Mazanderani
El mazanderani (en mazanderani: مازِرونی), també conegut com a tabari (en aquesta llengua: تبری) és un idioma de la branca nord-occidental de les llengües iràniques parlat per uns 4 milions de persones de l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Mazanderani · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Mazandaran і Merv · Veure més »
Midrab Bahadur
Midrab Bahadur fou un amir al servei de Xah Rukh, un dels més fidels i importants d'aquest sobirà.
Nou!!: Mazandaran і Midrab Bahadur · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Mazandaran і Miran Xah · Veure més »
Mohammad Reza Pahlavi
Emperadriu Farah -Mohammad Reza Pahlavi Mohammad Reza Pahlavi (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - el Caire, 27 de juliol de 1980) fou el darrer xa de l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Mohammad Reza Pahlavi · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Mazandaran і Mongols · Veure més »
Mubàixir Bahadur
Mubàixir Bahadur (Mubashir Bahadur) fou un emir turcomongol de Tamerlà a cavall entre els segles i, mort el 1410.
Nou!!: Mazandaran і Mubàixir Bahadur · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muhàmmad Txuqi Mirza
Muhàmmad Txuqi Mirza (Muhammad Chuki Mirza o Muhammad Djuki Mirza), fou un príncep timúrida, fill d'Abd al-Latif Mirza.
Nou!!: Mazandaran і Muhàmmad Txuqi Mirza · Veure més »
Muntanya Damavand
Situació dins el Mazanderan i el comtat d'Amol La muntanya Damāvand (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan.
Nou!!: Mazandaran і Muntanya Damavand · Veure més »
Murghab
El riu Murghab, també apareix com Murghob, Murgob o Murgab (del), és un riu de Tadjikistan, conegut en la seva part inicial com Aksu o Oksu i en la part final com a riu Bartang.
Nou!!: Mazandaran і Murghab · Veure més »
Musa Taychi'ut
Arbre genealògic de la família de l'amir Musa Taychiut Musa Taychi'ut (mort primers anys del segle XV) fou un amir de família genguiskhànida txagataïda, cap del clan Taychi'ut, que va servir a Amir Husayn (del que va ser el principal suport i el principal cap militar) i a Tamerlà, sent parent d'ambdos per matrimonis.
Nou!!: Mazandaran і Musa Taychi'ut · Veure més »
Nasa
Nasa o Nisa fou una antiga ciutat de Turkmenistan.
Nou!!: Mazandaran і Nasa · Veure més »
Nàdir-Xah Afxar
fou xa de Pèrsia (1736 - 1747) que va fundar de la dinastia afxàrida.
Nou!!: Mazandaran і Nàdir-Xah Afxar · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Mazandaran і Pere el Gran · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Mazandaran і Persa · Veure més »
Pir Ali Taz Sulduz
Pir Ali Taz Sulduz (+meitat de 1408) fou un amir dels Sulduz, al servei de Tamerlà i després del seu net Pir Muhammad ibn Jahangir.
Nou!!: Mazandaran і Pir Ali Taz Sulduz · Veure més »
Pirak Pasha
Pirak Pasha o Pir Pasha fou emir de Gurgan, vassall de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Pirak Pasha · Veure més »
Província de Golestan
Comtats de Golestan La província de Golestān (استان گلستان, Ostān-e Golestān) és una de les 31 províncies de l'Iran; està situada al nord-est del país al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Mazandaran і Província de Golestan · Veure més »
Província de Qazvín
Comtats de Qazvin La província de Qazvín (Qazvīn) és una divisió administrativa de l'Iran al nord-oest del país.
Nou!!: Mazandaran і Província de Qazvín · Veure més »
Província de Semnan
Semnan és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Província de Semnan · Veure més »
Província de Teheran
La província de Teheran (persa: استان تهران) és una de les 30 Províncies de l'Iran, té més de 12 milions d'habitants i és la província més densament poblada de l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Província de Teheran · Veure més »
Qabus ibn Wuixmaguir
Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.
Nou!!: Mazandaran і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »
Qajar (tribu)
Els qajars són una tribu turcmana de l'Iran, derivada d'un cap anomenat Qaračar, i origen d'una dinastia de Pèrsia.
Nou!!: Mazandaran і Qajar (tribu) · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Mazandaran і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qara Yússuf
Qara Yússuf o Kara Yússuf de nom formal des de 1411 Abu-l Nasr Yusuf Bahadur (? - 13 de novembre de 1420) fou emir dels qara qoyunlu i sultà.
Nou!!: Mazandaran і Qara Yússuf · Veure més »
Qarshi
Mesquita de Odiná (cisterna en primer pla) Base aèria Qarshi (uzbek: Qarshi / Қарши; persa: نخشب Nasaf; mongol: Харш; rus: Карши; sogdià Nakhshab) és una ciutat del sud de l'Uzbekistan, capital de la província de Qashqadaryo.
Nou!!: Mazandaran і Qarshi · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Mazandaran і Qazvín · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Mazandaran і Rayy · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Mazandaran і Rússia · Veure més »
Reza I de l'Iran
Reza I de l'Iran (Sevah Kuh, Mazanderan, 16 de març de 1878 - Johannesburg, 26 de juliol de 1944) va regnar com a xa de l'Iran des de 1925 fins a 1941.
Nou!!: Mazandaran і Reza I de l'Iran · Veure més »
Riu Gorgan
El Gorgan (Gorgan Rud) es un riu a la regió de Gurgan (actual província de Golistan) que li va donar nom.
Nou!!: Mazandaran і Riu Gorgan · Veure més »
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Nou!!: Mazandaran і Rus · Veure més »
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Nou!!: Mazandaran і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Mazandaran і Ruyan · Veure més »
Said Khoja
Said Khoja (+ després del 1406) fou un amir de Tamerlà, fill de l'amir Shaikh Ali Bahadur (fidel de Tamerlà).
Nou!!: Mazandaran і Said Khoja · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Mazandaran і Samànides · Veure més »
Sarai Mulk Khanum
Vista del portal de la mesquita Bibi Khanum a Samarcanda Sarai Mulk Khanum fou una princesa mongola, filla del kan de Txagatai Qazan ("calder" en turc), que es va convertir en l'esposa de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Sarai Mulk Khanum · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Mazandaran і Sarakhs · Veure més »
Sarbadàrida
Els sarbadars o sarbadàrides (de sarbadar, "cap en galons"; també Sarbedaran) foren una barreja de dervixos religiosos i governants seculars que van arribar al poder a la part occidental del Khorasan quan es va desintegrar l'imperi il-kànida de Pèrsia després del 1335.
Nou!!: Mazandaran і Sarbadàrida · Veure més »
Sari
* Sari (Iran), ciutat iraniana.
Nou!!: Mazandaran і Sari · Veure més »
Sari (Iran)
Sari (Sārī, mazanderani ساری, farsi ساری) és la capital de la província iraniana de Mazanderan, situada entre les muntanyes Alborz i la costa sud de la mar Càspia.
Nou!!: Mazandaran і Sari (Iran) · Veure més »
Saveh
Saveh (en persa: ساوه, àrab Sāwa; forma antiga Sawaji i Sawi) és una petita ciutat de la província de Markazi a l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Saveh · Veure més »
Segona divisió B espanyola de futbol
La Segona Divisió B va ser el tercer nivell de la lliga espanyola de futbol masculina entre 1977 i 2021.
Nou!!: Mazandaran і Segona divisió B espanyola de futbol · Veure més »
Semnan
Semnan (Persa: سمنان, romanitzat com Semnān, Simnān i Samnān, localment Seman سمنان) és una ciutat de l'Iran, capital del comtat de Semnan i de la província de Semnan.
Nou!!: Mazandaran і Semnan · Veure més »
Sevinjik Bahadur
Sevinjik Bahadur (segles XIV-XV) fou un amir mongol al servei de Tamerlà A finals de 1383 fou designat per Tamerlà per acompanyar al seu fill Miran Shah durant la campanya de Zamindawar.
Nou!!: Mazandaran і Sevinjik Bahadur · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Mazandaran і Sistan · Veure més »
Stenka Razin
Stepan (Stenka) Timofeievitx Razin (rus:Степан (Стенька) Тимофеевич Разин; 1630 – 16 de juny de 1671) fou un líder cosac que liderà la revolta més important contra el tsar de Rússia en el.
Nou!!: Mazandaran і Stenka Razin · Veure més »
Subotai
Subotai també Subugatai, i pronunciat subotai o subutai (1176 -1248) fou un gran general de Genguis Khan.
Nou!!: Mazandaran і Subotai · Veure més »
Sulayman Xah
Sulayman Xah fou un amir al servei de Tamerlà, fill de l'amir Daud Dughlat, un dels amirs de confiança de Tamerlà amb una filla del qual estava casat.
Nou!!: Mazandaran і Sulayman Xah · Veure més »
Sultan Husayn
* Sultan Husayn I (1668 -1726), xa safàvida de Pèrsia.
Nou!!: Mazandaran і Sultan Husayn · Veure més »
Tabaristan
miniatura Plat de plata dels segles VII-VIII. Tabaristan fou una regió al sud de la mar Càspia.
Nou!!: Mazandaran і Tabaristan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Mazandaran і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Tahmasp II
Moneda de Tahmasp II Tahmasp II (1704? – 1740) fou xa safàvida de Pèrsia (1722 - 1732).
Nou!!: Mazandaran і Tahmasp II · Veure més »
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Nou!!: Mazandaran і Takhi-i-Hulagu · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Mazandaran і Tamerlà · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Mazandaran і Termez · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Mazandaran і Timúrides · Veure més »
Tuman Agha
Tuman Agha (nascuda 1366, morta ?) fou una princesa de Transoxiana, esposa de Tamerlà i filla de l'amir Musa Taychi'ut i la seva esposa Arzu Mulk Agha (filla de Bayazid Jalayir).
Nou!!: Mazandaran і Tuman Agha · Veure més »
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Nou!!: Mazandaran і Turkmenistan · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Mazandaran і Tus · Veure més »
Ulugh Beg
Ulugh Beg Mughith al-Dawla (Sultaniyya, 22 de març de 1394 - Begum, Samarcanda, 27 d'octubre del 1449) fou un príncep timúrida, governador de Transoxiana amb seu a Samarcanda per compte del seu pare Xah-Rukh (1409-1447) i sultà (1447-1449).
Nou!!: Mazandaran і Ulugh Beg · Veure més »
Utx Kara Bahadur
Utx Kara Bahadur o Utj Kara Bahadur (segles XIV - XV) fou un amir de Tamerlà.
Nou!!: Mazandaran і Utx Kara Bahadur · Veure més »
Varamin
Mesquita Varamin (en persa: ورامين, romanitzat com Varāmīn i Verāmin; en àrab romanitzat com Waramin, antigament Varna i Varena) és una ciutat de la província de Teheran, capital del comtat de Varamin, a l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Varamin · Veure més »
Xah Malik
* Per l'amir de Tamerlà anomenat a les fonts tant Xah Malik com Malik Xah, vegeu Xah Màlik (amir) Yagbhu Abu l-Fawaris Shah Malik ibn Ali fou un sobirà turc dels oghuz amb seu a Djand al baix Sir Darya i a Khwarizm, al.
Nou!!: Mazandaran і Xah Malik · Veure més »
Xah Rud
Xah Rud (persa شاهرود, Shāhrūd, literalment el gran riu, el riu del rei) és un riu de l'Iran, afluent del Sefid Rud.
Nou!!: Mazandaran і Xah Rud · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Mazandaran і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xahriyar
Xahriyar (Persa: شهریار) (també apareix com Xaryar, Xeryar, Shariyar, Shahriyar, Xahryar, Xariyar, Shahryār, Shahriār, Xeharyar, Xaheryar, Xaharyar, Xehreyar o Xehiryar amb la "x" normalment com a "Sh", nom que vol dir "Gran Rei") fou una fortalesa de l'Iraq Ajamita, situada prop de Rayy, uns 25 km a l'oest i avui dia una ciutat capital del comtat de Shahriar a la província de Teheran, a l'Iran.
Nou!!: Mazandaran і Xahriyar · Veure més »
Xaikh Ali Bahadur
Xaikh Ali Bahadur fou un amir de Tamerlà, un dels poc d'origen àrab que va tenir.
Nou!!: Mazandaran і Xaikh Ali Bahadur · Veure més »
Xiraz
Xiraz és una ciutat al sud-oest de l'Iran i és capital de la província de Fars.
Nou!!: Mazandaran і Xiraz · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Mazandaran і Xirvan · Veure més »
Yasaur
Yasaur (+ 1320) fou un príncep txagataïda revoltat contra el seu kan i per un temps kan vassall dels il-kànides.
Nou!!: Mazandaran і Yasaur · Veure més »
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Nou!!: Mazandaran і Yezdegerd III · Veure més »
Zarmhírida
La dinastia zarmhírida o dels zarmhírides fou una nissaga local del Tabaristan que va exercir el poder sobre parts de les regions muntanyoses de la regió des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 785.
Nou!!: Mazandaran і Zarmhírida · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Mazandaran і Ziyàrides · Veure més »
10 de juliol
El 10 de juliol és el cent noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 10 de juliol · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Mazandaran і 1042 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1065 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 1077 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 1190 · Veure més »
1210
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1210 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1220 · Veure més »
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 1237 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Mazandaran і 1349 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1358 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1359 · Veure més »
1392
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1392 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1393 · Veure més »
14 de desembre
El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 14 de desembre · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1404 · Veure més »
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1407 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Mazandaran і 1408 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1453 · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 15 d'abril · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Mazandaran і 1503 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1517 · Veure més »
1569
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1569 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1596 · Veure més »
1597
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1597 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1598 · Veure més »
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Mazandaran і 1611 · Veure més »
1612
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1612 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1629 · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1668 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1723 · Veure més »
1725
;Països Catalans.
Nou!!: Mazandaran і 1725 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 1735 · Veure més »
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1744 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Mazandaran і 1747 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Mazandaran і 1920 · Veure més »
1925
''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).
Nou!!: Mazandaran і 1925 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Mazandaran і 1937 · Veure més »
1941
;Països Catalans.
Nou!!: Mazandaran і 1941 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Mazandaran і 1998 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Mazandaran і 2006 · Veure més »
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 26 d'abril · Veure més »
29 de maig
El 29 de maig és el cent quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 29 de maig · Veure més »
29 de novembre
El 29 de novembre o 29 de santandria és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 29 de novembre · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 418 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 499 · Veure més »
528
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 528 · Veure més »
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 531 · Veure més »
536
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 536 · Veure més »
537
El 537 (DXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 537 · Veure més »
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 6 d'abril · Veure més »
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 645 · Veure més »
647
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 647 · Veure més »
665
El 665 (DCLXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 665 · Veure més »
785
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 785 · Veure més »
8 de juliol
El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 8 de juliol · Veure més »
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Mazandaran і 8 de setembre · Veure més »
840
El 840 (DCCCXL) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 840 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Mazandaran і 864 · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Mazandaran і 9 de gener · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 928 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Mazandaran і 949 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Manzanderan, Mazanderan, Província de Mazanderan.
