Accés més ràpid que el navegador!
161 les relacions: Abbas I el Gran, Abbas Quli Khan, Abu Said Bahadur Khan, Abu-Saïd (timúrida), Aeroport, Afganistan, Al-Àhnaf ibn Qays, Alexandre el Gran, Alexandria d'Ària, Amudarià, Antígon Monoftalm, Aracòsia, Avesta, Àhmad Sanjar, Àhmad Xah Durrani, Ària (Pèrsia), Babur ibn Baysunkur, Badi al-Zaman, Bagdad, Barsentes, Barzanes, Bessos de Bactriana, Bukharà, Ciutat, Dinastia Kart, Dinastia Qajar, Dost Muhàmmad, Firuzkuh (gúrides), Gaznèvides, Gazni, Gúrides, Gharjistan, Ghiyath al-Din Khwandamir, Golf Pèrsic, Hülegü, Heftalites, Heròdot, Hussayn Bayqara, Ibrahim ibn Ala al-Dawla, Imperi Aquemènida, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Inscripció de Behistun, Ismaïl I, Itàlia, Kabul, Kandahar, Karramiyya, ..., Kharg, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Mongke, Muhàmmad Xaibani, Muvaffak, Muzaffar Husayn, Nuh II ibn Mansur, Ogodei, Parwan, Pèrsia, Persa, Província d'Herat, Província de Ghur, Qara Qoyunlu, Qarakhànida, Regne grec de Bactriana, Riu Hari, Ruta de la seda, Safàrides, Samànides, Sàtrapa, Sebüktigin, Sistan, Tahírides del Khorasan, Talibà, Tamerlà, Timúrides, Togha Temur (il-kànida), Toghril Beg I, Tolui, Turcs occidentals, Ustadhsis, Uzbeks, Xah Mahmud, Xah Rukh (timúrida), Xibànides, Yadigar Muhammad, Yaqub ibn al-Layth, 1 de novembre, 1002, 1009, 1040, 1152, 1161, 1175, 12 de novembre, 1201, 1214, 1221, 1222, 1238, 1245, 1255, 1335, 1349, 1381, 1389, 14 de juny, 1415, 1469, 15 de setembre, 1506, 1507, 1510, 1524, 1528, 1716, 1729, 1731, 1747, 1818, 1819, 1826, 1833, 1837, 1839, 1842, 1851, 1852, 1855, 1856, 1857, 1863, 1868, 1879, 1881, 1885, 1978, 1979, 1995, 2 de maig, 20 de març, 2001, 2004, 2006, 21 de maig, 23 de maig, 27 de juliol, 4 de març, 565, 652, 660, 661, 702, 750, 821, 867, 892, 900, 994. Ampliar l'índex (111 més) »
Abbas I el Gran
Abbas I de Pèrsia, també conegut com a Abbas I el Gran (27 de gener de 1571-19 de gener de 1629) fou xa de la dinastia safàvida de Pèrsia, fill i successor de Muhammad Khudabanda el 1588.
Nou!!: Herat і Abbas I el Gran · Veure més »
Abbas Quli Khan
Abbas Quli Khan fou un virrei safàvida de Geòrgia (de fet de Kakhètia) del 1688 al 1694.
Nou!!: Herat і Abbas Quli Khan · Veure més »
Abu Said Bahadur Khan
Abu-Saïd Bahadur-Khan (Ujan, 2 de juny de 1305-Karabagh, 30 de novembre de 1335), fou el novè Il-kan de Pèrsia, fill i successor d'Oljeitu, i la seva mare era Hajji Khatun.
Nou!!: Herat і Abu Said Bahadur Khan · Veure més »
Abu-Saïd (timúrida)
Abu-Saïd ibn Muhàmmad ibn Miran-xah ibn Timur (1424-1469) fou un soldà timúrida, fill d'un Sultan Muhammad Mirza que seria al seu torn fill de Mihran Shah.
Nou!!: Herat і Abu-Saïd (timúrida) · Veure més »
Aeroport
Washington, EUA) Un aeroport és un tipus d'aeròdrom amb les instal·lacions i serveis necessaris per a servir vols comercials.
Nou!!: Herat і Aeroport · Veure més »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Herat і Afganistan · Veure més »
Al-Àhnaf ibn Qays
Abu-Bahr Sakhr ibn Qays ibn Muàwiya at-Tamimí as-Sadí, més conegut com a Al-Àhnaf ibn Qays, fou un notable tamimita de Bàssora nascut en època preislàmica vers 610 i mort, musulmà, en 687.
Nou!!: Herat і Al-Àhnaf ibn Qays · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Herat і Alexandre el Gran · Veure més »
Alexandria d'Ària
Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Herat і Alexandria d'Ària · Veure més »
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Nou!!: Herat і Amudarià · Veure més »
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Nou!!: Herat і Antígon Monoftalm · Veure més »
Aracòsia
Aracòsia fou una antiga regió de Pèrsia que tenia al nord les muntanyes Peyerti (Hazaradjat), a l'est, l'Indus; al sud la Gedròsia; i a l'oest la Drangiana.
Nou!!: Herat і Aracòsia · Veure més »
Avesta
Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.
Nou!!: Herat і Avesta · Veure més »
Àhmad Sanjar
Àhmad Sanjar,(nom complet en persa/àrab: ʾAbū al-ḥāriṯ Muʿizz ad-Dunya wa ad-Dīn ʿaḍad ad-Dawla ʾAḥmad Sanjar ibn Malikšāh,أبو الحارث معز الدنيا و الدين "عضد الدولة" أحمد سنجر بن ملكشاه; (Muïzz-ad-Dunya wa ad-Din: en àrab "honor del poder i de la religió"; Adhad-ad-Dawla: "suport de la dinastia també conegut com a Sultà Sanjar (Sanjar és una paraula turca que vol dir "el qui penetra" o "el qui enfonsa"), fou un sultà seljúcida de Transoxiana i del Gran Khorasan. Va néixer el novembre de 1084 (o de 1086), fill de Màlik-Xah I i una concubina. A la mort del seu germanastre Muhàmmad Tapar el 1118, va esdevenir sultà mentre que el seu nebot Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, fill de Muhàmmad Tapar, regnava sobre l'Iraq. Va morir el 8 de maig de 1157 després de la conquesta del seu regne pel xa de Khwarizm Il-Arslan. per Charles Cawley, 2006-07 de la Foundation for Medieval Genealogy.
Nou!!: Herat і Àhmad Sanjar · Veure més »
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Nou!!: Herat і Àhmad Xah Durrani · Veure més »
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Nou!!: Herat і Ària (Pèrsia) · Veure més »
Babur ibn Baysunkur
Abu l-Kasim Babur ibn Baysunkur ibn Xa-Rukh (transliterat també com Abu'l-Qasem Mirza Babor bin Baysonqor bin Sahrok), conegut simplement com a Babur Ibn Baysunkur (1422- 22 de març de 1457) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat), fill de Baysunkur, net de Xah-Rukh, i besnet de Tamerlà.
Nou!!: Herat і Babur ibn Baysunkur · Veure més »
Badi al-Zaman
Badi' al-Zaman — en farsi بدیع الزمانd — (?- Istanbul, 1517) fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.
Nou!!: Herat і Badi al-Zaman · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Herat і Bagdad · Veure més »
Barsentes
Barsentes (en llatí Barsaentes o Barzaentos, en grec antic Βαρσαέντης o Βαρζάεντος) va ser sàtrapa persa d'Aracòsia i Drangiana.
Nou!!: Herat і Barsentes · Veure més »
Barzanes
Barzanes (en grec antic Βαρζάνης) o Satibarzanes (Σατιβαρζάνης), va ser sàtrapa persa d'Ària sota Darios III de Pèrsia.
Nou!!: Herat і Barzanes · Veure més »
Bessos de Bactriana
Bessos (en grec antic Βήσσος 'Bḗssos') va ser sàtrapa de Bactriana i rei de l'Imperi persa de l'any 330 aC al 329 aC.
Nou!!: Herat і Bessos de Bactriana · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Herat і Bukharà · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Herat і Ciutat · Veure més »
Dinastia Kart
La dinastia Kart o Kurt també kàrtida o kúrtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governar a Pèrsia oriental i Afganistan del 1245 al 1389 amb capital a Herat.
Nou!!: Herat і Dinastia Kart · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Herat і Dinastia Qajar · Veure més »
Dost Muhàmmad
Dost Mohammad Khan (23 de desembre de 1793 - 9 de juny de 1863) fou un sobirà afganès, vintè fill del Sardār Payinda o Pāyenda Khan (cap del clan Bārakzay), que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay.
Nou!!: Herat і Dost Muhàmmad · Veure més »
Firuzkuh (gúrides)
Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.
Nou!!: Herat і Firuzkuh (gúrides) · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Herat і Gaznèvides · Veure més »
Gazni
Gazni (també Ğaznī, Ghazni, Gazna, Ghazna) és una ciutat de l'Afganistan capital de la província de Ghazni amb una població de 141.000 habitants (2006).
Nou!!: Herat і Gazni · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Herat і Gúrides · Veure més »
Gharjistan
El Gharjistan (o Gharčistan) és una comarca històrica de l'Afganistan situada a l'orient d'Herat a la vall del riu Murghab al nord del riu Hari Rud.
Nou!!: Herat і Gharjistan · Veure més »
Ghiyath al-Din Khwandamir
Ghiyath al-Din Khwandamir (vers 1475 - 1535/1536) fou un historiador persa, probablement nascut a Herat, fou enterrat a Delhi, a petició pròpia.
Nou!!: Herat і Ghiyath al-Din Khwandamir · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Herat і Golf Pèrsic · Veure més »
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Nou!!: Herat і Hülegü · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Herat і Heftalites · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Herat і Heròdot · Veure més »
Hussayn Bayqara
Hussayn Bayqara o estrictament Hussayn ibn Mansur ibn Bayqara (juny de 1438 - 4 de maig de 1506) (persa حسین بایقرا) fou un sobirà timúrida, governant d'Herat del 1469 al 1506 (excepte una breu aturada el 1470).
Nou!!: Herat і Hussayn Bayqara · Veure més »
Ibrahim ibn Ala al-Dawla
Ibrahim ibn Ala al-Dawla (mort el 1459) fou sultà timúrida de Khorasan (Herat).
Nou!!: Herat і Ibrahim ibn Ala al-Dawla · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Herat і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Herat і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Herat і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Herat і Imperi Selèucida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Herat і Imperi Seljúcida · Veure més »
Inscripció de Behistun
La inscripció de Behistun o Bisutun (en persa: بیستون) és una inscripció en persa antic, elamita i babiloni, que es va trobar a Behistun, una muntanya a la província de Kermanxah, i que ha permès desxifrar l'escriptura cuneïforme.
Nou!!: Herat і Inscripció de Behistun · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Herat і Ismaïl I · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Herat і Itàlia · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Herat і Kabul · Veure més »
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Nou!!: Herat і Kandahar · Veure més »
Karramiyya
La karramiyya fou un corrent islàmic que va florir als països musulmans centrals i orientals, especialment a l'Iran, entre el i el XIII.
Nou!!: Herat і Karramiyya · Veure més »
Kharg
Kharg o Kharag o Kharak és una illa de corall al Golf Pèrsic, que pertany a l'Iran.
Nou!!: Herat і Kharg · Veure més »
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Nou!!: Herat і Khorasan (província del Califat) · Veure més »
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Nou!!: Herat і Khwarizm · Veure més »
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Nou!!: Herat і Mongke · Veure més »
Muhàmmad Xaibani
Abu-l-Fath Muhàmmad Xaibani (v. 1451- 1510), net d'Abu l-Khayr després d'un període sense notícies clares de 32 anys, va ser el segon sobirà de la dinastia turcomongola dels xibànides de l'Uzbekistan que regnà de 1500 a 1510.
Nou!!: Herat і Muhàmmad Xaibani · Veure més »
Muvaffak
Abu Mansur Muvaffak Harawi —— més conegut simplement com a Muvaffak fou un metge del documentat a Herat, a l'actual Afganistan, al servei del príncep samànida Mansur ibn Nuh, que va governar del 961 al 976.
Nou!!: Herat і Muvaffak · Veure més »
Muzaffar Husayn
Muzaffar Husayn fou un sultà timúrida d'Herat que va governar de 1506 al 1507.
Nou!!: Herat і Muzaffar Husayn · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Herat і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Nou!!: Herat і Ogodei · Veure més »
Parwan
Parwan o Farwan és una antiga vila de l'Hindu Kush a l'actual Afganistan, província de Parwan (de la qual la capital és Charikar).
Nou!!: Herat і Parwan · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Herat і Pèrsia · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Herat і Persa · Veure més »
Província d'Herat
Districtes de la província La província d'Herat (farsi هرات) és una divisió administrativa de l'Afganistan al nord-oest del país.
Nou!!: Herat і Província d'Herat · Veure més »
Província de Ghur
Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.
Nou!!: Herat і Província de Ghur · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Herat і Qara Qoyunlu · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Herat і Qarakhànida · Veure més »
Regne grec de Bactriana
El regne grec de Bactriana fou un estat instal·lat a Bactriana i Sogdiana al nord de l'actual Afganistan i part de l'Àsia Central vers el 250 aC fins al 125 aC.
Nou!!: Herat і Regne grec de Bactriana · Veure més »
Riu Hari
El riu Hari (persa: Rudkhaneh-ye Hari Rud o Hari-rud) és un riu de 1.100 km de llargada que neix a les muntanyes centrals de l'Afganistan, a la serralada de Koh-i Baba (al grup Dai Zangi, part de l'Hindu Kush) i va cap al Turkmenistan, on desapareix a l'arena del desert de Kara-Kum.
Nou!!: Herat і Riu Hari · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Herat і Ruta de la seda · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Herat і Safàrides · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Herat і Samànides · Veure més »
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Nou!!: Herat і Sàtrapa · Veure més »
Sebüktigin
Abu-Mansur Sebüktigin o, senzillament, Sebüktigin (Barskon, 942 - Balkh, 997) fou un sultà de la dinastia yamínida de Gazni, coneguda com a gaznèvida.
Nou!!: Herat і Sebüktigin · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Herat і Sistan · Veure més »
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Nou!!: Herat і Tahírides del Khorasan · Veure més »
Talibà
Bandera dels talibans amb la ''xahada'' Talibà és un mot d'origen paixtu (ṭālibān, plural en paixtu de l'àrab, ṭālib) que significa «estudiant», referint-se específicament en aquest cas a un «estudiant de religió».
Nou!!: Herat і Talibà · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Herat і Tamerlà · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Herat і Timúrides · Veure més »
Togha Temur (il-kànida)
Togha Temur, Togha Timur o Toka Timur fou el darrer il-kan mongol de Pèrsia.
Nou!!: Herat і Togha Temur (il-kànida) · Veure més »
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Nou!!: Herat і Toghril Beg I · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: Herat і Tolui · Veure més »
Turcs occidentals
Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs occidentals fou un estat turc de l'Àsia central que es va formar el 552.
Nou!!: Herat і Turcs occidentals · Veure més »
Ustadhsis
Ustadhsis fou el nom del cap d'un moviment religiós del a Badghis.
Nou!!: Herat і Ustadhsis · Veure més »
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Nou!!: Herat і Uzbeks · Veure més »
Xah Mahmud
Xah Mahmud (Jalal al-Din Mahmud, nascut 1446, mort després del 1460) fou sultà timúrida del Khurasan (Herat) fill i successor de Babur ibn Baysunkur, i rebesnet de Tamerlà.
Nou!!: Herat і Xah Mahmud · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Herat і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xibànides
Xibànides, o xaybànides, és el nom d'una dinastia mongol descendent de Xiban, un fill de Jotxi, el fill gran de Genguis Khan.
Nou!!: Herat і Xibànides · Veure més »
Yadigar Muhammad
Yadigar Muhammad o Yadgar Muhammad (mort el 1470) fou un príncep timúrida i efímer sultà timúrida d'Herat el 1470.
Nou!!: Herat і Yadigar Muhammad · Veure més »
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
Nou!!: Herat і Yaqub ibn al-Layth · Veure més »
1 de novembre
El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 1 de novembre · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Herat і 1002 · Veure més »
1009
El 1009 (MIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Herat і 1009 · Veure més »
1040
El 1040 (MXL) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Herat і 1040 · Veure més »
1152
El 1152 (MCLII) fou un any de traspàs iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Herat і 1152 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Herat і 1161 · Veure més »
1175
El 1175 (MCLXXV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Herat і 1175 · Veure més »
12 de novembre
El 12 de novembre o 12 de santandria és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 12 de novembre · Veure més »
1201
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1201 · Veure més »
1214
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1214 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1221 · Veure més »
1222
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1222 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Herat і 1238 · Veure més »
1245
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1245 · Veure més »
1255
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1255 · Veure més »
1335
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1335 · Veure més »
1349
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1349 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1381 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1389 · Veure més »
14 de juny
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 14 de juny · Veure més »
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Herat і 1415 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Herat і 1469 · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 15 de setembre · Veure més »
1506
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1506 · Veure més »
1507
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1507 · Veure més »
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Nou!!: Herat і 1510 · Veure més »
1524
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 1524 · Veure més »
1528
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1528 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1716 · Veure més »
1729
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1729 · Veure més »
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Herat і 1731 · Veure més »
1747
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Herat і 1747 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Herat і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Herat і 1819 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1826 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1833 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1837 · Veure més »
1839
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1839 · Veure més »
1842
;Països Catalans: Espartero a Barcelona.
Nou!!: Herat і 1842 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Herat і 1851 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Herat і 1852 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1855 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1856 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1857 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1863 · Veure més »
1868
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1868 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1879 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1881 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Herat і 1885 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: Herat і 1978 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Herat і 1979 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Herat і 1995 · Veure més »
2 de maig
El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 2 de maig · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 20 de març · Veure més »
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Herat і 2001 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Herat і 2004 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Herat і 2006 · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 21 de maig · Veure més »
23 de maig
El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 23 de maig · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 27 de juliol · Veure més »
4 de març
El 4 de març és el seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Herat і 4 de març · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Herat і 565 · Veure més »
652
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 652 · Veure més »
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Herat і 660 · Veure més »
661
El 661 (DCLXI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Herat і 661 · Veure més »
702
El 702 fou un any comú començat en diumenge segons els còmputs del calendari gregorià (que encara no estava vigent a l'època).
Nou!!: Herat і 702 · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 750 · Veure més »
821
El 821 (DCCCXXI en numeració romana) fou un any comú pertanyent a l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Herat і 821 · Veure més »
867
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 867 · Veure més »
892
El 892 (DCCCXCII) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Herat і 892 · Veure més »
900
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 900 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Herat і 994 · Veure més »
