88 les relacions: Abaza Paixà, Ahlat, Ala al-Din Eretna, Anastasi I Dicor, Aq Qoyunlu, Araxes, Armènia, Bagrevand, Califat Abbàssida, Cobànides, Concili de Calcedònia, Dvin, Erciş, Erzurum, Febrer, Genísser, Giresun, Il-kanat, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Safàvida, Imperi Seljúcida, Justinià I, Kali, Kars, Llac Sevan, Mustafa Kemal Atatürk, Nestorianisme, Nicòpolis del Pont, Oghuz, Província d'Erzurum, Qara Qoyunlu, Regió del Pont, Riu Kura, Saltúquides, Satala, Setembre, Sinan, Teodosi II el Jove, Trebisonda, Turquia, Universíades, 1021, 1080, 1201, 1242, 1340, 1360, 1385, ..., 1465, 15 d'abril, 1502, 1514, 1540, 1622, 1628, 18 de març, 1829, 1878, 1916, 1918, 1919, 23 de juliol, 25 d'abril, 387, 415, 502, 536, 577, 591, 603, 607, 623, 628, 631, 632, 653, 654, 656, 686, 700, 751, 752, 753, 771, 772, 949. Ampliar l'índex (38 més) »
Abaza Paixà
Abaza Paixà fou un militar i polític otomà d'origen abkhazi; fou governador de Maraix i d'Erzerum sota el gran visir Khalil Agha, però fou destituït el 1623 i es va revoltar i amb el pretext de venjar la mort del soldà Osman II va marxar amb un exèrcit local cap a Ankara i Sivas, i va ocupar Brusa menys la ciutadella.
Nou!!: Erzurum і Abaza Paixà · Veure més »
Ahlat
Ahlat és una ciutat de la punta nord-est del llac Van.
Nou!!: Erzurum і Ahlat · Veure més »
Ala al-Din Eretna
Alà-ad-Din Eretna (? - 1352) fou un oficial il-kànida d'ètnia uigur al servei d'Amir Coban i després sultà.
Nou!!: Erzurum і Ala al-Din Eretna · Veure més »
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.
Nou!!: Erzurum і Anastasi I Dicor · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Erzurum і Aq Qoyunlu · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Erzurum і Araxes · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Erzurum і Armènia · Veure més »
Bagrevand
Expansió. Bagrevand, Bagravand o Bagrauandena fou un districte de l'antiga Armènia a la província o regió de l'Airarat.
Nou!!: Erzurum і Bagrevand · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Erzurum і Califat Abbàssida · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Erzurum і Cobànides · Veure més »
Concili de Calcedònia
El Concili de Calcedònia va ser un concili de l'església dut a terme del 8 d'octubre a l'1 de novembre del 451, a Calcedònia (una ciutat de Bitínia, a l'Àsia Menor), al costat asiàtic del Bòsfor.
Nou!!: Erzurum і Concili de Calcedònia · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Erzurum і Dvin · Veure més »
Erciş
Erciş és un districte i un poble de la província de Van a Turquia.
Nou!!: Erzurum і Erciş · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Erzurum і Erzurum · Veure més »
Febrer
El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.
Nou!!: Erzurum і Febrer · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Erzurum і Genísser · Veure més »
Giresun
Giresun o Cerasunt (Κερασούντα, Kerasunda; Κερασοῦς, Kerasûs) és una ciutat de Turquia a la costa de la mar Negra, a l'oest de Trebisonda, amb uns vuitanta mil habitants.
Nou!!: Erzurum і Giresun · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Erzurum і Il-kanat · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Erzurum і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Erzurum і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Erzurum і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Erzurum і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Erzurum і Imperi Seljúcida · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Erzurum і Justinià I · Veure més »
Kali
Kali (en sànscrit काली, en bengalí কালী, en tàmil காளி, IAST Kālī), és una de les deesses principals de l'hinduisme.
Nou!!: Erzurum і Kali · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Erzurum і Kars · Veure més »
Llac Sevan
El llac Sevan (en armeni Սևանա լիճ, Sewvank.
Nou!!: Erzurum і Llac Sevan · Veure més »
Mustafa Kemal Atatürk
Mustafà Kemal Atatürk (AFI musˈtafa keˈmal ataˈtyɾk) (Tessalònica, 1881 - Istanbul, 10 de novembre de 1938) va ser un polític turc.
Nou!!: Erzurum і Mustafa Kemal Atatürk · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Erzurum і Nestorianisme · Veure més »
Nicòpolis del Pont
Nicòpolis (grec Νικόπολις), 'ciutat de la victòria') fou una antiga colònia romana fundada per Pompeu en el 63 aC a la Regió del Pont (nord-est de Turquia), al final de la Tercera Guerra Mitridàtica. En l'actualitat, al seu emplaçament hi ha la ciutat de Koyulhisar.
Nou!!: Erzurum і Nicòpolis del Pont · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Erzurum і Oghuz · Veure més »
Província d'Erzurum
La província d'Erzerum és una província de Turquia de la regió d'Anatòlia oriental, amb capital a Erzurum.
Nou!!: Erzurum і Província d'Erzurum · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Erzurum і Qara Qoyunlu · Veure més »
Regió del Pont
La regió del Pont. Pont (en llatí Pontus, en grec antic Πόντος) era una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí, la mar Negra.
Nou!!: Erzurum і Regió del Pont · Veure més »
Riu Kura
El riu Kura (მტკვარი, Mtkvari, 'lent', o derivat de mdimnaré, paraula del dialecte kartali que vol dir 'riu'; àzeri, Kür; àrab, Nahr al-Kurr) és un riu del Caucas que desaigua a la mar Càspia, després de creuar Geòrgia i l'Azerbaidjan.
Nou!!: Erzurum і Riu Kura · Veure més »
Saltúquides
Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beis turcs que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el.
Nou!!: Erzurum і Saltúquides · Veure més »
Satala
Satala (en llatí Satala, en grec antic Σάταλα) era una ciutat important de la regió de Capadòcia, situada, segons els geògrafs antics, en una vall rodejada de muntanyes, una mica al nord del riu Eufrates, en un lloc on controlava els passos de muntanya de la carretera que anava de Trebisonda a Samsat.
Nou!!: Erzurum і Satala · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Erzurum і Setembre · Veure més »
Sinan
Koca Mi‘mār Sinān Āġā (Kayseri, 15 d'abril, 1489 - Constantinoble, 17 de juliol, 1588) fou el principal arquitecte i enginyer civil otomà dels soldans Solimà I, Selim II i Murad III.
Nou!!: Erzurum і Sinan · Veure més »
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Nou!!: Erzurum і Teodosi II el Jove · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Erzurum і Trebisonda · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Erzurum і Turquia · Veure més »
Universíades
Els Jocs Universitaris o Universíades són competicions esportives internacionals que reuneixen esportistes universitaris de tot el planeta.
Nou!!: Erzurum і Universíades · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 1021 · Veure més »
1080
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 1080 · Veure més »
1201
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 1201 · Veure més »
1242
;Països catalans.
Nou!!: Erzurum і 1242 · Veure més »
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Nou!!: Erzurum і 1340 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 1360 · Veure més »
1385
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 1385 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Erzurum і 1465 · Veure més »
15 d'abril
El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Erzurum і 15 d'abril · Veure més »
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Erzurum і 1502 · Veure més »
1514
;Països Catalans.
Nou!!: Erzurum і 1514 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Erzurum і 1540 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 1622 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Erzurum і 1628 · Veure més »
18 de març
El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Erzurum і 18 de març · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Erzurum і 1829 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Erzurum і 1878 · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Erzurum і 1916 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Erzurum і 1918 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Erzurum і 1919 · Veure més »
23 de juliol
El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Erzurum і 23 de juliol · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Erzurum і 25 d'abril · Veure més »
387
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 387 · Veure més »
415
El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 415 · Veure més »
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Nou!!: Erzurum і 502 · Veure més »
536
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 536 · Veure més »
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 577 · Veure més »
591
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 591 · Veure més »
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 603 · Veure més »
607
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 607 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 623 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 628 · Veure més »
631
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 631 · Veure més »
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Nou!!: Erzurum і 632 · Veure més »
653
El 653 (DCLIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 653 · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 654 · Veure més »
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 656 · Veure més »
686
El 686 (DCLXXXVI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 686 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 700 · Veure més »
751
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 751 · Veure més »
752
El 752 (DCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Erzurum і 752 · Veure més »
753
El 753 (DCCLIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Erzurum і 753 · Veure més »
771
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 771 · Veure més »
772
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 772 · Veure més »
949
Sense descripció.
Nou!!: Erzurum і 949 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Erzerum, Karin, Teodosiòpolis d'Armènia, Teodosiòpolis d’Armènia.