139 les relacions: Abolhassan Banisadr, Abu Bakr ibn Mihran Xah, Ahmad ibn Uways, Al-Afxín Khaydhar, Alvand, Anatòlia, Aq Qoyunlu, Asfar ben Shiroya, Assadabad (Iran), Assiris, Avicenna, Azerbaidjan, Babak Khorramdin, Bagdad, Bakú, Barudjird, Batinites, Baykara, Bàssora, Behistun, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Cobànides, Derbent, Derguzin, Dinastia jalayírida, Dinastia Qajar, Dinastia Zand, Dinavar, Ecbàtana, Encyclopædia Iranica, Ester, Gilan, Gran Khorasan, Hasanwàyhida, Il-kanat, Imperi Part, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jibal, Kara Gözlüler, Karabakh, Kulob, Maragha, Mardawidj ibn Ziyar, ..., Mardoqueu, Miran Xah, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muzaffàrida, Nihawand, Octubre, Oghuz, Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh, Província d'Hamadan, Província de Lorestan, Qara Qoyunlu, Raixid-ad-Din, Ramadà, Rayy, Rum, Rustem ibn Úmar Xaykh, Samarcanda, Samànides, Setembre, Sultaniyya, Tadjikistan, Takhi-i-Hulagu, Tamerlà, Usruixana, Uways ibn Hasan, Xah Rukh (timúrida), Xirvan, Zoroastrisme, 1014, 1021, 1023, 1029, 1030, 1058, 1100, 1136, 1221, 1224, 1247, 1252, 1282, 1337, 1343, 1356, 1374, 1382, 1393, 1396, 1409, 1410, 1437, 1467, 15 de maig, 1503, 17 de juliol, 1724, 1732, 1751, 1789, 1979, 2 de juliol, 2005, 641, 642, 643, 644, 655, 660, 696, 7 de gener, 750, 801, 804, 806, 833, 841, 864, 898, 929, 931, 938, 956, 958, 962, 976, 979, 981, 983, 997. Ampliar l'índex (89 més) »
Abolhassan Banisadr
El sàyyid Abolhassan Banisadr (Hamadan, 22 de març de 1933 - 13è districte de París, 9 d'octubre de 2021) va ser un polític i escriptor iranià, primer President de l'Iran l'any 1980.
Nou!!: Hamadan і Abolhassan Banisadr · Veure més »
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Nou!!: Hamadan і Abu Bakr ibn Mihran Xah · Veure més »
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Nou!!: Hamadan і Ahmad ibn Uways · Veure més »
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Nou!!: Hamadan і Al-Afxín Khaydhar · Veure més »
Alvand
Alvand (Alwand Kuh o Kuh-i Alwand) o Elwend, és una cadena de muntanyes aïllada al sud de Hamadan a Iran que arriba fins als 3554 metres a la cimera més alta.
Nou!!: Hamadan і Alvand · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Hamadan і Anatòlia · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Hamadan і Aq Qoyunlu · Veure més »
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Nou!!: Hamadan і Asfar ben Shiroya · Veure més »
Assadabad (Iran)
Assadabad és una ciutat de l'Iran, a la regió anomenada el Djibal a 54 km al sud-oest de Hamadan i al vessant occidental dels Alwand Kuh.
Nou!!: Hamadan і Assadabad (Iran) · Veure més »
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Nou!!: Hamadan і Assiris · Veure més »
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Nou!!: Hamadan і Avicenna · Veure més »
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Nou!!: Hamadan і Azerbaidjan · Veure més »
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Nou!!: Hamadan і Babak Khorramdin · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Hamadan і Bagdad · Veure més »
Bakú
Bakú (en àzeri: Bakı; en persa: باکو, Badkube) és la capital i la ciutat més gran de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Hamadan і Bakú · Veure més »
Barudjird
Barudjird o Burudjird és una ciutat del Luristan a l'Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.
Nou!!: Hamadan і Barudjird · Veure més »
Batinites
Els batinites (de l'àrab) es refereix a grups que distingeixen entre un significat exterior, exotèric (zāhir) i un interior, esotèric (bāṭin) en les escriptures islàmiques.
Nou!!: Hamadan і Batinites · Veure més »
Baykara
Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).
Nou!!: Hamadan і Baykara · Veure més »
Bàssora
Bàssora (variants més corrents Bàsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora) és una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aigües del golf Pèrsic.
Nou!!: Hamadan і Bàssora · Veure més »
Behistun
Inscripció de Dàrius I a BehistunEl Behistun o Bisutun, modernament Bistun (en persa: بیستون), és una muntanya a uns 30 km a l'est de Kermanxah, a la carretera entre Bagdad i Hamadan, en l'actual Iran.
Nou!!: Hamadan і Behistun · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Hamadan і Buwàyhides · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Hamadan і Califat Abbàssida · Veure més »
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Nou!!: Hamadan і Cobànides · Veure més »
Derbent
Derbent (en rus: Дербент; en lesguià: Дербент; en àzeri: Dərbənd; en àvar: Дербенд; en persa: دربند) és una ciutat del Daguestan (república constituent de Rússia), prop de la frontera amb l'Azerbaidjan, i a la vora del riu Rubas.
Nou!!: Hamadan і Derbent · Veure més »
Derguzin
Derguzin (Der Guzin o Der Gujin) fou una petita població al cantó d'Alem a l'Iraq Ajamita i després capital d'un cantó separat, esmentada des del temps dels seljúcides, a mig cami entre Zanjan i Hamadan.
Nou!!: Hamadan і Derguzin · Veure més »
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Nou!!: Hamadan і Dinastia jalayírida · Veure més »
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Nou!!: Hamadan і Dinastia Qajar · Veure més »
Dinastia Zand
La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.
Nou!!: Hamadan і Dinastia Zand · Veure més »
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Nou!!: Hamadan і Dinavar · Veure més »
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Nou!!: Hamadan і Ecbàtana · Veure més »
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Nou!!: Hamadan і Encyclopædia Iranica · Veure més »
Ester
Ester o Esther (en hebreu: אֶסְתֵּר, Ester), nascuda Hadassah bat Avigaïl, va ser una dona jueva, casada amb un rei de l'Imperi persa, segons el relat bíblic del Llibre d'Ester.
Nou!!: Hamadan і Ester · Veure més »
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Nou!!: Hamadan і Gilan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Hamadan і Gran Khorasan · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Hamadan і Hasanwàyhida · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Hamadan і Il-kanat · Veure més »
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Nou!!: Hamadan і Imperi Part · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Hamadan і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Hamadan і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Hamadan і Imperi Seljúcida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Hamadan і Iran · Veure més »
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Hamadan і Iraq ajamita · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Hamadan і Isfahan · Veure més »
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Hamadan і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Nou!!: Hamadan і Jibal · Veure més »
Kara Gözlüler
Els Kara Gözlü foren una tribu turca de Pèrsia (modern Iran), dependent inicialment de la tribu dels shamlu en el període safàvida.
Nou!!: Hamadan і Kara Gözlüler · Veure més »
Karabakh
* Regió del Karabakh o Kara Bagh, territori corresponent al sud-oest de l'actual Azerbaidjan.
Nou!!: Hamadan і Karabakh · Veure més »
Kulob
Kulob o Kulab (en tadjik i en rus Кӯлоб, en persa کولاﺏ, romanitzat Kûlob/Kūlob), abans conegut com a Kulyab (en tadjik i en rus Куляб) és una ciutat de la província de Khatlon, antiga capital del districte de Kulob.
Nou!!: Hamadan і Kulob · Veure més »
Maragha
Mesquita Maragha o Maragheh és una ciutat del nord de l'Iran a la riba del riu Sufi Čay o Safi Čay i propera al riu Murdi Čay, de majoria àzeri i part de la província de l'Azerbaidjan oriental.
Nou!!: Hamadan і Maragha · Veure més »
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Nou!!: Hamadan і Mardawidj ibn Ziyar · Veure més »
Mardoqueu
Mardoqueu és un personatge bíblic i un dels principals protagonistes del Llibre d'Ester, lligat a l'heroïna jueva que dona nom al llibre en qüestió.
Nou!!: Hamadan і Mardoqueu · Veure més »
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Nou!!: Hamadan і Miran Xah · Veure més »
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Nou!!: Hamadan і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Veure més »
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Nou!!: Hamadan і Muzaffàrida · Veure més »
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Nou!!: Hamadan і Nihawand · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Hamadan і Octubre · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Hamadan і Oghuz · Veure més »
Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh
Pir Muhammad Sultan o Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh (1378-1410) fou un príncep timúrida fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Nou!!: Hamadan і Pir Muhàmmad ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Província d'Hamadan
La província de Hamadan és una de les 31 divisions administratives de l'Iran, al centre del país, amb 19.546 km² i uns dos milions d'habitants (48% rural i 51% urbana, estimats 1.758.268 habitants el 2011).
Nou!!: Hamadan і Província d'Hamadan · Veure més »
Província de Lorestan
Comtats de Lorestan Khorramabad La província de Lorestan (també província de Luristan, de Lurestan o de Loristan; en persa Lorestān; en lori: Luressu) és una divisió administrativa de l'Iran a la part occidental del país, a les muntanyes Zagros.
Nou!!: Hamadan і Província de Lorestan · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Hamadan і Qara Qoyunlu · Veure més »
Raixid-ad-Din
Soldats mongols al ''Jami al-Tawarikh'' de Raixid-ad-Din, 1430-1434 dC. Abu-l-Khayr Raixid-ad-Din Fadl-Al·lah ibn Imad-ad-Dawla al-Hamadhaní, més conegut com a Raixid-ad-Din Tabib, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní o, simplement, com a Raixid-ad-Din (Hamadan, 1247 - Sultaniyya, 1318) va ser un metge persa musulmà d'origen jueu, escriptor, metge a Il-kanat Iran, i historiador, que va escriure una història universal en persa anomenada Jami at-Tawàrikh, considerada una peça clau de la historiografia mongòlica.
Nou!!: Hamadan і Raixid-ad-Din · Veure més »
Ramadà
El Ramadà és la pràctica musulmana de celebrar el novè mes del calendari islàmic amb dejuni (sawm), oració, reflexió i en comunitat.
Nou!!: Hamadan і Ramadà · Veure més »
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Nou!!: Hamadan і Rayy · Veure més »
Rum
* Illa de Rum, illa d'Escòcia a la costa oest del país.
Nou!!: Hamadan і Rum · Veure més »
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Nou!!: Hamadan і Rustem ibn Úmar Xaykh · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Hamadan і Samarcanda · Veure més »
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Nou!!: Hamadan і Samànides · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Hamadan і Setembre · Veure més »
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Nou!!: Hamadan і Sultaniyya · Veure més »
Tadjikistan
El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.
Nou!!: Hamadan і Tadjikistan · Veure més »
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Nou!!: Hamadan і Takhi-i-Hulagu · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Hamadan і Tamerlà · Veure més »
Usruixana
Usrushana fou un principat de Transoxiana o Mawara an-Nahr format per un territori muntanyós a Fergana, entre Samarcanda i Khudjand, al sud del Sirdarià (Sayhun), forman l'entrada a la vall de Fergana; limitava al nord-est amb l'estepa i al sud amb les muntanyes Buttaman seguint el curs superior del riu Zarafshan.
Nou!!: Hamadan і Usruixana · Veure més »
Uways ibn Hasan
Shaykh Uways ibn Hasan-i Buzurg o Uways I fou un emir jalayírida que va governar a l'Iraq central i del sud, i a l'Azerbaidjan i Pèrsia occidental del 1356 al 1374.
Nou!!: Hamadan і Uways ibn Hasan · Veure més »
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Nou!!: Hamadan і Xah Rukh (timúrida) · Veure més »
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
Nou!!: Hamadan і Xirvan · Veure més »
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Nou!!: Hamadan і Zoroastrisme · Veure més »
1014
* '''Expedició normanda''' a Galícia.
Nou!!: Hamadan і 1014 · Veure més »
1021
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1021 · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 1023 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 1029 · Veure més »
1030
El 1030 (MXXX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 1030 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1058 · Veure més »
1100
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1100 · Veure més »
1136
El 1136 (MCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 1136 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1221 · Veure més »
1224
Països Catalans.
Nou!!: Hamadan і 1224 · Veure més »
1247
Castell de Benacantil En la primavera de l'any 1247 (any 645 de l'hègira) el rais d'al-Laqant, Zayyan ibn Mardanix, abandona la medina via mar pel port de Baver, rumb a l'exili a Kairuan (califat d'Ifríqiya).
Nou!!: Hamadan і 1247 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Hamadan і 1252 · Veure més »
1282
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1282 · Veure més »
1337
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1337 · Veure més »
1343
El 1343 (MCCCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 1343 · Veure més »
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 1356 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Hamadan і 1374 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1382 · Veure més »
1393
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1393 · Veure més »
1396
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1396 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Hamadan і 1409 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Hamadan і 1410 · Veure més »
1437
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Hamadan і 1437 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Hamadan і 1467 · Veure més »
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hamadan і 15 de maig · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Hamadan і 1503 · Veure més »
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hamadan і 17 de juliol · Veure més »
1724
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Hamadan і 1724 · Veure més »
1732
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 1732 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Hamadan і 1751 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Hamadan і 1789 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Hamadan і 1979 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Hamadan і 2 de juliol · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Hamadan і 2005 · Veure més »
641
El 641 (DCXLI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 641 · Veure més »
642
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 642 · Veure més »
643
El 643 (DCXLIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 643 · Veure més »
644
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 644 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Hamadan і 655 · Veure més »
660
El 660 (DCLX) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 660 · Veure més »
696
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 696 · Veure més »
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Hamadan і 7 de gener · Veure més »
750
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 750 · Veure més »
801
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 801 · Veure més »
804
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 804 · Veure més »
806
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 806 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 833 · Veure més »
841
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 841 · Veure més »
864
El 864 (DCCCLXIV) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 864 · Veure més »
898
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 898 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 929 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Hamadan і 931 · Veure més »
938
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 938 · Veure més »
956
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 956 · Veure més »
958
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 958 · Veure més »
962
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 962 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 976 · Veure més »
979
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 979 · Veure més »
981
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 981 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 983 · Veure més »
997
Sense descripció.
Nou!!: Hamadan і 997 · Veure més »