349 les relacions: Abadia de la Grassa, Abelard Fàbrega i Esteba, Aeroport de Girona - Costa Brava, Agricultura, Aladern, Albert Sàbat i Vilà, Alemanya, Alzina, Alzina surera, Ample ferroviari mètric, Antoni Varés Martinell, Arítjol, Arbocer, Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació, Associació Internacional de Treballadors, Astor comú, August Vidal i Roget, Aurinyacià, Avellaner, Aviram, Ésser humà, Balbí Clara Deulofeu, Baronia de Llagostera, Basquetbol, Batre, Bé cultural d'interès local, Bé cultural d'interès nacional, Bell Matí, Bienni Progressista, Blau, Bolívia, Borja Vilallonga, Bovins, Bruc boal, Bruc d'escombres, Bruel, Bruguerola, Buixol, Cabra, Cadernera europea, Caldes de Malavella, Camí reial, Can Boada (Llagostera), Can Caciques, Can Codolar (Llagostera), Can Crispins, Can Rissec (Llagostera), Can Vidal de Llobatera, Capella de Sant Llorenç, Carbonera, ..., Cargolet eurasiàtic, Carles el Calb, Carlisme, Carril bici, Carta de franqueses de 1241, Casa de les Vídues, Casa Ribera (Llagostera), Casino Llagosterenc, Cassà de la Selva, Castanyer, Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, Castell de Llagostera, Castell de Montagut (Llagostera), Castellers de les Gavarres, Català, Català oriental central, Català salat, Cavall, Classe treballadora, Clima mediterrani, Club de Futbol Badalona, Colobra escurçonera, Comarca, Conill, Convergència i Unió, Conxita Pijuan i Casadevall, Copa del Rei de futbol, Corb marí emplomallat, Costa Brava, Creu de Sant Jordi (distinció), Croada contra la Corona d'Aragó, Cuereta blanca, Dalmau VI de Rocabertí, Dama de Sant Llorenç, Dècada del 1890, Dècada del 1920, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 920, Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, Diumenge de Rams, Dragó, Emili Vilà i Gorgoll, Empúries, Enric Marquès i Ribalta, Esparreguera, Esparver comú, Esquerra Republicana de Catalunya, Esquirol, Estació de Caldes de Malavella, Estació de ferrocarril de Llagostera, Estació de Girona, Estepa blanca, Estepa borrera, Estepa negra, Esteve Fa Tolsanes, Fagina, Falange Española, Falcó pelegrí, Falguera reial, Federació Catalana de Basquetbol, Federalisme, Felip III de França, Fenicis, Fermí Santamaria i Molero, Ferran VII d'Espanya, Ferrocarril, Fets del sis d'octubre, Fil·loxera de la vinya, Fira del Bolet de Llagostera, França, Francesc de Paula Franquesa, Francesc Lorenzo i Gàcia, Franciac, Freixe, Futbol Club Barcelona, Gaig eurasiàtic, Galzeran, Gamarús eurasiàtic, Garric, Gatassa, Gàmbia, Gódua catalana, Generalitat de Catalunya, Geneta, Ginebre, Girona, Gironès, GR 92, Granota pintada, Grèvol, Grecs, Gripau comú, Gripau corredor, Gripau d'esperons, Grup Bon Preu, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guillem Jou Coll, Guineu roja, Handbol, Heura, Home de Neandertal, Hondures, Independència, Institut d'Estadística de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, Isabel Vila i Pujol, Itàlia, Jaciment de Can Morató, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Joan Vidal de Llobatera i Iglesias, Joaquim Gelabertó Rissech, Jordi Roura i Solà, Josep Aguiló i de Blasco, Josep Gelabert i Rincón, Josep Lluís Postigo i Garcia, Josep Pallach i Carolà, Josep Sánchez Gavilán, Josep Vilallonga i Ribalta, Julià Cutiller i Creus, Junts per Catalunya (partit polític), Lacertilis, Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona, Llista de monuments del Gironès, Llorer, Lloret de Mar, Macià Alavedra i Moner, Mallerenga cuallarga eurasiàtica, Mallerenga d'aigua, Mallerenga emplomallada europea, Marfull, Maria Gay i Tibau, Maria Gifré i Rodríguez, Mariàngela Vilallonga i Vives, Marroc, Martí Llosent i Molà, Martí Llosent i Vendrell, Massís de l'Ardenya, Massís de les Gavarres, Massimo Dutti, Megalitisme, Megàlit, Menhir, Menhir d'en Llach, Mercat Romà de Llagostera, Mercè Rodoreda i Gurguí, Merla, Merla blava, Miquel Roca i Junyent, Molins del Ridaura, Montagut (Llagostera), Mossos d'Esquadra, Mostela, MP3, Municipi, Musaranya comuna, Musaranya nana, Museu Vilà, Nicolau Aixandri, Noucentisme, Om, Onyar, Oreneta cua-rogenca, Ortosa (mineral), Ot de Montcada i de Pinós, Ou de reig, Outlet, Oví, Oysho, Països Baixos, Papamosques gris, Parets del Vallès, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patinatge, Penedes, Pentecosta, Pere el Cerimoniós, Pere Mayol i Borrell, Pere Sisterna i Torrent, Pi (arbre), Pi blanc, Pi pinyer, Picot verd ibèric, Pilar Sancho i Espigulé, Pinastre, Pinetell, Pinsà, Pit-roig, Població econòmicament activa, Pompeu Pascual i Coris, Porc, Procomú, Propietat privada, Puig de les Cadiretes, Punxoset, Quars, Rafael Mas i Ripoll, Rafael Masó i Valentí, Ramaderia, Ramon Berenguer IV, Raspinell comú, Ratolí de bosc, Regne Unit, Reineta meridional, Religioses de Sant Josep de Girona, Renaixement, Revolució de 1868, Ridaura, Roger de Llúria, Roja, Romania, Romanyà de la Selva, Roser agrest, Rossinyol, Rossinyol (bolet), Roure, Ruta del Carrilet II, Salamandra, Sanguinyol, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llagostera, Santa Cristina d'Aro, Sarfa, Sargantana cuallarga, Sector secundari, Sector terciari, Segona divisió espanyola de futbol, Senglar, Sergi Miquel i Valentí, Serp verda, Silueta urbana, Sindicalisme, Solidaritat Catalana, Symphytum, Tallareta cuallarga, Tallarol capnegre, Tallarol de garriga oriental, Tap de suro, Tòtil, Toixó, Tomaní, Torre Albertí, Torre dels Moros (Llagostera), Tossa de Mar, Transports Elèctrics Interurbans, Tritó palmat, Tritó verd, Tudó, Turó de la Capella, Ucraïna, Ulex parviflorus, Unió Esportiva Llagostera, València Club de Futbol, Valor afegit brut, Verderol, Vern, Via romana, Via Verda, Vidalba, Vidiella, Vidreres, Vidriol, Vies Verdes de Girona, Vila, Vil·la romana, Xuclamel, 10 de juny, 1162, 12 d'octubre, 1241, 13 de juny, 1375, 1733, 1757, 1814, 1820, 1856, 1872, 1892, 1935, 1969, 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 2003, 23 de febrer, 25 de maig, 26 de maig, 28 de maig, 3 d'abril, 8 de maig, 855. Ampliar l'índex (299 més) »
Abadia de la Grassa
L'abadia de la Grassa (Santa Maria d'Orbieu, o de la Grassa) és una antiga abadia benedictina de l'estat francès, situada al poble de la Grassa (en francès, Lagrasse), a la comarca del Termenès del departament de l'Aude, a la regió del Llenguadoc-Rosselló, dintre del districte de Carcassona.
Nou!!: Llagostera і Abadia de la Grassa · Veure més »
Abelard Fàbrega i Esteba
Abelard Fàbrega i Esteba (Cabanes (Alt Empordà), 1894 - Mèxic, 1991) fou un editor català.
Nou!!: Llagostera і Abelard Fàbrega i Esteba · Veure més »
Aeroport de Girona - Costa Brava
LAeroport de Girona – Costa Brava és un aeroport gestionat per Aena que hi ha al poble de Salitja, dins el municipi de Vilobí d'Onyar, a uns deu quilòmetres al sud de la ciutat de Girona, i disposa de bones vies de comunicació amb Girona, la Costa Brava, Barcelona i els Pirineus.
Nou!!: Llagostera і Aeroport de Girona - Costa Brava · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Llagostera і Agricultura · Veure més »
Aladern
Aladern florit L'aladern, llampúdol, la llampuga o llampuguera (Rhamnus alaternus) és una planta amb flor de la família Rhamnaceae.
Nou!!: Llagostera і Aladern · Veure més »
Albert Sàbat i Vilà
és un exjugador de bàsquet català.
Nou!!: Llagostera і Albert Sàbat i Vilà · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Llagostera і Alemanya · Veure més »
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Nou!!: Llagostera і Alzina · Veure més »
Alzina surera
L'alzina surera (Quercus suber L.), també anomenada surera o suro, és un arbre perennifoli de la família de les fagàcies d'aspecte molt semblant a l'alzina i de mida mitjana.
Nou!!: Llagostera і Alzina surera · Veure més »
Ample ferroviari mètric
Com es mesura l'ample ferroviari L'ample ferroviari mètric és aquell ample ferroviari que fa 1000 mm.
Nou!!: Llagostera і Ample ferroviari mètric · Veure més »
Antoni Varés Martinell
Antoni Varés Martinell (Llagostera, Gironès, 23 de maig de 1909 – Girona, 1966) fou un artista, cineasta amateur, fotògraf i cartellista.
Nou!!: Llagostera і Antoni Varés Martinell · Veure més »
Arítjol
L'arítjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja o arínjol.
Nou!!: Llagostera і Arítjol · Veure més »
Arbocer
L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.
Nou!!: Llagostera і Arbocer · Veure més »
Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació
LAssociació de Mitjans d'Informació i Comunicació (AMIC), anteriorment anomenada Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG), és una associació empresarial de mitjans de comunicació.
Nou!!: Llagostera і Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació · Veure més »
Associació Internacional de Treballadors
LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).
Nou!!: Llagostera і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »
Astor comú
L' astor comú, astor o falcó perdiguer (Accipiter gentilis) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba als boscos d'Euràsia i l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Llagostera і Astor comú · Veure més »
August Vidal i Roget
August Vidal i Roget (Llagostera, 1909 - Barcelona, 1976) va ser professor de literatura i pedagog i ha estat un dels traductors del rus més prestigiosos al costat d'Andreu Nin.
Nou!!: Llagostera і August Vidal i Roget · Veure més »
Aurinyacià
Possibles rutes migratòries dels humans prehistòrics durant el paleolític superior L'aurinyacià fou la fase cultural que va substituir el perigordià, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament.
Nou!!: Llagostera і Aurinyacià · Veure més »
Avellaner
Lavellaner, avellaner comú, avellaner europeu (Corylus avellana) és un arbre silvestre o conreat per les seves fruites seques, les avellanes.
Nou!!: Llagostera і Avellaner · Veure més »
Aviram
Aviram és el terme que en ramaderia designa tota la volateria mantinguda en un corral, com ara gallines, guatlles, oques, ànecs o estruços.
Nou!!: Llagostera і Aviram · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Llagostera і Ésser humà · Veure més »
Balbí Clara Deulofeu
Balbí Clara Deulofeu (Llagostera, 18 de setembre de 1909 - 8 de desembre de 1993) fou un destacat jugador del Girona FC.
Nou!!: Llagostera і Balbí Clara Deulofeu · Veure més »
Baronia de Llagostera
La Baronia de Llagostera fou una jurisdicció senyorial erigida el 1375 sobre la senyoria, el lloc i el castell de Llagostera (Gironès) a favor de Gastó de Montcada i de Luna, que comprenia els castells de Malavella, Montagut i Cassà, la vila de Caldes de Malavella i les viles i llocs de Franciac, Santa Seclina, Caulers, Tossa i Lloret.
Nou!!: Llagostera і Baronia de Llagostera · Veure més »
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Nou!!: Llagostera і Basquetbol · Veure més »
Batre
El batre o la batuda és l'operació agrícola que consisteix en la separació de les parts comestibles de la palla, la pellofa o el boll dels cereals o la tavella dels llegums.
Nou!!: Llagostera і Batre · Veure més »
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Nou!!: Llagostera і Bé cultural d'interès local · Veure més »
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Nou!!: Llagostera і Bé cultural d'interès nacional · Veure més »
Bell Matí
Bell Matí és una entitat de Llagostera nascuda amb el nom de Grup Excursionista Bell Matí l'octubre del 1965 per tal d'omplir el buit de lleure de la joventut.
Nou!!: Llagostera і Bell Matí · Veure més »
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Nou!!: Llagostera і Bienni Progressista · Veure més »
Blau
El blau (del germànic blau) és un dels tres colors primaris del Model de color RYB (teoria tradicional del color), així com en el Model de color RGB (additiu).
Nou!!: Llagostera і Blau · Veure més »
Bolívia
Bolívia o lEstat Plurinacional de Bolívia (o Buliwya) —en castellà i oficialment, Estado Plurinacional de Bolivia (anomenat fins al 2009 República de Bolívia)— és un dels dos únics estats de l'Amèrica del Sud sense sortida a l'oceà, i a més és una de les regions més altes del món.
Nou!!: Llagostera і Bolívia · Veure més »
Borja Vilallonga
Borja Vilallonga (Llagostera, 1 de maig de 1985) és un historiador i periodista català.
Nou!!: Llagostera і Borja Vilallonga · Veure més »
Bovins
Els bovins (Bovinae) són una subfamília diversa de deu gèneres d'ungulats de mida mitjana a gran, incloent-hi els les vaques, els bisons, el búfal africà, el búfal aquàtic, el iac i els antílops de quatre banyes i de banyes espirals.
Nou!!: Llagostera і Bovins · Veure més »
Bruc boal
Sant Llorenç de Munt El bruc boal (Erica arborea) és un arbust de la família de les ericàcies.
Nou!!: Llagostera і Bruc boal · Veure més »
Bruc d'escombres
El bruc d'escombres (Erica scoparia) és una espècie d'arbust de la família de les ericàcies.
Nou!!: Llagostera і Bruc d'escombres · Veure més »
Bruel
El bruel eurasiàtic, bruel, passaforadí, reiet o reietó cellablanc a les Balears i safranet, reiet, reiet coronat o reiet safraner al País Valencià (Regulus ignicapilla) és una espècie d'ocell de la família dels regúlids(Regulidae). És centreeuropeu i mediterrani, i abunda als Pirineus.
Nou!!: Llagostera і Bruel · Veure més »
Bruguerola
La bruguerola, bruga, bronsa o sap (Calluna vulgaris) és l'única espècie del gènere Calluna de la família de les ericàcies.
Nou!!: Llagostera і Bruguerola · Veure més »
Buixol
El buixol, pasqüeta, rosella borda o rosella silvestre (Anemonoides nemorosa, sinònim Anemone nemorosa),és una espècie de planta dins del gènere Anemonoides que és nadiua d'Europa, incloent Catalunya i el País Valencià (només a l'Alcalatén).
Nou!!: Llagostera і Buixol · Veure més »
Cabra
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie de cabra provinent de la domesticació de la cabra salvatge asiàtica al sud-oest d'Àsia i Europa oriental.
Nou!!: Llagostera і Cabra · Veure més »
Cadernera europea
La cadernera europea o senzillament cadernera o carderola (Carduelis carduelis) és un ocell de la família dels fringíl·lids.
Nou!!: Llagostera і Cadernera europea · Veure més »
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Caldes de Malavella · Veure més »
Camí reial
Un camí reial (també anomenat camí ral o camí real) és un camí públic principal, que en el seu temps era l'equivalent a les carreteres.
Nou!!: Llagostera і Camí reial · Veure més »
Can Boada (Llagostera)
Can Boada de Llagostera és un edifici de planta inicialment quadrangular i amb portants de murs de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Can Boada (Llagostera) · Veure més »
Can Caciques
Can Caciques és un edifici situat al carrer Processó de Llagostera (Gironès) i utilitzat des del març de 2014 com a Centre d'Interpretació de la història de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Can Caciques · Veure més »
Can Codolar (Llagostera)
Can Codolar de Llagostera és un conjunt format per un gran casal rural, una masoveria i diverses construccions annexes que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Can Codolar (Llagostera) · Veure més »
Can Crispins
Can Crispins es un jaciment arqueològic situat al municipi de Llagostera comarca del Gironès.
Nou!!: Llagostera і Can Crispins · Veure més »
Can Rissec (Llagostera)
Can Rissec de Llagostera és un edifici de planta rectangular amb parets de pedra morterada i s'estructura a partir de cinc crugies i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Can Rissec (Llagostera) · Veure més »
Can Vidal de Llobatera
Can Vidal de Llobatera de Llagostera és un conjunt d'edificacions annexes al cos principal del casal que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Can Vidal de Llobatera · Veure més »
Capella de Sant Llorenç
La Capella de Sant Llorenç de Llagostera és una capella situada al cim del Turó de la Capella (180 metres) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Capella de Sant Llorenç · Veure més »
Carbonera
XX, a Östergötland. Una carbonera, també coneguda com a pila de carbó o sitja, és un apilament de llenya tapada amb diferents capes de llenya verda, vegetals i terra que s'usava per obtenir carbó vegetal.
Nou!!: Llagostera і Carbonera · Veure més »
Cargolet eurasiàtic
El cargolet eurasiàtic o senzillament cargolet o passa-foradí i salvatget a les Balears (Troglodytes troglodytes), és un ocell molt petit, de l'ordre dels passeriformes.
Nou!!: Llagostera і Cargolet eurasiàtic · Veure més »
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Nou!!: Llagostera і Carles el Calb · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Llagostera і Carlisme · Veure més »
Carril bici
Un carril bici a Tallinn Un carril bici és el nom genèric que popularment rep la infraestructura destinada de forma exclusiva o compartida a la circulació de bicicletes, tot i que tècnicament hauríem de parlar de via ciclista.
Nou!!: Llagostera і Carril bici · Veure més »
Carta de franqueses de 1241
Carta de franqueses de 1241, en una imatge presa de la reproducció que hi ha a Can Caciques de Llagostera La Carta de franqueses de 1241 és un privilegi que el rei Jaume I atorgà a favor dels "homes de Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Seclina" on es regulaven prestacions de la servitud, el funcionament de la justícia, els drets dels qui treballaven la terra i enumerava les pressogatives de què gaudirien els veïns.
Nou!!: Llagostera і Carta de franqueses de 1241 · Veure més »
Casa de les Vídues
Casa de les Vídues o Can Petit és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Llagostera і Casa de les Vídues · Veure més »
Casa Ribera (Llagostera)
Casa Ribera és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Casa Ribera (Llagostera) · Veure més »
Casino Llagosterenc
El Casino Llagosterenc és una entitat de Llagostera fundada el 1856 en el marc del moviment associatiu que viu de la població al, vinculat a l'expansió de la indústria surotapera.
Nou!!: Llagostera і Casino Llagosterenc · Veure més »
Cassà de la Selva
Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Nou!!: Llagostera і Cassà de la Selva · Veure més »
Castanyer
El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.
Nou!!: Llagostera і Castanyer · Veure més »
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, també denominat la Vall d'Aro, (abans anomenat oficialment i a tort Castell-Platja d'Aro) és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà, amb capital a Platja d'Aro.
Nou!!: Llagostera і Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró · Veure més »
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Nou!!: Llagostera і Castell de Llagostera · Veure més »
Castell de Montagut (Llagostera)
El Castell de Montagut és una antiga fortalesa situada al pic de Montagut de Llagostera (Gironès) declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Nou!!: Llagostera і Castell de Montagut (Llagostera) · Veure més »
Castellers de les Gavarres
Els Castellers de les Gavarres van ser una colla castellera de Llagostera, Caldes de Malavella i Riudellots de la Selva (Gironès) fundada el 2015 i dissolta el 2022.
Nou!!: Llagostera і Castellers de les Gavarres · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Llagostera і Català · Veure més »
Català oriental central
El català oriental central o simplement català central és el dialecte oriental del català amb més pes demogràfic, ja que inclou tota la província de Barcelona, la meitat oriental de la de Tarragona i la major part de la de Girona excepte pel dialecte de transició.
Nou!!: Llagostera і Català oriental central · Veure més »
Català salat
El parlar salat o català central salat és un dialecte del català tradicionalment parlat a la franja costanera que va de la Tordera fins al Ter i també a Cadaqués, però avui reduït a aquesta darrera vila i amb trets de substrat o residuals a la resta del territori, i que té com a característica central l'ús de l'article salat.
Nou!!: Llagostera і Català salat · Veure més »
Cavall
El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.
Nou!!: Llagostera і Cavall · Veure més »
Classe treballadora
Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.
Nou!!: Llagostera і Classe treballadora · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: Llagostera і Clima mediterrani · Veure més »
Club de Futbol Badalona
El Club de Futbol Badalona és el club degà de la ciutat de Badalona pel que fa a la pràctica del futbol i un dels equips professionals de futbol històrics de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Club de Futbol Badalona · Veure més »
Colobra escurçonera
La colobra escurçonera, serp d'aigua, colobra d'aigua, escurçó d'aigua, colobra viperina o serp pudenta (Natrix maura) és una espècie de serp de la família colubridae.
Nou!!: Llagostera і Colobra escurçonera · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Llagostera і Comarca · Veure més »
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Nou!!: Llagostera і Conill · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Llagostera і Convergència i Unió · Veure més »
Conxita Pijuan i Casadevall
Conxita Pijuan i Casadevall (Llagostera, 30 març 1921 - 10 d'abril de 2013) també coneguda com la Conxita de les herbes va ser una remeiera catalana.
Nou!!: Llagostera і Conxita Pijuan i Casadevall · Veure més »
Copa del Rei de futbol
La Copa del Rei de futbol, oficialment Campionat d'Espanya – Copa de Sa Majestat el Rei i coneguda amb altres denominacions segons l'època, és la segona competició de futbol en importància que es disputa a Espanya.
Nou!!: Llagostera і Copa del Rei de futbol · Veure més »
Corb marí emplomallat
El corb marí emplomallat, corb marí o cagaire a les Balears o corba marina emplomallada al País Valencià (Gulosus aristotelis) és un ocell de l'ordre dels pelecaniformes, molt semblant al corb marí gros però de mida més petita.
Nou!!: Llagostera і Corb marí emplomallat · Veure més »
Costa Brava
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França, al municipi de Portbou; la seva longitud és de més de 200 km.
Nou!!: Llagostera і Costa Brava · Veure més »
Creu de Sant Jordi (distinció)
La Creu de Sant Jordi és una distinció de la Generalitat de Catalunya creada a partir del Decret 457/1981 de 18 de desembre amb la finalitat de «distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural».
Nou!!: Llagostera і Creu de Sant Jordi (distinció) · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Llagostera і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Cuereta blanca
Cuereta blanca in ''Nederlandsche Vogelen'', Vol. 2 (1789) La cuereta blanca, cueret, cueta blanca, titina/titeta blanca, gafarda, perpissa, pastorella o enganyapastors (Motacilla alba) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abundós arreu del territori dels Països Catalans i durant tot l'any.
Nou!!: Llagostera і Cuereta blanca · Veure més »
Dalmau VI de Rocabertí
Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.
Nou!!: Llagostera і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »
Dama de Sant Llorenç
La Dama de Sant Llorenç trobada a Sant Llorenç de Llagostera, actualment exposada a Can Caciques La Dama de Sant Llorenç és una antefixa decorada amb forma d'un cap femení en relleu trobada a Llagostera, que actualment es troba exposada a Can Caciques.
Nou!!: Llagostera і Dama de Sant Llorenç · Veure més »
Dècada del 1890
La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.
Nou!!: Llagostera і Dècada del 1890 · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Llagostera і Dècada del 1920 · Veure més »
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Nou!!: Llagostera і Dècada del 1950 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Llagostera і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Llagostera і Dècada del 1970 · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Llagostera і Dècada del 1980 · Veure més »
Dècada del 920
Sense descripció.
Nou!!: Llagostera і Dècada del 920 · Veure més »
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar
El Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (en català, "Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar"), és una obra enciclopèdica dividida en 16 volums.
Nou!!: Llagostera і Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar · Veure més »
Diumenge de Rams
Palmons a la processó de Diumenge de Rams de la Confraria de l'Entrada de Saragossa, abril del 2007. En el cristianisme el Dia de Rams o Diumenge de Rams (ant. rampalm) recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva.
Nou!!: Llagostera і Diumenge de Rams · Veure més »
Dragó
Dragó és el nom comú aplicat als rèptils de la família dels gecònids (Gekkonidae), així com moltes altres espècies de rèptil de diferent grups (agàmids, varànids, etc.).
Nou!!: Llagostera і Dragó · Veure més »
Emili Vilà i Gorgoll
Emili Vilà i Gorgoll (Llagostera, 18 d'octubre de 1887- 28 de desembre de 1967) fou un cartellista i pintor català que treballà per a la Gaumont, la Paramount i la Fox convertint-se en un dels il·lustradors més destacats de la dècada del 1920 a França.
Nou!!: Llagostera і Emili Vilà i Gorgoll · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Llagostera і Empúries · Veure més »
Enric Marquès i Ribalta
Enric Marquès i Ribalta (La Rodona, Santa Eugènia de Ter, Gironès, 19 d'abril de 1931 - Girona, 8 de setembre de 1994) fou un activista antifranquista i artista polifacètic gironí.
Nou!!: Llagostera і Enric Marquès i Ribalta · Veure més »
Esparreguera
Esparreguera és una vila i municipi a la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.
Nou!!: Llagostera і Esparreguera · Veure més »
Esparver comú
L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.
Nou!!: Llagostera і Esparver comú · Veure més »
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Nou!!: Llagostera і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »
Esquirol
Lesquirol, esquirol comú,Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment».
Nou!!: Llagostera і Esquirol · Veure més »
Estació de Caldes de Malavella
Caldes de Malavella és una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a l'est de la població de Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva.
Nou!!: Llagostera і Estació de Caldes de Malavella · Veure més »
Estació de ferrocarril de Llagostera
L'Estació de ferrocarril de Llagostera és un edifici aïllat de planta rectangular i coberta a dues vessants entrecreuades, amb utilització de teula plana.
Nou!!: Llagostera і Estació de ferrocarril de Llagostera · Veure més »
Estació de Girona
Girona és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a la població de Girona, a la comarca del Gironès.
Nou!!: Llagostera і Estació de Girona · Veure més »
Estepa blanca
Lestepa blanca o bordiol blanc (Cistus albidus) és un arbust de la família de les cistàcies.
Nou!!: Llagostera і Estepa blanca · Veure més »
Estepa borrera
L'estepa borrera (Cistus salviifolius) és una planta amb flor de la família de les cistàcies.
Nou!!: Llagostera і Estepa borrera · Veure més »
Estepa negra
L'estepa negra, morisca negra o estepa llimonenca (Cistus monspeliensis) és un arbust perenne de la família de les cistàcies que es distribueix per la Regió Mediterrània i la Macaronèsia.
Nou!!: Llagostera і Estepa negra · Veure més »
Esteve Fa Tolsanes
Esteve Fa Tolsanes (Llançà, 30 d'agost de 1925 - Llagostera, 1997) va ser un arqueòleg català.
Nou!!: Llagostera і Esteve Fa Tolsanes · Veure més »
Fagina
La fagina o gorjablanc (Martes foina) és un mamífer de la família dels mustèlids i l'espècie més comuna del gènere dels marts a l'Europa central, també dita gat fagí a la Catalunya del Nord, o mart d'Eivissa a les Balears.
Nou!!: Llagostera і Fagina · Veure més »
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Nou!!: Llagostera і Falange Española · Veure més »
Falcó pelegrí
El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels falcònids (Falconidae) Es troba estès pràcticament per tot el món, des de la tundra àrtica fins al sud d'Amèrica del Sud.
Nou!!: Llagostera і Falcó pelegrí · Veure més »
Falguera reial
La falguera reial (Osmunda regalis) és una espècie de falguera de la família Osmundaceae, nativa d'Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica, que creix en llocs humits com marges de rierols i pantans.
Nou!!: Llagostera і Falguera reial · Veure més »
Federació Catalana de Basquetbol
La Federació Catalana de Basquetbol (abreviat "FCBQ") és una entitat privada sense afany de lucre, d'utilitat pública i d'interès cívic i social, que està integrada per associacions, clubs o altres entitats esportives que es dediquen a la pràctica del basquetbol dins el territori català.
Nou!!: Llagostera і Federació Catalana de Basquetbol · Veure més »
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Nou!!: Llagostera і Federalisme · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Llagostera і Felip III de França · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Llagostera і Fenicis · Veure més »
Fermí Santamaria i Molero
Fermí Santamaria i Molero (Tarifa, Cadis, 13 de novembre de 1954) és un polític català, alcalde de Llagostera des del 2007.
Nou!!: Llagostera і Fermí Santamaria i Molero · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Llagostera і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Nou!!: Llagostera і Ferrocarril · Veure més »
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Nou!!: Llagostera і Fets del sis d'octubre · Veure més »
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Nou!!: Llagostera і Fil·loxera de la vinya · Veure més »
Fira del Bolet de Llagostera
La Fira del Bolet és una fira que des del 2003 se celebra al nucli antic de Llagostera cada 12 d'octubre i recull la llarga tradició boletaire entre els massissos de les Gavarres i l'Ardenya.
Nou!!: Llagostera і Fira del Bolet de Llagostera · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Llagostera і França · Veure més »
Francesc de Paula Franquesa
Francesc de Paula Franquesa (? - 28 de gener de 1892) va ser un activista cultural català, peça destacada en l'eclosió cultural que hi va haver a Llagostera a la segona meitat del, nomenat diputat provincial el 1888, notari a Girona i secretari de l'Ajuntament de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Francesc de Paula Franquesa · Veure més »
Francesc Lorenzo i Gàcia
Francesc Lorenzo i Gàcia (Llagostera, Gironès l'1 d'agost de 1911 - Barcelona, el 16 de novembre de 2001) va ser un autor dramàtic català.
Nou!!: Llagostera і Francesc Lorenzo i Gàcia · Veure més »
Franciac
Franciac és un poble situat al nord del terme municipal de Caldes de Malavella, prop del termenal de Riudellots, a la dreta de l'Onyar, a 324 m d'altitud i gairebé a tocar de la carretera N-II.
Nou!!: Llagostera і Franciac · Veure més »
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Nou!!: Llagostera і Freixe · Veure més »
Futbol Club Barcelona
El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva professional de la ciutat de Barcelona.
Nou!!: Llagostera і Futbol Club Barcelona · Veure més »
Gaig eurasiàtic
El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.
Nou!!: Llagostera і Gaig eurasiàtic · Veure més »
Galzeran
El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli de la família de les Asparagàcies, establerta per Antoine-Laurent de Jussieu, que es caracteritza perquè les tiges tenen forma de fulla, però no són fulles.
Nou!!: Llagostera і Galzeran · Veure més »
Gamarús eurasiàtic
Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes. Habita les zones boscoses d'Euràsia occidental.
Nou!!: Llagostera і Gamarús eurasiàtic · Veure més »
Garric
El garric (Quercus coccifera) és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu.
Nou!!: Llagostera і Garric · Veure més »
Gatassa
La gatassa, celidònia o herba de les morenes (Ficaria verna) és una espècie de ranuncle autòctona dels Països Catalans, de flors amb molts pètals grocs brillants i que viu a les voreres de rierols i llocs humits de la Mediterrània.
Nou!!: Llagostera і Gatassa · Veure més »
Gàmbia
Gàmbia, oficialment República de Gàmbia, és una república de l'Àfrica occidental, voltada completament pel Senegal excepte a l'oest, en què l'estuari del riu Gàmbia toca l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Llagostera і Gàmbia · Veure més »
Gódua catalana
El ginestell, http://www.termcat.cat/ca/Cercaterm/ gòdua catalana o ginestell català (Cytisus arboreus, abans Sarothamnus arboreus, o Sarothamnus catalaunicus),Raspall, A. i cols.
Nou!!: Llagostera і Gódua catalana · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Geneta
Les genetes (gènere Genetta) són uns mamífers de la família dels vivèrrids de l'ordre dels carnívors, relacionades amb les civetes i els linsangs.
Nou!!: Llagostera і Geneta · Veure més »
Ginebre
El ginebre (Juniperus communis), és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies.
Nou!!: Llagostera і Ginebre · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Llagostera і Girona · Veure més »
Gironès
El Gironès és una comarca que limita amb les comarques de la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Pla de l'Estany i la Garrotxa.
Nou!!: Llagostera і Gironès · Veure més »
GR 92
El GR 92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut.
Nou!!: Llagostera і GR 92 · Veure més »
Granota pintada
La granota pintada, gripau pintat o tòtil granoter (Discoglossus pictus) és una espècie d'amfibi anur de la família Discoglossidae d'uns 30 a 60 mm de llargada, amb la pupil·la arrodonida, el musell força puntegut, la pell amb berrugues petites, el disseny dorsal llis i el ventre generalment blanquinós.
Nou!!: Llagostera і Granota pintada · Veure més »
Grèvol
El grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre o arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània.
Nou!!: Llagostera і Grèvol · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Llagostera і Grecs · Veure més »
Gripau comú
El gripau comú (Bufo bufo) és el gripau més gros dels Països Catalans i de tot Europa.
Nou!!: Llagostera і Gripau comú · Veure més »
Gripau corredor
El gripau corredor o gripau ratllat (Epidalea calamita) és un amfibi de l'ordre dels anurs i de la família dels bufònids que és molt abundant a tot Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Gripau corredor · Veure més »
Gripau d'esperons
El gripau d'esperons (Pelobates cultripes) és una espècie d'amfibi anur de la família dels pelobàtids, amb un fort esperó a les potes posteriors.
Nou!!: Llagostera і Gripau d'esperons · Veure més »
Grup Bon Preu
El Grup Bon Preu és una empresa d'alimentació amb seu central a les Masies de Voltregà que el 2022 donava feina a més de 9.600 treballadors, amb una facturació de 2.076 milions d'euros.
Nou!!: Llagostera і Grup Bon Preu · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Llagostera і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Llagostera і Guerra del Francès · Veure més »
Guillem Jou Coll
Guillem Jou Coll (Llagostera, el Gironès, 15 de juliol de 1997) és un jugador de bàsquet professional català.
Nou!!: Llagostera і Guillem Jou Coll · Veure més »
Guineu roja
La guineu roja o rabosa (Vulpes vulpes) és un mamífer de la família dels cànids.
Nou!!: Llagostera і Guineu roja · Veure més »
Handbol
Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.
Nou!!: Llagostera і Handbol · Veure més »
Heura
L'heura, hedra, hedrera, heurera, gedra, heura (fruit) o heures (Hedera helix L. del llatí haerere, adossat) és una planta enfiladissa de la família de les araliàcies que pot arribar a viure fins a 500 anys.
Nou!!: Llagostera і Heura · Veure més »
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Nou!!: Llagostera і Home de Neandertal · Veure més »
Hondures
Hondures és una república de l'Amèrica Central que afronta a l'oest amb Guatemala i El Salvador, al sud amb Nicaragua i l'oceà Pacífic i al nord amb el golf d'Hondures i el mar Carib.
Nou!!: Llagostera і Hondures · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Llagostera і Independència · Veure més »
Institut d'Estadística de Catalunya
L'Institut d'Estadística de Catalunya (abreviat com IDESCAT) és l'òrgan estadístic de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Institut d'Estadística de Catalunya · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Llagostera і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Isabel Vila i Pujol
Isabel Vila i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una mestra i sindicalista republicana catalana, considerada la primera lluitadora pels drets dels treballadors catalana.
Nou!!: Llagostera і Isabel Vila i Pujol · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Llagostera і Itàlia · Veure més »
Jaciment de Can Morató
Can Morató és un jaciment arqueològic a la franja humida que hi ha entre els darrers contraforts del massís de les Gavarres i la plana de Llagostera, als camps de conreu al sud de la masia de Can Morató (a la zona de Panedes).
Nou!!: Llagostera і Jaciment de Can Morató · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Llagostera і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Llagostera і Jaume el Just · Veure més »
Joan Vidal de Llobatera i Iglesias
Joan Vidal de Llobatera i Iglesias (Llagostera, 4 de maig de 1840 - Santa Coloma de Farners, 10 de desembre de 1909) fou un advocat, periodista i polític carlí català.
Nou!!: Llagostera і Joan Vidal de Llobatera i Iglesias · Veure més »
Joaquim Gelabertó Rissech
Joaquim Gelabertó Rissech (Llagostera, 1926 - Girona, 22 de febrer de 2016) va ser un matemàtic, professor i investigador català.
Nou!!: Llagostera і Joaquim Gelabertó Rissech · Veure més »
Jordi Roura i Solà
Jordi Roura i Solà (Llagostera, 10 de setembre de 1967) és un exfutbolista català, que ocupava la posició de migcampista o davanter, i va fer d'entrenador del FC Barcelona el 2013.
Nou!!: Llagostera і Jordi Roura i Solà · Veure més »
Josep Aguiló i de Blasco
Josep Aguiló i de Blasco (Tarragona, 11 de juliol de 1888 – Llagostera, Gironès, 27 de març de 1958) fou músic i compositor de sardanes.
Nou!!: Llagostera і Josep Aguiló i de Blasco · Veure més »
Josep Gelabert i Rincón
Josep Gelabert i Rincón (El Morell, Tarragonès, 1859 - Llagostera, Gironès, 6 de febrer de 1936) fou un prevere, pintor, geòleg i publicista català.
Nou!!: Llagostera і Josep Gelabert i Rincón · Veure més »
Josep Lluís Postigo i Garcia
Josep Lluís Postigo i Garcia (Sant Gregori, Gironès, 12 d'agost de 1966) és un advocat i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VII i VIII Legislatures.
Nou!!: Llagostera і Josep Lluís Postigo i Garcia · Veure més »
Josep Pallach i Carolà
Josep Pallach i Carolà (Figueres, 10 de febrer de 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 11 de gener de 1977) fou un mestre, pedagog i polític català.
Nou!!: Llagostera і Josep Pallach i Carolà · Veure més »
Josep Sánchez Gavilán
Josep Sánchez Gavilán (Llagostera, 27 de març de 1971), més conegut com a Pep Sánchez, és un periodista català, fundador i director executiu de MeriStation, la revista digital més important del sector en castellà.
Nou!!: Llagostera і Josep Sánchez Gavilán · Veure més »
Josep Vilallonga i Ribalta
Josep Vilallonga i Ribalta (Llagostera, 26 de novembre de 1922 - 21 de desembre de 2018) va ser un sastre de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Josep Vilallonga i Ribalta · Veure més »
Julià Cutiller i Creus
Julià Cutiller i Creus (Ullà, ca.1895 - segona meitat s.XX) fou un pintor, músic i políglot professor de Llagostera, que dona nom a un carrer i la biblioteca d'aquest municipi.
Nou!!: Llagostera і Julià Cutiller i Creus · Veure més »
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Nou!!: Llagostera і Junts per Catalunya (partit polític) · Veure més »
Lacertilis
Els lacertilis (Lacertilia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) de l'orde dels escatosos.
Nou!!: Llagostera і Lacertilis · Veure més »
Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona
La línia Sant Feliu de Guíxols - Girona era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Sant Feliu de Guíxols i Girona des de la seva inauguració el 29 de juny de 1892 fins que fou clausurat el 10 d'abril de 1969.
Nou!!: Llagostera і Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona · Veure més »
Llista de monuments del Gironès
Llista de monuments del Gironès inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.
Nou!!: Llagostera і Llista de monuments del Gironès · Veure més »
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Nou!!: Llagostera і Llorer · Veure més »
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Nou!!: Llagostera і Lloret de Mar · Veure més »
Macià Alavedra i Moner
fou un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas, qui fou secretari personal de Macià i Companys.
Nou!!: Llagostera і Macià Alavedra i Moner · Veure més »
Mallerenga cuallarga eurasiàtica
La mallerenga cuallarga eurasiàtica, mallerenga cuallarga o senyoreta (Aegithalos caudatus) és una espècie d'ocell de la família dels egitàlids (Aegithalidae).
Nou!!: Llagostera і Mallerenga cuallarga eurasiàtica · Veure més »
Mallerenga d'aigua
La mallerenga d'aigua (Poecile palustris) és una espècie d'ocell passeriforme que pertany a la família Pàrids, molt relacionat amb la mallerenga capnegra, la mallerenga del pare David i la mallerenga de Songar.
Nou!!: Llagostera і Mallerenga d'aigua · Veure més »
Mallerenga emplomallada europea
La mallerenga emplomallada europea, mallerenga emplomallada, mallerenga de cresta, mallerenga grossa,https://dcvb.iec.cat totestiu estiverol (/capellana), capellana, capellanet, ferrerico (de capell) o primavera de cresta (Lophophanes cristatus, abans Parus cristatus) és un moixó de l'ordre dels passeriformes que és fàcilment identificable per tindre un llarg i punxegut plomall erèctil que corona el capell.
Nou!!: Llagostera і Mallerenga emplomallada europea · Veure més »
Marfull
El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull).
Nou!!: Llagostera і Marfull · Veure més »
Maria Gay i Tibau
Maria Gay i Tibau (Llagostera, 24 d'octubre de 1813 - Girona, 18 de març de 1884) fou una religiosa gironina, fundadora de la congregació de les Germanes de Sant Josep de Girona.
Nou!!: Llagostera і Maria Gay i Tibau · Veure més »
Maria Gifré i Rodríguez
Maria Gifré i Rodríguez (Espolla, 1933) és una política catalana de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Maria Gifré i Rodríguez · Veure més »
Mariàngela Vilallonga i Vives
Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 3 d'abril de 1952) és catedràtica emèrita de Filologia Llatina a la Universitat de Girona.
Nou!!: Llagostera і Mariàngela Vilallonga i Vives · Veure més »
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Nou!!: Llagostera і Marroc · Veure més »
Martí Llosent i Molà
Martí Llosent i Molà (Llagostera, 29 d'agost del 1922 - 11 d'agost del 1986) va ser músic de cobla i compositor.
Nou!!: Llagostera і Martí Llosent i Molà · Veure més »
Martí Llosent i Vendrell
Martí Llosent i Vendrell (Llagostera, 9 de maig del 1919 - 4 de maig del 2000) va ser compositor i instrumentista de piano, flabiol, trombó i violí a diverses orquestres de ball gironines.
Nou!!: Llagostera і Martí Llosent i Vendrell · Veure més »
Massís de l'Ardenya
Vessants marítims del massís Puig de Cols o puig de les Cols (416,8 m) El massís de l'Ardenya o serra de l'Ardenya, també anomenat "Massís de Cadiretes - l'Ardenya", és un conjunt de muntanyes situades a la zona litoral de la comarca de la Selva,el Gironès i el Baix Empordà, amb una elevació màxima de 512,1 metres.
Nou!!: Llagostera і Massís de l'Ardenya · Veure més »
Massís de les Gavarres
El massís de les Gavarres és una alineació muntanyosa de la Serralada Litoral Catalana que forma un arc que marca els límits geogràfics meridionals de la plana de l'Empordà.
Nou!!: Llagostera і Massís de les Gavarres · Veure més »
Massimo Dutti
Massimo Dutti és una empresa part del grup Inditex.
Nou!!: Llagostera і Massimo Dutti · Veure més »
Megalitisme
Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.
Nou!!: Llagostera і Megalitisme · Veure més »
Megàlit
Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.
Nou!!: Llagostera і Megàlit · Veure més »
Menhir
Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.
Nou!!: Llagostera і Menhir · Veure més »
Menhir d'en Llach
El menhir d'en Llach està situat a prop de Can Cabanyes al Puig de Cadiretes al terme municipal de Llagostera (Gironès).
Nou!!: Llagostera і Menhir d'en Llach · Veure més »
Mercat Romà de Llagostera
El Mercat Romà de Llagostera és una fira de parades artesanals ambientada en l'època romana que se celebra per Setmana Santa des del 2007.
Nou!!: Llagostera і Mercat Romà de Llagostera · Veure més »
Mercè Rodoreda i Gurguí
fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de trenta llengües.
Nou!!: Llagostera і Mercè Rodoreda i Gurguí · Veure més »
Merla
Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.
Nou!!: Llagostera і Merla · Veure més »
Merla blava
La merla blava o pàssera a les Illes (Monticola solitarius) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es troba a les contrades mediterrànies seques dels Països Catalans, on mostra una distribució discontínua.
Nou!!: Llagostera і Merla blava · Veure més »
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Nou!!: Llagostera і Miquel Roca i Junyent · Veure més »
Molins del Ridaura
El Molí de Can Moner és un molí hidràulic mecanitzat el 1905 que va estar en funcionament fins al 1918. Resclosa del Molí de Baix del Ridaura. Els Molins del Ridaura són un conjunt de set molins que hi ha al voltant del riu Ridaura, que neix sota l'ermita de Sant Baldiri, als 11 quilòmetres que transcorre aquest riu pel terme municipal de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Molins del Ridaura · Veure més »
Montagut (Llagostera)
El Montagut és una muntanya de 498,3 metres que es troba al municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
Nou!!: Llagostera і Montagut (Llagostera) · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Mostela
La mostela, mustela o paniquera (Mustela nivalis), mostel o estel a les Balears, o polida(et)a al Conflent, és el carnívor més petit de tots, més petit i tot que una rata de claveguera, amplament distribuït per Euràsia i Nord-amèrica.
Nou!!: Llagostera і Mostela · Veure més »
MP3
MPEG-1 Audio Layer III o és un format d'àudio digital basat en la compressió amb pèrdues, desenvolupat pel grup d'experts Media Picture Group (MPEG) i descrit per una norma ISO.
Nou!!: Llagostera і MP3 · Veure més »
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Nou!!: Llagostera і Municipi · Veure més »
Musaranya comuna
La musaranya comuna (Crocidura russula) és una espècie de mamífer de la família de les musaranyes que es troba a Europa (és autòctona d'Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, els Països Baixos i la península Ibèrica, i ha estat introduïda a Irlanda) i a l'Àfrica del nord (Algèria, el Marroc i les Illes Canàries).
Nou!!: Llagostera і Musaranya comuna · Veure més »
Musaranya nana
La musaranya nana (Sorex minutus) és una de les musaranyes més petites de la seva família, d'aspecte molt semblant als exemplars joves de la musaranya cuaquadrada.
Nou!!: Llagostera і Musaranya nana · Veure més »
Museu Vilà
El Museu Vilà, ubicat a la Casa Franquesa de Llagostera, és un museu amb obres d'Emili Vilà i Gorgoll, Amedeo Modigliani, Henri de Toulouse-Lautrec, Degas, Francisco de Goya y Lucientes, Picasso, Corot i Henri Rousseau.
Nou!!: Llagostera і Museu Vilà · Veure més »
Nicolau Aixandri
Nicolau Aixandri (Llagostera, - Viena, 28 de novembre del 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: Llagostera і Nicolau Aixandri · Veure més »
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Nou!!: Llagostera і Noucentisme · Veure més »
Om
Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.
Nou!!: Llagostera і Om · Veure més »
Onyar
La casa de Rafael Masó (color blanc) al marge dret del riu Onyar. LOnyar (del llatí Undarius) és un riu de Catalunya, afluent del riu Ter per la dreta.
Nou!!: Llagostera і Onyar · Veure més »
Oreneta cua-rogenca
L'oreneta cua-rogenca, oroneta cua-rogenca al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és una espècie d'ocell de la família dels hirundínids (Hirundinidae).
Nou!!: Llagostera і Oreneta cua-rogenca · Veure més »
Ortosa (mineral)
Selecció d'hàbits de l'ortosa L'ortosa, ortòclasi, feldespat ortosa o espat ortosa, és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), del grup dels feldespats; és un feldespat potàssic classificat dins de la sèrie celsiana-ortosa.
Nou!!: Llagostera і Ortosa (mineral) · Veure més »
Ot de Montcada i de Pinós
Ot de Montcada i de Pinós (?, ca. 1290 — ?, 1341), també conegut com el Vell, fou senyor de la baronia d'Aitona amb el nom dOt I de Montcada.
Nou!!: Llagostera і Ot de Montcada i de Pinós · Veure més »
Ou de reig
L'ou de reig o simplement reig, o també rovell d'ou, cocou i oriol (Amanita caesarea, del llatí Amanos: nom d'una muntanya entre Cilícia i Síria, on sembla que abundaven les amanites; caesarea: 'del Cèsar'), és un bolet excel·lent comestible de l'ordre dels agaricals i un dels més apreciats a Catalunya, potser també perquè és poc comú; ja era conegut pels romans.
Nou!!: Llagostera і Ou de reig · Veure més »
Outlet
Un outlet, és un tipus de comerç dedicat a la venda de roba o estris i objectes de temporades anteriors, restes de sèries i descatalogats, amb reduccions de preus significatives.
Nou!!: Llagostera і Outlet · Veure més »
Oví
Els ovins (Ovis) són un gènere de bòvids entre els quals hi ha l'ovella domèstica.
Nou!!: Llagostera і Oví · Veure més »
Oysho
Oysho és una cadena de moda fundada l'any 2001.
Nou!!: Llagostera і Oysho · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Llagostera і Països Baixos · Veure més »
Papamosques gris
El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae) que es pot observar als Països Catalans.
Nou!!: Llagostera і Papamosques gris · Veure més »
Parets del Vallès
Parets del Vallès és una vila de Catalunya situada a la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Llagostera і Parets del Vallès · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Llagostera і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Llagostera і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Patinatge
Patinadora a Roma (sobre patins). ''The Skating Minister'' (sobre gel). El patinatge és un esport que consisteix a lliscar sobre una superfície regular, mitjançant uns patins (amb làmines metàl·liques verticals o quatre rodetes) col·locats als peus.
Nou!!: Llagostera і Patinatge · Veure més »
Penedes
Panedes (també escrit Penedes en la nomenclatura oficial de la Generalitat, de l'ICGC, i a la GEC i l’Onomasticon cataloniae) és una entitat de població del municipi de Llagostera, al Gironès.
Nou!!: Llagostera і Penedes · Veure més »
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Nou!!: Llagostera і Pentecosta · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Llagostera і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Mayol i Borrell
Pere Mayol i Borrell (Llagostera, 1 d'octubre de 1906 - 20 d'agost de 1986) fou un pintor de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Pere Mayol i Borrell · Veure més »
Pere Sisterna i Torrent
Pere Sisterna i Torrent, també conegut com a Elm Miquel', (Llagostera, 21 de març de 1878 - Tarragona, 26 d'agost de 1936), va ser un religiós lassalia català.
Nou!!: Llagostera і Pere Sisterna i Torrent · Veure més »
Pi (arbre)
''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.
Nou!!: Llagostera і Pi (arbre) · Veure més »
Pi blanc
El pi blanc (Pinus halepensis) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originari de la regió mediterrània, tant del nord com del sud.
Nou!!: Llagostera і Pi blanc · Veure més »
Pi pinyer
El pi pinyer (Pinus pinea) és una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible, el pinyó.
Nou!!: Llagostera і Pi pinyer · Veure més »
Picot verd ibèric
El picot verd ibèric (Picus sharpei) és una espècie d'ocell de la família dels pícids (Picidae) que habita boscos i terres de conreu de la península Ibèrica i sud-est de França.
Nou!!: Llagostera і Picot verd ibèric · Veure més »
Pilar Sancho i Espigulé
Pilar Sancho i Espigulé (Girona, 1948) és una pedagoga que ha estat inspectora d'educació i política.
Nou!!: Llagostera і Pilar Sancho i Espigulé · Veure més »
Pinastre
Pinastres al benicadell El pinastre (Pinus pinaster) és una espècie de conífera de la família Pinaceae present als Països Catalans.
Nou!!: Llagostera і Pinastre · Veure més »
Pinetell
El pinetell, pinetell ver, rovelló d'obaga, esclata-sang, pebràs o roget (Lactarius deliciosus, del llatí lactarius 'que té llet' i deliciosus 'deliciós') és un bolet de la família de les russulàcies.
Nou!!: Llagostera і Pinetell · Veure més »
Pinsà
El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.
Nou!!: Llagostera і Pinsà · Veure més »
Pit-roig
El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.
Nou!!: Llagostera і Pit-roig · Veure més »
Població econòmicament activa
La població activa és un terme de l'economia que fa servir per descriure, dins de l'univers de població general però delimitat, el subconjunt de persones amb la capacitat i el desig de treballar.
Nou!!: Llagostera і Població econòmicament activa · Veure més »
Pompeu Pascual i Coris
Pompeu Pascual i Coris, conegut també com el doctor Pascual o en Peio, (Llagostera, 31 de maig de 1929 - Llagostera, 20 de febrer de 2016) fou un metge, pintor, poeta i col·leccionista català.
Nou!!: Llagostera і Pompeu Pascual i Coris · Veure més »
Porc
El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.
Nou!!: Llagostera і Porc · Veure més »
Procomú
Els procomuns o béns i capacitats comuns (commons en anglès), també anomenats béns comunals o emprius, es defineixen com aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d'una comunitat.
Nou!!: Llagostera і Procomú · Veure més »
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Nou!!: Llagostera і Propietat privada · Veure més »
Puig de les Cadiretes
El puig de les Cadiretes o puig de ses Cadiretes és una muntanya de 518,7 metres que es troba entre els municipis de Llagostera, a la comarca del Gironès i de Tossa de Mar, a la comarca del Selva.
Nou!!: Llagostera і Puig de les Cadiretes · Veure més »
Punxoset
El punxoset, espinós, jonqueter, cabotell, escanyagats o sorell d'aigua dolça(Gasterosteus aculeatus) és un peix de la família dels gasterosteids, d'aigua dolça, d'uns 5-8 cm de llargària i caracteritzat per les espines dorsals i laterals mòbils.
Nou!!: Llagostera і Punxoset · Veure més »
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Nou!!: Llagostera і Quars · Veure més »
Rafael Mas i Ripoll
Rafael Mas i Ripoll (Barcelona, 1876 - Llagostera, 9 de gener de 1956) fou un pintor, músic i escriptor que passà la major part de la seva vida a Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Rafael Mas i Ripoll · Veure més »
Rafael Masó i Valentí
va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.
Nou!!: Llagostera і Rafael Masó i Valentí · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: Llagostera і Ramaderia · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Llagostera і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Raspinell comú
El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.
Nou!!: Llagostera і Raspinell comú · Veure més »
Ratolí de bosc
El ratolí de bosc, ratolí de rostoll o rat campestre a Catalunya del Nord (Apodemus sylvaticus) és un dels mamífers no antropòfils més ubiqüistes, ja que en no exigir uns requeriments ambientals estrictes i gaudir d'una gran plasticitat adaptativa (a causa del baix grau d'especialització tròfica), es troba en la majoria dels biòtops presents a Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Ratolí de bosc · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Llagostera і Regne Unit · Veure més »
Reineta meridional
La reineta meridional (Hyla meridionalis) és una granota del gènere Hyla dins de la família Hylidae.
Nou!!: Llagostera і Reineta meridional · Veure més »
Religioses de Sant Josep de Girona
L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau a l'any 1870.
Nou!!: Llagostera і Religioses de Sant Josep de Girona · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Llagostera і Renaixement · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Llagostera і Revolució de 1868 · Veure més »
Ridaura
El Ridaura és un riu del Baix Empordà.
Nou!!: Llagostera і Ridaura · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Llagostera і Roger de Llúria · Veure més »
Roja
La roja (Rubia tinctorum L.) és una planta silvestre d'un metre d'alçada de la família de les Rubiàcies (Rubiaceae).
Nou!!: Llagostera і Roja · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Llagostera і Romania · Veure més »
Romanyà de la Selva
Romanyà de la Selva, antigament Biert, és una entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro.
Nou!!: Llagostera і Romanyà de la Selva · Veure més »
Roser agrest
El roser agrest (Rosa agrestis) és un arbust de la família de les rosàcies.
Nou!!: Llagostera і Roser agrest · Veure més »
Rossinyol
El rossinyol comú o rossinyol (Luscinia megarhynchos) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).
Nou!!: Llagostera і Rossinyol · Veure més »
Rossinyol (bolet)
El rossinyol (Cantharellus cibarius, del llatí Cantharellus, diminutiu de kántharos: 'copa'; cibarius: 'comestible') o ginesterola és un tipus de bolet excel·lent comestible, molt buscat.
Nou!!: Llagostera і Rossinyol (bolet) · Veure més »
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Nou!!: Llagostera і Roure · Veure més »
Ruta del Carrilet II
La Ruta del Carrilet II (tram Girona – Sant Feliu de Guíxols) és una via verda que té un recorregut de 39,7 km, amb un pendent suau des de Girona fins al moll al port de Sant Feliu de Guíxols (0 m), i assoleix el punt més alt a Cassà de la Selva (136 m).
Nou!!: Llagostera і Ruta del Carrilet II · Veure més »
Salamandra
Salamandra és un gènere d'amfibis urodels de la família dels salamàndrids.
Nou!!: Llagostera і Salamandra · Veure més »
Sanguinyol
Flors Il·lustració El sanguinyol o cir(er)er salvatge (Cornus sanguinea) és una espècie de planta caducifòlia del gènere Cornus.
Nou!!: Llagostera і Sanguinyol · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Llagostera і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Sant Feliu de Llagostera
Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Sant Feliu de Llagostera · Veure més »
Santa Cristina d'Aro
Santa Cristina d'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Llagostera і Santa Cristina d'Aro · Veure més »
Sarfa
La Sarfa és una empresa de transport de viatgers de les comarques gironines, amb seu administrativa i tallers situats a Begur des del 2008, quan va deixar la seva cotxera de Palafrugell.
Nou!!: Llagostera і Sarfa · Veure més »
Sargantana cuallarga
Detall on s'aprecien les escates del tronc carenades. La sargantana cuallarga o sargantaner gros (Psammodromus algirus) és una espècie de sauròpsids escatós de la família Lacertidae.
Nou!!: Llagostera і Sargantana cuallarga · Veure més »
Sector secundari
El sector secundari és el que transforma la matèria primera en productes de consum.
Nou!!: Llagostera і Sector secundari · Veure més »
Sector terciari
Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).
Nou!!: Llagostera і Sector terciari · Veure més »
Segona divisió espanyola de futbol
Hèrcules CF La Segona divisió espanyola de futbol (oficialment i per motius de patrocini, LaLiga SmartBank o LaLiga2) també coneguda com la Segona Divisió A, és el segon nivell de la Lliga espanyola de futbol.
Nou!!: Llagostera і Segona divisió espanyola de futbol · Veure més »
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Nou!!: Llagostera і Senglar · Veure més »
Sergi Miquel i Valentí
Sergi Miquel Valentí (Llagostera, 24 de desembre 1989) és un polític català.
Nou!!: Llagostera і Sergi Miquel i Valentí · Veure més »
Serp verda
La serp verda, o colobra bastarda (Malpolon monspessulanus) és una espècie de serp de la família Lamprophiidae.
Nou!!: Llagostera і Serp verda · Veure més »
Silueta urbana
Panorama urbà de Taipei La silueta urbana o panorama urbà és una vista parcial o total dels immobles i estructures elevats d'una ciutat.
Nou!!: Llagostera і Silueta urbana · Veure més »
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Nou!!: Llagostera і Sindicalisme · Veure més »
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Nou!!: Llagostera і Solidaritat Catalana · Veure més »
Symphytum
Symphytum és un gènere de plantes amb flor inclòs a la família Boraginaceae.
Nou!!: Llagostera і Symphytum · Veure més »
Tallareta cuallarga
La tallareta cuallarga o busqueret roig (Curruca undata; syn: sylvia undata) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae). Tant el mascle com la femella presenten un plomatge similar.
Nou!!: Llagostera і Tallareta cuallarga · Veure més »
Tallarol capnegre
El tallarol capnegre o a les Balears i el País Valencià busquereta capnegra (també capnegre i busqueret de capnegre) (Curruca melanocephala; syn: Sylvia melanocephala) és un ocell de l'ordre dels passeriformes de la família dels sílvids (Sylviidae). És una espècie de distribució circummediterrània que ocupa permanentment el nord d'Àfrica, les Canàries i totes les penínsules així com les grans illes de la Mediterrània.
Nou!!: Llagostera і Tallarol capnegre · Veure més »
Tallarol de garriga oriental
El tallarol de garriga oriental, (Curruca cantillans; syn: Sylvia cantillans) és una espècie d'ocell passeriforme dins de la família dels sílvids (Sylviidae).
Nou!!: Llagostera і Tallarol de garriga oriental · Veure més »
Tap de suro
Escorça surera El tap de suro és una peça de suro que es posa a la boca de l'ampolla.
Nou!!: Llagostera і Tap de suro · Veure més »
Tòtil
El tòtil, gripau llevadora o gripau paridor (Alytes obstetricans) és una espècie d'amfibi anur de la família Discoglossidae.
Nou!!: Llagostera і Tòtil · Veure més »
Toixó
El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.
Nou!!: Llagostera і Toixó · Veure més »
Tomaní
Els caps d'ase, cabeçuda, tomaní, tomanyí o timosa en rossellonès (Lavandula stoechas) és una planta de la família de les lamiàcies.
Nou!!: Llagostera і Tomaní · Veure més »
Torre Albertí
La Torre Albertí és una masia amb elements gòtics i renaixentistes de Llagostera (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Torre Albertí · Veure més »
Torre dels Moros (Llagostera)
La torre dels Moros és un jaciment arqueològic al veïnat de Panedes de Llagostera.
Nou!!: Llagostera і Torre dels Moros (Llagostera) · Veure més »
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Nou!!: Llagostera і Tossa de Mar · Veure més »
Transports Elèctrics Interurbans
Transports Elèctrics Interurbans, S. A. (TEISA) és una empresa fundada el 13 de març de l'any 1920 per cinc banyolins emprenedors (Joaquím Coromina i Gispert-Saüch, propietari, el seu germà Lluís, industrial, Martirià Butinyà i Oller, comerciant, Jaume Juandó i Parera, comerciant, i Esteve Costa i Masjoan, ramader) que es proposaren fundar una companyia dedicada al servei de transport en general i especialment a la conducció de passatgers.
Nou!!: Llagostera і Transports Elèctrics Interurbans · Veure més »
Tritó palmat
El tritó palmat (Lissotriton helveticus) és una espècie d'amfibi urodel de la família dels salamàndrids, propi d'Europa Occidental i present a Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Tritó palmat · Veure més »
Tritó verd
El tritó verd o tritó marbrat (Triturus marmoratus) és un amfibi de l'ordre dels urodels i de la família dels salamàndrids.
Nou!!: Llagostera і Tritó verd · Veure més »
Tudó
El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.
Nou!!: Llagostera і Tudó · Veure més »
Turó de la Capella
El Turó de la Capella és una muntanya de 180 metres del municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès.
Nou!!: Llagostera і Turó de la Capella · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Llagostera і Ucraïna · Veure més »
Ulex parviflorus
La gatosa (gatova a les Illes Balears) o argelagaEl Termcat recull aquesta espècie com una de les accepcions dargelaga, tot i que el DIEC reserva el terme per a Genista scorpius.
Nou!!: Llagostera і Ulex parviflorus · Veure més »
Unió Esportiva Llagostera
La Unió Esportiva Llagostera va ser un club de futbol català de la vila de Llagostera, municipi del Gironès, fundat el 1947, que el 2021 passà a nomenar-se UE Costa Brava i que es va dissoldre el 2022.
Nou!!: Llagostera і Unió Esportiva Llagostera · Veure més »
València Club de Futbol
El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu en València i l'entitat esportiva més important del País Valencià.
Nou!!: Llagostera і València Club de Futbol · Veure més »
Valor afegit brut
El valor afegit brut (VAB) és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se durant el procés de producció.
Nou!!: Llagostera і Valor afegit brut · Veure més »
Verderol
El verderol comú, verdum europeu o senzillament verdum (Chloris chloris), és un ocell de l'ordre dels passeriformes i la família dels fringíl·lids com el pinsà comú.
Nou!!: Llagostera і Verderol · Veure més »
Vern
El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia.
Nou!!: Llagostera і Vern · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Llagostera і Via romana · Veure més »
Via Verda
Via verda Olot-Girona Les vies verdes són antics traçats ferroviaris en desús adaptats per a poder recórrer-los en bicicleta, a peu i a cavall, ja que normalment no està permesa la circulació de vehicles de motor i els pendents dels traçat són molt suaus doncs antigament hi passaven ferrocarrils.
Nou!!: Llagostera і Via Verda · Veure més »
Vidalba
La fulla de la vidalba és composta, imparipinnada, i els folíols tenen el marge dentat Flors de ''Clematis vitalba'' ''Clematis vitalba'' La vidalba, vidauba, ridorta, vidiella, vediguera (Clematis vitalba) és una liana autòctona molt comuna als Països Catalans i que es pot trobar als boscos humits i termòfils d'alzinars i rouredes mediterrànies.
Nou!!: Llagostera і Vidalba · Veure més »
Vidiella
''Clematis flammula'' Flors Vista de la planta en flor La vidiella o ridorta (Clematis flammula) és una liana autòctona dels Països Catalans de la família de les ranunculàcies.
Nou!!: Llagostera і Vidiella · Veure més »
Vidreres
Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.
Nou!!: Llagostera і Vidreres · Veure més »
Vidriol
El vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família Anguidae, freqüent a Catalunya.
Nou!!: Llagostera і Vidriol · Veure més »
Vies Verdes de Girona
Tram de la Ruta del Tren Petit, entre Palamós i Palafrugell. Les vies verdes de Girona són un conjunt d'infraestructures sense tràfic motoritzat desenvolupades sobre antics traçats ferroviaris que discorren per les comarques gironines.
Nou!!: Llagostera і Vies Verdes de Girona · Veure més »
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Nou!!: Llagostera і Vila · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Llagostera і Vil·la romana · Veure més »
Xuclamel
Xuclamel o lligabosc (designant principalment Lonicera implexa, Lonicera periclymenum i Lonicera caprifolium), didalets de la Mare de Déu pl., dolçamel (Lonicera implexa i Lonicera caprifolium), gallarets pl.
Nou!!: Llagostera і Xuclamel · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 10 de juny · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Llagostera і 1162 · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 12 d'octubre · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Llagostera і 1241 · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 13 de juny · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Llagostera і 1375 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Llagostera і 1733 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Llagostera і 1757 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Llagostera і 1814 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Llagostera і 1820 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Llagostera і 1856 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Llagostera і 1872 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Llagostera і 1892 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Llagostera і 1935 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Llagostera і 1969 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Llagostera і 1979 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Llagostera і 1983 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Llagostera і 1987 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Llagostera і 1991 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Llagostera і 1995 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Llagostera і 2003 · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Llagostera і 23 de febrer · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 25 de maig · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 26 de maig · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 28 de maig · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 3 d'abril · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Llagostera і 8 de maig · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Llagostera і 855 · Veure més »
Redirigeix aquí:
CB Llagostera, Club Bàsquet Llagostera, Llagostera Ràdio, Llagosterenc, Llagosterenca.