Comunicació

439 les relacions: Abadia de Castres, Abadia de Ferrières, Abadia de Quedlinburg, Abadia de Saint-Wandrille, Abadia de Sant Denís, Abadia de Sant Germà d'Auxerre, Abadia de Tournus, Abd al-Uwar, Adalard el Senescal, Adalbert de Provença, Adalbert I de Toscana, Adelaida (reina de França), Albanyà, Alderic de Le Mans, Aleran de Troyes, Alou de Sautó, Amand de Gascunya, Amauri de Nantes, Andorra, Anglès (la Selva), Ansgarda de Borgonya, Apol·loni d'Agde, Argengau, Arnold I de Flandes, Arnulfians, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Tours, Arquitectura romànica, Art mossàrab a Catalunya, Art sassànida, Arxiu Capitular de Barcelona, Île de la Cité, Èric d'Auxerre, Æthelwulf, Balduí I de Flandes, Balduí II de Flandes, Balduí III de Flandes, Bandera de Catalunya, Barri de la Romeria (Mieres), Basílica de Saint-Denis, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Batalla d'Albelda, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de Monte Laturce, Bèlgica, Bellestar (Fenolleda), Berenguer de Tolosa, Berenguer I d'Itàlia, Berenguer I de Nèustria, ..., Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat I de Poitiers, Bernat II de Tolosa, Bernat II el Poiteví, Bernat Plantapilosa, Berta de França, Bertinalda, Bisbat d'Ègara, Bisbat d'Évreux, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Dol, Bisbat de Soissons, Biví de Viena, Bivínides, Boggis, Borgonya Transjurana, Bosònides, Bosó de Provença, Bosó I, Bretanya, Bucàrdides, Calb, Calmella, Camps (Aude), Capitular de Quierzy, Carles, Carles d'Aquitània, Carles de França, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles II, Carles III de França, Carles l'Infant, Carles Martell, Carloman de Baviera, Carloman II, Casal de Barcelona, Castell de Llagostera, Castell Marro, Catalans, Catedral de Chartres, Cànoes, Cena Cypriani, Codalet, Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto, Compiègne, Comtat d'Anjou, Comtat d'Arlon, Comtat d'Eifel, Comtat d'Empúries, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Herbauges, Comtat d'Orleans, Comtat d'Ornois, Comtat d'Urgell, Comtat d'Yvois, Comtat de Barcelona, Comtat de Bourges, Comtat de Carcassona, Comtat de Carcí, Comtat de Castres de Lorena, Comtat de Cerdanya, Comtat de Charpeigne, Comtat de Condroz, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Grandpré, Comtat de Lieja, Comtat de Lomme, Comtat de Maasgau, Comtat de Melun, Comtat de Moilla, Comtat de Nantes, Comtat de Nevers, Comtat de Niedgau, Comtat de Pallars, Comtat de Porcien, Comtat de Portois, Comtat de Rasès, Comtat de Rennes, Comtat de Toul, Comtat de Toxàndria, Comtat de Troyes, Comtat de Valença, Comtat de Vermandois, Comtat del Llemosí, Comtat del Maine, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Concili Cadavèric, Conrad I de Borgonya, Conrad II de Borgonya, Cristianització de Bulgària, Cronologia de la història de França, Crwth, Cunegunda de França, Dagobert d'Agde, Darnau, Delà I d'Empúries, Dextera Domini, Dieta de Coulaines (843), Dinant, Dinastia Agilolfinga, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Diner (moneda), Drogó de Metz, Ducat de Borgonya, Ducat de Lió, Ducat de Spoleto, Duoda, Eberard de Friül, Ebroí de Poitiers, Eccard de Mâcon, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Emenó de Poitiers, Emma de Baviera, Engelberga de Spoleto, Erispoe, Ermentruda, Ermentruda d'Orleans, Escut de Catalunya, Església de Sant Andreu del Terri, Església de Sant Esteve d'Olot, Església parroquial de Santa Maria de Palautordera, Esteve de Tongeren, Eudes II de Troyes, Eusebi de Sankt Gallen, Feudalisme, Folc I el Roig, Fonteta (Baix Empordà), Formós, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francès, Francó de Tongeren, Frèdol de Narbona, Frèdol de Tolosa, Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers, Fulcoald de Llemotges, Fulcoald de Roergue, Fulcrad de Provença, Garcia Ènnec, Gòtia, Güelf II d'Altdorf, Gemmes treballades, Gerard d'Alvèrnia, Gerard II d'Alvèrnia, Gerold I de Vintzgau, Gerulf II, Girard de Rosselhon, Girard del Rosselló, Gisela de Laon, Godescalc, Gotmar I, Guadamir, Guerí de Provença, Guerra civil franca, Guifré el Pilós, Guifré I de Girona, Guillem de Septimània, Guisad, Guiu II de Spoleto, Guiu III de Spoleto, Haspengouw, Hasting, Heribert I de Vermandois, Hincmar de Reims, Hispani, Història de Barcelona, Història de Bèlgica, Història de Catalunya, Història de França, Història de Haspengouw, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Vall d'Aosta, Història de Lieja, Història de Luxemburg, Història de Normandia, Història de Portugal, Història de Roma, Història de Suïssa, Història del Comtat d'Urgell, Història del nu artístic, Història dels jueus, Història dels Països Baixos, Hug (fill de Carlemany), Hug de Tours, Hug el Gran (robertià), Hug I del Maine, Hug IV del Maine, Hug l'Abat, Humfrid, Illa (Rosselló), Imperi Carolingi, Incon de Nantes, Irlanda celta, Joan Escot Eriúgena, Josep Calmette, Judacot, Judaisme, Judit de Baviera, Jueus, Jueus a Espanya, Jueus catalans, Juraments d'Estrasburg, Justa, Khildebrand III, La Cellera de Ter, La Roca d'Albera, Lambert I de Spoleto, Lambert II de Nantes, Limós, Literatura alsaciana, Llagostera, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Provença, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lorena, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Lothaire Bluteau, Lupus Servatus, Mahmud Ghazan, Marca de Bretanya, Marca de Nèustria, Mare de Déu de Palau, Mas Blanc (Ullà), Mas de l'Església Vella, Meerssen, Menapis, Mieres, Miró Eutili, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Sant Volusià, Monestir de Santa Maria de Cabrières, Monestir de Santa Maria de la Daurada, Montesquiu d'Albera, Nèustria, Nibelung IV, Nidoleres, Nitard, Nominoe, Notó d'Arle, Odalric, Odó I de França, Oesen, Olivier de la Marche, Olot, Otger, Països Baixos (regió històrica), Papa Benet III, Papa Joan VIII, Pareatge d'Andorra de 1278, Pareatge d'Andorra de 1288, Patrologia Latina, Paul Zumthor, Península de Cotentin, Petit-Pont, Pipí I d'Aquitània, Pipí II d'Aquitània, Pont au Change, Prada, Principat de Salern, Prunet i Bellpuig, Quierzy, Raban Maur, Radboud d'Utrecht, Ragenold de Nèustria, Rainulf I de Poitiers, Rainulf II de Poitiers, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ràtzia de 851, Ràtzia de 861, Rúrik, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Bretanya, Regne de França, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Rei d'Itàlia, Renaixença, Renald d'Herbauges, Renyer I, Requesens, Revolta d'Aissó, Revolta de Bernat de Septimània, Revolució a l'Imperi Carolingi (830), Rhodri Mawr, Ricard I de Borgonya, Riquilda de Provença, Riwallon de Bretanya, Robert de Troyes, Robert el Fort, Robert III d'Hesbaye, Robertians, Rorgònides, Rorgó I del Maine, Rotruda, Rotruda (filla de Carlemany), Sacramentari de Drogó, Salomó de Bretanya, Saltiri anglocatalà, Sant Aniol d'Aguja, Sant Climent de Reglella, Sant Esteve de Cantallops, Sant Esteve de la Costa, Sant Feliu de Llagostera, Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan Evangelista d'Entrevalls, Sant Joan Sescloses, Sant Llorenç del Mont, Sant Marçal (Rosselló), Sant Martí d'Albera (església), Sant Martí de Fenollar (església), Sant Miquel de la Cirera, Sant Pere d'Eixalada, Sant Pere de Prada, Sant Romà de Casamor, Santa Ampolla, Santa Maria d'Amer, Santa Maria de Vilert, Santuari de la Mare de Déu del Tura, Sautó, Símbols nacionals de Catalunya, Símbols valencians, Senyoria de Craon, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge de París (885), Setge de Tolosa (844), Sigard d'Hainaut, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II (bisbe de Girona), Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Teodoric el Tresorer, Terrassa, Teulís, Teutberga, Teuter, Tombes dels comtes de Barcelona, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Translatio studii, Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç, Turpió d'Angulema, Udó de Nèustria, Universitat medieval, Vala de Corbie, Vescomtat de Llemotges, Vescomtat de Narbona, Victimae paschali laudes, Vila de Prada, Vila fortificada d'Illa, Vila fortificada de la Roca d'Albera, Vilert, Vita Hludovici, Vulgrí I d'Angulema, Walafrid Estrabó, Weland, Wigeric, 25 de juny, 841, 843, 844, 848, 863, 869, 876, 877. Ampliar l'índex (389 més) » « Shrink índex

Abadia de Castres

L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Castres · Veure més »

Abadia de Ferrières

LAbadia de Ferrières és un monestir benedictí, també conegut com a abadia de Bethelem al municipi francès de Ferrières-en-Gâtinais.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Ferrières · Veure més »

Abadia de Quedlinburg

Labadia de Quedlinburg (alemany:Reichsstift Quedlinburg) va ser una casa de canongesses seculars a Quedlinburg, en el que ara és Saxònia-Anhalt (Alemanya).

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Quedlinburg · Veure més »

Abadia de Saint-Wandrille

'''Abadia de Saint-Wandrille''' Abadia de Saint-Wandrille Labadia de Saint-Wandrille, antigament abadia de Fontenelle, és un establiment monàstic benedictí situat al municipi de Saint-Wandrille-Rançon, en el departament de Seine-Maritime, a la regió de Normandia (França).

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Saint-Wandrille · Veure més »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Abadia de Sant Germà d'Auxerre

Església abacial de Sant Germà. Sala capitular de l'abadia. XVII, planxa-gravat del ''Monasticon Gallicanum. L'Abadia de Sant Germà d'Auxerre és una abadia benedictina fundada al per Germà d'Auxerre.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Sant Germà d'Auxerre · Veure més »

Abadia de Tournus

Labadia de Tournus o de Sant Filibert fou un establiment religiós benedictí a Tournus, departament de Saône-et-Loire a la regió de Borgonya-Franc Comtat, encara conservat en gran part sent un dels principals del romànic a França.

Nou!!: Carles el Calb і Abadia de Tournus · Veure més »

Abd al-Uwar

Abd al-Uwar fou valí de Saragossa al.

Nou!!: Carles el Calb і Abd al-Uwar · Veure més »

Adalard el Senescal

Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.

Nou!!: Carles el Calb і Adalard el Senescal · Veure més »

Adalbert de Provença

Adalbert fou un comte carolingi de Provença que hauria governat del 863 al 875.

Nou!!: Carles el Calb і Adalbert de Provença · Veure més »

Adalbert I de Toscana

Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).

Nou!!: Carles el Calb і Adalbert I de Toscana · Veure més »

Adelaida (reina de França)

va ser una noble francesa, esposa de Lluís II de França i mare de Carles III de França.

Nou!!: Carles el Calb і Adelaida (reina de França) · Veure més »

Albanyà

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud.

Nou!!: Carles el Calb і Albanyà · Veure més »

Alderic de Le Mans

Alderic de Le Mans o Sant Alderic (800 - 856) fou bisbe de Le Mans, França.

Nou!!: Carles el Calb і Alderic de Le Mans · Veure més »

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Nou!!: Carles el Calb і Aleran de Troyes · Veure més »

Alou de Sautó

LAlou de Sautó fou un alou de Sant Miquel de Cuixà dins de l'actual terme comunal de Sautó, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Alou de Sautó · Veure més »

Amand de Gascunya

Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.

Nou!!: Carles el Calb і Amand de Gascunya · Veure més »

Amauri de Nantes

Amauri (Amaury) fou un comte franc de Nantes, d'origen incert.

Nou!!: Carles el Calb і Amauri de Nantes · Veure més »

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Nou!!: Carles el Calb і Andorra · Veure més »

Anglès (la Selva)

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Carles el Calb і Anglès (la Selva) · Veure més »

Ansgarda de Borgonya

Ansgarda de Borgonya(vers el 826 – 879 o el 2 de novembre del 880/2) dama de família noble franca casada amb Lluís el Quec, per tant reina consort d'Aquitània (867-879) i reina dels Francs occidentals (877 -879).

Nou!!: Carles el Calb і Ansgarda de Borgonya · Veure més »

Apol·loni d'Agde

Apol·loni fou comte d'Agde documentat el 848 i 872.

Nou!!: Carles el Calb і Apol·loni d'Agde · Veure més »

Argengau

Mapa del ducat de Suàbia amb l'Argengau Argengau fou un territori històric d'administració comtal sota la dinastia carolíngia situat a la riba nord-oriental del Bodensee (Llac de Constança) abraçant terres de les actuals Baviera i Baden-Württemberg.

Nou!!: Carles el Calb і Argengau · Veure més »

Arnold I de Flandes

Arnold I de Flandes, dit també Arnold el Gran, Arnold el Ric o encara Arnold el Vell (~873 - 27 de març de 965), va ser comte de Flandes del 918 al 958, i altre cop després a la mort del seu fill, Balduí III de Flandes del 961 al 965.

Nou!!: Carles el Calb і Arnold I de Flandes · Veure més »

Arnulfians

Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.

Nou!!: Carles el Calb і Arnulfians · Veure més »

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Nou!!: Carles el Calb і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Nou!!: Carles el Calb і Arquebisbat de Milà · Veure més »

Arquebisbat de Tours

V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Carles el Calb і Arquebisbat de Tours · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Carles el Calb і Arquitectura romànica · Veure més »

Art mossàrab a Catalunya

A Catalunya, com a la resta del nord d'Espanya, van sorgir al una sèrie de petits monestirs i esglésies construïts pels mossàrabs emigrats des de Còrdova i des d'altres punts de la península.

Nou!!: Carles el Calb і Art mossàrab a Catalunya · Veure més »

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Nou!!: Carles el Calb і Art sassànida · Veure més »

Arxiu Capitular de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.

Nou!!: Carles el Calb і Arxiu Capitular de Barcelona · Veure més »

Île de la Cité

Île de la Cité, vista des del pont de la Tournelle Lîle de la Cité és una illa situada enmig del Sena, al centre de París.

Nou!!: Carles el Calb і Île de la Cité · Veure més »

Èric d'Auxerre

Èric d'Auxerre ((en francès Heiric d'Auxerre, Auxerre 841 - 876) va ser un monjo oblat del monestir benedictí de Sant Germà d'Auxerre (Borgonya, França).

Nou!!: Carles el Calb і Èric d'Auxerre · Veure més »

Æthelwulf

Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858.

Nou!!: Carles el Calb і Æthelwulf · Veure més »

Balduí I de Flandes

Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.

Nou!!: Carles el Calb і Balduí I de Flandes · Veure més »

Balduí II de Flandes

Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.

Nou!!: Carles el Calb і Balduí II de Flandes · Veure més »

Balduí III de Flandes

Balduí III de Flandes o Balduí el Jove (vers 940 - † Sint-Winoksbergen, 962) fou comte de Flandes del 958 al 962, fill del comte Arnold I de Flandes i d'Adela de Vermandois († 960).

Nou!!: Carles el Calb і Balduí III de Flandes · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Carles el Calb і Bandera de Catalunya · Veure més »

Barri de la Romeria (Mieres)

El barri de la Romeria és un barri històric de Mieres (Garrotxa) amb diversos elements protegits com a béns culturals d'interès local.

Nou!!: Carles el Calb і Barri de la Romeria (Mieres) · Veure més »

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Nou!!: Carles el Calb і Basílica de Saint-Denis · Veure més »

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Nou!!: Carles el Calb і Basílica de Sant Serni de Tolosa · Veure més »

Batalla d'Albelda

La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries.

Nou!!: Carles el Calb і Batalla d'Albelda · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Carles el Calb і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Batalla de Monte Laturce

El turó de Muntanya Laturce avui La batalla de Monte Laturce, també coneguda com la segona batalla d'Albelda (de 859) (per distingir-la de la batalla d'Albelda de 851), fou una victòria per a les forces d'Ordoni I d'Astúries i el seu aliat Garcia I de Pamplona.

Nou!!: Carles el Calb і Batalla de Monte Laturce · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Carles el Calb і Bèlgica · Veure més »

Bellestar (Fenolleda)

Bellestar, dit tradicionalment Bellestar de la Frontera (l'endònim occità és Belhestar; el topònim oficial en francès, Bélesta) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Carles el Calb і Bellestar (Fenolleda) · Veure més »

Berenguer de Tolosa

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Nou!!: Carles el Calb і Berenguer de Tolosa · Veure més »

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Nou!!: Carles el Calb і Berenguer I d'Itàlia · Veure més »

Berenguer I de Nèustria

Berenguer fou un noble franc carolingi de la França Oriental.

Nou!!: Carles el Calb і Berenguer I de Nèustria · Veure més »

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Nou!!: Carles el Calb і Bernat de Gòtia · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Carles el Calb і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat I d'Alvèrnia

Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.

Nou!!: Carles el Calb і Bernat I d'Alvèrnia · Veure més »

Bernat I de Poitiers

Bernat I de Poitiers fou comte de Poitiers vers 815-825/827.

Nou!!: Carles el Calb і Bernat I de Poitiers · Veure més »

Bernat II de Tolosa

Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).

Nou!!: Carles el Calb і Bernat II de Tolosa · Veure més »

Bernat II el Poiteví

Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.

Nou!!: Carles el Calb і Bernat II el Poiteví · Veure més »

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Nou!!: Carles el Calb і Bernat Plantapilosa · Veure més »

Berta de França

Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.

Nou!!: Carles el Calb і Berta de França · Veure més »

Bertinalda

Bertinalda, també anomenada Berta, és una reina consort d'Astúries la historicitat de la qual no està confirmada.

Nou!!: Carles el Calb і Bertinalda · Veure més »

Bisbat d'Ègara

El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Carles el Calb і Bisbat d'Ègara · Veure més »

Bisbat d'Évreux

Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat. Bernay. El bisbat d'Évreux (francès: Diocèse d'Évreux, llatí: Dioecesis Ebroicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rouen.

Nou!!: Carles el Calb і Bisbat d'Évreux · Veure més »

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Nou!!: Carles el Calb і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano · Veure més »

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Nou!!: Carles el Calb і Bisbat de Dol · Veure més »

Bisbat de Soissons

catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi. El bisbat de Soissons (francès: Diocèse de Soissons, llatí: Dioecesis Suessionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Carles el Calb і Bisbat de Soissons · Veure més »

Biví de Viena

Biví de Viena, de Vienne, o de Gorze (822 - 877) fou un enigmàtic noble franc, comte a les Ardenes, abat laic de Gorze i possible comte de Metz (vers 842-862).

Nou!!: Carles el Calb і Biví de Viena · Veure més »

Bivínides

Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.

Nou!!: Carles el Calb і Bivínides · Veure més »

Boggis

Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.

Nou!!: Carles el Calb і Boggis · Veure més »

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Nou!!: Carles el Calb і Borgonya Transjurana · Veure més »

Bosònides

Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.

Nou!!: Carles el Calb і Bosònides · Veure més »

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Nou!!: Carles el Calb і Bosó de Provença · Veure més »

Bosó I

Bosó I (895-935) fou un noble franc, fill de Ricard I de Borgonya (Ricard el Justicier) duc de Borgonya i d'Adelaida d'Auxerre (filla de Conrad II de Borgonya), nebot per tant de Rodolf I de Borgonya (rei de Borgonya Transjurana), de Carles el Calb (rei de França Occidental) i de Bosó de Provença (rei de Borgonya Cisjurana i Provença).

Nou!!: Carles el Calb і Bosó I · Veure més »

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Nou!!: Carles el Calb і Bretanya · Veure més »

Bucàrdides

Els Bucàrdides foren un llinatge de la noblesa franca fundat per Bucard Ratepilate (alemany Bukhard, francès Bouchard).

Nou!!: Carles el Calb і Bucàrdides · Veure més »

Calb

* Calb, sense pèl al cap, vegeu alopècia.

Nou!!: Carles el Calb і Calb · Veure més »

Calmella

Calmella (en francès Calmeilles) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 65 habitants, de la comarca dels Aspres, tradicionalment adscrit a la del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Calmella · Veure més »

Camps (Aude)

Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francès és Camps-sur-l'Agly), és una vila del departament francès de l'Aude, al districte de Limós, cantó de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galamús a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar.

Nou!!: Carles el Calb і Camps (Aude) · Veure més »

Capitular de Quierzy

La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.

Nou!!: Carles el Calb і Capitular de Quierzy · Veure més »

Carles

Carles és un nom propi masculí, d'origen germànic i molt estès en català i moltes altres llengües.

Nou!!: Carles el Calb і Carles · Veure més »

Carles d'Aquitània

* Carles I d'Aquitània o Carles II el Calb (Frankfurt, Sacre Imperi, 823 - Avrieux, França, 877), rei d'Aquitània (852-855).

Nou!!: Carles el Calb і Carles d'Aquitània · Veure més »

Carles de França

* Carles de França (duc de Berry) (Versalles, 1686 - Marly, 1714), príncep de França, duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Nou!!: Carles el Calb і Carles de França · Veure més »

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.

Nou!!: Carles el Calb і Carles de Provença · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Carles el Calb і Carles el Calb · Veure més »

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Nou!!: Carles el Calb і Carles el Gras · Veure més »

Carles II

* Carles II d'Anglaterra (1630 -1685), rei d'Anglaterra.

Nou!!: Carles el Calb і Carles II · Veure més »

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Nou!!: Carles el Calb і Carles III de França · Veure més »

Carles l'Infant

Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.

Nou!!: Carles el Calb і Carles l'Infant · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Carles el Calb і Carles Martell · Veure més »

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Carles el Calb і Carloman de Baviera · Veure més »

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Nou!!: Carles el Calb і Carloman II · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Carles el Calb і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Llagostera

El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.

Nou!!: Carles el Calb і Castell de Llagostera · Veure més »

Castell Marro

El castell Marro fou un castell avui dia al terme municipal de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carener que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.

Nou!!: Carles el Calb і Castell Marro · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Carles el Calb і Catalans · Veure més »

Catedral de Chartres

La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París.

Nou!!: Carles el Calb і Catedral de Chartres · Veure més »

Cànoes

Cànoes (estàndard, en francès Canohès) és un poble i comuna de 4.914 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Cànoes · Veure més »

Cena Cypriani

La Cena o Coena Cypriani (és a dir "Festa de Ciprià") és una obra en prosa anònima escrita en llatí.

Nou!!: Carles el Calb і Cena Cypriani · Veure més »

Codalet

Codalet (IPA:, igualment en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la (Catalunya del Nord).

Nou!!: Carles el Calb і Codalet · Veure més »

Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto

La Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto és una col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona encarregada per la Diputació del General de Catalunya al pintor Filippo Ariosto l'any 1587.

Nou!!: Carles el Calb і Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto · Veure més »

Compiègne

Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Carles el Calb і Compiègne · Veure més »

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Anjou · Veure més »

Comtat d'Arlon

El comtat d'Arlon fou una efímera jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Arlon · Veure més »

Comtat d'Eifel

El comtat d'Eifel fou una jurisdicció feudal d'Alemanya (Germània) situat a la Ripuària.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Eifel · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Hainaut · Veure més »

Comtat d'Herbauges

El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Herbauges · Veure més »

Comtat d'Orleans

El comtat d'Orleans fou una jurisdicció feudal del Regne Franc centrada a Orleans, vigent entre principis del segle IX fins a finals del següent segle.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Orleans · Veure més »

Comtat d'Ornois

El comtat d'Ornois fou una jurisdicció feudal del regne de Germània formada al pagus Odornense de situació incerta.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Ornois · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat d'Yvois

El comtat d'Yvois (o Ivois) fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'Yvois (també Yvoy, Yvoi, Ivoy, Ivois, Ivoix) que des de 1662 s'anomena Carignan (sense relació amb la Carignano del Piemont que va donar nom al principat de Carignan).

Nou!!: Carles el Calb і Comtat d'Yvois · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Bourges

El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Bourges · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Carcí · Veure més »

Comtat de Castres de Lorena

El comtat de Castres a Lorena fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Castricensis, situat a la riba del Mosa, des de Donchéry al sud, fins a Mézières al nord a la confluència amb el riu Semois, cobrint els moderns cantons de Signy, Flize, Mézières, Rumigny i Monthermé.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Castres de Lorena · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Charpeigne

El comtat de Charpeigne fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada a l'antic pagus Scarponensis, derivat de l'antic campament romà de Scarpona, a Dieulouard a la riba del Mosel·la, al sud de Pont-à-Mousson.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Charpeigne · Veure més »

Comtat de Condroz

El comtat de Condroz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada pel pagus Condrustensis.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Condroz · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Conflent · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Grandpré

El comtat de Grandpré fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, sorgida al segle XI al pagus Dulcomensi, conegut en francès com Dormois, a l'oest del Meuse al nord de Verdun, cobrint els cantons de Vienne le Château, Grandpré, Buzancy, Dun i Varennes.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Grandpré · Veure més »

Comtat de Lieja

El comtat de Luihgau o Lieja fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a Lieja.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Lieja · Veure més »

Comtat de Lomme

El comté de Lomme o Lommegau (comitatus Lomacensis) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la Baixa Lotaríngia.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Lomme · Veure més »

Comtat de Maasgau

El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Maasgau · Veure més »

Comtat de Melun

El comtat de Melun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Melun.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Melun · Veure més »

Comtat de Moilla

El comtat de Moilla fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada al sud del comtat de Hattuaria.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Moilla · Veure més »

Comtat de Nantes

El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Nantes · Veure més »

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Nevers · Veure més »

Comtat de Niedgau

El comtat de Niedgau fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic que agafava el nom del riu Nied, afluent del riu Saar o Sarre, i estava situat al sud i oest del baix Saargau a l'est de les comarques de Metz i Rizzigau i al nord de la comarca de Saulnois.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Niedgau · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Porcien

El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Porcien · Veure més »

Comtat de Portois

Portois fou un pagus de Borgonya que va constituir un comtat al.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Portois · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Rennes

El comtat de Rennes fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada a Rennes.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Rennes · Veure més »

Comtat de Toul

El comtat de Toul fou una jurisdicció feudal de França establerta al segle X i que va existir fins a 1261 quan va passar al bisbat de Toul.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Toul · Veure més »

Comtat de Toxàndria

Toxàndria vers 919-1125 Toxàndria (llatí Toxandria) fou un territori de Lotaríngia que designava la regió entre el Mosa i l'Escalda al nord de la moderna Bèlgica i al sud dels moderns Països Baixos.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Toxàndria · Veure més »

Comtat de Troyes

El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Troyes · Veure més »

Comtat de Valença

El comtat de Valença (Valence), a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre a la ciutat de Valença.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Valença · Veure més »

Comtat de Vermandois

Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat de Vermandois · Veure més »

Comtat del Llemosí

El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat del Llemosí · Veure més »

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat del Maine · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Carles el Calb і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Carles el Calb і Comtats catalans · Veure més »

Concili Cadavèric

Jean-Paul Laurens, ''El Papa Formós i Esteve VII'', 1870) El Papa Formós El Papa Esteve VI El Concili Cadavèric (també anomenat el «Judici del Cadàver», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver»; en llatí Synodus Horrenda) és el nom comunament donat al judici eclesiàstic pòstum del Papa Formós, celebrat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma el gener del 897.

Nou!!: Carles el Calb і Concili Cadavèric · Veure més »

Conrad I de Borgonya

Conrad I de Borgonya realment Conrad I d'Arrgenau i després Conrad I de París i d'Auxerre, conegut com a Conrad el Vell (nascut vers 800 - mort un 22 mars entre 862 i 866), fou un noble carolingi fill de Welf I comte a Baviera, i d'Helwigis (vers 775-883).

Nou!!: Carles el Calb і Conrad I de Borgonya · Veure més »

Conrad II de Borgonya

Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.

Nou!!: Carles el Calb і Conrad II de Borgonya · Veure més »

Cristianització de Bulgària

Els búlgars preguen a Déu perquè se'n vagi la fam. La cristianització de Bulgària va ser el procés pel qual en el la Bulgària medieval es va convertir al cristianisme.

Nou!!: Carles el Calb і Cristianització de Bulgària · Veure més »

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Nou!!: Carles el Calb і Cronologia de la història de França · Veure més »

Crwth

Crwth modern amb el seu arc i el seu estoig Representació d'un crwth extreta de la Bíblia de Carles el Calb (segle IX) El crwth és un instrument de corda fregada amb un arc que s'associa de manera molt particular a la música del País de Gal·les, tot i que en alguns moments va conèixer una àmplia difusió per Europa.

Nou!!: Carles el Calb і Crwth · Veure més »

Cunegunda de França

Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.

Nou!!: Carles el Calb і Cunegunda de França · Veure més »

Dagobert d'Agde

Dagobert o Dagbert fou bisbe d'Agde documentat el 848 i 872.

Nou!!: Carles el Calb і Dagobert d'Agde · Veure més »

Darnau

El Darnau fou un pagus situat a la moderna Bèlgica.

Nou!!: Carles el Calb і Darnau · Veure més »

Delà I d'Empúries

Delà I d'Empúries (? - ~894) va ser comte d'Empúries (862-894/895?) en un govern conjunt amb el seu germà Sunyer II.

Nou!!: Carles el Calb і Delà I d'Empúries · Veure més »

Dextera Domini

Detall d'un fresc medieval en Sant Climent de Taüll Dextera Domini, a l'art, és la representació de la mà de Déu, una forma usada per les religions fortament monoteistes com el judaisme, per mostrar la intervenció divina en un determinat context.

Nou!!: Carles el Calb і Dextera Domini · Veure més »

Dieta de Coulaines (843)

La dieta de Coulaines fou una reunió general del regne Franc Occidental celebrada a Coulaine al Maine el setembre del 843.

Nou!!: Carles el Calb і Dieta de Coulaines (843) · Veure més »

Dinant

Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Nou!!: Carles el Calb і Dinant · Veure més »

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Nou!!: Carles el Calb і Dinastia Agilolfinga · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Carles el Calb і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Carles el Calb і Dinastia carolíngia · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Carles el Calb і Diner (moneda) · Veure més »

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Nou!!: Carles el Calb і Drogó de Metz · Veure més »

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Nou!!: Carles el Calb і Ducat de Borgonya · Veure més »

Ducat de Lió

El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.

Nou!!: Carles el Calb і Ducat de Lió · Veure més »

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Nou!!: Carles el Calb і Ducat de Spoleto · Veure més »

Duoda

, o Dhuoda, fou comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània.

Nou!!: Carles el Calb і Duoda · Veure més »

Eberard de Friül

Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.

Nou!!: Carles el Calb і Eberard de Friül · Veure més »

Ebroí de Poitiers

Ebroí († 854) fou un Bisbe de Poitiers de 839 a 854.

Nou!!: Carles el Calb і Ebroí de Poitiers · Veure més »

Eccard de Mâcon

Eccard (nascut vers 810/815, mort vers 876/877), fou un comte procedent de la família carolíngia dels Nibelúngides.

Nou!!: Carles el Calb і Eccard de Mâcon · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Carles el Calb і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Carles el Calb і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

Emenó de Poitiers

Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).

Nou!!: Carles el Calb і Emenó de Poitiers · Veure més »

Emma de Baviera

Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Nou!!: Carles el Calb і Emma de Baviera · Veure més »

Engelberga de Spoleto

Engelberga (morta entre els anys 896 i 901) va ser l'esposa de Lluís II el Jove, emperador Carolingi i rei d'Itàlia, ostentant el títol d'emperadriu consort des del seu casament, el 5 d'octubre de l'any 851, fins a la mort del seu marit, el 12 d'agost de l'any 875.

Nou!!: Carles el Calb і Engelberga de Spoleto · Veure més »

Erispoe

Erispoe (francès Erispoë o Erispoé) fou rei de Bretanya del 851 al 857, successor del seu pare, Nominoe.

Nou!!: Carles el Calb і Erispoe · Veure més »

Ermentruda

* Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut).

Nou!!: Carles el Calb і Ermentruda · Veure més »

Ermentruda d'Orleans

fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Nou!!: Carles el Calb і Ermentruda d'Orleans · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: Carles el Calb і Escut de Catalunya · Veure més »

Església de Sant Andreu del Terri

L'església de Sant Andreu del Terri és situada prop de la vora dreta del riu Terri, dins el nucli urbà del poble.

Nou!!: Carles el Calb і Església de Sant Andreu del Terri · Veure més »

Església de Sant Esteve d'Olot

Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Carles el Calb і Església de Sant Esteve d'Olot · Veure més »

Església parroquial de Santa Maria de Palautordera

L'església parroquial de Santa Maria de Palautordera és un edifici religiós del municipi de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Església parroquial de Santa Maria de Palautordera · Veure més »

Esteve de Tongeren

Esteve de Tongeren també conegut com a Esteve de Lieja (abans de 850 – 19 de maig de 920 era el bisbe de Lieja de 903 a 920. Durant el seu mandat va augmentar les possessions del bisbat. Va tenir un paper important en la mediació entre França Oriental i Occidental. Va promoure i compondre música religiosa i escrigué una hagiografia sobre Llambert de Lieja.

Nou!!: Carles el Calb і Esteve de Tongeren · Veure més »

Eudes II de Troyes

Eudes II de Troyes va ser comte de Troyes.

Nou!!: Carles el Calb і Eudes II de Troyes · Veure més »

Eusebi de Sankt Gallen

Eusebi de Sankt Gallen (Escòcia o Irlanda, s. IX - prop de Rottris, Vorarlberg, Àustria, 884) fou un monjo benedictí de l'Abadia de Sankt Gallen.

Nou!!: Carles el Calb і Eusebi de Sankt Gallen · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Carles el Calb і Feudalisme · Veure més »

Folc I el Roig

Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.

Nou!!: Carles el Calb і Folc I el Roig · Veure més »

Fonteta (Baix Empordà)

Fonteta és una entitat de població del municipi baixempordanès de Forallac.

Nou!!: Carles el Calb і Fonteta (Baix Empordà) · Veure més »

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Nou!!: Carles el Calb і Formós · Veure més »

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Nou!!: Carles el Calb і França Mitjana · Veure més »

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Nou!!: Carles el Calb і França Occidental · Veure més »

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Nou!!: Carles el Calb і França Oriental · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Carles el Calb і Francès · Veure més »

Francó de Tongeren

Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort.

Nou!!: Carles el Calb і Francó de Tongeren · Veure més »

Frèdol de Narbona

Frèdol o Fredold o Fredald fou arquebisbe de Narbona vers 855 a 872.

Nou!!: Carles el Calb і Frèdol de Narbona · Veure més »

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Nou!!: Carles el Calb і Frèdol de Tolosa · Veure més »

Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers

El frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers és una pintura al tremp sobre fusta d'alba anònima del primer quart del.

Nou!!: Carles el Calb і Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers · Veure més »

Fulcoald de Llemotges

Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.

Nou!!: Carles el Calb і Fulcoald de Llemotges · Veure més »

Fulcoald de Roergue

Fulcoald (Fugald o Fulguald) fou comte de Roergue, mort abans de 849.

Nou!!: Carles el Calb і Fulcoald de Roergue · Veure més »

Fulcrad de Provença

Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.

Nou!!: Carles el Calb і Fulcrad de Provença · Veure més »

Garcia Ènnec

Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).

Nou!!: Carles el Calb і Garcia Ènnec · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Carles el Calb і Gòtia · Veure més »

Güelf II d'Altdorf

Situació del comtat d'Albgau, en un mapa de l'actual Alemanya Güelf II d'Altdorf o Welf II,(? - abans de 876), noble suabi, membre de la família Welf.

Nou!!: Carles el Calb і Güelf II d'Altdorf · Veure més »

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Nou!!: Carles el Calb і Gemmes treballades · Veure més »

Gerard d'Alvèrnia

Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.

Nou!!: Carles el Calb і Gerard d'Alvèrnia · Veure més »

Gerard II d'Alvèrnia

Gerard II d'Alvèrnia fou un suposat comte d'Alvèrnia fill de Gerard I d'Alvèrnia.

Nou!!: Carles el Calb і Gerard II d'Alvèrnia · Veure més »

Gerold I de Vintzgau

Gerold I de Vintzgau (mort al final del segle VIII) fou un aristòcrata germànic, comte a l'Anglachgau i al Kraichgau, però conegut sobretot per ser el pare d'Hildegarda de Vintzgau, la segona esposa de Carlemany i la mare de Lluís I el Pietós.

Nou!!: Carles el Calb і Gerold I de Vintzgau · Veure més »

Gerulf II

Gerulf II (cap a 850 - 895 o 916), també anomenat Gerulf el Joven, comte de Frísia Occidental també conegut com a comte de Kennemerland, probablement va ser el pare de dos fills: Teodoric I de Frísia Occidental i Waldger, Documens pour servir à l'histoire monétaire des Pays-Bas.

Nou!!: Carles el Calb і Gerulf II · Veure més »

Girard de Rosselhon

Casament de Girard i Berta. Miniatura de l'obra Girard de Rosselhon Girard de Rosselhon és una cançó de gesta del cicle dels vassalls rebels, composta vers el 1180; se'n conserven diverses versions que presenten una varietat lingüística (textos en occità i francès antics) i formal.

Nou!!: Carles el Calb і Girard de Rosselhon · Veure més »

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Nou!!: Carles el Calb і Girard del Rosselló · Veure més »

Gisela de Laon

Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.

Nou!!: Carles el Calb і Gisela de Laon · Veure més »

Godescalc

Godescalc (en llatí Godescalcus, Gotteschalchus, originàriament Gottshalk) va ser un teòleg germànic que va néixer prop de Magúncia.

Nou!!: Carles el Calb і Godescalc · Veure més »

Gotmar I

Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.

Nou!!: Carles el Calb і Gotmar I · Veure més »

Guadamir

Guadamir fou bisbe de Vic des de com a mínim el 949 fins a la seva mort el 14 de juny del 957.

Nou!!: Carles el Calb і Guadamir · Veure més »

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Nou!!: Carles el Calb і Guerí de Provença · Veure més »

Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

Nou!!: Carles el Calb і Guerra civil franca · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Carles el Calb і Guifré el Pilós · Veure més »

Guifré I de Girona

Guifré I de Girona (?,, ?) fou comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).

Nou!!: Carles el Calb і Guifré I de Girona · Veure més »

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Nou!!: Carles el Calb і Guillem de Septimània · Veure més »

Guisad

Guisad, anomenat Guisad I, apareix com a bisbe d'Urgell en la dedicació i dotació de l'església de Sant Martí de Salices (Saldes?) als idus de desembre del 857.

Nou!!: Carles el Calb і Guisad · Veure més »

Guiu II de Spoleto

Guiu II fou el fill i successor del duc Lambert I de Spoleto.

Nou!!: Carles el Calb і Guiu II de Spoleto · Veure més »

Guiu III de Spoleto

Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.

Nou!!: Carles el Calb і Guiu III de Spoleto · Veure més »

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Nou!!: Carles el Calb і Haspengouw · Veure més »

Hasting

Hasting (o Aflingus, Afflengo, Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània.

Nou!!: Carles el Calb і Hasting · Veure més »

Heribert I de Vermandois

Heribert o Herbert I de Vermandois, nascut cap a 850, mort entre 900 i 907, va ser senyor de Péronne i de Saint-Quentin, comte de Soissons, comte de Vermandois i de Meaux de 896 a la seva mort.

Nou!!: Carles el Calb і Heribert I de Vermandois · Veure més »

Hincmar de Reims

Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.

Nou!!: Carles el Calb і Hincmar de Reims · Veure més »

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Nou!!: Carles el Calb і Hispani · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Bèlgica · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Catalunya · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Carles el Calb і Història de França · Veure més »

Història de Haspengouw

El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Haspengouw · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Carles el Calb і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.

Nou!!: Carles el Calb і Història de la Vall d'Aosta · Veure més »

Història de Lieja

La història de Lieja comença fa uns 200.000 anys, en el paleolític mitjà, quan s'hi establiren els primers habitants.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Lieja · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Luxemburg · Veure més »

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Normandia · Veure més »

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Portugal · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Roma · Veure més »

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Nou!!: Carles el Calb і Història de Suïssa · Veure més »

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Carles el Calb і Història del Comtat d'Urgell · Veure més »

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Nou!!: Carles el Calb і Història del nu artístic · Veure més »

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Nou!!: Carles el Calb і Història dels jueus · Veure més »

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Nou!!: Carles el Calb і Història dels Països Baixos · Veure més »

Hug (fill de Carlemany)

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Nou!!: Carles el Calb і Hug (fill de Carlemany) · Veure més »

Hug de Tours

Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.

Nou!!: Carles el Calb і Hug de Tours · Veure més »

Hug el Gran (robertià)

Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Nou!!: Carles el Calb і Hug el Gran (robertià) · Veure més »

Hug I del Maine

Hug I del Maine († 933) va succeir el seu pare com a comte del Maine l'any 900.

Nou!!: Carles el Calb і Hug I del Maine · Veure més »

Hug IV del Maine

Hug IV del Maine († 25 de març de 1051) fou el comte del Maine del 1036 al 1051.

Nou!!: Carles el Calb і Hug IV del Maine · Veure més »

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Nou!!: Carles el Calb і Hug l'Abat · Veure més »

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Nou!!: Carles el Calb і Humfrid · Veure més »

Illa (Rosselló)

Illa o Illa del Riberal (o, en francès Ille-sur-Têt) és una vila i comuna nord-catalana de 5.405 habitants de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Carles el Calb і Illa (Rosselló) · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Carles el Calb і Imperi Carolingi · Veure més »

Incon de Nantes

Incon fou cap dels vikings de Bretanya a Nantes vers 930- 937.

Nou!!: Carles el Calb і Incon de Nantes · Veure més »

Irlanda celta

Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor.

Nou!!: Carles el Calb і Irlanda celta · Veure més »

Joan Escot Eriúgena

Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.

Nou!!: Carles el Calb і Joan Escot Eriúgena · Veure més »

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Josep Calmette · Veure més »

Judacot

és un missatger enviat l'any 876-877 a la cort de l'emperador Carles el Calb.

Nou!!: Carles el Calb і Judacot · Veure més »

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Nou!!: Carles el Calb і Judaisme · Veure més »

Judit de Baviera

Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Nou!!: Carles el Calb і Judit de Baviera · Veure més »

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Nou!!: Carles el Calb і Jueus · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Carles el Calb і Jueus a Espanya · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Jueus catalans · Veure més »

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Nou!!: Carles el Calb і Juraments d'Estrasburg · Veure més »

Justa

s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Nou!!: Carles el Calb і Justa · Veure més »

Khildebrand III

Childebrand III fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung II o de Khildebrand II i d'una dama de la família dels Guillèmides.

Nou!!: Carles el Calb і Khildebrand III · Veure més »

La Cellera de Ter

La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.

Nou!!: Carles el Calb і La Cellera de Ter · Veure més »

La Roca d'Albera

La Roca d'Albera (en francès Laroque-des-Albères) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.148 habitants, a la comarca del Rosselló, (Catalunya del Nord).

Nou!!: Carles el Calb і La Roca d'Albera · Veure més »

Lambert I de Spoleto

Lambert I fou duc i marcgravi de Spoleto del 860 al 871 i del 876 al 880.

Nou!!: Carles el Calb і Lambert I de Spoleto · Veure més »

Lambert II de Nantes

Lambert II de Nantes fou comte de Nantes, comte de Rennes i comte d'Anjou, de la família franca dels Widònides que controlava des de feia mig segle la Marca de Bretanya i el comtat de Nantes que n'era el centre.

Nou!!: Carles el Calb і Lambert II de Nantes · Veure més »

Limós

Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Carles el Calb і Limós · Veure més »

Literatura alsaciana

Literatura alsaciana és la literatura feta a Alsàcia, regió de França amb influència germànica, que ha estat feta en alsacià, francès o alemany estàndard.

Nou!!: Carles el Calb і Literatura alsaciana · Veure més »

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Nou!!: Carles el Calb і Llagostera · Veure més »

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Nou!!: Carles el Calb і Llegenda de les quatre barres de sang · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Carles el Calb і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Nou!!: Carles el Calb і Llista de comtes d'Urgell · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Carles el Calb і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Nou!!: Carles el Calb і Llista de panteons i tombes de sobirans a França · Veure més »

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Nou!!: Carles el Calb і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera · Veure més »

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Nou!!: Carles el Calb і Llista de reis de França · Veure més »

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Nou!!: Carles el Calb і Lluís el Germànic · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Carles el Calb і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Nou!!: Carles el Calb і Lluís el Tartamut · Veure més »

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Nou!!: Carles el Calb і Lluís II d'Itàlia · Veure més »

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Nou!!: Carles el Calb і Lluís III d'Alemanya · Veure més »

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Nou!!: Carles el Calb і Lluís III de França · Veure més »

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Carles el Calb і Lorena · Veure més »

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Nou!!: Carles el Calb і Lotari I · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Carles el Calb і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Lothaire Bluteau

Lothaire Bluteau (Mont-real, 14 d'abril de 1957) és un actor canadenc que actua en francès i anglès.

Nou!!: Carles el Calb і Lothaire Bluteau · Veure més »

Lupus Servatus

Lupus Servatus o Lopis de Ferrières (c. 805 - 862) fou un eclesiàstic franc, abat de l'Abadia de Sant Pere i Sant Pau a Ferrières-en-Gâtinais, França.

Nou!!: Carles el Calb і Lupus Servatus · Veure més »

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Nou!!: Carles el Calb і Mahmud Ghazan · Veure més »

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Nou!!: Carles el Calb і Marca de Bretanya · Veure més »

Marca de Nèustria

La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.

Nou!!: Carles el Calb і Marca de Nèustria · Veure més »

Mare de Déu de Palau

La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Carles el Calb і Mare de Déu de Palau · Veure més »

Mas Blanc (Ullà)

El Mas Blanc és un edifici del municipi d'Ullà al Baix Empordà.

Nou!!: Carles el Calb і Mas Blanc (Ullà) · Veure més »

Mas de l'Església Vella

El Mas de l'Església Vella és una antiga església reconvertida en mas al veïnat de Requesens.

Nou!!: Carles el Calb і Mas de l'Església Vella · Veure més »

Meerssen

Meerssen (limburguès Meersje) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Nou!!: Carles el Calb і Meerssen · Veure més »

Menapis

Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Nou!!: Carles el Calb і Menapis · Veure més »

Mieres

Mieres és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines amb una extensió de 26,29 km².

Nou!!: Carles el Calb і Mieres · Veure més »

Miró Eutili

Miró Eutili o Eutilius va ser comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (ca. 849-850).

Nou!!: Carles el Calb і Miró Eutili · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Carles el Calb і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Carles el Calb і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »

Monestir de Sant Volusià

Monestir de Sant Volusià El monestir de Sant Volusià o del Màrtir Sant Volusià fou un establiment religiós situat a la vila de Foix.

Nou!!: Carles el Calb і Monestir de Sant Volusià · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Cabrières

El monestir o abadia de Santa Maria de Cabrieres fou un establiment religiós del Llenguadoc esmentat pel catàleg elaborat a la Dieta d'Aquisgrà (817) de situació incerta.

Nou!!: Carles el Calb і Monestir de Santa Maria de Cabrières · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Daurada

El monestir de Santa Maria de la Daurada fou un establiment religiós fundat a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al.

Nou!!: Carles el Calb і Monestir de Santa Maria de la Daurada · Veure més »

Montesquiu d'Albera

Montesquiu d'Albera, que segons Joan Becat hauria de ser simplement Montesquiu (en francès Montesquieu-des-Albères i antigament Vilanova del Mont) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.207 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Montesquiu d'Albera · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Carles el Calb і Nèustria · Veure més »

Nibelung IV

Nibelung IV fou un comte de Vexin al segle IX de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung III.

Nou!!: Carles el Calb і Nibelung IV · Veure més »

Nidoleres

Nidoleres (Nidolères en francès) és un llogaret, antic poble independent, de la comuna rossellonesa de Trasserra, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Nidoleres · Veure més »

Nitard

Nitard (o Nithard) (abans del 800 - 844/45 o 858/59) fou un cronista franc, net de Carlemany.

Nou!!: Carles el Calb і Nitard · Veure més »

Nominoe

Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).

Nou!!: Carles el Calb і Nominoe · Veure més »

Notó d'Arle

Notó (Nothon, mort després del 844) fou un religiós francès, arquebisbe d'Arle.

Nou!!: Carles el Calb і Notó d'Arle · Veure més »

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Nou!!: Carles el Calb і Odalric · Veure més »

Odó I de França

romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).

Nou!!: Carles el Calb і Odó I de França · Veure més »

Oesen

El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Carles el Calb і Oesen · Veure més »

Olivier de la Marche

Olivier de la Marche (1425–1502) va ser un cronista, poeta i soldat en les darreres dècades d'independència del Ducat de Borgonya.

Nou!!: Carles el Calb і Olivier de la Marche · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Carles el Calb і Olot · Veure més »

Otger

Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).

Nou!!: Carles el Calb і Otger · Veure més »

Països Baixos (regió històrica)

Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.

Nou!!: Carles el Calb і Països Baixos (regió històrica) · Veure més »

Papa Benet III

Benet III (Roma, ? – † 17 d'abril del 858) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 855 fins al 858.

Nou!!: Carles el Calb і Papa Benet III · Veure més »

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Nou!!: Carles el Calb і Papa Joan VIII · Veure més »

Pareatge d'Andorra de 1278

El pareatge d'Andorra de 1278 o primer pareatge d'Andorra fou una carta feudal signada a Lleida el 8 de setembre de 1278.

Nou!!: Carles el Calb і Pareatge d'Andorra de 1278 · Veure més »

Pareatge d'Andorra de 1288

El pareatge d'Andorra de 1288 o segon pareatge d'Andorra recollí el pareatge de 1278 i a més en regulà altres obligacions.

Nou!!: Carles el Calb і Pareatge d'Andorra de 1288 · Veure més »

Patrologia Latina

Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.

Nou!!: Carles el Calb і Patrologia Latina · Veure més »

Paul Zumthor

Paul Zumthor (Ginebra, 5 d'agost de 1915 - Montréal 11 de gener de 1995) fou un medievalista, lingüista i historiador de la literatura suís.

Nou!!: Carles el Calb і Paul Zumthor · Veure més »

Península de Cotentin

La Península de Cotentin (també coneguda com la Península de Cherbourg, a Normandia. La Península de Cotentin, també coneguda com la Península de Cherbourg, és una península a Normandia que forma part de la costa nord-oest de França.

Nou!!: Carles el Calb і Península de Cotentin · Veure més »

Petit-Pont

El Petit-Pont és un pont que travessa el Sena a París, a França, construït el 1853.

Nou!!: Carles el Calb і Petit-Pont · Veure més »

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Nou!!: Carles el Calb і Pipí I d'Aquitània · Veure més »

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Nou!!: Carles el Calb і Pipí II d'Aquitània · Veure més »

Pont au Change

Vista del Pont au Change. El pont au Change és un pont parisenc sobre el Sena.

Nou!!: Carles el Calb і Pont au Change · Veure més »

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Carles el Calb і Prada · Veure més »

Principat de Salern

El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.

Nou!!: Carles el Calb і Principat de Salern · Veure més »

Prunet i Bellpuig

Prunet i Bellpuig (en francès Prunet-et-Belpuig) és una comuna del Rosselló de 53 habitants, formada pels pobles de Prunet (geogràficament del Rosselló) i de Bellpuig (geogràficament del Vallespir), a més del santuari de la Trinitat on es troba l'ajuntament.

Nou!!: Carles el Calb і Prunet i Bellpuig · Veure més »

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Nou!!: Carles el Calb і Quierzy · Veure més »

Raban Maur

Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.

Nou!!: Carles el Calb і Raban Maur · Veure més »

Radboud d'Utrecht

Radboud d'Utrecht (circa 850 - Ootmarsum, 29 de novembre de 917) fou bisbe d'Utrecht a partir del 900 fins a 917.

Nou!!: Carles el Calb і Radboud d'Utrecht · Veure més »

Ragenold de Nèustria

Ragenold († 885) fou el darrer comte d'Herbauges del 844 al 885, i comte del Maine i marquès de Nèustria (878-885).

Nou!!: Carles el Calb і Ragenold de Nèustria · Veure més »

Rainulf I de Poitiers

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Nou!!: Carles el Calb і Rainulf I de Poitiers · Veure més »

Rainulf II de Poitiers

Rainulf II (vers 850 † 5 d'agost de 890) fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc d'Aquitània de 888 a 890.

Nou!!: Carles el Calb і Rainulf II de Poitiers · Veure més »

Ramon I de Tolosa

Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.

Nou!!: Carles el Calb і Ramon I de Tolosa · Veure més »

Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.

Nou!!: Carles el Calb і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »

Ràtzia de 851

La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Nou!!: Carles el Calb і Ràtzia de 851 · Veure més »

Ràtzia de 861

La ràtzia de 861 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Nou!!: Carles el Calb і Ràtzia de 861 · Veure més »

Rúrik

Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.

Nou!!: Carles el Calb і Rúrik · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Carles el Calb і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Nou!!: Carles el Calb і Regne d'Itàlia (edat mitjana) · Veure més »

Regne de Bretanya

El regne de Bretanya va ser un antic i efímer regne de l'edat mitjana, situat a l'homònima península de Bretanya, que va existir des de l'any 851 fins al 942.

Nou!!: Carles el Calb і Regne de Bretanya · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Carles el Calb і Regne de França · Veure més »

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Nou!!: Carles el Calb і Regne de Lotaríngia · Veure més »

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Nou!!: Carles el Calb і Regne de Provença · Veure més »

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Nou!!: Carles el Calb і Rei d'Itàlia · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Carles el Calb і Renaixença · Veure més »

Renald d'Herbauges

Renald (francès Renaud, llatí Rainaldus) fou un noble francès originari d'Aquitània (genere Aquitanicus), que fou comte d'Herbauges.

Nou!!: Carles el Calb і Renald d'Herbauges · Veure més »

Renyer I

Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).

Nou!!: Carles el Calb і Renyer I · Veure més »

Requesens

Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).

Nou!!: Carles el Calb і Requesens · Veure més »

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Nou!!: Carles el Calb і Revolta d'Aissó · Veure més »

Revolta de Bernat de Septimània

La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.

Nou!!: Carles el Calb і Revolta de Bernat de Septimània · Veure més »

Revolució a l'Imperi Carolingi (830)

La revolució del 830 a l'Imperi Carolingi fou l'enderrocament de fet de l'emperador Lluís el Pietós pels seus tres fills del primer matrimoni, Lotari I, Pipí I d'Aquitània i Lluís el Germànic.

Nou!!: Carles el Calb і Revolució a l'Imperi Carolingi (830) · Veure més »

Rhodri Mawr

Rhodri Mawr (Rhodri el Gran en català; també anomenat Rhodri ap Merfyn) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que nasqué als voltants del 825 i morí l'any 878.

Nou!!: Carles el Calb і Rhodri Mawr · Veure més »

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb. El seu pare seria el bosonida Biví de Viena. Ricard es va casar amb Adelaida de Borgonya, filla del güelf Conrad II de Borgonya, duc de Borgonya Transjurana o Imperial, que va aportar en el seu dot el comtat d'auxerre.

Nou!!: Carles el Calb і Ricard I de Borgonya · Veure més »

Riquilda de Provença

Riquilda d'Ardenes. Imatge extreta del llibre ''Grandes chroniques de France'', segles XIV-XV (Bibliothèque Nationale de France) Riquilda d'Ardenes, també coneguda com a Riquilda de Provença (cap al 845 – 910/14) fou una dama de la noblesa franca, casada amb Carles el Calb, rei dels Francs occidentals,.

Nou!!: Carles el Calb і Riquilda de Provença · Veure més »

Riwallon de Bretanya

Riwallon de Bretanya (segle IX), escrit també Rivalon o Rivallon, fou un príncep bretó fill del rei Salomó I de Bretanya i de la seva esposa Wembrit.

Nou!!: Carles el Calb і Riwallon de Bretanya · Veure més »

Robert de Troyes

Robert I de Troyes dit Porte-carquois (? - octubre de 886) fou el Comte de Troyes.

Nou!!: Carles el Calb і Robert de Troyes · Veure més »

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou. El rei Carles II el Calb el va designar el 853 missus dominicus per a aquestes regions. Havent pres part el 858 a una revolta contra Carles II el Calb, es va sotmetre el 861 i va rebre la marca de Nèustria, la regió entre el Sena i el Loira. Es va destacar llavors en la lluita contra els bretons i els normands.

Nou!!: Carles el Calb і Robert el Fort · Veure més »

Robert III d'Hesbaye

Robert III d'Hesbaye fou un noble franc de la família dels Robertians.

Nou!!: Carles el Calb і Robert III d'Hesbaye · Veure més »

Robertians

La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.

Nou!!: Carles el Calb і Robertians · Veure més »

Rorgònides

El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).

Nou!!: Carles el Calb і Rorgònides · Veure més »

Rorgó I del Maine

Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.

Nou!!: Carles el Calb і Rorgó I del Maine · Veure més »

Rotruda

* Rotruda (esposa de Carles Martell) († 724), esposa de Carles Martell.

Nou!!: Carles el Calb і Rotruda · Veure més »

Rotruda (filla de Carlemany)

Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.

Nou!!: Carles el Calb і Rotruda (filla de Carlemany) · Veure més »

Sacramentari de Drogó

El Sacramentari de Drogó (París, Biblioteca Nacional de França, MS lat. 9428) és un manuscrit il·luminat carolingi en pergamí que conté els textos d'un sacramentari.

Nou!!: Carles el Calb і Sacramentari de Drogó · Veure més »

Salomó de Bretanya

Salomó de Bretanya —Salaün en bretó antic, Salamun, en bretó modern, evolucionat a Salavun— (?- 25 de juny del 874) fou rei de Bretanya del 857 al 874.

Nou!!: Carles el Calb і Salomó de Bretanya · Veure més »

Saltiri anglocatalà

El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana. Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies. Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals. La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.

Nou!!: Carles el Calb і Saltiri anglocatalà · Veure més »

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).

Nou!!: Carles el Calb і Sant Aniol d'Aguja · Veure més »

Sant Climent de Reglella

El monestir de Sant Climent de Reglella (Saint-Clément de Reglella, o de Régleille en francès) és un antic cenobi benedictí, molt modificat i actualment força arruïnat, a la comuna nord-catalana d'Illa, de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Climent de Reglella · Veure més »

Sant Esteve de Cantallops

Sant Esteve de Cantallops és una església del municipi de Cantallops (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Esteve de Cantallops · Veure més »

Sant Esteve de la Costa

Sant Esteve de la Costa és un conjunt format per una església i un comunidor situats al Parc Natural del Montseny, en el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental).

Nou!!: Carles el Calb і Sant Esteve de la Costa · Veure més »

Sant Feliu de Llagostera

Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Feliu de Llagostera · Veure més »

Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu

Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu és una església del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu · Veure més »

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan de Vilatorrada és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Joan de Vilatorrada · Veure més »

Sant Joan Evangelista d'Entrevalls

Sant Joan Evangelista d'Entrevalls és l'antiga església parroquial, romànica, del poble nord-català d'Entrevalls, ara del tot en ruïnes, de la comuna de Toès i Entrevalls, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Joan Evangelista d'Entrevalls · Veure més »

Sant Joan Sescloses

Sant Joan Sescloses és una ermita de Peralada (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Joan Sescloses · Veure més »

Sant Llorenç del Mont

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).

Nou!!: Carles el Calb і Sant Llorenç del Mont · Veure més »

Sant Marçal (Rosselló)

Sant Marçal (en francès Saint-Marsal) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 93 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Marçal (Rosselló) · Veure més »

Sant Martí d'Albera (església)

Façana occidental de l'església Sant Martí d'Albera és l'antiga església parroquial del poble nord-català de Sant Martí d'Albera, al Vallespir.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Martí d'Albera (església) · Veure més »

Sant Martí de Fenollar (església)

L'esglñesia de Sant Martí de Fenollar Sant Martí de Fenollar, o de Fonollar, és una església del poble, i antiga comuna, de Sant Martí de Fenollar, actualment pertanyent al terme comunal de Morellàs i les Illes, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Martí de Fenollar (església) · Veure més »

Sant Miquel de la Cirera

Sant Miquel de la Cirera és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Miquel de la Cirera · Veure més »

Sant Pere d'Eixalada

Sant Pere d'Eixalada, o de Serola, o de les Graus és una antiga església del terme comunal de Canavelles, de la comarca del Conflent.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Pere d'Eixalada · Veure més »

Sant Pere de Prada

Sant Pere de Prada és l'església parroquial catòlica de la vila de Prada, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Pere de Prada · Veure més »

Sant Romà de Casamor

Sant Romà de Casamor és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carles el Calb і Sant Romà de Casamor · Veure més »

Santa Ampolla

La Santa Ampolla al seu relicari original. La Santa Ampolla era un vial que contenia un oli sagrat que, segons la llegenda, es va utilitzar en el baptisme de Clovis I. Una part d'aquest bàlsam es va barrejar amb el sant crisma per servir a la unció dels reis de França durant la cerimònia de coronació.

Nou!!: Carles el Calb і Santa Ampolla · Veure més »

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Nou!!: Carles el Calb і Santa Maria d'Amer · Veure més »

Santa Maria de Vilert

L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià.

Nou!!: Carles el Calb і Santa Maria de Vilert · Veure més »

Santuari de la Mare de Déu del Tura

El Santuari del Tura, de Santa Maria del Tura, o de la Mare de Déu del Tura és una església d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Carles el Calb і Santuari de la Mare de Déu del Tura · Veure més »

Sautó

Sautó, antigament Saltó (o, estàndard, en francès i oficialment Sauto) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Nou!!: Carles el Calb і Sautó · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Carles el Calb і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Símbols valencians

Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Nou!!: Carles el Calb і Símbols valencians · Veure més »

Senyoria de Craon

Craon fou una senyoria feudal del Regne de França a l'Anjou.

Nou!!: Carles el Calb і Senyoria de Craon · Veure més »

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Nou!!: Carles el Calb і Senyoria de Sainte Suzanne · Veure més »

Setge de París (885)

El Setge de Paris del 885–86 va formar part de l'atac viking efectuat al llarg del riu Sena, dins del regne de la Francia Occidentalis.

Nou!!: Carles el Calb і Setge de París (885) · Veure més »

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Nou!!: Carles el Calb і Setge de Tolosa (844) · Veure més »

Sigard d'Hainaut

Sigar o Sieghard fou comte de Liuhgau i d'Hainaut.

Nou!!: Carles el Calb і Sigard d'Hainaut · Veure més »

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Nou!!: Carles el Calb і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

Sunifred II (bisbe de Girona)

Sunifred II fou bisbe de Girona en una data imprecisa a mitjans del.

Nou!!: Carles el Calb і Sunifred II (bisbe de Girona) · Veure més »

Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.

Nou!!: Carles el Calb і Sunyer I d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Nou!!: Carles el Calb і Sunyer II d'Empúries-Rosselló · Veure més »

Teodoric el Tresorer

Thierry (Teodoric IV d'Autun) o Teodoric el Tresorer (vers 820 † 882) fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill de Khildebrand III i de Dunna.

Nou!!: Carles el Calb і Teodoric el Tresorer · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Carles el Calb і Terrassa · Veure més »

Teulís

Teulís (en francès Taulis) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 50 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Teulís · Veure més »

Teutberga

Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.

Nou!!: Carles el Calb і Teutberga · Veure més »

Teuter

Teuter fou bisbe de Girona en el darrer terç del segle IX.

Nou!!: Carles el Calb і Teuter · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Carles el Calb і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Nou!!: Carles el Calb і Tractat de Meerssen · Veure més »

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Nou!!: Carles el Calb і Tractat de Verdun · Veure més »

Translatio studii

La translatio studii és una locució llatina que serveix per anunciar una teoria del i segons la qual sovint es produeix una transferència de civilització i de cultura que va d'est a oest.

Nou!!: Carles el Calb і Translatio studii · Veure més »

Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç

El trasllat de les relíquies de Sant Vicenç és un fet que va passar a la meitat del quan la cerca de relíquies de sants era corrent a Europa.

Nou!!: Carles el Calb і Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç · Veure més »

Turpió d'Angulema

Turpió (o Turpí) († 863), fou el primer comte d'Angulema conegut, probablement membre de la família dels Guillèmides.

Nou!!: Carles el Calb і Turpió d'Angulema · Veure més »

Udó de Nèustria

Udó fou un noble del segle IX a la França Oriental, fill de Gebhard, comte de Lahngau, i germà gran de Berenguer I de Nèustria i ambdós parents del senescal Adalard (A ell i el seu germà se'ls va concedir una posició preeminent a la Marca de Nèustria, per aquest parentiu amb Adalard el Senescal i el favor de Carles el Calb).

Nou!!: Carles el Calb і Udó de Nèustria · Veure més »

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Nou!!: Carles el Calb і Universitat medieval · Veure més »

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix. Hauria pres part a la revolta de Pipí el Geperut el 791 i es va haver d'exiliar però va recuperar el favor de Carlemany algun temps després i fou un dels consellers més escoltats després de la coronació imperial de l'any 800. Va participar com a general en diverses campanyes contra els saxons; el 812 va derrotar a una flota pirata musulmana; fou nomenat comte palatí de Saxònia en data desconeguda, i després, el 812 comte palatí a Itàlia, al costat del seu germà Adalard de Corbie, regent del regne d'Itàlia en nom de Bernat d'Italia, fill de Pipí d'Itàlia (el segon fill de Carlemany que havia mort el 810). Les relacions familiars s'observen en detall en el següent quadre: El 814, segurament al morir la seva esposa o forçat a fer-ho per Lluís el Pietós després de la mort de Carlemany, es va fer monjo. Lluís el va enviar desterrat, junt amb el seu germà Adalard de Corbie, a un monestir fundat per sant Filibert a l'illa de Noirmoutier. El 821, a la mort de Benet d'Aniana, va recuperar el favor de l'emperador i va esdevenir el principal conseller de l'hereu Lotari I; es va formar un partit a la cort organitzat entorn de l'emperadriu Judit de Baviera (que a partir del 823 va defensar els drets del seu fill Carles, el futur Carles el Calb), i Vala, defensor dels drets de Lotari, va dirigir el partit oposat. El 822, amb el seu germà Adalard, va fundar l'abadia de Corbie, llatí Corbeia) no lluny de Höxter a la vora del Weser.

Nou!!: Carles el Calb і Vala de Corbie · Veure més »

Vescomtat de Llemotges

El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.

Nou!!: Carles el Calb і Vescomtat de Llemotges · Veure més »

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Nou!!: Carles el Calb і Vescomtat de Narbona · Veure més »

Victimae paschali laudes

''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.

Nou!!: Carles el Calb і Victimae paschali laudes · Veure més »

Vila de Prada

La Vila de Prada és el nucli primigeni de la vila d'aquest nom, a la comarca nord-catalana del Conflent.

Nou!!: Carles el Calb і Vila de Prada · Veure més »

Vila fortificada d'Illa

Restes de muralles a l'interior de la vila Més restes de les muralles Les muralles, amb el camí de ronda conservat Més restes, amb una torre; en aquest cas, a la banda exterior Les muralles, amb el camí de ronda, ran de l'absis de l'església Més restes de muralles Pany important de les muralles, amb una torre Pas estret del camí de ronda inferior Portal de la vila rere l'església La Vila fortificada d'Illa és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila d'Illa, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Vila fortificada d'Illa · Veure més »

Vila fortificada de la Roca d'Albera

La vila fortificada La Vila fortificada de la Roca d'Albera és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic del poble de la Roca d'Albera, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.

Nou!!: Carles el Calb і Vila fortificada de la Roca d'Albera · Veure més »

Vilert

Vilert és un poble del nord-est de Catalunya travessat pel riu Fluvià, al Pla de l'Estany.

Nou!!: Carles el Calb і Vilert · Veure més »

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Nou!!: Carles el Calb і Vita Hludovici · Veure més »

Vulgrí I d'Angulema

Vulgrí I, que va viure al, fou el primer comte hereditari de l'Angoumois o comtat d'Angulema de 866 a la seva mort, el 886.

Nou!!: Carles el Calb і Vulgrí I d'Angulema · Veure més »

Walafrid Estrabó

Walafrid Estrabó (808, Suàbia - 18 d'agost del 849) fou un filòsof, teòleg, botànic i poeta carolingi.

Nou!!: Carles el Calb і Walafrid Estrabó · Veure més »

Weland

Weland (m. 863) fou un important cabdill viking, provinent de la zona de l'actual Dinamarca, qui va liderar una expedició al sud de les Illes Britàniques on, probablement, va protagonitzar l'atac i saqueig de la vila de Winchester l'any 860 dC.

Nou!!: Carles el Calb і Weland · Veure més »

Wigeric

o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.

Nou!!: Carles el Calb і Wigeric · Veure més »

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carles el Calb і 25 de juny · Veure més »

841

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 841 · Veure més »

843

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 843 · Veure més »

844

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 844 · Veure més »

848

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 848 · Veure més »

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Carles el Calb і 863 · Veure més »

869

Sense descripció.

Nou!!: Carles el Calb і 869 · Veure més »

876

El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Nou!!: Carles el Calb і 876 · Veure més »

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Carles el Calb і 877 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carles II de França, Carles II el Calb.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant