SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 434 les relacions: Abadia de Castres, Abadia de Ferrières, Abadia de Quedlinburg, Abadia de Saint-Wandrille, Abadia de Sant Denís, Abadia de Sant Germà d'Auxerre, Abadia de Tournus, Abd al-Uwar, Adalard el Senescal, Adalbert de Provença, Adalbert I de Toscana, Adelaida (reina de França), Albanyà, Alderic de Le Mans, Aleran de Troyes, Alou de Sautó, Amand de Gascunya, Amauri de Nantes, Andorra, Anglès (la Selva), Ansgarda de Borgonya, Apol·loni d'Agde, Argengau, Arnold I de Flandes, Arnulfians, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Tours, Arquitectura romànica, Art mossàrab a Catalunya, Art sassànida, Arxiu Capitular de Barcelona, Île de la Cité, Èric d'Auxerre, Æthelwulf, Balduí I de Flandes, Balduí II de Flandes, Balduí III de Flandes, Bandera de Catalunya, Barri de la Romeria (Mieres), Basílica de Saint-Denis, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Batalla d'Albelda, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de Monte Laturce, Bèlgica, Bellestar (Fenolleda), Berenguer de Tolosa, Berenguer I d'Itàlia, Berenguer I de Nèustria, ... Ampliar l'índex (384 més) » « Shrink índex

Abadia de Castres

L'abadia de Castres, també anomenada Catedral de Castres, fou un establiment religiós fundat a la vora de la ciutat de Castres, al sud d'Albi.

Veure Carles el Calb і Abadia de Castres

Abadia de Ferrières

LAbadia de Ferrières és un monestir benedictí, també conegut com a abadia de Bethelem al municipi francès de Ferrières-en-Gâtinais.

Veure Carles el Calb і Abadia de Ferrières

Abadia de Quedlinburg

Labadia de Quedlinburg (alemany:Reichsstift Quedlinburg) va ser una casa de canongesses seculars a Quedlinburg, en el que ara és Saxònia-Anhalt (Alemanya).

Veure Carles el Calb і Abadia de Quedlinburg

Abadia de Saint-Wandrille

'''Abadia de Saint-Wandrille''' Abadia de Saint-Wandrille Labadia de Saint-Wandrille, antigament abadia de Fontenelle, és un establiment monàstic benedictí situat al municipi de Saint-Wandrille-Rançon, en el departament de Seine-Maritime, a la regió de Normandia (França).

Veure Carles el Calb і Abadia de Saint-Wandrille

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Veure Carles el Calb і Abadia de Sant Denís

Abadia de Sant Germà d'Auxerre

Església abacial de Sant Germà. Sala capitular de l'abadia. XVII, planxa-gravat del ''Monasticon Gallicanum. L'Abadia de Sant Germà d'Auxerre és una abadia benedictina fundada al per Germà d'Auxerre.

Veure Carles el Calb і Abadia de Sant Germà d'Auxerre

Abadia de Tournus

Labadia de Tournus o de Sant Filibert fou un establiment religiós benedictí a Tournus, departament de Saône-et-Loire a la regió de Borgonya-Franc Comtat, encara conservat en gran part sent un dels principals del romànic a França.

Veure Carles el Calb і Abadia de Tournus

Abd al-Uwar

Abd al-Uwar fou valí de Saragossa al.

Veure Carles el Calb і Abd al-Uwar

Adalard el Senescal

Adalard o Alard, Adalhard, anomenat el Senescal, (mort després de 865), era un noble carolingi, fill del comte de parís Leutard I de Fézensac.

Veure Carles el Calb і Adalard el Senescal

Adalbert de Provença

Adalbert fou un comte carolingi de Provença que hauria governat del 863 al 875.

Veure Carles el Calb і Adalbert de Provença

Adalbert I de Toscana

Adalbert I (vers 820 -886) for marquès de Toscana des del tomb del 845, quan hauria substituït a Aganó que va perdre el càrrec però va conservar diversos privilegis a Lucca i el comtat de Pisa, en el procés de restitució als nobles fidels a Lluís el Pietós que hauria aconsellat el fill d'aquest Lotari I i portat a terme pel rei d'Itàlia Lluís II (fill de Lotari).

Veure Carles el Calb і Adalbert I de Toscana

Adelaida (reina de França)

va ser una noble francesa, esposa de Lluís II de França i mare de Carles III de França.

Veure Carles el Calb і Adelaida (reina de França)

Albanyà

Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines, a 239 metres d'altitud.

Veure Carles el Calb і Albanyà

Alderic de Le Mans

Alderic de Le Mans o Sant Alderic (800 - 856) fou bisbe de Le Mans, França.

Veure Carles el Calb і Alderic de Le Mans

Aleran de Troyes

Aleran de Troyes (800 - Barcelona?, 852) o Aleram (del nom germànic Aledramnus) fou comte de Troyes, marquès de Gòtia (849 o 850 - 851 o 852) i comte de Barcelona, Empúries i del Rosselló.

Veure Carles el Calb і Aleran de Troyes

Alou de Sautó

LAlou de Sautó fou un alou de Sant Miquel de Cuixà dins de l'actual terme comunal de Sautó, de la comarca del Conflent, a la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Alou de Sautó

Amand de Gascunya

Amand de Gascunya, fou un suposat duc de Gascunya (vers 628-645) Al morir Genial (vers 627) el vascons es van revoltar.

Veure Carles el Calb і Amand de Gascunya

Amauri de Nantes

Amauri (Amaury) fou un comte franc de Nantes, d'origen incert.

Veure Carles el Calb і Amauri de Nantes

Andorra

Situació d'Andorra respecte als Països Catalans Andorra, oficialment Principat d'Andorra, és un microestat independent de l'Europa sud-occidental situat als Pirineus entre Catalunya i França.

Veure Carles el Calb і Andorra

Anglès (la Selva)

Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.

Veure Carles el Calb і Anglès (la Selva)

Ansgarda de Borgonya

Ansgarda de Borgonya(vers el 826 – 879 o el 2 de novembre del 880/2) dama de família noble franca casada amb Lluís el Quec, per tant reina consort d'Aquitània (867-879) i reina dels Francs occidentals (877 -879).

Veure Carles el Calb і Ansgarda de Borgonya

Apol·loni d'Agde

Apol·loni fou comte d'Agde documentat el 848 i 872.

Veure Carles el Calb і Apol·loni d'Agde

Argengau

Mapa del ducat de Suàbia amb l'Argengau Argengau fou un territori històric d'administració comtal sota la dinastia carolíngia situat a la riba nord-oriental del Bodensee (Llac de Constança) abraçant terres de les actuals Baviera i Baden-Württemberg.

Veure Carles el Calb і Argengau

Arnold I de Flandes

Arnold I de Flandes, dit també Arnold el Gran, Arnold el Ric o encara Arnold el Vell (~873 - 27 de març de 965), va ser comte de Flandes del 918 al 958, i altre cop després a la mort del seu fill, Balduí III de Flandes del 961 al 965.

Veure Carles el Calb і Arnold I de Flandes

Arnulfians

Els arnulfians foren un llinatge de la noblesa franca d'Austràsia derivat agnàticament del bisbe Arnulf de Metz del 613 al 626.

Veure Carles el Calb і Arnulfians

Arquebisbat de Magúncia

LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.

Veure Carles el Calb і Arquebisbat de Magúncia

Arquebisbat de Milà

Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.

Veure Carles el Calb і Arquebisbat de Milà

Arquebisbat de Tours

V. sant Martí, a un fresc de Simone Martini. IX). L'ex abadia de Marmoutier, avui seu d'una escola privada. L'antic palau arxiepiscopal de Tours, avui seu del museu de Belles Arts. Larquebisbat de Tours (francès: Archdiocèse de Tours, llatí: Archidioecesis Turonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França.

Veure Carles el Calb і Arquebisbat de Tours

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Veure Carles el Calb і Arquitectura romànica

Art mossàrab a Catalunya

A Catalunya, com a la resta del nord d'Espanya, van sorgir al una sèrie de petits monestirs i esglésies construïts pels mossàrabs emigrats des de Còrdova i des d'altres punts de la península.

Veure Carles el Calb і Art mossàrab a Catalunya

Art sassànida

Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles  i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.

Veure Carles el Calb і Art sassànida

Arxiu Capitular de Barcelona

Façana de la catedral de Barcelona abans de la restauració iniciada el 2005. La catedral de Barcelona conserva l'Arxiu Capitular de la S. E. Catedral Basílica de Barcelona LArxiu Capitular de Barcelona oficialment Arxiu Capitular de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona (acrònim: ACB) és l'arxiu eclesiàstic encarregat de la conservació i divulgació dels documents generats per la catedral de Barcelona i totes les administracions que se'n deriven.

Veure Carles el Calb і Arxiu Capitular de Barcelona

Île de la Cité

Île de la Cité, vista des del pont de la Tournelle Lîle de la Cité és una illa situada enmig del Sena, al centre de París.

Veure Carles el Calb і Île de la Cité

Èric d'Auxerre

Èric d'Auxerre ((en francès Heiric d'Auxerre, Auxerre 841 - 876) va ser un monjo oblat del monestir benedictí de Sant Germà d'Auxerre (Borgonya, França).

Veure Carles el Calb і Èric d'Auxerre

Æthelwulf

Ethelwulf, també escrit Æthelwulf, Aethelwulf, o Æþelwulf, que vol dir «llop noble» en anglès antic, fou rei de Wessex des del 839 fins a la seva mort el 858.

Veure Carles el Calb і Æthelwulf

Balduí I de Flandes

Balduí I de Flandes, dit també Balduí I Braç de Ferro, o Balduí I el Bó (Laon ? - † abadia de Saint-Bertin, 879), fou marquès o comte de Flandes del 863 al 879.

Veure Carles el Calb і Balduí I de Flandes

Balduí II de Flandes

Balduí II de Flandes, conegut també com a Balduí III el Calb (vers 863/867 - † 918) fou fill del comte Balduí I Braç de Ferro i de la princesa carolíngia Judit de França (vers 844 - † vers 870) i va succeir al seu pare com a comte de Flandes del 879 a 918.

Veure Carles el Calb і Balduí II de Flandes

Balduí III de Flandes

Balduí III de Flandes o Balduí el Jove (vers 940 - † Sint-Winoksbergen, 962) fou comte de Flandes del 958 al 962, fill del comte Arnold I de Flandes i d'Adela de Vermandois († 960).

Veure Carles el Calb і Balduí III de Flandes

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Veure Carles el Calb і Bandera de Catalunya

Barri de la Romeria (Mieres)

El barri de la Romeria és un barri històric de Mieres (Garrotxa) amb diversos elements protegits com a béns culturals d'interès local.

Veure Carles el Calb і Barri de la Romeria (Mieres)

Basílica de Saint-Denis

La basílica de Saint-Denis (en francès Basilique Saint-Denis) és una església d'estil gòtic al municipi de Saint-Denis, al nord de la ciutat de París, a la regió de l'Illa de França.

Veure Carles el Calb і Basílica de Saint-Denis

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Veure Carles el Calb і Basílica de Sant Serni de Tolosa

Batalla d'Albelda

La primera batalla d'Albelda tingué lloc a la vora d'Albelda de Iregua el 851 entre les forces musulmanes de Mussa II el Gran, cap dels Banu Qassi i governador de Tudela, en nom de l'Emirat de Qúrtuba, i un exèrcit de francs i gascons de França Occidental, probablement aliats amb el Regne d'Astúries.

Veure Carles el Calb і Batalla d'Albelda

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Veure Carles el Calb і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

Batalla de Monte Laturce

El turó de Muntanya Laturce avui La batalla de Monte Laturce, també coneguda com la segona batalla d'Albelda (de 859) (per distingir-la de la batalla d'Albelda de 851), fou una victòria per a les forces d'Ordoni I d'Astúries i el seu aliat Garcia I de Pamplona.

Veure Carles el Calb і Batalla de Monte Laturce

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Carles el Calb і Bèlgica

Bellestar (Fenolleda)

Bellestar, dit tradicionalment Bellestar de la Frontera (l'endònim occità és Belhestar; el topònim oficial en francès, Bélesta) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Veure Carles el Calb і Bellestar (Fenolleda)

Berenguer de Tolosa

Berenguer I, conegut com a Berenguer de Tolosa, dit el Savi, (790 a Girona - 835) fou comte de Tolosa (816-835), comte de Pallars i Ribagorça (816-833), comte de Rosselló i Empúries (832-834) i comte de Barcelona, Girona i Besalú (832-835).

Veure Carles el Calb і Berenguer de Tolosa

Berenguer I d'Itàlia

Berenguer de Friül (Cividale del Friuli, 845 – Verona, 7 d'abril del 924) va ser marquès de Friül (874-890/ 896), rei d'Itàlia (com Berenguer I, 887-924) i emperador (915-924).

Veure Carles el Calb і Berenguer I d'Itàlia

Berenguer I de Nèustria

Berenguer fou un noble franc carolingi de la França Oriental.

Veure Carles el Calb і Berenguer I de Nèustria

Bernat de Gòtia

Bernat de Gòtia (? - 880) fou marquès de Gòtia (865-878) i comte de Barcelona i de Girona (870-878).

Veure Carles el Calb і Bernat de Gòtia

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Veure Carles el Calb і Bernat de Septimània

Bernat I d'Alvèrnia

Bernat d'Alvèrnia conegut com el Vell, fou comte d'Alvèrnia i abat laic de Brioude vers 846-863 i 864 a una data posterior al 866.

Veure Carles el Calb і Bernat I d'Alvèrnia

Bernat I de Poitiers

Bernat I de Poitiers fou comte de Poitiers vers 815-825/827.

Veure Carles el Calb і Bernat I de Poitiers

Bernat II de Tolosa

Bernat II de Tolosa dit "el Vedell" (?-872), fou comte de Tolosa de Pallars, de Ribagorça, de Roergue, de comtat de Carcí i de Llemotges o Llemosí (865 - 872) i comte de Carcassona i Rasès (872).

Veure Carles el Calb і Bernat II de Tolosa

Bernat II el Poiteví

Bernard II de Poitiers conegut com el Poiteví ('el natural de Poitou') (mort febrer de 844), fou comte de Poitiers de 840 a 844.

Veure Carles el Calb і Bernat II el Poiteví

Bernat Plantapilosa

Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.

Veure Carles el Calb і Bernat Plantapilosa

Berta de França

Berta (c. 780 – després de l'11 de març del 824) fou una filla de Carlemany, Rei dels Francs i de Hildegarda de Vintzgau.

Veure Carles el Calb і Berta de França

Bertinalda

Bertinalda, també anomenada Berta, és una reina consort d'Astúries la historicitat de la qual no està confirmada.

Veure Carles el Calb і Bertinalda

Bisbat d'Ègara

El bisbat tenia la seu a les Esglésies de Sant Pere de Terrassa. El bisbat d'Ègara fou una demarcació de l'església catòlica a Catalunya a l'alta edat mitjana situada a Ègara, una regió de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Veure Carles el Calb і Bisbat d'Ègara

Bisbat d'Évreux

Mapa de les diòcesis històriques dea Normandia abans de la revolució francesa. relíquies de sant Taurí, primer bisbes d'Évreux, conservada a l'església dedicada al sant a la ciutat episcopal. X. L'antic palau episcopal d'Évreux, construït el segle XV pel bisbe Raoul du Fou, avui seu del museu de la ciutat.

Veure Carles el Calb і Bisbat d'Évreux

Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

El bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano (italià: Diocesi di Cerignola-Ascoli Satriano; llatí: Dioecesis Ceriniolensis-Asculana Apuliae) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Foggia-Bovino, que pertany a la regió eclesiàstica Pulla.

Veure Carles el Calb і Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano

Bisbat de Dol

Els bisbes Thibaud de Pouancé (1280-1301) i Jean Dubois (1312-1324). Icona moderna amb la imatge de Sant Sansó, protobisbe de la diòcesi de Dol. El bisbat de Dol (francès: Diocèse de Dol; llatí: Dioecesis Dolensis) és una seu suprimida de l'Església catòlica a França.

Veure Carles el Calb і Bisbat de Dol

Bisbat de Soissons

catedral de Notre-Dame de Laon. s, confiscada, venuda i parcialment demolida durant la revolució francesa. La basílica ''Notre-Dame de Liesse'', santuari marià de la diòcesi de Soissons. Mapa de les diòcesis de l'Aisne abans del 1790. Mapa de le zones pastorals i de les parròquies de la diòcesi.

Veure Carles el Calb і Bisbat de Soissons

Biví de Viena

Biví de Viena, de Vienne, o de Gorze (822 - 877) fou un enigmàtic noble franc, comte a les Ardenes, abat laic de Gorze i possible comte de Metz (vers 842-862).

Veure Carles el Calb і Biví de Viena

Bivínides

Els Bivínides foren una nissaga de la noblesa franca formada pels descendents de Biví de Viena.

Veure Carles el Calb і Bivínides

Boggis

Boggis (o Bogis) fou un suposat duc d'Aquitània i Gascunya, esmentat per l'espúria carta d'Alaon atribuïda a Carles el Calb com escrita el 30 de gener del 845, que hauria governat després del 636 fins vers el 660 (quan apareix esmentat Fèlix de Tolosa), associat amb el seu germà petit Bertran.

Veure Carles el Calb і Boggis

Borgonya Transjurana

La Borgonya Transjurana, també coneguda com a Alta Borgonya, va ser un regne creat l'any 879 per Rudolf comte d'Auxerre.

Veure Carles el Calb і Borgonya Transjurana

Bosònides

Els Bosònides foren una dinastia de la noblesa francona, així anomenada perquè part dels seus membres s'anomenaven Bosó.

Veure Carles el Calb і Bosònides

Bosó de Provença

Bosó de Provença El nom Bosó és una forma alterada d' Ambrós, nom d'origen grec que significa "immortal".

Veure Carles el Calb і Bosó de Provença

Bosó I

Bosó I (895-935) fou un noble franc, fill de Ricard I de Borgonya (Ricard el Justicier) duc de Borgonya i d'Adelaida d'Auxerre (filla de Conrad II de Borgonya), nebot per tant de Rodolf I de Borgonya (rei de Borgonya Transjurana), de Carles el Calb (rei de França Occidental) i de Bosó de Provença (rei de Borgonya Cisjurana i Provença).

Veure Carles el Calb і Bosó I

Bretanya

La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.

Veure Carles el Calb і Bretanya

Bucàrdides

Els Bucàrdides foren un llinatge de la noblesa franca fundat per Bucard Ratepilate (alemany Bukhard, francès Bouchard).

Veure Carles el Calb і Bucàrdides

Calb

* Calb, sense pèl al cap, vegeu alopècia.

Veure Carles el Calb і Calb

Calmella

Calmella (en francès Calmeilles) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 65 habitants, de la comarca dels Aspres, tradicionalment adscrit a la del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Calmella

Camps (Aude)

Camps d'Aglin, o simplement Camps (forma occitana; el nom oficial francès és Camps-sur-l'Agly), és una vila del departament francès de l'Aude, al districte de Limós, cantó de Coisan, prop del puig de Bugarag (1.231 m) a l'oest i de les gorges de Galamús a l'est, amb 65 habitants (anomenats campsirols) i a 550 metres sobre el nivell del mar.

Veure Carles el Calb і Camps (Aude)

Capitular de Quierzy

La capitular de Quierzy va ser promulgada el 14 de juny de 877 a la localitat de Quierzy-sur-Oise.

Veure Carles el Calb і Capitular de Quierzy

Carles

Carles és un nom propi masculí, d'origen germànic i molt estès en català i moltes altres llengües.

Veure Carles el Calb і Carles

Carles d'Aquitània

* Carles I d'Aquitània o Carles II el Calb (Frankfurt, Sacre Imperi, 823 - Avrieux, França, 877), rei d'Aquitània (852-855).

Veure Carles el Calb і Carles d'Aquitània

Carles de França

* Carles de França (duc de Berry) (Versalles, 1686 - Marly, 1714), príncep de França, duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Veure Carles el Calb і Carles de França

Carles de Provença

Imatge representant a Lotari I fent el repartiment del regne entre els seus fills: Carles, Lotari i Lluís. Carles de Provença (845 - 863), rei de Provença Foundation for Medieval Genealogy: (Duc i comte de Provença, duc de Lió) (855-863), de la Dinastia carolíngia.

Veure Carles el Calb і Carles de Provença

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Veure Carles el Calb і Carles el Calb

Carles el Gras

Carles el Gras o Carles III —Carolus Pinguis — (Neudingen, 13 de juny de 839 - ídem, 13 de gener de 888) va ser rei carolingi de França Oriental des de 876, emperador d'Occident des del 881 i rei de la França Occidental des de 884.

Veure Carles el Calb і Carles el Gras

Carles II

* Carles II d'Anglaterra (1630 -1685), rei d'Anglaterra.

Veure Carles el Calb і Carles II

Carles III de França

Carles III, anomenat el Simple (7 de gener o 17 de setembre del 879, 7 d'octubre del 929), fou rei de França del 893 al 923.

Veure Carles el Calb і Carles III de França

Carles l'Infant

Carles l'Infant (llatí Karolus pudir, segons els Annales Bertiniani (Annals de Saint-Bertin; Frankfurt del Main 847/848 - Buzançais) 29 de setembre del 866) fou rei d'Aquitània del 15 d'octubre de 855 a la seva mort el 866. Era el segon fill de Carles II el Calb, que també fou rei d'Aquitània efímerament el 833, del 839 al 845, del 848 al 855 (les dues vegades en disputa amb Pipí II d'Aquitània), i de fet del 864 al 865.

Veure Carles el Calb і Carles l'Infant

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Veure Carles el Calb і Carles Martell

Carloman de Baviera

Carloman (en alemany: Karlmann) (830 - 22 de març de 880) va ser el fill gran del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Veure Carles el Calb і Carloman de Baviera

Carloman II

Carloman II (cap a 862 - 12 de desembre del 884), rei de la França Occidental des del 879 fins al 884, associat fins al 882 amb el seu germà Lluís III i en solitari des de llavors fins a la seva mort.

Veure Carles el Calb і Carloman II

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Veure Carles el Calb і Casal de Barcelona

Castell de Llagostera

El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.

Veure Carles el Calb і Castell de Llagostera

Castell Marro

El castell Marro fou un castell avui dia al terme municipal de Marganell, al Bages, prop del monestir de Santa Cecília de Montserrat, al carener que puja des del bosc de la Calcina vers Sant Jeroni.

Veure Carles el Calb і Castell Marro

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Veure Carles el Calb і Catalans

Catedral de Chartres

La Catedral de Nostra Senyora de Chartres (en francès: Cathédrale Notre-Dame de Chartres), és una església catedralícia de culte catòlic romà sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Assumpció, a la ciutat de Chartres, en el departament d'Eure i Loir, a França, al nord-oest de país, a uns 80 km de la capital estatal, París.

Veure Carles el Calb і Catedral de Chartres

Cànoes

Cànoes (estàndard, en francès Canohès) és un poble i comuna de 4.914 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Cànoes

Cena Cypriani

La Cena o Coena Cypriani (és a dir "Festa de Ciprià") és una obra en prosa anònima escrita en llatí.

Veure Carles el Calb і Cena Cypriani

Codalet

Codalet (IPA:, igualment en francès) és una comuna de la comarca del Conflent, a la (Catalunya del Nord).

Veure Carles el Calb і Codalet

Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto

La Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto és una col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona encarregada per la Diputació del General de Catalunya al pintor Filippo Ariosto l'any 1587.

Veure Carles el Calb і Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto

Compiègne

Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Veure Carles el Calb і Compiègne

Comtat d'Anjou

Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Anjou

Comtat d'Arlon

El comtat d'Arlon fou una efímera jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Arlon

Comtat d'Eifel

El comtat d'Eifel fou una jurisdicció feudal d'Alemanya (Germània) situat a la Ripuària.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Eifel

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Empúries

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Hainaut

Comtat d'Herbauges

El comtat d'Herbauges fou una jurisdicció feudal de França formada per les senyories del baix Poitou creada per tal de lluitar eficaçment contra l'amenaça normanda.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Herbauges

Comtat d'Orleans

El comtat d'Orleans fou una jurisdicció feudal del Regne Franc centrada a Orleans, vigent entre principis del segle IX fins a finals del següent segle.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Orleans

Comtat d'Ornois

El comtat d'Ornois fou una jurisdicció feudal del regne de Germània formada al pagus Odornense de situació incerta.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Ornois

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Veure Carles el Calb і Comtat d'Urgell

Comtat d'Yvois

El comtat d'Yvois (o Ivois) fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic amb centre a la població d'Yvois (també Yvoy, Yvoi, Ivoy, Ivois, Ivoix) que des de 1662 s'anomena Carignan (sense relació amb la Carignano del Piemont que va donar nom al principat de Carignan).

Veure Carles el Calb і Comtat d'Yvois

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Carles el Calb і Comtat de Barcelona

Comtat de Bourges

El comtat de Bourges fou una jurisdicció feudal d'Aquitània, formada per la regió del Berry amb capital a Bourges.

Veure Carles el Calb і Comtat de Bourges

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Veure Carles el Calb і Comtat de Carcassona

Comtat de Carcí

El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.

Veure Carles el Calb і Comtat de Carcí

Comtat de Castres de Lorena

El comtat de Castres a Lorena fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per l'antic pagus Castricensis, situat a la riba del Mosa, des de Donchéry al sud, fins a Mézières al nord a la confluència amb el riu Semois, cobrint els moderns cantons de Signy, Flize, Mézières, Rumigny i Monthermé.

Veure Carles el Calb і Comtat de Castres de Lorena

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Carles el Calb і Comtat de Cerdanya

Comtat de Charpeigne

El comtat de Charpeigne fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada a l'antic pagus Scarponensis, derivat de l'antic campament romà de Scarpona, a Dieulouard a la riba del Mosel·la, al sud de Pont-à-Mousson.

Veure Carles el Calb і Comtat de Charpeigne

Comtat de Condroz

El comtat de Condroz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada pel pagus Condrustensis.

Veure Carles el Calb і Comtat de Condroz

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Carles el Calb і Comtat de Conflent

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Veure Carles el Calb і Comtat de Girona

Comtat de Grandpré

El comtat de Grandpré fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, sorgida al segle XI al pagus Dulcomensi, conegut en francès com Dormois, a l'oest del Meuse al nord de Verdun, cobrint els cantons de Vienne le Château, Grandpré, Buzancy, Dun i Varennes.

Veure Carles el Calb і Comtat de Grandpré

Comtat de Lieja

El comtat de Luihgau o Lieja fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic centrada a Lieja.

Veure Carles el Calb і Comtat de Lieja

Comtat de Lomme

El comté de Lomme o Lommegau (comitatus Lomacensis) fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic a la Baixa Lotaríngia.

Veure Carles el Calb і Comtat de Lomme

Comtat de Maasgau

El comtat de Maasgau o Masau fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic formada per les terres als dos costats del Mosa (Maas en alemany) que li donava nom; estava format per diversos pagus com el de Luihgau (Lieja) que s'estenia pels dos costats del riu, el pagus de Teisterbant, el de Tettuaria (a la riba dreta).

Veure Carles el Calb і Comtat de Maasgau

Comtat de Melun

El comtat de Melun fou una jurisdicció feudal de França centrada a Melun.

Veure Carles el Calb і Comtat de Melun

Comtat de Moilla

El comtat de Moilla fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic situada al sud del comtat de Hattuaria.

Veure Carles el Calb і Comtat de Moilla

Comtat de Nantes

El comtat de Nantes fou una jurisdicció feudal de França que formava una marca fronterera amb Bretanya.

Veure Carles el Calb і Comtat de Nantes

Comtat de Nevers

El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.

Veure Carles el Calb і Comtat de Nevers

Comtat de Niedgau

El comtat de Niedgau fou una jurisdicció del Sacre Imperi Romanogermànic que agafava el nom del riu Nied, afluent del riu Saar o Sarre, i estava situat al sud i oest del baix Saargau a l'est de les comarques de Metz i Rizzigau i al nord de la comarca de Saulnois.

Veure Carles el Calb і Comtat de Niedgau

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Carles el Calb і Comtat de Pallars

Comtat de Porcien

El comtat de Porcien fou una jurisdicció feudal de França centrada a Château-Porcien.

Veure Carles el Calb і Comtat de Porcien

Comtat de Portois

Portois fou un pagus de Borgonya que va constituir un comtat al.

Veure Carles el Calb і Comtat de Portois

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Veure Carles el Calb і Comtat de Rasès

Comtat de Rennes

El comtat de Rennes fou una jurisdicció feudal de Bretanya centrada a Rennes.

Veure Carles el Calb і Comtat de Rennes

Comtat de Toul

El comtat de Toul fou una jurisdicció feudal de França establerta al segle X i que va existir fins a 1261 quan va passar al bisbat de Toul.

Veure Carles el Calb і Comtat de Toul

Comtat de Toxàndria

Toxàndria vers 919-1125 Toxàndria (llatí Toxandria) fou un territori de Lotaríngia que designava la regió entre el Mosa i l'Escalda al nord de la moderna Bèlgica i al sud dels moderns Països Baixos.

Veure Carles el Calb і Comtat de Toxàndria

Comtat de Troyes

El comtat de Troyes fou una jurisdicció feudal de França a la Xampanya, centrada a la població de Troyes.

Veure Carles el Calb і Comtat de Troyes

Comtat de Valença

El comtat de Valença (Valence), a vegades del Valentinois, fou una jurisdicció feudal de Provença amb centre a la ciutat de Valença.

Veure Carles el Calb і Comtat de Valença

Comtat de Vermandois

Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.

Veure Carles el Calb і Comtat de Vermandois

Comtat del Llemosí

El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.

Veure Carles el Calb і Comtat del Llemosí

Comtat del Maine

El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.

Veure Carles el Calb і Comtat del Maine

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Carles el Calb і Comtat del Rosselló

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Veure Carles el Calb і Comtats catalans

Concili Cadavèric

Jean-Paul Laurens, ''El Papa Formós i Esteve VII'', 1870) El Papa Formós El Papa Esteve VI El Concili Cadavèric (també anomenat el «Judici del Cadàver», «Sínode del terror» o «Sínode del cadàver»; en llatí Synodus Horrenda) és el nom comunament donat al judici eclesiàstic pòstum del Papa Formós, celebrat a la Basílica de Sant Joan del Laterà de Roma el gener del 897.

Veure Carles el Calb і Concili Cadavèric

Conrad I de Borgonya

Conrad I de Borgonya realment Conrad I d'Arrgenau i després Conrad I de París i d'Auxerre, conegut com a Conrad el Vell (nascut vers 800 - mort un 22 mars entre 862 i 866), fou un noble carolingi fill de Welf I comte a Baviera, i d'Helwigis (vers 775-883).

Veure Carles el Calb і Conrad I de Borgonya

Conrad II de Borgonya

Conrad II de Borgonya (en realitat a Borgonya era Conrad I, i el seu nom inicial era Conrad II de Argenau) (nascut vers 835 - mort el 876) fou un comte i duc de la família dels Güelfs, fill de Conrad I de Borgonya i d'Adelaida d'Alsàcia.

Veure Carles el Calb і Conrad II de Borgonya

Cristianització de Bulgària

Els búlgars preguen a Déu perquè se'n vagi la fam. La cristianització de Bulgària va ser el procés pel qual en el la Bulgària medieval es va convertir al cristianisme.

Veure Carles el Calb і Cristianització de Bulgària

Cronologia de la història de França

Aquesta és una taula amb la cronologia de la història de França.

Veure Carles el Calb і Cronologia de la història de França

Crwth

Crwth modern amb el seu arc i el seu estoig Representació d'un crwth extreta de la Bíblia de Carles el Calb (segle IX) El crwth és un instrument de corda fregada amb un arc que s'associa de manera molt particular a la música del País de Gal·les, tot i que en alguns moments va conèixer una àmplia difusió per Europa.

Veure Carles el Calb і Crwth

Cunegunda de França

Cunegunda de França († després del 923) fou una noble carolíngia, casada amb el comte Wigeric de Bidgau vers 893.

Veure Carles el Calb і Cunegunda de França

Dagobert d'Agde

Dagobert o Dagbert fou bisbe d'Agde documentat el 848 i 872.

Veure Carles el Calb і Dagobert d'Agde

Darnau

El Darnau fou un pagus situat a la moderna Bèlgica.

Veure Carles el Calb і Darnau

Delà I d'Empúries

Delà I d'Empúries (? - ~894) va ser comte d'Empúries (862-894/895?) en un govern conjunt amb el seu germà Sunyer II.

Veure Carles el Calb і Delà I d'Empúries

Dextera Domini

Detall d'un fresc medieval en Sant Climent de Taüll Dextera Domini, a l'art, és la representació de la mà de Déu, una forma usada per les religions fortament monoteistes com el judaisme, per mostrar la intervenció divina en un determinat context.

Veure Carles el Calb і Dextera Domini

Dieta de Coulaines (843)

La dieta de Coulaines fou una reunió general del regne Franc Occidental celebrada a Coulaine al Maine el setembre del 843.

Veure Carles el Calb і Dieta de Coulaines (843)

Dinant

Dinant és un municipi belga de la província de Namur, que forma part de la regió valona.

Veure Carles el Calb і Dinant

Dinastia Agilolfinga

El Agilolfings (dinastia Agilolfinga o dels Agilòlfides) foren els membres de la primera nissaga de Baviera.

Veure Carles el Calb і Dinastia Agilolfinga

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Veure Carles el Calb і Dinastia Capet

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Veure Carles el Calb і Dinastia carolíngia

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Veure Carles el Calb і Diner (moneda)

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Veure Carles el Calb і Drogó de Metz

Ducat de Borgonya

El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.

Veure Carles el Calb і Ducat de Borgonya

Ducat de Lió

El Ducat de Lió fou una antiga jurisdicció situada a la riba oest del riu Saona i del Roine.

Veure Carles el Calb і Ducat de Lió

Ducat de Spoleto

Itàlia en temps dels llongobards it El ducat de Spoleto fou un territori longobard independent fundat al voltant del 570 al sud d'Itàlia.

Veure Carles el Calb і Ducat de Spoleto

Duoda

, o Dhuoda, fou comtessa de Barcelona i Girona i duquessa de Septimània.

Veure Carles el Calb і Duoda

Eberard de Friül

Eberard (o Evrard), dit el Sant (820-866), Marques de Friül Va néixer durant el regnat de Carlemany i va morir sota el de Lluís del Pietós.

Veure Carles el Calb і Eberard de Friül

Ebroí de Poitiers

Ebroí († 854) fou un Bisbe de Poitiers de 839 a 854.

Veure Carles el Calb і Ebroí de Poitiers

Eccard de Mâcon

Eccard (nascut vers 810/815, mort vers 876/877), fou un comte procedent de la família carolíngia dels Nibelúngides.

Veure Carles el Calb і Eccard de Mâcon

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Carles el Calb і Edat mitjana als Països Catalans

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Veure Carles el Calb і Edat mitjana de Catalunya

Emenó de Poitiers

Emenó (vers 810-866) fou comte de Poitiers vers 828 a 839, comte de Périgueux (845-866) i comte d'Angulema (864-866).

Veure Carles el Calb і Emenó de Poitiers

Emma de Baviera

Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Veure Carles el Calb і Emma de Baviera

Engelberga de Spoleto

Engelberga (morta entre els anys 896 i 901) va ser l'esposa de Lluís II el Jove, emperador Carolingi i rei d'Itàlia, ostentant el títol d'emperadriu consort des del seu casament, el 5 d'octubre de l'any 851, fins a la mort del seu marit, el 12 d'agost de l'any 875.

Veure Carles el Calb і Engelberga de Spoleto

Erispoe

Erispoe (francès Erispoë o Erispoé) fou rei de Bretanya del 851 al 857, successor del seu pare, Nominoe.

Veure Carles el Calb і Erispoe

Ermentruda

* Ermentruda (filla de Lluís el Tartamut).

Veure Carles el Calb і Ermentruda

Ermentruda d'Orleans

fou la primera esposa de Carles el Calb, per tant va ser reina consort dels Francs occidentals (842 - 867) i d'Aquitània (842 - 855).

Veure Carles el Calb і Ermentruda d'Orleans

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Veure Carles el Calb і Escut de Catalunya

Església de Sant Andreu del Terri

L'església de Sant Andreu del Terri és situada prop de la vora dreta del riu Terri, dins el nucli urbà del poble.

Veure Carles el Calb і Església de Sant Andreu del Terri

Església de Sant Esteve d'Olot

Sant Esteve d'Olot és una església parroquial a la ciutat d'Olot (la Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès nacional.

Veure Carles el Calb і Església de Sant Esteve d'Olot

Església parroquial de Santa Maria de Palautordera

L'església parroquial de Santa Maria de Palautordera és un edifici religiós del municipi de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Carles el Calb і Església parroquial de Santa Maria de Palautordera

Esteve de Tongeren

Esteve de Tongeren també conegut com a Esteve de Lieja (abans de 850 – 19 de maig de 920 era el bisbe de Lieja de 903 a 920. Durant el seu mandat va augmentar les possessions del bisbat. Va tenir un paper important en la mediació entre França Oriental i Occidental. Va promoure i compondre música religiosa i escrigué una hagiografia sobre Llambert de Lieja.

Veure Carles el Calb і Esteve de Tongeren

Eudes II de Troyes

Eudes II de Troyes va ser comte de Troyes.

Veure Carles el Calb і Eudes II de Troyes

Eusebi de Sankt Gallen

Eusebi de Sankt Gallen (Escòcia o Irlanda, s. IX - prop de Rottris, Vorarlberg, Àustria, 884) fou un monjo benedictí de l'Abadia de Sankt Gallen.

Veure Carles el Calb і Eusebi de Sankt Gallen

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Carles el Calb і Feudalisme

Folc I el Roig

Folc I el Roig era fill del vescomte d'Anjou, Ingelger, al que va succeir el 888.

Veure Carles el Calb і Folc I el Roig

Fonteta (Baix Empordà)

Fonteta és una entitat de població del municipi baixempordanès de Forallac.

Veure Carles el Calb і Fonteta (Baix Empordà)

Formós

Formós (Òstia, ? – Roma, 4 d'abril de 896) fou Papa de l'Església catòlica del 891 al 896.

Veure Carles el Calb і Formós

França Mitjana

Mapa de la França Mitjana La França Mitjana és el nom donat a les terres de l'Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i net de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843).

Veure Carles el Calb і França Mitjana

França Occidental

França Occidental o amb el seu nom llatí Francia Occidentalis va ser el territori sota control de Carles II el Calb (840-877) després del Tractat de Verdun de 843, que va dividir l'Imperi Carolingi dels francs en Oriental, Occidental i Mig.

Veure Carles el Calb і França Occidental

França Oriental

La França oriental fou la terra de Lluís el Germànic després del Tractat de Verdun de l'any 843, que dividí l'Imperi Carolingi dels francs entre l'est, l'oest i el mig.

Veure Carles el Calb і França Oriental

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).

Veure Carles el Calb і Francès

Francó de Tongeren

Francó de Tongeren conegut amb el seu nom llatí de Franco Tungrensis (nascut (?) – mort el 13 de gener de 903) era bisbe de Lieja de 856 fins a la seva mort.

Veure Carles el Calb і Francó de Tongeren

Frèdol de Narbona

Frèdol o Fredold o Fredald fou arquebisbe de Narbona vers 855 a 872.

Veure Carles el Calb і Frèdol de Narbona

Frèdol de Tolosa

Frèdol (de vegades esmentat com a Fredeló; ca. 815 - Tolosa de Llenguadoc, 852) fou comte de Roergue, Tolosa (844-852), Carcassona, Rasès (849-852), Pallars i Ribagorça (844-852).

Veure Carles el Calb і Frèdol de Tolosa

Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers

El frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers és una pintura al tremp sobre fusta d'alba anònima del primer quart del.

Veure Carles el Calb і Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers

Fulcoald de Llemotges

Blasó històric dels vescomtes de Llemotges Fulcoald o Fulcard de Llemotges (francès Foucher de Limoges, mort el 886), fou un fidelis de Carles II el Calb i fundador de la casa de Llemotges.

Veure Carles el Calb і Fulcoald de Llemotges

Fulcoald de Roergue

Fulcoald (Fugald o Fulguald) fou comte de Roergue, mort abans de 849.

Veure Carles el Calb і Fulcoald de Roergue

Fulcrad de Provença

Fulcrad de Provença (? - mort després de 862) va ser comte d'Arle i duc de Provença, successor de Guerí.

Veure Carles el Calb і Fulcrad de Provença

Garcia Ènnec

Garcia Ènnec o Garcia I de Pamplona (ca. 810 - ca. 880) va ser rei de Pamplona (851-ca. 880).

Veure Carles el Calb і Garcia Ènnec

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Veure Carles el Calb і Gòtia

Güelf II d'Altdorf

Situació del comtat d'Albgau, en un mapa de l'actual Alemanya Güelf II d'Altdorf o Welf II,(? - abans de 876), noble suabi, membre de la família Welf.

Veure Carles el Calb і Güelf II d'Altdorf

Gemmes treballades

Retrat de l'emperador romà Caracalla tallat en ametista, fou adaptat afegint-li una inscripció i incrustat en una creu per representar l'apòstol Sant Pere. Les gemmes treballades són pedres precioses o semi precioses, de mida no gaire gran que s'han sotmès a un procés de poliment per tal d'obtenir-ne imatges o inscripcions, considerades obres d'art i, de vegades, joies.

Veure Carles el Calb і Gemmes treballades

Gerard d'Alvèrnia

Gerard o Güerau (en francès Gérard o Geraud, † 841) fou un comte d'Alvèrnia de la meitat del, i el primer avantpassat segur dels Rainúlfides.

Veure Carles el Calb і Gerard d'Alvèrnia

Gerard II d'Alvèrnia

Gerard II d'Alvèrnia fou un suposat comte d'Alvèrnia fill de Gerard I d'Alvèrnia.

Veure Carles el Calb і Gerard II d'Alvèrnia

Gerold I de Vintzgau

Gerold I de Vintzgau (mort al final del segle VIII) fou un aristòcrata germànic, comte a l'Anglachgau i al Kraichgau, però conegut sobretot per ser el pare d'Hildegarda de Vintzgau, la segona esposa de Carlemany i la mare de Lluís I el Pietós.

Veure Carles el Calb і Gerold I de Vintzgau

Gerulf II

Gerulf II (cap a 850 - 895 o 916), també anomenat Gerulf el Joven, comte de Frísia Occidental també conegut com a comte de Kennemerland, probablement va ser el pare de dos fills: Teodoric I de Frísia Occidental i Waldger, Documens pour servir à l'histoire monétaire des Pays-Bas.

Veure Carles el Calb і Gerulf II

Girard de Rosselhon

Casament de Girard i Berta. Miniatura de l'obra Girard de Rosselhon Girard de Rosselhon és una cançó de gesta del cicle dels vassalls rebels, composta vers el 1180; se'n conserven diverses versions que presenten una varietat lingüística (textos en occità i francès antics) i formal.

Veure Carles el Calb і Girard de Rosselhon

Girard del Rosselló

Girart Gerard, Girard o Gyrart del Rosselló (vers 810-874) conegut també sota els noms de Girard de Viena i Gérard II de París (comte de París i comte de Vienne).

Veure Carles el Calb і Girard del Rosselló

Gisela de Laon

Gisela (Gisela de Laon) és el nom hipotètic de l'esposa de Caribert de Laon, dit Hardrad, Comte de laon, i la mare de la reina Berta de Peu Gran († 783) i àvia materna de Carlemany.

Veure Carles el Calb і Gisela de Laon

Godescalc

Godescalc (en llatí Godescalcus, Gotteschalchus, originàriament Gottshalk) va ser un teòleg germànic que va néixer prop de Magúncia.

Veure Carles el Calb і Godescalc

Gotmar I

Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.

Veure Carles el Calb і Gotmar I

Guadamir

Guadamir fou bisbe de Vic des de com a mínim el 949 fins a la seva mort el 14 de juny del 957.

Veure Carles el Calb і Guadamir

Guerí de Provença

Guerí de Provença o Warinus (? - 853), fou comte de Mâcon, possible successor del seu presumpte pare Guerí d'Alvèrnia a Mâcon vers 825.

Veure Carles el Calb і Guerí de Provença

Guerra civil franca

La Guerra Civil Franca foren les guerres lliurades entre els fills de Lluís el Pietós a la mort d'aquest el 20 de juny del 840 fins al Tractat de Verdun del 843.

Veure Carles el Calb і Guerra civil franca

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Veure Carles el Calb і Guifré el Pilós

Guifré I de Girona

Guifré I de Girona (?,, ?) fou comte de Girona i Besalú (848- anterior a 853).

Veure Carles el Calb і Guifré I de Girona

Guillem de Septimània

Guillem de Septimània (826-850) fou comte de Tolosa (844-849), de Barcelona i d'Empúries (848-850).

Veure Carles el Calb і Guillem de Septimània

Guisad

Guisad, anomenat Guisad I, apareix com a bisbe d'Urgell en la dedicació i dotació de l'església de Sant Martí de Salices (Saldes?) als idus de desembre del 857.

Veure Carles el Calb і Guisad

Guiu II de Spoleto

Guiu II fou el fill i successor del duc Lambert I de Spoleto.

Veure Carles el Calb і Guiu II de Spoleto

Guiu III de Spoleto

Guiu III fou fill de Guiu I de Spoleto i germà de Lambert I de Spoleto El 876 va rebre el marcgraviat de Camerino de Carles el Calb.

Veure Carles el Calb і Guiu III de Spoleto

Haspengouw

Momalle, Haspengouw seca, camps de remolatxesKerniel, Haspengouw humida, pomers florits Haspengouw (llatinitzat Hesbania a l'edat mitjana; Hesbaye en francés; Hespengau en alemany) és un antic comtat que cobreix parts del territori de les actuals províncies Brabant flamenc, Brabant való, Namur, Lieja i Limburg de Bèlgica.

Veure Carles el Calb і Haspengouw

Hasting

Hasting (o Aflingus, Afflengo, Haesten, Haestenn, Haesting, Hastein, i Alsting), nascut vers el 810 i mort el 893, fou un cap viking, conegut per a les seves nombroses expedicions a l'imperi franc, però també a la mar Mediterrània.

Veure Carles el Calb і Hasting

Heribert I de Vermandois

Heribert o Herbert I de Vermandois, nascut cap a 850, mort entre 900 i 907, va ser senyor de Péronne i de Saint-Quentin, comte de Soissons, comte de Vermandois i de Meaux de 896 a la seva mort.

Veure Carles el Calb і Heribert I de Vermandois

Hincmar de Reims

Hincmar (vers 806 - Épernay, 21 de desembre de 882) fou arquebisbe de Reims, i autor de diversos tractats.

Veure Carles el Calb і Hincmar de Reims

Hispani

Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.

Veure Carles el Calb і Hispani

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Veure Carles el Calb і Història de Barcelona

Història de Bèlgica

477x477px La història de Bèlgica comença el 1830, quan la part meridional del Regne Unit dels Països Baixos decidí després de la Revolució belga d'expulsar les tropes neerlandeses i de declarar la independència.

Veure Carles el Calb і Història de Bèlgica

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Veure Carles el Calb і Història de Catalunya

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Veure Carles el Calb і Història de França

Història de Haspengouw

El comtat d'Hesbaye o de Haspengouw era una àmplia regió del que després fou la Lotaríngia formada per les terres entre el Dijle i el Mosa, amb el Dèmer al nord i una línia que remuntava cap a Maaseik, i al sud fins als deganats d'Hanret i de Jodoigne amb Marche-les-Dames i Marchovelette com a punts extrems a la rodalia de Namur.

Veure Carles el Calb і Història de Haspengouw

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Veure Carles el Calb і Història de l'Església Catòlica a Catalunya

Història de la Vall d'Aosta

La història de la Vall d'Aosta concerneix els esdeveniments històrics relatius a la Vall d'Aosta, la més petita regió italiana.

Veure Carles el Calb і Història de la Vall d'Aosta

Història de Lieja

La història de Lieja comença fa uns 200.000 anys, en el paleolític mitjà, quan s'hi establiren els primers habitants.

Veure Carles el Calb і Història de Lieja

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Veure Carles el Calb і Història de Luxemburg

Història de Normandia

Blasó de Normandia Els límits de la Normandia històrica L'actual regió administrativa de Normandia (des de 2016) La història de Normandia traça el passat de Normandia, una zona històrica avui administrada per França, des del comtat, després ducat de Normandia, fins a la recent creació d'una regió administrativa el 2016.

Veure Carles el Calb і Història de Normandia

Història de Portugal

(1) Monestir dels Jerònims, exemple d'estil ''manuelí''; (2) Temple romà d'Èvora; (3) Retrat de Lluís de Camões, figura emblemàtica i representativa de la llengua i literatura portugueses; (4) Marquès de Pombal, príncep il·lustrat per execel·lència a l'Europa de les Llums; (5) Monument als Descobriments, homenatge a l'Era de les exploracions iniciades per la corona portuguesa; (6) Bandera actual de la República de Portugal amb l'escut al mig, fusió del passat monàrquic i colonial La història de Portugal com a nació europea remunta a la baixa edat mitjana, quan el comtat de Portugal -portucalense- es fa autònom del Regne de Lleó.

Veure Carles el Calb і Història de Portugal

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Veure Carles el Calb і Història de Roma

Història de Suïssa

Per bé que hi ha presència neandertal confirmada per restes arqueològiques, la presència humana a Suïssa es fa notar sobretot amb l'aparició de l'agricultura.

Veure Carles el Calb і Història de Suïssa

Història del Comtat d'Urgell

La història del Comtat d'Urgell abasta el període actiu del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Veure Carles el Calb і Història del Comtat d'Urgell

Història del nu artístic

Galeria de l'Acadèmia de Florència L'evolució històrica del nu artístic transcorre en paral·lel a la història de l'art en general, tret de petites particularitats derivades de la diferent acceptació de la nuesa per part de les diverses societats i cultures que s'han succeït al món al llarg del temps.

Veure Carles el Calb і Història del nu artístic

Història dels jueus

Jehú postrat davant Salmanasar III, primer registre històric sobre un rei jueu (relleu pertanyent a l'Obelisc negre). La història dels jueus és la del poble del judaisme.

Veure Carles el Calb і Història dels jueus

Història dels Països Baixos

Màscara d'un guerrer romà, descoberta prop de Leiden (1); escut d'armes de la casa dels Borgonya (2); escut d'armes de la casa hispànica en territori Habsburg (3); l'influent teòleg d'Utrecht Adriaan Florenszoon Boeyens (1459–1523), conseller de Carles V i després papa de Roma (4); portada de la primera Bíblia traduïda al neerlandès (5); ''La noia de la perla'', quadre de Vermeer (6); fotografia de les destrosses resultants de la invasió nazi (7) La història dels Països Baixos hauria d'englobar només el territori neerlandès.

Veure Carles el Calb і Història dels Països Baixos

Hug (fill de Carlemany)

Hug (802 - 844) va ser un fill bastard de Carlemany i la seva concubina Regina amb la que va tenir també un altre fill, Drogó (801 - 855), que va ser bisbe de Metz.

Veure Carles el Calb і Hug (fill de Carlemany)

Hug de Tours

Hug de Tours (Hug, comte de Tours i duc de l'Alta Alsàcia) (765-837) fou un comte franc de la nissaga dels eticònides, sogre de Lotari I i enemic de Bernat de Septimània.

Veure Carles el Calb і Hug de Tours

Hug el Gran (robertià)

Hug el Gran, dit de vegades Hug el Blanc a causa del seu color pàl·lid, (Fontaines-en-Sologne, vers el 898 - 16 de juny de 956, Dourdan) fou comte de París, marquès de Nèustria de 923 a 956, després duc dels Francs a partir de 936, comte d'Auxerre del 954 a la seva mort, fou el pare d'Hug Capet.

Veure Carles el Calb і Hug el Gran (robertià)

Hug I del Maine

Hug I del Maine († 933) va succeir el seu pare com a comte del Maine l'any 900.

Veure Carles el Calb і Hug I del Maine

Hug IV del Maine

Hug IV del Maine († 25 de març de 1051) fou el comte del Maine del 1036 al 1051.

Veure Carles el Calb і Hug IV del Maine

Hug l'Abat

Hug dit l'Abat (? -886) fou un membre de l'Antiga Casa de Welf, tan influent al Francia Occidentalis com a Germània, que per un temps va tenir el control de l'herència robertiana (l'herència de Robert el Fort).

Veure Carles el Calb і Hug l'Abat

Humfrid

Humfrid, Humsfrid o Unifred de Gòtia (? - 864) fou comte de Barcelona, Rosselló i Narbona (858 - 864), comte de Girona i Empúries (858-862) i comte de Tolosa (863-865).

Veure Carles el Calb і Humfrid

Illa (Rosselló)

Illa o Illa del Riberal (o, en francès Ille-sur-Têt) és una vila i comuna nord-catalana de 5.405 habitants de la comarca del Rosselló.

Veure Carles el Calb і Illa (Rosselló)

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Veure Carles el Calb і Imperi Carolingi

Incon de Nantes

Incon fou cap dels vikings de Bretanya a Nantes vers 930- 937.

Veure Carles el Calb і Incon de Nantes

Irlanda celta

Irlanda celta o Irlanda gaèlica, correspon a l'ordre polític establert a l'illa d'Irlanda fins a la conclusió de la seva conquesta per part dels Tudor.

Veure Carles el Calb і Irlanda celta

Joan Escot Eriúgena

Escot Eriúgena Joan Escot Eriúgena (Johannes Scottus Eriugena; Irlanda, aprox. 810 — Irlanda, 877), també conegut com a Joan l'Escot o simplement Escot Eriúgena, fou un teòleg, filòsof neoplatònic i poeta irlandès.

Veure Carles el Calb і Joan Escot Eriúgena

Josep Calmette

Josep Calmette (Perpinyà, 1 de setembre del 1873 - Tolosa, 1952) fou un historiador català sobre la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Josep Calmette

Judacot

és un missatger enviat l'any 876-877 a la cort de l'emperador Carles el Calb.

Veure Carles el Calb і Judacot

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Carles el Calb і Judaisme

Judit de Baviera

Judit de Baviera o Judit de Welf (nascuda vers 805, morta a Tours el 19 d'abril del 843), fou emperadriu carolíngia, esposa de Lluís el Pietós.

Veure Carles el Calb і Judit de Baviera

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Carles el Calb і Jueus

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Veure Carles el Calb і Jueus a Espanya

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Veure Carles el Calb і Jueus catalans

Juraments d'Estrasburg

Els Juraments d'Estrasburg (Sacramenta Argentariae) marquen el naixement de la llengua francesa.

Veure Carles el Calb і Juraments d'Estrasburg

Justa

s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.

Veure Carles el Calb і Justa

Khildebrand III

Childebrand III fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung II o de Khildebrand II i d'una dama de la família dels Guillèmides.

Veure Carles el Calb і Khildebrand III

La Cellera de Ter

La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.

Veure Carles el Calb і La Cellera de Ter

La Roca d'Albera

La Roca d'Albera (en francès Laroque-des-Albères) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.148 habitants, a la comarca del Rosselló, (Catalunya del Nord).

Veure Carles el Calb і La Roca d'Albera

Lambert I de Spoleto

Lambert I fou duc i marcgravi de Spoleto del 860 al 871 i del 876 al 880.

Veure Carles el Calb і Lambert I de Spoleto

Lambert II de Nantes

Lambert II de Nantes fou comte de Nantes, comte de Rennes i comte d'Anjou, de la família franca dels Widònides que controlava des de feia mig segle la Marca de Bretanya i el comtat de Nantes que n'era el centre.

Veure Carles el Calb і Lambert II de Nantes

Limós

Limós (pronunciat en occità; el nom oficial francès és Limoux) és un municipi francès, situat al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Veure Carles el Calb і Limós

Literatura alsaciana

Literatura alsaciana és la literatura feta a Alsàcia, regió de França amb influència germànica, que ha estat feta en alsacià, francès o alemany estàndard.

Veure Carles el Calb і Literatura alsaciana

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Veure Carles el Calb і Llagostera

Llegenda de les quatre barres de sang

La Llegenda de les quatre barres de sang és una llegenda sobre l'origen de la Senyera Reial que apareix per primera vegada el 1551 en la Segunda parte de la crónica general de España, una crònica editada en castellà a València, obra de Pere Antoni Beuter.

Veure Carles el Calb і Llegenda de les quatre barres de sang

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Veure Carles el Calb і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Llista de comtes d'Urgell

La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413.

Veure Carles el Calb і Llista de comtes d'Urgell

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Veure Carles el Calb і Llista de comtes de Provença

Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans a França indica on hi han les tombes ubicades a França de sobirans d'algun territori: emperadors, reis, ducs i comtes sobirans, i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Veure Carles el Calb і Llista de panteons i tombes de sobirans a França

Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

A la llista de personatges històrics medievals a l'òpera consten noms de personalitats històriques d'entre els segles cap al que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.

Veure Carles el Calb і Llista de personatges històrics medievals a l'òpera

Llista de reis de França

;Dinastia carolíngia.

Veure Carles el Calb і Llista de reis de França

Lluís el Germànic

Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.

Veure Carles el Calb і Lluís el Germànic

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Veure Carles el Calb і Lluís el Pietós

Lluís el Tartamut

Lluís II de França dit el Quec o el Tartamut - Louis II le Bègue - (846 - Compiègne, 879) fou un rei carolingi, fill gran de Carles el Calb.

Veure Carles el Calb і Lluís el Tartamut

Lluís II d'Itàlia

Làpida de Lluís II d'Itàlia, a la Basílica de Sant Ambròs de Milà Lluís II el Jove (825 - Brescia, Itàlia 875) va ser rei d'Itàlia (839-875), Emperador d'Occident (855-875) i comte de Provença (863-875).

Veure Carles el Calb і Lluís II d'Itàlia

Lluís III d'Alemanya

Lluís III d'Alemanya, també anomenat Lluís el Jove (835 - 20 de gener de 882), va ser el segon fill del monarca carolingi Lluís el Germànic.

Veure Carles el Calb і Lluís III d'Alemanya

Lluís III de França

Lluís III de França dit el Jove, rei de França (879-882).

Veure Carles el Calb і Lluís III de França

Lorena

La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Veure Carles el Calb і Lorena

Lotari I

Lotari I (795 – 2 de març de 855) va ser el fill gran de l'emperador Lluís el Pietós de la dinastia carolíngia, i regnà com a rei d'Itàlia i emperador d'Occident.

Veure Carles el Calb і Lotari I

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Veure Carles el Calb і Lotari II de Lotaríngia

Lothaire Bluteau

Lothaire Bluteau (Mont-real, 14 d'abril de 1957) és un actor canadenc que actua en francès i anglès.

Veure Carles el Calb і Lothaire Bluteau

Lupus Servatus

Lupus Servatus o Lopis de Ferrières (c. 805 - 862) fou un eclesiàstic franc, abat de l'Abadia de Sant Pere i Sant Pau a Ferrières-en-Gâtinais, França.

Veure Carles el Calb і Lupus Servatus

Mahmud Ghazan

Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.

Veure Carles el Calb і Mahmud Ghazan

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Veure Carles el Calb і Marca de Bretanya

Marca de Nèustria

La marca de Nèustria fou una doble entitat creada per Carles el Calb el 861 per defensar Nèustria contra bretons i normands.

Veure Carles el Calb і Marca de Nèustria

Mare de Déu de Palau

La Mare de Déu de Palau és una església romànica del veïnat de Palau (municipi de Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Carles el Calb і Mare de Déu de Palau

Mas Blanc (Ullà)

El Mas Blanc és un edifici del municipi d'Ullà al Baix Empordà.

Veure Carles el Calb і Mas Blanc (Ullà)

Mas de l'Església Vella

El Mas de l'Església Vella és una antiga església reconvertida en mas al veïnat de Requesens.

Veure Carles el Calb і Mas de l'Església Vella

Meerssen

Meerssen (limburguès Meersje) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Veure Carles el Calb і Meerssen

Menapis

Els menapis (llatí: Menapii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga.

Veure Carles el Calb і Menapis

Mieres

Mieres és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines amb una extensió de 26,29 km².

Veure Carles el Calb і Mieres

Miró Eutili

Miró Eutili o Eutilius va ser comte de Rasès, de Conflent i de Carcassona (ca. 849-850).

Veure Carles el Calb і Miró Eutili

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Veure Carles el Calb і Monestir de Sant Cugat

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Veure Carles el Calb і Monestir de Sant Pere de Rodes

Monestir de Sant Volusià

Monestir de Sant Volusià El monestir de Sant Volusià o del Màrtir Sant Volusià fou un establiment religiós situat a la vila de Foix.

Veure Carles el Calb і Monestir de Sant Volusià

Monestir de Santa Maria de Cabrières

El monestir o abadia de Santa Maria de Cabrieres fou un establiment religiós del Llenguadoc esmentat pel catàleg elaborat a la Dieta d'Aquisgrà (817) de situació incerta.

Veure Carles el Calb і Monestir de Santa Maria de Cabrières

Monestir de Santa Maria de la Daurada

El monestir de Santa Maria de la Daurada fou un establiment religiós fundat a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc al.

Veure Carles el Calb і Monestir de Santa Maria de la Daurada

Montesquiu d'Albera

Montesquiu d'Albera, que segons Joan Becat hauria de ser simplement Montesquiu (en francès Montesquieu-des-Albères i antigament Vilanova del Mont) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 1.207 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Montesquiu d'Albera

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Veure Carles el Calb і Nèustria

Nibelung IV

Nibelung IV fou un comte de Vexin al segle IX de la família dels Nibelúngides, fill probable de Nibelung III.

Veure Carles el Calb і Nibelung IV

Nidoleres

Nidoleres (Nidolères en francès) és un llogaret, antic poble independent, de la comuna rossellonesa de Trasserra, a la Catalunya Nord.

Veure Carles el Calb і Nidoleres

Nitard

Nitard (o Nithard) (abans del 800 - 844/45 o 858/59) fou un cronista franc, net de Carlemany.

Veure Carles el Calb і Nitard

Nominoe

Nominoe p Nominoë (~800 -7 de març del 851 prop de Vendôme) fou el primer rei de Bretanya del 845 al 851 i abans comte de Vannes (819) i missus i duc (831).

Veure Carles el Calb і Nominoe

Notó d'Arle

Notó (Nothon, mort després del 844) fou un religiós francès, arquebisbe d'Arle.

Veure Carles el Calb і Notó d'Arle

Odalric

Odalric (? - ?, 859) fou comte de Barcelona, Girona, Rosselló, Empúries i Narbona i marquès de Gòtia (852 - 858).

Veure Carles el Calb і Odalric

Odó I de França

romàntica (1883) d'Odó I de França entrant a París. Odó I de França o Eudes I de França (860 - 1 de gener de 898) fou un rei dels francs (888 - 898).

Veure Carles el Calb і Odó I de França

Oesen

El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Carles el Calb і Oesen

Olivier de la Marche

Olivier de la Marche (1425–1502) va ser un cronista, poeta i soldat en les darreres dècades d'independència del Ducat de Borgonya.

Veure Carles el Calb і Olivier de la Marche

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Veure Carles el Calb і Olot

Otger

Otger fou el darrer comte privatiu de Girona, amb el pagus annex de Besalú (ca. 862 - ca. 870).

Veure Carles el Calb і Otger

Països Baixos (regió històrica)

Els Països Baixos Els Països Baixos (De Lage Landen o De Nederlanden en neerlandès) és una expressió bastant recent que defineix una regió històrica de l'Europa occidental que comparteix una cultura i una història comunes.

Veure Carles el Calb і Països Baixos (regió històrica)

Papa Benet III

Benet III (Roma, ? – † 17 d'abril del 858) va ser Papa de l'Església Catòlica des del 855 fins al 858.

Veure Carles el Calb і Papa Benet III

Papa Joan VIII

Joan VIII (Roma, 820 - 882) fou Papa de Roma des del 872 fins al 882.

Veure Carles el Calb і Papa Joan VIII

Pareatge d'Andorra de 1278

El pareatge d'Andorra de 1278 o primer pareatge d'Andorra fou una carta feudal signada a Lleida el 8 de setembre de 1278.

Veure Carles el Calb і Pareatge d'Andorra de 1278

Pareatge d'Andorra de 1288

El pareatge d'Andorra de 1288 o segon pareatge d'Andorra recollí el pareatge de 1278 i a més en regulà altres obligacions.

Veure Carles el Calb і Pareatge d'Andorra de 1288

Patrologia Latina

Portada del cinquè volum de la ''Patrologia Latina'' (1844-1845) La Patrologia Latina és el títol d'una col·lecció de textos cristians antics escrits en llatí.

Veure Carles el Calb і Patrologia Latina

Paul Zumthor

Paul Zumthor (Ginebra, 5 d'agost de 1915 - Montréal 11 de gener de 1995) fou un medievalista, lingüista i historiador de la literatura suís.

Veure Carles el Calb і Paul Zumthor

Península de Cotentin

La Península de Cotentin (també coneguda com la Península de Cherbourg, a Normandia. La Península de Cotentin, també coneguda com la Península de Cherbourg, és una península a Normandia que forma part de la costa nord-oest de França.

Veure Carles el Calb і Península de Cotentin

Petit-Pont

El Petit-Pont és un pont que travessa el Sena a París, a França, construït el 1853.

Veure Carles el Calb і Petit-Pont

Pipí I d'Aquitània

Pipí I (797 – 13 de desembre de 838) fou rei d'Aquitània.

Veure Carles el Calb і Pipí I d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània

Pipí II d'Aquitània (vers 823 – després de 864), fou fill de Pipí I d'Aquitània i de Ringarda, filla de Teodebert de Madrie.

Veure Carles el Calb і Pipí II d'Aquitània

Pont au Change

Vista del Pont au Change. El pont au Change és un pont parisenc sobre el Sena.

Veure Carles el Calb і Pont au Change

Prada

Prada, o Prada de Conflent (IPA:, oficialment en francès, Prades), és la vila capital de la comarca nord-catalana del Conflent.

Veure Carles el Calb і Prada

Principat de Salern

El Principat de Salern fou un principat llombard del sud de la península Itàlica nascut l'any 851.

Veure Carles el Calb і Principat de Salern

Prunet i Bellpuig

Prunet i Bellpuig (en francès Prunet-et-Belpuig) és una comuna del Rosselló de 53 habitants, formada pels pobles de Prunet (geogràficament del Rosselló) i de Bellpuig (geogràficament del Vallespir), a més del santuari de la Trinitat on es troba l'ajuntament.

Veure Carles el Calb і Prunet i Bellpuig

Quierzy

Quierzy o Quierzy-sur-Oise és un municipi al departament de l'Aisne, a la regió dels Alts de França, travessat pel riu Oise entre Noyon i Chauny.

Veure Carles el Calb і Quierzy

Raban Maur

Ràban Maur Magnenci, també anomenat Hràbanus Maurus, Rhàbanus o Reabanus va ser un teòleg i erudit alemany, un dels promotors de la Renaixença carolíngia del -IX.

Veure Carles el Calb і Raban Maur

Radboud d'Utrecht

Radboud d'Utrecht (circa 850 - Ootmarsum, 29 de novembre de 917) fou bisbe d'Utrecht a partir del 900 fins a 917.

Veure Carles el Calb і Radboud d'Utrecht

Ragenold de Nèustria

Ragenold († 885) fou el darrer comte d'Herbauges del 844 al 885, i comte del Maine i marquès de Nèustria (878-885).

Veure Carles el Calb і Ragenold de Nèustria

Rainulf I de Poitiers

Rainulf I (? - 866) fou comte de Poitiers, fill del comte Gerard I d'Alvèrnia (o Guerau) mort a la batalla de Fontenoy-en-Puisaye el 841, i d'Hildegarda, filla de Lluís el Pietós.

Veure Carles el Calb і Rainulf I de Poitiers

Rainulf II de Poitiers

Rainulf II (vers 850 † 5 d'agost de 890) fou comte de Poitiers del 877 al 890 i duc d'Aquitània de 888 a 890.

Veure Carles el Calb і Rainulf II de Poitiers

Ramon I de Tolosa

Ramon I de Tolosa o Ramon I de Roergue (810-863) fou comte i duc de Tolosa (amb Pallars i Ribagorça), Roergue, Carcassona, Rasès, Carcí i Llemosí.

Veure Carles el Calb і Ramon I de Tolosa

Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.

Veure Carles el Calb і Ramon II de Pallars-Ribagorça

Ràtzia de 851

La ràtzia de 851 fou una campanya de l'emirat de Qurtuba contra la marca Hispànica.

Veure Carles el Calb і Ràtzia de 851

Ràtzia de 861

La ràtzia de 861 fou una campanya del valiat de l'Àndalus contra la marca Hispànica.

Veure Carles el Calb і Ràtzia de 861

Rúrik

Els varegs a la Rus de Kíev, per Nicholas Roerich (1899) Rúrik o Riúrik (en rus, Рюрик; en nòrdic de l'est Rørik, que significa "famós líder") (h. 830-h. 879) va ser un cap vareg que va guanyar el control del llac Làdoga a 862, va construir l'assentament de Holmgard (Rúrikovo Gorodischer) prop de Nóvgorod, i va fundar la dinastia ruríkida que va governar la Rus de Kíev i després Moscòvia fins al.

Veure Carles el Calb і Rúrik

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Veure Carles el Calb і Regne d'Aquitània

Regne d'Itàlia (edat mitjana)

El Regne d'Itàlia fou la forma en què es denominava la part nord i central de la península Itàlica entre la fi de l'Imperi Carolingi i finals de l'edat moderna.

Veure Carles el Calb і Regne d'Itàlia (edat mitjana)

Regne de Bretanya

El regne de Bretanya va ser un antic i efímer regne de l'edat mitjana, situat a l'homònima península de Bretanya, que va existir des de l'any 851 fins al 942.

Veure Carles el Calb і Regne de Bretanya

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Carles el Calb і Regne de França

Regne de Lotaríngia

El Regne de Lotaríngia fou el regne de Lotari II (del llatí Lotharii Regnum), besnet de Carlemany i no s'ha de confondre amb la França Mitjana, que fou el regne de Lotari I. Va ser constituït el 855.

Veure Carles el Calb і Regne de Lotaríngia

Regne de Provença

El regne de Provença les Dues Borgonyes Borgonya Cisjurana o d'Arles fou una regió regida per reis burgundis que van existir entre el 843 i el 1032 sota diverses denominacions i extensions corresponents amb grans diferències a la regió de Provença moderna.

Veure Carles el Calb і Regne de Provença

Rei d'Itàlia

Rei d'Itàlia (llatí: Rex Italiae) és un títol adoptat per molts governants després de la caiguda de l'Imperi Romà, si bé entre la caiguda del regne ostrogot i la unificació italiana (1870) cap Rei d'Itàlia va governar sobre la totalitat de la península Itàlica.

Veure Carles el Calb і Rei d'Itàlia

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Carles el Calb і Renaixença

Renald d'Herbauges

Renald (francès Renaud, llatí Rainaldus) fou un noble francès originari d'Aquitània (genere Aquitanicus), que fou comte d'Herbauges.

Veure Carles el Calb і Renald d'Herbauges

Renyer I

Renyer I, anomenat Renyer del Coll Llarg — Régnier au Long Col — (850 - Meerssen entre el 25 d'agost del 915 i el 19 de gener del 916) fou comte d'Hainaut i de Maasgau i governant de la Lotaríngia (sense títol ducal).

Veure Carles el Calb і Renyer I

Requesens

Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).

Veure Carles el Calb і Requesens

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Veure Carles el Calb і Revolta d'Aissó

Revolta de Bernat de Septimània

La Revolta de Bernat de Septimània fou un conflicte armat entre el duc Bernat de Septimània, aliat de Pipí II d'Aquitània contra Carles el Calb durant el.

Veure Carles el Calb і Revolta de Bernat de Septimània

Revolució a l'Imperi Carolingi (830)

La revolució del 830 a l'Imperi Carolingi fou l'enderrocament de fet de l'emperador Lluís el Pietós pels seus tres fills del primer matrimoni, Lotari I, Pipí I d'Aquitània i Lluís el Germànic.

Veure Carles el Calb і Revolució a l'Imperi Carolingi (830)

Rhodri Mawr

Rhodri Mawr (Rhodri el Gran en català; també anomenat Rhodri ap Merfyn) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que nasqué als voltants del 825 i morí l'any 878.

Veure Carles el Calb і Rhodri Mawr

Ricard I de Borgonya

Ricard I de Borgonya dit el JusticierTambé és anomenat Ricard II de Borgonya tot i ser el primer Ricard que la va governar (858 - 921, va ser un gran senyor feudal, a l'origen de la primera casa dels ducs de Borgonya. Era membre de la família dels bivínides. El seu germà era el famós Bosó de Provença i la seva germana Riquilda d'Ardenes va ser la concubina i la segona esposa (870) del rei de França Carles II el Calb.

Veure Carles el Calb і Ricard I de Borgonya

Riquilda de Provença

Riquilda d'Ardenes. Imatge extreta del llibre ''Grandes chroniques de France'', segles XIV-XV (Bibliothèque Nationale de France) Riquilda d'Ardenes, també coneguda com a Riquilda de Provença (cap al 845 – 910/14) fou una dama de la noblesa franca, casada amb Carles el Calb, rei dels Francs occidentals,.

Veure Carles el Calb і Riquilda de Provença

Riwallon de Bretanya

Riwallon de Bretanya (segle IX), escrit també Rivalon o Rivallon, fou un príncep bretó fill del rei Salomó I de Bretanya i de la seva esposa Wembrit.

Veure Carles el Calb і Riwallon de Bretanya

Robert de Troyes

Robert I de Troyes dit Porte-carquois (? - octubre de 886) fou el Comte de Troyes.

Veure Carles el Calb і Robert de Troyes

Robert el Fort

Robert el Fort (nascut entre 815 i 830, mort el 2 de juliol del 866 a la batalla de Brissarthe, (Maine i Loira) fou un membre important de l'aristocràcia franca, procedent de la família dels Robertians, avantpassats de la Dinastia Capet. Va ser marquès de Nèustria, Comte de Tours i d'Anjou.

Veure Carles el Calb і Robert el Fort

Robert III d'Hesbaye

Robert III d'Hesbaye fou un noble franc de la família dels Robertians.

Veure Carles el Calb і Robert III d'Hesbaye

Robertians

La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.

Veure Carles el Calb і Robertians

Rorgònides

El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon).

Veure Carles el Calb і Rorgònides

Rorgó I del Maine

Roricó o Rorgó I de Maine mort el 16 de juny del 839 o del 840, va ser comte de Rennes el 819 i comte del Maine de 832 a 839.

Veure Carles el Calb і Rorgó I del Maine

Rotruda

* Rotruda (esposa de Carles Martell) († 724), esposa de Carles Martell.

Veure Carles el Calb і Rotruda

Rotruda (filla de Carlemany)

Rotruda (vers 775- † 6 juny de 810) fou filla de Carlemany i d'Hildegarda de Vintzgau (de la família dels agilolfing), promesa a l'emperador bizantí Constantí VI, però l'emperadriu Irene d'Atenes, mare de Constantí, va fer trencar les esposalles del seu fill el 788.

Veure Carles el Calb і Rotruda (filla de Carlemany)

Sacramentari de Drogó

El Sacramentari de Drogó (París, Biblioteca Nacional de França, MS lat. 9428) és un manuscrit il·luminat carolingi en pergamí que conté els textos d'un sacramentari.

Veure Carles el Calb і Sacramentari de Drogó

Salomó de Bretanya

Salomó de Bretanya —Salaün en bretó antic, Salamun, en bretó modern, evolucionat a Salavun— (?- 25 de juny del 874) fou rei de Bretanya del 857 al 874.

Veure Carles el Calb і Salomó de Bretanya

Saltiri anglocatalà

El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia.

Veure Carles el Calb і Saltiri anglocatalà

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).

Veure Carles el Calb і Sant Aniol d'Aguja

Sant Climent de Reglella

El monestir de Sant Climent de Reglella (Saint-Clément de Reglella, o de Régleille en francès) és un antic cenobi benedictí, molt modificat i actualment força arruïnat, a la comuna nord-catalana d'Illa, de la comarca del Rosselló.

Veure Carles el Calb і Sant Climent de Reglella

Sant Esteve de Cantallops

Sant Esteve de Cantallops és una església del municipi de Cantallops (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Carles el Calb і Sant Esteve de Cantallops

Sant Esteve de la Costa

Sant Esteve de la Costa és un conjunt format per una església i un comunidor situats al Parc Natural del Montseny, en el municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental).

Veure Carles el Calb і Sant Esteve de la Costa

Sant Feliu de Llagostera

Sant Feliu és una església parroquial que ocupa el lloc més alt del barri vell de la vila de Llagostera considerat un dels monuments de Llagostera.

Veure Carles el Calb і Sant Feliu de Llagostera

Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu

Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu és una església del municipi del Port de la Selva inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Carles el Calb і Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan de Vilatorrada és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Veure Carles el Calb і Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan Evangelista d'Entrevalls

Sant Joan Evangelista d'Entrevalls és l'antiga església parroquial, romànica, del poble nord-català d'Entrevalls, ara del tot en ruïnes, de la comuna de Toès i Entrevalls, a la comarca del Conflent.

Veure Carles el Calb і Sant Joan Evangelista d'Entrevalls

Sant Joan Sescloses

Sant Joan Sescloses és una ermita de Peralada (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Carles el Calb і Sant Joan Sescloses

Sant Llorenç del Mont

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).

Veure Carles el Calb і Sant Llorenç del Mont

Sant Marçal (Rosselló)

Sant Marçal (en francès Saint-Marsal) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 93 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Sant Marçal (Rosselló)

Sant Martí d'Albera (església)

Façana occidental de l'església Sant Martí d'Albera és l'antiga església parroquial del poble nord-català de Sant Martí d'Albera, al Vallespir.

Veure Carles el Calb і Sant Martí d'Albera (església)

Sant Martí de Fenollar (església)

L'esglñesia de Sant Martí de Fenollar Sant Martí de Fenollar, o de Fonollar, és una església del poble, i antiga comuna, de Sant Martí de Fenollar, actualment pertanyent al terme comunal de Morellàs i les Illes, de la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Sant Martí de Fenollar (església)

Sant Miquel de la Cirera

Sant Miquel de la Cirera és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Carles el Calb і Sant Miquel de la Cirera

Sant Pere d'Eixalada

Sant Pere d'Eixalada, o de Serola, o de les Graus és una antiga església del terme comunal de Canavelles, de la comarca del Conflent.

Veure Carles el Calb і Sant Pere d'Eixalada

Sant Pere de Prada

Sant Pere de Prada és l'església parroquial catòlica de la vila de Prada, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Sant Pere de Prada

Sant Romà de Casamor

Sant Romà de Casamor és una església del municipi de Cabanelles (Alt Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Veure Carles el Calb і Sant Romà de Casamor

Santa Ampolla

La Santa Ampolla al seu relicari original. La Santa Ampolla era un vial que contenia un oli sagrat que, segons la llegenda, es va utilitzar en el baptisme de Clovis I. Una part d'aquest bàlsam es va barrejar amb el sant crisma per servir a la unció dels reis de França durant la cerimònia de coronació.

Veure Carles el Calb і Santa Ampolla

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Veure Carles el Calb і Santa Maria d'Amer

Santa Maria de Vilert

L'església parroquial de Santa Maria de Vilert centra el petit nucli rural de Vilert, situat al nord del terme municipal d'Esponellà, a la dreta del riu Fluvià.

Veure Carles el Calb і Santa Maria de Vilert

Santuari de la Mare de Déu del Tura

El Santuari del Tura, de Santa Maria del Tura, o de la Mare de Déu del Tura és una església d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.

Veure Carles el Calb і Santuari de la Mare de Déu del Tura

Sautó

Sautó, antigament Saltó (o, estàndard, en francès i oficialment Sauto) és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca del Conflent.

Veure Carles el Calb і Sautó

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Veure Carles el Calb і Símbols nacionals de Catalunya

Símbols valencians

Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Veure Carles el Calb і Símbols valencians

Senyoria de Craon

Craon fou una senyoria feudal del Regne de França a l'Anjou.

Veure Carles el Calb і Senyoria de Craon

Senyoria de Sainte Suzanne

La senyoria de Sainte Suzanne fou una jurisdicció feudal de Normandia originada al castell i la ciutat de Sainte-Suzanne (Mayenne) la qual va conèixer en 1.000 anys cinquanta senyors o propietaris successius entre les quals les famílies de Beaumont, de Beaumont-Brienne, d'Alençon, d'Albret, el rei de França i de Navarra, les famílies Fouquet de la Varenne, de Xampanya, de Choiseul-Praslin, les de Beauvau-Craon o la de Vaulogé.

Veure Carles el Calb і Senyoria de Sainte Suzanne

Setge de París (885)

El Setge de Paris del 885–86 va formar part de l'atac viking efectuat al llarg del riu Sena, dins del regne de la Francia Occidentalis.

Veure Carles el Calb і Setge de París (885)

Setge de Tolosa (844)

El setge de Tolosa són les operacions militars contra la ciutat de Tolosa, en mans de Pipí II d'Aquitània des del 842, fetes pel rei Carles II el Calb, Guerí de Provença i Egfrid (Acfred ?).

Veure Carles el Calb і Setge de Tolosa (844)

Sigard d'Hainaut

Sigar o Sieghard fou comte de Liuhgau i d'Hainaut.

Veure Carles el Calb і Sigard d'Hainaut

Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred I (Girona, 805 - 848) fou comte d'Urgell i Cerdanya (834 - 848), de Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Narbona, Agde, Besiers, Lodeva, Melguelh i Nimes (844-848); i comte de Conflent durant un breu període abans del 848.

Veure Carles el Calb і Sunifred I d'Urgell-Cerdanya

Sunifred II (bisbe de Girona)

Sunifred II fou bisbe de Girona en una data imprecisa a mitjans del.

Veure Carles el Calb і Sunifred II (bisbe de Girona)

Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer I d'Empúries-Rosselló (?- 848) fou comte d'Empúries i de Rosselló (834-848), pare, probablement, dels comtes Delà i Sunyer II.

Veure Carles el Calb і Sunyer I d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Sunyer II d'Empúries-Rosselló (?, ca. 840 - ?, 915) fou comte d'Empúries (862-915) i comte de Rosselló (896-915).

Veure Carles el Calb і Sunyer II d'Empúries-Rosselló

Teodoric el Tresorer

Thierry (Teodoric IV d'Autun) o Teodoric el Tresorer (vers 820 † 882) fou comte d'Autun al, de la família dels Nibelúngides, fill de Khildebrand III i de Dunna.

Veure Carles el Calb і Teodoric el Tresorer

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Veure Carles el Calb і Terrassa

Teulís

Teulís (en francès Taulis) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 50 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Veure Carles el Calb і Teulís

Teutberga

Teurberga (+ abans de 875), fou reina, esposa de Lotari II.

Veure Carles el Calb і Teutberga

Teuter

Teuter fou bisbe de Girona en el darrer terç del segle IX.

Veure Carles el Calb і Teuter

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Veure Carles el Calb і Tombes dels comtes de Barcelona

Tractat de Meerssen

Imatge del nou repartiment operat pel tractat de Meerssen. El Tractat de Meerssen (870) és un nou acord de divisió de l'Imperi Carolingi pels fills vius de Lluís el Pietós, Carles el Calb per França occidental i Lluís el Germànic per França oriental (Alamània), signat a la ciutat de Meerssen, actualment als Països Baixos.

Veure Carles el Calb і Tractat de Meerssen

Tractat de Verdun

El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.

Veure Carles el Calb і Tractat de Verdun

Translatio studii

La translatio studii és una locució llatina que serveix per anunciar una teoria del i segons la qual sovint es produeix una transferència de civilització i de cultura que va d'est a oest.

Veure Carles el Calb і Translatio studii

Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç

El trasllat de les relíquies de Sant Vicenç és un fet que va passar a la meitat del quan la cerca de relíquies de sants era corrent a Europa.

Veure Carles el Calb і Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç

Turpió d'Angulema

Turpió (o Turpí) († 863), fou el primer comte d'Angulema conegut, probablement membre de la família dels Guillèmides.

Veure Carles el Calb і Turpió d'Angulema

Udó de Nèustria

Udó fou un noble del segle IX a la França Oriental, fill de Gebhard, comte de Lahngau, i germà gran de Berenguer I de Nèustria i ambdós parents del senescal Adalard (A ell i el seu germà se'ls va concedir una posició preeminent a la Marca de Nèustria, per aquest parentiu amb Adalard el Senescal i el favor de Carles el Calb).

Veure Carles el Calb і Udó de Nèustria

Universitat medieval

s Les universitats medievals van ser les institucions educatives pertanyents a les cultures cristianes europees de la baixa edat mitjana que van substituir les escoles palatines, monàstiques i episcopals existents des de l'alta edat mitjana.

Veure Carles el Calb і Universitat medieval

Vala de Corbie

Vala o Wala de vegades Walacho (vers 772 - Abadia de Bobbio, 31 d'agost del 836, fou un comte carolingi i després abat; membre de la família carolíngia, era fill del comte Bernat (fill de Carles Martell) amb la seva segona esposa, una dona saxona el nom de la qual no es coneix.

Veure Carles el Calb і Vala de Corbie

Vescomtat de Llemotges

El vescomtat de Llemotges fou una jurisdicció feudal del Llemosí centrada primer a Llemotges i després a Ségur existent des del s. IX fins a la seva incorporació a la corona francesa en el s. XVII, el títol va perviure tot i que més formalment que de facto fins a la dissolució del Regne de França.

Veure Carles el Calb і Vescomtat de Llemotges

Vescomtat de Narbona

El vescomtat de Narbona fou un dels estats o jurisdiccions feudals d'Occitània que tenia per centre la ciutat de Narbona.

Veure Carles el Calb і Vescomtat de Narbona

Victimae paschali laudes

''Victimae Paschali Laudes'', seqüència atribuïda a Wipo de BorgonyaVíctimæ paschali laudes és una de les quatre seqüències que el Missal de Pau VI va mantenir.

Veure Carles el Calb і Victimae paschali laudes

Vila de Prada

La Vila de Prada és el nucli primigeni de la vila d'aquest nom, a la comarca nord-catalana del Conflent.

Veure Carles el Calb і Vila de Prada

Vila fortificada d'Illa

Restes de muralles a l'interior de la vila Més restes de les muralles Les muralles, amb el camí de ronda conservat Més restes, amb una torre; en aquest cas, a la banda exterior Les muralles, amb el camí de ronda, ran de l'absis de l'església Més restes de muralles Pany important de les muralles, amb una torre Pas estret del camí de ronda inferior Portal de la vila rere l'església La Vila fortificada d'Illa és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic de la vila d'Illa, a la comarca del Rosselló, Catalunya del Nord.

Veure Carles el Calb і Vila fortificada d'Illa

Vila fortificada de la Roca d'Albera

La vila fortificada La Vila fortificada de la Roca d'Albera és la vila murada, fortificada, medieval d'estil romànic del poble de la Roca d'Albera, a la comarca del Rosselló, Catalunya Nord.

Veure Carles el Calb і Vila fortificada de la Roca d'Albera

Vilert

Vilert és un poble del nord-est de Catalunya travessat pel riu Fluvià, al Pla de l'Estany.

Veure Carles el Calb і Vilert

Vita Hludovici

La Vita Hludovici o Vita Hludovici Imperatoris (La Vida de Lluís o la Vida de l'Emperador Lluís) és una biografia anònima de Lluís el Pietós, Emperador del Sacre Imperi i Rei dels Francs entre el 814 i el 840.

Veure Carles el Calb і Vita Hludovici

Vulgrí I d'Angulema

Vulgrí I, que va viure al, fou el primer comte hereditari de l'Angoumois o comtat d'Angulema de 866 a la seva mort, el 886.

Veure Carles el Calb і Vulgrí I d'Angulema

Walafrid Estrabó

Walafrid Estrabó (808, Suàbia - 18 d'agost del 849) fou un filòsof, teòleg, botànic i poeta carolingi.

Veure Carles el Calb і Walafrid Estrabó

Weland

Weland (m. 863) fou un important cabdill viking, provinent de la zona de l'actual Dinamarca, qui va liderar una expedició al sud de les Illes Britàniques on, probablement, va protagonitzar l'atac i saqueig de la vila de Winchester l'any 860 dC.

Veure Carles el Calb і Weland

Wigeric

o Vigeric (també esmentat com Wideric o Wederic) fou comte de Bidgau (pagus Bedensis), mort abans del 921/922, amb certs drets comtals sobre la ciutat de Trèveris.

Veure Carles el Calb і Wigeric

25 de juny

El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Carles el Calb і 25 de juny

863

El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Carles el Calb і 863

876

El 876 (DCCCLXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.

Veure Carles el Calb і 876

877

El 877 (DCCCLXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Veure Carles el Calb і 877

També conegut com Carles II de França, Carles II el Calb.

, Bernat de Gòtia, Bernat de Septimània, Bernat I d'Alvèrnia, Bernat I de Poitiers, Bernat II de Tolosa, Bernat II el Poiteví, Bernat Plantapilosa, Berta de França, Bertinalda, Bisbat d'Ègara, Bisbat d'Évreux, Bisbat de Cerignola-Ascoli Satriano, Bisbat de Dol, Bisbat de Soissons, Biví de Viena, Bivínides, Boggis, Borgonya Transjurana, Bosònides, Bosó de Provença, Bosó I, Bretanya, Bucàrdides, Calb, Calmella, Camps (Aude), Capitular de Quierzy, Carles, Carles d'Aquitània, Carles de França, Carles de Provença, Carles el Calb, Carles el Gras, Carles II, Carles III de França, Carles l'Infant, Carles Martell, Carloman de Baviera, Carloman II, Casal de Barcelona, Castell de Llagostera, Castell Marro, Catalans, Catedral de Chartres, Cànoes, Cena Cypriani, Codalet, Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto, Compiègne, Comtat d'Anjou, Comtat d'Arlon, Comtat d'Eifel, Comtat d'Empúries, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Herbauges, Comtat d'Orleans, Comtat d'Ornois, Comtat d'Urgell, Comtat d'Yvois, Comtat de Barcelona, Comtat de Bourges, Comtat de Carcassona, Comtat de Carcí, Comtat de Castres de Lorena, Comtat de Cerdanya, Comtat de Charpeigne, Comtat de Condroz, Comtat de Conflent, Comtat de Girona, Comtat de Grandpré, Comtat de Lieja, Comtat de Lomme, Comtat de Maasgau, Comtat de Melun, Comtat de Moilla, Comtat de Nantes, Comtat de Nevers, Comtat de Niedgau, Comtat de Pallars, Comtat de Porcien, Comtat de Portois, Comtat de Rasès, Comtat de Rennes, Comtat de Toul, Comtat de Toxàndria, Comtat de Troyes, Comtat de Valença, Comtat de Vermandois, Comtat del Llemosí, Comtat del Maine, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Concili Cadavèric, Conrad I de Borgonya, Conrad II de Borgonya, Cristianització de Bulgària, Cronologia de la història de França, Crwth, Cunegunda de França, Dagobert d'Agde, Darnau, Delà I d'Empúries, Dextera Domini, Dieta de Coulaines (843), Dinant, Dinastia Agilolfinga, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Diner (moneda), Drogó de Metz, Ducat de Borgonya, Ducat de Lió, Ducat de Spoleto, Duoda, Eberard de Friül, Ebroí de Poitiers, Eccard de Mâcon, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, Emenó de Poitiers, Emma de Baviera, Engelberga de Spoleto, Erispoe, Ermentruda, Ermentruda d'Orleans, Escut de Catalunya, Església de Sant Andreu del Terri, Església de Sant Esteve d'Olot, Església parroquial de Santa Maria de Palautordera, Esteve de Tongeren, Eudes II de Troyes, Eusebi de Sankt Gallen, Feudalisme, Folc I el Roig, Fonteta (Baix Empordà), Formós, França Mitjana, França Occidental, França Oriental, Francès, Francó de Tongeren, Frèdol de Narbona, Frèdol de Tolosa, Frontal d'altar de Sant Sadurní de Rotgers, Fulcoald de Llemotges, Fulcoald de Roergue, Fulcrad de Provença, Garcia Ènnec, Gòtia, Güelf II d'Altdorf, Gemmes treballades, Gerard d'Alvèrnia, Gerard II d'Alvèrnia, Gerold I de Vintzgau, Gerulf II, Girard de Rosselhon, Girard del Rosselló, Gisela de Laon, Godescalc, Gotmar I, Guadamir, Guerí de Provença, Guerra civil franca, Guifré el Pilós, Guifré I de Girona, Guillem de Septimània, Guisad, Guiu II de Spoleto, Guiu III de Spoleto, Haspengouw, Hasting, Heribert I de Vermandois, Hincmar de Reims, Hispani, Història de Barcelona, Història de Bèlgica, Història de Catalunya, Història de França, Història de Haspengouw, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Vall d'Aosta, Història de Lieja, Història de Luxemburg, Història de Normandia, Història de Portugal, Història de Roma, Història de Suïssa, Història del Comtat d'Urgell, Història del nu artístic, Història dels jueus, Història dels Països Baixos, Hug (fill de Carlemany), Hug de Tours, Hug el Gran (robertià), Hug I del Maine, Hug IV del Maine, Hug l'Abat, Humfrid, Illa (Rosselló), Imperi Carolingi, Incon de Nantes, Irlanda celta, Joan Escot Eriúgena, Josep Calmette, Judacot, Judaisme, Judit de Baviera, Jueus, Jueus a Espanya, Jueus catalans, Juraments d'Estrasburg, Justa, Khildebrand III, La Cellera de Ter, La Roca d'Albera, Lambert I de Spoleto, Lambert II de Nantes, Limós, Literatura alsaciana, Llagostera, Llegenda de les quatre barres de sang, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de comtes d'Urgell, Llista de comtes de Provença, Llista de panteons i tombes de sobirans a França, Llista de personatges històrics medievals a l'òpera, Llista de reis de França, Lluís el Germànic, Lluís el Pietós, Lluís el Tartamut, Lluís II d'Itàlia, Lluís III d'Alemanya, Lluís III de França, Lorena, Lotari I, Lotari II de Lotaríngia, Lothaire Bluteau, Lupus Servatus, Mahmud Ghazan, Marca de Bretanya, Marca de Nèustria, Mare de Déu de Palau, Mas Blanc (Ullà), Mas de l'Església Vella, Meerssen, Menapis, Mieres, Miró Eutili, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Sant Volusià, Monestir de Santa Maria de Cabrières, Monestir de Santa Maria de la Daurada, Montesquiu d'Albera, Nèustria, Nibelung IV, Nidoleres, Nitard, Nominoe, Notó d'Arle, Odalric, Odó I de França, Oesen, Olivier de la Marche, Olot, Otger, Països Baixos (regió històrica), Papa Benet III, Papa Joan VIII, Pareatge d'Andorra de 1278, Pareatge d'Andorra de 1288, Patrologia Latina, Paul Zumthor, Península de Cotentin, Petit-Pont, Pipí I d'Aquitània, Pipí II d'Aquitània, Pont au Change, Prada, Principat de Salern, Prunet i Bellpuig, Quierzy, Raban Maur, Radboud d'Utrecht, Ragenold de Nèustria, Rainulf I de Poitiers, Rainulf II de Poitiers, Ramon I de Tolosa, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ràtzia de 851, Ràtzia de 861, Rúrik, Regne d'Aquitània, Regne d'Itàlia (edat mitjana), Regne de Bretanya, Regne de França, Regne de Lotaríngia, Regne de Provença, Rei d'Itàlia, Renaixença, Renald d'Herbauges, Renyer I, Requesens, Revolta d'Aissó, Revolta de Bernat de Septimània, Revolució a l'Imperi Carolingi (830), Rhodri Mawr, Ricard I de Borgonya, Riquilda de Provença, Riwallon de Bretanya, Robert de Troyes, Robert el Fort, Robert III d'Hesbaye, Robertians, Rorgònides, Rorgó I del Maine, Rotruda, Rotruda (filla de Carlemany), Sacramentari de Drogó, Salomó de Bretanya, Saltiri anglocatalà, Sant Aniol d'Aguja, Sant Climent de Reglella, Sant Esteve de Cantallops, Sant Esteve de la Costa, Sant Feliu de Llagostera, Sant Fruitós de la Vall de Santa Creu, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Joan Evangelista d'Entrevalls, Sant Joan Sescloses, Sant Llorenç del Mont, Sant Marçal (Rosselló), Sant Martí d'Albera (església), Sant Martí de Fenollar (església), Sant Miquel de la Cirera, Sant Pere d'Eixalada, Sant Pere de Prada, Sant Romà de Casamor, Santa Ampolla, Santa Maria d'Amer, Santa Maria de Vilert, Santuari de la Mare de Déu del Tura, Sautó, Símbols nacionals de Catalunya, Símbols valencians, Senyoria de Craon, Senyoria de Sainte Suzanne, Setge de París (885), Setge de Tolosa (844), Sigard d'Hainaut, Sunifred I d'Urgell-Cerdanya, Sunifred II (bisbe de Girona), Sunyer I d'Empúries-Rosselló, Sunyer II d'Empúries-Rosselló, Teodoric el Tresorer, Terrassa, Teulís, Teutberga, Teuter, Tombes dels comtes de Barcelona, Tractat de Meerssen, Tractat de Verdun, Translatio studii, Trasllat de les relíquies de Sant Vicenç, Turpió d'Angulema, Udó de Nèustria, Universitat medieval, Vala de Corbie, Vescomtat de Llemotges, Vescomtat de Narbona, Victimae paschali laudes, Vila de Prada, Vila fortificada d'Illa, Vila fortificada de la Roca d'Albera, Vilert, Vita Hludovici, Vulgrí I d'Angulema, Walafrid Estrabó, Weland, Wigeric, 25 de juny, 863, 876, 877.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat