Comunicació

563 les relacions: Abdicació de Peronella, reina d'Aragó, Acord de Serón de Nágima (1158), Agnès de Peitieu, Ahnentafel, Albalat de l'Arzebispe, Alcanó, Alcanyís, Alcarràs, Alfara de Carles, Alfarràs, Alfons el Cast, Alfons II de Portugal, Alfons II de Provença, Alfons VII de Lleó, Alforja, Alguaire, Alins de Llitera, Aljama, Almacelles, Almatret, Almira Almemoniz, Almodis de Barcelona, Amposta, Andaní, Anglesola (llinatge), Antiga església de Sant Joan, Antonio Ubieto Arteta, Aportacions territorials de Barbastre (1137), Aragonensium rerum commentarii, Arbolí, Arnau Bosquet, Arnau de Torroja, Arnau Mir de Pallars Jussà, Arquebisbat de Barcelona, Arquitectura romànica, Art romànic a Catalunya, Arxiu Capitular de Lleida, Arxiu Diocesà de Lleida, Arxiu i Biblioteca de Poblet, Avalrí, Òria d'Entença, Baix Cinca (comarca històrica), Ball de bastons, Ball de diables, Ball de Diables de Vila-seca, Ball de Diables de Vilafranca, Ball dels totxets, Bandera de Catalunya, Bany, Barcelona, ..., Barenys, Barisó I d'Arborea, Baronia d'Erill, Baronia de Bellpuig, Baronia de Castellar, Baronia de Juneda, Batea, Báguena, Beatriu de Borbó, Beatriu de Montcada, Benifallet, Berenguer de Castellet, Berenguer Ramon I de Provença, Bernat de Bell-lloc, Bernat I (IV) de Comenge, Bernat I de Foixà, Bernat Marcús, Bernat Roger, Bernat Tort, Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira, Berta d'Aragó, Bertran de Castellet, Beseit, Bisbat de Tortosa, Blanca Garcés de Navarra, Boixadors, Butlla d'Adrià IV (1158), Caffaro di Rustico da Caschifellone, Caius Parellada i Cardellach, Cal Cavaller (Ascó), Calaceit, Camarles, Cambrils, Canal de Pinyana, Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, Capítols matrimonials de Barbastre, Capellades, Cappont, Carladès, Carrer del Castell i carrer Major (Rasquera), Carrer dels Banys Nous, Casa Cervelló, Casa de Ramon de Montagut, Casa dels Banys Nous, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires, Castell Berguedà, Castell Comtal de Besalú, Castell d'Alforja, Castell d'Alguaire, Castell d'Almenar, Castell d'Amposta, Castell d'Ascó, Castell d'Oliola, Castell d'Ulldecona, Castell de Barberà (Barberà de la Conca), Castell de Batea, Castell de Bellpuig (Urgell), Castell de Cabassers, Castell de Cabra, Castell de Camarles, Castell de Canals, Castell de Castellfollit de Riubregós, Castell de Castellolí, Castell de Cervera del Maestrat, Castell de Clasquerí, Castell de Coaner, Castell de Corbins, Castell de Cunit, Castell de Figuerola, Castell de Gallifa, Castell de Gardeny, Castell de Jorba, Castell de l'Albiol, Castell de l'Espluga Calba, Castell de l'Espunyola, Castell de Llers, Castell de Marçà, Castell de Mequinensa, Castell de Miramar (Figuerola del Camp), Castell de Mont-roig (Matarranya), Castell de Montcada, Castell de Montfalcó (les Oluges), Castell de Montsó, Castell de Pera (Sant Llorenç Savall), Castell de Plegamans, Castell de Prades, Castell de Puigarbessós, Castell de Puigverd, Castell de Pujalt, Castell de Ribatallada, Castell de Ribes de Freser, Castell de Rocabertí, Castell de Sant Martí dels Castells, Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda), Castell de Siurana, Castell de Tamarit, Castell de Tarrés, Castell de Térmens, Castell de Torelló, Castell de Tudela (Sant Gregori), Castell de Vilafortuny, Castell de Vinfaro, Castell del Papiol, Castell del Regomir, Castell del Rei (Tarragona), Castell dels Calatravos, Castell i vila de Vilanova de Prades, Castell Palau Arquebisbal (Albalate del Arzobispo), Castell Palau d'Arbeca, Castellania d'Amposta, Catalunya a la Corona d'Aragó, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catedral de Barcelona, Catedral de Roda d'Isàvena, Catedral de Tortosa, Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya, Centelles (llinatge), Centre històric d'Ascó, Centre històric d'Ulldecona, Centre històric de Cabassers, Centre històric de Godall, Centre històric de Vilalba dels Arcs, Cervera del Maestrat, Chronica communia, Chronicon Barcinonenses I, Chronicon Barcinonenses II, Chronicon Barcinonenses III, Chronicon Barcinonenses IV, Clos emmurallat de Prades, Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto, Coll de la Batalla (Aleixar), Comanda d'Horta, Comanda de Tortosa, Comandes catalanes de l'orde del Temple, Comtat de Barcelona, Comtat de Castella, Comtat de Cerdanya, Comtat de Gavaldà, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtats catalans, Confirmació d'Ayerbe (1137), Conjunt històric d'Albalate del Arzobispo, Conquesta d'Almeria (1147), Conquesta de la medina Laqant, Conquesta de Navarra, Conquesta de Siurana, Conquesta del País Valencià, Conquesta feudal hispànica, Consell Comarcal del Baix Ebre, Consolat de Mar, Constança d'Aragó i de Castella, Corbera d'Ebre, Corona d'Aragó, Cort Comtal, Corts d'Aragó, Costa Daurada, Costums de Tortosa, Crònica de Bernat Desclot, Crònica universal del Principat de Catalunya, Creu d'Aïnsa, Creu d'Alcoraç, Croada d'al-Mariyya, Cronicó Barceloní I, Cronicó Barceloní II, Cronicó de Sant Cugat, Cronicó de Sant Feliu de Guíxols, Cronicó de Skokloster, Cronicó dels Usatges, Cronicons Barcinonenses, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia del catarisme, Daroca, Dècada del 1130, Dècada del 1150, De captione Almerie et Tortuose, Diner (llei), Dolça de Barcelona, Dolça de Provença, Dominació musulmana de Catalunya, Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV, Edat mitjana als Països Catalans, Edat mitjana de Catalunya, El Molar, El Pinell de Brai, El Rourell, El Soleràs, Elionor d'Aragó i de Castella, Els Prats de Rei, Emirat de Balànsiya, Emirat de Làrida, Emirat de Turtuixa, En guàrdia!, Erill la Vall, Ermengarda de Narbona, Ermengol VI d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Ermita de Santa Justa, Escut d'Ulldecona, Escut de Barcelona, Escut de Bell-lloc d'Urgell, Escut de Catalunya, Escut de Godall, Escut de l'Aragó, Escut de Miravet, Escut dels Montagut, Escut, bandera i estendard d'Altura, Escuts amb el Senyal Reial, Església de Sant Joan Baptista (Favara de Matarranya), Església de Sant Joan Baptista (Móra d'Ebre), Església de Sant Miquel (Barcelona), Església de Santa Maria (Flix), Favara de Matarranya, Ferran de Flandes, Ferreries (Tortosa), Flix, Fondespatla, Font de la Carrova, Fraga, Fuendetodos, Fulleda, Furs de Daroca, Galceran II de Pinós, Gandesa, García Fortuñones, Garcia, Garcia Ramires, Gardeny (comanda templera), Gastó V de Bearn, Gòtia, Genealogia del Casal d'Aragó, Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246), Geraud de Niòrt, Gesta Comitum Barchinonensium, Ginestar, Gombau d'Entença, Guerau III de Cabrera, Guerres baussenques, Guillem Berenguer, Guillem de Sentmenat, Guillem de Tarragona, Guillem de Torroja, Guillem I d'Entença, Guillem II de Castellvell, Guillem III de Cervera, Guillem III de Santmartí, Guillem Pere de Ravidats, Guillem Ramon I de Montcada, Guillem VI de Montpeller, Guillermo Fatás Cabeza, Guiscarda de Bearn, Gules, Heràldica, Hipòtesi dels lemniscs, Història d'Aran, Història de Barcelona, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la Franja de Ponent, Història de la sal, Història de Llagostera, Història de Lleida, Història de Peníscola, Història del dret català, Historiografia de la Senyera Reial, Hug de Cervelló, Jaime María de Berenguer de Santiago, Jaume Duran i Castellanos, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Joan d'Organyà, Jofre I de Rocabertí, Josep Puig i Just, Jueus catalans, Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV (1137), L'Albiol, L'Aldea, L'Ametlla de Mar, L'Espluga Calba, La Font de la Reina (Capellades), La Força de Vilamajor, La Ginebrosa, La Llacuna, La Quadra dels Tascals, La Saira, La Seu Vella de Lleida, La Sorollera, La Tor de França, La Vall de Tormo, Ladislau III d'Hongria, Lagata, Les Borges del Camp, Les quatre grans Cròniques, Llagostera, Llegenda de Galceran de Pinós, Llegenda de la Malavella, Llegenda dels capítols matrimonials, Lleida, Llibre de les Costums, Llista de batlles de Cornellà de Llobregat, Llista de castellans d'Amposta, Llista de comtes de Barcelona, Llista de comtes de Cerdanya, Llista de comtes de Provença, Llista de consellers reials, Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona, Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista de parròquies del bisbat de Solsona, Llista de reis d'Aragó, Llo, Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, Marçà, Marc (mesura), Maria de Bearn, Mas de Barberans, Móra d'Ebre, Mequinensa, Mesquita d'Ascó, Miravet, Mitologia catalana, Monestir d'Alquézar, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Ruf, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Montblanc, Montcada (llinatge), Montfalcó Murallat, Morella, Muhàmmad ibn Mardanix, Museu Molins de la Vila, Nucli històric de La Figuera, Nucli històric de Rasquera, Nucli històric de Tortosa, Numeració del Casal d'Aragó, Nunó Sanç, Ofensiva de Garcia Ramires (1148), Ofensiva de Ramon Berenguer IV, Ofensiva de Sanç Garcés (1156), Oleguer de Barcelona, Ollers (Barberà de la Conca), Orde de l'Atxa, Orde de Monreal, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde del Cister, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Origen de la Senyera Reial, Palau Casades, Palau de la Paeria, Palau Despuig, Palau Montagut, Palau Oriol, Palau Reial de Torroella, Palau-solità i Plegamans, Pau, Pau de Gallur (1159), Pau de San Esteban de Gormaz (1146), Pau i Treva de Déu, Pau Perpètua de Sahagún, Pere de Bearn, Pere de Queralt, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pere I d'Urgell, Peronella d'Aragó, Perxe de Cal Cavaller, Plaça de la Cinta, Ponç II d'Empúries, Ponç II de Cervera, Portabandera del Rei d'Aragó, Portada/efemèride desembre 31, Portada/efemèride març 25, Portal de Prades, Portell de Morella, Prades, Premonstratesos, Prenafeta, Principat de Catalunya, Principat de Tarragona, Principat de València, Provença, Ramir II d'Aragó, Ramon (nom), Ramon Berenguer, Ramon Berenguer II de Provença, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Berenguer IV de Provença, Ramon de Cervera (senyor de l'Espluga Jussana), Ramon de Ganagot, Ramon Gaufred, Ramon I Trencavell, Ramon V de Tolosa, Rasquera, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reials Col·legis, Renaixement del segle XII, Renúncia de Saragossa (1137), Retaule de Sant Esteve Protomàrtir (Granollers), Revolta contra els almoràvits, Riba-roja d'Ebre, Ricard Cor de Lleó, Ripollet, Riudecanyes, Robert d'Aguiló, Rodrigo Díaz de Vivar, Roquetes, Saidí, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Portugal, Sanç III de Castella, Sanç VI de Navarra, Sança d'Aragó, Sança de Portugal i de Barcelona, Sant Corneli i Sant Cebrià de Cardedeu, Sant Esteve de Llitera, Sant Jaume de Vilafranca de Conflent, Sant Joan Baptista (Ascó), Sant Joan d'Algars, Sant Joan dels Arcs, Sant Miquel dels Omellons, Sant Pere de Vilamajor, Santa Magdalena de Mucoró, Santa Maria de Benifallet, Santa Maria de les Franqueses, Santa Maria de Siurana, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Símbols nacionals de Catalunya, Segell de Millau, Segona Croada, Selma (Aiguamúrcia), Senyal Reial (segle XIII), Senyal Reial (segle XIII-XIV), Senyera reial, Sepulcre del bisbe Oleguer, Sepulcres comtals de la catedral de Girona, Setge de Làrida (1122), Setge de Lleida, Setge de Tortosa, Sordello, Soses, Suda de Lleida, Suda de Tortosa, Sueca, Taifa, Talesa d'Aragó, Tarrés, Térmens, Teoria del Casamiento en casa, Teresa de Portugal i de Barcelona, Testament de Peronella d'Aragó (1152), Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173), Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162), Tivenys, Tombes dels comtes de Barcelona, Torre d'en Corder, Torre de la Candela, Torre de la Granadella, Torre de Vinaixarop, Torre del Minaret, Torrelles de Foix, Tortosa, Tractat de 1149, Tractat de Carrión, Tractat de Lleida (1157), Tractat de Tudilén, Turtuixa, Ulldecona, Usatges de Barcelona, Vallclara, Vensilló (els Alamús), Vescomtat de Bas, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Millau, Viladecans, Vilafortuny, Vilamajor (universitat), Vilanova de Prades, Vimbodí i Poblet, Vinaixa, Vinyols i els Arcs, Xarq al-Àndalus, Xert, Xerta, Ximeno I d'Urrea, 11 d'agost, 11 de novembre, 1114, 1137, 1148, 1149, 1150, 1151, 1153, 1162, 13 de novembre, 17 d'octubre, 18 de gener, 24 d'octubre, 25 de març, 27 d'agost, 29 d'abril, 29 de febrer, 31 de desembre, 6 d'agost. Ampliar l'índex (513 més) » « Shrink índex

Abdicació de Peronella, reina d'Aragó

''Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella'', «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona). Barcelona, a 18 de juliol de 1164. L'abdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Abdicació de Peronella, reina d'Aragó · Veure més »

Acord de Serón de Nágima (1158)

L'Acord de Serón de Nágima o Tractat d'Haxama fou un acord al qual arribaren el febrer del 1158 a Serón de Nágima el rei Sanç III de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Acord de Serón de Nágima (1158) · Veure més »

Agnès de Peitieu

Agnès de Peitieu, Agnès de Poitiers o Agnès d'Aquitània (1105-1159) va ser reina d'Aragó durant el seu breu matrimoni amb el Ramir II d'Aragó, antic monjo.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Agnès de Peitieu · Veure més »

Ahnentafel

El sistema Ahnentafel, també conegut com el sistema de numeració de Sosa-Stradonitz, va ser creat pel monjo espanyol Jerónimo de Sosa el 1676 com un mètode de numeració dels avantpassats en una genealogia ascendent.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ahnentafel · Veure més »

Albalat de l'Arzebispe

Albalat de l'Arzebispe és una població d'Aragó, de la província de Terol, situat a l'esquerra del riu Martín, a la comarca del Baix Martín.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Albalat de l'Arzebispe · Veure més »

Alcanó

Font del Saladà Alcanó és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alcanó · Veure més »

Alcanyís

Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alcanyís · Veure més »

Alcarràs

Alcarràs és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Segrià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alcarràs · Veure més »

Alfara de Carles

Alfara de Carles és un municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfara de Carles · Veure més »

Alfarràs

Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfarràs · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons II de Portugal

Alfons II de Portugal, dit el Gras (Coïmbra, 1185 - ibíd., 1233), fou rei de Portugal (1211-1223).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfons II de Portugal · Veure més »

Alfons II de Provença

pals de gules» Alfons II de Provença (Barcelona, 1180 — Palerm, 2 de febrer de 1209), infant d'Aragó, comte de Provença (1184-1209) i '''comte consort de Forcalquer''' per matrimoni amb la comtessa Garsenda de Forcalquier (1193-1209).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfons II de Provença · Veure més »

Alfons VII de Lleó

Alfons VII de Lleó, anomenat l'Emperador (Galícia, 1105 - Fresneda, 1157), fou rei de Galícia (1111-1157), de Lleó i de Castella (1126-1157).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alfons VII de Lleó · Veure més »

Alforja

Alforja (de l'àrab Alfurg o al-furga "obertura" o "separació", a causa de la seva situació en el coll que uneix Reus i el Camp amb el Priorat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alforja · Veure més »

Alguaire

Alguaire és una vila i municipi de la comarca del Segrià als països catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alguaire · Veure més »

Alins de Llitera

L'antic terme municipal dAlins de Llitera, d'una extensió de 14.41 km², fou annexat el 1969 al de Sanui i la nova entitat resultant rebé oficialment el nom de Sanui i Alins.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Alins de Llitera · Veure més »

Aljama

Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Aljama · Veure més »

Almacelles

Almacelles és una vila i municipi de la comarca del Segrià, a Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Almacelles · Veure més »

Almatret

Almatret és un municipi català de la comarca del Segrià, situat al sud-oest de la comarca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Almatret · Veure més »

Almira Almemoniz

Almira Almemoniz fou el darrer emir de Xibràna.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Almira Almemoniz · Veure més »

Almodis de Barcelona

Almodis de Barcelona, coneguda també com a Almodis de Bas, (1126 - 1164) fou infanta de Barcelona, vescomtessa consort de Bas.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Almodis de Barcelona · Veure més »

Amposta

Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Amposta · Veure més »

Andaní

Andaní és un antic poble del municipi d'Alfarràs (Segrià), a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, a la plana al·luvial estesa entre el riu i el canal de Pinyana.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Andaní · Veure més »

Anglesola (llinatge)

Escut d'armes delllinatge dels Anglesola Els Anglesola eren un dels més antics llinatges de l'aristocràcia militar catalana, els orígens mitològics dels quals es remunten a la llegenda dels Nou Barons de la Fama, la qual és del s. XVIII.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Anglesola (llinatge) · Veure més »

Antiga església de Sant Joan

Antiga església de Sant Joan és una església amb elements gòtics i barrocs de Térmens (Noguera) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Antiga església de Sant Joan · Veure més »

Antonio Ubieto Arteta

Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »

Aportacions territorials de Barbastre (1137)

Les Aportacions territorials de Barbastre serien segons l'historiador Antonio Ubieto un document annex als Capítols matrimonials de Barbastre (1137).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Aportacions territorials de Barbastre (1137) · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Arbolí

Arbolí és un poble i municipi de la comarca del Baix Camp (abans pertanyia a la comarca del Priorat) des del 1990 segons una llei de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arbolí · Veure més »

Arnau Bosquet

Pobles anomenats en l'article d'Arnau Bosquet Arnau Bosquet és el nom de diverses generacions de nobles catalans, que van participar en la dominació militar de territoris poc o gens cristianitzats durant el.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arnau Bosquet · Veure més »

Arnau de Torroja

Arnau de Torroja (Solsona, ~1122 - Verona, 30 de setembre de 1184) va ser un noble català, cavaller de l'orde del Temple, orde que arribà a dirigir com a gran mestre entre 1180 i 1184.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arnau de Torroja · Veure més »

Arnau Mir de Pallars Jussà

''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arquitectura romànica · Veure més »

Art romànic a Catalunya

Campanar de Sant Just i Sant Pastor de Son al Pallars Sobirà Sant Cristòfol de Beget és una mostra del romànic prepirinenc en el seu estat més pur.El romànic és l'art que es va desenvolupar per la major part d'Europa Occidental, incloent les Illes Britàniques i la Sicília normanda, d'ençà el fins ben entrat el.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Art romànic a Catalunya · Veure més »

Arxiu Capitular de Lleida

LArxiu Capitular de Lleida és l'arxiu eclesiàstic responsable de la custòdia i conservació de la documentació generada per l'administració de la catedral.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arxiu Capitular de Lleida · Veure més »

Arxiu Diocesà de Lleida

LArxiu Diocesà de Lleida (ADLL), és la institució que custodia el fons documental emanat de l'activitat del bisbe i la seva cúria diocesana, i gestiona la consulta de les sèries del mateix i del fons en dipòsit.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arxiu Diocesà de Lleida · Veure més »

Arxiu i Biblioteca de Poblet

LArxiu i Biblioteca de Poblet és un dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet que fou creat l'any 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Arxiu i Biblioteca de Poblet · Veure més »

Avalrí

AvalríEl nom ha tingut moltes i diverses variants al llarg del temps, i encara en el present formes diferents poden coexistir en un mateix text (llista de variants del nom) o Vàlria fou un poble, castell i parròquia medievals de l'actual terme de Montescot, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Avalrí · Veure més »

Òria d'Entença

Òria d'Entença (1120 - Osca, 1178) fou noble, tutora i comtessa de Pallars Jussà del llinatge Entença.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Òria d'Entença · Veure més »

Baix Cinca (comarca històrica)

El Baix Cinca (Baixo Cinca en aragonès, Bas Cinca en occità, Bas Cynca en francès i Bajo Cinca en castellà) és una comarca natural i històrica, que formà part dels comtats catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Baix Cinca (comarca històrica) · Veure més »

Ball de bastons

Ball de Bastons d'Igualada actuant a la Processó de Sant Bartomeu, patró de la ciutat. El ball de bastons és una dansa popular, molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ball de bastons · Veure més »

Ball de diables

Diables en una actuació El ball de diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ball de diables · Veure més »

Ball de Diables de Vila-seca

El Ball de Diables de Vila-seca és un ball de diables, manifestació folklòrica de la cultura popular catalana, de Vila-seca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ball de Diables de Vila-seca · Veure més »

Ball de Diables de Vilafranca

El ball de diables de Vilafranca del Penedès és un ball de diables, manifestació folklòrica de la cultura popular catalana, de Vilafranca del Penedès.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ball de Diables de Vilafranca · Veure més »

Ball dels totxets

Ball de bastons a Barcelona Ball de Bastons a Granollers Ball en execució El ball dels totxets és una dansa popular pròpia del poble de Camporrells, a la Llitera, relacionada amb els "paloteos": balls similars que podem trobar per tota la província d'Osca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ball dels totxets · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bandera de Catalunya · Veure més »

Bany

Detall del "bany en el parc" de Jean-Pierre Norblin de La Gourdaine (1785) ''Xiquets a la platja'' (1910), Museu del Prado, Madrid Macacos japonesos a les fonts termals de Nagano La pràctica del bany, l'acció de banyar-se, és un dels costums més antics de la humanitat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bany · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Barcelona · Veure més »

Barenys

Barenys és un despoblat de Catalunya situat a l'actual terme de Salou, limitat en el seu temps, pel mar, Vilafortuny, el Mas de l'Abat, les Franqueses i Salou.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Barenys · Veure més »

Barisó I d'Arborea

Barisó I d'Arborea (?-1185) fou jutge d'Arborea.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Barisó I d'Arborea · Veure més »

Baronia d'Erill

La Baronia d'Erill, del segle XI, juntament amb les baronies d'Abella, Bellera i Orcau, era una de les baronies primigènies de l'actual Pallars Jussà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Baronia d'Erill · Veure més »

Baronia de Bellpuig

La Baronia de Bellpuig fou una jurisdicció feudal concedida el 1139 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Berenguer-Arnau d'Anglesola, senyor de Verdú.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Baronia de Bellpuig · Veure més »

Baronia de Castellar

La Baronia de Castellar fou una jurisdicció feudal que comprenia el terme de Castellar del Vallès centrada en el Castell de Clasquerí.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Baronia de Castellar · Veure més »

Baronia de Juneda

La Baronia de Juneda era la jurisdicció senyorial centrada en el castell de la vila de Juneda.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Baronia de Juneda · Veure més »

Batea

Batea és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Batea · Veure més »

Báguena

Báguena és un municipi de la província de Terol situat a la comarca del Jiloca, a la vall del riu Jiloca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Báguena · Veure més »

Beatriu de Borbó

Beatriu de Borbó (1320-23 de desembre de 1383) va ser membre de la Casa de Borbó que per casament esdevingué reina de Bohèmia i comtessa de Luxemburg.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Beatriu de Borbó · Veure més »

Beatriu de Montcada

Beatriu de Montcada (morta abans de 1163) fou una noble catalana.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Beatriu de Montcada · Veure més »

Benifallet

Benifallet és un poble i municipi de Catalunya pertanyent a les Terres de l'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Benifallet · Veure més »

Berenguer de Castellet

Berenguer de Castellet (Tarragona, (?) - Tarragona, 1202) va ser un sacerdot catòlic i canonge de la Seu de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Berenguer de Castellet · Veure més »

Berenguer Ramon I de Provença

Berenguer Ramon I de Provença (1115 - Melguelh, Llenguadoc 1144) fou infant de Barcelona i comte de Provença (1131-1144).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Berenguer Ramon I de Provença · Veure més »

Bernat de Bell-lloc

Bernat de Bell-lloc (segles XII-XIII) fou un noble català, al servei de Ramon Berenguer III, de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat de Bell-lloc · Veure més »

Bernat I (IV) de Comenge

Bernat I de Comenge (mort després del 1145) va ser comte de Comenge (abans de 1105-després de 1145).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat I (IV) de Comenge · Veure més »

Bernat I de Foixà

Bernat I de Foixà (mitjan) fou el primer fill de Guillem de Foixà, primer personatge documentat varvassor del llinatge empordanès dels Foixà, vassalls del comte d'Empúries, del castell de Foixà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat I de Foixà · Veure més »

Bernat Marcús

Bernat Marcús va ser un burgès barceloní del.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat Marcús · Veure més »

Bernat Roger

Bernat Roger (? — ~1167) fou un religiós que ostentà el títol de bisbe d'Urgell, entre l'any 1163 i l'any 1167.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat Roger · Veure més »

Bernat Tort

Bernat Tort (? - Londres, 1163) va ser arquebisbe de Tarragona entre els anys 1146 i 1163.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat Tort · Veure més »

Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira

Els sants Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira van ser tres germans, anomenats respectivament Ibn Ahmed al-Mansur, Zoraida i Zaida, fills d'un príncep musulmà de Carlet, que van convertir-se al cristianisme i van morir com a màrtirs el 1181 a Alzira.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bernat, Gràcia i Maria d'Alzira · Veure més »

Berta d'Aragó

Castell de Marcuello, des del qual governava Berta d'Aragó. Berta d'Aragó (h. 1075 – abans de 1111) va ser reina consort d'Aragó i Navarra.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Berta d'Aragó · Veure més »

Bertran de Castellet

Bertran de Castellet fou un noble al servei de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bertran de Castellet · Veure més »

Beseit

Beseit és una vila i municipi del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Beseit · Veure més »

Bisbat de Tortosa

Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Bisbat de Tortosa · Veure més »

Blanca Garcés de Navarra

Blanca Garcés de Navarra o Blanca de Navarra (~ 1135 - 12 d'agost de 1156) fou infanta del Regne de Navarra.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Blanca Garcés de Navarra · Veure més »

Boixadors

Boixadors és una partida de l'Horta de Lleida, de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Boixadors · Veure més »

Butlla d'Adrià IV (1158)

El Butlla d'Adrià IV fou una butlla emesa pel Sant Pare Adrià IV el 24 de juny del 1158.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Butlla d'Adrià IV (1158) · Veure més »

Caffaro di Rustico da Caschifellone

Caffaro di Rustico da Caschifellone (Caschifellone, 1080 - Gènova, c. 1166) fou un militar i historiador genovès.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Caffaro di Rustico da Caschifellone · Veure més »

Caius Parellada i Cardellach

Caius Parellada i Cardellach (Barcelona, 13 d'octubre de 1911 - 16 de juny de 2003) fou un historiador i jurista català.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Caius Parellada i Cardellach · Veure més »

Cal Cavaller (Ascó)

Cal Cavaller és una obra del municipi d'Ascó (Ribera d'Ebre) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cal Cavaller (Ascó) · Veure més »

Calaceit

El poblat ibèric de Sant Antoni, a Calaceit L'escut de Calaceit en la façana d'una de les cases de la vila Calaceit (Calaceite, en castellà) és un municipi espanyol, situat a la Comunitat Autònoma de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Calaceit · Veure més »

Camarles

Camarles és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre, situat a l'est de la capital comarcal, Tortosa, a la zona de contacte amb la plataforma deltaica, on es cultiva i es recull anualment més de 45 milions de quilos d'arròs, regat pel canal esquerre de l'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Camarles · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cambrils · Veure més »

Canal de Pinyana

El Canal de Pinyana o Canal de Lleida és una infraestructura hidràulica de la comarca del Segrià i la Llitera.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Canal de Pinyana · Veure més »

Canònica de Santa Maria de Roca-rossa

Monestir de Roca-rossa és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Canònica de Santa Maria de Roca-rossa · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »

Capellades

Capellades és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Capellades · Veure més »

Cappont

Cappont (o Cap-Pont) és un barri de la ciutat de Lleida, al marge esquerre del riu Segre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cappont · Veure més »

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Carladès · Veure més »

Carrer del Castell i carrer Major (Rasquera)

El Carrer Castell i Carrer Major és un carrer de Rasquera (Ribera d'Ebre) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Carrer del Castell i carrer Major (Rasquera) · Veure més »

Carrer dels Banys Nous

El carrer dels Banys Nous és una via urbana que forma part del circuit exterior de la Muralla romana de Barcelona entre els d'Avinyó i de la Palla.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Carrer dels Banys Nous · Veure més »

Casa Cervelló

La Casa Cervelló és una obra gòtica de Gandesa (Terra Alta) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casa Cervelló · Veure més »

Casa de Ramon de Montagut

La Casa de Ramon de Montagut és un habitatge al nucli urbà de la població de Móra d'Ebre, a la banda de migdia del nucli antic de la vila, formant cantonada entre la plaça de Dalt i el carrer d'Isabet que ha estat catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casa de Ramon de Montagut · Veure més »

Casa dels Banys Nous

La casa dels Banys Nous es troba a la cantonada dels carrers del mateix nom i de la Boqueria de Barcelona i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casa dels Banys Nous · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casal de Barcelona · Veure més »

Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires

El Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà segons l'historiador Antonio Ubieto l'agost del 1150 a Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires · Veure més »

Castell Berguedà

El Castell Berguedà o de Madrona és un castell del municipi de Berga situat al cim del turó més alt a ponent del santuari de Queralt, al tossal anomenat Castellberguedà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell Berguedà · Veure més »

Castell Comtal de Besalú

Restes del castell de Besalú.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell Comtal de Besalú · Veure més »

Castell d'Alforja

El Castell d'Alforja és l'antic recinte emmurallat de la vila fortificada d'Alforja (Baix Camp).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell d'Alforja · Veure més »

Castell d'Alguaire

Del Castell d'Alguaire, d'origen àrab, esmentat per primera vegada al, es conserven els vestigis dels murs de la muralla, d'una torre quadrada i de l'antiga Església de Santa Maria.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell d'Alguaire · Veure més »

Castell d'Almenar

Del Castell d'Almenar es conserven restes de murs i d'una torre central quadrada que són declarades bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell d'Almenar · Veure més »

Castell d'Amposta

El Castell d'Amposta era un castell de la vila d'Amposta, actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell d'Amposta · Veure més »

Castell d'Ascó

El Castell d'Ascó, declarat bé cultural d'interès nacional, està situat al cim d'un turó sobre la població d'Ascó, a la riba dreta de l'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell d'Ascó · Veure més »

Castell d'Oliola

El castell d'Oliola és un castell termenat d'Oliola (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell d'Oliola · Veure més »

Castell d'Ulldecona

El castell d'Ulldecona és un conjunt fortificat d'Ulldecona (Montsià) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell d'Ulldecona · Veure més »

Castell de Barberà (Barberà de la Conca)

El Castell de Barberà és un castell del municipi de Barberà de la Conca (Conca de Barberà).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Barberà (Barberà de la Conca) · Veure més »

Castell de Batea

El Castell de Batea era situat a dalt d'un petit turó, al sector meridional del terme.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Batea · Veure més »

Castell de Bellpuig (Urgell)

El Castell de Bellpuig és un castell d'estil romànic de Bellpuig, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Bellpuig (Urgell) · Veure més »

Castell de Cabassers

Les restes del Castell de Cabassers, declarades bé cultural d'interès nacional, se situen a l'interior de les escoles públiques del poble de Cabassers, al costat del carrer Major.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Cabassers · Veure més »

Castell de Cabra

El castell de Cabra del Camp, avui desaparegut, fou un castell al municipi de Cabra del Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Cabra · Veure més »

Castell de Camarles

El Castell de Camarles, o la Torre de Camarles, és un antic castell al poble de Camarles (Baix Ebre).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Camarles · Veure més »

Castell de Canals

Castell de Canals és un castell del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Canals · Veure més »

Castell de Castellfollit de Riubregós

El castell de Castellfollit o de Castellfollit de Riubregós és un castell, és a dir, una fortificació, al municipi de Castellfollit de Riubregós, a la comarca de l'Anoia (Catalunya).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Castellfollit de Riubregós · Veure més »

Castell de Castellolí

El castell de Castellolí, antigament conegut com a castell d'Aulí, és un castell molt enrunat, situat al municipi de Castellolí, Anoia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Castellolí · Veure més »

Castell de Cervera del Maestrat

El castell de Cervera del Maestrat fou un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes, que es troba al cim del puig on hi ha el poble de Cervera del Maestrat, ocupant uns 7.500 m².

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Cervera del Maestrat · Veure més »

Castell de Clasquerí

El Castell de Clasquerí –o Castell de Castellar– és un castell del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Clasquerí · Veure més »

Castell de Coaner

Castell de Coaner és un castell del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Coaner · Veure més »

Castell de Corbins

El castell de Corbins, edifici declarat bé cultural d'interès nacional, s'alça a cim del turó que domina la població de Corbins des del nord, sobre la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, gairebé en la seva confluència amb el Segre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Corbins · Veure més »

Castell de Cunit

El castell de Cunit és un edifici de Cunit (Baix Penedès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Cunit · Veure més »

Castell de Figuerola

El castell de Figuerola del Camp, avui desaparegut, fou un castell de Figuerola del Camp, municipi de la comarca de l'Alt Camp, situat al vessant sud de la Serra de Miramar.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Figuerola · Veure més »

Castell de Gallifa

El castell de Gallifa és una obra del municipi de Gallifa (Vallès Occidental) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Gallifa · Veure més »

Castell de Gardeny

El castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt del turó de Gardeny, un dels tres turons de la ciutat de Lleida juntament amb el Turó de la Seu Vella i el Turó de la Serreta.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Gardeny · Veure més »

Castell de Jorba

El castell de Jorba és una fortificació medieval d'estil romànic situada al municipi de Jorba, a l'Anoia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Jorba · Veure més »

Castell de l'Albiol

El Castell de l'Albiol és un antic castell situat al poble de l'Albiol, al Baix Camp, a un turó a uns 866,5 metres d'altitud.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de l'Albiol · Veure més »

Castell de l'Espluga Calba

El Castell de l'Espluga Calba és un edifici situat a l'Espluga Calba documentat des de 1148.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de l'Espluga Calba · Veure més »

Castell de l'Espunyola

El castell de l'Espunyola és un edifici d'origen medieval d'estil romànic situat al terme municipal de l'Espunyola, al Berguedà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de l'Espunyola · Veure més »

Castell de Llers

El Castell de Llers és una fortalesa del municipi de Llers (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Llers · Veure més »

Castell de Marçà

El Castell de Marçà és un antic castell en ruïna del municipi de Marçà (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Marçà · Veure més »

Castell de Mequinensa

El Castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un turó dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Mequinensa · Veure més »

Castell de Miramar (Figuerola del Camp)

El castell de Miramar, avui desaparegut, fou un castell de Miramar, nucli de població de Figuerola del Camp, a l'Alt Camp, situat al vessant est de la Serra de Miramar.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Miramar (Figuerola del Camp) · Veure més »

Castell de Mont-roig (Matarranya)

El castell de Mont-roig o de la Mola és castell, ara enrunat, que es troba en un tossal a sobre del poble de Mont-roig de Tastavins (Matarranya).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Mont-roig (Matarranya) · Veure més »

Castell de Montcada

El Castell de Montcada era un castell d'origen medieval que estava situat al cim del turó de Montcada.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Montcada · Veure més »

Castell de Montfalcó (les Oluges)

El castell de Montfalcó es troba encimbellat dalt d'un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el riu Sió al nord-est de Cervera i dins de Montfalcó Murallat, entitat de població agregada al municipi de les Oluges.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Montfalcó (les Oluges) · Veure més »

Castell de Montsó

El Castell de Montsó a la província d'Osca, és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) a 65 km de la seva capital dalt d'un escarpat turó d'uns 370 m d'altitud, envoltat pels rius Sosa i Cinca, s'alça l'imponent castell templer, d'origen musulmà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Montsó · Veure més »

Castell de Pera (Sant Llorenç Savall)

El castell de Pera és un castell del municipi de Sant Llorenç Savall, al Vallès Occidental.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Pera (Sant Llorenç Savall) · Veure més »

Castell de Plegamans

Castell de Plegamans és un castell d'estil gòtic construït entre els segles  i al municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Plegamans · Veure més »

Castell de Prades

El castell de Prades era a l'extrem nord-oest de la població de Prades.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Prades · Veure més »

Castell de Puigarbessós

El Castell de Puigarbessós és un castell del municipi de Cercs (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Puigarbessós · Veure més »

Castell de Puigverd

El castell de Puigverd és un edifici de Puigverd d'Agramunt (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Puigverd · Veure més »

Castell de Pujalt

El castell de Pujalt és un edifici de Pujalt (Anoia) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Pujalt · Veure més »

Castell de Ribatallada

El Mas de Ribatallada, anomenat i documentat també com a castell, és ubicat al municipi de Sabadell, al Vallès Occidental.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Ribatallada · Veure més »

Castell de Ribes de Freser

Castell de Ribes de Freser és una obra del municipi de Ribes de Freser (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Ribes de Freser · Veure més »

Castell de Rocabertí

El castell de Rocabertí és un castell roquer situat al municipi de la Jonquera (Alt Empordà), a uns 3 km al nord-est de la vila.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Rocabertí · Veure més »

Castell de Sant Martí dels Castells

El Castell de Sant Martí dels Castells és un monument del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Sant Martí dels Castells · Veure més »

Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda)

El castell de Santa Bàrbara és un castell medieval situat sobre el cim d'un tossal sobre el poble de la Freixneda (Matarranya).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Santa Bàrbara (la Freixneda) · Veure més »

Castell de Siurana

El Castell de Siurana és un castell medieval situat a l'est de Siurana de Prades, una entitat de població del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Siurana · Veure més »

Castell de Tamarit

El castell de Tamarit està situat sobre un promontori a la vora de la mar Mediterrània, al terme municipal de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Tamarit · Veure més »

Castell de Tarrés

El Castell de Tarrés és un edifici del municipi de Tarrés (Garrigues) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Tarrés · Veure més »

Castell de Térmens

El castell de Térmens és un castell de Térmens (Noguera) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Térmens · Veure més »

Castell de Torelló

L'antic Castell de Torelló, era el centre jurisdiccional de tota la vall, i va donar nom a les tres principals poblacions del seu antic terme: Torelló o Sant Feliu de Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Torelló · Veure més »

Castell de Tudela (Sant Gregori)

El Castell de Tudela és un monument del municipi de Sant Gregori (Gironès) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Tudela (Sant Gregori) · Veure més »

Castell de Vilafortuny

El castell de Vilafortuny, situat al veïnat de Vilafortuny al terme municipal de Cambrils, és un edifici de caràcter defensiu i militar del qual els orígens es remunten al.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Vilafortuny · Veure més »

Castell de Vinfaro

El castell de Vinfaro està situat a l'extrem de llevant del tossal del mateix nom, davant per davant del poble d'Alfés, a l'altra banda del riu Set.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell de Vinfaro · Veure més »

Castell del Papiol

El castell del Papiol s'alça sobre la roca i la població, al Puig del Papiol.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell del Papiol · Veure més »

Castell del Regomir

El castell del Regomir va ser l'antic castell episcopal bastit a l'alta edat mitjana sobre la muralla romana de Barcelona, a l'indret d'una de les quatre antigues portes de la ciutat, dita portal del Regomir, que era la més pròxima al mar.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell del Regomir · Veure més »

Castell del Rei (Tarragona)

El castell del Rei és un edifici conegut tradicionalment com a pretori romà d'August o torre de Pilat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell del Rei (Tarragona) · Veure més »

Castell dels Calatravos

El Castell dels Calatravos és un castell situat a Alcanyís (Terol), Aragó, que va pertànyer a l'Orde de Calatrava.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell dels Calatravos · Veure més »

Castell i vila de Vilanova de Prades

El castell de Vilanova de Prades era situat al cim d'un turó, als afores de Vilanova de Prades, a redós de la serra de Llena.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell i vila de Vilanova de Prades · Veure més »

Castell Palau Arquebisbal (Albalate del Arzobispo)

El Castell-palau Arquebisbal d'Albalate del Arzobispo situat en un petit altiplà en un altell des d'on es desenvolupà el primer nucli de la població, en sentit radial i cenyit pel riu Martín, a la comarca del Baix Martín, Espanya, és un monument catalogat com Bé d'Interès Cultural, en virtut del que es disposa en la disposició addicional segona de la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonés, i segons queda reflectit en l'Ordre de 17 d'abril de 2006, del Departament d'Educació, Cultura i Esport del Govern d'Aragó, per la qual s'aprova la relació de Castells i la seva localització.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell Palau Arquebisbal (Albalate del Arzobispo) · Veure més »

Castell Palau d'Arbeca

El castell termenat d'Arbeca era situat en el cim del tossal que domina el poble, a l'extrem sud-est de la comarca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castell Palau d'Arbeca · Veure més »

Castellania d'Amposta

XIV. La Castellania d'Amposta era un priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem que deu el seu origen a la donació que el comte Ramon Berenguer IV va fer als frares hospitalers del castell d'Amposta (1154) en agraïment a la seva ajuda en les campanyes contra els àrabs per recuperar el sud de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Castellania d'Amposta · Veure més »

Catalunya a la Corona d'Aragó

Catalunya tingué un paper prepoderant en la Corona d'Aragó des de la creació d'aquesta amb la unió dinàstica de Ramon Berenguer IV de Barcelona amb Peronella d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catalunya a la Corona d'Aragó · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catalunya Vella · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »

Catedral de Tortosa

La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Catedral de Tortosa · Veure més »

Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya

Creu paté vermella de l'Orde del Temple. La Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya (en llatí: Militia Templi in Aragonia et Catalonia) fou la província de l'Orde del Temple que agrupava les comandes templeres d'Aragó, de Catalunya i de Navarra (temporalment, també la de Provença), al capdavant de la qual hi havia el Mestre de l'Orde del Temple a Aragó i Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cavalleria del Temple a Aragó i Catalunya · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Centelles (llinatge) · Veure més »

Centre històric d'Ascó

El centre històric d'Ascó és un conjunt d'edificis i carrers d'Ascó (Ribera d'Ebre) catalogats a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Centre històric d'Ascó · Veure més »

Centre històric d'Ulldecona

El centre històric d'Ulldecona és un conjunt d'edificis i carrers d'Ulldecona protegits com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Centre històric d'Ulldecona · Veure més »

Centre històric de Cabassers

El centre històric de Cabassers és un conjunt del municipi de Cabassers (el Priorat) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Centre històric de Cabassers · Veure més »

Centre històric de Godall

El centre històric de Godall és un conjunt protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Centre històric de Godall · Veure més »

Centre històric de Vilalba dels Arcs

El centre històric és el nucli històric de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Centre històric de Vilalba dels Arcs · Veure més »

Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cervera del Maestrat · Veure més »

Chronica communia

La Chronica communia és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Chronica communia · Veure més »

Chronicon Barcinonenses I

El Chronicon Barcinonenses I és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Chronicon Barcinonenses I · Veure més »

Chronicon Barcinonenses II

El Chronicons Barcinonenses II és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Chronicon Barcinonenses II · Veure més »

Chronicon Barcinonenses III

El Chronicons Barcinonenses III és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Chronicon Barcinonenses III · Veure més »

Chronicon Barcinonenses IV

El Chronicon Barcinonenses IV és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Chronicon Barcinonenses IV · Veure més »

Clos emmurallat de Prades

El Clos emmurallat de Prades és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Prades (Baix Camp).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Clos emmurallat de Prades · Veure més »

Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto

La Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto fou una col·lecció de retrats dels reis d'Aragó encarregada per la Generalitat d'Aragó al pintor Filippo Ariosto l'any 1586.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto · Veure més »

Coll de la Batalla (Aleixar)

El Coll de la Batalla a 450 m d'altitud sobre el nivell del mar, és un coll situat al terme de l'Aleixar, al Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Coll de la Batalla (Aleixar) · Veure més »

Comanda d'Horta

Horta de Sant Joan. El convent de la Mare de Déu dels Àngels (actualment de Sant Salvador) i la muntanya de Santa Bàrbara al fons. La comanda d'Horta fou una de les comandes o cases de l'Orde del Temple importants de les terres de l'Ebre, i que formà part del districte de Ribera.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comanda d'Horta · Veure més »

Comanda de Tortosa

La Comanda de Tortosa fou una de les comandes urbanes més importants i poderoses del Temple a la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comanda de Tortosa · Veure més »

Comandes catalanes de l'orde del Temple

La creu patent roja fou la més utilitzada per l'orde del TempleL'orde religiosomilitar del Temple va néixer a Terra Santa a inicis del després que la Primera Croada hagués conquerit Síria i Palestina.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comandes catalanes de l'orde del Temple · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Castella

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Castella · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Pallars Jussà

El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Comtats catalans · Veure més »

Confirmació d'Ayerbe (1137)

Confirmació d'Ayerbe (27 d'agost del 1137) L'anomenada Confirmació d'Ayerbe és una carta pública del rei Ramir II d'Aragó feta el 27 d'agost del 1137 (o 1138) al castell d'Ayerbe per la qual es comprometia a no fer mai més cap donació si no comptava amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer IV, i que si en feia cap més sense el consentiment del comte, la donació seria considerada nul·la.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Confirmació d'Ayerbe (1137) · Veure més »

Conjunt històric d'Albalate del Arzobispo

El Conjunt històric d'Albalate del Arzobispo està format pel nucli antic del municipi i va ser declarat conjunt històric artístic per la resolució d'1 de juliol de 1982.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conjunt històric d'Albalate del Arzobispo · Veure més »

Conquesta d'Almeria (1147)

Alfons VII, l'Emperador, realitzava feia alguns anys una vigorosa campanya a Andalusia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conquesta d'Almeria (1147) · Veure més »

Conquesta de la medina Laqant

La conquesta de la medina Laqant és un episodi de la història d'Alacant en què la ciutat va ser conquerida per les tropes cristianes contra l'autoritat independent del Xarq al-Andalus durant un lent procés d'ocupació que va de l'any 1247 al 1266.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conquesta de la medina Laqant · Veure més »

Conquesta de Navarra

Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conquesta de Navarra · Veure més »

Conquesta de Siurana

La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conquesta de Siurana · Veure més »

Conquesta del País Valencià

La Conquesta del País Valencià fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó dutes a terme pels reis Jaume el Conqueridor (fins 1245) i Jaume el Just (fins 1300).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conquesta del País Valencià · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Consell Comarcal del Baix Ebre

Escut del Consell Comarcal del Baix Ebre El Consell Comarcal del Baix Ebre és una administració pública d'àmbit local que escull de manera indirecta els seus membres d'acord amb els resultats de les eleccions municipals.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Consell Comarcal del Baix Ebre · Veure més »

Consolat de Mar

Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Consolat de Mar · Veure més »

Constança d'Aragó i de Castella

Sepulcre romà de Constança d'Aragó a la catedral de Palerm Corona de Constança d'Aragó, Palerm, tresor de la catedral Constança d'Aragó i de Castella (vers 1179 - Catània, Sicília, 23 de juny de 1222) fou una princesa de la Corona d'Aragó, reina consort d'Hongria (1198-1204) i emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic (1210-1222).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Constança d'Aragó i de Castella · Veure més »

Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Corbera d'Ebre · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Corona d'Aragó · Veure més »

Cort Comtal

'''Corts Catalanes''' segons una miniatura d'un incunable del segle XV La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà durant el, d'acord amb el model de la Cúria reial franca, a mesura que els comtes de Barcelona es consolidaren com a prínceps sobirans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cort Comtal · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Corts d'Aragó · Veure més »

Costa Daurada

Platja del Torn, a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. La Costa Daurada és el tram de costa mediterrània comprès entre L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i Cunit (Baix Penedès).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Costa Daurada · Veure més »

Costums de Tortosa

Facsímil: ''Libre de les costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa'' (ed. 1881) Els Costums de Tortosa foren una compilació del dret consuetudinari tortosí feta el 1272 i promulgada el 1279, que establiren el Costum.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Costums de Tortosa · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei En Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Crònica universal del Principat de Catalunya

Crònica universal del Principat de Catalunya: obra historiogràfica sobre la història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Crònica universal del Principat de Catalunya · Veure més »

Creu d'Aïnsa

La Creu d'Aïnsa «Senyal antich del rey Daragó» (també anomenada Armes antigues d'Aragó o Creu d'Ènnec Arista) és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'atzur, creu patent d'argent, apuntada en el braç inferior i dextrada en cantó del cap.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Creu d'Aïnsa · Veure més »

Creu d'Alcoraç

La Creu d'Alcoraç o «Armes Daragó» és un senyal heràldic territorial que representa «les armes del regne d'Aragó».

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Creu d'Alcoraç · Veure més »

Croada d'al-Mariyya

La croada contra al-Mariyya va ser una important acció militar que va tenir lloc al sud-est de la península Ibèrica el 1147 i que va enfrontar l'exèrcit croat format pel Regne de Castella, la Corona d'Aragó, la República de Gènova i la República de Pisa contra l'Imperi almohade.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Croada d'al-Mariyya · Veure més »

Cronicó Barceloní I

El Cronicó Barceloní I és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicó Barceloní I · Veure més »

Cronicó Barceloní II

El Cronicó Barceloní I és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicó Barceloní II · Veure més »

Cronicó de Sant Cugat

El Cronicó de Sant Cugat és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicó de Sant Cugat · Veure més »

Cronicó de Sant Feliu de Guíxols

El Cronicó de Sant Feliu de Guíxols és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicó de Sant Feliu de Guíxols · Veure més »

Cronicó de Skokloster

El Cronicó de Skokloster (anomenat així en honor del Monestir de Sko, "Sko kloster", Suècia) és el primer de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, redactats en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicó de Skokloster · Veure més »

Cronicó dels Usatges

El Cronicó dels Cronicó dels Usatges és un cronicó de la sèrie de Cronicons Barcinonenses, escrits en la seva majoria en llatí, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicó dels Usatges · Veure més »

Cronicons Barcinonenses

Els Cronicons Barcinonenses són un conjunt de cronicons redactats en llatí, excepte dos, i que començaren a ser redactats entre el 1149 i el 1153 a l'empara de les gestes militars de Ramon Berenguer IV de Barcelona, Príncep d'Aragó i Comte de Barcelona, durant la Croada contra al-Mariyya (1147) i les conquestes de Tortosa, Lleida i Fraga.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronicons Barcinonenses · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia del catarisme

Aquest article recull la cronologia del catarisme, és a dir, les fites històriques del moviment dels càtars des de la seva aparició fins a la seva extinció.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Cronologia del catarisme · Veure més »

Daroca

Daroca és una ciutat i municipi d'Aragó, a la província de Saragossa i que és el cap de la comarca del Camp de Daroca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Daroca · Veure més »

Dècada del 1130

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dècada del 1130 · Veure més »

Dècada del 1150

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dècada del 1150 · Veure més »

De captione Almerie et Tortuose

De captione Almerie et Tortuose és una crònica en prosa que descriu la Croada contra al-Mariyya i la captura de Tortosa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і De captione Almerie et Tortuose · Veure més »

Diner (llei)

El diner, quan s'aplica a la metal·lúrgia dels metalls preciosos, es cada una de les dotze parts en les que antigament es dividia la llei de l'argent, o proporció de puresa que contenia el metall resultant una vegada obrat, així una llei de dotze diners seria plata pura o una llei de sis diners tendria el 50% de puresa i així successivament.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Diner (llei) · Veure més »

Dolça de Barcelona

Dolça de Barcelona (Barcelona, 1160 - Coïmbra, 1 de setembre de 1198) va ser una infanta d'Aragó i reina consort de Portugal (1185-1198), filla del comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i de la reina d'Aragó, Peronella d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dolça de Barcelona · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dolça de Provença · Veure més »

Dominació musulmana de Catalunya

La conquesta musulmana de Catalunya va començar el.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Dominació musulmana de Catalunya · Veure més »

Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV

Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (16 de setembre del 1140) Íncipit: «''Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria''» Orde del Sant Sepulcre a Ramon Berenguer IV (29 d'agost del 1141) Íncipit: «''In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen. Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria''» Les Cessió dels Ordes militars són els tres tractats pels quals els Ordes militars cediren el 1140 i el 1141 a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, els drets que havien rebut sobre les terres del difunt rei Alfons I «el Bataller» i que aquest els havia cedit.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Donació dels Ordes militars a Ramon Berenguer IV · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana de Catalunya

L'edat mitjana de Catalunya és el període històric en què Catalunya assoleix progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Edat mitjana de Catalunya · Veure més »

El Molar

El Molar és un municipi de la comarca del Priorat, situat a l'extrem occidental de la comarca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і El Molar · Veure més »

El Pinell de Brai

El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і El Pinell de Brai · Veure més »

El Rourell

El Rourell és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і El Rourell · Veure més »

El Soleràs

El Soleràs és un municipi de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і El Soleràs · Veure més »

Elionor d'Aragó i de Castella

Elionor d'Aragó (1182 - 1226), princesa d'Aragó i comtessa consort de Tolosa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Elionor d'Aragó i de Castella · Veure més »

Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és una vila i municipi català a la comarca de l'Anoia, però històricament pertanyent a l'Alta Segarra.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Els Prats de Rei · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Emirat de Turtuixa · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і En guàrdia! · Veure més »

Erill la Vall

Erill la Vall és un dels pobles que formen el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Erill la Vall · Veure més »

Ermengarda de Narbona

Ermengarda de Narbona (1127/29 ? - 1196/97 Perpinyà), filla del comte de Narbona Eimeric II i la seva primera esposa Ermengarda.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ermengarda de Narbona · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Ermita de Santa Justa

Santa Justa és una ermita romànica al terme de Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ermita de Santa Justa · Veure més »

Escut d'Ulldecona

L'escut d'Ulldecona és l'escut de la vila i municipi d'Ulldecona, a la comarca del Montsià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut d'Ulldecona · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut de Barcelona · Veure més »

Escut de Bell-lloc d'Urgell

Representació de l'escut de Bell-lloc d'Urgell, segons el seu blasonament oficial L'escut oficial de Bell-lloc d'Urgell té el següent blasonament.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut de Bell-lloc d'Urgell · Veure més »

Escut de Catalunya

L'escut de Catalunya té el següent blasonament, que és conegut heràldicament com els Quatre pals i popularment, tot i que tècnicament incorrecte, com les Quatre barres: A finals del s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut de Catalunya · Veure més »

Escut de Godall

L'escut oficial de Godall té el següent blasonament: Escut caironat truncat i semipartit: 1r de sinople, un món d'argent cintrat d'atzur i somat d'una creu grega patent d'argent; 2n losanjat d'or i de gules; 3r d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut de Godall · Veure més »

Escut de l'Aragó

L'escut de l'Aragó està definit en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó (Llei orgánica 8/1982, 10 d'agost) en el seu article 3.2, Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut de l'Aragó · Veure més »

Escut de Miravet

Escut oficial de Miravet L'escut oficial de Miravet té el següent blasonament: Escut caironat: de gules, un riu en forma de faixa ondada d'argent sostenint un castell d'argent tancat de sable, i acompanyat a la punta d'una creu de Malta (d'argent).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut de Miravet · Veure més »

Escut dels Montagut

LEscut dels Montagut és un escut d'armes declarat bé cultural d'interès nacional al nucli urbà de la població de Móra d'Ebre, a la façana de la casa de Ramon Montagut, la qual forma cantonada entre la plaça de Dalt i el carrer d'Isabet.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut dels Montagut · Veure més »

Escut, bandera i estendard d'Altura

L'escut, la bandera i l'estendard d'Altura són els símbols representatius d'Altura, municipi del País Valencià, a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escut, bandera i estendard d'Altura · Veure més »

Escuts amb el Senyal Reial

Aquest és un llistat de diferents Escuts amb el Senyal Reial, amb les seves imatges.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Escuts amb el Senyal Reial · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista (Favara de Matarranya)

L'església fortificada de Sant Joan Baptista és una església gòtica de Favara de Matarranya que data del.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Església de Sant Joan Baptista (Favara de Matarranya) · Veure més »

Església de Sant Joan Baptista (Móra d'Ebre)

Sant Joan Baptista és una església parroquial protegida com a bé cultural d'interès local al nucli urbà de la població de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), al bell mig del nucli antic de la població.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Església de Sant Joan Baptista (Móra d'Ebre) · Veure més »

Església de Sant Miquel (Barcelona)

L'església de Sant Miquel era una de les esglésies més antigues de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Església de Sant Miquel (Barcelona) · Veure més »

Església de Santa Maria (Flix)

Santa Maria és un església catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya dins del nucli urbà de la població de Flix, a la banda sud del nucli antic, a la plaça de l'Església.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Església de Santa Maria (Flix) · Veure més »

Favara de Matarranya

Favara de Matarranya és una vila i municipi del Baix Aragó-Casp, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Favara de Matarranya · Veure més »

Ferran de Flandes

Ferran de Flandes, també esmentat com Ferran de Portugal o Ferran de Borgonya —Dom Fernando— (24 de març de 1188 - Noyon, 4 de març o 26 de juliol de 1233) fou Infant de Portugal i comte de Flandes i d'Hainaut de 1212 a 1233 pel seu matrimoni amb la comtessa Joana de Flandes i d'Hainaut, dita Joana de Constantinoble.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ferran de Flandes · Veure més »

Ferreries (Tortosa)

Ferreries és un barri de la ciutat de Tortosa, al Baix Ebre, situat a la dreta del riu Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ferreries (Tortosa) · Veure més »

Flix

Flix és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Flix · Veure més »

Fondespatla

Fondespatla és una vila i municipi de la comarca del Matarranya a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Fondespatla · Veure més »

Font de la Carrova

La font de la Carrova és una font d'Amposta.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Font de la Carrova · Veure més »

Fraga

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Fraga · Veure més »

Fuendetodos

Fuendetodos (Fuent de Todos en aragonès) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Fuendetodos · Veure més »

Fulleda

Fulleda és un municipi català de la comarca de les Garrigues, situat a l'extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, al territori de la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Fulleda · Veure més »

Furs de Daroca

Els Furs de Daroca són els Furs concedits pel comte i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV de Barcelona a la ciutat de Daroca el 1142.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Furs de Daroca · Veure més »

Galceran II de Pinós

Galceran II de Pinós fou un noble, senyor (1117-circa 1162) de les baronies i castells de Pinós, Vallmanya, l'Espà, Gósol, Saldes i Querforadat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Galceran II de Pinós · Veure més »

Gandesa

Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gandesa · Veure més »

García Fortuñones

García Fortuñones, senyor de Panzano, fou un militar del Regne d'Aragó del.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і García Fortuñones · Veure més »

Garcia

Garcia és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre entre Mora d'Ebre i Ascó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Garcia · Veure més »

Garcia Ramires

Garcia V de Pamplona o Garcia Ramires, dit el Restaurador (en aragonès: García Remíriz; d. 1110 - Lizarra, Llorca, 1150), fou rei de Pamplona (1134-1150).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Garcia Ramires · Veure més »

Gardeny (comanda templera)

Gardeny va ser una comanda de l'Orde del Temple fundada l'any 1156, que tenia com a seu el turó del mateix nom, a ponent de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gardeny (comanda templera) · Veure més »

Gastó V de Bearn

Gastó V de Bearn (Segle XIII) fou vescomte de Bearn, Gabardà i Brulhès Fill de Pere III de Gabardà i Brulhès, vescomte de Bearn i Matel·la de Baus, cosina del rei català.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gastó V de Bearn · Veure més »

Gòtia

El ducat de Gòtia o marquesat de Gòtia (en llatí Gothia o Gothica;Sabaté 1998, pàg. 377 referida també com a Marca Hispànica) és el nom que els francs donaren als territoris conquerits als musulmans entre el 759 i el 801 i que anteriorment havien estat províncies del regne dels Visigots.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gòtia · Veure més »

Genealogia del Casal d'Aragó

La Genealogia del Casal d'Aragó és un rotlle genealògic confeccionat vers el 1400 al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i conservat actualment a la biblioteca del mateix monestir.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Genealogia del Casal d'Aragó · Veure més »

Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246)

'''"Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell"''' (Manuscrit 246) és una còpia del segle XV de la '''''Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae''''' (1380) "Genealogies dels comtes de Barcelona; continuades per l'arxiver Jaume Garcia i per Pere Miquel Carbonell" és el nom que s'ha donat al manuscrit 246 de la Biblioteca de Catalunya, una còpia del segle XV que és l'únic testimoni de l'obra genealògica Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae, escrita el 1380 per fra Jaume Domènec.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Genealogies dels comtes de Barcelona (manuscrit 246) · Veure més »

Geraud de Niòrt

Geraud de Niòrt, o d'Aniòrt († Escolobre, 1256) fou vescomte de Saut i senyor de Niòrt, Mont-real i Ròcafuèlh.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Geraud de Niòrt · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Ginestar

Ginestar és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ginestar · Veure més »

Gombau d'Entença

Escut d'armes de la casa d'Entença Gombau d'Entença o Gombal d'Entença (s. XII) fou fill de Berenguer I d'Entença primer senyor de la baronia d'Entença.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gombau d'Entença · Veure més »

Guerau III de Cabrera

Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guerau III de Cabrera · Veure més »

Guerres baussenques

Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guerres baussenques · Veure més »

Guillem Berenguer

Guillem Berenguer (? - 1212), fill bord del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, abat de Mont Aragón, bisbe de Lleida i arquebisbe de Narbona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem Berenguer · Veure més »

Guillem de Sentmenat

Guillem de Sentmenat, o de Santamanç, o de Senmanat, va ser un bisbe.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem de Sentmenat · Veure més »

Guillem de Tarragona

Guillem d'Aguiló (?, 1120 - Tortosa, 1168) fou príncep de Tarragona (1154/57-1157).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem de Tarragona · Veure més »

Guillem de Torroja

Guillem de Torroja (Solsona - Tarragona, 1174) fou bisbe de Barcelona (1144-1171) i arquebisbe de Tarragona (1171-1174).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem de Torroja · Veure més »

Guillem I d'Entença

Guillem de Montpeller Entença fou un noble català.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem I d'Entença · Veure més »

Guillem II de Castellvell

Guillem de Castellvell.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem II de Castellvell · Veure més »

Guillem III de Cervera

Guillem III de Cervera (? - Lleida, Segrià, 1172?/1181?) va ser un cavaller del llinatge català dels Cervera, senyor de Juneda, Cèrvoles i Castelldans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem III de Cervera · Veure més »

Guillem III de Santmartí

Guillem III de Santmartí (mort el 1189) fou un noble català, senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Lavit, Eramprunyà, Selma, Castellet, Montbui i Montornès.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem III de Santmartí · Veure més »

Guillem Pere de Ravidats

Guillem Pere de Ravidats o Guillem Peris de Ravitats (? - mort a Lleida el 17 de desembre de 1176) va ser bisbe de Roda d'Isàvena de 1143 al 1149 i, després de la conquesta de Lleida, bisbe d'aquesta ciutat de l'any 1149 al 1176.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem Pere de Ravidats · Veure més »

Guillem Ramon I de Montcada

Guillem Ramon I de Montcada, dit el Gran Senescal (1090 - 1173) fou senescal de Barcelona (1130-1173) i senyor de Tortosa, Sentmenat, Arraona, Peníscola i Carles, i castlà de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem Ramon I de Montcada · Veure més »

Guillem VI de Montpeller

Guillem VI de Montpeller (?, 1102/1105 - la Grand Selva, ~1162) fou un noble occità, Senyor de Montpeller.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillem VI de Montpeller · Veure més »

Guillermo Fatás Cabeza

Guillermo Fatás Cabeza (Saragossa, 1944) és un historiador aragonès, doctor en Filosofia i Lletres, i Catedràtic de l'Àrea d'Història Antiga de la Universitat de Saragossa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guillermo Fatás Cabeza · Veure més »

Guiscarda de Bearn

Guiscarda de Bearn (c. 1090 – 1154), fou vescomtessa de Bearn del 1134 al 1147.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Guiscarda de Bearn · Veure més »

Gules

Representacions del gules El gules és el color vermell en heràldica.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Gules · Veure més »

Heràldica

XIV. L'heràldica o ciència del blasó és la ciència i art auxiliar de la història que estudia l'ús sistemàtic d'emblemes hereditaris plasmats sobre un escut d'armes,Riquer 1983, Vol.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Heràldica · Veure més »

Hipòtesi dels lemniscs

La hipòtesi dels lemniscs o hipòtesi de l'origen vaticanoaragonèsAlbertí 2010, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Hipòtesi dels lemniscs · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història d'Aran · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de Barcelona · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la Franja de Ponent

La Franja de Ponent és un territori històric format per les terres de parla catalana que avui formen part de la Comunitat Autònoma de l'Aragó, i que tradicionalment han tingut, per raons de veïnatge, un contacte especialment estret amb les terres de l'actual Comunitat Autònoma de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de la Franja de Ponent · Veure més »

Història de la sal

Aquest camí denominat Alte Salzstraße (vella ruta de la sal) situat al nord d'Alemanya és un exemple de la importància que tingué el transport d'aquest preuat condiment en la majoria de les cultures La història de la sal tracta de l'ús d'una de les poques roques comestibles per a l'ésser humà, al costat només de la silvina i algunes sals que contenen calci (calç), fòsfor i oligoelements, com el fluor, el brom i el iode (sempre en petites quantitats, com en el cas de la sal comuna mateixa).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de la sal · Veure més »

Història de Llagostera

La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de Llagostera · Veure més »

Història de Lleida

La Paeria, seu de l'Ajuntament de Lleida El Claustre de la Catedral Capitell de la Seu Vella La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer. De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de Lleida · Veure més »

Història de Peníscola

1969 La història de Peníscola és la història del municipi de Peníscola, amb el títol de ciutat des de l'any 1709, i del territori on es troba, des de l'antiguitat fins als nostres dies.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història de Peníscola · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Història del dret català · Veure més »

Historiografia de la Senyera Reial

La historiografia de la Senyera Reial és l'estudi bibliogràfic i crític dels escrits sobre la història de la Senyera Reial.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Historiografia de la Senyera Reial · Veure més »

Hug de Cervelló

Hug de Cervelló fou un bisbe català, membre d'una família noble, fill de Guerau Alemany IV de Cervelló.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Hug de Cervelló · Veure més »

Jaime María de Berenguer de Santiago

Jaime María de Berenguer de Santiago (Madrid, 25 d'octubre de 1967) és un polític espanyol, diputat a la legislatura de l'Assemblea de Madrid.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Jaime María de Berenguer de Santiago · Veure més »

Jaume Duran i Castellanos

, fou un escultor i professor de l'Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat i a l'Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Jaume Duran i Castellanos · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Jaume II de Mallorca · Veure més »

Joan d'Organyà

Joan d'Organyà (Noguera, començament del - Bellpuig el Vell, terme d'Os de Balaguer, 1192-1195) fou un eremita i canonge premonstratenc, prior del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Joan d'Organyà · Veure més »

Jofre I de Rocabertí

Jofre I de Rocabertí fou vescomte de Rocabertí entre 1138 i 1166.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Jofre I de Rocabertí · Veure més »

Josep Puig i Just

Josep Puig i Just (Perpinyà, 11 de desembre 1859 - 1929) fou empresari i numismàtic.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Josep Puig i Just · Veure més »

Jueus catalans

Els jueus catalans històrics són les poblacions de religió jueva que es varen desenvolupar a l'edat mitjana a Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Jueus catalans · Veure més »

Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV (1137)

Els Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV són els juraments de fidelitat que el 24 d'agost del 1137 feren els habitants d'Osca a Ramon Berenguer IV, com a resultes dels Capítols matrimonials de Barbastre (1137) de l'11 d'agost del 1137, i en virtut dels quals el rei Ramir II d'Aragó donava la seva filla i el regne d'Aragó al comte de Barcelona, reservant-se la dignitat reial per a ell.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Juraments de fidelitat a Ramon Berenguer IV (1137) · Veure més »

L'Albiol

L'Albiol (del llatí alveolus, diminutiu dalveus, 'conca') és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і L'Albiol · Veure més »

L'Aldea

L'Aldea és un municipi del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і L'Aldea · Veure més »

L'Ametlla de Mar

L'Ametlla de Mar, anomenada la Cala pels seus habitants (antigament anomenada la Cala de l'Ametlla), és un municipi de Catalunya pertanyent a la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і L'Ametlla de Mar · Veure més »

L'Espluga Calba

L'Espluga Calba és una vila i municipi de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і L'Espluga Calba · Veure més »

La Font de la Reina (Capellades)

La Font de la Reina és un veïnat de la vila de Capellades (Anoia).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Font de la Reina (Capellades) · Veure més »

La Força de Vilamajor

La Força de Vilamajor és el nucli de poblament medieval, on destaca la Torre Roja, un dels elements més ben conservats del poble fortificat, capital del municipi de Sant Pere de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Força de Vilamajor · Veure més »

La Ginebrosa

La Ginebrosa és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Ginebrosa · Veure més »

La Llacuna

La Llacuna és un municipi de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Llacuna · Veure més »

La Quadra dels Tascals

La Quadra dels Tascals és un antic nucli de població, actualment en terme de Botarell, que havia format part de la senyoria dels Arcs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Quadra dels Tascals · Veure més »

La Saira

La Saira és una entitat de població pertanyent al municipi d'Almacelles, a la comarca del Segrià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Saira · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

La Sorollera

La Sorollera és una vila i municipi del Baix Aragó, històricament considerat del Matarranya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Sorollera · Veure més »

La Tor de França

La Tor de França (històricament Triniac o la Torre de Triniac o encara la Tor de FenolledèsJean Sagnes (dir.), Le pays catalan, t. 2, Pau, Société nouvelle d'éditions régionales, 1985 o la Torre de Fenolledès) http://www.academia.edu/3253259/La_compra_del_Vizcondado_de_Rueda_en_1393._En_colaboraci%C3%B3n_con_Germ%C3%A1n_Navarro_y_Alejandro_Sola (en occità Triniac o la Tor de França; en francès i oficialment Latour-de-France, en francès informal Triniach), és un poble i municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Tor de França · Veure més »

La Vall de Tormo

La Vall de Tormo és un municipi del Matarranya, a la província de Terol (comunitat autònoma d'Aragó).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і La Vall de Tormo · Veure més »

Ladislau III d'Hongria

Ladislau III d'Hongria (en hongarès III. László) (?, 1199 - Viena, 7 de maig de 1205), de la dinastia Árpád, fou rei d'Hongria entre el 1204 i el 1205). Fill d'Emeric I d'Hongria i la infanta Constança d'Aragó (1179 - 1222), filla d'Alfons I el Cast i Sança de Castella. Ladislau fou coronat rei en vida del seu pare, el 26 d'agost de 1204, per tal d'assegurar així la successió. El germà d'Emeric, Andreu II d'Hongria prometé protegir el nen i actuar de regent del regne mentre aquest fou menor. Però quan el rei Emeric va morir, la seva vídua, Constança, temé que Andreu fes matar Ladislau per obtenir el tron. La mare se'l va emportar de fugida a Viena i es van refugiar a la cort del duc Leopold VI d'Àustria, però al cap de poc de temps Ladislau morí, a Viena. Fou enterrat a Székesfehérvár (Hongria), i Andreu II fou coronat oficialment rei d'Hongria aquell mateix any. Constança d'Aragó no tornà mai més a Hongria, i es casà el 1210 a Messina amb l'emperador Frederic II. D'aquesta nova unió nasqué Enric VII d'Alemanya (1211-1235), duc de Suàbia.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ladislau III d'Hongria · Veure més »

Lagata

Lagata és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa, a la comarca del Camp de Belchite.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Lagata · Veure més »

Les Borges del Camp

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Les Borges del Camp · Veure més »

Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans Cròniques és el nom que rep el conjunt de textos historiogràfics escrits en català a la fi del i durant el format pel Llibre dels fets de Jaume el Conqueridor, Llibre del rei en Pere de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Les quatre grans Cròniques · Veure més »

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llagostera · Veure més »

Llegenda de Galceran de Pinós

La Llegenda de Galceran de Pinós és un relat medieval sobre el miraculós alliberament dels nobles catalans Galceran II de Pinós i el cavaller Sancerni, senyor de Sull i vassall de la baronia dels Pinós.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llegenda de Galceran de Pinós · Veure més »

Llegenda de la Malavella

Castell de la Malavella La llegenda de la Malavella és una versió popular que es troba en l'origen de l'apel·latiu del poble Caldes de Malavella.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llegenda de la Malavella · Veure més »

Llegenda dels capítols matrimonials

La Llegenda dels capítols matrimonials és una llegenda sobre els Capítols matrimonials de Barbastre (1137) i l'ús de la Senyera Reial del Casal d'Aragó que apareix per primera vegada el 1438.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llegenda dels capítols matrimonials · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Lleida · Veure més »

Llibre de les Costums

XIII és, sense cap mena de dubte, la peça documental per excel·lència de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. El Llibre de les Costums (Consuetudines Dertusae) és un còdex del 1272 de pergamí, que mesura 49 x 34 cm.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llibre de les Costums · Veure més »

Llista de batlles de Cornellà de Llobregat

El batlle o alcalde de Cornellà de Llobregat és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de batlles de Cornellà de Llobregat · Veure més »

Llista de castellans d'Amposta

Aquesta és la llista de castellans que van regir la Castellania d'Amposta.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de castellans d'Amposta · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Cerdanya

Llista cronològica dels comtes regnants del comtat de Cerdanya des de la seva creació el 798 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de comtes de Cerdanya · Veure més »

Llista de comtes de Provença

Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de comtes de Provença · Veure més »

Llista de consellers reials

Llista de consellers del Consell Reial de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de consellers reials · Veure més »

Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona

Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona inclòs en el catàleg raonat d'art públic editat per l'Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de l'art públic de l'Eixample de Barcelona · Veure més »

Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sants, beats, etc. indica on es troben les tombes de persones venerades al cristianisme (sants, beats, venerables i servents de Déu, janeri cossos sants) que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de llocs d'enterrament als Països Catalans de sants i altres persones venerades · Veure més »

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »

Llista de parròquies del bisbat de Solsona

Les parròquies del Bisbat de Solsona són.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de parròquies del bisbat de Solsona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Llo

Llo és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Llo · Veure més »

Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa

pàgines.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa · Veure més »

Marçà

Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Marçà · Veure més »

Marc (mesura)

El marc era una unitat de massa per als metalls preciosos, habitual a Europa des de l'edat mitjana fins a la introducció del sistema mètric decimal, hi havia llocs, com és el cas de Barcelona o Mallorca on convivien els marcs monetaris amb els marcs dels argenters.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Marc (mesura) · Veure més »

Maria de Bearn

Maria de Bearn fou vescomtessa de Bearn.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Maria de Bearn · Veure més »

Mas de Barberans

La plana de la Galera i les serralades de Godall, en primer terme, i del Montsià, darrere, vist des de Mas de BarberansMas de Barberans és un municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Mas de Barberans · Veure més »

Móra d'Ebre

Móra d'Ebre (forma oficial) o simplement Móra és una vila i municipi de Catalunya capital de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Móra d'Ebre · Veure més »

Mequinensa

Mequinensa és una vila i municipi del Baix Cinca situat a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa (Aragó) d'aproximadament 2.600 habitants (any 2006).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Mequinensa · Veure més »

Mesquita d'Ascó

La Mesquita d'Ascó és una obra de la localitat d'Ascó a la comarca de la Ribera d'Ebre inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Mesquita d'Ascó · Veure més »

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Miravet · Veure més »

Mitologia catalana

s. XV) Mitologia catalana és el llegendari que s'ha explicat durant generacions als Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Mitologia catalana · Veure més »

Monestir d'Alquézar

El monestir d'Alquézar és un antic monestir romànic al peu d'una gran roca espadada coronada per un antic castell, origen del monestir, al municipi d'Alquézar, província d'Osca, Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Monestir d'Alquézar · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Ruf

El Monestir de Sant Ruf, o Sant Ruf de Lleida, són unes restes monumentals de la partida de la La Plana del Bisbe, a Lleida, el Segrià, protegides com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Monestir de Sant Ruf · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Montblanc

Montblanc és una vila i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Montblanc · Veure més »

Montcada (llinatge)

Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Montcada (llinatge) · Veure més »

Montfalcó Murallat

Montfalcó Murallat és una entitat de població del municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Montfalcó Murallat · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Morella · Veure més »

Muhàmmad ibn Mardanix

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Sad ibn Muhàmmad ibn Àhmad ibn Mardanix al-Judhamí o at-Tujibí, conegut com a Muhàmmad ibn Mardanix o Ibn Mardanix o, pels cristians, com el Rei Llop (Peníscola, 1124 - Múrcia, març de 1172).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Muhàmmad ibn Mardanix · Veure més »

Museu Molins de la Vila

El Museu Molins de la Vila és un museu de Montblanc integrat dins del compendi del Museu Comarcal de la Conca de Barberà (MCCB), obert al públic des de 1994.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Museu Molins de la Vila · Veure més »

Nucli històric de La Figuera

El nucli històric de La Figuera és un conjunt protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Nucli històric de La Figuera · Veure més »

Nucli històric de Rasquera

El nucli històric de Rasquera és el centre històric de Rasquera catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Nucli històric de Rasquera · Veure més »

Nucli històric de Tortosa

El nucli històric de Tortosa és un conjunt arquitectònic urbà del municipi de Tortosa (Baix Ebre) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Nucli històric de Tortosa · Veure més »

Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar els sobirans de la Corona d'Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d'Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Numeració del Casal d'Aragó · Veure més »

Nunó Sanç

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Nunó Sanç · Veure més »

Ofensiva de Garcia Ramires (1148)

L'Ofensiva de Garcia Ramires, rei de Pamplona és la campanya militar iniciada 1148, després de finalitzada la Croada contra al-Mariyya, i que va supondre la ruptura de la Pau de San Esteban de Gormaz (1146).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ofensiva de Garcia Ramires (1148) · Veure més »

Ofensiva de Ramon Berenguer IV

LOfensiva de Ramon Berenguer IV és la campanya militar que el comte de Barcelona i príncep d'Aragó inicià el juliol del 1151 contra el fill de Garcia Ramires, dux de Pamplona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ofensiva de Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ofensiva de Sanç Garcés (1156)

L'Ofensiva de Sanç Garcés, dux de Pamplona és la campanya militar iniciada l'agost del 1156 pel fill de Garcia Ramires, dux de Pamplona contra Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ofensiva de Sanç Garcés (1156) · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Ollers (Barberà de la Conca)

Ollers és una pedania de Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, tanmateix el nucli de població està més proper a les viles de Sarral i de Pira.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ollers (Barberà de la Conca) · Veure més »

Orde de l'Atxa

L'Orde de l'Atxa fou un orde honorífic, a la manera de condecoració, concedit pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a les dones defensores de Tortosa durant el setge de 1149, i que es transmetia a les seves descendents, sempre dones.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde de l'Atxa · Veure més »

Orde de Monreal

L'Orden de Sant Salvador de Monreal fou un orde militar o militia Christi creada per Alfons I d'Aragó en 1124 a Monreal del Campo, per lluitar contra els musulmans a la frontera d'Aragó i obrir una ruta marítima cap a Terra Santa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde de Monreal · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Orde del Temple · Veure més »

Origen de la Senyera Reial

escarboncle o ''bloca'', el reforç de l'escut consistent en làmines metàl·liques convergents disposades en forma d'aspa i orientades cap als flancs. L'Origen de la Senyera Reial és el senyal heràldic dels Quatre Pals del qual la senyera n'és la translació sobre una bandera.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Origen de la Senyera Reial · Veure més »

Palau Casades

El Palau Casades és un edifici eclèctic situat al número 283 del carrer Mallorca de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Palau Casades · Veure més »

Palau de la Paeria

El Palau de la Paeria és la seu de la Paeria de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Palau de la Paeria · Veure més »

Palau Despuig

El Palau Despuig és un edifici de Tortosa (Baix Ebre) situat al carrer de la Rosa, protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Palau Despuig · Veure més »

Palau Montagut

El Palau Montagut, també conegut com la Casa de les Aigües, és un palau modernista de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Palau Montagut · Veure més »

Palau Oriol

El Palau Oriol és un edifici del municipi de Tortosa (Baix Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local, situat al carrer de la Rosa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Palau Oriol · Veure més »

Palau Reial de Torroella

El Palau Reial, Palau lo Mirador o Casa Carles és a l'espai anomenat la cellera al mig de la vila de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al límit amb l'Alt Empordà, prop de la Costa Brava, tenint el nord el massís del Montgrí, i al sud la plana on desemboquen el riu Ter i el Daró.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Palau Reial de Torroella · Veure més »

Palau-solità i Plegamans

Palau-solità i Plegamans és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental, format per les antigues parròquies de Plegamans i Palau-solità, que el 1698 sol·licitaren una casa del comú.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Palau-solità i Plegamans · Veure més »

Pau

La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pau · Veure més »

Pau de Gallur (1159)

La Pau de Gallur és un acord firmat el 28 de febrer del 1158 a Ruzazol (Gallur) entre Sanç Garcés, dux de Pamplona i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pau de Gallur (1159) · Veure més »

Pau de San Esteban de Gormaz (1146)

El Pau de San Esteban de Gormaz és una concòrdia signada el novembre del 1146 entre Alfons VII de Castella, Garcia V de Navarra i Ramon Berenguer IV de Barcelona per la qual es posava fi temporalment a la guerra de successió navarro-aragonesa i s'aliaven tots tres per preparar la Croada contra al-Mariyya que es dugué a terme el 1147.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pau de San Esteban de Gormaz (1146) · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Perpètua de Sahagún

La Pau Perpètua de Sahagún o Tractat de Sahagún fou signada a Sahagún el 4 de juny de 1170 entre Alfons VIII de Castella i Alfons el Cast, supeditant l'actuació peninsular d'Alfons el Cast als designis d'Alfons VIII.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pau Perpètua de Sahagún · Veure més »

Pere de Bearn

Arbre genealògic de Pierre II de Béarn Pere de Bearn o Pere III de Gabardà i Brulhès fou vescomte de Bearn, d'Auloron, de Gabardà i de Brulhès, de 1134 fins a la seva mort el 1153 o 1154.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pere de Bearn · Veure més »

Pere de Queralt

Pere de Queralt (fl. 1120-1167), va ser senyor de la baronia de Queralt, fill d’Alarig de Timor i Ermessendis.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pere de Queralt · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Pere I d'Urgell · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Peronella d'Aragó · Veure més »

Perxe de Cal Cavaller

Perxe de Cal Cavaller és una obra d'Ascó (Ribera d'Ebre) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Perxe de Cal Cavaller · Veure més »

Plaça de la Cinta

La plaça de la Cinta o plaça de Nostra Senyora de la Cinta és una plaça de traçat irregular a la que conflueixen els carrers Taules Velles, de la Rosa, de la Suda, Mercè i Nou del Vall a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Plaça de la Cinta · Veure més »

Ponç II d'Empúries

Ponç II d'Empúries o Ponç Hug I d'Empúries (ca. 1070 - 1154) fou comte d'Empúries de 1116 fins a la seva mort el 1154.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ponç II d'Empúries · Veure més »

Ponç II de Cervera

Ponç II de Cervera, conegut també com a Ponç II de Bas, (-1155) fou castlà del castell de Cervera, senyor dels castells de Sant Esteve i l'Espluga de Francolí, i vescomte de Bas.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ponç II de Cervera · Veure més »

Portabandera del Rei d'Aragó

Caplletra C del Vidal MayorS'hi representa el rei Jaume I d'Aragó; la sobrecota, el guió triangular de la llança i les gualdrapes del cavall porten la Senyera Reial.A la seva esquerra hi ha el '''Portabandera del Rei d'Aragó''' portant la Senyera Reial El Portabandera del Rei d'Aragó o Alféres era un càrrec de la màxima dignitat a la Corona d'Aragó i era l'encarregat de portar i custodiar la Senyera Reial del Rei d'Aragó durant les campanyes militars.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Portabandera del Rei d'Aragó · Veure més »

Portada/efemèride desembre 31

31.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Portada/efemèride desembre 31 · Veure més »

Portada/efemèride març 25

25.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Portada/efemèride març 25 · Veure més »

Portal de Prades

El Portal de Prades és una obra de Prades (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Portal de Prades · Veure més »

Portell de Morella

Portell de Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Portell de Morella · Veure més »

Prades

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Prades · Veure més »

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Premonstratesos · Veure més »

Prenafeta

Vista de Prenafeta des de la Serra de Miramar. Al fons, els afores de Montblanc amb el viaducte de l'AVE i l'autopista AP-2. Prenafeta és una entitat de població del municipi de Montblanc, Conca de Barberà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Prenafeta · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Principat de Catalunya · Veure més »

Principat de Tarragona

El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Principat de Tarragona · Veure més »

Principat de València

El Principat de València (en castellà medieval: Prinçipado de Valençia) fou l'estat independent establert per Rodrigo Díaz de Vivar amb capital a la ciutat de València que ocupava la major part de l'actual País Valencià, incloent-hi la Plana d'Utiel-Requena.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Principat de València · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Provença · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon (nom)

Ramon és un nom propi masculí que prové etimològicament del germànic Ragin-mund, «el que protegeix pel consell» Molt popular, especialment a Catalunya, on es coneixen diverses formes que han acabat transcendint a la resta de l'Estat espanyol, com Raimon i Raimond o les formes antigues Raimund i Remismunt.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon (nom) · Veure més »

Ramon Berenguer

* Ramon Berenguer I (1023 - 1076), comte de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer · Veure més »

Ramon Berenguer II de Provença

Ramon Berenguer II (o III) de Provença (ca. 1135 - Niça, 1166) fou comte de Provença (1144-1166).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer II de Provença · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Berenguer IV de Provença

Ramon Berenguer IV (o III) de Provença, inicialment anomenat Pere I de Cerdanya (Murviel, 1158 — Montpeller, 5 d'abril de 1181), príncep d'Aragó, comte de Cerdanya (1162-1168) i comte de Provença (1173-1181).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Berenguer IV de Provença · Veure més »

Ramon de Cervera (senyor de l'Espluga Jussana)

Ramon de Cervera (-1178/82) fou senyor de l'Espluga Jussana, el Tallat i Passanant.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon de Cervera (senyor de l'Espluga Jussana) · Veure més »

Ramon de Ganagot

Ramon de Ganagot o de Ganegot o de Ganagod o de Gavalgand o de Gavagou (de totes aquestes formes es troba el seu nom als documents) era fill del noble d'igual nom que en temps de l'arquebisbe Oleguer va col·laborar amb Robert Bordet en la repoblació del Camp de Tarragona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon de Ganagot · Veure més »

Ramon Gaufred

Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon Gaufred · Veure més »

Ramon I Trencavell

Ramon I Trencavell (? - Besiers, 15 d'octubre de 1167) va ser vescomte de Besiers del 1129 al 1167, d'Agde del 1129 al 1150, i de Carcassona i d'Albi del 1150 al 1167.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon I Trencavell · Veure més »

Ramon V de Tolosa

Ramon V de Tolosa (1134- Nimes, 1194) fou comte de Tolosa i duc de Narbona (1148-1194).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ramon V de Tolosa · Veure més »

Rasquera

Rasquera és un municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Rasquera · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Regne de Castella · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reials Col·legis

Els Reials Col·legis són el conjunt monumental renaixentista més important de Catalunya i es localitzen dintre del Conjunt Històric Artístic de Tortosa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Reials Col·legis · Veure més »

Renaixement del segle XII

Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Renaixement del segle XII · Veure més »

Renúncia de Saragossa (1137)

Renúncia de Saragossa (13 de novembre del 1137) La Renúncia de Saragossa és un anunci d'abdicació públic del rei Ramir II d'Aragó als seus súbdits fet el 13 de novembre del 1137 a El Castellar (Torres de Berrellén), prop de Saragossa, on els comunica que ha fet donació de la seva filla i del regne al comte Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Renúncia de Saragossa (1137) · Veure més »

Retaule de Sant Esteve Protomàrtir (Granollers)

El Retaule de Sant Esteve Protomàrtir és un antic retaule gòtic que va estar instal·lat a l'altar major de l'església parroquial de Sant Esteve de Granollers.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Retaule de Sant Esteve Protomàrtir (Granollers) · Veure més »

Revolta contra els almoràvits

Els aristòcrates andalusins van iniciar la revolta contra els dominadors nord-africans almoràvits, als quals consideraven uns intrusos incultes i intolerants que degradaven l'anterior cultura refinada dels regnes de taifes andalusins.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Revolta contra els almoràvits · Veure més »

Riba-roja d'Ebre

Vistes poble Riba-roja d'Ebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Riba-roja d'Ebre · Veure més »

Ricard Cor de Lleó

Ricard I d'Anglaterra va ser rei d'Anglaterra des del 6 de juliol de 1189 fins a la seva mort.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ricard Cor de Lleó · Veure més »

Ripollet

Ripollet és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ripollet · Veure més »

Riudecanyes

Riudecanyes és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Riudecanyes · Veure més »

Robert d'Aguiló

Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Robert d'Aguiló · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Roquetes

Roquetes és un municipi situat al sud-oest de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Roquetes · Veure més »

Saidí

Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Saidí · Veure més »

Sanç de Barcelona i d'Aragó

miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »

Sanç I de Portugal

Sanç I de Portugal, dit el Poblador (Coïmbra, 11 de novembre de 1154 - ibíd. 26 de març de 1212) fou rei de Portugal (1185-1212).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sanç I de Portugal · Veure més »

Sanç III de Castella

Sanç III, anomenat el Desitjat (1134 - Toledo, 1158), fou rei de Castella (1157-1158).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sanç III de Castella · Veure més »

Sanç VI de Navarra

esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sanç VI de Navarra · Veure més »

Sança d'Aragó

Sança d'Aragó (Saragossa, ~1186 - ~1241) fou infanta d'Aragó i comtessa consort de Tolosa (1222-1241).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sança d'Aragó · Veure més »

Sança de Portugal i de Barcelona

Sança de Portugal o Sancha Sanches (ca. 1181 - Monestir de Celas, Coïmbra, 13 de març de 1229), infanta de Portugal, filla de Sanç I de Portugal, senyora d'Alenquer i abadessa de Lorvão.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sança de Portugal i de Barcelona · Veure més »

Sant Corneli i Sant Cebrià de Cardedeu

Sant Corneli és una capella al nucli antic de Cardedeu (Vallès Oriental) protegida com a bé cultural d'interès local., darrere l'església de Santa Maria.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Corneli i Sant Cebrià de Cardedeu · Veure més »

Sant Esteve de Llitera

Sant Esteve de Llitera (oficialment en castellà, San Esteban de Litera) és una vila i municipi aragonès de la comarca de la Llitera.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Esteve de Llitera · Veure més »

Sant Jaume de Vilafranca de Conflent

Sant Jaume de Vilafranca de Conflent és l'església parroquial, romànica, de la vila de Vilafranca de Conflent, a la comarca del Conflent, de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Jaume de Vilafranca de Conflent · Veure més »

Sant Joan Baptista (Ascó)

Sant Joan Baptista és una església parroquial al centre de la vila d'Ascó (Ribera d'Ebre) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Joan Baptista (Ascó) · Veure més »

Sant Joan d'Algars

Sant Joan d'Algars és una església (avui ermita) del municipi de Batea (Terra Alta).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Joan d'Algars · Veure més »

Sant Joan dels Arcs

Sant Joan dels Arcs és un antic municipi que apareix documentat el 1194 en una butlla de Celestí III i que forma part dels actuals Vinyols i els Arcs i Cambrils.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Joan dels Arcs · Veure més »

Sant Miquel dels Omellons

Sant Miquel dels Omellons és una església del municipi dels Omellons (Garrigues) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Miquel dels Omellons · Veure més »

Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sant Pere de Vilamajor · Veure més »

Santa Magdalena de Mucoró

Santa Magdalena antigament Santa Magdalena de Mucoró és una ermita abandonada al terme municipal de Móra d'Ebre a uns set quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Móra d'Ebre, amb accés des del camí del Repetidor, prop del mas del Peixer.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Santa Magdalena de Mucoró · Veure més »

Santa Maria de Benifallet

Santa Maria de Benifallet és una ermita de Benifallet (Baix Ebre) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Santa Maria de Benifallet · Veure més »

Santa Maria de les Franqueses

El Monestir de Santa Maria de les Franqueses és un bé patrimonial localitzat al municipi de Balaguer, declarat bé cultural d'interès nacional el 17 de 12 desembre de 1984.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Santa Maria de les Franqueses · Veure més »

Santa Maria de Siurana

Santa Maria de Siurana és una església d'època romànica situada al poble de Siurana dins del terme municipal de Cornudella de Montsant, a la comarca del Priorat, i que es conserva íntegrament.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Santa Maria de Siurana · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Símbols nacionals de Catalunya

Portada de ''Lo verdader catalá''. Un home amb barretina a la vora de l'escut. Els símbols nacionals de Catalunya són aquells elements i icones que són representatius o característics de Catalunya, de la seva població i de la seva cultura i història.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Símbols nacionals de Catalunya · Veure més »

Segell de Millau

Revers del segell de Millau. El 1187 Alfons II d'Aragó concedí a la vila el privilegi d'usar un segell comú «''Concedimus namque sigillum comune consulibus et comuni sub subscriptione nostra et sua''», i també l'ús de la seva bandera «et etiam vexillum nostrum». La llegenda del segell en detalla el titular: ''Segell del rei d'Aragó, comte de Barcelona i marquès de Provença'' «+SIGILLU(M) R(EGIS) ARAGON(ENSIS) COMITIS BARCHINONENSIS ET MARCHIONIS PROVINCIE» Per confeccionar la cara amb el segell reial, els cònsols de Millau prengueren com a model, no un escut palat sense bloca com els apareixen als segells d'Alfons II d'Aragó, sinó que copiaren un ''escut palat amb bloca'', mostra inequívoca que varen prendre com a model els anteriors segells de Ramon Berenguer IV o els seus fills menors El segell de Millau és un segell confeccionat per la vila de Millau (França) el ''c''.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Segell de Millau · Veure més »

Segona Croada

La Segona Croada (1147-1149) va ser la segona de les croades a Terra Santa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Segona Croada · Veure més »

Selma (Aiguamúrcia)

Selma és un despoblat al municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, situat a 743 m. d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Selma (Aiguamúrcia) · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII)

Senyera Reial coronant una torre en l'assalt final del Setge de Madīna Mayūrqa (1229) durant la Conquesta de Mallorca. Tot al llarg de l'edat mitjana el nombre de pals del Senyal Reial i la Senyera Reial fou variable. (''Pintures murals de la conquesta de Mallorca, 1285-1290; MNAC''). El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Senyal Reial (segle XIII) · Veure més »

Senyal Reial (segle XIII-XIV)

El Senyal Reial o Quatre Pals és el senyal heràldic aparegut per primera vegada en la història com a emblema personal de Ramon Berenguer IV (1114-1162).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Senyal Reial (segle XIII-XIV) · Veure més »

Senyera reial

Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Senyera reial · Veure més »

Sepulcre del bisbe Oleguer

El sepulcre del bisbe Oleguer és l'urna sepulcral del que va ser bisbe de Barcelona, Oleguer Bonestruga, mort el 1137 i canonitzat el 1676.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sepulcre del bisbe Oleguer · Veure més »

Sepulcres comtals de la catedral de Girona

Els Sepulcres comtals de la catedral de Girona són dues obres escultòriques funeràries d'estil gòtic realitzades el per l'artista Guillem Morell pels sepulcres de Ramon Berenguer II «el Cap d'Estopes» (†1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (†1058).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sepulcres comtals de la catedral de Girona · Veure més »

Setge de Làrida (1122)

El Setge de Làrida de 1122 fou un dels episodis de les campanyes d'Alfons el Bataller.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Setge de Làrida (1122) · Veure més »

Setge de Lleida

* Setge de Làrida (800),.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Setge de Lleida · Veure més »

Setge de Tortosa

* 1148: Conquesta catalana de Ramon Berenguer IV.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Setge de Tortosa · Veure més »

Sordello

cançoner K Sordello, també conegut en occità com a Sordèl, (c. 1180, Goito, província de Màntua- c. 1268) va ser un trobador llombard del que escrigué poesia en occità.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sordello · Veure més »

Soses

Soses és un municipi del Segrià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Soses · Veure més »

Suda de Lleida

La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Suda de Lleida · Veure més »

Suda de Tortosa

El castell de la Suda, conegut també com la Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Suda de Tortosa · Veure més »

Sueca

Sueca és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Baixa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Sueca · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Taifa · Veure més »

Talesa d'Aragó

Talesa d'Aragó fou una noble aragonesa, esposa del vescomte Gastó IV de Bearn (menut territori al vessant nord dels Pirineus).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Talesa d'Aragó · Veure més »

Tarrés

Tarrés és un municipi de la comarca de les Garrigues.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tarrés · Veure més »

Térmens

Térmens és un municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Térmens · Veure més »

Teoria del Casamiento en casa

La Teoria del Casamiento en casa (en català: Teoria del Casament a Casa) és una teoria sobre el llinatge de Ramon Berenguer IV i l'origen del Casal d'Aragó amb implicacions sobre el Senyal Reial formulada per l'historiador Antonio Ubieto Arteta que es basa en la institució jurídica consuetudinària del Casament a casa.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Teoria del Casamiento en casa · Veure més »

Teresa de Portugal i de Barcelona

Teresa de Portugal coneguda com a Teresa la Inquebrantable (Coïmbra, 1181 - Lorvão, 1250) fou infanta de Portugal i reina consort de Lleó (1191-1194).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Teresa de Portugal i de Barcelona · Veure més »

Testament de Peronella d'Aragó (1152)

El Testament de Peronella Ramires, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou el primer testament fet per aquesta reina el 4 d'abril del 1152, quan es trobava de part del seu primer fill Pere, que morí abans de la majoria d'edat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Testament de Peronella d'Aragó (1152) · Veure més »

Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173)

El Testament de Peronella de 1173, reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 14 d'octubre del 1173 a Barcelona per Peronella I d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Testament sacramental de Peronella d'Aragó (1173) · Veure més »

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

El testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del qual foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162) · Veure més »

Tivenys

Tivenys (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tivenys · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

Torre d'en Corder

La Torre d'en Corder, o Torre d'en Despuig, és una torre de Tortosa (Baix Ebre) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torre d'en Corder · Veure més »

Torre de la Candela

La Torre de la Candela és una construcció defensiva i de vigilància del municipi de l'Aldea.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torre de la Candela · Veure més »

Torre de la Granadella

La Torre de la Granadella és una torre de Camarles (Baix Ebre) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torre de la Granadella · Veure més »

Torre de Vinaixarop

La Torre de Vinaixarop és una torre de base circular, força enrunada, del municipi de l'Aldea.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torre de Vinaixarop · Veure més »

Torre del Minaret

La Torre del Minaret, de Martinet o Torreta de la Vila és una construcció al Carrer Major d'Ascó (Ribera d'Ebre), adossada a la casa coneguda com a Ca Estisora.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torre del Minaret · Veure més »

Torrelles de Foix

Torrelles de Foix és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Torrelles de Foix · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tortosa · Veure més »

Tractat de 1149

Garcia Ramires (1 de juliol del 1149) Íncipit: «''In nomine sancte et individue Trinitatis. Hec est carta firmissime convenientie et pacis indisolubilis''» El Tractat de 1149 és un tractat de pau signat l'1 de juliol del 1149 entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Garcia Ramires dux de Pamplona.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tractat de 1149 · Veure més »

Tractat de Carrión

El Tractat de Carrión és un tractat signat el 21 de febrer del 1140 (o 1139) a Carrión de los Condes (Regne de Lleó) entre el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella pel qual el comte recuperà la tinença del regne de Saragossa, ocupat pel castellà, a canvi de retre homenatge a Alfons VII i cedir-li algunes viles.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tractat de Carrión · Veure més »

Tractat de Lleida (1157)

El Tractat de Lleida és un acord firmat el maig del 1157Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tractat de Lleida (1157) · Veure més »

Tractat de Tudilén

El Tractat de Tudilén fou un tractat signat el 27 de gener del 1151 a Tudilén (Navarra) entre Alfons VII, lEmperador, rei de Lleó, de Castella i de Galícia, i Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Tractat de Tudilén · Veure més »

Turtuixa

Vista de la catedral de Tortosa, que ocupa l'espai de l'antiga mesquita pàgines.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Turtuixa · Veure més »

Ulldecona

Ulldecona i la Serra del MontsiàUlldecona és una vila i municipi de la comarca del Montsià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ulldecona · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Usatges de Barcelona · Veure més »

Vallclara

Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vallclara · Veure més »

Vensilló (els Alamús)

Vensilló o Vencilló (antigament Vensilló d'Urgell) és una petita població agregada als Alamús.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vensilló (els Alamús) · Veure més »

Vescomtat de Bas

El vescomtat de Besalú, després anomenat Vescomtat de Bas, fou una jurisdicció feudal sorgida com a seguiment del desaparegut comtat de Besalú.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vescomtat de Bas · Veure més »

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vescomtat de Bearn · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vescomtat de Millau · Veure més »

Viladecans

Ermita de la Mare de Déu de Sales (anterior al s.X) Espai Natural del Remolar-Filipines Sant Ramon Gegants de Viladecans Atrium Viladecans amb el monument als quatre vents Mamut de Viladecans amb la colla Viladecans és una ciutat del sud de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Viladecans · Veure més »

Vilafortuny

Vilafortuny és un antic nucli de població, actualment en terme de Cambrils.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vilafortuny · Veure més »

Vilamajor (universitat)

Cardedeu Vilamajor fou una universitat sota domini comtal i reial (dels comtes de Barcelona) i comprenia els territoris dels actuals municipis de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu, al Vallès Oriental.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vilamajor (universitat) · Veure més »

Vilanova de Prades

Vilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà situat a l'extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vilanova de Prades · Veure més »

Vimbodí i Poblet

Vimbodí i Poblet és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, limítrof amb les Garrigues.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vimbodí i Poblet · Veure més »

Vinaixa

Vinaixa és un municipi situat a l'est de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vinaixa · Veure més »

Vinyols i els Arcs

Vinyols i els Arcs (del llatí Vineolis "a les vinyetes", referit al cultiu de la vinya) és un municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Vinyols i els Arcs · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xert

Poble vell Xert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Xert · Veure més »

Xerta

Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Xerta · Veure més »

Ximeno I d'Urrea

Ximeno I d'Urrea (també Eiximèn d'Urrea) (?- v.1196).

Nou!!: Ramon Berenguer IV і Ximeno I d'Urrea · Veure més »

11 d'agost

L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 11 d'agost · Veure més »

11 de novembre

L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 11 de novembre · Veure més »

1114

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1114 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1137 · Veure més »

1148

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1148 · Veure més »

1149

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1149 · Veure més »

1150

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1150 · Veure més »

1151

Sense descripció.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1151 · Veure més »

1153

;Països Catalans.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1153 · Veure més »

1162

El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 1162 · Veure més »

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 13 de novembre · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 17 d'octubre · Veure més »

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 18 de gener · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 24 d'octubre · Veure més »

25 de març

El 25 de març és el vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 25 de març · Veure més »

27 d'agost

El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 27 d'agost · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 29 d'abril · Veure més »

29 de febrer

El 29 de febrer és el seixantè dia dels anys de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 29 de febrer · Veure més »

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 31 de desembre · Veure més »

6 d'agost

El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Ramon Berenguer IV і 6 d'agost · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ramon Berenguer IV de Barcelona, Ramon Berenguer IV el Sant.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant