Comunicació

964 les relacions: A la Nació, Aberri Eguna, Absolutisme espanyol, Acció d'Ademús, Acció d'Alpens, Acció d'Etxabarri, Acció d'Oristà, Acció de Dulantzi, Acció de Maella, Acció de Maials, Actes de Montejurra, AET, Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe, Aina Villalonga Zaydin, Aiora, Alçament de 1855, Alçament de 1869, Alçament de Badalona, Albacete, Alcalatén, Alcalà de Xivert, Alcanar, Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alferes provisional, Alfons Carles Comín i Ros, Alfons XIII d'Espanya, Alfonso María de Borbón y Pintó, Alfredo Brañas, Alpont, Alt Maestrat, Alta Garrotxa, Amadeu I d'Espanya, Amador Garrell Soto, Amàlia Abad Casasempere, Amer, Amicie de Digoine, Anarquisme a Espanya, Andoain, Andorra durant la Revolució Francesa, Andreu Roselló Pàmies, Andreu Serra i Rafart, Anticlericalisme a Espanya, Antiliberalisme, Antoni Aparici i Guijarro, Antoni Benavent i Peraire, Antoni Comín i Oliveres, Antoni Salas i Teixidó, Antonio Aguilar y Vela, Antonio Dorregaray y Dominguera, ..., Antonio Iturmendi Bañales, Antonio Moreno del Villar, Antonio Pérez de Olaguer, Antonio Tallada i Romeu, Antonio Urbiztondo, Arbolí, Armand de Fluvià i Escorsa, Arquebisbat de Barcelona, Arturo Campión Jaimebon, Arxiu Municipal de Granollers, As Nogais, Assalt de Terrassa, Assemblea Regionalista Valenciana, Associació de Propietaris i Terratinents de Navarra, Associació Euskara de Navarra, Atemptat d'Hostafrancs, Ateneu, Augustin Barruel, ¡Cu-Cut!, Òpera rock, Àngel Marquès i Batllevell, Àngel Samblancat i Salanova, Baixa Cerdanya, Baldomer Lostau i Prats, Bandera d'Espanya, Bandera de Castelló de la Plana, Bandera de la Segona República Espanyola, Banderes de Catalunya, Bandolerisme als Països Catalans, Baronia de Vilagaià, Barrundia, Bartolomé de Guibelalde, Bartomeu Porredon i Cirera, Basílica de Nostra Senyora de Begoña, Basc, Bases de Manresa, Batalla d'Albaida, Batalla d'Altsasu, Batalla d'Arlaban, Batalla d'Arquijas (1834), Batalla d'Artaza, Batalla d'El Mazucu, Batalla d'Irun, Batalla d'Oriamendi, Batalla d'Oteiza, Batalla d'Ulldecona, Batalla d'Urizaharra, Batalla de Bañón, Batalla de Berga (1840), Batalla de Bunyol, Batalla de Burjassot, Batalla de Calanda, Batalla de Castelló, Batalla de Deskarga, Batalla de Fortanet, Batalla de Gra, Batalla de l'Alcora, Batalla de la Panadella, Batalla de les Alcubles, Batalla de Los Arcos, Batalla de Luchana, Batalla de Lugariz, Batalla de Mendaza, Batalla de Mendigorria, Batalla de Montejurra (1835), Batalla de Montejurra (1873), Batalla de Montesquiu, Batalla de Nazar i Asarta, Batalla de Peracamps (1839), Batalla de Prats de Lluçanès, Batalla de Segura de los Baños, Batalla de Soneixa, Batalla de Toga, Batalla de Torreblanca, Batalla de Vargas, Batalla de Viana, Batalla de Villar de los Navarros, Batalla de Villarluengo, Batalla de Villarrobledo, Batalla de Xèrica, Batalla de Xest, Batalla de Xiva (1838), Batalla del Bruc (1836), Batalla del Pasteral, Batalla del Toix, Bàndol nacional, Bell-lloc (la Seu d'Urgell), Benet de Llança i Esquivel, Benet Tristany, Benissanet, Benita Uribarrena Bollaín, Berga, Berguedà, Bernardo Iglesias Tineo, Bet de l'Abella, Bisbat d'Urgell, Bloc Catòlic-Foralista, Bloc de Dretes, Boina, Bombardeig de Durango, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Briñas, Brigada de la Mort, Brigantaggio, Bullanga de 1835, Caçadors bascos, Cañete, Calaf, Cambrils, Camilo García de Polavieja y del Castillo, Camino Oskoz, Campanya de Guipúscoa, Can Mata-Rectors, Can Savalls (Corçà), Can Sebastià Sans i Bori, Cardedeu, Carlí, Carles de Borbó i Àustria-Este, Carles Feliu de Travy, Carles II de Parma, Carles Mani i Roig, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó, Carlisme, Carlos Vázquez Úbeda, Carmelites Missioneres Teresianes, Carmelites Terciaris Descalços, Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo, Carolina de Borbó-Parma, Carrer del Bisbe, Casa als carrers del Pare Roca i de Bolòs (Olot), Casa de Borbó (Espanya), Casa de les joies, Casa de Safortesa, Casimir de Sangenís i Bertrand, Castell d'Alcalá de la Selva, Castell d'Alpont, Castell d'en Planes, Castell de Bendinat, Castell de Ciutat, Castell de Maldà, Castell de Vernet (Artesa de Segre), Castell del Poyo, Castelló (la Ribera Alta), Castelló de la Plana, Castellfabib, Catalanisme, Catalina Zaforteza i de Togores, Cayetano Carlos María Borso di Carminati, Cándido Nocedal, Celestino Pons Albí, Centre Català, Centre Catòlic de Granollers, Cervera, Cervera del Maestrat, Cincomarzada, Cirilo de Alameda y Brea, Claudi Colomer i Marqués, Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Collformic (el Brull), Color polític, Combat de l'Albiol, Combat de Morell i Vilallonga, Comtat de Bau, Comunió Tradicionalista, Comunió Tradicionalista Carlista, Concordat de 1851, Conservadorisme, Constitucions catalanes, Construcció de l'estat liberal a Espanya, Convent de Sant Joan dels Franciscans, Convent de Sant Vicenç Ferrer, Cop d'estat de Primo de Rivera, Corts Espanyoles, Cos Militar de Sanitat, Crítiques al liberalisme econòmic, Creu de Borgonya, Creu de Collformic, Creu dels Afusellats (Sant Joan de les Abadesses), Cum Multa, Dalmacio Iglesias García, Damià Isern i Marcó, Decret d'Unificació, Desastre d'Oroquieta, Desembarcament carlí de la Ràpita, Diada Nacional de Catalunya, Diario de Valencia, Dictablanda del general Berenguer, Dinastia d'Anjou, Diputació Foral de Biscaia, Diputació Foral de Navarra, Divisió territorial d'Espanya de 1833, Doña Urraca, Doctrina Asturianista, Dolores Ibárruri Gómez, Domènec Forcadell i Mitjavila, Dreta de Catalunya, Dreta Regional Valenciana, Ducat de la Seu d'Urgell, El Ángel Exterminador (societat secreta), El Boixar, El Campanaret (Reus), El Capricho, El Collado, El Correo Catalán, El Correo de Tortosa, El Crit d'Espanya, El Eco de Navarra, El Faro Asturiano, El Fort de Sant Cristòfol (l'Alcora), El Mole, El Olimpo (entitat), El Palleter (revista), El Pensamiento Navarro, El Pujol de la Vall d'Ora, El Siglo Futuro, El Soler (Sant Hilari Sacalm), Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1871, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleuterio Maisonnave Cutayar, Els Òbits, Els Emprius (Sant Llorenç del Munt), Emília Carles i Tolrà, Emili Sicars i de Palau, Emilio Barrera Luyando, Emilio Mola Vidal, En guàrdia!, Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat, Enric Puigmoltó i Mayans, Enric Sarradell i Pascual, Enric Yzaguirre Basterretxe, Enrique de Aguilera y Gamboa, Enrique Estevan y Vicente, Enrique Romero Jiménez, Epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya, Epifani de Fortuny i de Carpi, Ermita de la Pietat (Ulldecona), Ermita fortificada de Sant Cristòfol (Toixa), Errementari, Escut d'armes, Església de Sant Vicent de la Roqueta, Eskibel, Espai d'Interpretació de Berga, Espanya a la Primera Guerra Mundial, Esquadres de Catalunya, Estanislao Rico Ariza, Estatut d'autonomia del País Basc de 1936, Estatut d'Estella, Esteban de Bilbao Eguía, Eugenio de Aviraneta, Eugenio Serrano de Casanova, Eustaquio Diaz de Rada, Exèrcit d'Àfrica, Exèrcit reialista, Expedició Guergué, Expedició Reial, Expedició Zaratiegui, Falange Española de las JONS (1976), Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Fassina de Can Guineu, Faura, Faust Gual Dons i Torrella, Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, Fèlix Sardà i Salvany, Felip Cabeza Coll, Felipe de Nassarre, Felipe Ducazcal Lasheras, Fermín Sanz-Orrio y Sanz, Fernando Vázquez Ramos, Ferran Bertran i Garcia, Ferran de Miró i d'Ortafà, Ferran de Sagarra i de Siscar, Festa Major del Masnou, Fets de Montejurra, Fets de Peracamps, Figueres, Fira dels Matiners, Foc de Castelló, Foc de la Gleva, Fort de Cabrera, Fortí de la Torreta, François Achille Bazaine, Françoise d'Eaubonne, Francesc Aizcorbe i Oriol, Francesc Albó i Martí, Francesc Auguet, Francesc Baliarda i Ribó, Francesc de Paula de Borbó i Castellví, Francesc de Paula Gambús i Rusca, Francesc de Paula Oller i Simón, Francesc Savalls i Massot, Francesc Tallada i Forcadell, Francesc Torné i Domingo, Francesc Vallès, Francesc Vallès Roselló, Francesc Xavier de Subirà Iglesias, Francisca Guarch Folch, Francisco Cea Bermúdez, Francisco de Paula Ceballos y Vargas, Francisco Elías de Tejada Spínola, Francisco Espoz e Ilundain, Francisco Navarro Villoslada, Franquisme, Frederic Xifré i Masferrer, Froilán Salazar y Rives, Furs de València, Gabriel Auguet i Roset, Gaietà Barraquer i Roviralta, Gaietà Buïgas i Monravà, Gaietà Freixa i Puig, Gaietà Sentís i Gran, Generalitat de Catalunya, Germanes Carmelites Missioneres, Gonzalo Pérez de Olaguer, Govern Provisional de la Segona República Espanyola, Governs de la Segona República Espanyola, Grups d'Acció Carlista, Guerra Civil espanyola, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerres Carlines, Herbers, Història contemporània de Catalunya, Història d'Andalusia, Història d'Andorra, Història d'Espanya, Història de Barcelona, Història de Catalunya, Història de Galícia, Història de l'Aragó, Història de l'èuscar, Història de l'Església Catòlica a Catalunya, Història de la música catalana, Història de Llagostera, Història de Mallorca, Història de València, Història del nacionalisme basc, Història del País Basc, Història del republicanisme espanyol, Història econòmica de Catalunya, Ignacio Hernando de Larramendi, Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro, Ignacio Martínez de Pisón, Ignasi de Ventós i Mir, Incendi de Tortellà, Isabel II d'Espanya, Isidre Pàmies i Borràs, Jacint Viñas i Sanromà, Jaime Bofill-Gasset i Amil, Jaime Chicharro Sánchez-Guió, Jaime Mayor Oreja, Jaime Ortega y Olleta, Jaume Agustí i Milà, Jaume Arús i Font, Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, Jaume Sans i Font, Jaume Tió i Noé, Javier Martínez de Morentín, Jerónimo Merino Cob, Jesús Elizalde Sainz de Robles, Jesús Monzón Repáraz, Joan Alsina i Sensat, Joan Baptista Alzina, Joan Baptista Roca i Caball, Joan Bardina i Castarà, Joan Besa Esteve, Joan Besora Barberà, Joan Botanch i Dausa, Joan Carles de Borbó i de Bragança, Joan de Borbó i Battenberg, Joan Fuster i Ortells, Joan Lladó i Oller, Joan Mañé i Flaquer, Joan Malegue, Joan Maria Roma i Comamala, Joan Martí i Trenchs, Joan Martell Domènech, Joan Mestre i Tudela, Joan Pérez i Lúcia, Joan Puigbó Casamitjana, Joan Rifà i Prunés, Joan Romagosa i Pros, Joan Sans i Martí, Joan Santiago Griñó i Piñol, Joan Simon (bandoler), Joan Soler i Janer, Joan Tusquets Terrats, Joan Vidal de Llobatera i Iglesias, Joan Vidal i Carlà, Joaquín Abarca Blanque, Joaquín Beunza Redín, Joaquín Elío y Ezpeleta, Joaquín Julián de Alzaa, Joaquín Manglano Cucaló de Montull, Joaquim Arana i Pelegrí, Joaquim Bau i Nolla, Joaquim Coll i Astrell, Joaquim de Bassols i de Maranyosa, Joaquim de Bolòs i Saderra, Joaquim Guiu i Bonastre, Joaquim Jovellar i Soler, Joaquim Prats i Camprubí, Joaquim Vara de Rey i Rubio, Joaquima de Vedruna i Vidal, Jon Juaristi Linacero, Jordi Llorens i Vila, José Andino Núñez, José Ángel Zubiaur Alegre, José Barberá Armelles, José de Amézola y Aspizúa, José del Castillo Sáenz de Tejada, José Enrique Varela Iglesias, José Escudé Claramunt, José López Domínguez, José Luis Berasategui Goicoechea, José Luis Ceacero Inguanzo, José María de Orbe y Elío, José María de Oriol y Urquijo, José María Jimeno Jurío, José María Lamamié de Clairac, José María Poblador Álvarez, José María Valiente Soriano, José Osorio y Silva, José Pérula y de la Parra, José Polo de Bernabé y Borrás, José Rodríguez Olazábal, José Royo Salvador, José Sanjurjo Sacanell, José Sánchez Bregua, José Solchaga y Zala, José Valero Villavicencio, Josep Agramunt i Llecha, Josep Arrufat i Mestres, Josep Auqué Masquef, Josep Ayats Surribas, Josep Baró i Bonet, Josep Batet i Llobera, Josep Benet Serra i Julià, Josep Bertran i Musitu, Josep Borges i Granollers, Josep Bru i Jardí, Josep Burch i Ventós, Josep Cabrinetty i Cladera, Josep Caixal i Estradé, Josep Casas i Costa, Josep de Palau i d'Huguet, Josep Erasme de Janer i de Gironella, Josep Escrig i Martínez, Josep Esquena i Mas, Josep Estartús i Aiguabella, Josep Grandia i Soler, Josep Ignasi Dalmau i de Baquer, Josep Lluís Bausset i Ciscar, Josep Manso i Solà, Josep Maria Barenys i Cavallé, Josep Maria Cunill i Postius, Josep Maria Farré i Moregó, Josep Maria Gich i Pi, Josep Maria Sentís i Simeón, Josep Maria Tarrats Homdedeu, Josep Maria Trias i Peitx, Josep Masgoret i Marcó, Josep Monllaó i Panisello, Josep Montagut i Roca, Josep Morgades i Gili, Josep Navarro i Cabanes, Josep Pascual (militar), Josep Peris i Valero, Josep Pons, Josep Quint Zaforteza i Togores, Josep Ricart i Roca, Josep Rodrigo Botet, Josep Solé i Barberà, Josep Tapiró i Baró, Josep Tobella i Galceran, Josep Toribi d'Ametller i Isern, Josep Torrents i Casals, Josep Vancells i Marquès, Josep Viñas i Cuadras, Josep Vinyet i Estebanell, Juan Antonio Guergué y Yániz, Juan Bautista Soler Martí, Juan Blas y Ubide, Juan Cabañero y Esponera, Juan Creus y Manso, Juan de Barroeta y Anguisolea, Juan Granell Pascual, Juan Luis Martín Mengod, Juan María Bordaberry Arocena, Juan Rico i Amat, Juan Selva Mergelina, Juan Vázquez de Mella, Juan Zavala de la Puente, Julián Martínez Ricart, Julio Aróstegui Sánchez, Julio Ariza Irigoyen, Juntes Generals d'Àlaba, Juntes Generals de Guipúscoa, Justo Garrán Moso, K-Hito, L'Alcora, L'Aleixar, La Flaca, La Gorra de Cop (setmanari), La Hormiga de Oro, La Llorençada, La Lucha: semanario republicano radical, La Palomera (Vilanova d'Escornalbou), La Passió d'Olesa de Montserrat, La Pobla de Benifassà, La premsa a Igualada (1808-1939), La Premsa a Reus 1813 - 1939, La Ràpita (Montsià), La reina del Chantecler, La Riera de Gaià, La Ruta de la Sal, La Seu d'Urgell, La Torre d'Eroles, Le Roussillon, Leandre Cervera i Astor, León Abadías y Santolaria, León Galindo de Vera, Lemes del franquisme, Leonardo Torres Quevedo, Les Borges del Camp, Les bugaderes, Les guerres carlines a Andorra, Liberalisme espanyol, Liberalisme moderat, Llacunes de Ruidera, Llagostera, Llei d'Associacions Polítiques, Llei de Defensa de la República, Llei de mancomunitats provincials, Llista de bisbes d'Urgell, Llista de pretendents carlins, Llista de quadres de Marià Fortuny, Llista de títols nobiliaris del franquisme, Llorenç Maria Alier i Cassi, Llorenç Martí i Mayol, Llorenç Sans i Fàbregas, Lluís Coll i Espadaler, Lluís de Cuenca i de Pessino, Lluís Gonzaga de Llança i Bobadilla, Lluís Ignasi Fiter i Cava, Lluís Llach i Grande, Lluís Llagostera i Casadevall, Lluís Maria de Llauder i de Dalmases, Lluís Vicent Aracil i Boned, Lluís Vila i d'Abadal, Lluís-Carles Viada i Lluch, Lo Mestre Titas, Lucio Urtubia, Luis Arellano Dihinx, Luis de Trelles y Noguerol, Luis González Bravo, Magí Ferrer i Pons, Magí Pascual i Garcí, Maldà, Mallorca, Manel Gausa de Mas, Manuel Adame de la Pedrada, Manuel Andrés Casaus, Manuel Bellido Alba, Manuel Bonmatí de Cendra, Manuel Cristóbal Errandonea, Manuel de Bofarull i Romañà, Manuel de Ena i Sas, Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla, Manuel de La Serna y Hernández Pinzón, Manuel de Llauder i de Camín, Manuel de Saavedra i Frígola, Manuel del Palacio y Simó, Manuel Fal Conde, Manuel Fernández de Castro, Manuel Giménez Fernández, Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen, Manuel Ibáñez Ubach, Manuel Marco y Rodrigo, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Manuel Polo y Peyrolón, Manuel Rubio Moscoso, Manuel Ruiz del Cerro, Manuel Ruiz Zorrilla, Manuel Senante y Martínez, Manuel Sureda i de Boxadors, Marçal Busquets i Torroja, Marçà, María Cristina me quiere gobernar, María Pascual Ferrández, María Rafaela Quiroga, María Rosa Urraca Pastor, Maria Antònia Vilaseca i Viladot, Maria Lluïsa Dara i Zamora, Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma, Maria Recasens i Gassió, Maria Teresa de Bragança, Mariano Rampolla del Tindaro, Mariano Téllez-Girón, Mariano Zufía Urrizalqui, Marià de Delàs i de Foxà, Marià de Rocafiguera i Ventós, Marià Fonts Ciurana, Marià Fortuny i Portell, Marià Grandia i Soler, Marià Vayreda i Vila, Marimon i Casulleres, Marquesat d'Estella, Marquesat de Casa Oriol, Marquesat de Sant Antoni, Martí Miret i Queraltó, Marxa d'Oriamendi, Marxa de Resistència La Mola-Santa Perpetua, Marxa Reial, Mas d'en Mestres, Mas de Sant Rafael, Matança de frares a Madrid de 1834, Matarranya (comarca històrica), Mateu Bruguera i Lladó, Maurici Carrió i Serracanta, Mausoleu dels Afusellats (Sant Joan de les Abadesses), Maximilià Thous i Orts, Máximo Pradera Sánchez, Melcior Ferrer i Bruguera, Melcior Vilaplana, Mendigorria, Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz, Miguel Lozano y Herrero, Miguel Ricardo de Álava, Miquel Àngel Pujol i Matavera, Miquel Cambó de Gayolà, Miquel Junyent i Rovira, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Mont-roig de Tastavins, Morella, Muralles Carlines de Castelló de la Plana, Museu de Mallorca, Nacionalisme basc, Nacionalisme gallec, Narcís Batlle i Baró, Narcís de Castellví i de Villalonga, Narcís Sicars i Lligoña, Narcís Sicars i Salvadó, Narciso Heredia y Begines de los Ríos, Neocatòlic, Nicasio Garbayo Ayala, Noblesa espanyola, Obduli Jovaní i Puig, Olesa de Montserrat, Olià, Olot, Operació Reconquista, Oposició al franquisme, Oriola, Oristà, Ormaiztegi, Ortells, Pacià Ross i Bosch, Pacte del Pardo, Palau Bofarull, Palau dels Peguera, Palau Llobera, Pantaleón Boné, Panxa-ampla, Parc de la Ciutadella, Parc Ribalta, plaça de la Independència i plaça Tetuán de Castelló de la Plana, Partida de la Porra, Partido Español Nacional Sindicalista, Partit Carlí, Partit Carlí (1971), Partit Catòlic Tradicionalista, Partit d'Unió Republicana Autonomista, Partit Integrista, Partit Proverista, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Social Regionalista (Unió Institucional), Pascual Madoz Ibáñez, Pasqual Cucala Mir, Pau Cardellach i Busquets, Pau Palou de Comasema i Sánchez, Pau Valls Bonet, Pàtria (diari), Pedro Chacón Chacón, Pedro Font de Mora Jáuregui, Pedro Gamero del Castillo, Pedro Legallois de Grimarest y Oller, Peníscola, Pere Anguera Nolla, Pere Huguet Ribes, Pere Josep Avellà i Navarro, Pere Martí Anguera, Pere Ordis i Llach, Pere Sorribes, Pere Vives Vich, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Pius de Valls i de Feliu, Plasència, Práxedes Mateo Sagasta, Presa d'Igualada, Primera Guerra Carlina, Primera República Espanyola, Pronunciament de 1841, Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931, Quartell, Quarto (moneda), Rafael Aizpún Santafé, Rafael Casanova i Comes, Rafael de Llança i Esquivel, Rafael Echagüe y Bermingham, Rafael Ferrando Sales, Rafael Ram de Viu i Pueyo, Ramón Nocedal y Romea, Ramon Albó i Martí, Ramon Cabrera i Grinyó, Ramon Castejón i Bajils, Ramon de Meer i Kindelán, Ramon Martí i Mirapeix, Ramon O'Callaghan i Tarragó, Ramon Pei i Desclau, Ramon Riera i Guardiola, Ramon Sales i Amenós, Ramon Solsona i Cardona, Ramon Turró i Darder, Ramon Vinader, Ramon Vinyes i Cluet, Ramon Xaudaró i Fàbregas, Reaccionari, Records de la darrera carlinada, Regència d'Espartero, Regiment Castilla, Regionalisme valencià, Regnat d'Isabel II d'Espanya, Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola), Reialisme, Renaixença, Republicanisme espanyol, Requetè, Revolució Industrial a Catalunya, Ricard Suñé i Álvarez, Ricardo de Ortega y Díez, Rita Barberà Nolla, Robert I de Parma, Robustiana Armiño, Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar, Rondes Volants, Rossell, Rupert Lladó i Oller, Sabin Arana, Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi, Salvador Anglada i Llongueras, Salvador Cabeza de León, Salvador Minguijón y Adrián, Salvador Perelló Llopis, Salvador Soliva Ruscalleda, Sanfedisme, Sanfermines, Sant Crist de Bocairent, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Pere de Ponts, Santa Maria i Sant Pere de Ponts, Santiago Gubern i Fàbregas, Sara Peris Calvet, Sardana, Sebastià Badia i Gibert, Sebastià Sans i Bori, Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista, Segona guerra carlina, Seró, Setge d'Alcanyís de 1838, Setge de Barcelona (1705), Setge de Benicarló (1837), Setge de Benicarló (1838), Setge de Bilbao (1835), Setge de Bilbao (1836), Setge de Calanda, Setge de Cantavella, Setge de Casp, Setge de Gandesa (1836), Setge de Gandesa (1837), Setge de Gandesa (1838), Setge de Guimerà, Setge de La Granadella, Setge de Llucena (1835), Setge de Llucena (1837), Setge de Llucena (1838), Setge de Llucena (1839), Setge de Morella (1838), Setge de Morella (1840), Setge de Puigcerdà (1873), Setge de Ripoll (1839), Setge de Sant Mateu (1837), Setge de Solsona, Setge de Terol (1838), Setge de Vilafamés, Setmanari Reus, Severino Aznar Embid, Simbologia del franquisme, Sindicalisme, Sindicats Lliures, Sitges, Societat Abolicionista Espanyola, Socors Blanc, Solidaritat Catalana, Son Espanyolet, Soneixa, Sorpresa de Lácar, Sotsvegueria del Moianès, Telegrafia òptica, Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela, Teodor de Mas i Nadal, Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat, Tercera Guerra Carlina, Teresa Toda i Juncosa, Tinéu, Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau, Tolosa (Guipúscoa), Tomàs Bertran i Soler, Tomàs Costa i Fornaguera, Tomàs de Lloberola i Serradell, Tomás de Zumalacárregui y de Imaz, Tomás Domínguez Arévalo, Tomás Meabe, Tomás Pero-Sanz Zorrilla, Toràs, Torre de la Petita, Torre del Botafoc, Torre dels Carlins, Tortosa, Trabucaire, Tradicionalisme, Trienni Liberal, Un combregar a muntanya (esbós), Unió Democràtica de Catalunya, Unió Nacional Espanyola, Unión Católica (Espanya), Unión Patriótica, Universitat de Cervera, Universitat de Solsona, Vaga revolucionària d'octubre de 1934, València, València al segle XIX, Valencianisme, Valentín Gómez Gómez, Valerià Weyler i Nicolau, Vall de Somorrostro, Valle de Villaverde, Víctimes de la Guerra Civil espanyola, Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra, Víctor Arriazu y Calleja, Víctor Gebhardt i Coll, Víctor Josep Olesa i Fonollosa, Víctor Pradera Larumbe, Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat), Vicenç Carbó i Oliveras, Vicenç Pou i Marca, Vicent Rojo Lluch, Vicente González Moreno, Victoriano Navascués Chivite, Victorià Ametller i Vilademunt, Vidreres, Vilafranca (Ports), Vilallonga del Camp, Vilanova de Meià, Violència ultradretana en la transició espanyola, Xabier Arzalluz Antia, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Xert, Xiva (Foia de Bunyol), Xuan María Acebal, Zalacaín el aventurero, 1 de juliol, 11 d'octubre, 12 de desembre, 12 de juny, 15 de març, 17 d'octubre, 17 de febrer, 17 de juliol, 1791, 18 de setembre, 1833, 1834, 1835, 1836, 1837, 1838, 1839, 1840, 1875, 1877, 2 de juny, 22 d'abril, 23 de març, 24 d'agost, 24 d'octubre, 24 de maig, 25 de desembre, 25 de juliol, 26 d'agost, 27 de desembre, 28 d'octubre, 29 d'abril, 29 de març, 3 de maig, 30 de gener, 31 de maig, 35a Divisió (Exèrcit Popular de la República), 4 de juliol, 5 de maig, 7 de setembre, 8 de juliol. Ampliar l'índex (914 més) » « Shrink índex

A la Nació

A la Nació (en l'original castellà, "A la Nacion") és un manifest del militar carlí Ramon Cabrera de l'any 1875, durant la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і A la Nació · Veure més »

Aberri Eguna

Moment de celebració de l'acte LAberri Eguna (significa en èuscar dia de la pàtria), fent referència a la pàtria basca, és una celebració festiva del nacionalisme basc que es convoca anualment el diumenge de Pasqua als territoris d'Euskal Herria i la diàspora repartida pel món sencer.

Nou!!: Carlisme і Aberri Eguna · Veure més »

Absolutisme espanyol

Absolutisme espanyol és una etiqueta de la historiografia i de la ciència política que s'aplica a diferents contextos històrics i polítics.

Nou!!: Carlisme і Absolutisme espanyol · Veure més »

Acció d'Ademús

L'acció d'Ademús van ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Acció d'Ademús · Veure més »

Acció d'Alpens

L'acció d'Alpens fou un fet d'armes de la Tercera guerra carlina, per la qual les forces carlines de l'Infant Alfons i de Savalls derrotaren la columna republicana del brigadier Cabrinetty, que hi perdé la vida, els dies 9 i 10 de juliol del 1873.

Nou!!: Carlisme і Acció d'Alpens · Veure més »

Acció d'Etxabarri

L'acció d'Etxabarri fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Acció d'Etxabarri · Veure més »

Acció d'Oristà

L'acció d'Oristà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 12 de juny del 1873 als voltants d'Oristà, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Acció d'Oristà · Veure més »

Acció de Dulantzi

L'acció de Dulantzi fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Acció de Dulantzi · Veure més »

Acció de Maella

Lacció de Maella va ser una batalla de la primera carlinada que va tenir lloc l'1 d'octubre de 1838 prop de Maella (Baix Aragó-Casp).

Nou!!: Carlisme і Acció de Maella · Veure més »

Acció de Maials

L'acció de Maials fou una sagnant batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc el dia 10 d'abril de 1834 als voltants de la població de Maials, al Segrià, i en la qual les forces carlines de Manuel Carnicer foren derrotades per les columnes dels generals Josep Carratalà i Manuel Bretón, comandants generals de Tarragona i de Tortosa, respectivament.

Nou!!: Carlisme і Acció de Maials · Veure més »

Actes de Montejurra

La muntanya Montejurra és la ubicació on els carlins celebraven des del final de la Guerra Civil espanyola un Via Crucis anual en commemoració dels morts requetès, ja que aquest lloc havia estat l'escenari, l'any 1873, d'una important batalla durant la Tercera Guerra Carlina, en el record havia situat constituït el Terç de Requetès de Montejurra.

Nou!!: Carlisme і Actes de Montejurra · Veure més »

AET

* Agrupación Electoral de Trabajadores, partit polític històric d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і AET · Veure més »

Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe

Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe (Nanclares de Gamboa, Àlaba, 28 d'agost de 1789 - Madrid, 10 d'abril de 1850) va ser un polític, diplomàtic, alt funcionari de l'Estat i militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Agustín Fernández Gamboa Fernández de Arroyabe · Veure més »

Aina Villalonga Zaydin

Aina Villalonga i Zaydín (Palma, 1883 - Palma, 1961) va ser una autor teatral mallorquina.

Nou!!: Carlisme і Aina Villalonga Zaydin · Veure més »

Aiora

Aiora (en castellà i oficialment Ayora) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Vall de Cofrents.

Nou!!: Carlisme і Aiora · Veure més »

Alçament de 1855

L'alçament de 1855 fou un conflicte bèl·lic carlista que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre juny de 1855 i intervinguts de 1856 com a seqüela de la Segona guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Alçament de 1855 · Veure més »

Alçament de 1869

L'alçament carlista de 1869 va ser un aixecament armat que va tenir lloc a diversos llocs de la Península Ibèrica (principalment a la província de Lleó, Castella la Vella i La Manxa) entre juliol i agost de 1869, preludi de la Tercera Guerra Carlista, que esclataria el 1872.

Nou!!: Carlisme і Alçament de 1869 · Veure més »

Alçament de Badalona

L'Alçament de Badalona fou un intent d'insurrecció carlina que tingué lloc en aquesta ciutat el 28 d'octubre de l'any 1900 avançant-se a un hipotètic alçament generalitzat de carlins a Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Alçament de Badalona · Veure més »

Albacete

Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.

Nou!!: Carlisme і Albacete · Veure més »

Alcalatén

Mapa municipal de l'Alcalatén abans de la reforma de 2023 L'Alcalatén és una comarca del nord del País Valencià, amb capital a l'Alcora.

Nou!!: Carlisme і Alcalatén · Veure més »

Alcalà de Xivert

Alcalà de Xivert és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Carlisme і Alcalà de Xivert · Veure més »

Alcanar

Alcanar és un municipi del Montsià, situat a l'extrem sud de la comarca, al límit amb el País Valencià.

Nou!!: Carlisme і Alcanar · Veure més »

Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez

és un comunista català d'origen aristocràtic.

Nou!!: Carlisme і Alexandre Cao de Benós de Les i Pérez · Veure més »

Alexandre de Riquer i Ynglada

Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Alexandre de Riquer i Ynglada · Veure més »

Alferes provisional

Graduació d'alferes provisional. Alferes provisional és un antic rang militar d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Alferes provisional · Veure més »

Alfons Carles Comín i Ros

Alfons Carles Comín i Ros (Saragossa, 9 d'agost de 1933 - Barcelona, 23 de juliol de 1980) fou un enginyer industrial, polític, sociòleg, escriptor i periodista català.

Nou!!: Carlisme і Alfons Carles Comín i Ros · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Carlisme і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Alfonso María de Borbón y Pintó

Mapa de la Batalla de l'Ebre on va morir Alfons de Borbó Alfonso María de Borbón y Pintó (Valladolid, Castella, 27 d'agost de 1909 - Batalla de l'Ebre, front de Seròs, 25 de desembre de 1938) fou un militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Alfonso María de Borbón y Pintó · Veure més »

Alfredo Brañas

Estàtua de Brañas en Carballo Alfredo Brañas Menéndez (Carballo, 1859 - Santiago de Compostel·la, 1900) va ser un escriptor i ideòleg del regionalisme gallec.

Nou!!: Carlisme і Alfredo Brañas · Veure més »

Alpont

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: Carlisme і Alpont · Veure més »

Alt Maestrat

L'Alt Maestrat és una comarca valenciana del nord i muntanyosa, amb capital a Albocàsser.

Nou!!: Carlisme і Alt Maestrat · Veure més »

Alta Garrotxa

L'Alta Garrotxa és un ample territori situat al Prepirineu oriental, que té la consideració de subcomarca.

Nou!!: Carlisme і Alta Garrotxa · Veure més »

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Nou!!: Carlisme і Amadeu I d'Espanya · Veure més »

Amador Garrell Soto

fou un artista, dibuixant i dissenyador gràfic nascut a Granollers el 13 d'octubre de 1916 i mort a la mateixa ciutat el 24 de gener del 2000.

Nou!!: Carlisme і Amador Garrell Soto · Veure més »

Amàlia Abad Casasempere

fou una activista carlina valenciana.

Nou!!: Carlisme і Amàlia Abad Casasempere · Veure més »

Amer

Amer és una vila i municipi, a la comarca de la Selva, situat a l'extrem septentrional de la comarca.

Nou!!: Carlisme і Amer · Veure més »

Amicie de Digoine

Amicie de Digoine du Palais y de Talode de Grail (França, 1887 - L'Hospitalet de Llobregat, 1923) va ser una dona francesa membre, per casament, d'una família de la noblesa de l'Hospitalet de Llobregat.

Nou!!: Carlisme і Amicie de Digoine · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Andoain

Andoain és un municipi de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Carlisme і Andoain · Veure més »

Andorra durant la Revolució Francesa

La Revolució Francesa tingué tres grans conseqüències per al sòl andorrà.

Nou!!: Carlisme і Andorra durant la Revolució Francesa · Veure més »

Andreu Roselló Pàmies

Andreu Roselló Pàmies (Reus, 1916 - Barcelona, 1978) va ser un periodista català.

Nou!!: Carlisme і Andreu Roselló Pàmies · Veure més »

Andreu Serra i Rafart

Andreu Serra i Rafart (Taradell, 1870-Ripoll, 1915) va ser un mestre i advocat català.

Nou!!: Carlisme і Andreu Serra i Rafart · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Carlisme і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Antiliberalisme

L'antiliberalisme és l'oposició a la filosofia política del liberalisme.

Nou!!: Carlisme і Antiliberalisme · Veure més »

Antoni Aparici i Guijarro

Antoni Aparici i Guijarro (València, 29 de març de 1815 - Madrid, 5 de novembre de 1872) va ser un polític i periodista tradicionalista valencià.

Nou!!: Carlisme і Antoni Aparici i Guijarro · Veure més »

Antoni Benavent i Peraire

Antoni Benavent i Peraire (Gerri de la Sal, 1810 – 1895) fou un jurista i polític català, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Carlisme і Antoni Benavent i Peraire · Veure més »

Antoni Comín i Oliveres

, també conegut com a Toni Comín, és un filòsof, intel·lectual i polític català.

Nou!!: Carlisme і Antoni Comín i Oliveres · Veure més »

Antoni Salas i Teixidó

Antoni Salas i Teixidó (Tarragona, 28 de març de 1863 - Lleida, 1 de febrer de 1935) va ser un clergue catòlic català.

Nou!!: Carlisme і Antoni Salas i Teixidó · Veure més »

Antonio Aguilar y Vela

Antonio María Aguilar y Vela (Madrid, 20 de novembre de 1820 - Madrid, 5 de juliol de 1882) va ser un astrònom espanyol, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.

Nou!!: Carlisme і Antonio Aguilar y Vela · Veure més »

Antonio Dorregaray y Dominguera

Antonio Dorregaray y Dominguera (Ceuta, Àfrica del Nord, 11 de juliol de 1823 - Saragossa, província de Saragossa, 21 de març de 1882) fou un general carlí.

Nou!!: Carlisme і Antonio Dorregaray y Dominguera · Veure més »

Antonio Iturmendi Bañales

Antonio Iturmendi Bañales (Barakaldo, 15 de desembre de 1903 - Madrid, 4 de març de 1976) fou un polític espanyol d'ideologia carlista que va exercir càrrecs en el règim franquista.

Nou!!: Carlisme і Antonio Iturmendi Bañales · Veure més »

Antonio Moreno del Villar

fou un militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Antonio Moreno del Villar · Veure més »

Antonio Pérez de Olaguer

Antonio Pérez de Olaguer Feliu (Barcelona, 16 d'abril de 1907 - Barcelona, 29 de març de 1968) va ser un escriptor i periodista català, col·laborador en diversos diaris i director de la revista catòlica La Familia.

Nou!!: Carlisme і Antonio Pérez de Olaguer · Veure més »

Antonio Tallada i Romeu

Antonio Tallada i Romeu (Ulldecona, 1799 - Chinchilla de Monte-Aragón, Albacete, 13 de març de 1838) va ser un militar català i un dels principals caps carlins.

Nou!!: Carlisme і Antonio Tallada i Romeu · Veure més »

Antonio Urbiztondo

Juan Antonio de Urbiztondo y Eguía, Marquès de la Solana (Sant Sebastià, 7 de gener de 1803 - Madrid, 26 d'abril de 1857) fou un mariscal de camp carlí conqueridor de l'arxipèlag de Joló.

Nou!!: Carlisme і Antonio Urbiztondo · Veure més »

Arbolí

Arbolí és un poble i municipi de la comarca del Baix Camp (abans pertanyia a la comarca del Priorat) des del 1990 segons una llei de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Arbolí · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

, que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: Carlisme і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arturo Campión Jaimebon

Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de maig de 1854 - Sant Sebastià, 18 d'agost de 1937) va ser un escriptor navarrès en euskera i castellà, lingüista, un dels fundadors i acadèmic de nombre de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola, regidor i diputat a Corts.

Nou!!: Carlisme і Arturo Campión Jaimebon · Veure més »

Arxiu Municipal de Granollers

Sala de consulta de l'Arxiu Municipal de Granollers L'Arxiu Municipal de Granollers (AMGr) és la institució responsable de recollir, organitzar, conservar i difondre la documentació que genera l'ajuntament de Granollers, els seus patronats i les empreses municipals, així com la documentació donada per entitats, empreses o particulars.

Nou!!: Carlisme і Arxiu Municipal de Granollers · Veure més »

As Nogais

As Nogais és un municipi de la província de Lugo a Galícia.

Nou!!: Carlisme і As Nogais · Veure més »

Assalt de Terrassa

LAssalt de Terrassa fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 22 de juliol de 1872 a Terrassa, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Assalt de Terrassa · Veure més »

Assemblea Regionalista Valenciana

La Primera Assemblea Regionalista Valenciana fou convocada el 1907 per iniciativa de la societat València Nova, presidida per Faustí Barberà i Martí a causa del ressò de l'èxit de la Solidaritat Catalana i amb la idea de crear una Solidaritat Valenciana.

Nou!!: Carlisme і Assemblea Regionalista Valenciana · Veure més »

Associació de Propietaris i Terratinents de Navarra

LAssociació de Propietaris i Terratinents de Navarra (APTN) va ser una organització creada al juliol de 1931 pels grans propietaris de terres de Navarra durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Associació de Propietaris i Terratinents de Navarra · Veure més »

Associació Euskara de Navarra

LAssociació Euskara de Navarra fou una Societat creada per Juan Iturralde y Suit a Pamplona el 1877 al costat d'un grup d'intel·lectuals navarresos i foralistes com a instrument de la recuperació cultural basca.

Nou!!: Carlisme і Associació Euskara de Navarra · Veure més »

Atemptat d'Hostafrancs

L'atemptat contra els dirigents de Solidaritat Catalana va tenir lloc el 17 d'abril del 1907 a la cantonada del carrer Béjar amb Creu Coberta, a Barcelona.

Nou!!: Carlisme і Atemptat d'Hostafrancs · Veure més »

Ateneu

L'Ateneu de València Un ateneu és un tipus d'associació cultural d'iniciativa privada que organitza xerrades, conferències, cursos o altres activitats d'interès per als seus associats amb l'objectiu de difondre la ciència i la cultura modernes.

Nou!!: Carlisme і Ateneu · Veure més »

Augustin Barruel

Augustin Barruel, nom de naixement Augustin de Barruel (Vilanòva de Berg, Ardecha, 2 d'octubre de 1741 - París, 5 d'octubre de 1820), va ser un sacerdot jesuïta, periodista i polemista catòlic francès ultramuntà.

Nou!!: Carlisme і Augustin Barruel · Veure més »

¡Cu-Cut!

¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912.

Nou!!: Carlisme і ¡Cu-Cut! · Veure més »

Òpera rock

Una òpera rock és un gènere musical nascut al.

Nou!!: Carlisme і Òpera rock · Veure més »

Àngel Marquès i Batllevell

Àngel Marquès i Batllevell (Falset, 1887 - Barcelona, 1958) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Àngel Marquès i Batllevell · Veure més »

Àngel Samblancat i Salanova

Àngel Samblancat i Casanova (Graus, Ribagorça, 1 de març del 1885 - Ciutat de Mèxic, 24 de febrer del 1963) va ser un polític anarquista i nacionalista aragonès.

Nou!!: Carlisme і Àngel Samblancat i Salanova · Veure més »

Baixa Cerdanya

Estany de Puigcerdà, cap de comarca de la Baixa Cerdanya Vista de la serra del Cadí des del cantó cerdà La Baixa Cerdanya és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la Cerdanya i que limita amb les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès, l'Alta Cerdanya i amb el Principat d'Andorra.

Nou!!: Carlisme і Baixa Cerdanya · Veure més »

Baldomer Lostau i Prats

Baldomer Lostau i Prats (Barcelona, 1846 - Barcelona, 13 d'octubre de 1896) fou un polític català d'idees republicanes i federalistes.

Nou!!: Carlisme і Baldomer Lostau i Prats · Veure més »

Bandera d'Espanya

La bandera d'Espanya, amb tots els seus elements actuals, va ser adoptada per la Llei 39/1981, de 28 d'octubre del 1981 que a l'article segon, diu: Anteriorment, amb l'aprovació de la vigent Constitució espanyola el 6 de desembre de 1978, ja s'havia establert en el seu article 4t que la: 1.

Nou!!: Carlisme і Bandera d'Espanya · Veure més »

Bandera de Castelló de la Plana

La bandera de Castelló de la Plana està composta per.

Nou!!: Carlisme і Bandera de Castelló de la Plana · Veure més »

Bandera de la Segona República Espanyola

La Bandera de la Segona República Espanyola, també coneguda amb el nom de bandera republicana, ensenya oficial d'Espanya en el període comprès entre 1931 i 1939, és una bandera tricolor horitzontal composta pels colors roig, groc i morat.

Nou!!: Carlisme і Bandera de la Segona República Espanyola · Veure més »

Banderes de Catalunya

Les banderes que han representat Catalunya a través de la història són diverses, i s'han utilitzat per a diverses funcions.

Nou!!: Carlisme і Banderes de Catalunya · Veure més »

Bandolerisme als Països Catalans

XIX El fenomen del bandolerisme va tenir una importància singular en les societats mediterrànies.

Nou!!: Carlisme і Bandolerisme als Països Catalans · Veure més »

Baronia de Vilagaià

La Baronia de VilagaiàElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles.

Nou!!: Carlisme і Baronia de Vilagaià · Veure més »

Barrundia

Barrundia és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla de Salvatierra.

Nou!!: Carlisme і Barrundia · Veure més »

Bartolomé de Guibelalde

Bartolomé de Guibelalde (Lizartza, 1788 - Bilbao, 1852) va ser un militar basc i comandant de l'exèrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Bartolomé de Guibelalde · Veure més »

Bartomeu Porredon i Cirera

Bartomeu Porredon i Cirera, conegut com El Ros d'Eroles, (Castell-llebre, Oliana, 1795 - Clariana de Cardener, 1847) va ser un militar català, important capitost carlí durant les primera i segona guerres carlines.

Nou!!: Carlisme і Bartomeu Porredon i Cirera · Veure més »

Basílica de Nostra Senyora de Begoña

La Basílica de Nostra Senyora de Begoña és el santuari de la Mare de Déu de Begoña, patrona del senyoriu de Biscaia, situada a la seva capital, Bilbao.

Nou!!: Carlisme і Basílica de Nostra Senyora de Begoña · Veure més »

Basc

El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).

Nou!!: Carlisme і Basc · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: Carlisme і Bases de Manresa · Veure més »

Batalla d'Albaida

La Batalla d'Albaida va ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Albaida · Veure més »

Batalla d'Altsasu

La batalla d'Altsasu fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Altsasu · Veure més »

Batalla d'Arlaban

La Batalla d'Arlaban de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Arlaban · Veure més »

Batalla d'Arquijas (1834)

La batalla d'Arquijas de 1834 fou una de les batalles de la primera guerra carlina que succeí a Arquijas (Navarra).

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Arquijas (1834) · Veure més »

Batalla d'Artaza

La batalla d'Ataza fou una de les batalles de la primera guerra carlina a Ameskoabarren, a la vall d'Ameskoa, a prop d'Estella (Navarra).

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Artaza · Veure més »

Batalla d'El Mazucu

La Batalla d'El Mazucu fou un episodi de la Guerra Civil espanyola esdevingut entre el 5 i el 20 de setembre de 1937 a prop de Llanes (Astúries).

Nou!!: Carlisme і Batalla d'El Mazucu · Veure més »

Batalla d'Irun

La batalla d'Irun fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Irun · Veure més »

Batalla d'Oriamendi

La Batalla d'Oriamendi va ser un conflicte militar succeït durant la Primera guerra carlina, el dia 16 de març del 1837, entre els carlins i els isabelins, aquests darrers compostos fonamentalment per la Legió Auxiliar Britànica, també coneguda per "Legió Evans".

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Oriamendi · Veure més »

Batalla d'Oteiza

Batalla d'Oteiza fou un combat de l'any 1874 durant la Tercera guerra carlina, per la protecció dels combois de subministraments a Vitòria.

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Oteiza · Veure més »

Batalla d'Ulldecona

La batalla d'Ulldecona de 18 de juny de 1836 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Ulldecona · Veure més »

Batalla d'Urizaharra

La Batalla d'Urizaharra tingué lloc ente el 20 i el 22 de juny de 1838 a l'actual Urizaharra (Àlaba).

Nou!!: Carlisme і Batalla d'Urizaharra · Veure més »

Batalla de Bañón

La batalla de Bañón fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Bañón · Veure més »

Batalla de Berga (1840)

La Batalla de Berga de 1840 fou la darrera batalla de la Primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Berga (1840) · Veure més »

Batalla de Bunyol

La Batalla de Bunyol fou un dels episodis de la primera guerra carlina i acabà amb la victòria del bàndol carlí.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Bunyol · Veure més »

Batalla de Burjassot

La Batalla de Burjassot o Acció del Pla del Pou fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Burjassot · Veure més »

Batalla de Calanda

La Batalla de Calanda fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Calanda · Veure més »

Batalla de Castelló

La Batalla de Castelló és una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Castelló · Veure més »

Batalla de Deskarga

La batalla de Deskarga fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Deskarga · Veure més »

Batalla de Fortanet

La batalla de Fortanet va ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Fortanet · Veure més »

Batalla de Gra

La batalla de Gra va ser un fet d'armes que es va produir als voltants del poble de Gra, un petit nucli agregat al municipi de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, el dia 12 de juny de 1837 en el curs de l'anomenada Expedició Reial, durant la Primera Guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Gra · Veure més »

Batalla de l'Alcora

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron.

Nou!!: Carlisme і Batalla de l'Alcora · Veure més »

Batalla de la Panadella

La batalla de la Panadella de 1837 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de la Panadella · Veure més »

Batalla de les Alcubles

La batalla de Les Alcubles de 7 de setembre de 1836 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de les Alcubles · Veure més »

Batalla de Los Arcos

La batalla de Los Arcos fou un dels combats de la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Los Arcos · Veure més »

Batalla de Luchana

La batalla de Luchana fou una cèlebre batalla entre les tropes liberals o cristines i carlines el 24 de desembre de 1836 en el pont situat sobre la desembocadura del riu Asúa a la Ria de Bilbao, afluent del Nervión, a la vora oposada on s'alçava l'antic fort que construí Fernán Pérez d'Ayala el 1402.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Luchana · Veure més »

Batalla de Lugariz

La batalla de Lugariz fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Lugariz · Veure més »

Batalla de Mendaza

La batalla de Mendaza fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Mendaza · Veure més »

Batalla de Mendigorria

La batalla de Mendigorria de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Mendigorria · Veure més »

Batalla de Montejurra (1835)

La Batalla de Montejurra de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Montejurra (1835) · Veure més »

Batalla de Montejurra (1873)

La Batalla de Montejurra fou un dels combats de la Tercera guerra carlina, lluitat entre el 7 i el 9 de novembre de 1873.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Montejurra (1873) · Veure més »

Batalla de Montesquiu

La Batalla de Montesquiu fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Montesquiu · Veure més »

Batalla de Nazar i Asarta

La batalla de Nazar i Asarta fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Nazar i Asarta · Veure més »

Batalla de Peracamps (1839)

La batalla de Peracamps (1839) fou l'enfrontament armat entre liberals i carlins, que s'esdevingué el 14 de novembre de 1839, quan aquests darrers van atacar el comboi d'aprovisionament liberal destinat a la població de Solsona.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Peracamps (1839) · Veure més »

Batalla de Prats de Lluçanès

La Batalla de Prats de Lluçanès del 10 de setembre de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Prats de Lluçanès · Veure més »

Batalla de Segura de los Baños

La batalla de Segura fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Segura de los Baños · Veure més »

Batalla de Soneixa

La Batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina, que tingué lloc en la localitat valenciana de Soneixa (l'Alt Palància).

Nou!!: Carlisme і Batalla de Soneixa · Veure més »

Batalla de Toga

La batalla de Toga fou un enfrontament bèl·lic lliurat a la població de Toga, a l'Alt Millars, el 22 de gener de 1836, durant la Primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Toga · Veure més »

Batalla de Torreblanca

La Batalla de Torreblanca fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Torreblanca · Veure més »

Batalla de Vargas

La batalla de Vargas fou un dels combats de la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Vargas · Veure més »

Batalla de Viana

La batalla de Viana fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Viana · Veure més »

Batalla de Villar de los Navarros

La batalla de Villar de los Navarros va ser un enfrontament entre carlins i liberals durant la Primera Guerra Carlina i en el curs de l'Expedició Reial, a prop del municipi aragonès de Villar de los Navarros.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Villar de los Navarros · Veure més »

Batalla de Villarluengo

La batalla de Villarluengo va ser un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Villarluengo · Veure més »

Batalla de Villarrobledo

Gravat del general Isidro Alaix, un dels principals protagonistes de la Batalla de Villarrobledo La Batalla de Villarrobledo és una batalla de la Primera Guerra Carlina lliurada a Villarrobledo (Albacete) el 20 de setembre de 1836.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Villarrobledo · Veure més »

Batalla de Xèrica

La batalla de Xèrica fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Xèrica · Veure més »

Batalla de Xest

La batalla de Xest fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Xest · Veure més »

Batalla de Xiva (1838)

La batalla de Xiva de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla de Xiva (1838) · Veure més »

Batalla del Bruc (1836)

La batalla del Bruc de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Batalla del Bruc (1836) · Veure més »

Batalla del Pasteral

La Batalla del Pasteral, a la riba del riu Ter a l'altura del poble del Pasteral, en el terme municipal de la Cellera de Ter, fou el principal fet d'armes de la Guerra dels Matiners a Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Batalla del Pasteral · Veure més »

Batalla del Toix

La batalla del Toix fou un fet d'armes de la Tercera guerra carlina, pel qual les forces carlines de Francesc Savalls derrotaren la columna governamental del general Eduard Nouvilas a la serra del Toix, entre Oix i Castellfollit de la Roca.

Nou!!: Carlisme і Batalla del Toix · Veure més »

Bàndol nacional

Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і Bàndol nacional · Veure més »

Bell-lloc (la Seu d'Urgell)

Bell-lloc és un enclavament i una partida del municipi de la Seu d'Urgell situat a la riba esquerra del riu Segre, rodejat del municipi d'Alàs i Cerc, als vessants del Turó Rodó, primers contraforts del Cadí.

Nou!!: Carlisme і Bell-lloc (la Seu d'Urgell) · Veure més »

Benet de Llança i Esquivel

fou un escriptor i aristòcrata català.

Nou!!: Carlisme і Benet de Llança i Esquivel · Veure més »

Benet Tristany

Benet Tristany (Ardèvol, Solsonès, 1794 - Solsona, 17 de maig del 1847) fou un sacerdot, guerriller i mariscal de camp carlí català, conegut per la seva ferocitat.

Nou!!: Carlisme і Benet Tristany · Veure més »

Benissanet

Benissanet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.

Nou!!: Carlisme і Benissanet · Veure més »

Benita Uribarrena Bollaín

Benita Uribarrena Bollaín (Durango, 16 de març de 1922 - Le Soler, 12 d'octubre de 2011) fou una militant del Partit Comunista d'Espanya i activista de l'Agrupació de Dones Antifeixistes.

Nou!!: Carlisme і Benita Uribarrena Bollaín · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Carlisme і Berga · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Berguedà · Veure més »

Bernardo Iglesias Tineo

Bernardo Iglesias Tineo (Astorga, 22 de febrer de 1815 - Madrid, 20 de març de 1882) va ser un comerciant, periodista i polític espanyol, diputat a Corts per la circumscripció de Lleó en les eleccions a Corts constituents de 1854..

Nou!!: Carlisme і Bernardo Iglesias Tineo · Veure més »

Bet de l'Abella

El Bet de l'Abella (L'Abella, Sant Martí de Centelles, Osona, ? – ?, 1876), fou un capitost local carlí, que en la tercera guerra carlina encapçalava una partida que operava a la zona del Congost, a Osona, entre el Montseny i els cingles de Bertí, i esdevingué un mite com a bandoler i assaltador en aquell paratge engorjat, on hi tenia el control del trànsit.

Nou!!: Carlisme і Bet de l'Abella · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Carlisme і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bloc Catòlic-Foralista

Bloc Catòlic Foralista va ser una agrupació electoral dels partits amb idelogia de dreta a Navarra i País Basc per a les eleccions constituents del 28 de juny de 1931, una vegada proclamada la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Bloc Catòlic-Foralista · Veure més »

Bloc de Dretes

Bloc de Dretes va ser la coalició electoral fundada en Navarra (Espanya) durant la Segona República Espanyola que va tenir un gran èxit en les dues cites electorals a les Corts que va concórrer, les del 19 de novembre 1933, les del 16 de febrer de 1936 i en la cita electoral per a escollir compromissaris per a escollir President de la República el 26 d'abril de 1936.

Nou!!: Carlisme і Bloc de Dretes · Veure més »

Boina

La boina és una lligadura rodona, sense visera, d'una sola peça, usualment de llana i tradicionalment de color negre.

Nou!!: Carlisme і Boina · Veure més »

Bombardeig de Durango

Placa en record de les víctimes del bombardeig. El bombardeig de Durango és una l'acció bèl·lica executada el 31 de març de 1937 dins de l'ofensiva del Front Nord que van realitzar les tropes dites "nacionals" en la primavera d'aquest any en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і Bombardeig de Durango · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Carlisme і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Briñas

Briñas és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.

Nou!!: Carlisme і Briñas · Veure més »

Brigada de la Mort

La Brigada de la Mort, més coneguda com la Brigada de la Muerte o Columna de la Muerte fou una unitat de les milícies confederals que pertanyia a la segona columna que dirigia Antonio Ortiz durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і Brigada de la Mort · Veure més »

Brigantaggio

Viatgers assaltats pels brigants, pintura de Bartolomeo Pinelli (1817). Brigantaggio és un terme que designa el bandolerisme que es va donar a Itàlia, sobretot a finals del i durant el primer decenni del segle següent.

Nou!!: Carlisme і Brigantaggio · Veure més »

Bullanga de 1835

Les bullangues de 1835 foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als carlins durant la guerra civil, a què s'afegí la crisi econòmica del comerç i la indústria i les conseqüències de l'epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Bullanga de 1835 · Veure més »

Caçadors bascos

Els caçadors bascos (basc: euskal ehiztariak; castellà: cazadores vascos; francès: chasseurs basques) són les unitats d'infanteria lleugera (d'hostigadors) formades per diferents exèrcits armats.

Nou!!: Carlisme і Caçadors bascos · Veure més »

Cañete

Cañete és un municipi de la província de Conca, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Carlisme і Cañete · Veure més »

Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Carlisme і Calaf · Veure més »

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Carlisme і Cambrils · Veure més »

Camilo García de Polavieja y del Castillo

fou un militar i polític espanyol, de sobrenom «el general cristià» a causa de la seva religiositat.

Nou!!: Carlisme і Camilo García de Polavieja y del Castillo · Veure més »

Camino Oskoz

Maria Camino Andrea Oskoz Urriza, més coneguda com a Camino Oskoz, (Pamplona, 11 d'abril de 1910 - Urbasa, 10 d'agost de 1936) va ser una mestra d'escola republicana basca, afiliada al sindicat UGT, secretària del Partit Comunista d'Espanya, assistent al Socors Roig Internacional i víctima de la Guerra civil espanyola a Navarra.

Nou!!: Carlisme і Camino Oskoz · Veure més »

Campanya de Guipúscoa

La campanya de Guipúscoa fou una campanya de la Guerra Civil espanyola en la que l'exèrcit franquista va conquerir el nord de la província de Guipúscoa, en poder de la República.

Nou!!: Carlisme і Campanya de Guipúscoa · Veure més »

Can Mata-Rectors

Can Mata-Rectors és un mas ubicat al terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu al veïnat de Gaserans.

Nou!!: Carlisme і Can Mata-Rectors · Veure més »

Can Savalls (Corçà)

Can Savall o Can Savalls és una masia fortificada al veïnat de Planils al municipi de Corçà, a la comarca catalana del Baix Empordà.

Nou!!: Carlisme і Can Savalls (Corçà) · Veure més »

Can Sebastià Sans i Bori

Can Sebastià Sans i Bori és una obra de Sitges (Garraf) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Can Sebastià Sans i Bori · Veure més »

Cardedeu

Cardedeu és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 18.357 habitants (2019).

Nou!!: Carlisme і Cardedeu · Veure més »

Carlí

* Carlí, partidari del carlisme.

Nou!!: Carlisme і Carlí · Veure més »

Carles de Borbó i Àustria-Este

Carles Maria dels Dolors de Borbó i d'Àustria-Este (Ljubljana, Imperi Austrohongarés, 1848 - Varese, Llombardia, 1909) fou pretendent carlí a la corona d'Espanya amb el nom de Carles VII (1868-1909) i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Nou!!: Carlisme і Carles de Borbó i Àustria-Este · Veure més »

Carles Feliu de Travy

fou un advocat i polític carlista català.

Nou!!: Carlisme і Carles Feliu de Travy · Veure més »

Carles II de Parma

Carles Lluís de Borbó-Parma, també conegut amb els noms de Lluís II d'Etrúria, Carles I de Lucca i Carles II de Parma, (Madrid, Regne d'Espanya 1799 - Niça, França 1883) fou el Duc de Parma i Piacenza des de l'any 1847 i fins a l'any següent en què abdicà.

Nou!!: Carlisme і Carles II de Parma · Veure més »

Carles Mani i Roig

Carles Mani i Roig (Móra d'Ebre o Tarragona, 1866 - Barcelona, 1911) va ser un escultor català que va seguir el dictat d'un estil propi apartant-se de l'escultura catalana que es feia en el seu temps.

Nou!!: Carlisme і Carles Mani i Roig · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Carlisme і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó

L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó, filla de Carles VII, tot i que segons els postulats carlistes la seva mare no hauria pogut regnar (però si transmetre els seus drets), ja que l'origen dels "reis" carlistes venia que Carles Maria Isidre de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina per considerar en vigor la llei semi-sàlica de 1713.

Nou!!: Carlisme і Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Carlisme і Carlisme · Veure més »

Carlos Vázquez Úbeda

Carlos Vázquez Úbeda (Ciudad Real, 31 de desembre de 1869 - Barcelona, 31 d'agost de 1944), fou un pintor, il·lustrador i cartellista espanyol.

Nou!!: Carlisme і Carlos Vázquez Úbeda · Veure més »

Carmelites Missioneres Teresianes

Les Carmelites Missioneres Teresianes són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa, les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles C.M.T. No s'han de confondre amb les Carmelites Missioneres, també fundades per Palau i Quer, ni amb les Carmelites Missioneres de Santa Teresa, fundades a Mèxic el 1903.

Nou!!: Carlisme і Carmelites Missioneres Teresianes · Veure més »

Carmelites Terciaris Descalços

LOrde Tercer dels Germans i Germanes de la Mare de Déu del Carmel i Santa Teresa de Jesús o Carmelites Terciaris Descalços van ser un institut religiós de dret pontifici, concretament una congregació religiosa, fundada per Francesc Palau i Quer en 1860.

Nou!!: Carlisme і Carmelites Terciaris Descalços · Veure més »

Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo

Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo (segle XX) foren militants carlines relacionades amb Lleida.

Nou!!: Carlisme і Carmen, Julia, Noeli, Blanca i Teresa Bahillo Rodrigo · Veure més »

Carolina de Borbó-Parma

Maria Carolina Cristina de Borbó-Parma (Nimega, 23 de juny de 1974) és princesa de la casa Reial i Ducal de Borbó-Parma.

Nou!!: Carlisme і Carolina de Borbó-Parma · Veure més »

Carrer del Bisbe

El Carrer del Bisbe de Barcelona és un carrer que ha tingut diversos noms al llarg de la seua història: Santa Eulàlia, Bisbal, Diputació, Martín Zurbano, García Lorca i Obispo Irurita.

Nou!!: Carlisme і Carrer del Bisbe · Veure més »

Casa als carrers del Pare Roca i de Bolòs (Olot)

La casa als carrers del Pare Roca i de Bolòs fou un habitatge a la ciutat d'Olot catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, desaparegut entre 2006 i 2009 per fer-hi un bloc d'habitatges.

Nou!!: Carlisme і Casa als carrers del Pare Roca i de Bolòs (Olot) · Veure més »

Casa de Borbó (Espanya)

La Casa de Borbó, o de Borbó-Anjou, es la casa reial que regna actualment a Espanya.

Nou!!: Carlisme і Casa de Borbó (Espanya) · Veure més »

Casa de les joies

La Casa de les joies és situada al carrer de les Joies núm.

Nou!!: Carlisme і Casa de les joies · Veure més »

Casa de Safortesa

La casa de Safortesa (sovint escrit de manera arcaica i prenormativa Zaforteza) fou una casa nobiliària del Regne de Mallorca de les més importants.

Nou!!: Carlisme і Casa de Safortesa · Veure més »

Casimir de Sangenís i Bertrand

fou un propietari rural i polític lleidatà, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Carlisme і Casimir de Sangenís i Bertrand · Veure més »

Castell d'Alcalá de la Selva

El Castell d'Alcalá de la Selva o Castell dels Heredia és un castell situat a la localitat espanyola d'Alcalá de la Selva, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Carlisme і Castell d'Alcalá de la Selva · Veure més »

Castell d'Alpont

El Castell d'Alpont s'alça dalt de la gran mola de pedra sobre la qual s'assenta el poble.

Nou!!: Carlisme і Castell d'Alpont · Veure més »

Castell d'en Planes

Castell d'en Planes és una fortificació de Vic (Osona) declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

Nou!!: Carlisme і Castell d'en Planes · Veure més »

Castell de Bendinat

El Castell de Bendinat és un edifici historicista del que es troba a la localitat homònima, a l'illa de Mallorca.

Nou!!: Carlisme і Castell de Bendinat · Veure més »

Castell de Ciutat

Castell des de la Ciutadella (2012) Lo Castell o Castell de Ciutat és una antiga fortalesa a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Carlisme і Castell de Ciutat · Veure més »

Castell de Maldà

El Castell de Maldà és un edifici de Maldà (Urgell) declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Carlisme і Castell de Maldà · Veure més »

Castell de Vernet (Artesa de Segre)

El castell de Vernet és un castell del municipi d'Artesa de Segre inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Castell de Vernet (Artesa de Segre) · Veure més »

Castell del Poyo

Les ruïnes del Castell del Poyo es troben al cim d'un elevat turó (Turó del Poyo), són conegudes com a Fort del Collado, es troben al terme municipal d'Alpont a uns 12 quilòmetres al nord d'aquesta població, a prop de llogaret del Collado.

Nou!!: Carlisme і Castell del Poyo · Veure més »

Castelló (la Ribera Alta)

Castelló és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: Carlisme і Castelló (la Ribera Alta) · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: Carlisme і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellfabib

Castellfabib (en castellà i oficialment: Castielfabib, i en la parla xurra, Castiel) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó.

Nou!!: Carlisme і Castellfabib · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Carlisme і Catalanisme · Veure més »

Catalina Zaforteza i de Togores

Catalina Zaforteza i de Togores visqué a l'edifici on actualment hi ha el Museu de Mallorca Catalina Zaforteza i de Togores, també coneguda pel sobrenom de la Gran Cristiana (Son Berga, Palma, 24 de febrer de 1833 - Palma, 29 de setembre de 1912), va ser una noble mallorquina.

Nou!!: Carlisme і Catalina Zaforteza i de Togores · Veure més »

Cayetano Carlos María Borso di Carminati

Cayetano Carlos María Borso di Caminati fou un general espanyol d'origen italià, afusellat a Saragossa el 1841.

Nou!!: Carlisme і Cayetano Carlos María Borso di Carminati · Veure més »

Cándido Nocedal

Cándido Nocedal y Rodríguez de la Flor (La Corunya, 11 de març de 1821 - Madrid, 18 de juliol de 1885) fou un polític, periodista i advocat gallec, diputat a les Corts Espanyoles i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Cándido Nocedal · Veure més »

Celestino Pons Albí

Celestino Modesto Pons Albí (Xàbia, 1865 - 5 de març de 1920) fou un advocat i polític valencià, alcalde de Xàbia i president de la Diputació d'Alacant.

Nou!!: Carlisme і Celestino Pons Albí · Veure més »

Centre Català

El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

Nou!!: Carlisme і Centre Català · Veure més »

Centre Catòlic de Granollers

El Centre Catòlic de Granollers va ser una entitat amb objectius benèfics i recreatius constituïda legalment el 1886 tot i que hi ha constància de la seva activitat almenys des de 1881.

Nou!!: Carlisme і Centre Catòlic de Granollers · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Carlisme і Cervera · Veure més »

Cervera del Maestrat

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Carlisme і Cervera del Maestrat · Veure més »

Cincomarzada

La Cincomarzada fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Cincomarzada · Veure més »

Cirilo de Alameda y Brea

Cirilo de Alameda y Brea O.F.M. (Torrejón de Velasco, Madrid, 9 de juliol de 1781 - Madrid, 30 de juny de 1872) va ser un religiós espanyol, arquebisbe i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Carlisme і Cirilo de Alameda y Brea · Veure més »

Claudi Colomer i Marqués

Claudi Colomer i Marqués, també Claudio Colomer Marqués, (Granollers, 18 d'abril de 1921 - Barcelona, 7 de gener de 2015) fou un periodista, advocat, industrial i polític català tradicionalista.

Nou!!: Carlisme і Claudi Colomer i Marqués · Veure més »

Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

La col·lecció de premsa clandestina de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona està formada per més d'un miler de títols que es van publicar durant la dictadura franquista i fins a la legalització dels partits polítics (1939-1977), i també per publicacions impreses a l'exili per part de refugiats de guerra i per les diferents agrupacions que es van reconstituir a l'exterior.

Nou!!: Carlisme і Col·lecció de premsa clandestina i d'exili antifranquista de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona · Veure més »

Collformic (el Brull)

El Collformic és un port de muntanya situat al municipi del Brull, a 1.142 m d'altitud, a l'extrem nord-oest del Montseny.

Nou!!: Carlisme і Collformic (el Brull) · Veure més »

Color polític

Imatge de la Plaça Roja de Moscou. Nom erròniament associat al vermell polític, puix que ja es deia així abans de l'arribada del comunisme. Els colors polítics són una sèrie de colors que, associats a les diverses ideologies polítiques, s'utilitzen com a signe i símbol d'identificació i com a afirmació identitària, en la major part dels casos coincidint amb el de les banderes o algun altre aspecte de la simbologia política, particularment el color de les camises.

Nou!!: Carlisme і Color polític · Veure més »

Combat de l'Albiol

Combat de l'Albiol és el nom que porta una acció militar de la tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Combat de l'Albiol · Veure més »

Combat de Morell i Vilallonga

Una de les làpides amb els noms dels morts dels fets militars del Morell i Vilallonga El Combat de Morell i Vilallonga és una acció bèl·lica durant la Primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Combat de Morell i Vilallonga · Veure més »

Comtat de Bau

El Comtat de BauElenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).

Nou!!: Carlisme і Comtat de Bau · Veure més »

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Nou!!: Carlisme і Comunió Tradicionalista · Veure més »

Comunió Tradicionalista Carlista

Comunió Tradicionalista Carlista (CTC) és un partit polític espanyol d'extrema dreta i confessionalment catòlic.

Nou!!: Carlisme і Comunió Tradicionalista Carlista · Veure més »

Concordat de 1851

El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.

Nou!!: Carlisme і Concordat de 1851 · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Carlisme і Conservadorisme · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Constitucions catalanes · Veure més »

Construcció de l'estat liberal a Espanya

Junta Suprema de les Corts de Càdis. La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista.

Nou!!: Carlisme і Construcció de l'estat liberal a Espanya · Veure més »

Convent de Sant Joan dels Franciscans

Convent de Sant Joan dels Franciscans era un edifici religiós a la vila de Riudoms (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Convent de Sant Joan dels Franciscans · Veure més »

Convent de Sant Vicenç Ferrer

miniatura El Convent de Sant Vicenç Ferrer, conegut localment com a es Convent, és un antic convent dominic que consta d'una església i un claustre d'estil barroc, construïts entre els segles XVII i XVIII.

Nou!!: Carlisme і Convent de Sant Vicenç Ferrer · Veure més »

Cop d'estat de Primo de Rivera

El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir lloc a Espanya entre el 13 i el 15 de setembre de 1923 i va estar encapçalat pel llavors Capità General de Catalunya Miguel Primo de Rivera.

Nou!!: Carlisme і Cop d'estat de Primo de Rivera · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Carlisme і Corts Espanyoles · Veure més »

Cos Militar de Sanitat

El Cos Militar de Sanitat està enquadrat en la Subsecretaria de Defensa del Ministeri homònim, depèn operativament del Cap de l'Estat Major de la Defensa (JEMAD) amb la missió de donar suport operatiu, preventiu i pericial a les Forces Armades.

Nou!!: Carlisme і Cos Militar de Sanitat · Veure més »

Crítiques al liberalisme econòmic

Els crítics del liberalisme econòmic no formen un tot homogeni.

Nou!!: Carlisme і Crítiques al liberalisme econòmic · Veure més »

Creu de Borgonya

Creu de Borgonya. Figura heràldica amb la creu de Borgonya La creu de Borgonya és una representació de la creu de sant Andreu en la qual els troncs que formen la creu apareixen amb els nusos resultat d'haver-ne tallat les branques.

Nou!!: Carlisme і Creu de Borgonya · Veure més »

Creu de Collformic

La creu de Collformic és un monument que commemora la mort de 110 liberals de Vic a mans dels carlins durant la Tercera Guerra Carlina i està situada dins el Parc Natural del Montseny.

Nou!!: Carlisme і Creu de Collformic · Veure més »

Creu dels Afusellats (Sant Joan de les Abadesses)

La creu dels Afusellats és una creu del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Creu dels Afusellats (Sant Joan de les Abadesses) · Veure més »

Cum Multa

Cum Multa sobre la situació a Espanya és una encíclica promulgada pel Papa Lleó XIII el 8 de desembre de 1882, i dirigida als arquebisbes, bisbes i d'altres dignataris espanyols.

Nou!!: Carlisme і Cum Multa · Veure més »

Dalmacio Iglesias García

Dalmacio Iglesias García (Santibáñez el Bajo, província de Cáceres, 5 de desembre de 1879 - Barcelona, 13 de gener de 1933) fou un advocat i polític espanyol tradicionalista, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Carlisme і Dalmacio Iglesias García · Veure més »

Damià Isern i Marcó

Damià Isern i Marcó (Palma, Mallorca, 1852- Ciempozuelos Comunitat de Madrid, 27 d'octubre de 1914) va ser un escriptor i assagista mallorquí, teòric del regeneracionisme espanyol, neo-tomista i tradicionalista catòlic.

Nou!!: Carlisme і Damià Isern i Marcó · Veure més »

Decret d'Unificació

Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).

Nou!!: Carlisme і Decret d'Unificació · Veure més »

Desastre d'Oroquieta

El Desastre d'Oroquieta és la victòria assolida pel general Moriones sobre les tropes de Carles VII de Borbó en la Tercera guerra carlina, el 4 de maig del 1872.

Nou!!: Carlisme і Desastre d'Oroquieta · Veure més »

Desembarcament carlí de la Ràpita

El desembarcament carlí de la Ràpita, també conegut per ortegada a causa del nom del comandament militar que el dugué a terme, va ser un intent d'alçament comandat pel general Jaime Ortega y Olleta, Capità General de les Illes Balears, l'1 d'abril del 1860 per a proclamar al pretendent carlí Carles Lluís de Borbó i destronar la reina Isabel II, mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.

Nou!!: Carlisme і Desembarcament carlí de la Ràpita · Veure més »

Diada Nacional de Catalunya

La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.

Nou!!: Carlisme і Diada Nacional de Catalunya · Veure més »

Diario de Valencia

El Diario de Valencia ha estat una històrica capçalera utilitzada per diversos diaris valencians des del 1790, any en què aparegué per primera vegada a la ciutat de València.

Nou!!: Carlisme і Diario de Valencia · Veure més »

Dictablanda del general Berenguer

General Dámaso Berenguer La "dictablanda" del general Berenguer és el nom amb què es coneix l'últim període de la Restauració i del regnat d'Alfons XIII caracteritzat pel govern del general Dámaso Berenguer nomenat pel rei el gener de 1930 perquè restablís la "normalitat constitucional" després de la Dictadura de Primo de Rivera i al que va seguir el breu govern de l'almirall Juan Bautista Aznar-Cabañas, entre febrer i abril de 1931, que donaria pas a la proclamació de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Dictablanda del general Berenguer · Veure més »

Dinastia d'Anjou

El Casal d'Anjou foren tres dinasties d'origen francès, a partir de les quals s'originaren diverses cases reials.

Nou!!: Carlisme і Dinastia d'Anjou · Veure més »

Diputació Foral de Biscaia

La Diputació Foral de Biscaia (Bizkaiko Foru Aldundia en èuscar i Diputación Foral de Vizcaya en castellà) és l'òrgan de govern del territori històric de Biscaia (País Basc).

Nou!!: Carlisme і Diputació Foral de Biscaia · Veure més »

Diputació Foral de Navarra

La Diputació Foral de Navarra o Nafarroako Foru Aldundia va ser la institució creada en 1839 per a la província de Navarra com a òrgan representatiu de la província a la que personifica per a la seva gestió econòmico-administrativa de la seva competència amb jurisdicció sobre la totalitat del territori provincial.

Nou!!: Carlisme і Diputació Foral de Navarra · Veure més »

Divisió territorial d'Espanya de 1833

Mapa polític de la divisió territorial d'Espanya en 1833 marcant els límit provincials i acolorint les regions La divisió territorial d'Espanya de 1833 fou una gran reforma de l'organització administrativa d'Espanya, que passà d'organitzar-se en corregiments a províncies canviant no només els noms d'aquests sinó reorganitzant els territoris a l'entorn d'una capital dotada dels instruments més típics de l'estat (caserna, jutjat i governador civil), dependents directament pel govern d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Divisió territorial d'Espanya de 1833 · Veure més »

Doña Urraca

Doña Urraca és un personatge de ficció de còmic creat el 1948 pel dibuixant Jorge (pseudònim de Miquel Bernet Toledano), per a la revista Pulgarcito d'Editorial Bruguera.

Nou!!: Carlisme і Doña Urraca · Veure més »

Doctrina Asturianista

Doctrina asturianista aprovada per la Junta Regionalista del Principat, més coneguda simplement per Doctrina asturianista, es tracta d'un peculiar opuscle estructurat en preguntes i respostes ajustades a la doctrina del tradicionalisme carlista de la Junta Regionalista del Principat d'Astúries.

Nou!!: Carlisme і Doctrina Asturianista · Veure més »

Dolores Ibárruri Gómez

, coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Nou!!: Carlisme і Dolores Ibárruri Gómez · Veure més »

Domènec Forcadell i Mitjavila

Domènec Forcadell i Mitjavila, conegut amb el sobrenom de Domingo del Pebre-roig (Ulldecona, Montsià, 20 de gener del 1800* — Ulldecona, Montsià, 1866) va ser un destacat capitost carlí, lloctinent del general Cabrera durant la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Domènec Forcadell i Mitjavila · Veure més »

Dreta de Catalunya

Dreta de Catalunya va ser una coalició entre monàrquics carlins i alfonsins que va concòrrer a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, sense obtenir-hi cap escó.

Nou!!: Carlisme і Dreta de Catalunya · Veure més »

Dreta Regional Valenciana

Dreta Regional Valenciana (DRV) fou un partit polític valencià fundat a la ciutat de València el 1930.

Nou!!: Carlisme і Dreta Regional Valenciana · Veure més »

Ducat de la Seu d'Urgell

El ducat de la Seu d'Urgell és un títol nobiliari creat el 26 d'octubre de 1891 pel rei Alfons XIII, durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, a favor del tinent coronel Ramón Martínez de Campos i Rivera, marquès de Martínez de Campos, en record dels mèrits del seu pare, Arsenio Martínez de Campos y Antón, que havia pres la Seu d'Urgell als carlins i que amb el seu pronunciament de Sagunt contra la Primera República va propiciar el retorn de la monarquia a Espanya, amb Alfons XII com a rei.

Nou!!: Carlisme і Ducat de la Seu d'Urgell · Veure més »

El Ángel Exterminador (societat secreta)

Vicente Urrabieta i Llopis per a la novel·la de Francisco José Orellana, ''El conde de España o La inquisición militar: historia-novela contemporánea'', Madrid, Librería de León Pablo, 1856. El Àngel Exterminador és el nom d'una societat secreta espanyola, absolutista i clerical, del, l'existència de la qual encara es considera no confirmada o hipotètica.

Nou!!: Carlisme і El Ángel Exterminador (societat secreta) · Veure més »

El Boixar

El Boixar és una pedania de la Pobla de Benifassà, municipi del País Valencià, situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Carlisme і El Boixar · Veure més »

El Campanaret (Reus)

El Campanaret era un edifici, avui desaparegut, de la ciutat de Reus, situat al capdamunt del carrer de Llovera que feia cantonada amb el carrer de l'Amargura.

Nou!!: Carlisme і El Campanaret (Reus) · Veure més »

El Capricho

La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista situat en la localitat càntabra de Comillas.

Nou!!: Carlisme і El Capricho · Veure més »

El Collado

El Collado és un llogaret del municipi valencià d'Alpont (comarca dels Serrans).

Nou!!: Carlisme і El Collado · Veure més »

El Correo Catalán

El Correo Catalán va ser un diari fundat a Barcelona el 16 de desembre de 1876 per Manuel Milà de la Roca.

Nou!!: Carlisme і El Correo Catalán · Veure més »

El Correo de Tortosa

El Correo de Tortosa va ser diari català escrit en castellà, editat a Tortosa entre 1882 i 1900;Bayerri y Bertomeu, 1933, p. 19.

Nou!!: Carlisme і El Correo de Tortosa · Veure més »

El Crit d'Espanya

El Crit d'Espanya va ser un setmanari local català en llengües catalana i castellana de tendència tradicionalista i catòlica de Badalona que va existir entre 1920 i 1921.

Nou!!: Carlisme і El Crit d'Espanya · Veure més »

El Eco de Navarra

El Eco de Navarra (1876 - 1913) va ser el periòdic més important a Navarra a la fi del.

Nou!!: Carlisme і El Eco de Navarra · Veure més »

El Faro Asturiano

El Faro Asturiano (traduït com El Far Asturià) va ser un periòdic informatiu i polític publicat a Oviedo entre 1856 i 1873.

Nou!!: Carlisme і El Faro Asturiano · Veure més »

El Fort de Sant Cristòfol (l'Alcora)

El Fort de Sant Cristòfol és una antiga estructura militar ubicada al voltant de l'ermita de Sant Cristòfol de l'Alcora (l'Alcalatén), ambdós ubicats en la muntanya homònim, una elevació estratègica entre aquesta vila i Llucena del Cid.

Nou!!: Carlisme і El Fort de Sant Cristòfol (l'Alcora) · Veure més »

El Mole

El Mole fou una publicació política satírica que es va distribuir a la Ciutat de València (l'Horta) a finals dels anys 30 i principis dels 40 al, d'idees liberals i crítica amb la política del poder.

Nou!!: Carlisme і El Mole · Veure més »

El Olimpo (entitat)

El Olimpo va ser una entitat ateneística i recreativa reusenca fundada el mes de maig de 1858 per 170 socis, provinents de la menestralia de la ciutat.

Nou!!: Carlisme і El Olimpo (entitat) · Veure més »

El Palleter (revista)

El Palleter (setmanari carlí) va ser una publicació periòdica fundada el 1882 pels germans Josep i Gaspar Thous i Orts, de caràcter satíric i carlí.

Nou!!: Carlisme і El Palleter (revista) · Veure més »

El Pensamiento Navarro

El Pensamiento Navarro va ser un diari navarrès imprès des de 1897 a 1981, encara que amb interrupcions durant alguns períodes, sent el degà de la premsa navarresa en el moment de la seva desaparició.

Nou!!: Carlisme і El Pensamiento Navarro · Veure més »

El Pujol de la Vall d'Ora

El Pujol de la Vall d'Ora és una important masia situada al municipi de Navès a la comarca catalana del Solsonès, amb tres segles d'història.

Nou!!: Carlisme і El Pujol de la Vall d'Ora · Veure més »

El Siglo Futuro

El Siglo Futuro va ser un periòdic espanyol publicat entre 1875 i 1936, defensor del carlisme, del qual segons José Andrés Gallego «va aspirar a convertir-se en el seu portaveu oficial».

Nou!!: Carlisme і El Siglo Futuro · Veure més »

El Soler (Sant Hilari Sacalm)

El Soler és una masia de Sant Hilari Sacalm del propietat de Tomàs Cendra.

Nou!!: Carlisme і El Soler (Sant Hilari Sacalm) · Veure més »

Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872

Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Progressista El rei Amadeu I Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Carlisme і Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872

Manuel Ruiz Zorrilla, cap del Partit Radical Francesc Pi i Margall, cap dels republicans federals El rei Amadeu I. La seva abdicació va provocar la proclamació de la Primera República Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Carlisme і Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1869

Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Carlisme і Eleccions generals espanyoles de 1869 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1871

Les eleccions generals espanyoles de 1871 foren convocades el 8 de març de 1871 sota sufragi universal masculí.

Nou!!: Carlisme і Eleccions generals espanyoles de 1871 · Veure més »

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Eleccions generals espanyoles de 1931 · Veure més »

Eleuterio Maisonnave Cutayar

Eleuterio Maisonnave Cutayar (Alacant, 6 de setembre de 1840 – Madrid, 5 de maig de 1890) fou un polític republicà.

Nou!!: Carlisme і Eleuterio Maisonnave Cutayar · Veure més »

Els Òbits

Els Òbits és un sector del massís de Sant Llorenç del Munt situat al vessant est.

Nou!!: Carlisme і Els Òbits · Veure més »

Els Emprius (Sant Llorenç del Munt)

Els Emprius és una serra situada al vessant nord del massís de Sant Llorenç del Munt i que discorre de sud a nord.

Nou!!: Carlisme і Els Emprius (Sant Llorenç del Munt) · Veure més »

Emília Carles i Tolrà

Emília Carles i Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - íd., 24 de febrer de 1915), empresària i mecenes, primera marquesa de Castellar del Vallès.

Nou!!: Carlisme і Emília Carles i Tolrà · Veure més »

Emili Sicars i de Palau

Emili Sicars i de Palau (Girona, 17 de juliol de 1841 – Barcelona, 8 d'octubre de 1913) fou un advocat, propietari i polític català.

Nou!!: Carlisme і Emili Sicars i de Palau · Veure més »

Emilio Barrera Luyando

va ser un militar espanyol, que va aconseguir l'ocupació de Tinent General.

Nou!!: Carlisme і Emilio Barrera Luyando · Veure més »

Emilio Mola Vidal

Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і Emilio Mola Vidal · Veure més »

En guàrdia!

En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.

Nou!!: Carlisme і En guàrdia! · Veure més »

Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat

L'enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat fou un enfrontament armat ocorregut el 28 de maig del 1911 en el qual van morir tres lerrouxistes, dos carlins i un vigilant municipal al voltant de l'estació de Sant Feliu de Llobregat.

Nou!!: Carlisme і Enfrontament entre carlins i lerrouxistes de Sant Feliu de Llobregat · Veure més »

Enric Puigmoltó i Mayans

Enric Puigmoltó i Mayans (Ontinyent, 11 d'agost de 1828 - Ciutat de València, 27 de desembre de 1900) fou un noble i militar valencià.

Nou!!: Carlisme і Enric Puigmoltó i Mayans · Veure més »

Enric Sarradell i Pascual

Enric Sarradell i Pascual (Sabadell, 1893 - Manresa, 1963) fou un periodista tradicionalista català.

Nou!!: Carlisme і Enric Sarradell i Pascual · Veure més »

Enric Yzaguirre Basterretxe

Enric de Yzaguirre Basterretxe (Ciboure, 1849 - Reus, 1922) fou un industrial basc i reusenc i català d'adopció.

Nou!!: Carlisme і Enric Yzaguirre Basterretxe · Veure més »

Enrique de Aguilera y Gamboa

Enrique de Aguilera y Gamboa (Madrid, 1845 - 1922) fou un arqueòleg i polític espanyol, XVII marquès de Cerralbo, X comte d'Alcudia amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Enrique de Aguilera y Gamboa · Veure més »

Enrique Estevan y Vicente

Enrique Estevan y Vicente (Salamanca, 1849 - Madrid, 1927) va ser un pintor i il·lustrador espanyol.

Nou!!: Carlisme і Enrique Estevan y Vicente · Veure més »

Enrique Romero Jiménez

«Gefes (sic) del alzamiento republicano federal de España en 1869», litografia d'Andrés de Salas. En la fila central i als extrems, a la dreta Enrique Romero i a l'esquerra el seu assassí, José Paúl y Angulo. Completen el quadro Fermín Salvochea Álvarez, Francesc Sunyer i Capdevila, Adolf Joarizti i Lasarte, Pere Caimó i Bascós, José Antonio Guerrero Ludeña, Froilán Carvajal y Rueda i Rafael Guillén Martínez. Biblioteca Nacional d'Espanya. ''Episodio de los combates en las calles de Málaga'', gravat de Bernardo Rico per dibuix de Daniel Urrabieta, ''El Museo Universal'', 7 de febrer de 1869, any XIII, núm. 6. El 31 de desembre de 1868, quan es discutia l'abandó de les barricades, Romero va dirigir als milicians nacionals de Màlaga una proclama que encapçalava: «Viure sense honra és la vida de l'afront. Morir amb glòria és la mort dels herois. Hem posat en armes una ciutat que sempre ha estat la primera en el perill de totes les llibertats, per a retirar-nos en derrota sense demostrar almenys que hi ha valor en els nostres pits?».Citat a Porredón, p. 17. Enrique Romero Jiménez (Màlaga, 1840 - Montevideo, 1880) va ser un sacerdot catòlic espanyol, membre del Partit Republicà Democràtic Federal.

Nou!!: Carlisme і Enrique Romero Jiménez · Veure més »

Epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya

El còlera va arribar a Europa el 1817 pel moviment de les tropes angleses colonials de la Índia a altres països del sud i est asiàtic.

Nou!!: Carlisme і Epidèmia de còlera de 1834 a Catalunya · Veure més »

Epifani de Fortuny i de Carpi

Epifani de Fortuny i de Carpi (Barcelona, 7 d'abril de 1838 - 7 d'abril de 1924) fou un empresari i polític català, baró d'Esponellà.

Nou!!: Carlisme і Epifani de Fortuny i de Carpi · Veure més »

Ermita de la Pietat (Ulldecona)

La Pietat és un santuari i ermita adossat a les parets de la Mola de Godall o Serra de l'Ermita, al nord-oest d'Ulldecona (Montsià) protegit com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Carlisme і Ermita de la Pietat (Ulldecona) · Veure més »

Ermita fortificada de Sant Cristòfol (Toixa)

L'ermita fortificada de Sant Cristòfol és un petit temple sense culte situat en el pujol de Sant Cristòfol, en el municipi de Toixa.

Nou!!: Carlisme і Ermita fortificada de Sant Cristòfol (Toixa) · Veure més »

Errementari

Errementari és una pel·lícula basca de terror i fantasia dirigida per Paul Urkijo, i escrita per Paul Urkijo i Asier Guerricaechevarría.

Nou!!: Carlisme і Errementari · Veure més »

Escut d'armes

Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.

Nou!!: Carlisme і Escut d'armes · Veure més »

Església de Sant Vicent de la Roqueta

Els edificis que formen Sant Vicent de la Roqueta constitueixen una de les primeres edificacions cristianes a la ciutat de València.

Nou!!: Carlisme і Església de Sant Vicent de la Roqueta · Veure més »

Eskibel

Eskibel/Esquível és un poble i concejo pertanyent al municipi de Vitòria.

Nou!!: Carlisme і Eskibel · Veure més »

Espai d'Interpretació de Berga

LEspai d'Interpretació de Berga és un museu municipal que es troba a la capital del Berguedà.

Nou!!: Carlisme і Espai d'Interpretació de Berga · Veure més »

Espanya a la Primera Guerra Mundial

En aquest mapa s'observa l'allunyament d'Espanya dels principals camps de batalla, situats a la frontera francoalemanya, el nord d'Itàlia, Rússia i l'Imperi otomà. Espanya a la Primera Guerra Mundial es va mantenir neutral durant tot el conflicte, però aquest va tenir importants conseqüències econòmiques, socials i polítiques per al país, fins a tal punt que se solen situar en els anys de la guerra l'inici de la crisi del sistema de la Restauració, que en 1923 s'intentaria resoldre mitjançant el cop d'estat que va donar pas a la instauració de la dictadura de Primo de Rivera.

Nou!!: Carlisme і Espanya a la Primera Guerra Mundial · Veure més »

Esquadres de Catalunya

Les Esquadres de Catalunya fou una organització radicada a Catalunya que desenvolupava funcions paramilitars i de policia.

Nou!!: Carlisme і Esquadres de Catalunya · Veure més »

Estanislao Rico Ariza

Estanislao Rico Ariza, també conegut pel seu pseudònim Francisco de Paula Calderón (Barcelona, 13 de novembre de 1895 - Montcada i Reixac, 26 de novembre de 1936) fou un periodista, escriptor i sindicalista català d'ideologia carlina, membre i fundador dels Sindicats Lliures.

Nou!!: Carlisme і Estanislao Rico Ariza · Veure més »

Estatut d'autonomia del País Basc de 1936

Ikurriña adoptada pel Govern d'Euzkadi LEstatut d'autonomia del País Basc de 1936 fou la primera legislació per a l'autogovern del País Basc.

Nou!!: Carlisme і Estatut d'autonomia del País Basc de 1936 · Veure més »

Estatut d'Estella

data.

Nou!!: Carlisme і Estatut d'Estella · Veure més »

Esteban de Bilbao Eguía

Esteban de Bilbao Eguía (Bilbao, 11 de gener de 1879 - Durango, 23 de setembre de 1970) va ser un polític basc d'ideologia carlina i posteriorment franquista que va ocupar diversos càrrecs de rellevància política des de 1904 fins a 1965 en els partits de l'ala més conservadora d'Espanya entre els quals destaca la seva labor com a diputat, senador, president de la Diputació de Biscaia i ministre de Justícia.

Nou!!: Carlisme і Esteban de Bilbao Eguía · Veure més »

Eugenio de Aviraneta

Eugenio de Aviraneta e Ibargoyen (Madrid, 1792 – Sant Sebastià, 8 de febrer de 1872) va ser un polític liberal espanyol d'origen basc, força conegut per estar embolicat en gairebé totes les intrigues contra els moderats durant el regnat d'Isabel II i qualsevol besllum de tornada a l'absolutisme.

Nou!!: Carlisme і Eugenio de Aviraneta · Veure més »

Eugenio Serrano de Casanova

Eugenio Rufino Serrano de Casanova, més conegut com a Eugenio Serrano de Casanova, (Neda, 1841 - Barcelona, 1920) fou un empresari espanyol, conegut per haver estat l'impulsor de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Nou!!: Carlisme і Eugenio Serrano de Casanova · Veure més »

Eustaquio Diaz de Rada

Escut del poble d'Andosilla on va néixer Diaz de Rada Eustaquio Diaz de Rada (Andosilla, Navarra, 1815 - San Pedro Abanto, 29 de març de 1874) fou un general carlista.

Nou!!: Carlisme і Eustaquio Diaz de Rada · Veure més »

Exèrcit d'Àfrica

L'Exèrcit d'Àfrica, de vegades denominat Exèrcit Expedicionari d'Àfrica o també Exèrcit del Marroc, va ser una branca de l'Exèrcit de Terra d'Espanya que va actuar com a guarnició al seu protectorat marroquí des del seu establiment el 1912 fins a la independència del Marroc el 1956.

Nou!!: Carlisme і Exèrcit d'Àfrica · Veure més »

Exèrcit reialista

Exèrcit reialista o reialistes són termes usats per a referir-se a les forces armades, formades principalment per espanyols europeus i americans, i usades per a la defensa de la Monarquia Espanyola davant la revolució independentista hispanoamericana al primer terç del.

Nou!!: Carlisme і Exèrcit reialista · Veure més »

Expedició Guergué

L'expedició Guergué fou l'intent de revitalitzar la guerra a Catalunya per part del comandament carlí amb l'entrada d'una columna procedent de Navarra sota el comandament del general Juan Antonio Guergué.

Nou!!: Carlisme і Expedició Guergué · Veure més »

Expedició Reial

Mapa del recorregut de l'Expedició Reial, reportat per Wilhem Von-Rahden Es coneix amb el nom d'Expedició Reial l'intent de Carles Maria Isidre de Borbó de prendre Madrid el 1837 i destronar la seva neboda Isabel II, partint amb un exèrcit des del territori basco-navarrès dominat pels carlins, durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Expedició Reial · Veure més »

Expedició Zaratiegui

L'expedició Zaratiegui, fou el nom d'una incursió de tropes carlines en territori dels partidaris de la regent Maria Cristina en el marc de la disputa pel tron d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Expedició Zaratiegui · Veure més »

Falange Española de las JONS (1976)

Falange Española de las JONS és un partit polític espanyol de extrema dreta constituït en octubre de 1976, durant la Transició espanyola.

Nou!!: Carlisme і Falange Española de las JONS (1976) · Veure més »

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.

Nou!!: Carlisme і Falange Española Tradicionalista y de las JONS · Veure més »

Fassina de Can Guineu

La Fassina de Can Guineu és un conjunt d'edificacions i cellers vinícoles a Sant Sadurní d'Anoia.

Nou!!: Carlisme і Fassina de Can Guineu · Veure més »

Faura

Faura és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre, dins la comarca històrica de les Valls.

Nou!!: Carlisme і Faura · Veure més »

Faust Gual Dons i Torrella

Faust Gual Dons i Torrella, també conegut com a Faust Gual de Torrella (Palma, 1823-1895) fou un aristòcrata i polític mallorquí.

Nou!!: Carlisme і Faust Gual Dons i Torrella · Veure més »

Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia

La Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia, també coneguda com El Vapor, era situada al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, i fou la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.

Nou!!: Carlisme і Fàbrica Bonaplata, Rull, Vilaregut i Cia · Veure més »

Fèlix Sardà i Salvany

Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 - 2 de gener de 1916) fou un eclesiàstic apologista i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Fèlix Sardà i Salvany · Veure més »

Felip Cabeza Coll

Felip Cabeza Coll (Tarragona, 8 de novembre de 1894 - Reus, 13 de novembre de 1939) va ser un advocat i periodista català.

Nou!!: Carlisme і Felip Cabeza Coll · Veure més »

Felipe de Nassarre

Felipe de Nassarre (Aragó, principis del - Madrid finals del) va ser un alt funcionari vinculat a la noblesa aragonesa.

Nou!!: Carlisme і Felipe de Nassarre · Veure més »

Felipe Ducazcal Lasheras

Felipe Ducazcal Lasheras (Madrid, 9 de juliol de 1845 – 15 d'octubre de 1891) va ser un empresari, periodista i diputat a Corts per Madrid.

Nou!!: Carlisme і Felipe Ducazcal Lasheras · Veure més »

Fermín Sanz-Orrio y Sanz

Fermín Sanz-Orrio y Sanz (Pamplona, 14 de juliol de 1901 – Madrid, 29 de novembre de 1998) va ser un advocat, sindicalista i polític tradicionalista espanyol, Ministre de Treball en el VIII Govern Nacional d'Espanya (1957-1962) presidit pel dictador Francisco Franco.

Nou!!: Carlisme і Fermín Sanz-Orrio y Sanz · Veure més »

Fernando Vázquez Ramos

Fernando Vázquez Ramos (Dècada dels 80 del - Sevilla, 1950) fou un militar espanyol, comandant de la Guàrdia Civil, que participà activament en l'alçament militar del 1936 contra la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Fernando Vázquez Ramos · Veure més »

Ferran Bertran i Garcia

Ferran Bertran i Garcia (Barcelona, 4 de gener de 1895Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona,. - Cartagena, 6 de març de 1938) fou un periodista català.

Nou!!: Carlisme і Ferran Bertran i Garcia · Veure més »

Ferran de Miró i d'Ortafà

Ferran de Miró i d'Ortafà (Perpinyà, 1839 - Barcelona, 1916) va ser un hisendat i noble català de la família reusenca dels Miró, baró d'Ortafà.

Nou!!: Carlisme і Ferran de Miró i d'Ortafà · Veure més »

Ferran de Sagarra i de Siscar

Ferran de Sagarra i de Siscar (Barcelona, 20 d'agost de 1853 - Sant Somplesi 1939) va ser un historiador, fill de Ramon de Sagarra i de l'Espagnol i pare de l'escriptor, poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra i de l'entomòleg Ignasi de Sagarra.

Nou!!: Carlisme і Ferran de Sagarra i de Siscar · Veure més »

Festa Major del Masnou

La Festa Major del Masnou és la festa gran de la vila del Masnou.

Nou!!: Carlisme і Festa Major del Masnou · Veure més »

Fets de Montejurra

Els Fets de Montejurra van tenir lloc el 9 de maig de 1976, en els inicis de la transició democràtica espanyola, en el marc de les multitudinàries concentracions anuals que des del 1939 els carlins seguidors del pretendent reial Xavier de Borbó realitzaven al turó de Montejurra (Navarra).

Nou!!: Carlisme і Fets de Montejurra · Veure més »

Fets de Peracamps

Els Fets de Peracamps són accions d'armes que tingueren lloc durant la primera guerra Carlina a les formidables posicions i congostos dels voltants del llogaret de Peracamps, a prop de Solsona.

Nou!!: Carlisme і Fets de Peracamps · Veure més »

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Nou!!: Carlisme і Figueres · Veure més »

Fira dels Matiners

La Fira dels Matiners d'Avinyó és una fira temàtica centrada en la Guerra dels Matiners (també coneguda com la Segona Guerra Carlina), una guerra que va succeir a Catalunya entre el 1846 i el 1849.

Nou!!: Carlisme і Fira dels Matiners · Veure més »

Foc de Castelló

El foc de Castelló fou una batalla ocorreguda prop de Castelló d'Empúries, la nit del 3 de novembre de 1874, que va enfrontar els carlins de Francesc Savalls i els liberals del brigadier Moya, que defensava la població, en el decurs de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Foc de Castelló · Veure més »

Foc de la Gleva

El Foc de la Gleva fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines i les liberals el 23 de març del 1873 als voltants de La Gleva, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Foc de la Gleva · Veure més »

Fort de Cabrera

El fort de Cabrera és un fort de les guerres carlines situat a l'indret del Parrissal, prop de Beseit (Matarranya).

Nou!!: Carlisme і Fort de Cabrera · Veure més »

Fortí de la Torreta

Fortí de la Torreta és una petita fortificació del, actualment en estat ruïnós, del municipi de Balsareny (Bages), declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Carlisme і Fortí de la Torreta · Veure més »

François Achille Bazaine

François Achille Bazaine (Versalles, Illa de França, 13 de febrer de 1811 - Madrid, Espanya, 23 de setembre de 1888) fou un mariscal de França que adquirí una trista celebritat durant la guerra de 1870 Assentà plaça (1831) en un regiment destinat a Àfrica, ascendint a sotstinent (1833) i a tinent (1835) pels seus brillants fets d'armes; formà part de legió estrangera que Lluís Felip oferí a la reina regent d'Espanya Na Maria Cristina per a combatre els carlins, assolint en premi als seus serveis el grau de comandant en l'exèrcit espanyol; prengué part en la Batalla de Barbastre (2 de juny de 1837), en la qual la legió restà quasi aniquilada; acabada la guerra civil tornà a Àfrica com a capità (1839), ascendit a comandant (1844), a tinent coronel (1848) i a coronel (1850), sempre per mèrits de guerra.

Nou!!: Carlisme і François Achille Bazaine · Veure més »

Françoise d'Eaubonne

Françoise d'Eaubonne (París, 12 de març de 1920 - ibídem, 3 d'agost de 2005) va ser una escriptora i feminista francesa que va encunyar el terme ecofeminisme (écologie-féminisme, éco-féminisme o écoféminisme) en 1974.

Nou!!: Carlisme і Françoise d'Eaubonne · Veure més »

Francesc Aizcorbe i Oriol

Francesc Aizcorbe i Oriol (Cervera, 1888 - Barcelona, 1967) fou un advocat i periodista català.

Nou!!: Carlisme і Francesc Aizcorbe i Oriol · Veure més »

Francesc Albó i Martí

Francesc Albó i Martí (Barcelona, 21 d'abril de 1874 - Puigcerdà, 1918) fou un polític i advocat català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica Fill de Ramon Albó i Calvaria de Castanyet i de Dolors Martí i Nogués de Barcelona.

Nou!!: Carlisme і Francesc Albó i Martí · Veure més »

Francesc Auguet

Francesc Auguet, a la dreta de Savalls i la resta del seu estat major Francesc Auguet (Pont Major, Girona, ca 1820 - ?), anomenat Huguet en algunes fonts, fou un comandament carlí a les ordres del general Savalls, durant la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Francesc Auguet · Veure més »

Francesc Baliarda i Ribó

Francesc Baliarda i Ribó, més conegut com el noi Baliarda (Sant Andreu de Palomar, 1813 - Sant Andreu de Palomar, 1850) va ser un revolucionari progressista català compromès amb la gent més humil i que va lluitar per aconseguir una Catalunya millor.

Nou!!: Carlisme і Francesc Baliarda i Ribó · Veure més »

Francesc de Paula de Borbó i Castellví

va ser un noble espanyol, membre de la família Borbó, i cosí carnal del rei Alfons XII d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Francesc de Paula de Borbó i Castellví · Veure més »

Francesc de Paula Gambús i Rusca

Francesc de Paula Gambús i Rusca (Barcelona, 1884 - Barcelona, 1 d'agost de 1966) fou un empresari català.

Nou!!: Carlisme і Francesc de Paula Gambús i Rusca · Veure més »

Francesc de Paula Oller i Simón

Francesc de P. Oller amb altres carlins de l'Argentina l'any 1905 Francesc de Paula Oller i Simón (Barcelona, 17 de febrer de 1860 - Buenos Aires, 1941) fou un escriptor, periodista i publicista carlí català.

Nou!!: Carlisme і Francesc de Paula Oller i Simón · Veure més »

Francesc Savalls i Massot

fou un militar carlí empordanès.

Nou!!: Carlisme і Francesc Savalls i Massot · Veure més »

Francesc Tallada i Forcadell

Francesc Tallada i Forcadell (Alacant, País Valencià, 13 de novembre de 1824 - La Pileta, Margalef, 8 de març de 1873) fou un militar carlí català fill d'una família oriünda d'Ulldecona molt lligada amb el carlisme.

Nou!!: Carlisme і Francesc Tallada i Forcadell · Veure més »

Francesc Torné i Domingo

"Ball de la Mare de Déu" de Francesc Torné i Domingo Francesc Torné i Domingo (Reus, 1820 - Falset, 1880) va ser un teixidor i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Francesc Torné i Domingo · Veure més »

Francesc Vallès

* Francesc Vallès fou un músic del.

Nou!!: Carlisme і Francesc Vallès · Veure més »

Francesc Vallès Roselló

Francesc Vallés Roselló (Tortosa, 16 de desembre del 1820 - València, 18 de febrer del 1912) va ser un destacat militar carlí que va viure les tres carlinades.

Nou!!: Carlisme і Francesc Vallès Roselló · Veure més »

Francesc Xavier de Subirà Iglesias

Francesc Xavier de Subirà Iglesias, baró d'Abella (Santa Creu d'Horta, Osor, 1821 - Barcelona, 1886) va ser un noble i polític català.

Nou!!: Carlisme і Francesc Xavier de Subirà Iglesias · Veure més »

Francisca Guarch Folch

Francisca Guarch Folch (Castellfort, 1857 - 30 de desembre del 1903) va ser una voluntària carlina coneguda com l'heroïna de Castellfort que, fent-se passar per home, lluità amb les forces del capitost empordanès Barrancot durant la tercera guerra carlina a Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Francisca Guarch Folch · Veure més »

Francisco Cea Bermúdez

Francisco de Paula de Cea Bermúdez i Buzo (Màlaga, 28 d'octubre de 1779 - París, 6 de juliol de 1850) fou un polític i diplomàtic espanyol, comte de Colombi.

Nou!!: Carlisme і Francisco Cea Bermúdez · Veure més »

Francisco de Paula Ceballos y Vargas

Francisco de Paula Ceballos y Vargas, I marquès de Torrelavega (Torrelavega, Cantàbria, 9 d'octubre de 1814 – Madrid, 9 de març de 1883) va ser un militar espanyol amb el rang de tinent general que desenvolupà les funcions de capità general de les Províncies Basques i de Cuba, endemés de senador vitalici del Regne per la província de Santander.

Nou!!: Carlisme і Francisco de Paula Ceballos y Vargas · Veure més »

Francisco Elías de Tejada Spínola

Francisco Elías de Tejada y Spínola (Madrid, 1917 - Madrid, 18 de febrer de 1978) va ser catedràtic de Filosofia del Dret a diverses universitats i autor de centenars d'obres i articles sobre filosofia i història del dret, així com sobre les idees i ciències polítiques, representant del Tradicionalisme hispà i de l'iusnaturalisme europeu.

Nou!!: Carlisme і Francisco Elías de Tejada Spínola · Veure més »

Francisco Espoz e Ilundain

Francisco Espoz Ilundain, conegut com a Francisco Espoz i Mina (Idocin, Navarra, 17 de juny del 1781 - Barcelona, 24 de desembre del 1836) fou un militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Francisco Espoz e Ilundain · Veure més »

Francisco Navarro Villoslada

Francisco Navarro Villoslada Francisco Navarro Villoslada, (Viana, Navarra, 9 d'octubre de 1818 - Viana, 29 d'agost de 1895), novel·lista i assagista navarrès d'ideologia tradicionalista i carlista.

Nou!!: Carlisme і Francisco Navarro Villoslada · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: Carlisme і Franquisme · Veure més »

Frederic Xifré i Masferrer

Frederic Xifré i Masferrer (Sant Andreu de Palomar, 13 de gener de 1884 - Barcelona, 15 de febrer de 1940) fou un industrial i polític republicà català.

Nou!!: Carlisme і Frederic Xifré i Masferrer · Veure més »

Froilán Salazar y Rives

Froilán Salazar y Rives (València, 1830 - 1912) fou un militar i polític valencià.

Nou!!: Carlisme і Froilán Salazar y Rives · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Carlisme і Furs de València · Veure més »

Gabriel Auguet i Roset

Gabriel Auguet i Roset (Igualada, 1876 - Barcelona, 1943) fou un sacerdot català, doctor i canonge penitencier de la catedral de Barcelona.

Nou!!: Carlisme і Gabriel Auguet i Roset · Veure més »

Gaietà Barraquer i Roviralta

Gaietà Barraquer i Roviralta (Barcelona, 1839 - 1922) fou un canonge i historiador català.

Nou!!: Carlisme і Gaietà Barraquer i Roviralta · Veure més »

Gaietà Buïgas i Monravà

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 21 de juliol de 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

Nou!!: Carlisme і Gaietà Buïgas i Monravà · Veure més »

Gaietà Freixa i Puig

Gaietà Freixa i Puig (Berga, 1812 - Barcelona, 6 de setembre de 1897) fou un guàrdia civil i militar carlí català.

Nou!!: Carlisme і Gaietà Freixa i Puig · Veure més »

Gaietà Sentís i Gran

Gaietà Sentís i Gran (Riudoms, 1846 - Tarragona, 1922) fou un eclesiàstic català.

Nou!!: Carlisme і Gaietà Sentís i Gran · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germanes Carmelites Missioneres

Les Germanes Carmelites Missioneres són un institut religiós femení de dret pontifici, concretament una congregació religiosa, les germanes de la qual posposen al seu nom les sigles C.M. No s'han de confondre amb les Carmelites Missioneres Teresianes, provinents de la mateixa congregació fundada per Palau i Quer, ni amb les Carmelites Missioneres de Santa Teresa, fundades a Mèxic el 1903.

Nou!!: Carlisme і Germanes Carmelites Missioneres · Veure més »

Gonzalo Pérez de Olaguer

Gonzalo Pérez de Olaguer (Gènova, 1936 – Barcelona, 2 de juny del 2008) fou un periodista i crític teatral.

Nou!!: Carlisme і Gonzalo Pérez de Olaguer · Veure més »

Govern Provisional de la Segona República Espanyola

Bandera de la Segona República Espanyola El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre.

Nou!!: Carlisme і Govern Provisional de la Segona República Espanyola · Veure més »

Governs de la Segona República Espanyola

Escut de la Segona República Espanyola Els Governs de la Segona república Espanyola foren el total de 26 governs que se succeïren entre la proclamació de la Segona República Espanyola el 14 d'abril de 1931 i la fi de la Guerra Civil, l'1 d'abril de 1939.

Nou!!: Carlisme і Governs de la Segona República Espanyola · Veure més »

Grups d'Acció Carlista

Els Grups d'Acció Carlista (GAC) fou una organització armada carlista que va aparèixer cap a 1965 a Espanya com a resposta a la repressió franquista.

Nou!!: Carlisme і Grups d'Acció Carlista · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Carlisme і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra Civil espanyola a Catalunya

Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.

Nou!!: Carlisme і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Guerres Carlines · Veure més »

Herbers

Herbers és un municipi de la comarca dels Ports, al nord-oest del País Valencià.

Nou!!: Carlisme і Herbers · Veure més »

Història contemporània de Catalunya

La història Contemporània de Catalunya s'inicia el amb la Guerra del Francès (1808-1814).

Nou!!: Carlisme і Història contemporània de Catalunya · Veure més »

Història d'Andalusia

Andalusia ibera de l'Oso de Porcuna, en el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya. Vista parcial del fòrum de les ruïnes de Baelo Claudia. La història d'Andalusia, com a regió primer castellana i després espanyola, va començar al, amb la conquesta dels regnes de Còrdova, Sevilla i Jaén, continuat amb la presa del regne de Granada al, i culminat en el substancial amb la divisió territorial d'Espanya de 1833 i la constitució d'Andalusia com a comunitat autònoma d'Espanya, després del referèndum sobre la iniciativa del procés autonòmic d'Andalusia de 1980.

Nou!!: Carlisme і Història d'Andalusia · Veure més »

Història d'Andorra

410x410px La història d'Andorra està marcada per la llegenda què atribuïx a l'emperador Carlemany la seua fundació.

Nou!!: Carlisme і Història d'Andorra · Veure més »

Història d'Espanya

La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.

Nou!!: Carlisme і Història d'Espanya · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Carlisme і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Carlisme і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Galícia

Galícia La història de Galícia és rica i molt antiga, d'arrels celtes i galaicoportugueses.

Nou!!: Carlisme і Història de Galícia · Veure més »

Història de l'Aragó

Aragó Primer testimoni de l'escut d'Aragó. Fabricio Vagad, imprès a Saragossa el 1499 per Pablo Hurus. El territori d'Aragó ha tingut una presència històrica humana que data des de fa molts mil·lennis, tot i que, com la majoria de regions europees històriques, sorgeix a l'edat mitjana.

Nou!!: Carlisme і Història de l'Aragó · Veure més »

Història de l'èuscar

Possible evolució territorial del domini lingüístic del basc en els últims 2.000 anys. La història de l'èuscar s'analitza des de dos punts de vista diferents: la història interna (els processos de canvi en l'idioma) i la història externa (els canvis en el context sociopolític on es parla la llengua).

Nou!!: Carlisme і Història de l'èuscar · Veure més »

Història de l'Església Catòlica a Catalunya

MNAC Des del seu naixement, l'Església ha estat present a Catalunya durant els seus 20 segles d'història.

Nou!!: Carlisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Carlisme і Història de la música catalana · Veure més »

Història de Llagostera

La història de Llagostera és l'evolució del territori i els habitants del terme municipal de Llagostera al llarg dels segles.

Nou!!: Carlisme і Història de Llagostera · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Carlisme і Història de Mallorca · Veure més »

Història de València

La Història de València descriu l'esdeveniment històric de la ciutat de València.

Nou!!: Carlisme і Història de València · Veure més »

Història del nacionalisme basc

Història del nacionalisme basc fa referència a l'evolució del nacionalisme basc des dels seus orígens fins a l'actualitat.

Nou!!: Carlisme і Història del nacionalisme basc · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Carlisme і Història del País Basc · Veure més »

Història del republicanisme espanyol

Bandera de la II República Espanyola, utilitzada des de fa més d'un segle pel moviment republicà espanyol. A Espanya ha existit una persistent corrent de pensament republicana al llarg dels segles , i XXI, que no obstant això han cristal·litzat solament en dos curts períodes de la història que sumen menys de 10 anys de la història espanyola.

Nou!!: Carlisme і Història del republicanisme espanyol · Veure més »

Història econòmica de Catalunya

La història econòmica de Catalunya és la història de l'organització econòmica de Catalunya des de l'edat mitjana fins a l'actualitat, incloent els organismes i entitats públics i privats, la macroeconomia i les relacions i vincles ideològics, polítics i socials amb l'economia de cada època.

Nou!!: Carlisme і Història econòmica de Catalunya · Veure més »

Ignacio Hernando de Larramendi

Ignacio Hernando de Larramendi y Montiano (Madrid, 18 de juny de 1921 – Madrid, 7 de setembre de 2001) va ser un empresari, filantrop, assagista i polític carlista espanyol.

Nou!!: Carlisme і Ignacio Hernando de Larramendi · Veure més »

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro

Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro (Vitòria, 11 de juliol de 1896 – Bucarest, 9 de febrer de 1966) va ser un militar i aviador espanyol.

Nou!!: Carlisme і Ignacio Hidalgo de Cisneros y López de Montenegro · Veure més »

Ignacio Martínez de Pisón

Ignacio Martínez de Pisón Cavero (Saragossa, Aragó, 1960) és un escriptor i guionista aragonès.

Nou!!: Carlisme і Ignacio Martínez de Pisón · Veure més »

Ignasi de Ventós i Mir

Ignasi de Ventós i Mir (Badalona, 1879- Olot, 1958) fou un terratinent i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Carlisme і Ignasi de Ventós i Mir · Veure més »

Incendi de Tortellà

L'incendi de Tortellà fou la presa, incendi i saqueig de la població de Tortellà per les forces carlines els dies compresos entre el 21 i el 23 d'agost de l'any 1873, en el curs de la tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Incendi de Tortellà · Veure més »

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Nou!!: Carlisme і Isabel II d'Espanya · Veure més »

Isidre Pàmies i Borràs

La Mussara, on segons la tradició oral fou enterrat Cercós Crida a participar en l'homenatge pel centenari de la mort d'Isidre Pàmies Borràs, "Cercós" Isidre Pàmies i Borràs, àlies Cercós (l'Aleixar, Baix Camp, 16 de desembre de 1843 - la Mussara, Baix Camp, 22 d'octubre de 1873), fou un general de l'exèrcit carlí actiu durant la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Isidre Pàmies i Borràs · Veure més »

Jacint Viñas i Sanromà

Jacint Viñas i Sanromà (Montblanc, ? - prop de la Bisbal de Falset, 1836) va ser un cabdill militar i guerriller primer reialista i després liberal conegut com a Cintet del Fonoll.

Nou!!: Carlisme і Jacint Viñas i Sanromà · Veure més »

Jaime Bofill-Gasset i Amil

va ser un voluntari requeté del Terç de Montserrat durant la Guerra Civil Espanyola, conegut per haver estat condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.

Nou!!: Carlisme і Jaime Bofill-Gasset i Amil · Veure més »

Jaime Chicharro Sánchez-Guió

Monument a Jaime Chicharro al jardí del Pla de Borriana Jaime Chicharro Sánchez-Guió (Torralba de Calatrava, província de Ciudad Real, 1889 - Guadarrama província de Madrid, 1934) fou un advocat i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Carlisme і Jaime Chicharro Sánchez-Guió · Veure més »

Jaime Mayor Oreja

Jaime Mayor Oreja (Sant Sebastià, País Basc, 12 de juliol de 1951) és un polític basc, ex-eurodiputat i Ministre de l'Interior en els governs de José María Aznar.

Nou!!: Carlisme і Jaime Mayor Oreja · Veure més »

Jaime Ortega y Olleta

, va ser un militar i polític espanyol, principal protagonista del fallit aixecament carlí de 1860.

Nou!!: Carlisme і Jaime Ortega y Olleta · Veure més »

Jaume Agustí i Milà

Jaume Agustí i Milà (Sant Andreu de Palomar 1817 ? - 1905) fou doctor en teologia i jurisprudència i batxiller en Filosofia i Lletres, assolint el càrrec de degà de la catedral de San Juan (Puerto Rico), d'on fou desterrat acusat de carlí, i en 1876 li fou aixecat el desterrament, i es jubilà en 1886.

Nou!!: Carlisme і Jaume Agustí i Milà · Veure més »

Jaume Arús i Font

Jaume Arús i Font (Canet de Mar, Maresme, 29 de juny de 1840 - Vilassar de Mar, Maresme, 28 d'abril de 1899).

Nou!!: Carlisme і Jaume Arús i Font · Veure més »

Jaume de Borbó i de Borbó-Parma

Jaume de Borbó i Borbó-Parma (Vevey, Suïssa, 1870-París 1931), va ser un pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Jaume III i el títol d'assenyalament de Duc de Madrid.

Nou!!: Carlisme і Jaume de Borbó i de Borbó-Parma · Veure més »

Jaume Sans i Font

Jaume Sans i Font (Sant Feliu de Llobregat, 1886 - 1951) va ser un polític català, regidor i alcalde de Sant Feliu de Llobregat diversos cops.

Nou!!: Carlisme і Jaume Sans i Font · Veure més »

Jaume Tió i Noé

Jaume Tió i Noé també conegut com a Tió de l'infern (Tortosa, 10 d'abril de 1816 - Barcelona, 4 de setembre de 1844Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona,.) fou un poeta, dramaturg i publicista tortosí.

Nou!!: Carlisme і Jaume Tió i Noé · Veure més »

Javier Martínez de Morentín

Javier Martínez de Morentin López (Los Arcos, Navarra, 23 de novembre de 1887-Sòria, 27 de gener de 1949) fou un polític carlí navarrès, diputat a les Corts durant la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Javier Martínez de Morentín · Veure més »

Jerónimo Merino Cob

Jerónimo Merino Cob (Villoviado, avui integrat a Lerma, Burgos, 1769 - Alençon, França, 1844), conegut com a «El Cura Merino», fou un religiós i guerriller espanyol.

Nou!!: Carlisme і Jerónimo Merino Cob · Veure més »

Jesús Elizalde Sainz de Robles

Jesús Elizalde, 1935 Jesús Elizalde Sainz de Robles (Viana, 1907 - Vejer de la Frontera, 1980) fou un advocat i polític carlí navarrès.

Nou!!: Carlisme і Jesús Elizalde Sainz de Robles · Veure més »

Jesús Monzón Repáraz

fou un polític navarrès d'ideologia comunista.

Nou!!: Carlisme і Jesús Monzón Repáraz · Veure més »

Joan Alsina i Sensat

Joan Alsina Sensat, àlies Cresta (el Masnou, Maresme, 1836 - Barcelona, març de 1918) fou un mariner i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Alsina i Sensat · Veure més »

Joan Baptista Alzina

Joan Baptista Alzina (Perpinyà, 24 de juliol de 1803 - 24 de març de 1883) fou un llibreter i impressor rossellonès, carlista i reialista.

Nou!!: Carlisme і Joan Baptista Alzina · Veure més »

Joan Baptista Roca i Caball

Joan B. Roca anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933) Joan Baptista Roca i Caball (Barcelona 1898 - 23 d'agost de 1976) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Baptista Roca i Caball · Veure més »

Joan Bardina i Castarà

Joan Bardina i Castarà (Sant Boi de Llobregat, 27 de maig de 1877 - Valparaíso, Xile, 10 de juliol de 1950) va ser un pedagog i periodista català, que tractà de revolucionar els mètodes d'ensenyament, amb un èxit relatiu a Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Joan Bardina i Castarà · Veure més »

Joan Besa Esteve

fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Besa Esteve · Veure més »

Joan Besora Barberà

Joan Besora Barberà (Reus, 10 de juny de 1890 – 14 de juny de 1970) va ser un administratiu i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Besora Barberà · Veure més »

Joan Botanch i Dausa

Joan Botanch i Dausa (Cassà de la Selva, 9 d'abril de 1923) és un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Botanch i Dausa · Veure més »

Joan Carles de Borbó i de Bragança

Joan Carles de Borbó i de Bragança (Palau d'Aranjuez, 15 de maig de 1822 - Brighton, 21 de novembre de 1887) fou comte de Montizón i pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Joan III.

Nou!!: Carlisme і Joan Carles de Borbó i de Bragança · Veure més »

Joan de Borbó i Battenberg

Bust de Joan de Borbó. Joan de Borbó i Battenberg (Palau Reial de La Granja de San Ildefonso, 20 de juny de 1913 - Pamplona, 1 d'abril de 1993) fou l'únic cap de la família dels Borbons espanyols que en cap moment de la seva vida no ha estat rei.

Nou!!: Carlisme і Joan de Borbó i Battenberg · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Carlisme і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Lladó i Oller

Joan Lladó i Oller (Igualada, Anoia, 1882 - Sant Martí de Riudeperes, Osona, 1936) fou un sacerdot i màrtir català, doctor en teologia i canonge magistral de la catedral de Vic des de 1915 fins a la seva mort.

Nou!!: Carlisme і Joan Lladó i Oller · Veure més »

Joan Mañé i Flaquer

Joan Mañé i Flaquer (Torredembarra, 15 d'octubre de 1823 - Barcelona, 8 de juliol de 1901) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Joan Mañé i Flaquer · Veure més »

Joan Malegue

Joan Malegue Vilanova (Reus, 27 de febrer de 1800 - 19 de gener de 1873) va ser un comerciant i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Malegue · Veure més »

Joan Maria Roma i Comamala

Joan Maria Roma i Comamala (Sant Hipòlit de Voltregà, 1870 - Barcelona, 25 de març de 1946) fou un periodista, publicista, escriptor i polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Joan Maria Roma i Comamala · Veure més »

Joan Martí i Trenchs

Joan Martí i Trenchs (Sant Vicenç dels Horts, 1844 — Sant Vicenç dels Horts, 22 de novembre de 1920) fou un escriptor vicentí.

Nou!!: Carlisme і Joan Martí i Trenchs · Veure més »

Joan Martell Domènech

Joan Martell Domènech (Reus, 13 d'agost de 1808 – 20 de desembre de 1867) va ser un polític i militar català.

Nou!!: Carlisme і Joan Martell Domènech · Veure més »

Joan Mestre i Tudela

Joan Mestre i Tudela (Lleida, 1807 - 1889) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Mestre i Tudela · Veure més »

Joan Pérez i Lúcia

Joan Pérez i Lúcia (Sogorb, Alt Palància, 1870 - València, 1927) fou un periodista i polític valencià.

Nou!!: Carlisme і Joan Pérez i Lúcia · Veure més »

Joan Puigbó Casamitjana

Joan Puigbó Casamitjana (Puigcerdà, 1823 – 1906) participà en la defensa de la vila durant les tres guerres carlines.

Nou!!: Carlisme і Joan Puigbó Casamitjana · Veure més »

Joan Rifà i Prunés

Joan Rifà i Prunés (Sant Fost de Campsentelles, 23 d'octubre de 1868 - Barcelona, 10 de maig de 1912) fou un canonge lectoral.

Nou!!: Carlisme і Joan Rifà i Prunés · Veure més »

Joan Romagosa i Pros

Joan Romagosa i Pros (La Bisbal del Penedès, 17 d'octubre de 1791 - Igualada, 18 de setembre de 1834) va ser un militar carlí.

Nou!!: Carlisme і Joan Romagosa i Pros · Veure més »

Joan Sans i Martí

Joan Sans i Martí (Sant Feliu de Llobregat, 1888 - 1946) va ser un polític català, alcalde de Sant Feliu de Llobregat entre 1939 i 1940 i entre 1941 i 1945.

Nou!!: Carlisme і Joan Sans i Martí · Veure més »

Joan Santiago Griñó i Piñol

Joan Santiago Griñó i Piñol (Lleida, ? - 1919) va ser un periodista i advocat català.

Nou!!: Carlisme і Joan Santiago Griñó i Piñol · Veure més »

Joan Simon (bandoler)

, també conegut pels malnoms Collsuspina, Collsuspiner i Tocabens, va ser un bandoler català.

Nou!!: Carlisme і Joan Simon (bandoler) · Veure més »

Joan Soler i Janer

Cartell d'anunci d'un míting de suport al catolicisme, l'Església i els ordes religiosos amb la seva intervenció (1933). Joan Soler i Janer (Sant Pere Pescador, 6 d'abril de 1897 - Barcelona, 7 de maig de 1967) va ser un periodista, jurista i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joan Soler i Janer · Veure més »

Joan Tusquets Terrats

Joan Tusquets i Terrats (Barcelona, 31 de març de 1901 - 25 d'octubre de 1998) fou un pedagog català d'orientació catòlica, neoescolàstica i comparativista, conegut per les seves opinions antisemites, antimaçòniques i anticomunistes.

Nou!!: Carlisme і Joan Tusquets Terrats · Veure més »

Joan Vidal de Llobatera i Iglesias

Joan Vidal de Llobatera i Iglesias (Llagostera, 4 de maig de 1840 - Santa Coloma de Farners, 10 de desembre de 1909) fou un advocat, periodista i polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Joan Vidal de Llobatera i Iglesias · Veure més »

Joan Vidal i Carlà

Joan Vidal i Carlá (Escaló, 1828 - Suterranya, 1894) fou un sacerdot, professor de teologia i polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Joan Vidal i Carlà · Veure més »

Joaquín Abarca Blanque

Joaquín Abarca Blanque (Osca, 22 de maig de 1778 - Torí, 21 de juny de 1844) fou bisbe de Lleó i conseller de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent al tron d'Espanya durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Joaquín Abarca Blanque · Veure més »

Joaquín Beunza Redín

Discurs de Joaquín Beunza a Bilbao (1932) Joaquín Beunza Redín (Pamplona, 4 d'agost de 1872 - Hondarribia, 4 de setembre de 1936) fou un advocat, jurista i polític navarrès.

Nou!!: Carlisme і Joaquín Beunza Redín · Veure més »

Joaquín Elío y Ezpeleta

Joaquín Elío i Ezpeleta (Pamplona, 19 d'agost de 1806 - Pau, França, 24 de gener de 1876) va ser un general navarrès que va lluitar en el bàndol carlista en les tres Guerres Carlistes, titulat «duc d'Elío» pel pretendent Carles VII.

Nou!!: Carlisme і Joaquín Elío y Ezpeleta · Veure més »

Joaquín Julián de Alzaa

Joaquín Julián de Alzaa (Oñati, 26 de febrer de 1798 - Zaldibia, 3 de juliol de 1848) va ser un professor universitari basc i general de l'exèrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Joaquín Julián de Alzaa · Veure més »

Joaquín Manglano Cucaló de Montull

Joaquín Manglano i Cucaló de Montull (València, 23 d'agost de 1892 - 26 de febrer de 1985) fou un noble, propietari rural i polític valencià, baró de Càrcer i baró de Llaurí, diputat a les Corts Espanyoles i alcalde de València durant el franquisme.

Nou!!: Carlisme і Joaquín Manglano Cucaló de Montull · Veure més »

Joaquim Arana i Pelegrí

Joaquim Arana i Pelegrí (les Borges Blanques, 6 de febrer de 1936 - Tolosa, 23 de setembre de 1995) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joaquim Arana i Pelegrí · Veure més »

Joaquim Bau i Nolla

Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, Tarragona, 16 d'agost de 1897 - Madrid, 20 de maig de 1973), primer comte de Bau, fou un advocat, comerciant i polític català, membre d'una influent família carlina de Tortosa.

Nou!!: Carlisme і Joaquim Bau i Nolla · Veure més »

Joaquim Coll i Astrell

Joaquim Coll i Astrell (Barcelona, 1855 - 1910) fou un metge i publicista català.

Nou!!: Carlisme і Joaquim Coll i Astrell · Veure més »

Joaquim de Bassols i de Maranyosa

va ser un militar i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joaquim de Bassols i de Maranyosa · Veure més »

Joaquim de Bolòs i Saderra

Joaquim de Bolòs i Saderra (Olot, Província de Girona, 1856 — Barcelona, Barcelonès, 1937) fou un advocat, publicista català i historiador del Carlisme.

Nou!!: Carlisme і Joaquim de Bolòs i Saderra · Veure més »

Joaquim Guiu i Bonastre

Joaquim Guiu i Bonastre (l'Hospitalet de Llobregat, 1898 – Santa Maria del Collell, 30 de novembre de 1939) fou un religiós catòlic català.

Nou!!: Carlisme і Joaquim Guiu i Bonastre · Veure més »

Joaquim Jovellar i Soler

fou un militar i polític mallorquí, que ostentà els càrrecs de capità general de Cuba i Filipines, ministre de la Guerra i President del Govern d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Joaquim Jovellar i Soler · Veure més »

Joaquim Prats i Camprubí

Joaquim Prats i Camprubí (Sant Feliu de Llobregat, 1884 - Les Fonts, 1936) fou un propietari i polític català.

Nou!!: Carlisme і Joaquim Prats i Camprubí · Veure més »

Joaquim Vara de Rey i Rubio

Monument a Vara de Rei, a Eivissa Joaquim Vara de Rey i Rubio (Eivissa, 1841 - Cuba, 1898) fou un militar que va destacar en la guerra Hispano-estatunidenca.

Nou!!: Carlisme і Joaquim Vara de Rey i Rubio · Veure més »

Joaquima de Vedruna i Vidal

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona, 16 d'abril de 1783 - Barcelona, 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes.

Nou!!: Carlisme і Joaquima de Vedruna i Vidal · Veure més »

Jon Juaristi Linacero

Jon Juaristi Linacero (Bilbao, 6 de març de 1951) és un poeta, novel·lista i assagista en basc i castellà.

Nou!!: Carlisme і Jon Juaristi Linacero · Veure més »

Jordi Llorens i Vila

Jordi Llorens i Vila (Barcelona, 1958) és un historiador català, doctorat en història contemporània per la Universitat de Barcelona i catedràtic d'història d'Institut de Batxillerat.

Nou!!: Carlisme і Jordi Llorens i Vila · Veure més »

José Andino Núñez

José Andino Núñez (Briviesca, província de Burgos, 1895 - ?) fou un polític falangista espanyol, procurador en Corts i governador civil de Castelló durant els primers anys del franquisme.

Nou!!: Carlisme і José Andino Núñez · Veure més »

José Ángel Zubiaur Alegre

José Ángel Zubiaur Alegre (1918-2012) va ser un polític i advocat navarrès, especialista en Dret Foral, que va tenir especial protagonisme en la vida pública de Navarra durant la segona meitat del.

Nou!!: Carlisme і José Ángel Zubiaur Alegre · Veure més »

José Barberá Armelles

José Barberá Armelles (València, 1915 - València, 5 d'octubre de 1993) va ser un periodista valencià, pare de l'alcaldessa de la ciutat de València Rita Barberá.

Nou!!: Carlisme і José Barberá Armelles · Veure més »

José de Amézola y Aspizúa

José de Amézola y Aspizúa (Urkabustaiz, Àlaba, 9 de gener de 1874 - Cercedilla, 1922) fou un empresari, polític i esportista alabès.

Nou!!: Carlisme і José de Amézola y Aspizúa · Veure més »

José del Castillo Sáenz de Tejada

fou un militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і José del Castillo Sáenz de Tejada · Veure més »

José Enrique Varela Iglesias

José Enrique Varela Iglesias (San Fernando (Cadis), 17 d'abril de 1891 - Tànger, Marroc, 24 de març de 1951), I marquès de Varela de San Fernando,Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles (2014).

Nou!!: Carlisme і José Enrique Varela Iglesias · Veure més »

José Escudé Claramunt

José Escudé Claramunt (Peníscola, 1843 – Varese, 1909) va ser un militar valencià, capità de les tropes carlines.

Nou!!: Carlisme і José Escudé Claramunt · Veure més »

José López Domínguez

fou un militar i polític espanyol.

Nou!!: Carlisme і José López Domínguez · Veure més »

José Luis Berasategui Goicoechea

José Luis Berasategui Goicoechea (Bilbao, 25 de gener de 1920 – 3 de febrer de 1990) fou un polític basc, darrer alcalde franquista de Bilbao.

Nou!!: Carlisme і José Luis Berasategui Goicoechea · Veure més »

José Luis Ceacero Inguanzo

José Luis Ceacero Inguanzo (1829-1901) va ser un militar naval espanyol, ambaixador i cònsol d'Espanya al Japó entre 1868 i 1872.

Nou!!: Carlisme і José Luis Ceacero Inguanzo · Veure més »

José María de Orbe y Elío

José María de Orbe y Elío (Irun, 7 de setembre de 1776 - Bordeus, 21 de juliol de 1850), III marquès de Valde-Espina, va ser un militar i polític espanyol.

Nou!!: Carlisme і José María de Orbe y Elío · Veure més »

José María de Oriol y Urquijo

José María de Oriol y Urquijo, marquès de Casa Oriol (Santurtzi, 12 d'agost de 1905 – Madrid, 4 de novembre de 1985) fou un empresari i polític basc, procurador en Corts i alcalde franquista de Bilbao.

Nou!!: Carlisme і José María de Oriol y Urquijo · Veure més »

José María Jimeno Jurío

José María Jimeno Jurío (Artajona, 13 de maig de 1927 - Pamplona, 3 d'octubre de 2002) va ser un historiador i etnògraf navarrès, que va centrar els seus estudis en Navarra.

Nou!!: Carlisme і José María Jimeno Jurío · Veure més »

José María Lamamié de Clairac

José María Lamamié de Clairac y de la Colina (Salamanca, Regió Lleonesa, 16 d'agost de 1887 - Salamanca 27 d'abril de 1956) va ser un polític espanyol, advocat, terratinent a Salamanca, catòlic de dretes, carlista i diputat tradicionalista durant la Segona República espanyola.

Nou!!: Carlisme і José María Lamamié de Clairac · Veure més »

José María Poblador Álvarez

José María Poblador Álvarez (Barcelona, 1900-) fou un advocat i polític falangista català.

Nou!!: Carlisme і José María Poblador Álvarez · Veure més »

José María Valiente Soriano

José María Valiente Soriano (Xelva, 1900 - Valdecilla 1982) va ser un polític carlista espanyol, president de la Secretaria Nacional de la Comunió Tradicionalista entre 1955 i 1960 i cap delegat entre 1960 i 1967.

Nou!!: Carlisme і José María Valiente Soriano · Veure més »

José Osorio y Silva

José Osorio y Silva (Madrid, 4 d'abril de 1825 - Madrid, 30 de desembre de 1909), XVII marquès d'Alcañices i gran d'Espanya, també conegut pel títol de duc de Sesto que va portar en vida del seu pare i familiarment com Pepe Osorio o Pepe Alcañices, va ser un aristòcrata, polític i militar espanyol, destacat pel paper que va jugar en la restauració borbònica que va tenir com a desenllaç l'ascens al tron d'Alfons XII, empresa en la qual va gastar gran part de la seva fortuna familiar.

Nou!!: Carlisme і José Osorio y Silva · Veure més »

José Pérula y de la Parra

Escut de Sesma, vila on va néixer José Pérula José Pérula y de la Parra (Sesma, Navarra, 1830 - Mondariz-Balneario, Pontevedra, 1881) fou un general carlí navarrès.

Nou!!: Carlisme і José Pérula y de la Parra · Veure més »

José Polo de Bernabé y Borrás

José Polo de Bernabé y Borrás (Quartell, 12 de desembre de 1812 - Vila-real, 4 d'octubre de 1889) fou un polític i empresari valencià.

Nou!!: Carlisme і José Polo de Bernabé y Borrás · Veure més »

José Rodríguez Olazábal

José Rodríguez Olazábal (València, 1906 - 2000) fou un advocat valencià.

Nou!!: Carlisme і José Rodríguez Olazábal · Veure més »

José Royo Salvador

José Royo Salvador (València, 30 de juliol de 1821 - Llombai, 1910) fou un polític valencià.

Nou!!: Carlisme і José Royo Salvador · Veure més »

José Sanjurjo Sacanell

José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і José Sanjurjo Sacanell · Veure més »

José Sánchez Bregua

va ser un militar i polític gallec.

Nou!!: Carlisme і José Sánchez Bregua · Veure més »

José Solchaga y Zala

José Solchaga Zala (Muniáin de la Solana, Navarra, 8 d'octubre de 1881 - Sant Sebastià, Guipúscoa, 1953) va ser un militar espanyol que va participar en l'aixecament contra la Segona República que va portar a la Guerra Civil.

Nou!!: Carlisme і José Solchaga y Zala · Veure més »

José Valero Villavicencio

va ser un actor romàntic espanyol, un dels més destacats de l'escena artística espanyola del.

Nou!!: Carlisme і José Valero Villavicencio · Veure més »

Josep Agramunt i Llecha

anomenat el Capellà de Flix, fou un capellà i guerriller carlí que participà en la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Josep Agramunt i Llecha · Veure més »

Josep Arrufat i Mestres

Josep Arrufat i Mestres (Cervera, Segarra, 1869 - 1913) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Josep Arrufat i Mestres · Veure més »

Josep Auqué Masquef

Josep Auqué Masquef (Reus 4 de maig de 1877 - 15 de juny de 1963) va ser un escultor català.

Nou!!: Carlisme і Josep Auqué Masquef · Veure més »

Josep Ayats Surribas

Josep Ayats Surribas (Olot, 14 de novembre de 1886 - Madrid, 1949) fou un polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Nou!!: Carlisme і Josep Ayats Surribas · Veure més »

Josep Baró i Bonet

Josep Baró i Bonet (Lleida, ca. 1895 - 1936) fou un metge, sindicalista, periodista i polític català.

Nou!!: Carlisme і Josep Baró i Bonet · Veure més »

Josep Batet i Llobera

Josep Batet i Llobera, àlies "el casteller", (Valls, 22 de novembre de 1793 - 2 de setembre de 1871) fou un pagès i casteller vallenc, considerat un referent de la història del món casteller i el primer cap de colla conegut en el món casteller.

Nou!!: Carlisme і Josep Batet i Llobera · Veure més »

Josep Benet Serra i Julià

Josep Maria Benet Serra i Julià (Mataró, 11 de març de 1811 - Desert de les Palmes, Benicàssim, 8 de setembre de 1886) fou un religiós català, fundador de l'orde de les Oblates del Santíssim Redemptor.

Nou!!: Carlisme і Josep Benet Serra i Julià · Veure més »

Josep Bertran i Musitu

Josep Bertran i Musitu (Montpeller, 2 de febrer de 1875 - Barcelona, 11 de març de 1957) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Josep Bertran i Musitu · Veure més »

Josep Borges i Granollers

Josep Borges i Granollers (Vernet, actualment municipi d'Artesa de Segre, Noguera, 1813 - Tagliacozzo, Abruços, 8 de desembre de 1861) fou un militar carlí.

Nou!!: Carlisme і Josep Borges i Granollers · Veure més »

Josep Bru i Jardí

Josep Bru i Jardí (Tivissa, 1893 - Barcelona, 1983) fou un periodista i polític carlista català.

Nou!!: Carlisme і Josep Bru i Jardí · Veure més »

Josep Burch i Ventós

Josep Burch i Ventós (La Vall de Bianya, ca. 1863 - Girona, 1 de febrer de 1939) fou un sacerdot i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Josep Burch i Ventós · Veure més »

Josep Cabrinetty i Cladera

Josep Cabrinetty i Cladera (Palma, Mallorca, 1822 - Alpens, 9 de juliol, 1873) fou un militar de l'exèrcit espanyol que destacà especialment en els enfrontaments contra la facció carlina durant les guerres civils del.

Nou!!: Carlisme і Josep Cabrinetty i Cladera · Veure més »

Josep Caixal i Estradé

Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879) fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.

Nou!!: Carlisme і Josep Caixal i Estradé · Veure més »

Josep Casas i Costa

Josep Casas i Costa (Badalona, 1874- gener de 1950) va ser un impressor i polític català.

Nou!!: Carlisme і Josep Casas i Costa · Veure més »

Josep de Palau i d'Huguet

Josep de Palau i d'Huguet (Barcelona, ca. 1844 - 1913) fou un advocat i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Josep de Palau i d'Huguet · Veure més »

Josep Erasme de Janer i de Gironella

Josep Erasme de Janer i de Gironella (Barcelona, 1833 - Barcelona, 16 de març de 1911) fou un empresari i polític català.

Nou!!: Carlisme і Josep Erasme de Janer i de Gironella · Veure més »

Josep Escrig i Martínez

Josep Escrig i Martínez (Llíria, 1791 - 1867) fou un advocat i lexicògraf valencià.

Nou!!: Carlisme і Josep Escrig i Martínez · Veure més »

Josep Esquena i Mas

Josep Esquena i Mas (Sant Esteve d'en Bas, la Vall d'en Bas, Garrotxa, 1850 - Barcelona, Barcelonès, 1900) va ésser un industrial.

Nou!!: Carlisme і Josep Esquena i Mas · Veure més »

Josep Estartús i Aiguabella

Josep Estartús i Aiguabella (Sant Privat d'en Bas, 1811 - Sant Privat d'en Bas, Garrotxa 1887) va ser un capitost carlí.

Nou!!: Carlisme і Josep Estartús i Aiguabella · Veure més »

Josep Grandia i Soler

Josep Grandia i Soler, conegut com «el Nai de Vallcebre» (Vallcebre, Berguedà, 1854 - ? 1926), fou un militar carlí català que participà en la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Josep Grandia i Soler · Veure més »

Josep Ignasi Dalmau i de Baquer

Josep Ignasi Dalmau i de Baquer (la Seu d'Urgell, 28 de març de 1804 - Barcelona, 13 de novembre de 1878) fou un advocat i polític català, germà de l'historiador Lluís Dalmau i de Baquer.

Nou!!: Carlisme і Josep Ignasi Dalmau i de Baquer · Veure més »

Josep Lluís Bausset i Ciscar

fou un mestre, activista cultural i polític valencià.

Nou!!: Carlisme і Josep Lluís Bausset i Ciscar · Veure més »

Josep Manso i Solà

fou tinent general de l'exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.

Nou!!: Carlisme і Josep Manso i Solà · Veure més »

Josep Maria Barenys i Cavallé

Poble Escalonat: Quadre de Joaquim Mir on s'aprecia la Torratxa de Cal Barenys Josep M. Barenys i Cavallé (Maspujols, 12 de setembre de 1819 - 4 de setembre de 1893) fou un propietari important de Maspujols i general de l'exèrcit carlí a Tarragona a les ordres del pretendent Carles VII, actiu durant la Primera i Tercera guerres carlines.

Nou!!: Carlisme і Josep Maria Barenys i Cavallé · Veure més »

Josep Maria Cunill i Postius

Josep Maria Cunill i Postius (Berga, 10 de juliol de 1896-Terrassa, 27 de novembre de 1949) va ser un agricultor i dirigent carlí català.

Nou!!: Carlisme і Josep Maria Cunill i Postius · Veure més »

Josep Maria Farré i Moregó

Josep Maria Farré i Moregó (Lleida, 1897 - Barcelona, 1983) fou un notari i polític català.

Nou!!: Carlisme і Josep Maria Farré i Moregó · Veure més »

Josep Maria Gich i Pi

Josep M. Gich anunciat com a orador en un acte en defensa de l'Església (1933) Josep Maria Gich i Pi (Tivissa, Ribera d'Ebre, 15 de novembre de 1887 - Barcelona, 2 de gener de 1957) va ser un advocat i periodista català.

Nou!!: Carlisme і Josep Maria Gich i Pi · Veure més »

Josep Maria Sentís i Simeón

Josep Maria Sentís i Simeón (Riudoms, 30 de desembre de 1896 - Cambrils, 31 de juliol de 1989) fou un militar i polític carlí i franquista català.

Nou!!: Carlisme і Josep Maria Sentís i Simeón · Veure més »

Josep Maria Tarrats Homdedeu

Josep Maria Tarrats Homdedeu (Reus, 9 de febrer de 1847 - 23 d'octubre de 1918) va ser un empresari català, fill del també empresari Joan Tarrats Aleu.

Nou!!: Carlisme і Josep Maria Tarrats Homdedeu · Veure més »

Josep Maria Trias i Peitx

Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona, 22 d'agost de 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent, 7 d'agost de 1979) fou un periodista i diplomàtic català.

Nou!!: Carlisme і Josep Maria Trias i Peitx · Veure més »

Josep Masgoret i Marcó

Josep Masgoret i Marcó (Miramar, Alt Camp, 1820, ? - 1883) fou un dels principals cabdills carlins a Catalunya en la Segona Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Josep Masgoret i Marcó · Veure més »

Josep Monllaó i Panisello

Josep Monllaó i Panisello, àlies «Llaonet» (Tortosa, Baix Ebre, 1 de juliol de 1892 - 14 de juliol de 1971) va ser un periodista i escriptor català de pensament carlista.

Nou!!: Carlisme і Josep Monllaó i Panisello · Veure més »

Josep Montagut i Roca

Josep Montagut i Roca (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 1878 - Barcelona, 1956) fou un prevere i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Josep Montagut i Roca · Veure més »

Josep Morgades i Gili

Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).

Nou!!: Carlisme і Josep Morgades i Gili · Veure més »

Josep Navarro i Cabanes

Josep Navarro i Cabanes (Ontinyent, Vall d'Albaida, 1875 - València, 1929) va ser un periodista i escriptor valencià d'ideologia carlista.

Nou!!: Carlisme і Josep Navarro i Cabanes · Veure més »

Josep Pascual (militar)

Josep Pascual i Bertran (Sant Cugat Sesgarrigues, 1843 - ?) fou un militar català de la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Josep Pascual (militar) · Veure més »

Josep Peris i Valero

Josep Peris i Valero (València, 1821 - València, 1877) fou un polític i periodista liberal valencià, governador civil i diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Carlisme і Josep Peris i Valero · Veure més »

Josep Pons

* Josep Pons i Viladas (1803, Agramunt - Villardefrades,1860), guerriller carlí a la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Josep Pons · Veure més »

Josep Quint Zaforteza i Togores

Josep Quint Zafortesa i Togores (Palma, Mallorca, 26 d'abril de 1821 - 1880) fou un aristòcrata i polític mallorquí, comte d'Olocau.

Nou!!: Carlisme і Josep Quint Zaforteza i Togores · Veure més »

Josep Ricart i Roca

Josep Ricart i Roca (Sant Feliu de Llobregat, 1867 - Montcada i Reixac, 1936) va ser un advocat, propietari i polític català.

Nou!!: Carlisme і Josep Ricart i Roca · Veure més »

Josep Rodrigo Botet

Josep Rodrigo Botet (Manises, 2 d'abril de 1842 — Madrid, 3 de juliol de 1915) va ser un enginyer i paleontòleg valencià.

Nou!!: Carlisme і Josep Rodrigo Botet · Veure més »

Josep Solé i Barberà

Josep Solé i Barberà (Llívia, 15 de juny de 1913 – Barcelona, 4 de gener de 1988) va ser un polític i advocat català.

Nou!!: Carlisme і Josep Solé i Barberà · Veure més »

Josep Tapiró i Baró

Josep Tapiró i Baró (Reus, el Baix Camp, 7 de febrer de 1836 - Tànger, el Marroc, 4 d'octubre de 1913) fou un pintor català, conegut per les aquarel·les amb què retratà persones de Tànger.

Nou!!: Carlisme і Josep Tapiró i Baró · Veure més »

Josep Tobella i Galceran

Josep Tobella i Galceran (Olesa de Montserrat, 1897 - Ullastrell, 1936) fou un farmacèutic, polític i artista català, director artístic de la Passió d'Olesa de Montserrat durant la dècada de 1930.

Nou!!: Carlisme і Josep Tobella i Galceran · Veure més »

Josep Toribi d'Ametller i Isern

Josep Toribi d'Ametller i Isern (Banyoles, Pla de l'Estany, 16 d'abril de 1842 - 13 de novembre de 1873) fou un polític català, diputat a Corts durant el sexenni democràtic Fou un dels principals impulsors del Partit Republicà Democràtic Federal al Pla de l'Estany.

Nou!!: Carlisme і Josep Toribi d'Ametller i Isern · Veure més »

Josep Torrents i Casals

Josep Torrents i Casals (Santa Coloma de Gramenet, 1872 - Badalona, 28 d'octubre de 1900) va ser un soldat i insurrecte carlí català.

Nou!!: Carlisme і Josep Torrents i Casals · Veure més »

Josep Vancells i Marquès

Josep Vancells i Marquès (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1842 — Figueres, Alt Empordà, 1916) va ser un dramaturg, novel·lista i poeta català.

Nou!!: Carlisme і Josep Vancells i Marquès · Veure més »

Josep Viñas i Cuadras

Josep Viñas i Cuadras (Badalona, 1803-1875) va ser un polític i terratinent català, que va ser alcalde de Badalona entre 1856 i 1865.

Nou!!: Carlisme і Josep Viñas i Cuadras · Veure més »

Josep Vinyet i Estebanell

Josep Vinyet i Estebanell (Tortellà, Garrotxa, febrer de 1920 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 28 d'agost de 2015) fou un activista cultural i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Josep Vinyet i Estebanell · Veure més »

Juan Antonio Guergué y Yániz

Juan Antonio Guergué y Yániz (Aguilar de Codés, 26 de juny del 1789 - Estella-Lizarra 18 de febrer del 1839) fou un militar navarrès i general en cap carlí.

Nou!!: Carlisme і Juan Antonio Guergué y Yániz · Veure més »

Juan Bautista Soler Martí

Juan Bautista Soler Martí (1879-1936) va ser un empresari i polític espanyol.

Nou!!: Carlisme і Juan Bautista Soler Martí · Veure més »

Juan Blas y Ubide

Juan Blas y Ubide (Calataiud, 12 de juny de 1852 - ídem, 25 d'octubre de 1923) va ser un advocat, escriptor i polític aragonès.

Nou!!: Carlisme і Juan Blas y Ubide · Veure més »

Juan Cabañero y Esponera

Juan Cabañero y Esponera (Urrea de Gaén, 1800 - Albalate del Arzobispo, 3 de maig de 1850) fou un militar carlí aragonès.

Nou!!: Carlisme і Juan Cabañero y Esponera · Veure més »

Juan Creus y Manso

Juan Creus y Manso (Guadalajara; 1 de març de 1828-Granada; 1 de juny de 1897) va ser un metge cirurgià espanyol, pioner en diversos camps de la cirurgia i la traumatologia.

Nou!!: Carlisme і Juan Creus y Manso · Veure més »

Juan de Barroeta y Anguisolea

Juan Francisco de Barroeta y Anguisolea (Bilbao, 10 d'octubre de 1835-10 d'abril de 1906) fou un pintor i il·lustrador basc, un dels més destacats retratistes al Bilbao del darrer terç de.

Nou!!: Carlisme і Juan de Barroeta y Anguisolea · Veure més »

Juan Granell Pascual

Juan Granell Pascual (Borriana, 1902 http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1963/01/01/066.html - Madrid, 31 de desembre de 1962) fou un polític valencià, diputat a les Corts de la Segona República i procurador en Corts Treballà com a enginyer mecànic electricista i políticament fou un dels principals dirigents del carlisme al País Valencià, com a president del Comitè provincial de la Comunió Tradicionalista a Castelló.

Nou!!: Carlisme і Juan Granell Pascual · Veure més »

Juan Luis Martín Mengod

fou un polític, periodista i catedràtic valencià.

Nou!!: Carlisme і Juan Luis Martín Mengod · Veure més »

Juan María Bordaberry Arocena

va ser un polític uruguaià.

Nou!!: Carlisme і Juan María Bordaberry Arocena · Veure més »

Juan Rico i Amat

va ser un poeta, historiador polític, periodista, dramaturg i jurista valencià.

Nou!!: Carlisme і Juan Rico i Amat · Veure més »

Juan Selva Mergelina

Juan Selva Mergelina (València, 20 de gener de 1886 - 19 d'abril de 1949) va ser un militar i polític valencià.

Nou!!: Carlisme і Juan Selva Mergelina · Veure més »

Juan Vázquez de Mella

Juan Vázquez de Mella y Fanjul (Cangues d'Onís, Astúries, 8 de juny de 1861 - Madrid, 26 de febrer de 1928) fou un polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol, ideòleg del carlisme durant la restauració.

Nou!!: Carlisme і Juan Vázquez de Mella · Veure més »

Juan Zavala de la Puente

Juan Zavala y de la Puente, I marquès de Sierra Bullones (Lima, 27 de desembre de 1804 - Madrid, 29 de desembre de 1879) va ser un militar i polític espanyol nascut al Perú.

Nou!!: Carlisme і Juan Zavala de la Puente · Veure més »

Julián Martínez Ricart

Julián Martínez Ricart (Sogorb, 19 de juny de 1817 - 1884) fou un advocat i polític valencià, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Nou!!: Carlisme і Julián Martínez Ricart · Veure més »

Julio Aróstegui Sánchez

Julio Aróstegui Sánchez (1939-2013) fou un historiador espanyol especialista en l'edat contemporània, especialment en la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і Julio Aróstegui Sánchez · Veure més »

Julio Ariza Irigoyen

Julio Ariza Irigoyen (Carcastillo, 9 de setembre de 1957) és un empresari i polític navarrès.

Nou!!: Carlisme і Julio Ariza Irigoyen · Veure més »

Juntes Generals d'Àlaba

Juntes Generals d'Àlaba (oficialment Arabako Batzar Nagusiak-Juntas Generales de Álava) són el parlament i òrgan legislatiu del territori històric d'Àlaba, que al seu torn forma part del País Basc.

Nou!!: Carlisme і Juntes Generals d'Àlaba · Veure més »

Juntes Generals de Guipúscoa

Les Juntes Generals de Guipúscoa (en euskera Gipuzkoako Batzar Nagusiak) són el parlament i òrgan legislatiu del territori històric de Guipúscoa (País Basc).

Nou!!: Carlisme і Juntes Generals de Guipúscoa · Veure més »

Justo Garrán Moso

Justo Garrán Moso (Olite, 17 d'agost de 1867 - Pamplona, 28 d'agost de 1942) fou un advocat, periodista i polític navarrès.

Nou!!: Carlisme і Justo Garrán Moso · Veure més »

K-Hito

K-Hito és el pseudònim de Ricardo García López (nascut a Villanueva del Arzobispo, Jaén, el 1890 - mort el 1984), escriptor, cronista taurí, caricaturista, historietista, productor, director de cine i editor de revistes espanyol, que s'adscriu a la generació del 27.

Nou!!: Carlisme і K-Hito · Veure més »

L'Alcora

L'Alcora és un municipi valencià, capital de la comarca de l'Alcalatén, a la província de Castelló.

Nou!!: Carlisme і L'Alcora · Veure més »

L'Aleixar

L'Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp.

Nou!!: Carlisme і L'Aleixar · Veure més »

La Flaca

La Flaca: revista liberal y anticarlista o simplement La Flaca, va ser una revista principalment de caràcter satíric, d'una tendència política republicana i federal.

Nou!!: Carlisme і La Flaca · Veure més »

La Gorra de Cop (setmanari)

La Gorra de Cop va ser un setmanari català il·lustrat de caràcter satíric i humorístic que es va publicar entre els anys 1875 i 1876.

Nou!!: Carlisme і La Gorra de Cop (setmanari) · Veure més »

La Hormiga de Oro

La Hormiga de Oro fou una revista en castellà publicada entre 1884 i 1936 a Barcelona.

Nou!!: Carlisme і La Hormiga de Oro · Veure més »

La Llorençada

La Llorençada és el nom que rebé un aixecament carlí que es produí a Manacor (Mallorca) la vigília de Sant Llorenç, el 9 d'agost de 1835.

Nou!!: Carlisme і La Llorençada · Veure més »

La Lucha: semanario republicano radical

La Lucha: semanario republicano radical va ser una publicació periòdica que va sortir a Reus el 5 de juny de 1910.

Nou!!: Carlisme і La Lucha: semanario republicano radical · Veure més »

La Palomera (Vilanova d'Escornalbou)

La Palomera és un edifici de Vilanova d'Escornalbou (Baix Camp) inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і La Palomera (Vilanova d'Escornalbou) · Veure més »

La Passió d'Olesa de Montserrat

La Passió d'Olesa de Montserrat és una representació teatral de gran format que narra la Passió i mort de Jesús i que es representa anualment a Olesa de Montserrat els mesos de març i abril.

Nou!!: Carlisme і La Passió d'Olesa de Montserrat · Veure més »

La Pobla de Benifassà

La Pobla de Benifassà és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Carlisme і La Pobla de Benifassà · Veure més »

La premsa a Igualada (1808-1939)

A la ciutat d'Igualada s'han editat, des de finals del fins a l'acabament de la Guerra Civil, l'any 1939, 116 publicacions periòdiques diferents.

Nou!!: Carlisme і La premsa a Igualada (1808-1939) · Veure més »

La Premsa a Reus 1813 - 1939

Reus, com és prou sabut i com constaten els diversos inventaris monogràfics publicats, és després de Barcelona, la ciutat catalana que més publicacions periòdiques va publicar al llarg dels segles XIX i XX.

Nou!!: Carlisme і La Premsa a Reus 1813 - 1939 · Veure més »

La Ràpita (Montsià)

La Ràpita, durant segles anomenat oficialment Sant Carles de la Ràpita, és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Montsià.

Nou!!: Carlisme і La Ràpita (Montsià) · Veure més »

La reina del Chantecler

La reina del Chantecler és una pel·lícula dramàtica espanyola dirigida per Rafael Gil i protagonitzada per Sara Montiel, que es va estrenar el 1962.

Nou!!: Carlisme і La reina del Chantecler · Veure més »

La Riera de Gaià

La Riera de Gaià és un municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Carlisme і La Riera de Gaià · Veure més »

La Ruta de la Sal

La Ruta de la Sal és la regata d'altura més important del Mediterrani, amb prop de 200 embarcacions i més d'un miler de regatistes participants de diverses nacionalitats.

Nou!!: Carlisme і La Ruta de la Sal · Veure més »

La Seu d'Urgell

La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.

Nou!!: Carlisme і La Seu d'Urgell · Veure més »

La Torre d'Eroles

La Torre d'Eroles, sovint anomenada simplement la Torre o, antigament, la Torre d'Abella o la Torre d'Arderola, és una caseria despoblada del terme municipal d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Nou!!: Carlisme і La Torre d'Eroles · Veure més »

Le Roussillon

Le Roussillon fou un diari polític perpinyanès reialista, legitimista i carlista.

Nou!!: Carlisme і Le Roussillon · Veure més »

Leandre Cervera i Astor

Leandre Cervera i Astor (Gràcia, Barcelona, 13 d'agost de 1891 - Barcelona, 22 de juliol de 1964) fou un metge i polític català, fill d'una família originària de la comarca dels Serrans (País Valencià) de militància carlina.

Nou!!: Carlisme і Leandre Cervera i Astor · Veure més »

León Abadías y Santolaria

va ser un pintor i escriptor aragonès.

Nou!!: Carlisme і León Abadías y Santolaria · Veure més »

León Galindo de Vera

León Galindo de Vera (Barcelona, 28 de setembre de 1820-Madrid, 12 d'abril de 1889)La Iberia, 13 d'abril de 1889, p. 2.

Nou!!: Carlisme і León Galindo de Vera · Veure més »

Lemes del franquisme

Els lemes del franquisme són consignes i frases que servien per enaltir i difondre la ideologia del franquisme, creades pels dirigents del règim o per les organitzacions partidàries.

Nou!!: Carlisme і Lemes del franquisme · Veure més »

Leonardo Torres Quevedo

Leonardo Torres Quevedo (Santa Cruz de Iguña, Molledo, Cantàbria, 28 de desembre de 1852 - Madrid, 18 de desembre de 1936) va ser l'enginyer que va patentar el primer aparell de radiodirecció del món.

Nou!!: Carlisme і Leonardo Torres Quevedo · Veure més »

Les Borges del Camp

Les Borges del Camp és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp, situada a l'extrem occidental del Camp de Tarragona, al peu dels contraforts de la Serra de la Mussara i les muntanyes de Prades.

Nou!!: Carlisme і Les Borges del Camp · Veure més »

Les bugaderes

Les bugaderes és un quadre de Joaquim Vayreda i Vila dipositat al Museu de la Garrotxa (Olot), el qual fou pintat l'any 1883.

Nou!!: Carlisme і Les bugaderes · Veure més »

Les guerres carlines a Andorra

Sota fons de les conseqüències de la Guerra de Successió Espanya i el llegat de la Revolució Francesa, Andorra s'endinsa en el conflicte que sacsejà la corona hispànica durant tot el.

Nou!!: Carlisme і Les guerres carlines a Andorra · Veure més »

Liberalisme espanyol

date.

Nou!!: Carlisme і Liberalisme espanyol · Veure més »

Liberalisme moderat

El liberalisme moderat (o també moderatisme) és una visió singular espanyola del liberalisme polític del que respon a la representació política dels interessos de la nova classe dominant formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia, convertides en una nova oligarquia.

Nou!!: Carlisme і Liberalisme moderat · Veure més »

Llacunes de Ruidera

Les llacunes de Ruidera venen d'un aqüífer situat a El campo de Montiel.

Nou!!: Carlisme і Llacunes de Ruidera · Veure més »

Llagostera

Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.

Nou!!: Carlisme і Llagostera · Veure més »

Llei d'Associacions Polítiques

Llei d'Associacions Polítiques, Estatut d'Associacions Polítiques i Dret d'Associació Política, foren els noms que van rebre diferents intents d'aperturisme durant el franquisme final i la transició espanyola abans de la convocatòria de les eleccions de 15 de juny de 1977.

Nou!!: Carlisme і Llei d'Associacions Polítiques · Veure més »

Llei de Defensa de la República

La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre de 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola per dotar al Govern Provisional de la Segona República Espanyola d'un instrument d'excepció al marge dels tribunals de justícia per actuar contra els qui cometessin actes d'agressió contra la República.

Nou!!: Carlisme і Llei de Defensa de la República · Veure més »

Llei de mancomunitats provincials

La llei de mancomunitats provincials va ser una norma estatal espanyola promulgada per Reial Decret el 18 de desembre de 1913 que va regular i permetre la constitució i organització dels poders i recursos econòmics de les diputacions provincials.

Nou!!: Carlisme і Llei de mancomunitats provincials · Veure més »

Llista de bisbes d'Urgell

Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.

Nou!!: Carlisme і Llista de bisbes d'Urgell · Veure més »

Llista de pretendents carlins

Aquests són els pretendents carlins al tron d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Llista de pretendents carlins · Veure més »

Llista de quadres de Marià Fortuny

Retrat de Marià Fortuny realitzat per Vincenzo Gemito. Aquesta llista de quadres de Marià Fortuny és una selecció d'obres del pintor nascut l'11 de juny de 1838 a Reus i mort a Roma el 21 de novembre de 1874, als trenta-sis anys.

Nou!!: Carlisme і Llista de quadres de Marià Fortuny · Veure més »

Llista de títols nobiliaris del franquisme

Amb la promulgació el 1947 de la Llei de Successió en la Prefectura de l'Estat, Espanya es constituí com a Regne sense rei i, en conseqüència, el cap de l'Estat espanyol Francisco Franco s'atorgà el dret de reconèixer i concedir títols nobiliaris.

Nou!!: Carlisme і Llista de títols nobiliaris del franquisme · Veure més »

Llorenç Maria Alier i Cassi

Llorenç Maria Alier i Cassi (Barcelona, 12 de juny de 1878 - 15 de gener de 1942) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Llorenç Maria Alier i Cassi · Veure més »

Llorenç Martí i Mayol

Llorenç Martí i Mayol (Sant Feliu de Llobregat, 1892 - Montcada, 1937) fou un periodista i propagandista carlí català.

Nou!!: Carlisme і Llorenç Martí i Mayol · Veure més »

Llorenç Sans i Fàbregas

Llorenç Sans i Fàbregas (Sant Feliu de Llobregat, 1905 - 2000) fou un historiador local i actor i director de teatre català.

Nou!!: Carlisme і Llorenç Sans i Fàbregas · Veure més »

Lluís Coll i Espadaler

Lluís Coll i Espadaler (Sant Quirze de Besora, 22 d'abril de 1867- Barcelona, 20 de gener de 1944).

Nou!!: Carlisme і Lluís Coll i Espadaler · Veure més »

Lluís de Cuenca i de Pessino

Lluís de Cuenca i de Pessino (Barcelona, 23 d'octubre de 1842 - Barcelona, febrer de 1921) fou un advocat, polític i publicista català.

Nou!!: Carlisme і Lluís de Cuenca i de Pessino · Veure més »

Lluís Gonzaga de Llança i Bobadilla

fou un aristòcrata i polític català, duc de Solferino.

Nou!!: Carlisme і Lluís Gonzaga de Llança i Bobadilla · Veure més »

Lluís Ignasi Fiter i Cava

Lluís Ignasi Fiter i Cava (La Seu d'Urgell, 6 de maig de 1852 - Barcelona, 9 de novembre de 1902) fou un jesuïta i erudit, director de la congregació mariana de Barcelona que dirigí fins a la seva mort.

Nou!!: Carlisme і Lluís Ignasi Fiter i Cava · Veure més »

Lluís Llach i Grande

és un músic, cantautor, escriptor i polític català.

Nou!!: Carlisme і Lluís Llach i Grande · Veure més »

Lluís Llagostera i Casadevall

Lluís Llagostera i Casadevall (Manlleu, Osona, 1800 - Saint-Trivier-de-Courtes, França, 11 de gener del 1844) va ser un comandament carlí de la primera guerra carlina i home de confiança del general Ramon Cabrera.

Nou!!: Carlisme і Lluís Llagostera i Casadevall · Veure més »

Lluís Maria de Llauder i de Dalmases

Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (Madrid, 8 de maig de 1837 - Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un periodista i polític català, besnebot de Manuel de Llauder i de Camín, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Carlisme і Lluís Maria de Llauder i de Dalmases · Veure més »

Lluís Vicent Aracil i Boned

Lluís Vicent Aracil i Boned (València, 1941) és un sociolingüista valencià.

Nou!!: Carlisme і Lluís Vicent Aracil i Boned · Veure més »

Lluís Vila i d'Abadal

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) fou un polític i metge català.

Nou!!: Carlisme і Lluís Vila i d'Abadal · Veure més »

Lluís-Carles Viada i Lluch

Lluís-Carles Viada i Lluch (Barcelona, 1863 - 1938) fou un escriptor i lexicògraf català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Nou!!: Carlisme і Lluís-Carles Viada i Lluch · Veure més »

Lo Mestre Titas

Lo Mestre Titas fou un setmanari carlí publicat en català a Barcelona en diverses èpoques.

Nou!!: Carlisme і Lo Mestre Titas · Veure més »

Lucio Urtubia

Lucio Urtubia Jiménez (Cascante, 18 de febrer de 1931 - París, 18 de juliol de 2020) va ser un paleta de professió i militant anarquista navarrès.

Nou!!: Carlisme і Lucio Urtubia · Veure més »

Luis Arellano Dihinx

Luis Arellano Dihinx (Saragossa, 1906 - Pamplona, 1969) fou un advocat i polític carlí espanyol.

Nou!!: Carlisme і Luis Arellano Dihinx · Veure més »

Luis de Trelles y Noguerol

Luis de Trelles y Noguerol (Viveiro, província de Lugo, 20 d'agost de 1819 - Zamora, 1 de juliol de 1891) fou un advocat i polític gallec.

Nou!!: Carlisme і Luis de Trelles y Noguerol · Veure més »

Luis González Bravo

Luis González Bravo (Cadis, 8 de juliol de 1811 - Biàrritz, 1 de setembre de 1871) fou un periodista i polític espanyol, cavaller de l'Orde de Carles III, de l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Carlisme і Luis González Bravo · Veure més »

Magí Ferrer i Pons

Magí Ferrer i Pons (Barcelona, 18 d'octubre de 1792 - Madrid, 16 d'abril de 1853) fou un frare mercedari i escriptor carlí català.

Nou!!: Carlisme і Magí Ferrer i Pons · Veure més »

Magí Pascual i Garcí

Magí Pascual i Garcí (Vilanova i la Geltrú, 25 d'octubre de 1902 - Vilanova i la Geltrú, 28 de desembre de 1970) fou un carlí català.

Nou!!: Carlisme і Magí Pascual i Garcí · Veure més »

Maldà

Maldà és un municipi de la comarca de l'Urgell, a Catalunya, i pertany a la Vall del Corb.

Nou!!: Carlisme і Maldà · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Carlisme і Mallorca · Veure més »

Manel Gausa de Mas

Manel Gausa de Mas (Vic, Osona, 22 de juny de 1933) és un fotògraf, actor i director de teatre català.

Nou!!: Carlisme і Manel Gausa de Mas · Veure més »

Manuel Adame de la Pedrada

Manuel Adame de la Pedrada, més conegut com El Locho (Ciudad Real, 6 de maig de 1780 - Londres, ¿?) fou un guerriller i militar espanyol defensor de l'absolutisme i del carlisme.

Nou!!: Carlisme і Manuel Adame de la Pedrada · Veure més »

Manuel Andrés Casaus

Manuel Andrés Casaus (Elizondo, Navarra, 1892? - Sant Sebastià, Guipúscoa, 10 de setembre de 1934) va ser un periodista i polític navarrès del període de la Segona República.

Nou!!: Carlisme і Manuel Andrés Casaus · Veure més »

Manuel Bellido Alba

Manuel Bellido Alba (Castelló de la Plana, 1859 - 1920) fou un periodista i polític carlista valencià.

Nou!!: Carlisme і Manuel Bellido Alba · Veure més »

Manuel Bonmatí de Cendra

Manuel Bonmatí de Cendra (Bonmatí, Amer, 3 de març de 1853 - Bonmatí, Amer, 6 d'agost de 1914) va ser un empresari i polític carlista espanyol, fundador de la colònia industrial Bonmatí, una de les més destacades de la comarca de la Selva per la seva posició privilegiada.

Nou!!: Carlisme і Manuel Bonmatí de Cendra · Veure més »

Manuel Cristóbal Errandonea

Manuel Cristóbal Errandonea (Bera, 27 de febrer de 1905 - París, 7 de juliol de 1957) va ser un polític i militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Manuel Cristóbal Errandonea · Veure més »

Manuel de Bofarull i Romañà

Manuel de Bofarull i Romañà (Madrid, 1887 - 1974) fou un jurisconsult i publicista espanyol.

Nou!!: Carlisme і Manuel de Bofarull i Romañà · Veure més »

Manuel de Ena i Sas

Manuel de Enna (abreujat Ena) i Sas (Loarre, 1801 - Cafetal de Reunión, Cuba, 1851) fou un militar i heroi espanyol.

Nou!!: Carlisme і Manuel de Ena i Sas · Veure més »

Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla

Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla (Madrid, 29 d'octubre de 1817 - 1 de gener de 1899) fou un militar i marí espanyol, ministre de Marina durant el regnat d'Alfons XII.

Nou!!: Carlisme і Manuel de la Pezuela y Lobo-Cabrilla · Veure més »

Manuel de La Serna y Hernández Pinzón

Manuel de La Serna y Hernández Pinzón (Lebrija, Andalusia, desembre de 1804 - Sevilla, Andalusia, 24 de juny de 1878) fou un militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Manuel de La Serna y Hernández Pinzón · Veure més »

Manuel de Llauder i de Camín

, vescomte de Llauder i marquès de la Vall de Ribes fou un militar i polític català.

Nou!!: Carlisme і Manuel de Llauder i de Camín · Veure més »

Manuel de Saavedra i Frígola

Manuel de Saavedra i Frígola (Gènova 1842 - València 6 de març de 1912) fou un noble i hisendat valencià, partidari del carlisme.

Nou!!: Carlisme і Manuel de Saavedra i Frígola · Veure més »

Manuel del Palacio y Simó

Manuel del Palacio y Simó (Lleida, 24 de desembre de 1831 Madrid, 5 de juny de 1906), periodista i poeta satíric espanyol.

Nou!!: Carlisme і Manuel del Palacio y Simó · Veure més »

Manuel Fal Conde

Manuel Fal Conde (Higuera de la Sierra, 10 d'agost de 1894 - Sevilla, 20 de maig de 1975) fou un advocat i polític carlí espanyol.

Nou!!: Carlisme і Manuel Fal Conde · Veure més »

Manuel Fernández de Castro

Manuel Fernández de Castro y Menéndez Hevia (Oviedo, 1834 - Mondoñedo, Lugo, 1905) va ser un religiós i escriptor asturià, autor, entre altres obres, de la traducció a l'asturià de l'Evangeli de Mateu, publicat a Londres el 1861.

Nou!!: Carlisme і Manuel Fernández de Castro · Veure més »

Manuel Giménez Fernández

Manuel Giménez Fernández (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i polític espanyol.

Nou!!: Carlisme і Manuel Giménez Fernández · Veure més »

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen conegut pel seu títol nobiliari de marquès del Duero (Còrdova del Tucumán, Virregnat del Riu de la Plata, actual Argentina, 3 d'abril de 1808-Monte Muro, Navarra, 27 de juny de 1874) va ser un militar i polític espanyol de tendència liberal-moderada, notable pel seu combat contra les insurreccions carlistes.

Nou!!: Carlisme і Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen · Veure més »

Manuel Ibáñez Ubach

Manuel Ibáñez Ubach (Copons?, Anoia, cap a 1800 - Berga?, 1839?), més conegut com el Llarg de Copons, va ser un dels principals caps militars dels carlins de Catalunya durant la Primera Guerra Carlina (1833-40).

Nou!!: Carlisme і Manuel Ibáñez Ubach · Veure més »

Manuel Marco y Rodrigo

Manuel Marco y Rodrigo, més conegut amb el sobrenom de Marco de Bello (Bello, Terol, 1810 - Caminreal, Terol, 1885), fou comandant general carlí de l'Aragó entre 1872 a 1874, durant la tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Manuel Marco y Rodrigo · Veure més »

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque · Veure més »

Manuel Polo y Peyrolón

Manuel Polo y Peyrolón (Cañete, 11 de juliol de 1846 – València, abril de 1918) va ser un escriptor i parlamentari espanyol de tendències catòlica, carlina i ultraconservadora.

Nou!!: Carlisme і Manuel Polo y Peyrolón · Veure més »

Manuel Rubio Moscoso

Manuel Rubio Moscoso (30 de juliol de 1902, Granada - 1968, Càceres) fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá i que, quan era capità, s'aixecà contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca.

Nou!!: Carlisme і Manuel Rubio Moscoso · Veure més »

Manuel Ruiz del Cerro

Manuel Ruiz del Cerro (c. 1799 - p. 1850) fou un impressor i espia espanyol..

Nou!!: Carlisme і Manuel Ruiz del Cerro · Veure més »

Manuel Ruiz Zorrilla

Manuel Ruiz Zorrilla (Burgo de Osma-Ciudad de Osma, 22 de març de 1833 - Sòria, 13 de juny de 1895) va ser un polític espanyol, diputat a Corts i posteriorment ministre de Foment i de Gracia i Justícia durant el govern provisional format després de la Revolució Gloriosa de 1868, i cap de Govern amb Amadeu I. Va ser Gran Mestre del Gran Orient d'Espanya entre 1870 i 1874.

Nou!!: Carlisme і Manuel Ruiz Zorrilla · Veure més »

Manuel Senante y Martínez

fou un polític valencià, fill de Manuel Senante Llaudes.

Nou!!: Carlisme і Manuel Senante y Martínez · Veure més »

Manuel Sureda i de Boxadors

Manuel Sureda i de Boxadors (Palma, 1820 - 1893) va esser un polític carlista mallorquí.

Nou!!: Carlisme і Manuel Sureda i de Boxadors · Veure més »

Marçal Busquets i Torroja

Marçal Busquets i Torroja (Reus, 15 d'octubre de 1832 - Barcelona, 5 de setembre de 1872) va ser un autor dramàtic i traductor català, germà del també escriptor Modest Busquets.

Nou!!: Carlisme і Marçal Busquets i Torroja · Veure més »

Marçà

Marçà és un municipi de la comarca del Priorat, situat al sud de la comarca.

Nou!!: Carlisme і Marçà · Veure més »

María Cristina me quiere gobernar

María Cristina me quiere gobernar és una cançó espanyola del.

Nou!!: Carlisme і María Cristina me quiere gobernar · Veure més »

María Pascual Ferrández

María Pascual Ferrández (Elx, 7 de juny de 1901 - 4 de març de 1996) fou una pedagoga valenciana.

Nou!!: Carlisme і María Pascual Ferrández · Veure més »

María Rafaela Quiroga

María Rafaela Quiroga o Sor Patrocinio (Venta del Pinar, San Clemente, Conca, 27 d'abril de 1811 - Guadalajara, 27 de gener de 1891) va ser una monja concepcionista.

Nou!!: Carlisme і María Rafaela Quiroga · Veure més »

María Rosa Urraca Pastor

María Rosa Urraca Pastor (Madrid, 1 de gener de 1900 — Barcelona, 19 de març de 1984) va ser una dirigent carlista espanyola, famosa pels seus articles de premsa, per la seva brillant oratòria, per la seva tasca social (a través de l'organització femenina carlista coneguda com «Les Margarides») i pel seu activisme en favor del Tradicionalisme.

Nou!!: Carlisme і María Rosa Urraca Pastor · Veure més »

Maria Antònia Vilaseca i Viladot

Maria Antònia Vilaseca i Viladot, coneguda amb el pseudònim artístic de Myrtia de Osuna (Barcelona, 22 juliol 1908 - Buenos Aires, 28 desembre 1943) fou una rapsoda, conferenciant i actriu catalana.

Nou!!: Carlisme і Maria Antònia Vilaseca i Viladot · Veure més »

Maria Lluïsa Dara i Zamora

va ser una noble catalana, baronessa de Purroi.

Nou!!: Carlisme і Maria Lluïsa Dara i Zamora · Veure més »

Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma

Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma (La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixement que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.

Nou!!: Carlisme і Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma · Veure més »

Maria Recasens i Gassió

Maria Recasens i Gassió (El Vilosell, Garrigues, 1902 - Barcelona, 1989) va ser una militant carlina i farmacèutica catalana.

Nou!!: Carlisme і Maria Recasens i Gassió · Veure més »

Maria Teresa de Bragança

Maria Teresa de Bragança (Lisboa, 29 d'abril de 1793 - Trieste, 17 de gener de 1874) va ser infanta de Portugal i princesa de Beira.

Nou!!: Carlisme і Maria Teresa de Bragança · Veure més »

Mariano Rampolla del Tindaro

Mariano Rampolla del Tindaro (Polizzi Generosa, Sicília, 17 d'agost de 1843 – Roma, 16 de desembre de 1913) fou un eclesiàstic i cardenal italià, secretari d'estat del papa Lleó XIII.

Nou!!: Carlisme і Mariano Rampolla del Tindaro · Veure més »

Mariano Téllez-Girón

Mariano Téllez-Girón i Beaufort-Spontin (Madrid, 19 de juliol de 1814 - Beauraing, 2 de juny de 1882).

Nou!!: Carlisme і Mariano Téllez-Girón · Veure més »

Mariano Zufía Urrizalqui

Mariano Zufía Urrizalqui (Pamplona, Navarra, 1920 - 10 de desembre de 2005) fou un polític navarrès que va militar en el carlisme.

Nou!!: Carlisme і Mariano Zufía Urrizalqui · Veure més »

Marià de Delàs i de Foxà

Marià de Delàs i de Foxà, IV baró de Vilagaià (Girona, 26 d'octubre de 1837 - Barcelona, 6 de juliol de 1912) fou un noble català.

Nou!!: Carlisme і Marià de Delàs i de Foxà · Veure més »

Marià de Rocafiguera i Ventós

Marià de Rocafiguera i Ventós (Vic, 1857 - 1928) fou un hisendat, periodista, jutge i polític integrista català.

Nou!!: Carlisme і Marià de Rocafiguera i Ventós · Veure més »

Marià Fonts Ciurana

Marià Fonts Ciurana (La Canonja ? - Reus 1861) va ser un hisendat i polític català, pare de Marià Fonts i Fortuny.

Nou!!: Carlisme і Marià Fonts Ciurana · Veure més »

Marià Fortuny i Portell

Marià Fortuny i Portell (Barcelona, 25 de juny de 1855 - 9 de gener de 1918) va ser un polític carlí, propietari i advocat de prestigi català.

Nou!!: Carlisme і Marià Fortuny i Portell · Veure més »

Marià Grandia i Soler

Marià Grandia i Soler (Vallcebre, el Berguedà), 1864 - Madrid, 24 de juliol de 1929) fou un filòleg i eclesiàstic. Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler. Tenia 11 germans, entre els quals hi havia el carlí Josep Grandia, conegut com el Nai.

Nou!!: Carlisme і Marià Grandia i Soler · Veure més »

Marià Vayreda i Vila

Marià Vayreda i Vila (Olot, 14 d'octubre de 1853 – Olot, 6 de febrer de 1903) fou un escriptor i pintor català.

Nou!!: Carlisme і Marià Vayreda i Vila · Veure més »

Marimon i Casulleres

Marimon i Casulleres foren els caps d'una partida de bandolers carlins que atemorien els propietaris i pagesos de la rodalia de Rubió i un ampli territori que s'estenia cap a La Panadella i Santa Coloma de Queralt.

Nou!!: Carlisme і Marimon i Casulleres · Veure més »

Marquesat d'Estella

El marquesat d'Estella és el títol nobiliari espanyol que el rei Alfons XII va concedir per decret del 25 de maig de 1877 al capità general Fernando Primo de Rivera y Sobremonte, I comte de San Fernando de la Unión.

Nou!!: Carlisme і Marquesat d'Estella · Veure més »

Marquesat de Casa Oriol

El Marquesat de Casa Oriol és un títol nobiliari concedit el 27 d'abril de 1870 pel pretendent carlista a la corona espanyola Carles VII a favor de Bonaventura d'Oriol i Salvador (Flix, 1795 – Itàlia, 1891), destacat carlista membre del Consell del pretendent Carles VII i de la Junta Consultiva Carlista.

Nou!!: Carlisme і Marquesat de Casa Oriol · Veure més »

Marquesat de Sant Antoni

El Marquesat de Sant Antoni va ser un títol nobiliari pontifici creat l'11 d'octubre de 1905 pel Papa Pius X a favor de Narcís Sicars i Salvadó, i autoritzat el seu ús a Espanya per Reial Autorització de data 24 d'agost de 1914 concedida pel rei Alfons XIII.

Nou!!: Carlisme і Marquesat de Sant Antoni · Veure més »

Martí Miret i Queraltó

Martí Miret i Queraltó (la Granada, 13 de novembre de 1846 — Barcelona, 15 d'abril de 1896) va ser un militar carlí.

Nou!!: Carlisme і Martí Miret i Queraltó · Veure més »

Marxa d'Oriamendi

Partitura de l'himne. La Marxa d'Oriamendi, o simplement l'Oriamendi, és l'himne del moviment carlista.

Nou!!: Carlisme і Marxa d'Oriamendi · Veure més »

Marxa de Resistència La Mola-Santa Perpetua

La Marxa de Resistència La Mola-Santa Perpetua, també anomenada La Mola-Santa, és una camianda de resistència no competitiva organitzada pel Centre Excursionista de Santa Perpètua (CESP) amb la col·lboració del Club Excursionista Independent de Catalunya, que forma part del Circuit Català de Caminades de Resistència (CCCR) de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FFEC).

Nou!!: Carlisme і Marxa de Resistència La Mola-Santa Perpetua · Veure més »

Marxa Reial

La Marxa Reial (oficialment en castellà: La Marcha Real) és la denominació tradicional, conjuntament amb la de Marxa Granadera (Marcha Granadera), que rep l'himne nacional d'Espanya, adoptat de manera oficial per l'estat espanyol amb aquest caràcter, després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Carlisme і Marxa Reial · Veure més »

Mas d'en Mestres

El Mas d'en Mestres és una masia d'Alforja inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Mas d'en Mestres · Veure més »

Mas de Sant Rafael

El Mas de Sant Rafael, també conegut com a Mas dels Teixells, Mas dels Tegells i Castell de Teixells, és un mas situat al camí dels Tegells, al terme de Cambrils.

Nou!!: Carlisme і Mas de Sant Rafael · Veure més »

Matança de frares a Madrid de 1834

La matança de frares a Madrid de 1834 va ser un motí anticlerical que es va produir el dia 17 de juliol de 1834 a Madrid durant la Regència de Maria Cristina de Borbó i la primera guerra carlina (1833-1840) en el qual van ser assaltats diversos convents del centre de Madrid, foren assassinats 73 frares i 11 van resultar ferits, a causa del rumor que es va estendre per la ciutat: que l'epidèmia de còlera que l'assolava des de la fi de juny, i que havia empitjorat el dia 15 de juliol, s'havia produït perquè «l'aigua de les fonts públiques havia estat enverinada pels frares».

Nou!!: Carlisme і Matança de frares a Madrid de 1834 · Veure més »

Matarranya (comarca històrica)

El Matarranya (Matarranya en aragonès, Matarranha en occità, Mathe Ragnes en francès i Matarraña en castellà) és una comarca natural i històrica, la part més nova del Principat de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Matarranya (comarca històrica) · Veure més »

Mateu Bruguera i Lladó

carlí Mateu Bruguera. Mateu Bruguera i Lladó (Mataró, 1818 - Barcelona, 28 de novembre de 1882) fou un historiador i eclesiàstic català vinculat al carlisme.

Nou!!: Carlisme і Mateu Bruguera i Lladó · Veure més »

Maurici Carrió i Serracanta

Maurici Carrió i Serracanta (Manresa, Bages, 17 de febrer del 1779 - Manresa, 2 de juny del 1859) va ser un guerriller antinapoleònic que va arribar al grau de tinent coronel, símbol dels patriotes manresans combatents en la Guerra del Francès.

Nou!!: Carlisme і Maurici Carrió i Serracanta · Veure més »

Mausoleu dels Afusellats (Sant Joan de les Abadesses)

El Mausoleu dels Afusellats és un monument del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Mausoleu dels Afusellats (Sant Joan de les Abadesses) · Veure més »

Maximilià Thous i Orts

Tomba de Maximilià Thous al Cementeri General de València Maximilià Thous i Orts (San Esteban de Pravia, Muros, Astúries, 30 de novembre de 1875 - València, 1947) fou un periodista i escriptor, important al món cultural valencià de principis del; pare de Maximilià Thous i Llorens.

Nou!!: Carlisme і Maximilià Thous i Orts · Veure més »

Máximo Pradera Sánchez

Máximo Pradera Sánchez (Madrid, 21 de juliol de 1958) és un guionista, periodista i presentador de ràdio i televisió espanyol.

Nou!!: Carlisme і Máximo Pradera Sánchez · Veure més »

Melcior Ferrer i Bruguera

Melcior Ferrer i de Bruguera (Barcelona, 22 de juny de 1822 - 5 de maig de 1890) fou un jurista i polític català.

Nou!!: Carlisme і Melcior Ferrer i Bruguera · Veure més »

Melcior Vilaplana

Melcior Vilaplana (Benimarfull, 1782 - Cadis, 1835) va ser un poeta valencià, que va compondre en valencià i en castellà.

Nou!!: Carlisme і Melcior Vilaplana · Veure més »

Mendigorria

Mendigorria (oficialment en basc, en castellà Mendigorría) és un municipi de Navarra, a la Comarca de Tafalla, dins la merindad d'Olite.

Nou!!: Carlisme і Mendigorria · Veure més »

Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz

Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz (Idiazabal, Guipúscoa, 21 de febrer de 1773 - Madrid, 1 de maig de 1846) fou un polític liberal i jurista basc, germà gran del famós general carlí Tomás de Zumalacárregui.

Nou!!: Carlisme і Miguel Antonio de Zumalacárregui e Imaz · Veure més »

Miguel Lozano y Herrero

Miguel Lozano y Herrero (Jumella, Província de Múrcia, 21 de maig de 1842 - Albacete, 12 de març de 1874) fou un militar carlí.

Nou!!: Carlisme і Miguel Lozano y Herrero · Veure més »

Miguel Ricardo de Álava

Miguel Ricardo de Álava i Esquivel, conegut com a general Álava (Vitòria, 7 de febrer de 1772 - Barèges, França, 14 de juliol de 1843) va ser un militar, polític i diplomàtic espanyol.

Nou!!: Carlisme і Miguel Ricardo de Álava · Veure més »

Miquel Àngel Pujol i Matavera

Miquel Àngel Pujol i Matavera (Vic, 1903 - Gurb, 1936) fou un advocat i periodista català.

Nou!!: Carlisme і Miquel Àngel Pujol i Matavera · Veure més »

Miquel Cambó de Gayolà

Miquel Cambó de Gayolà, conegut per Barrancot, va ser un popular capitost carlí durant la Tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Miquel Cambó de Gayolà · Veure més »

Miquel Junyent i Rovira

Miquel Junyent i Rovira (Piera, Anoia, 1871 - Barcelona, 16 d'agost de 1936 o març de 1937) fou un advocat i polític català, especialitzat en dret civil.

Nou!!: Carlisme і Miquel Junyent i Rovira · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: Carlisme і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Carlisme і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Mont-roig de Tastavins

Mont-roig de Tastavins (en castellà Monroyo, oficialment, Mont-roig/Monroyo) és una vila i municipi de la comarca del Matarranya, a la província de Terol (Aragó).

Nou!!: Carlisme і Mont-roig de Tastavins · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.

Nou!!: Carlisme і Morella · Veure més »

Muralles Carlines de Castelló de la Plana

Les Muralles Carlines, també anomenades Muralles Guerres Carlines de Castelló, és com es denomina a les restes de la muralla que s'elevava a la ciutat de Castelló de la Plana, a la comarca de la Plana Alta, a la primera meitat del, possiblement el 1837.

Nou!!: Carlisme і Muralles Carlines de Castelló de la Plana · Veure més »

Museu de Mallorca

El Museu de Mallorca és un museu amb una exposició permanent sobre història i art de Mallorca i amb una part dedicada a exposicions temporals.

Nou!!: Carlisme і Museu de Mallorca · Veure més »

Nacionalisme basc

"Ets al País Basc, no a Espanya" - un adhesiu en anglès de Gazte Abertzaleak al nucli antic de Bilbao. Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia. Nacionalisme basc és una ideologia política que advoca per la unitat i defensa de l'entitat política dels territoris que entén que configuren la nació basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i França, pel que la seva extensió territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria.

Nou!!: Carlisme і Nacionalisme basc · Veure més »

Nacionalisme gallec

''Estreleira'', bandera nacionalista gallega. El nacionalisme gallec és un corrent eminentment social, amb dimensions cultural i política, que proposa el reconeixement de Galícia com nació.

Nou!!: Carlisme і Nacionalisme gallec · Veure més »

Narcís Batlle i Baró

fou un advocat i polític català, que exercí com a notari i fou diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Carlisme і Narcís Batlle i Baró · Veure més »

Narcís de Castellví i de Villalonga

Narcís Maria de Castellví i de Villalonga (Tarragona, 1831 - 1895) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Narcís de Castellví i de Villalonga · Veure més »

Narcís Sicars i Lligoña

Narcís Sicars i Lligoña (Sant Feliu de Guíxols, Girona, 9 d'abril de 1801 - Barcelona, 15 de desembre de 1877) va ser un jurista i polític català.

Nou!!: Carlisme і Narcís Sicars i Lligoña · Veure més »

Narcís Sicars i Salvadó

Narcís Sicars i Salvadó (- Barcelona, 12 d'octubre de 1918), I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona; escriptor i traductor; publicista.

Nou!!: Carlisme і Narcís Sicars i Salvadó · Veure més »

Narciso Heredia y Begines de los Ríos

Narciso Heredia y Begines de los Ríos (Gines, 11 de setembre de 1775 – Madrid, 8 de setembre de 1847) va ser un polític i diplomàtic espanyol, comte consort d'Ofalia i marquès d'Heredia, comte d'Heredia-Spínola des del 25 d'agost de 1829, Gran d'Espanya, Senador per la província de Lugo de 1837 a 1840.

Nou!!: Carlisme і Narciso Heredia y Begines de los Ríos · Veure més »

Neocatòlic

Fèlix Sardà i Salvany Juan Donoso Cortés Jaume Balmes Neocatólicos és el nom que es va donar pejorativament a un moviment polític i ideològic de l'Espanya de mitjans i finals del, de confessionalitat catòlica però superador de la identificació del clergat amb el carlisme, i que pretenia intervenir activament en la vida política del règim liberal, amb major o menor proximitat o allunyament del Partit Moderat o del tradicionalisme segons la conjuntura política; i una certa proximitat ideològica amb pensadors francesos (els més contemporitzadors amb el denominat liberalisme doctrinari -François Guizot, Royer-Collard- i els més ultramontans amb els legitimistes francesos i els pensadors pròpiament catòlics -Chateaubriand i Lamennais-) o el conservadorisme britànic (fent abstracció de la condició religiosa anglicana d'aquests).

Nou!!: Carlisme і Neocatòlic · Veure més »

Nicasio Garbayo Ayala

Nicasio Garbayo Ayala va ser un metge i polític republicà de Navarra (Espanya).

Nou!!: Carlisme і Nicasio Garbayo Ayala · Veure més »

Noblesa espanyola

La noblesa espanyola comprèn aquelles persones que posseeixen un estatus de noblesa hereditària segons les lleis i tradicions de la monarquia espanyola, seguint un sistema de títols i honors d'Espanya i dels regnes anteriors.

Nou!!: Carlisme і Noblesa espanyola · Veure més »

Obduli Jovaní i Puig

Obduli Jovaní i Puig (Sant Mateu, 14 d'octubre de 1932 - València, 18 de febrer de 2013), va ser un articulista, poeta i novel·lista valencià.

Nou!!: Carlisme і Obduli Jovaní i Puig · Veure més »

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Carlisme і Olesa de Montserrat · Veure més »

Olià

Olià és un poble situat al Pirineu Català que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya, partit judicial de la Seu d'Urgell, dins de la província de Lleida a la vegueria de l'Alt Pirineu (Catalunya).

Nou!!: Carlisme і Olià · Veure més »

Olot

Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.

Nou!!: Carlisme і Olot · Veure més »

Operació Reconquista

Operació Reconquista va ser el nom donat pels serveis secrets espanyols (Servei Central de Documentació, SECED) per contrarestar a la facció carlina esquerrana dominant durant la transició espanyola en 1976.

Nou!!: Carlisme і Operació Reconquista · Veure més »

Oposició al franquisme

Oposició al franquisme, i en l'època simplement oposició, fa referència al conjunt de moviments polítics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democràtiques (1977), any i mig després de la seva mort (1975).

Nou!!: Carlisme і Oposició al franquisme · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: Carlisme і Oriola · Veure més »

Oristà

Oristà és el municipi més gran de la comarca del Lluçanès a la vall de la riera Gavarresa.

Nou!!: Carlisme і Oristà · Veure més »

Ormaiztegi

Ormaiztegi és un municipi de Guipúscoa, de la comarca de Goierri.

Nou!!: Carlisme і Ormaiztegi · Veure més »

Ortells

Ortells, Morella Ortells (o Hortells) és un poble situat al marge dret del riu Bergantes, actualment una pedania integrada dins del municipi de Morella.

Nou!!: Carlisme і Ortells · Veure més »

Pacià Ross i Bosch

Pacià Ross i Bosch (Sarrià, ca. 1851 - Barcelona, 29 d'abril de 1916) va ser un dibuixant, pintor i il·lustrador carlista català.

Nou!!: Carlisme і Pacià Ross i Bosch · Veure més »

Pacte del Pardo

El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Nou!!: Carlisme і Pacte del Pardo · Veure més »

Palau Bofarull

El Palau Bofarull és un edifici situat al carrer de Llovera de Reus, prop de la Plaça de Prim, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Carlisme і Palau Bofarull · Veure més »

Palau dels Peguera

El palau dels Peguera és un edifici de Berga inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Palau dels Peguera · Veure més »

Palau Llobera

El Palau Llobera (també conegut com a Palau d'En Llobera, els Dominics o el Seminari Vell) és un edifici d'estil gòtic de la primera meitat del, que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de la ciutat de Solsona (Solsonès).

Nou!!: Carlisme і Palau Llobera · Veure més »

Pantaleón Boné

Pantaleón Boné (Candasnos, Osca - Alacant, 8 de març de 1844) fou un militar aragonès del.

Nou!!: Carlisme і Pantaleón Boné · Veure més »

Panxa-ampla

Joan Baptista Pujol i Fontanet (Alfara de Carles, 23 d'abril del 1857 - Tarragona, 16 de juny del 1883), més conegut amb el seu malnom de Panxa-ampla, va ser un bandoler de les terres del sud de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Panxa-ampla · Veure més »

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Nou!!: Carlisme і Parc de la Ciutadella · Veure més »

Parc Ribalta, plaça de la Independència i plaça Tetuán de Castelló de la Plana

El conjunt format pel Parc Ribalta, la Plaça de la Independència i la Plaça Tetuan de la ciutat de Castelló, a la comarca de la Plana Alta, és un conjunt monumental catalogat com Bé d'Interès Cultural amb anotació ministerial número RI - 53-0000246, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.

Nou!!: Carlisme і Parc Ribalta, plaça de la Independència i plaça Tetuán de Castelló de la Plana · Veure més »

Partida de la Porra

La Partida de la Porra va ser un grup repressor violent d'agitadors al servei del Partit Progressista espanyol que va començar a actuar pels voltants del 1870 per defensar al monarca Amadeu I.

Nou!!: Carlisme і Partida de la Porra · Veure més »

Partido Español Nacional Sindicalista

El Partido Español Nacional Sindicalista (PENS) va ésser una organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener del 1935 pels seguidors barcelonins de l'escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.

Nou!!: Carlisme і Partido Español Nacional Sindicalista · Veure més »

Partit Carlí

* Partit Carlí antiliberal i foralista format l'any 1833, liderat per Carles Maria Isidre de Borbó.

Nou!!: Carlisme і Partit Carlí · Veure més »

Partit Carlí (1971)

Partit Carlí, oficialment i en castellà Partido Carlista, és un partit polític espanyol d'esquerra alternativa, socialista autogestionària i federalista constituït en 1971 al II Congrés del Poble Carlí a partir de la Comunió Tradicionalista que liderava Xavier de Borbó i Parma.

Nou!!: Carlisme і Partit Carlí (1971) · Veure més »

Partit Catòlic Tradicionalista

Partit Catòlic Tradicionalista és un partit polític espanyol fundat en 1919 per Juan Vázquez de Mella com a resultat del seu enfrontament amb Jaume de Borbó, pretendent màxim dirigent del carlisme.

Nou!!: Carlisme і Partit Catòlic Tradicionalista · Veure més »

Partit d'Unió Republicana Autonomista

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) fou un partit polític valencià format el 1908 d'una escissió d'Unió Republicana, a causa de les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez i Nicolás Salmerón primer, i Alejandro Lerroux i Félix Azzati posteriorment.

Nou!!: Carlisme і Partit d'Unió Republicana Autonomista · Veure més »

Partit Integrista

El Partit Integrista o Partit Catòlic Nacional va ser un partit polític de caràcter reaccionari fundat en 1888 per Ramón Nocedal després de l'escissió de la branca de l'integrisme del Partit Carlista, per considerar que el pretendent Carles VII sostenia una actitud conciliadora amb el liberalisme.

Nou!!: Carlisme і Partit Integrista · Veure més »

Partit Proverista

El Partit Proverista va ser un partit polític creat a Espanya durant la Transició Espanyola a la dècada de 1970.

Nou!!: Carlisme і Partit Proverista · Veure més »

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Nou!!: Carlisme і Partit Republicà Democràtic Federal · Veure més »

Partit Social Regionalista (Unió Institucional)

El Partit Social Regionalista (Unió Institucional) (PSR (UI)) fou un partit polític espanyol fundat a Catalunya de filiació carlista tradicionalista.

Nou!!: Carlisme і Partit Social Regionalista (Unió Institucional) · Veure més »

Pascual Madoz Ibáñez

Bust de Pascual Madoz, de Rafael Atché, al Cementiri de Montjuïc Pascual Madoz Ibañez (Pamplona-Iruñea 1806 - Gènova 1870) fou un polític espanyol de tendència liberal.

Nou!!: Carlisme і Pascual Madoz Ibáñez · Veure més »

Pasqual Cucala Mir

Pasqual Cucala Mir, conegut per "Rull de la Mira", (Alcalà de Xivert, 1816 - Portvendres, 1892), va ser un militar valencià, destacat capitost carlí durant la Tercera Guerra Carlina al Maestrat, tot i haver participat també com a simple voluntari en les dues primeres.

Nou!!: Carlisme і Pasqual Cucala Mir · Veure més »

Pau Cardellach i Busquets

Pau Cardellach i Busquets (Terrassa, 20 de març de 1814 - Barcelona, 28 de maig de 1879) va ser un notari i gramàtic català.

Nou!!: Carlisme і Pau Cardellach i Busquets · Veure més »

Pau Palou de Comasema i Sánchez

Pau Palou de Comasema i Sánchez (Palma, 1820 - 1884) va esser un hisendat i militar carlista mallorquí.

Nou!!: Carlisme і Pau Palou de Comasema i Sánchez · Veure més »

Pau Valls Bonet

Pau Valls Bonet (Reus, 24 de gener de 1814 - Barcelona, 23 de juny de 1888) fou un destacat jurista català.

Nou!!: Carlisme і Pau Valls Bonet · Veure més »

Pàtria (diari)

Pàtria va ser un diari publicat a Manresa des de l'any 1920 i fins al 25 de febrer de 1935.

Nou!!: Carlisme і Pàtria (diari) · Veure més »

Pedro Chacón Chacón

va ser un militar general espanyol, probablement nascut a Múrcia.

Nou!!: Carlisme і Pedro Chacón Chacón · Veure més »

Pedro Font de Mora Jáuregui

Pedro Font de Mora Jáuregui (Barcelona, 7 de setembre de 1851 - València, 10 de febrer de 1938) fou un militar i polític valencià d'origen català, diputat a les Corts espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: Carlisme і Pedro Font de Mora Jáuregui · Veure més »

Pedro Gamero del Castillo

Pedro Gamero del Castillo (Sevilla, 20 de novembre de 1910 - Madrid 9 de desembre de 1984) fou un polític espanyol i figura en la guerra civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і Pedro Gamero del Castillo · Veure més »

Pedro Legallois de Grimarest y Oller

Pedro Legallois de Grimarest i Oller (Peníscola, 1764 - Manila, 12 de febrer de 1841) va ser un militar valencià.

Nou!!: Carlisme і Pedro Legallois de Grimarest y Oller · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Carlisme і Peníscola · Veure més »

Pere Anguera Nolla

Pere Anguera Nolla (Reus, 18 de novembre de 1953 - 4 de gener de 2010) va ser un escriptor i historiador català.

Nou!!: Carlisme і Pere Anguera Nolla · Veure més »

Pere Huguet Ribes

Pere Huguet Ribes (Reus, 1921 - 2003) va ser un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Pere Huguet Ribes · Veure més »

Pere Josep Avellà i Navarro

Pere Josep Avellà i Navarro (Barcelona, ? - Roma, cap al 1852) fou un clerge ordenat el1802 canonge profundament conservador.

Nou!!: Carlisme і Pere Josep Avellà i Navarro · Veure més »

Pere Martí Anguera

Pere Martí Anguera (Reus, 1842 - en lloc desconegut a finals del segle XIX) va ser un mariner que es va destacar a la Batalla del Callao el 1866.

Nou!!: Carlisme і Pere Martí Anguera · Veure més »

Pere Ordis i Llach

Pere Ordis i Llach (Crespià, 2 de gener de 1913 - Girona, 12 de setembre del 2000) fou un polític gironí i un metge uròleg, membre d'un llinatge de terratinents i polítics.

Nou!!: Carlisme і Pere Ordis i Llach · Veure més »

Pere Sorribes

Pere Sorribes (Ratera, inicis - Senan, Conca de Barberà, 1872), conegut com el Guerxo de Ratera fou un destacat capitost carlí, que comandà diverses partides de combatents al llarg de la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners a les comarques interiors del Principat.

Nou!!: Carlisme і Pere Sorribes · Veure més »

Pere Vives Vich

Estàtua a Vives Vich al ''Museo del Aire'', a Madrid. Pere Vives Vich (Igualada, 20 de gener de 1858 - Madrid, 9 de març de 1938), conegut com el General Vives, fou un enginyer i militar català.

Nou!!: Carlisme і Pere Vives Vich · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: Carlisme і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Pius de Valls i de Feliu

Pius de Valls i de Feliu (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1939) fou un propietari rural i polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Pius de Valls i de Feliu · Veure més »

Plasència

Plasència (en castellà, Plasencia) és una ciutat espanyola de la província de Càceres, al nord de la comunitat autònoma d'Extremadura.

Nou!!: Carlisme і Plasència · Veure més »

Práxedes Mateo Sagasta

va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Nou!!: Carlisme і Práxedes Mateo Sagasta · Veure més »

Presa d'Igualada

La presa d'Igualada fou l'entrada de les forces carlines d'Alfons Carles de Borbó, Savalls, Auguet i Miret a la vila d'Igualada els dies 17 i 18 de juliol de l'any 1873 en el curs de la tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Presa d'Igualada · Veure més »

Primera Guerra Carlina

La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.

Nou!!: Carlisme і Primera Guerra Carlina · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Carlisme і Primera República Espanyola · Veure més »

Pronunciament de 1841

Maria Cristina de Borbó. El pronunciament de 1841 va ser un pronunciament patrocinat i promogut per l'exregent d'Espanya, Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i el seu marit, Fernando Muñoz, contra el regent, el general Espartero que es va forjar des de l'exili a França de la Reina Governadora juntament amb elements del Partit Moderat també en l'exili, i militars afins.

Nou!!: Carlisme і Pronunciament de 1841 · Veure més »

Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931

Segell de correus commemoratiu de l'obertura de les Corts Constituents, el 14 de juliol de 1931, en el qual apareix el colom de la pau sobre l'edifici del Palau del Congrés i una al·legoria de la República representada per una dona tocada amb el capell frigi La qüestió religiosa en la Constitució de 1931 és la forma com es va abordar la relació entre l'Estat i l'Església Catòlica i els temes connexos, com la llibertat de consciència i la llibertat de cultes, la regulació del matrimoni i del divorci i l'educació, en la carta magna de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Qüestió religiosa en la constitució espanyola de 1931 · Veure més »

Quartell

Quartell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: Carlisme і Quartell · Veure més »

Quarto (moneda)

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. El quarto (del castellà cuarto) era una antiga moneda fraccionària espanyola, de coure (billó pobre, és a dir, amb molt poca addició de plata), amb valor de quatre maravedís.

Nou!!: Carlisme і Quarto (moneda) · Veure més »

Rafael Aizpún Santafé

Rafael Aizpún Santafé (Caparroso (Navarra), 24 d'octubre de 1889 - Pamplona, 1 de maig de 1981) va ser un jurista i polític navarrès.

Nou!!: Carlisme і Rafael Aizpún Santafé · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Carlisme і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Rafael de Llança i Esquivel

fou un polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Rafael de Llança i Esquivel · Veure més »

Rafael Echagüe y Bermingham

fou un militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Rafael Echagüe y Bermingham · Veure més »

Rafael Ferrando Sales

Rafael Ferrando Sales (València, 1919 - València, 1 de juny del 2011) fou un empresari constructor i dirigent carlista valencià.

Nou!!: Carlisme і Rafael Ferrando Sales · Veure més »

Rafael Ram de Viu i Pueyo

Rafael Ram de Viu i Pueyo (Alcanyís, Aragó, - Terol, 12 de gener de 1834), baró d'Herbers, va ser cavaller de la Reial Mestrança i alcalde-corregidor de València.

Nou!!: Carlisme і Rafael Ram de Viu i Pueyo · Veure més »

Ramón Nocedal y Romea

Ramón Nocedal y Romea (Madrid, 1842 - 1907) fou un escriptor, periodista i polític espanyol d'ideologia integrista.

Nou!!: Carlisme і Ramón Nocedal y Romea · Veure més »

Ramon Albó i Martí

Ramon Albó i Martí (Barcelona, 30 d'agost de 1871 - 22 d'octubre de 1955) fou un polític independent, sociòleg i advocat català especialitzat en temes penitenciaris, de tarannà conservador i catòlic.

Nou!!: Carlisme і Ramon Albó i Martí · Veure més »

Ramon Cabrera i Grinyó

Ramon Cabrera i Grinyó (Tortosa, 27 de desembre de 1806 – Wentworth, Virginia Water, Surrey, Regne Unit, 24 de maig de 1877) fou el comandant en cap de les forces carlines a la zona del Maestrat durant la primera guerra carlina i de Catalunya durant la segona.

Nou!!: Carlisme і Ramon Cabrera i Grinyó · Veure més »

Ramon Castejón i Bajils

Ramon Castejón i Bajils (Vilanova de Meià, 1827 - 1887) fou un polític català.

Nou!!: Carlisme і Ramon Castejón i Bajils · Veure més »

Ramon de Meer i Kindelán

Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869), fou un militar espanyol d'origen flamenc.

Nou!!: Carlisme і Ramon de Meer i Kindelán · Veure més »

Ramon Martí i Mirapeix

Ramon Martí i Mirapeix (Igualada, 1840-1921) va ser un periodista i polític català.

Nou!!: Carlisme і Ramon Martí i Mirapeix · Veure més »

Ramon O'Callaghan i Tarragó

Ramon O'Callaghan i Tarragó (Benissanet, 26 de febrer del 1798 - Montpeller, França, 11 d'abril del 1844) fou un militar que lluità a favor de la causa carlina, servint a les ordres de Cabrera durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Ramon O'Callaghan i Tarragó · Veure més »

Ramon Pei i Desclau

Ramon Pei i Desclau (Gironella, 1907- Vilalba dels Arcs, 1938).

Nou!!: Carlisme і Ramon Pei i Desclau · Veure més »

Ramon Riera i Guardiola

fou un empresari i polític barceloní vinculat al carlisme, soci de Foment del Treball Nacional i de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País.

Nou!!: Carlisme і Ramon Riera i Guardiola · Veure més »

Ramon Sales i Amenós

Ramon Sales i Amenós (La Fuliola, l'Urgell 1893 - Barcelona 1936) fou un sindicalista català.

Nou!!: Carlisme і Ramon Sales i Amenós · Veure més »

Ramon Solsona i Cardona

Ramon Solsona i Cardona (Igualada, 1877-1961) fou un periodista i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Ramon Solsona i Cardona · Veure més »

Ramon Turró i Darder

Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar, Maresme, 8 de desembre de 1854 - Barcelona, 1 de juny de 1926) fou un veterinari, biòleg i filòsof català.

Nou!!: Carlisme і Ramon Turró i Darder · Veure més »

Ramon Vinader

Ramon Vinader (Vic, 1833 - 1896) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Ramon Vinader · Veure més »

Ramon Vinyes i Cluet

fou un escriptor d'obres de teatre, poesia i contes.

Nou!!: Carlisme і Ramon Vinyes i Cluet · Veure més »

Ramon Xaudaró i Fàbregas

Ramon Xaudaró i Fàbregas (Calaf, 1802 - Barcelona, 9 de juliol de 1837) fou un polític i revolucionari català.

Nou!!: Carlisme і Ramon Xaudaró i Fàbregas · Veure més »

Reaccionari

Reaccionari (del francès réactionnaire) és un terme que es va originar com a expressió pejorativa per a referir-se, des de la Revolució Francesa, al que s'oposa a la revolució, com a sinònim de contrarevolucionari.

Nou!!: Carlisme і Reaccionari · Veure més »

Records de la darrera carlinada

Records de la darrera carlinada és la primera novel·la publicada de l'escriptor olotí Marià Vayreda (1853-1903), publicada l'any 1898.

Nou!!: Carlisme і Records de la darrera carlinada · Veure més »

Regència d'Espartero

General Baldomero Espartero. La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de María Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que llavors comptava amb nou anys.

Nou!!: Carlisme і Regència d'Espartero · Veure més »

Regiment Castilla

El Regiment d'Infanteria Castilla núm.

Nou!!: Carlisme і Regiment Castilla · Veure més »

Regionalisme valencià

El regionalisme valencià és un moviment cultural i polític que propugna la recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, tradicions i altres peculiaritats) del País Valencià.

Nou!!: Carlisme і Regionalisme valencià · Veure més »

Regnat d'Isabel II d'Espanya

El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837.

Nou!!: Carlisme і Regnat d'Isabel II d'Espanya · Veure més »

Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola)

El Reial Monestir de la Visitació de Santa Maria està situat al centre del nucli històric de la ciutat d'Oriola, declarada Conjunt Històric pel Decret 845 de 1969, sobre el marge esquerre del riu Segura.

Nou!!: Carlisme і Reial Monestir de les Religioses Saleses (Oriola) · Veure més »

Reialisme

carlista al tron d'Espanya com a ''Carles'' V. El Reialisme (del francès royalisme) és una idea política que defensa l'establiment, conservació o restauració d'un determinat tipus de monarquia, a diferència del monarquisme, que els busca de qualsevol classe de monarquia.

Nou!!: Carlisme і Reialisme · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Carlisme і Renaixença · Veure més »

Republicanisme espanyol

Grafit partidari del republicanisme espanyol a Alacant. El republicanisme espanyol ha estat un corrent de pensament persistent al llarg dels segles , i XXI, que s'ha materialitzat en diversos partits polítics de diferent signe al llarg de la història d'Espanya.

Nou!!: Carlisme і Republicanisme espanyol · Veure més »

Requetè

Escut del Requetè Bandera Tradicionalista Requetè o requeté fou l'organització paramilitar del carlisme creada a principis del.

Nou!!: Carlisme і Requetè · Veure més »

Revolució Industrial a Catalunya

La Revolució Industrial a Catalunya és la transposició a Catalunya, a partir de l'any 1832 de la Revolució Industrial que s'havia iniciat a Anglaterra a la segona meitat del i fortament vinculat amb el desenvolupament de la indústria del cotó.

Nou!!: Carlisme і Revolució Industrial a Catalunya · Veure més »

Ricard Suñé i Álvarez

Ricard Suñé i Álvarez (Barcelona, 1913 - Barcelona, 1952) va ser un periodista català.

Nou!!: Carlisme і Ricard Suñé i Álvarez · Veure més »

Ricardo de Ortega y Díez

fou un general espanyol, Governador interí de Puerto Rico durant tres períodes de la Guerra hispano-estatunidenca.

Nou!!: Carlisme і Ricardo de Ortega y Díez · Veure més »

Rita Barberà Nolla

Rita Barberà Nolla (València, 16 de juliol de 1948 – Madrid, 23 de novembre de 2016) fou una política valenciana, alcaldessa de València entre 1991 i 2015, i diputada a les Corts Valencianes pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana entre 1983 i 2015.

Nou!!: Carlisme і Rita Barberà Nolla · Veure més »

Robert I de Parma

Robert I de Parma (Florència, Províncies Unides de la Itàlia Central 1848 - Pianore, Regne d'Itàlia 1907) fou l'últim duc de Parma, pertanyent a la Casa dels Borbó, càrrec que ostentà entre 1854 i 1859.

Nou!!: Carlisme і Robert I de Parma · Veure més »

Robustiana Armiño

Robustiana Armiño y Menéndez, de casada Robustiana Armiño de Cuesta (Gijón, 20 d'agost de 1821 - Madrid, 17 de juny de 1890) va ser una poeta espanyola.

Nou!!: Carlisme і Robustiana Armiño · Veure més »

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar

Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar (Sant Sebastià, Guipúscoa, 1868 - Santiago de Xile, 2 de desembre de 1944) fou un polític, diplomàtic i escriptor espanyol, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica i durant la Segona República i ambaixador a Xile.

Nou!!: Carlisme і Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar · Veure més »

Rondes Volants

Les Rondes Volants foren una organització paramilitar lliberal, creada el 1874, per emprendre accions de contraguerrilla per tal de liquidar les petites partides carlines, en el marc de la Tercera Guerra Carlina al front de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Rondes Volants · Veure més »

Rossell

Rossell és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Carlisme і Rossell · Veure més »

Rupert Lladó i Oller

Rupert Lladó i Oller (Rajadell, 1893 - ?, 1936) fou un sindicalista i polític català.

Nou!!: Carlisme і Rupert Lladó i Oller · Veure més »

Sabin Arana

Sabin Polikarpo Arana Goiri (Abando, 26 de gener de 1865 - Sukarrieta, 25 de novembre de 1903), conegut com a Sabin Arana o, segons el sistema onomàstic que ell mateix va desenvolupar, Arana ta Goiri'taŕ Sabin, fou un filòleg, polític i ideòleg èuscar, considerat el pare del nacionalisme basc.

Nou!!: Carlisme і Sabin Arana · Veure més »

Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi

El Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi és un orde de cavalleria sota el patronatge de Sant Jordi, consagrada a la glorificació de la Creu, la difusió de la Fe i la defensa de la Santa Mare Església.

Nou!!: Carlisme і Sagrat Orde Militar Constantinià de Sant Jordi · Veure més »

Salvador Anglada i Llongueras

Salvador Anglada Llongueras (Barcelona, 1878 – Can Tunis, 19 d'agost de 1936) fou un empresari i polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Salvador Anglada i Llongueras · Veure més »

Salvador Cabeza de León

Salvador Cabeza de León (Betanzos, 4 de febrer de 1864 - Santiago de Compostel·la, 20 de maig de 1934) fou un destacat galleguista, professor i polític gallec.

Nou!!: Carlisme і Salvador Cabeza de León · Veure més »

Salvador Minguijón y Adrián

Salvador Minguijón y Adrián (Calataiud, 23 de juny de 1874 - Saragossa, 15 de juliol de 1959) fou un jurista i historiador del dret aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Nou!!: Carlisme і Salvador Minguijón y Adrián · Veure més »

Salvador Perelló Llopis

Salvador Perelló Llopis (Alzira, 1832 - L'Alcúdia, 1908) fou un polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la Primera República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Salvador Perelló Llopis · Veure més »

Salvador Soliva Ruscalleda

Salvador Soliva Ruscalleda (Tordera, 7 d'abril de 1854-Barcelona, 21 de desembre de 1901) va ser un militar i cabdill carlista català.

Nou!!: Carlisme і Salvador Soliva Ruscalleda · Veure més »

Sanfedisme

Sanfedisme (de Santa Fede, "Santa Fe" en italià) era un moviment popular antirepublicà, organitzat pel cardenal Fabrizio Ruffo, que va mobilitzar camperols del Regne de Nàpols contra la República Partenopea del 1799, els seus objectius que culminen en la restauració del Regne borbònic de Nàpols sota Ferran I de les Dues Sicílies.

Nou!!: Carlisme і Sanfedisme · Veure més »

Sanfermines

Les Festes de Sant Fermí, popularment conegudes com Sanfermines (en basc Sanferminak), són una Festa d'Interès Turístic Internacional en honor a Sant Fermí d'Amiens.

Nou!!: Carlisme і Sanfermines · Veure més »

Sant Crist de Bocairent

Sant Crist de Bocairent és un santuari amb una petita capella situat fora de la població de Bocairent i que no solen tenir culte permanent.

Nou!!: Carlisme і Sant Crist de Bocairent · Veure més »

Sant Cugat Sesgarrigues

Sant Cugat Sesgarrigues és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Carlisme і Sant Cugat Sesgarrigues · Veure més »

Sant Pere de Ponts

Sant Pere de Ponts és una canònica agustiana de l'art medieval català al municipi de Ponts, a la zona del Segre Mitjà, dins la comarca de la Noguera, damunt del turó del Tossal de les Forques, des d'on s'albira tota la població.

Nou!!: Carlisme і Sant Pere de Ponts · Veure més »

Santa Maria i Sant Pere de Ponts

Santa Maria i Sant Pere de Ponts és una església gòtica de Ponts (Noguera) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Santa Maria i Sant Pere de Ponts · Veure més »

Santiago Gubern i Fàbregas

Santiago Gubern i Fàbregas (Barcelona 1875 - 1960) fou un advocat i polític català.

Nou!!: Carlisme і Santiago Gubern i Fàbregas · Veure més »

Sara Peris Calvet

Sara Peris Calvet (c. segle XX - segle XX) fou una dirigent carlina valenciana.

Nou!!: Carlisme і Sara Peris Calvet · Veure més »

Sardana

Ventura La Capritxosa, Esmuc La sardana és una dansa popular catalana considerada el ball nacional de Catalunya.

Nou!!: Carlisme і Sardana · Veure més »

Sebastià Badia i Gibert

Sebastià Badia i Gibert (Badalona, 1824-1888) fou un polític badaloní.

Nou!!: Carlisme і Sebastià Badia i Gibert · Veure més »

Sebastià Sans i Bori

Sebastià Sans i Bori (Barcelona, 26 d'octubre de 1852 - Arenys de Mar, 1 d'agost de 1928) fou un hisendat, periodista i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Sebastià Sans i Bori · Veure més »

Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista

Escut de l'estat espanyol Francisco Franco, cap de l'Estat Visita de Franco a Reus, 1940 Franco amb Himmler, 1940 El Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista va ser el Govern d'Espanya que es va constituir durant la dictadura de Francisco Franco, presidit per aquest, el dia 9 d'agost de 1939 a la ciutat de Burgos, una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola i tres setmanes abans de l'inici de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Carlisme і Segon Govern d'Espanya durant la dictadura franquista · Veure més »

Segona guerra carlina

La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.

Nou!!: Carlisme і Segona guerra carlina · Veure més »

Seró

Seró és un poble del municipi noguerenc d'Artesa de Segre, al Segre Mitjà.

Nou!!: Carlisme і Seró · Veure més »

Setge d'Alcanyís de 1838

El setge d'Alcanyís de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge d'Alcanyís de 1838 · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Carlisme і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Benicarló (1837)

El Setge de Benicarló de 1837 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Benicarló (1837) · Veure més »

Setge de Benicarló (1838)

El Setge de Benicarló de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Benicarló (1838) · Veure més »

Setge de Bilbao (1835)

El Setge de Bilbao de 1835 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Bilbao (1835) · Veure més »

Setge de Bilbao (1836)

El Setge de Bilbao de 1836 fou una de les batalles de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Bilbao (1836) · Veure més »

Setge de Calanda

El Setge de Calanda fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Calanda · Veure més »

Setge de Cantavella

El Setge de Cantavella fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Cantavella · Veure més »

Setge de Casp

El setge de Casp fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Casp · Veure més »

Setge de Gandesa (1836)

Els setges de Gandesa de 1836 foren uns episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Gandesa (1836) · Veure més »

Setge de Gandesa (1837)

El setge de Gandesa de 1837 fou uns episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Gandesa (1837) · Veure més »

Setge de Gandesa (1838)

El Setge de Gandesa de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Gandesa (1838) · Veure més »

Setge de Guimerà

El Setge de Guimerà fou un dels combats de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Guimerà · Veure més »

Setge de La Granadella

El setge de la Granadella fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de La Granadella · Veure més »

Setge de Llucena (1835)

El Setge de Llucena de 1835 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Llucena (1835) · Veure més »

Setge de Llucena (1837)

El Setge de Llucena de 1837 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc en el municipi valencià de Llucena (l'Alcalatén).

Nou!!: Carlisme і Setge de Llucena (1837) · Veure més »

Setge de Llucena (1838)

El 'Setge de Llucena de 1838 fou una batalla de la Primera Guerra Carlina que tingué lloc de finals de febrer al 4 d'abril de 1838 en la qual les forces carlines de Francesc Tallada i Ramon Cabrera no aconseguiren prendre la vila, defensada per Antonio Carruana.

Nou!!: Carlisme і Setge de Llucena (1838) · Veure més »

Setge de Llucena (1839)

El Setge de Llucena de 1839 va ser un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Llucena (1839) · Veure més »

Setge de Morella (1838)

Els setges de Morella de 1838 van ser combats de la primera guerra carlina al voltant de l'emblemàtica vila de Morella, capital del Maestrat i que en suposaren el control per part dels carlins i la constitució en la pràctica d'una autèntica capital administrativa dels legitimistes al Maestrat.

Nou!!: Carlisme і Setge de Morella (1838) · Veure més »

Setge de Morella (1840)

El Setge de Morella de 1840 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Morella (1840) · Veure més »

Setge de Puigcerdà (1873)

La Batalla de Puigcerdà fou un conflicte armat que enfrontà les tropes carlines del general Savalls i les Liberals entre el 10 i l'11 d'abril del 1873 a Puigcerdà, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Puigcerdà (1873) · Veure més »

Setge de Ripoll (1839)

El setge de Ripoll fou la batalla esdevinguda entre el 22 i el 27 de maig de 1839 en aquesta vila, durant la Primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Ripoll (1839) · Veure més »

Setge de Sant Mateu (1837)

El Setge de Sant Mateu fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Sant Mateu (1837) · Veure més »

Setge de Solsona

El setge de Solsona fou un episodi de la Primera Guerra Carlina ocorregut entre el 20 d'abril i el 2 de maig de 1837 a la ciutat i voltants de Solsona entre les forces del capitost carlí Benet Tristany i les forces liberals que custodiaven la vila, així com les tropes liberals del baró de Meer i el seu lloctinent Niubó, que acudiren a socórrer-la.

Nou!!: Carlisme і Setge de Solsona · Veure més »

Setge de Terol (1838)

El Setge de Terol de 1838 fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Terol (1838) · Veure més »

Setge de Vilafamés

El setge de Vilafamés fou un dels episodis de la primera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Setge de Vilafamés · Veure més »

Setmanari Reus

El Setmanari Reus era el nom popular de la publicació setmanal reusenca Reus, semanario de la ciudad.

Nou!!: Carlisme і Setmanari Reus · Veure més »

Severino Aznar Embid

Severino Aznar Embid (Tierga, 10 de febrer de 1870 - Madrid, 19 de novembre de 1959) va ser un sociòleg, acadèmic i periodista espanyol.

Nou!!: Carlisme і Severino Aznar Embid · Veure més »

Simbologia del franquisme

Plus ultra'') uns altres presos de l'escut dels Reis Catòlics: l'àguila de Sant Joan i el jou i les fletxes que també va prendre la Falange (els reis els havien adoptat per coincidir amb les inicials de Ysabel i Fernando). La simbologia del franquisme és el conjunt de símbols que es van utilitzar com a referent icònic per identificar visualment el règim franquista i les persones i institucions que s'identificaven amb ell, i marcar l'apropiació simbòlica de llocs emblemàtics, molts d'ells utilitzats com a espais de la memòria. Es va utilitzar massivament, seguint les modernes tècniques de propaganda per aconseguir una presència aclaparant en tots els àmbits públics i privats: banderes, escuts, efígies, monuments, segells, medalles, insígnies, uniformes i distintius de totes les classes.

Nou!!: Carlisme і Simbologia del franquisme · Veure més »

Sindicalisme

El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.

Nou!!: Carlisme і Sindicalisme · Veure més »

Sindicats Lliures

Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).

Nou!!: Carlisme і Sindicats Lliures · Veure més »

Sitges

Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).

Nou!!: Carlisme і Sitges · Veure més »

Societat Abolicionista Espanyola

Cartell de la funció extraordinària del Teatre Novetats de Madrid dedicada a la Societat Abolicionista Espanyola amb l'anunci de l'estrena de ''Trencar cadenes'', drama en tres actes de Luis Blanc presentat el 14 de gener de 1873. Biblioteca Nacional d'Espanya. La Societat Abolicionista Espanyola va ser una entitat creada el 7 de desembre de 1864 i que va donar per conclosos el compliment dels seus objectius al desembre de 1888.

Nou!!: Carlisme і Societat Abolicionista Espanyola · Veure més »

Socors Blanc

El Socors Blanc (en castellà: Socorro Blanco) va ser una organització creada a principis de 1933 per la Secció Femenina de la Comunió Tradicionalista (les anomenades Margarides).

Nou!!: Carlisme і Socors Blanc · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Carlisme і Solidaritat Catalana · Veure més »

Son Espanyolet

Son Espanyolet és un barri residencial de la ciutat de Mallorca de 7.580 habitants situat al districte de Ponent.

Nou!!: Carlisme і Son Espanyolet · Veure més »

Soneixa

Soneixa (en castellà i oficialment, Soneja) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Carlisme і Soneixa · Veure més »

Sorpresa de Lácar

La batalla de Làcar o Sorpresa de Làcar va ser una batalla que va tenir lloc durant la tercera guerra carlina.

Nou!!: Carlisme і Sorpresa de Lácar · Veure més »

Sotsvegueria del Moianès

La Sotsvegueria del Moianès és una antiga demarcació administrativa o sotsvegueria que depenia de la vegueria del Bages.

Nou!!: Carlisme і Sotsvegueria del Moianès · Veure més »

Telegrafia òptica

Telègraf òptic de Claude Chappe a Litermont prop de Nalbach, Alemanya. La telegrafia òptica va ser el primer sistema telegràfic de la història i usava senyals a distància.

Nou!!: Carlisme і Telegrafia òptica · Veure més »

Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela

Telesforo Monzon a l'Aberri Eguna de 1933. Telesforo de Monzón y Ortiz de Urruela (Bergara, 1 de desembre de 1904 - Baiona, 9 de març de 1981) fou un escriptor, polític i líder nacionalista basc.

Nou!!: Carlisme і Telesforo de Monzón Ortiz de Urruela · Veure més »

Teodor de Mas i Nadal

Teodor de Mas i Nadal (Barcelona, 1858 - Vilanova de Sau, 1936) va ser un enginyer i polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Teodor de Mas i Nadal · Veure més »

Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat

El Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat va ser una unitat militar de xoc integrat a l'exèrcit franquista durant la Guerra Civil espanyola, d'inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans.

Nou!!: Carlisme і Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat · Veure més »

Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.

Nou!!: Carlisme і Tercera Guerra Carlina · Veure més »

Teresa Toda i Juncosa

Teresa Toda i Juncosa (Riudecanyes, Tarragona, 19 d'agost de 1826-Barcelona, 30 de juliol de 1898) fou una dona de pagès, mare de família, que en separar-se del seu marit adoptà la vida religiosa i fundà la congregació de les Germanes Carmelites Tereses de Sant Josep.

Nou!!: Carlisme і Teresa Toda i Juncosa · Veure més »

Tinéu

Tinéu (Tineo en castellà) és un ''conceyu'' del Principat d'Astúries.

Nou!!: Carlisme і Tinéu · Veure més »

Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau

Les tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau són uns conjunts de tines, barraques, premses de vi, cups, cellers i d'altres construccions de pedra auxiliars associades a l'explotació de la vinya i a l'emmagatzematge, elaboració i altres operacions per a fer vi.

Nou!!: Carlisme і Tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau · Veure més »

Tolosa (Guipúscoa)

Tolosa és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Tolosaldea.

Nou!!: Carlisme і Tolosa (Guipúscoa) · Veure més »

Tomàs Bertran i Soler

Tomàs Bertran i Soler (Barcelona, 1791- França, 23 d'abril de 1863) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Carlisme і Tomàs Bertran i Soler · Veure més »

Tomàs Costa i Fornaguera

Tomàs Costa i Fornaguera (1831 - 1911) fou un religiós català que exercí de bisbe de Lleida i d'arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Carlisme і Tomàs Costa i Fornaguera · Veure més »

Tomàs de Lloberola i Serradell

Tomàs de Lloberola i Serradell (Barcelona, circa 1860-1931) és un personatge de ficció de la novel·la Vida privada escrita per Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, la qual fou publicada l'octubre de l'any 1932.

Nou!!: Carlisme і Tomàs de Lloberola i Serradell · Veure més »

Tomás de Zumalacárregui y de Imaz

Tomás de Zumalacárregui y de Imaz (Ormaiztegi, 29 de desembre de 1788 - Zegama, 24 de juny de 1835) fou un militar basc antiliberal i general de l'exèrcit carlista durant la Primera Guerra Carlina.

Nou!!: Carlisme і Tomás de Zumalacárregui y de Imaz · Veure més »

Tomás Domínguez Arévalo

Tomás Domínguez Arévalo, més conegut pel seu títol nobiliari de comte de Rodezno (Madrid, 26 de setembre de 1882 - Villafranca, Navarra, 10 d'agost de 1952), fou un polític espanyol d'ideologia carlina tradicionalista i franquista.

Nou!!: Carlisme і Tomás Domínguez Arévalo · Veure més »

Tomás Meabe

Tomás Meabe Bilbao (Durango, 15 d'octubre de 1879 — Madrid, 4 de novembre de 1915) fou un escriptor i polític espanyol fundador de les Joventuts Socialistes d'Espanya, organització juvenil del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE).

Nou!!: Carlisme і Tomás Meabe · Veure més »

Tomás Pero-Sanz Zorrilla

Tomás Pero-Sanz Zorrilla (Bilbao, 17 de maig de 1893 – Bilbao, 1 de juliol de 1959) fou un empresari i polític basc, alcalde franquista de Bilbao.

Nou!!: Carlisme і Tomás Pero-Sanz Zorrilla · Veure més »

Toràs

Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: Carlisme і Toràs · Veure més »

Torre de la Petita

La Torre de la Petita, és una torre de guaita i de defensa, va ser construïda l'agost de 1838 sota les ordres del general Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, en el període anomenat la Guerra dels Set Anys, en plena dominació del carlisme.

Nou!!: Carlisme і Torre de la Petita · Veure més »

Torre del Botafoc

La Torre del Botafoc és una torre situada dins del terme municipal del Vendrell.

Nou!!: Carlisme і Torre del Botafoc · Veure més »

Torre dels Carlins

Torre dels Carlins o Torre Carlina és una torre fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló d'Empúries (Alt Empordà), al sud-oest de la vila i molt a prop de la Muga.

Nou!!: Carlisme і Torre dels Carlins · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Carlisme і Tortosa · Veure més »

Trabucaire

Trabucaire a les Festes de Gràcia 2011. Un trabucaire és una persona armada amb un trabuc, una arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada.

Nou!!: Carlisme і Trabucaire · Veure més »

Tradicionalisme

Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.

Nou!!: Carlisme і Tradicionalisme · Veure més »

Trienni Liberal

Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.

Nou!!: Carlisme і Trienni Liberal · Veure més »

Un combregar a muntanya (esbós)

Un combregar a muntanya és una pintura a l'oli sobre tela realitzada per Marià Vayreda i Vila a finals del.

Nou!!: Carlisme і Un combregar a muntanya (esbós) · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: Carlisme і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Nacional Espanyola

La Unió Nacional Espanyola (UNE) (en castellà: Unión Nacional Española) va néixer en 1975 com associació política.

Nou!!: Carlisme і Unió Nacional Espanyola · Veure més »

Unión Católica (Espanya)

La Unión Católica va ser un partit polític espanyol de caràcter confessional que va existir a entre 1881 i 1884.

Nou!!: Carlisme і Unión Católica (Espanya) · Veure més »

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Nou!!: Carlisme і Unión Patriótica · Veure més »

Universitat de Cervera

La Universitat de Cervera, bastida entre el 1718 i el 1740, és un imponent edifici de planta rectangular i amb torres prismàtiques als angles, ubicat prop de l'antic call jueu de Cervera.

Nou!!: Carlisme і Universitat de Cervera · Veure més »

Universitat de Solsona

La Universitat Literària de Solsona va ser una institució d'ensenyament superior de Catalunya radicada a la ciutat de Solsona, que va funcionar entre 1620 i 1717.

Nou!!: Carlisme і Universitat de Solsona · Veure més »

Vaga revolucionària d'octubre de 1934

La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.

Nou!!: Carlisme і Vaga revolucionària d'octubre de 1934 · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Carlisme і València · Veure més »

València al segle XIX

València i els pobles dels voltants entorn del 1840. La història de València, com en bona part la de la resta d'Europa, entre l'acabament del i el començament del XIX va estar marcada per les repercussions de la revolució francesa.

Nou!!: Carlisme і València al segle XIX · Veure més »

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Nou!!: Carlisme і Valencianisme · Veure més »

Valentín Gómez Gómez

Valentín Gómez Gómez (Pedrola, 29 d'octubre de 1843 - la Corunya, 27 de novembre de 1907) fou un escriptor, periodista i polític aragonès, membre de la Reial Acadèmia Espanyola.

Nou!!: Carlisme і Valentín Gómez Gómez · Veure més »

Valerià Weyler i Nicolau

va ser un noble, polític i militar mallorquí, marquès de Tenerife i duc de Rubí, gran d'Espanya, capità general de Cuba durant la revolta independentista de José Martí i Máximo Gómez.

Nou!!: Carlisme і Valerià Weyler i Nicolau · Veure més »

Vall de Somorrostro

La Vall de Somorrostro (en basc Somorrostro Harana) va ser, fins a 1805, una de les 10 repúbliques en les quals es dividia la comarca d'Encartaciones al territori històric de Biscaia.

Nou!!: Carlisme і Vall de Somorrostro · Veure més »

Valle de Villaverde

Valle de Villaverde (antigament anomenat Villaverde de Trucíos; en càntabre Valli de Villaverdi; en euskera Villaverde Turtzioz) és un municipi de la comunitat autònoma de Cantàbria.

Nou!!: Carlisme і Valle de Villaverde · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola

Localització geogràfica de les fosses o llocs d'enterrament de la Guerra Civil espanyola de les quals es disposa informació. Símbols segons l'actuació realitzada sobre cadascuna d'elles. Verd: Fossa encara no intervinguda. Blanc: Fossa encara no oposada. Groc: Transferida a la Valle de los Caídos. Roig: parcialment o totalment exhumada. Acord amb les circumstàncies de l'homicidi. Font: http://mapadefosas.mjusticia.es Ministeri de Justícia d'Espanya Les víctimes de la Guerra Civil espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la brutal repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la Guerra Civil espanyola tant pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.

Nou!!: Carlisme і Víctimes de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra

Al Parc de la Memòria de Sartaguda s'han erigit diverses obres en homenatge a les '''víctimes de la guerra civil a Navarra'''. En la imatge la de Néstor Basterretxea Arzadun. Les víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra es van produir en la seva majoria a causa de la repressió directa exercida pels revoltats contra la Segona República Espanyola, en un territori que va anar ràpidament controlat pel denominat bàndol nacional, sense produir-s'hi front de guerra.

Nou!!: Carlisme і Víctimes de la Guerra Civil espanyola a Navarra · Veure més »

Víctor Arriazu y Calleja

fou un pintor i un dels principals dibuixants i entintadors dels còmics espanyols El Capitán Trueno i El Jabato.

Nou!!: Carlisme і Víctor Arriazu y Calleja · Veure més »

Víctor Gebhardt i Coll

fou un historiador català.

Nou!!: Carlisme і Víctor Gebhardt i Coll · Veure més »

Víctor Josep Olesa i Fonollosa

Víctor Josep Olesa i Fonollosa (Tortosa, Baix Ebre, 12 d'abril de 1848 - 10 de març de 1943) fou un advocat i polític carlí català.

Nou!!: Carlisme і Víctor Josep Olesa i Fonollosa · Veure més »

Víctor Pradera Larumbe

Víctor Pradera Larumbe (Pamplona, 1873 - Sant Sebastià, 6 de setembre de 1936) va ser un enginyer, advocat, polític i assagista tradicionalista espanyol, amb especial significació a Navarra.

Nou!!: Carlisme і Víctor Pradera Larumbe · Veure més »

Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat)

La Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna, conegudes com a vedrunes (a partir d'això, modernament, la congregació ha pres com a "nom breu" el de Vedruna), és una congregació religiosa adscrita a la família carmelitana fundada per santa Joaquima de Vedruna en 1826 i dedicada a la cura dels malalts i a l'educació de les nenes d'extracció humil.

Nou!!: Carlisme і Vedruna (Germanes Carmelites de la Caritat) · Veure més »

Vicenç Carbó i Oliveras

Vicenç Carbó i Oliveras (Olot, ? - Lleida, 1919) fou un periodista català.

Nou!!: Carlisme і Vicenç Carbó i Oliveras · Veure més »

Vicenç Pou i Marca

Vicenç Pou i Marca (Maià de Montcal, 1792 - Montpeller, 1848) fou un sacerdot català, conegut com a un dels principals pensadors i propagandistes del carlisme primerenc, junt amb Magí Ferrer.

Nou!!: Carlisme і Vicenç Pou i Marca · Veure més »

Vicent Rojo Lluch

Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, La Costera, 8 d'octubre de 1894 - Madrid, 14 d'octubre de 1966) fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Carlisme і Vicent Rojo Lluch · Veure més »

Vicente González Moreno

Vicente González Moreno (Cadis, 9 de desembre de 1778 - Urdazubi Navarra, 6 de setembre de 1839) fou un militar espanyol.

Nou!!: Carlisme і Vicente González Moreno · Veure més »

Victoriano Navascués Chivite

Victoriano Navascués Chivite (Cintruénigo, Navarra, 19 de maig de 1884- Valtierra, Navarra, 18 d'agost de 1936) fou un llaurador navarrès que va ser polític d'Izquierda Republicana.

Nou!!: Carlisme і Victoriano Navascués Chivite · Veure més »

Victorià Ametller i Vilademunt

Victorià Ametller i Vilademunt (Banyoles, 1818 - Alcalá de Henares, 1884) era un militar i polític català progressista.

Nou!!: Carlisme і Victorià Ametller i Vilademunt · Veure més »

Vidreres

Vidreres és una vila i municipi català al sud-est de la comarca de la Selva.

Nou!!: Carlisme і Vidreres · Veure més »

Vilafranca (Ports)

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.

Nou!!: Carlisme і Vilafranca (Ports) · Veure més »

Vilallonga del Camp

Vilallonga del Camp és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Carlisme і Vilallonga del Camp · Veure més »

Vilanova de Meià

Vilanova de Meià és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.

Nou!!: Carlisme і Vilanova de Meià · Veure més »

Violència ultradretana en la transició espanyola

La violència ultradretana en la transició espanyola va estar constituïda per una sèrie de grupuscles i accions de violència política d'extrema dreta neofeixista que es van desenvolupar a Espanya entre la mort del general Franco (1975) i principis de la dècada de 1980.

Nou!!: Carlisme і Violència ultradretana en la transició espanyola · Veure més »

Xabier Arzalluz Antia

Xabier Arzalluz Antia (Azkoitia, Guipúscoa, 24 d'agost de 1932 - Bilbao, 28 de febrer de 2019) fou un advocat i polític basc.

Nou!!: Carlisme і Xabier Arzalluz Antia · Veure més »

Xavier Trias i Vidal de Llobatera

Xavier Trias i Vidal de Llobatera (Barcelona, 5 d'agost del 1946) és un polític català i batlle de Barcelona entre 2011 i 2015.

Nou!!: Carlisme і Xavier Trias i Vidal de Llobatera · Veure més »

Xert

Poble vell Xert és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Carlisme і Xert · Veure més »

Xiva (Foia de Bunyol)

Xiva (en castellà i oficialment Chiva) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.

Nou!!: Carlisme і Xiva (Foia de Bunyol) · Veure més »

Xuan María Acebal

Xuan María Acebal (1815-1895) un poeta asturià, considerat com el més important del en llengua asturiana.

Nou!!: Carlisme і Xuan María Acebal · Veure més »

Zalacaín el aventurero

Zalacaín el aventurero és l'última novel·la de la trilogia Tierras vascas, juntament amb La casa de Aitzgorri (1900) i El mayorazgo de Labraz (1903), de l'escriptor basc Pío Baroja.

Nou!!: Carlisme і Zalacaín el aventurero · Veure més »

1 de juliol

El primer de juliol és el cent vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 1 de juliol · Veure més »

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 11 d'octubre · Veure més »

12 de desembre

El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 12 de desembre · Veure més »

12 de juny

El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 12 de juny · Veure més »

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 15 de març · Veure més »

17 d'octubre

El 17 d'octubre és el dos-cents norantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 17 d'octubre · Veure més »

17 de febrer

El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carlisme і 17 de febrer · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 17 de juliol · Veure més »

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Carlisme і 1791 · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 18 de setembre · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1833 · Veure més »

1834

;Països catalans.

Nou!!: Carlisme і 1834 · Veure més »

1835

;Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1835 · Veure més »

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1836 · Veure més »

1837

;Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1837 · Veure més »

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Nou!!: Carlisme і 1838 · Veure més »

1839

;Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1839 · Veure més »

1840

;Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1840 · Veure més »

1875

;Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1875 · Veure més »

1877

; Països Catalans.

Nou!!: Carlisme і 1877 · Veure més »

2 de juny

El 2 de juny és el cent cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 2 de juny · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 22 d'abril · Veure més »

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 23 de març · Veure més »

24 d'agost

El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 24 d'agost · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 24 d'octubre · Veure més »

24 de maig

El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 24 de maig · Veure més »

25 de desembre

miniatura El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 25 de desembre · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 25 de juliol · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 26 d'agost · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 27 de desembre · Veure més »

28 d'octubre

El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 28 d'octubre · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 29 d'abril · Veure més »

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 29 de març · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 3 de maig · Veure més »

30 de gener

El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Carlisme і 30 de gener · Veure més »

31 de maig

El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 31 de maig · Veure més »

35a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

La 35a Divisió (a vegades denominada 35a Divisió Internacional) va ser una divisió de l'Exèrcit Popular de la República que va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola en defensa de la legalitat de la Segona República Espanyola.

Nou!!: Carlisme і 35a Divisió (Exèrcit Popular de la República) · Veure més »

4 de juliol

El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 4 de juliol · Veure més »

5 de maig

El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 5 de maig · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 7 de setembre · Veure més »

8 de juliol

El 8 de juliol és el cent vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Carlisme і 8 de juliol · Veure més »

Redirigeix aquí:

Carlines, Carlins, Carlista, Carlistes, Exèrcit carlí, Jaumisme.