Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalanisme і Generalitat de Catalunya
Catalanisme і Generalitat de Catalunya tenen 62 coses en comú (en Uniopèdia): Adolfo Suárez González, Alfons XII d'Espanya, Barcelona, Bonaventura Gassol i Rovira, Carlisme, Catalanisme, Catalunya, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Corts Espanyoles, Decrets de Nova Planta, Diputació de Barcelona, Diputació del General de Catalunya, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Felip V d'Espanya, França, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Gestapo, Govern d'Espanya, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, ..., Guerra de Successió Espanyola, Història del dret català, Irlanda, Jaume el Conqueridor, Josep Irla i Bosch, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tarradellas i Joan, Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Londres, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Manuel Serra i Moret, Mèxic, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Nazisme, País Basc, Parlament de Catalunya, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Portugal, Regne d'Aragó, Regne de València, República Catalana, Restauració borbònica, Segona República Espanyola, Unió Europea, Unió Socialista de Catalunya, Vic, 14 d'abril, 9 de setembre. Ampliar l'índex (32 més) »
Adolfo Suárez González
Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.
Adolfo Suárez González і Catalanisme · Adolfo Suárez González і Generalitat de Catalunya ·
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Catalanisme · Alfons XII d'Espanya і Generalitat de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalanisme · Barcelona і Generalitat de Catalunya ·
Bonaventura Gassol i Rovira
Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.
Bonaventura Gassol i Rovira і Catalanisme · Bonaventura Gassol i Rovira і Generalitat de Catalunya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Catalanisme · Carlisme і Generalitat de Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalanisme · Catalanisme і Generalitat de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalanisme і Catalunya · Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Catalanisme і Constitució espanyola de 1978 · Constitució espanyola de 1978 і Generalitat de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Catalanisme і Constitucions catalanes · Constitucions catalanes і Generalitat de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalanisme і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Generalitat de Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalanisme і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Generalitat de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalanisme і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Generalitat de Catalunya ·
Corts Espanyoles
Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.
Catalanisme і Corts Espanyoles · Corts Espanyoles і Generalitat de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalanisme і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Generalitat de Catalunya ·
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Catalanisme і Diputació de Barcelona · Diputació de Barcelona і Generalitat de Catalunya ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Catalanisme і Diputació del General de Catalunya · Diputació del General de Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Catalanisme і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Enric Prat de la Riba i Sarrà і Generalitat de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalanisme і Espanya · Espanya і Generalitat de Catalunya ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Catalanisme і Esquerra Republicana de Catalunya · Esquerra Republicana de Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 і Generalitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Generalitat de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalanisme і Felip V d'Espanya · Felip V d'Espanya і Generalitat de Catalunya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalanisme і França · França і Generalitat de Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Catalanisme і Francesc Macià i Llussà · Francesc Macià i Llussà і Generalitat de Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Catalanisme і Francisco Franco Bahamonde · Francisco Franco Bahamonde і Generalitat de Catalunya ·
Gestapo
La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.
Catalanisme і Gestapo · Generalitat de Catalunya і Gestapo ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Catalanisme і Govern d'Espanya · Generalitat de Catalunya і Govern d'Espanya ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Catalanisme і Guerra Civil catalana · Generalitat de Catalunya і Guerra Civil catalana ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalanisme і Guerra Civil espanyola · Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalanisme і Guerra de Successió Espanyola · Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola ·
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Catalanisme і Història del dret català · Generalitat de Catalunya і Història del dret català ·
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Catalanisme і Irlanda · Generalitat de Catalunya і Irlanda ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Catalanisme і Jaume el Conqueridor · Generalitat de Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Josep Irla i Bosch
Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.
Catalanisme і Josep Irla i Bosch · Generalitat de Catalunya і Josep Irla i Bosch ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Catalanisme і Josep Puig i Cadafalch · Generalitat de Catalunya і Josep Puig i Cadafalch ·
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Catalanisme і Josep Tarradellas i Joan · Generalitat de Catalunya і Josep Tarradellas i Joan ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Catalanisme і Lliga Regionalista · Generalitat de Catalunya і Lliga Regionalista ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Catalanisme і Lluís Companys i Jover · Generalitat de Catalunya і Lluís Companys i Jover ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Catalanisme і Londres · Generalitat de Catalunya і Londres ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Catalanisme і Manresa · Generalitat de Catalunya і Manresa ·
Manuel Serra i Moret
Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.
Catalanisme і Manuel Serra i Moret · Generalitat de Catalunya і Manuel Serra i Moret ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Catalanisme і Mèxic · Generalitat de Catalunya і Mèxic ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Generalitat de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Catalanisme і Nazisme · Generalitat de Catalunya і Nazisme ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Catalanisme і País Basc · Generalitat de Catalunya і País Basc ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Catalanisme і Parlament de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Parlament de Catalunya ·
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Catalanisme і Partit Republicà Radical · Generalitat de Catalunya і Partit Republicà Radical ·
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Catalanisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya ·
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Catalanisme і Pere el Cerimoniós · Generalitat de Catalunya і Pere el Cerimoniós ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Catalanisme і Portugal · Generalitat de Catalunya і Portugal ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Catalanisme і Regne d'Aragó · Generalitat de Catalunya і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Catalanisme і Regne de València · Generalitat de Catalunya і Regne de València ·
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Catalanisme і República Catalana · Generalitat de Catalunya і República Catalana ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Catalanisme і Restauració borbònica · Generalitat de Catalunya і Restauració borbònica ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Catalanisme і Segona República Espanyola · Generalitat de Catalunya і Segona República Espanyola ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Catalanisme і Unió Europea · Generalitat de Catalunya і Unió Europea ·
Unió Socialista de Catalunya
La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.
Catalanisme і Unió Socialista de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Unió Socialista de Catalunya ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Catalanisme і Vic · Generalitat de Catalunya і Vic ·
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
14 d'abril і Catalanisme · 14 d'abril і Generalitat de Catalunya ·
9 de setembre
El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
9 de setembre і Catalanisme · 9 de setembre і Generalitat de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalanisme і Generalitat de Catalunya
- Què tenen en comú Catalanisme і Generalitat de Catalunya
- Semblances entre Catalanisme і Generalitat de Catalunya
Comparació entre Catalanisme і Generalitat de Catalunya
Catalanisme té 408 relacions, mentre que Generalitat de Catalunya té 416. Com que tenen en comú 62, l'índex de Jaccard és 7.52% = 62 / (408 + 416).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalanisme і Generalitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
