Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya
Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya tenen 39 coses en comú (en Uniopèdia): Alejandro Lerroux García, Autodeterminació, Àngel Guimerà i Jorge, Barcelona, Bases de Manresa, Catalanisme, Catalans, Català, Catalunya, Catolicisme, Centre Català, Conservadorisme, Corts Catalanes, Corts Espanyoles, Cronologia de la repressió del català, Decrets de Nova Planta, Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Macià i Llussà, Generalitat de Catalunya, Guerra Civil espanyola, Joan Maragall i Gorina, Josep Puig i Cadafalch, Lliga Regionalista, Londres, Manresa, ..., Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Oligarquia, Renaixença, Restauració borbònica, Setge de Barcelona (1713-1714), Solidaritat Catalana, Universitat de Barcelona, Valentí Almirall i Llozer, 18 de juny. Ampliar l'índex (9 més) »
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Alejandro Lerroux García і Catalanisme · Alejandro Lerroux García і Mancomunitat de Catalunya ·
Autodeterminació
Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".
Autodeterminació і Catalanisme · Autodeterminació і Mancomunitat de Catalunya ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Catalanisme · Àngel Guimerà i Jorge і Mancomunitat de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalanisme · Barcelona і Mancomunitat de Catalunya ·
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.
Bases de Manresa і Catalanisme · Bases de Manresa і Mancomunitat de Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalanisme · Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya ·
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Catalanisme і Catalans · Catalans і Mancomunitat de Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalanisme · Català і Mancomunitat de Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalanisme і Catalunya · Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catalanisme і Catolicisme · Catolicisme і Mancomunitat de Catalunya ·
Centre Català
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.
Catalanisme і Centre Català · Centre Català і Mancomunitat de Catalunya ·
Conservadorisme
El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.
Catalanisme і Conservadorisme · Conservadorisme і Mancomunitat de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalanisme і Corts Catalanes · Corts Catalanes і Mancomunitat de Catalunya ·
Corts Espanyoles
Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.
Catalanisme і Corts Espanyoles · Corts Espanyoles і Mancomunitat de Catalunya ·
Cronologia de la repressió del català
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.
Catalanisme і Cronologia de la repressió del català · Cronologia de la repressió del català і Mancomunitat de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalanisme і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Mancomunitat de Catalunya ·
Diputació de Barcelona
Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.
Catalanisme і Diputació de Barcelona · Diputació de Barcelona і Mancomunitat de Catalunya ·
Enric Prat de la Riba i Sarrà
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.
Catalanisme і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Enric Prat de la Riba i Sarrà і Mancomunitat de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalanisme і Espanya · Espanya і Mancomunitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Mancomunitat de Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 і Mancomunitat de Catalunya ·
Francesc Cambó i Batlle
Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.
Catalanisme і Francesc Cambó i Batlle · Francesc Cambó i Batlle і Mancomunitat de Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Catalanisme і Francesc Macià i Llussà · Francesc Macià i Llussà і Mancomunitat de Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Generalitat de Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalanisme і Guerra Civil espanyola · Guerra Civil espanyola і Mancomunitat de Catalunya ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Catalanisme і Joan Maragall i Gorina · Joan Maragall i Gorina і Mancomunitat de Catalunya ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Catalanisme і Josep Puig i Cadafalch · Josep Puig i Cadafalch і Mancomunitat de Catalunya ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Catalanisme і Lliga Regionalista · Lliga Regionalista і Mancomunitat de Catalunya ·
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Catalanisme і Londres · Londres і Mancomunitat de Catalunya ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Catalanisme і Manresa · Mancomunitat de Catalunya і Manresa ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Mancomunitat de Catalunya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Catalanisme і Oligarquia · Mancomunitat de Catalunya і Oligarquia ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalanisme і Renaixença · Mancomunitat de Catalunya і Renaixença ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Catalanisme і Restauració borbònica · Mancomunitat de Catalunya і Restauració borbònica ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Catalanisme і Setge de Barcelona (1713-1714) · Mancomunitat de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Catalanisme і Solidaritat Catalana · Mancomunitat de Catalunya і Solidaritat Catalana ·
Universitat de Barcelona
La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.
Catalanisme і Universitat de Barcelona · Mancomunitat de Catalunya і Universitat de Barcelona ·
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Catalanisme і Valentí Almirall i Llozer · Mancomunitat de Catalunya і Valentí Almirall i Llozer ·
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
18 de juny і Catalanisme · 18 de juny і Mancomunitat de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya
- Què tenen en comú Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya
- Semblances entre Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya
Comparació entre Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya
Catalanisme té 408 relacions, mentre que Mancomunitat de Catalunya té 282. Com que tenen en comú 39, l'índex de Jaccard és 5.65% = 39 / (408 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
