Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalanisme і Espanya
Catalanisme і Espanya tenen 70 coses en comú (en Uniopèdia): Agricultura, Alfons XII d'Espanya, Alta Cerdanya, Antonio Cánovas del Castillo, Àngel Guimerà i Jorge, Barcelona, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Candidatura d'Unitat Popular, Carles II de Castella, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Catalanisme, Català, Catalunya, Catolicisme, Comunitat autònoma, Congrés dels Diputats, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1978, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Generals, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Espanya, Espanyolisme, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat nació, ..., Estat sobirà, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, Francisco Franco Bahamonde, Gibraltar, Guerra civil, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Jacint Verdaguer i Santaló, Joaquim Rubió i Ors, Junts per Catalunya (partit polític), Mallorca, Mar Mediterrània, Mèxic, Menorca, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Minoria nacional, Monarquia, Mossos d'Esquadra, Moviment obrer, Nació, Nacionalitat històrica, Navarra, País Basc, País Valencià, Partit Popular (Espanya), Partit Socialista Obrer Espanyol, Pirineus, Població, Portugal, Primera República Espanyola, Regne d'Aragó, Regne de València, Renaixença, Segona República Espanyola, Sexenni Democràtic, Tractat dels Pirineus, Unió de Centre Democràtic, Unió Europea. Ampliar l'índex (40 més) »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Agricultura і Catalanisme · Agricultura і Espanya ·
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Alfons XII d'Espanya і Catalanisme · Alfons XII d'Espanya і Espanya ·
Alta Cerdanya
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.
Alta Cerdanya і Catalanisme · Alta Cerdanya і Espanya ·
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Antonio Cánovas del Castillo і Catalanisme · Antonio Cánovas del Castillo і Espanya ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Catalanisme · Àngel Guimerà i Jorge і Espanya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalanisme · Barcelona і Espanya ·
Bonaventura Carles Aribau i Farriols
Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.
Bonaventura Carles Aribau i Farriols і Catalanisme · Bonaventura Carles Aribau i Farriols і Espanya ·
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Candidatura d'Unitat Popular і Catalanisme · Candidatura d'Unitat Popular і Espanya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Catalanisme · Carles II de Castella і Espanya ·
Carles Maria Isidre de Borbó
Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).
Carles Maria Isidre de Borbó і Catalanisme · Carles Maria Isidre de Borbó і Espanya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalanisme · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Espanya ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Catalanisme · Castella і Espanya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalanisme · Catalanisme і Espanya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalanisme · Català і Espanya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalanisme і Catalunya · Catalunya і Espanya ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catalanisme і Catolicisme · Catolicisme і Espanya ·
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Catalanisme і Comunitat autònoma · Comunitat autònoma і Espanya ·
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Catalanisme і Congrés dels Diputats · Congrés dels Diputats і Espanya ·
Constitució Espanyola de 1812
1.
Catalanisme і Constitució Espanyola de 1812 · Constitució Espanyola de 1812 і Espanya ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Catalanisme і Constitució espanyola de 1978 · Constitució espanyola de 1978 і Espanya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalanisme і Corona d'Aragó · Corona d'Aragó і Espanya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalanisme і Corona de Castella i Lleó · Corona de Castella i Lleó і Espanya ·
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Catalanisme і Corts Generals · Corts Generals і Espanya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalanisme і Decrets de Nova Planta · Decrets de Nova Planta і Espanya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Catalanisme і Dinastia borbònica · Dinastia borbònica і Espanya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Catalanisme і Dinastia dels Habsburg · Dinastia dels Habsburg і Espanya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalanisme і Espanya · Espanya і Espanya ·
Espanyolisme
L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.
Catalanisme і Espanyolisme · Espanya і Espanyolisme ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Catalanisme і Esquerra Republicana de Catalunya · Espanya і Esquerra Republicana de Catalunya ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Catalanisme і Estat nació · Espanya і Estat nació ·
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Catalanisme і Estat sobirà · Espanya і Estat sobirà ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Catalanisme і Felip IV de Castella · Espanya і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalanisme і Felip V d'Espanya · Espanya і Felip V d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalanisme і França · Espanya і França ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Catalanisme і Francisco Franco Bahamonde · Espanya і Francisco Franco Bahamonde ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Catalanisme і Gibraltar · Espanya і Gibraltar ·
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Catalanisme і Guerra civil · Espanya і Guerra civil ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalanisme і Guerra Civil espanyola · Espanya і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalanisme і Guerra de Successió Espanyola · Espanya і Guerra de Successió Espanyola ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Catalanisme і Jacint Verdaguer i Santaló · Espanya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Joaquim Rubió i Ors
Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.
Catalanisme і Joaquim Rubió i Ors · Espanya і Joaquim Rubió i Ors ·
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Catalanisme і Junts per Catalunya (partit polític) · Espanya і Junts per Catalunya (partit polític) ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Catalanisme і Mallorca · Espanya і Mallorca ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Catalanisme і Mar Mediterrània · Espanya і Mar Mediterrània ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Catalanisme і Mèxic · Espanya і Mèxic ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Catalanisme і Menorca · Espanya і Menorca ·
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Espanya і Miguel Primo de Rivera Orbaneja ·
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Catalanisme і Minoria nacional · Espanya і Minoria nacional ·
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Catalanisme і Monarquia · Espanya і Monarquia ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Catalanisme і Mossos d'Esquadra · Espanya і Mossos d'Esquadra ·
Moviment obrer
200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.
Catalanisme і Moviment obrer · Espanya і Moviment obrer ·
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Catalanisme і Nació · Espanya і Nació ·
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Catalanisme і Nacionalitat històrica · Espanya і Nacionalitat històrica ·
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Catalanisme і Navarra · Espanya і Navarra ·
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Catalanisme і País Basc · Espanya і País Basc ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Catalanisme і País Valencià · Espanya і País Valencià ·
Partit Popular (Espanya)
El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.
Catalanisme і Partit Popular (Espanya) · Espanya і Partit Popular (Espanya) ·
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Catalanisme і Partit Socialista Obrer Espanyol · Espanya і Partit Socialista Obrer Espanyol ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Catalanisme і Pirineus · Espanya і Pirineus ·
Població
Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.
Catalanisme і Població · Espanya і Població ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Catalanisme і Portugal · Espanya і Portugal ·
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Catalanisme і Primera República Espanyola · Espanya і Primera República Espanyola ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Catalanisme і Regne d'Aragó · Espanya і Regne d'Aragó ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Catalanisme і Regne de València · Espanya і Regne de València ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalanisme і Renaixença · Espanya і Renaixença ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Catalanisme і Segona República Espanyola · Espanya і Segona República Espanyola ·
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Catalanisme і Sexenni Democràtic · Espanya і Sexenni Democràtic ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Catalanisme і Tractat dels Pirineus · Espanya і Tractat dels Pirineus ·
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Catalanisme і Unió de Centre Democràtic · Espanya і Unió de Centre Democràtic ·
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalanisme і Espanya
- Què tenen en comú Catalanisme і Espanya
- Semblances entre Catalanisme і Espanya
Comparació entre Catalanisme і Espanya
Catalanisme té 408 relacions, mentre que Espanya té 641. Com que tenen en comú 70, l'índex de Jaccard és 6.67% = 70 / (408 + 641).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalanisme і Espanya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
