Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Catalanisme і Catalunya
Catalanisme і Catalunya tenen 67 coses en comú (en Uniopèdia): Artur Mas i Gavarró, Àngel Guimerà i Jorge, Bandera de Catalunya, Barcelona, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Catalanisme, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Ràdio, Catolicisme, Comunitat autònoma, Constitució, Constitució espanyola de 1978, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Espanya, Estat nació, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, França, ..., Generalitat de Catalunya, Gibraltar, Govern d'Espanya, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Indústria, Jacint Verdaguer i Santaló, Joan Maragall i Gorina, Jordi Pujol i Soley, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Mar Mediterrània, Menorca, Minoria nacional, Mossos d'Esquadra, Nació, Nacionalitat històrica, País Valencià, Països Catalans, Palau de la Música Catalana, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Pirineus, Renaixença, República Catalana, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sardenya, Setge de Barcelona (1713-1714), Televisió de Catalunya, Vic, 11 de setembre, 23 de juny, 24 de juny. Ampliar l'índex (37 més) »
Artur Mas i Gavarró
Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.
Artur Mas i Gavarró і Catalanisme · Artur Mas i Gavarró і Catalunya ·
Àngel Guimerà i Jorge
fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.
Àngel Guimerà i Jorge і Catalanisme · Àngel Guimerà i Jorge і Catalunya ·
Bandera de Catalunya
La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.
Bandera de Catalunya і Catalanisme · Bandera de Catalunya і Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Catalanisme · Barcelona і Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalanisme · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Catalunya ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Catalanisme · Castella і Catalunya ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Catalanisme · Catalanisme і Catalunya ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Catalanisme · Català і Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalanisme і Catalunya · Catalunya і Catalunya ·
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Catalanisme і Catalunya del Nord · Catalunya і Catalunya del Nord ·
Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.
Catalanisme і Catalunya Ràdio · Catalunya і Catalunya Ràdio ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catalanisme і Catolicisme · Catalunya і Catolicisme ·
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Catalanisme і Comunitat autònoma · Catalunya і Comunitat autònoma ·
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Catalanisme і Constitució · Catalunya і Constitució ·
Constitució espanyola de 1978
La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.
Catalanisme і Constitució espanyola de 1978 · Catalunya і Constitució espanyola de 1978 ·
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Catalanisme і Convergència i Unió · Catalunya і Convergència i Unió ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Catalanisme і Corona d'Aragó · Catalunya і Corona d'Aragó ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Catalanisme і Corona de Castella i Lleó · Catalunya і Corona de Castella i Lleó ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Catalanisme і Corts Catalanes · Catalunya і Corts Catalanes ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Catalanisme і Decrets de Nova Planta · Catalunya і Decrets de Nova Planta ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Catalanisme і Dinastia borbònica · Catalunya і Dinastia borbònica ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Catalanisme і Dinastia dels Habsburg · Catalunya і Dinastia dels Habsburg ·
Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017
Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.
Catalanisme і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 · Catalunya і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Catalanisme і Espanya · Catalunya і Espanya ·
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Catalanisme і Estat nació · Catalunya і Estat nació ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Catalunya і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Catalanisme і Felip IV de Castella · Catalunya і Felip IV de Castella ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Catalanisme і Felip V d'Espanya · Catalunya і Felip V d'Espanya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Catalanisme і França · Catalunya і França ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Catalunya і Generalitat de Catalunya ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Catalanisme і Gibraltar · Catalunya і Gibraltar ·
Govern d'Espanya
El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.
Catalanisme і Govern d'Espanya · Catalunya і Govern d'Espanya ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Catalanisme і Guerra Civil espanyola · Catalunya і Guerra Civil espanyola ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Catalanisme і Guerra de Successió Espanyola · Catalunya і Guerra de Successió Espanyola ·
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Catalanisme і Indústria · Catalunya і Indústria ·
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Catalanisme і Jacint Verdaguer i Santaló · Catalunya і Jacint Verdaguer i Santaló ·
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Catalanisme і Joan Maragall i Gorina · Catalunya і Joan Maragall i Gorina ·
Jordi Pujol i Soley
Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.
Catalanisme і Jordi Pujol i Soley · Catalunya і Jordi Pujol i Soley ·
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Catalanisme і Josep Puig i Cadafalch · Catalunya і Josep Puig i Cadafalch ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Catalanisme і Lluís Domènech i Montaner · Catalunya і Lluís Domènech i Montaner ·
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya · Catalunya і Mancomunitat de Catalunya ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Catalanisme і Manresa · Catalunya і Manresa ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Catalanisme і Mar Mediterrània · Catalunya і Mar Mediterrània ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Catalanisme і Menorca · Catalunya і Menorca ·
Minoria nacional
Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Catalanisme і Minoria nacional · Catalunya і Minoria nacional ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Catalanisme і Mossos d'Esquadra · Catalunya і Mossos d'Esquadra ·
Nació
El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.
Catalanisme і Nació · Catalunya і Nació ·
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Catalanisme і Nacionalitat històrica · Catalunya і Nacionalitat històrica ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Catalanisme і País Valencià · Catalunya і País Valencià ·
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Catalanisme і Països Catalans · Catalunya і Països Catalans ·
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Catalanisme і Palau de la Música Catalana · Catalunya і Palau de la Música Catalana ·
Parlament de Catalunya
s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.
Catalanisme і Parlament de Catalunya · Catalunya і Parlament de Catalunya ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Catalanisme і Partit dels Socialistes de Catalunya · Catalunya і Partit dels Socialistes de Catalunya ·
Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.
Catalanisme і Pasqual Maragall i Mira · Catalunya і Pasqual Maragall i Mira ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Catalanisme і Pirineus · Catalunya і Pirineus ·
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Catalanisme і Renaixença · Catalunya і Renaixença ·
República Catalana
La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.
Catalanisme і República Catalana · Catalunya і República Catalana ·
Sant Boi de Llobregat
Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Catalanisme і Sant Boi de Llobregat · Catalunya і Sant Boi de Llobregat ·
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Catalanisme і Sant Cugat del Vallès · Catalunya і Sant Cugat del Vallès ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Catalanisme і Sardenya · Catalunya і Sardenya ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Catalanisme і Setge de Barcelona (1713-1714) · Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Televisió de Catalunya
Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.
Catalanisme і Televisió de Catalunya · Catalunya і Televisió de Catalunya ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Catalanisme і Vic · Catalunya і Vic ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Catalanisme · 11 de setembre і Catalunya ·
23 de juny
El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.
23 de juny і Catalanisme · 23 de juny і Catalunya ·
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Catalanisme і Catalunya
- Què tenen en comú Catalanisme і Catalunya
- Semblances entre Catalanisme і Catalunya
Comparació entre Catalanisme і Catalunya
Catalanisme té 408 relacions, mentre que Catalunya té 800. Com que tenen en comú 67, l'índex de Jaccard és 5.55% = 67 / (408 + 800).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Catalanisme і Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
