Comunicació

408 les relacions: Acadèmia de la Llengua Catalana, Acció Catalana, Acció Cultural Valenciana, Acció Valenciana, Adolfo Suárez González, Agricultura, Agustí de Semir i Rovira, Alçament de Pasqua, Alejandro Lerroux García, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Alta Cerdanya, Alternativa Estel, Anarcosindicalisme, Anglaterra, António de Oliveira Salazar, Anticatalanisme, Antiespanyolisme, Antonio Cánovas del Castillo, Artur Mas i Gavarró, Assemblea d'Estudiants Nacionalistes, Assemblea de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana, Assemblea Regionalista Valenciana, Associació Catalana d'Estudiants (Catalunya Nord), Aureli Argemí i Roca, Autodeterminació, Òmnium Cultural, Àngel Colom i Colom, Àngel Guimerà i Jorge, Bandera de Catalunya, Barcelona, Bases de Manresa, Blasquisme, Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional, Bloc d'Estudiants Independentistes, Bonaventura Carles Aribau i Farriols, Bonaventura Gassol i Rovira, Burgesia, Camilo García de Polavieja y del Castillo, Camp Nou, Candidatura d'Unitat Popular, Cant de la Senyera, Cap de l'oposició a Catalunya, Capcir, Carles II de Castella, Carles Maria Isidre de Borbó, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Carlisme, Castell de Montjuïc, Castella, Catalanisme, Catalans, Català, Catalunya, Catalunya del Nord, Catalunya Ràdio, Catalunya Sí, Catolicisme, Centre Català, Centre Escolar Catalanista, Centre Nacional Català, Centre Nacionalista Republicà, Codi Civil de Catalunya, Col·lectius de Treballadors, Comissions Obreres, Comtat de Cerdanya, Comtat del Rosselló, Comunitat autònoma, Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya, Conflent, Congrés dels Diputats, Consell de Cent, Consell Nacional de Catalunya, Conservadorisme, Constitució, Constitució Espanyola de 1812, Constitució espanyola de 1978, Constitucions catalanes, Consulta sobre la independència de Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya, Convergència i Unió, Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans, Coordinadora Obrera Sindical, Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corregiment, Corts Catalanes, Corts Espanyoles, Corts Generals, Cronologia de la història de Catalunya, Cronologia de la repressió del català, Daniel Cardona i Civit, Dècada del 1960, Dècada del 1980, Decrets de Nova Planta, Desamortitzacions espanyoles, Diari Catalá, Diglòssia, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Diputació de Barcelona, Diputació del General de Catalunya, Document 88: destinat (sobretot) a nacionalistes, Drets històrics, Ducat de Milà, Eduard Martínez i Ferrando, Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017, Enric Prat de la Riba i Sarrà, Erckartswiller, Eslògan, Espanya, Espanyolisme, Esquerra, Esquerra de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, Estat nació, Estat sobirà, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Estudis del suport social a la independència de Catalunya, Fènix (ocell), Federació, Federació de Cors de Clavé, Federació Democràtica Nacionalista, Federalisme, Federico Jiménez Losantos, Felip IV de Castella, Felip Solé i Sabarís, Felip V d'Espanya, Felipe González Márquez, Fets de Prats de Molló, França, Francesc Cambó i Batlle, Francesc Layret i Foix, Francesc Macià i Llussà, Francesc Pi i Margall, Francisco Franco Bahamonde, Front Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Gestapo, Gibraltar, Govern d'Espanya, Guerra civil, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Guerres Carlines, Harakiri, Història del dret català, Imperi, Indústria, Independència, Independentisme català, Independentistes dels Països Catalans, Intersindical-CSC, Invasió de la Vall d'Aran (1944), Irlanda, Jacint Verdaguer i Santaló, Jaume Collell i Bancells, Jaume el Conqueridor, Joan Fuster i Ortells, Joan Maragall i Gorina, Joaquim Rubió i Ors, Jocs Florals, Jordi Carbonell i de Ballester, Jordi Pujol i Soley, José María Aznar López, Josep Benet i Morell, Josep Irla i Bosch, Josep Morgades i Gili, Josep Puig i Cadafalch, Josep Tarradellas i Joan, Josep Torras i Bages, Junts per Catalunya (partit polític), L'Havana, La nacionalitat catalana, La Renaixensa, La República de les Lletres, La Veu del Montserrat, Las Provincias, Legislació, Liberalisme, Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, Llei per a la Reforma Política, Lliga Catalana (partit), Lliga de Catalunya, Lliga Regionalista, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Lliure comerç, Lluís Bou, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís XV de França, Lo Catalanisme, Londres, Mallorca, Mallorquinisme, Mancomunitat de Catalunya, Manifest dels 2300, Manifestació per l'Estatut de 1977, Manresa, Manuel Serra i Moret, Maquis, Mar Mediterrània, Marxa de la Llibertat, Mèxic, Memorial de greuges, Memorial del Comte-Duc d'Olivares, Menorca, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Mineria, Minoria nacional, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel Duran i Tortajada, Miquel Sellarès i Perelló, Missatge a la Reina Regent, Monarquia, Mossos d'Esquadra, Moviment de Defensa de la Terra, Moviment obrer, Movimiento Nacional, Nació, Nacionalistes d'Esquerra, Nacionalitat històrica, Nadal, Narcís Verdaguer i Callís, Navarra, Nazisme, Nicolás Salmerón y Alonso, Normalització lingüística del català, Nosaltres Sols!, Nosaltres, els valencians, Oda a la Pàtria, Oligarquia, Orfeó Català, Oriol Junqueras i Vies, País Basc, País Valencià, Països Baixos espanyols, Països Catalans, Pacte del Pardo, Palau de la Música Catalana, Palestra (entitat catalanista), Pancatalanisme, Pares de la Constitució, Parlament de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Demòcrata Europeu Català, Partit Liberal Conservador, Partit Nacionalista Català, Partit Popular (Espanya), Partit Republicà Català, Partit Republicà Català (1917-1931), Partit Republicà Radical, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pasqual Maragall i Mira, Pena de mort, Pere Bascompte i Carbonell, Pere el Cerimoniós, Pere Portabella i Ràfols, Pirineus, Plataforma pel Dret de Decidir, Població, Portugal, Prats de Molló, Primer Congrés Catalanista, Primera República Espanyola, Procediment sumaríssim, Proteccionisme, Ramón Serrano Suñer, Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya, Referèndum, Regionalisme, Regne d'Aragó, Regne de Nàpols, Regne de València, Renaixença, República Catalana, Republicanisme irlandès, Restauració borbònica, Ripoll, Rosselló, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sardenya, Síntesi del criteri valencianista, Segon Congrés Catalanista, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Setge de Barcelona (1713-1714), Sexenni Democràtic, Sindicat, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Sinn Féin, Sobirania i Progrés, Solidaritat Catalana, Solidaritat d'Obrers de Catalunya, Sorianisme, Televisió de Catalunya, Terra Lliure, Terratinent, Terrorisme, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Unió Catalanista, Unió de Centre Democràtic, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Europea, Unió Federal Nacionalista Republicana, Unió Regionalista, Unió Republicana (1903), Unió Socialista de Catalunya, Universitat de Barcelona, Valencianisme, Valentí Almirall i Llozer, Vallespir, Via fora els adormits, Vic, 1 de novembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 14 d'abril, 1700, 1711, 1714, 1715, 1716, 18 de febrer, 18 de juny, 18 de març, 1833, 1859, 1873, 1880, 1882, 1883, 1885, 1886, 1887, 1888, 1891, 1892, 1899, 19 de desembre, 1900, 1901, 1905, 1906, 1909, 1910, 1914, 1916, 1917, 1919, 1922, 1923, 1925, 1928, 1930, 1931, 1932, 1933, 1936, 1939, 1940, 1944, 1954, 1958, 1961, 1969, 1970, 1971, 1975, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1985, 1986, 1987, 1989, 1990, 1991, 1995, 1999, 2 d'abril, 2005, 2006, 2012, 23 de juny, 24 de juny, 30 de setembre, 6 de desembre, 8 d'octubre, 9 d'octubre, 9 de setembre. Ampliar l'índex (358 més) » « Shrink índex

Acadèmia de la Llengua Catalana

L'any 1863 Francesc Pelagi Briz va proposar de crear l'Acadèmia de la Llengua Catalana, però aquesta no es va crear fins al 1880, per iniciativa del Primer Congrés Catalanista.

Nou!!: Catalanisme і Acadèmia de la Llengua Catalana · Veure més »

Acció Catalana

Acció Catalana fou un partit polític catalanista creat arran d'una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Catalanisme і Acció Catalana · Veure més »

Acció Cultural Valenciana

Acció Cultural Valenciana fou una entitat valencianista fundada el 8 de març de 1930 per un grup d'estudiants i llicenciats universitaris, entre els quals destaquen: Joan Beneito, Felip Mateu i Llopis, Vicent Genovés, Francesc Carreres de Calatayud, Sanchis Guarner, Joan M. Grima, Jesús S. Tolsà, Emili Gómez Nadal i Antoni Igual Úbeda.

Nou!!: Catalanisme і Acció Cultural Valenciana · Veure més »

Acció Valenciana

Acció Valenciana fou una revista valencianista, mitjà d'expressió d'Acció Cultural Valenciana.

Nou!!: Catalanisme і Acció Valenciana · Veure més »

Adolfo Suárez González

Adolfo Suárez González (Cebreros, Àvila, 25 de setembre de 1932 – Madrid, 23 de març de 2014) fou un polític i advocat espanyol.

Nou!!: Catalanisme і Adolfo Suárez González · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Catalanisme і Agricultura · Veure més »

Agustí de Semir i Rovira

Agustí de Semir Rovira (Barcelona, 1918 - Barcelona, 17 d'agost de 2006) fou un advocat català conegut per la seva participació en la lluita anti-franquista.

Nou!!: Catalanisme і Agustí de Semir i Rovira · Veure més »

Alçament de Pasqua

L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.

Nou!!: Catalanisme і Alçament de Pasqua · Veure més »

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Nou!!: Catalanisme і Alejandro Lerroux García · Veure més »

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Nou!!: Catalanisme і Alfons XII d'Espanya · Veure més »

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Nou!!: Catalanisme і Alfons XIII d'Espanya · Veure més »

Aliats de la Segona Guerra Mundial

Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.

Nou!!: Catalanisme і Aliats de la Segona Guerra Mundial · Veure més »

Alta Cerdanya

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord.

Nou!!: Catalanisme і Alta Cerdanya · Veure més »

Alternativa Estel

Alternativa Estel (AE) fou una organització d'estudiants dels Països Catalans entre 1993 i 2006, any en què es va convertir en el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), fruit d'un procés de fusió.

Nou!!: Catalanisme і Alternativa Estel · Veure més »

Anarcosindicalisme

Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.

Nou!!: Catalanisme і Anarcosindicalisme · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Catalanisme і Anglaterra · Veure més »

António de Oliveira Salazar

fou un professor universitari, estatista i dictador portuguès.

Nou!!: Catalanisme і António de Oliveira Salazar · Veure més »

Anticatalanisme

L'anticatalanisme o la catalanofòbia és l'aversió a Catalunya, a la cultura i llengua catalanes o als mateixos catalans.

Nou!!: Catalanisme і Anticatalanisme · Veure més »

Antiespanyolisme

Pintada antiespanyola a Sant Sebastià. L'antiespanyolisme és l'aversió per l'estat espanyol, pel nacionalisme espanyol, o per la cultura i llengua espanyola.

Nou!!: Catalanisme і Antiespanyolisme · Veure més »

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Nou!!: Catalanisme і Antonio Cánovas del Castillo · Veure més »

Artur Mas i Gavarró

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956) és un economista i polític català d'ideologia catalanista i liberal.

Nou!!: Catalanisme і Artur Mas i Gavarró · Veure més »

Assemblea d'Estudiants Nacionalistes

LAssemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN) va ser una organització estudiantil de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans amb presència a les universitats del País Valencià, tot i que també comptava presència a nombrosos instituts.

Nou!!: Catalanisme і Assemblea d'Estudiants Nacionalistes · Veure més »

Assemblea de Catalunya

Tarja de membre de l'Assemblea de Catalunya (part frontal) LAssemblea de Catalunya (1971-1977) va ser una plataforma unitària de l'antifranquisme que agrupava l'oposició catalana política i social contra la dictadura del general Franco.

Nou!!: Catalanisme і Assemblea de Catalunya · Veure més »

Assemblea Nacional Catalana

L'Assemblea Nacional Catalana (Assemblea o ANC) és una organització que es defineix com a popular, unitària, plural i democràtica que té per objectiu aconseguir la independència de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social.

Nou!!: Catalanisme і Assemblea Nacional Catalana · Veure més »

Assemblea Regionalista Valenciana

La Primera Assemblea Regionalista Valenciana fou convocada el 1907 per iniciativa de la societat València Nova, presidida per Faustí Barberà i Martí a causa del ressò de l'èxit de la Solidaritat Catalana i amb la idea de crear una Solidaritat Valenciana.

Nou!!: Catalanisme і Assemblea Regionalista Valenciana · Veure més »

Associació Catalana d'Estudiants (Catalunya Nord)

L'Associació Catalana d'Estudiants (ACE) és una entitat nascuda durant l’any escolar 1986-1987, arran del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Perpinyà.

Nou!!: Catalanisme і Associació Catalana d'Estudiants (Catalunya Nord) · Veure més »

Aureli Argemí i Roca

és el fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i defensor dels drets nacionals dels Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і Aureli Argemí i Roca · Veure més »

Autodeterminació

Manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya a la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona el 2019.El dret dautodeterminació és un principi fonamental dels drets humans; es tracta del dret dels pobles a "determinar lliurement el seu estatus polític".

Nou!!: Catalanisme і Autodeterminació · Veure més »

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і Òmnium Cultural · Veure més »

Àngel Colom i Colom

Àngel Colom i Colom (Rupit i Pruit, 22 de desembre de 1951) és un polític independentista català, mestre d'escola i sacerdot catòlic secularitzat.

Nou!!: Catalanisme і Àngel Colom i Colom · Veure més »

Àngel Guimerà i Jorge

fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana.

Nou!!: Catalanisme і Àngel Guimerà i Jorge · Veure més »

Bandera de Catalunya

La bandera de Catalunya, també impròpiament anomenada senyera, és una bandera amb el fons groc i quatre barres horitzontals roges, anomenades «faixes», en heràldica.

Nou!!: Catalanisme і Bandera de Catalunya · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Catalanisme і Barcelona · Veure més »

Bases de Manresa

Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista, una coordinadora de diverses associacions catalanistes del moment repartides pel territori.

Nou!!: Catalanisme і Bases de Manresa · Veure més »

Blasquisme

El blasquisme fou un ideari polític de caràcter republicà aparegut al País Valencià a finals del, propagat per l'escriptor i periodista Vicent Blasco Ibáñez des del diari El Pueblo, que es va accentuar des de l'enfonsament electoral el 1896 del Partit Republicà Democràtic Federal, que defensava les tesis federalistes de Francesc Pi i Margall.

Nou!!: Catalanisme і Blasquisme · Veure més »

Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional

El Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) fou una coalició política creada l'any 1979 entre un grup d'independentistes encapçalats per en Lluís Maria Xirinacs i Fèlix Cucurull, que més endavant es van convertir en l'Assemblea d'Independents de Catalunya (AIC); el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el Bloc Català de Treballadors (BCT) que es definia com a "marxista revolucionari".

Nou!!: Catalanisme і Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional · Veure més »

Bloc d'Estudiants Independentistes

El Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) fou un sindicat d'estudiants fundat el 29 de març de 1988 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Nou!!: Catalanisme і Bloc d'Estudiants Independentistes · Veure més »

Bonaventura Carles Aribau i Farriols

Bonaventura Carles Aribau i Farriols (Barcelona, 4 de novembre de 1798 - 27 de setembre de 1862) va ser un escriptor, economista, polític, taquígraf i funcionari català.

Nou!!: Catalanisme і Bonaventura Carles Aribau i Farriols · Veure més »

Bonaventura Gassol i Rovira

Bonaventura Gassol i Rovira, més conegut com a Ventura Gassol, (La Selva del Camp, 6 d'octubre de 1893 - Tarragona, 19 de setembre de 1980) fou un destacat poeta i polític català.

Nou!!: Catalanisme і Bonaventura Gassol i Rovira · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Catalanisme і Burgesia · Veure més »

Camilo García de Polavieja y del Castillo

fou un militar i polític espanyol, de sobrenom «el general cristià» a causa de la seva religiositat.

Nou!!: Catalanisme і Camilo García de Polavieja y del Castillo · Veure més »

Camp Nou

El Camp Nou és un estadi de futbol propietat del FC Barcelona, situat al barri de la Maternitat i Sant Ramon de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).

Nou!!: Catalanisme і Camp Nou · Veure més »

Candidatura d'Unitat Popular

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.

Nou!!: Catalanisme і Candidatura d'Unitat Popular · Veure més »

Cant de la Senyera

El Cant de la senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català.

Nou!!: Catalanisme і Cant de la Senyera · Veure més »

Cap de l'oposició a Catalunya

El Cap de l'oposició a Catalunya és una figura institucional reconeguda per l'ordenament jurídic català que ve regulada per l'article 67 bis Reglament del Parlament de Catalunya de 22 de desembre de 2005.

Nou!!: Catalanisme і Cap de l'oposició a Catalunya · Veure més »

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Nou!!: Catalanisme і Capcir · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Catalanisme і Carles II de Castella · Veure més »

Carles Maria Isidre de Borbó

Carles Maria Isidre de Borbó, comte de Molina (Aranjuez, 1788 - Trieste, 1855).

Nou!!: Catalanisme і Carles Maria Isidre de Borbó · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Catalanisme і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Catalanisme і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Nou!!: Catalanisme і Carlisme · Veure més »

Castell de Montjuïc

El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.

Nou!!: Catalanisme і Castell de Montjuïc · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Catalanisme і Castella · Veure més »

Catalanisme

Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.

Nou!!: Catalanisme і Catalanisme · Veure més »

Catalans

Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.

Nou!!: Catalanisme і Catalans · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: Catalanisme і Català · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Catalanisme і Catalunya · Veure més »

Catalunya del Nord

Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Catalanisme і Catalunya del Nord · Veure més »

Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Catalunya Ràdio · Veure més »

Catalunya Sí

Catalunya Sí és una plataforma política fundada el 2011 i que agrupa a persones de la societat civil i personalitats amb reconeixement social per la seva trajectòria i vàlua professional, que volen participar a favor del procés independentista de Catalunya des del compromís social.

Nou!!: Catalanisme і Catalunya Sí · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Catalanisme і Catolicisme · Veure més »

Centre Català

El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.

Nou!!: Catalanisme і Centre Català · Veure més »

Centre Escolar Catalanista

El Centre Escolar Catalanista fou una entitat catalanista fundada a Barcelona el 21 d'octubre de 1886 per un grup d'universitaris per tal d'organitzar trobades i cursos.

Nou!!: Catalanisme і Centre Escolar Catalanista · Veure més »

Centre Nacional Català

El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 3 de setembre de 1899Helena Buffery, Elisenda Marcer, Historical Dictionary of the Catalans, tom 10 dels «Centre Nacional Català», Historical Dictionaries of Peoples and Cultures, Lanham (Maryland), Scarecrow Press, 2010, pàgina XXVI i 116-117, per antics militants de la Unió Catalanista contraris a l'apoliticisme de la Unió.

Nou!!: Catalanisme і Centre Nacional Català · Veure més »

Centre Nacionalista Republicà

Centre Nacionalista Republicà fou un grup polític catalanista fundat a Barcelona el 1906 per dissidents de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Catalanisme і Centre Nacionalista Republicà · Veure més »

Codi Civil de Catalunya

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.

Nou!!: Catalanisme і Codi Civil de Catalunya · Veure més »

Col·lectius de Treballadors

Els Col·lectius de Treballadors (CCTT) fou un sindicat impulsat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN).

Nou!!: Catalanisme і Col·lectius de Treballadors · Veure més »

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Nou!!: Catalanisme і Comissions Obreres · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Catalanisme і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Catalanisme і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comunitat autònoma

290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: Catalanisme і Comunitat autònoma · Veure més »

Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya

La Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya (CSTC) fou un sindicat fundat l'any 1980 de la unió de diversos indicats: Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC), Col·lectius de Treballadors (CCTT), Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), Sindicat Obrer de la Fusta i del Suro (SOFIS), Sindicat de Treballadors de la Garrotxa (STG) i Sindicat d'Unitat Sanitària (SUS).

Nou!!: Catalanisme і Confederació Sindical de Treballadors de Catalunya · Veure més »

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Nou!!: Catalanisme і Conflent · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: Catalanisme і Congrés dels Diputats · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Catalanisme і Consell de Cent · Veure més »

Consell Nacional de Catalunya

El Consell Nacional de Catalunya fou una entitat política catalana creada a França el 1939 pel president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover, després que dissolgués el govern català i designés cinc consellers a títol personal: Pompeu Fabra, Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili i Jaume Serra i Húnter.

Nou!!: Catalanisme і Consell Nacional de Catalunya · Veure més »

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Nou!!: Catalanisme і Conservadorisme · Veure més »

Constitució

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.

Nou!!: Catalanisme і Constitució · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

1.

Nou!!: Catalanisme і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Constitució espanyola de 1978

La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol.

Nou!!: Catalanisme і Constitució espanyola de 1978 · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Constitucions catalanes · Veure més »

Consulta sobre la independència de Catalunya

La consulta sobre el futur polític de Catalunya fou una consulta sobre la independència de Catalunya, motiu pel qual també és anomenada consulta sobre la independència de Catalunya, que se celebrà el 9 de novembre de 2014.

Nou!!: Catalanisme і Consulta sobre la independència de Catalunya · Veure més »

Convergència Democràtica de Catalunya

Seu nacional de CDC al carrer Còrsega, número 331 de Barcelona. Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) és un partit polític liberal i nacionalista català creat el 17 de novembre de 1974 a Montserrat a l'entorn de la figura de Jordi Pujol i Soley.

Nou!!: Catalanisme і Convergència Democràtica de Catalunya · Veure més »

Convergència i Unió

Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.

Nou!!: Catalanisme і Convergència i Unió · Veure més »

Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans

La Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) fou una organització estudiantil sorgida l'1 de maig de 1999 de la fusió del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI), de Catalunya i les Illes Balears; l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN), del País Valencià; l'Associació Catalana d'Estudiants (ACE), de la Catalunya Nord i el Col·lectiu Universitari Andreu Nin (CUAN), de la Universitat Rovira i Virgili.

Nou!!: Catalanisme і Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans · Veure més »

Coordinadora Obrera Sindical

Bandera de la Coordinadora Obrera Sindical Megàfon corporatiu La Coordinadora Obrera Sindical (COS) és un sindicat nacional i de classe sorgit el 1987.

Nou!!: Catalanisme і Coordinadora Obrera Sindical · Veure més »

Cop d'estat del 23 de febrer de 1981

El cop d'estat del 23 de febrer, normalment anomenat del 23-F, fou un intent de cop d'estat militar contra el govern d'Espanya i els parlamentaris del Congrés dels Diputats escollits per sufragi universal, lliure i directe democràtic i legítim d'Espanya que es va produir el 23 de febrer de 1981.

Nou!!: Catalanisme і Cop d'estat del 23 de febrer de 1981 · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Catalanisme і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Catalanisme і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Corregiment

Un corregiment era, primigèniament, una demarcació administrativa del regne de Castella, a càrrec d'un corregidor i d'un tinent de corregidor.

Nou!!: Catalanisme і Corregiment · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Catalanisme і Corts Catalanes · Veure més »

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Nou!!: Catalanisme і Corts Espanyoles · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Catalanisme і Corts Generals · Veure més »

Cronologia de la història de Catalunya

Els articles de la Viquipèdia referents a la Història de Catalunya, tant al nord com al sud dels pirineus, estan agrupats en les següents etapes de la Història de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Cronologia de la història de Catalunya · Veure més »

Cronologia de la repressió del català

El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V d'Espanya Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700 Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la «repressió del català» segons alguns autors, mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar, en perjudici del català en els diversos territoris, altres llengües que en principi hi eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat.

Nou!!: Catalanisme і Cronologia de la repressió del català · Veure més »

Daniel Cardona i Civit

Daniel Cardona i Civit, també conegut pels pseudònims de Vibrant i lIrlandès (Barcelona, 20 d'agost de 1890 - Sant Just Desvern, 7 de març de 1943), fou un polític català, un dels més actius de l'independentisme català insurreccional dels anys 20 i 30.

Nou!!: Catalanisme і Daniel Cardona i Civit · Veure més »

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Nou!!: Catalanisme і Dècada del 1960 · Veure més »

Dècada del 1980

La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.

Nou!!: Catalanisme і Dècada del 1980 · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Catalanisme і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desamortitzacions espanyoles

vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.

Nou!!: Catalanisme і Desamortitzacions espanyoles · Veure més »

Diari Catalá

Diari Català, fundat per Valentí Almirall i Llozer el 1879, va ser el primer diari escrit íntegrament en català.

Nou!!: Catalanisme і Diari Catalá · Veure més »

Diglòssia

En lingüística, la diglòssia és una situació que es dona quan hi ha dues llengües relacionades de manera propenca, una de prestigi alt, que s'empra generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Nou!!: Catalanisme і Diglòssia · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Catalanisme і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Catalanisme і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Diputació de Barcelona

Casa Serra, seu de la Diputació de Barcelona Diputació de Barcelona. Logo entrada de la casa serra La Diputació de Barcelona és una institució de l'Estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona.

Nou!!: Catalanisme і Diputació de Barcelona · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Catalanisme і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Document 88: destinat (sobretot) a nacionalistes

Pere Fuset llegint un fragment del llibre.Document 88, subtitulat Destinat (sobretot) a nacionalistes, és un assaig col·lectiu realitzat per Vicent Franch, Agustí Colomer, Miquel Nadal i Rafael Company en 1987, essent finalista del premi d'assaig Joan Fuster als XVI Premis Octubre, i sent publicat en el número 130 de la sèrie "la unitat" de l'editorial Tres i Quatre.

Nou!!: Catalanisme і Document 88: destinat (sobretot) a nacionalistes · Veure més »

Drets històrics

Els drets històrics es fonamenten en les Constitucions catalanes (Compilació de les constitucions del 1702). Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta, els quals són Euskadi i Navarra.

Nou!!: Catalanisme і Drets històrics · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Catalanisme і Ducat de Milà · Veure més »

Eduard Martínez i Ferrando

Primera pàgina de signatures de les Normes de Castelló, amb la signatura de Martínez i Ferrando.Eduard Martínez i Ferrando (València 1883 - 1935) fou un escriptor i intel·lectual valencià, germà d'Ernest Martínez i Ferrando i Daniel Martínez i Ferrando.

Nou!!: Catalanisme і Eduard Martínez i Ferrando · Veure més »

Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017

Enquestes per les Eleccions al Parlament de Catalunya des del 2013 al 2017. Les eleccions al Parlament de Catalunya corresponents a la XII legislatura se celebraren el 21 de desembre de l'any 2017.

Nou!!: Catalanisme і Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 · Veure més »

Enric Prat de la Riba i Sarrà

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 – 1 d'agost de 1917), advocat i periodista, fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914–1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del.

Nou!!: Catalanisme і Enric Prat de la Riba i Sarrà · Veure més »

Erckartswiller

Erckartswiller (en alsacià Erkertswiller) és un municipi francès, situat a la regió del Gran Est, al departament del Baix Rin.

Nou!!: Catalanisme і Erckartswiller · Veure més »

Eslògan

Un eslògan (de l'anglès slogan i aquest del gaèlic escocès sluagh-ghairm: 'crit de guerra') o frase publicitària és una frase identificativa en un context comercial o polític (en el cas de la propaganda).

Nou!!: Catalanisme і Eslògan · Veure més »

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Nou!!: Catalanisme і Espanya · Veure més »

Espanyolisme

L'espanyolisme o nacionalisme espanyol és el moviment que defensa l'existència d'una nació espanyola i, conseqüentment, la integritat territorial de l'actual Regne d'Espanya, partidari de l'uniformisme polític, i d'una cultura homogènia de matriu castellana.

Nou!!: Catalanisme і Espanyolisme · Veure més »

Esquerra

En política, l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic.

Nou!!: Catalanisme і Esquerra · Veure més »

Esquerra de Catalunya

L'Esquerra de Catalunya va ser el nom d'una coalició electoral, nacionalista i d'esquerres, formada pel Partit del Treball de Catalunya (PTC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Estat Català (EC) en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 15 de juny de 1977.

Nou!!: Catalanisme і Esquerra de Catalunya · Veure més »

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і Esquerra Republicana de Catalunya · Veure més »

Estat Català

Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.

Nou!!: Catalanisme і Estat Català · Veure més »

Estat nació

Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.

Nou!!: Catalanisme і Estat nació · Veure més »

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Nou!!: Catalanisme і Estat sobirà · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.

Nou!!: Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »

Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.

Nou!!: Catalanisme і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »

Estudis del suport social a la independència de Catalunya

Actualment hi ha nombroses estimacions rigoroses sobre el suport social a la independència de Catalunya, tant estudis d'opinió política i enquestes d'organismes oficials com de mitjans de comunicació.

Nou!!: Catalanisme і Estudis del suport social a la independència de Catalunya · Veure més »

Fènix (ocell)

''Bestiari'' d'Aberdeen En l'antiga mitologia egípcia, en què s'anomena Bennu, i en els mites que en deriven, el fènix és un ocell de foc sagrat.

Nou!!: Catalanisme і Fènix (ocell) · Veure més »

Federació

Mapa que mostra els estats federatsUna federació (del llatí fœdus, "pacte"), sovint també anomenat estat federal, és una unió d'un nombre específic d'estats o regions parcialment autònomes unides per un govern central ("federal").

Nou!!: Catalanisme і Federació · Veure més »

Federació de Cors de Clavé

Federació de Cors de Clavé és l'organització que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Nou!!: Catalanisme і Federació de Cors de Clavé · Veure més »

Federació Democràtica Nacionalista

La Federació Democràtica Nacionalista (FDN) fou una organització política nacionalista catalana creada per Francesc Macià com a successora de l'Associació Nacionalista Catalana el 2 de febrer de 1919.

Nou!!: Catalanisme і Federació Democràtica Nacionalista · Veure més »

Federalisme

Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.

Nou!!: Catalanisme і Federalisme · Veure més »

Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951) és un periodista espanyol.

Nou!!: Catalanisme і Federico Jiménez Losantos · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Catalanisme і Felip IV de Castella · Veure més »

Felip Solé i Sabarís

Felip Solé i Sabarís (Lleida, Segrià, 21 d'abril de 1915 - Barcelona, 21 de juny de 2005) fou un polític català.

Nou!!: Catalanisme і Felip Solé i Sabarís · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Catalanisme і Felip V d'Espanya · Veure més »

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Nou!!: Catalanisme і Felipe González Márquez · Veure més »

Fets de Prats de Molló

La invasió des de Prats de Molló fou una temptativa d'invasió militar des de la Catalunya del Nord per a independitzar Catalunya, planificada per Francesc Macià i la direcció d'Estat Català, descoberta i avortada el 1926.

Nou!!: Catalanisme і Fets de Prats de Molló · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Catalanisme і França · Veure més »

Francesc Cambó i Batlle

Francesc Cambó i Batlle (Verges, el Baix Empordà, 2 de setembre de 1876 - Buenos Aires, l'Argentina, 30 d'abril de 1947) fou un empresari i polític català conservador, fundador i líder de la Lliga Regionalista, ferm defensor que el catalanisme intervingués en la política espanyola, fou ministre en diversos governs espanyols.

Nou!!: Catalanisme і Francesc Cambó i Batlle · Veure més »

Francesc Layret i Foix

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 12 de juliol de 1880 - 30 de novembre de 1920) fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Nou!!: Catalanisme і Francesc Layret i Foix · Veure més »

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Francesc Macià i Llussà · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Catalanisme і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Nou!!: Catalanisme і Francisco Franco Bahamonde · Veure més »

Front Nacional de Catalunya

El Front Nacional de Catalunya (FNC) fou una organització política catalana independentista i progressista.

Nou!!: Catalanisme і Front Nacional de Catalunya · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Gestapo

La Geheime Staatspolizei (Policia Secreta de l'Estat), coneguda amb l'acrònim Gestapo, va ser la policia secreta oficial de l'estat a l'Alemanya nazi.

Nou!!: Catalanisme і Gestapo · Veure més »

Gibraltar

Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.

Nou!!: Catalanisme і Gibraltar · Veure més »

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Nou!!: Catalanisme і Govern d'Espanya · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Catalanisme і Guerra civil · Veure més »

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Nou!!: Catalanisme і Guerra Civil catalana · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Catalanisme і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Catalanisme і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Catalanisme і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerres Carlines

«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.

Nou!!: Catalanisme і Guerres Carlines · Veure més »

Harakiri

Gravat del general Akashi Gidayu escrivint els seus poemes de comiat anomenats ''yuigon'' o ''zeppitsu'' abans de fer-se el ''seppuku'' Harakiri (en japonès 腹切, literalment 'tallar la panxa' o 'esventrar') és l’expressió idiomàtica vulgar del seppuku (切腹, escrit amb els mateixos caràcters que harakiri, però en ordre invers), que és el terme preferit habitualment al Japó per denominar un suïcidi ritual consistent en obrir-se el ventre d'un tall.

Nou!!: Catalanisme і Harakiri · Veure més »

Història del dret català

s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.

Nou!!: Catalanisme і Història del dret català · Veure més »

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Nou!!: Catalanisme і Imperi · Veure més »

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Nou!!: Catalanisme і Indústria · Veure més »

Independència

Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.

Nou!!: Catalanisme і Independència · Veure més »

Independentisme català

L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.

Nou!!: Catalanisme і Independentisme català · Veure més »

Independentistes dels Països Catalans

Independentistes dels Països Catalans (IPC) va ser una agrupació política que nasqué l'any 1979 arran de la fusió entre dues formacions polítiques: el PSAN-Provisional i l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN), una formació que considerava la Catalunya Nord el seu àmbit principal d'acció, endemés d'antics integrants de Comunistes Catalans Independents (CCI).

Nou!!: Catalanisme і Independentistes dels Països Catalans · Veure més »

Intersindical-CSC

La Intersindical - Confederació Sindical Catalana o Intersindical-CSC (I-CSC) és un sindicat independentista i de classe català, fundat l'any 1990 i constituït el 1993.

Nou!!: Catalanisme і Intersindical-CSC · Veure més »

Invasió de la Vall d'Aran (1944)

La Invasió de la Vall d'Aran del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya d'establir un govern espanyol de la Unió Nacional Espanyola (UNE) a la Vall d'Aran mitjançant un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressió dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operació Reconquesta d'Espanya.

Nou!!: Catalanisme і Invasió de la Vall d'Aran (1944) · Veure més »

Irlanda

Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.

Nou!!: Catalanisme і Irlanda · Veure més »

Jacint Verdaguer i Santaló

fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.

Nou!!: Catalanisme і Jacint Verdaguer i Santaló · Veure més »

Jaume Collell i Bancells

Jaume Collell i Bancells (Vic, 18 de desembre de 1846 - 1 de març de 1932) fou eclesiàstic, periodista, poeta i escriptor.

Nou!!: Catalanisme і Jaume Collell i Bancells · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Catalanisme і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.

Nou!!: Catalanisme і Joan Fuster i Ortells · Veure més »

Joan Maragall i Gorina

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.

Nou!!: Catalanisme і Joan Maragall i Gorina · Veure més »

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Catalanisme і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »

Jocs Florals

Els Jocs Florals, Jochs Florals, també anomenats Jocs de la Gaia Ciència, és un certamen literari instituït per primer cop al a la cort provençal de Tolosa de Llenguadoc, per a premiar el gènere poètic, en llengua provençal.

Nou!!: Catalanisme і Jocs Florals · Veure més »

Jordi Carbonell i de Ballester

Jordi Carbonell i de Ballester (Barcelona, 23 d'abril de 1924 - Barcelona, 22 d'agost de 2016) fou un polític i filòleg català, net de l'escultor Pere Carbonell i Huguet.

Nou!!: Catalanisme і Jordi Carbonell i de Ballester · Veure més »

Jordi Pujol i Soley

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 9 de juny de 1930) és un polític i empresari català, líder de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) del 1974 al 2003 i president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003.

Nou!!: Catalanisme і Jordi Pujol i Soley · Veure més »

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Nou!!: Catalanisme і José María Aznar López · Veure més »

Josep Benet i Morell

Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.

Nou!!: Catalanisme і Josep Benet i Morell · Veure més »

Josep Irla i Bosch

Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958) fou un empresari i polític català, i 124è president de la Generalitat de Catalunya (1940–1954) en l'exili.

Nou!!: Catalanisme і Josep Irla i Bosch · Veure més »

Josep Morgades i Gili

Josep Morgades i Gili (Vilafranca del Penedès, 9 d'octubre de 1826 - Barcelona, 8 de gener de 1901) fou un clergue i activista cultural català, bisbe de Vic (1882-1899) i de Barcelona (1899-1901).

Nou!!: Catalanisme і Josep Morgades i Gili · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Catalanisme і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Nou!!: Catalanisme і Josep Tarradellas i Joan · Veure més »

Josep Torras i Bages

Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, màxim representant al seu temps del catalanisme conservador i catòlic.

Nou!!: Catalanisme і Josep Torras i Bages · Veure més »

Junts per Catalunya (partit polític)

Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.

Nou!!: Catalanisme і Junts per Catalunya (partit polític) · Veure més »

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Nou!!: Catalanisme і L'Havana · Veure més »

La nacionalitat catalana

La nacionalitat catalana és un assaig del polític català Enric Prat de la Riba, publicat el maig de 1906 amb finalitats polítiques (i no pas com una obra històrica) per definir l'ideari de la Lliga Regionalista.

Nou!!: Catalanisme і La nacionalitat catalana · Veure més »

La Renaixensa

La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.

Nou!!: Catalanisme і La Renaixensa · Veure més »

La República de les Lletres

La República de les Lletres, quaderns de literatura, arts i política, fou una revista trimestral, d'orientació republicana i antimonàrquica, que es va publicar a València entre juliol del 1934 i juny del 1936.

Nou!!: Catalanisme і La República de les Lletres · Veure més »

La Veu del Montserrat

''La Veu del Montserrat'' convocant a la missa pels màrtirs del 1714: ''«perque tots los catalans aprengan en son exemple, com se deu amar la Patria com devem trevallar per restaurarla y enaltirla, ab amor al passat y fe en l'esdevenidor»'' La Veu del Montserrat fou un setmanari de contingut religiós i catalanista d'orientació moderada, escrit en català.

Nou!!: Catalanisme і La Veu del Montserrat · Veure més »

Las Provincias

Las Provincias és un diari en castellà d'informació general publicat al País Valencià de línia editorial conservadora.

Nou!!: Catalanisme і Las Provincias · Veure més »

Legislació

La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.

Nou!!: Catalanisme і Legislació · Veure més »

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Nou!!: Catalanisme і Liberalisme · Veure més »

Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic

Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic, més coneguda com a LOAPA (sigles del nom en castellà de la llei) fou una llei orgànica aprovada per les Corts Generals el 30 de juny de 1982 mercès a un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD.

Nou!!: Catalanisme і Llei Orgànica d'Harmonització del Procés Autonòmic · Veure més »

Llei per a la Reforma Política

La Llei per a la Reforma Política (Llei 1/1977, de 4 de gener, per a la Reforma Política) va ser aprovada el 18 de novembre de 1976 per les Corts franquistes, rebent el suport de 435 dels 531 procuradors (81% a favor), i sotmesa a referèndum el 15 de desembre posterior, amb una participació del 77% del cens i un 94,17% de vots a favor.

Nou!!: Catalanisme і Llei per a la Reforma Política · Veure més »

Lliga Catalana (partit)

La Lliga Catalana fou un partit polític català, hereu i successor de la Lliga Regionalista, creat el febrer de 1933.

Nou!!: Catalanisme і Lliga Catalana (partit) · Veure més »

Lliga de Catalunya

La Lliga de Catalunya fou una agrupació política catalanista fundada el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres d'ideologia conservadora del Centre Català (Joan Josep Permanyer i Ayats, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner) descontents per l'elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista (també conservadors), com Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa i Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Catalanisme і Lliga de Catalunya · Veure més »

Lliga Regionalista

La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.

Nou!!: Catalanisme і Lliga Regionalista · Veure més »

Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic

Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.

Nou!!: Catalanisme і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Lliure comerç

El lliure comerç o la llibertat de comerç és un model de mercat en què el comerç de béns i serveis entre els països flueix de manera ininterrompuda sense qualsevol obstacle artificial.

Nou!!: Catalanisme і Lliure comerç · Veure més »

Lluís Bou

Lluís Bou (Barcelona, 1961) és un periodista, analista polític i cronista parlamentari català.

Nou!!: Catalanisme і Lluís Bou · Veure més »

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Nou!!: Catalanisme і Lluís Companys i Jover · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Catalanisme і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís XV de França

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Nou!!: Catalanisme і Lluís XV de França · Veure més »

Lo Catalanisme

Lo Catalanisme és un llibre publicat per Valentí Almirall el 1886 amb el subtítol Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques.

Nou!!: Catalanisme і Lo Catalanisme · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Catalanisme і Londres · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Catalanisme і Mallorca · Veure més »

Mallorquinisme

El mallorquinisme polític és el moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política i cultural de Mallorca.

Nou!!: Catalanisme і Mallorquinisme · Veure més »

Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.

Nou!!: Catalanisme і Mancomunitat de Catalunya · Veure més »

Manifest dels 2300

El Manifest dels 2.300 va ser un manifest aparegut el 25 de gener del 1981.

Nou!!: Catalanisme і Manifest dels 2300 · Veure més »

Manifestació per l'Estatut de 1977

La manifestació per l'Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d'aquell any.

Nou!!: Catalanisme і Manifestació per l'Estatut de 1977 · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Catalanisme і Manresa · Veure més »

Manuel Serra i Moret

Manuel Serra i Moret (Vic, 9 de maig del 1884 - Perpinyà, 29 de juliol del 1963) fou un polític i escriptor català, fundador de la Unió Socialista de Catalunya, Conseller de la Generalitat de Catalunya i President del Parlament de Catalunya a l'exili.

Nou!!: Catalanisme і Manuel Serra i Moret · Veure més »

Maquis

el mural sencer Els maquis van ser els grups armats que van operar en territori espanyol, especialment a la serralada Cantàbrica, als Pirineus, a Catalunya, País Valencià, Aragó i Andalusia, després de la Guerra civil per oposar-se a la institucionalització del règim franquista.

Nou!!: Catalanisme і Maquis · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: Catalanisme і Mar Mediterrània · Veure més »

Marxa de la Llibertat

Samarreta amb l'emblema de la Marxa de la Llibertat. Foto a la Diada Nacional de Catalunya a l'11/9/2012 a Barcelona. La Marxa de la Llibertat fou una acció duta a terme l'estiu de 1976 per reclamar, de forma pacífica i no violenta, l'amnistia, les llibertats bàsiques, la recuperació de l'Estatut d'autonomia, tot donant a conèixer aquestes reivindicacions en l'àmbit dels Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і Marxa de la Llibertat · Veure més »

Mèxic

Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.

Nou!!: Catalanisme і Mèxic · Veure més »

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Nou!!: Catalanisme і Memorial de greuges · Veure més »

Memorial del Comte-Duc d'Olivares

Velázquez el 1635 El Gran Memorial o memorial secret del Comte-Duc d'Olivares va ser un informe confidencial, datat el 25 de desembre de 1624, elaborat pel valido Comte-Duc d'Olivares per a Felip IV d'Espanya, en el qual relatava la difícil situació per la qual travessava la Monarquia Hispànica i exposava els remeis o «acompliments» per a superar-la.

Nou!!: Catalanisme і Memorial del Comte-Duc d'Olivares · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Catalanisme і Menorca · Veure més »

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Nou!!: Catalanisme і Miguel Primo de Rivera Orbaneja · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Nou!!: Catalanisme і Mineria · Veure més »

Minoria nacional

Manifestació conjunta de les minories ètniques de Hong Kong el 1r de juliol del 2005. Una minoria nacional és un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant en quant a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.

Nou!!: Catalanisme і Minoria nacional · Veure més »

Miquel Blay i Fàbrega

Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.

Nou!!: Catalanisme і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »

Miquel Duran i Tortajada

Miquel Duran i Tortajada, conegut com a Miquel Duran de València (València, 20 d'agost de 1883 - València, 28 de novembre de 1947), va ser un escriptor i activista cultural valencià.

Nou!!: Catalanisme і Miquel Duran i Tortajada · Veure més »

Miquel Sellarès i Perelló

Miquel Sellarès i Perelló (Barcelona, 1946) és un polític català.

Nou!!: Catalanisme і Miquel Sellarès i Perelló · Veure més »

Missatge a la Reina Regent

El Missatge a la Reina Regent (Barcelona, 1888) va ésser un document signat per 2.601 persones d'arreu de Catalunya dirigit a la reina regent Maria Cristina en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Missatge a la Reina Regent · Veure més »

Monarquia

Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.

Nou!!: Catalanisme і Monarquia · Veure més »

Mossos d'Esquadra

Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Mossos d'Esquadra · Veure més »

Moviment de Defensa de la Terra

El Moviment de Defensa de la Terra o, en sigla, MDT, fou el front unitari de les organitzacions polítiques de l'independentisme d'esquerra marxista dels Països Catalans, sorgit de la confluència entre el PSAN i Independentistes dels Països Catalans (abans anomenats PSAN-Provisional), i posteriorment escindit en dos, l'MDT-PSAN (posteriorment Catalunya Lliure) i l'MDT-IPC.

Nou!!: Catalanisme і Moviment de Defensa de la Terra · Veure més »

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Nou!!: Catalanisme і Moviment obrer · Veure més »

Movimiento Nacional

El Movimiento Nacional és la denominació del conjunt de forces polítiques que es van adherir a l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i van constituir posteriorment el partit únic del règim franquista (FET y de las JONS).

Nou!!: Catalanisme і Movimiento Nacional · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Catalanisme і Nació · Veure més »

Nacionalistes d'Esquerra

Nacionalistes d'Esquerra (NE) fou un moviment polític format el 1979 per grups i personalitats de tendència independentista i que es va dissoldre el 1984.

Nou!!: Catalanisme і Nacionalistes d'Esquerra · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: Catalanisme і Nacionalitat històrica · Veure més »

Nadal

L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.

Nou!!: Catalanisme і Nadal · Veure més »

Narcís Verdaguer i Callís

Narcís Verdaguer i Callís (Vic, Osona, 29 d'octubre de 1862 — Barcelona, 5 d'abril de 1918) fou un advocat especialitzat en qüestions comercials i aranzelàries i polític català.

Nou!!: Catalanisme і Narcís Verdaguer i Callís · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Catalanisme і Navarra · Veure més »

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Nou!!: Catalanisme і Nazisme · Veure més »

Nicolás Salmerón y Alonso

Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.

Nou!!: Catalanisme і Nicolás Salmerón y Alonso · Veure més »

Normalització lingüística del català

Acte de Plataforma per la llengua a Sabadell La normalització lingüística del català és el procés de recuperació de la llengua catalana als territoris espanyols on es parla (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) des de la recuperació de la democràcia a l'Estat Espanyol.

Nou!!: Catalanisme і Normalització lingüística del català · Veure més »

Nosaltres Sols!

L'agrupació nacionalista Nosaltres Sols! fou una organització políticoarmada catalana del.

Nou!!: Catalanisme і Nosaltres Sols! · Veure més »

Nosaltres, els valencians

Nosaltres, els valencians és un influent assaig de l'intel·lectual valencià Joan Fuster i el primer dels seus treballs com a historiador.

Nou!!: Catalanisme і Nosaltres, els valencians · Veure més »

Oda a la Pàtria

La pàtria és un poema culte del romanticisme en llengua catalana que està dividit en sis octaves de versos alexandrins d'art major (versos nobles), escrit el 1832 per Bonaventura Carles Aribau a Madrid per felicitar el banquer Gaspar Remisa el dia del seu sant.

Nou!!: Catalanisme і Oda a la Pàtria · Veure més »

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Nou!!: Catalanisme і Oligarquia · Veure més »

Orfeó Català

L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.

Nou!!: Catalanisme і Orfeó Català · Veure més »

Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d'abril de 1969) és un historiador i polític català, president d'Esquerra Republicana de Catalunya des de 2011.

Nou!!: Catalanisme і Oriol Junqueras i Vies · Veure més »

País Basc

El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.

Nou!!: Catalanisme і País Basc · Veure més »

País Valencià

El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.

Nou!!: Catalanisme і País Valencià · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Catalanisme і Països Baixos espanyols · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Catalanisme і Països Catalans · Veure més »

Pacte del Pardo

El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.

Nou!!: Catalanisme і Pacte del Pardo · Veure més »

Palau de la Música Catalana

El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).

Nou!!: Catalanisme і Palau de la Música Catalana · Veure més »

Palestra (entitat catalanista)

Palestra fou una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d'amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l'escoltisme de Robert Baden Powell.

Nou!!: Catalanisme і Palestra (entitat catalanista) · Veure més »

Pancatalanisme

Illes. El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і Pancatalanisme · Veure més »

Pares de la Constitució

Exemplar de la Constitució espanyola conservada al Congrés dels Diputats Els Pares de la Constitució, nom amb el qual són coneguts entre la societat espanyola, són els set ponents als quals es va encarregar la redacció de la Constitució espanyola de 1978, en vigor actualment a Espanya.

Nou!!: Catalanisme і Pares de la Constitució · Veure més »

Parlament de Catalunya

s El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Parlament de Catalunya · Veure més »

Partit dels Socialistes de Catalunya

El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.

Nou!!: Catalanisme і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »

Partit Demòcrata Europeu Català

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata fou un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona i dissolt el 28 d'octubre de 2023 a Barcelona.

Nou!!: Catalanisme і Partit Demòcrata Europeu Català · Veure més »

Partit Liberal Conservador

El Partit Liberal Conservador (o simplement Partit Conservador) és una de les dues formacions polítiques, juntament amb el Partit Liberal, que estructuraren el sistema turnista propi de la Restauració espanyola de 1874 mercè el Pacte del Pardo de 1885.

Nou!!: Catalanisme і Partit Liberal Conservador · Veure més »

Partit Nacionalista Català

El Partit Nacionalista Català fou un partit polític creat el març de 1932, amb l'objectiu de cercar una via d'intervenció política i electoral dins el separatisme –l'independentisme d'aquell moment–, contrari fins aleshores a tota participació en el joc polític convencional.

Nou!!: Catalanisme і Partit Nacionalista Català · Veure més »

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Nou!!: Catalanisme і Partit Popular (Espanya) · Veure més »

Partit Republicà Català

El Partit Republicà Català (RC) és un partit polític independentista català, fundat el 2006 per un grup d'independentistes decebuts del tarannà dels partits existents.

Nou!!: Catalanisme і Partit Republicà Català · Veure més »

Partit Republicà Català (1917-1931)

El Partit Republicà Català va ser un partit polític republicà i catalanista que va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què es va fusionar amb altres organitzacions per formar Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Partit Republicà Català (1917-1931) · Veure més »

Partit Republicà Radical

El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.

Nou!!: Catalanisme і Partit Republicà Radical · Veure més »

Partit Socialista d'Alliberament Nacional

El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.

Nou!!: Catalanisme і Partit Socialista d'Alliberament Nacional · Veure més »

Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament

El Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R) va ser un partit polític català d'ideologia socialdemòcrata fundat per Josep Pallach.

Nou!!: Catalanisme і Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament · Veure més »

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Nou!!: Catalanisme і Partit Socialista Obrer Espanyol · Veure més »

Partit Socialista Unificat de Catalunya

El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.

Nou!!: Catalanisme і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 13 de gener de 1941), fill de Jordi Maragall i Noble, i net de Joan Maragall i Gorina, és un destacat polític i antic president del Partit dels Socialistes de Catalunya que va ser president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003 fins a novembre del 2006.

Nou!!: Catalanisme і Pasqual Maragall i Mira · Veure més »

Pena de mort

Països abolicionistes: 108 La pena de mort o pena capital és l'execució d'una persona com a càstig per un crim o delicte.

Nou!!: Catalanisme і Pena de mort · Veure més »

Pere Bascompte i Carbonell

Pere Bascompte i Carbonell (Manresa, 1957) va ser un dels fundadors i militants de l'organització armada Terra Lliure.

Nou!!: Catalanisme і Pere Bascompte i Carbonell · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Nou!!: Catalanisme і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere Portabella i Ràfols

és un director, guionista i productor de cinema català.

Nou!!: Catalanisme і Pere Portabella i Ràfols · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Catalanisme і Pirineus · Veure més »

Plataforma pel Dret de Decidir

La Plataforma pel Dret de Decidir (PDD) és una agrupació de diverses entitats i membres de la societat civil d'arreu de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Plataforma pel Dret de Decidir · Veure més »

Població

Estats Units. El terme població, en biologia, es refereix al conjunt dels éssers vius del mateix grup o espècie, que viuen en una àrea geogràfica particular.

Nou!!: Catalanisme і Població · Veure més »

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Nou!!: Catalanisme і Portugal · Veure més »

Prats de Molló

Prats de Molló és la vila cap de la comuna de Prats de Molló i la Presta i del subcomarca de l'Alt Vallespir, pertanyent a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Nou!!: Catalanisme і Prats de Molló · Veure més »

Primer Congrés Catalanista

El Primer Congrés Catalanista fou una assemblea celebrada a Barcelona entre el 9 d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista.

Nou!!: Catalanisme і Primer Congrés Catalanista · Veure més »

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Nou!!: Catalanisme і Primera República Espanyola · Veure més »

Procediment sumaríssim

Un judici o procediment sumaríssim és un procés judicial en el que les diferents parts ordinàries del procediment s'acumulen en un sol acte i, generalment, en un sol moment, de tal manera que s'instrueix, s'aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s'executa la sentència en brevíssim termini (unes hores).

Nou!!: Catalanisme і Procediment sumaríssim · Veure més »

Proteccionisme

El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions.

Nou!!: Catalanisme і Proteccionisme · Veure més »

Ramón Serrano Suñer

Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.

Nou!!: Catalanisme і Ramón Serrano Suñer · Veure més »

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya

Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya és un missatge dels catalans adreçat al rei Jordi I d'Anglaterra, desafeccionat, però encara aliat segons el pacte de Gènova de 1705, on es recorda a Anglaterra l'aliança pactada «per la llibertat de Catalunya», demana que sigui reactualitzada i proposa com a alternativa la creació d'una «Republica Libera de Cathalunya».

Nou!!: Catalanisme і Record de l'Aliança fet al Sereníssim Jordi Augusto Rey de la Gran Bretanya · Veure més »

Referèndum

Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.

Nou!!: Catalanisme і Referèndum · Veure més »

Regionalisme

El regionalisme és un moviment cultural i polític de recuperació de la identitat pròpia (idioma, història, dret, tradicions i altres peculiaritats).

Nou!!: Catalanisme і Regionalisme · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Catalanisme і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Catalanisme і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Catalanisme і Regne de València · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Catalanisme і Renaixença · Veure més »

República Catalana

La República Catalana, i també Estat Català, és una de les denominacions que al llarg de la història ha pres Catalunya quan s'ha proclamat subjecte jurídic i polític sobirà en forma d'estat.

Nou!!: Catalanisme і República Catalana · Veure més »

Republicanisme irlandès

El republicanisme irlandès (gaèlic: Poblachtánachas, anglès: Irish Republicanism) és una ideologia basada en la defensa d'una república única per a tota Irlanda, amb variacions que van des de l'estat unitari, a la federació o confederació de les quatre províncies històriques de l'illa.

Nou!!: Catalanisme і Republicanisme irlandès · Veure més »

Restauració borbònica

La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

Nou!!: Catalanisme і Restauració borbònica · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Catalanisme і Ripoll · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Catalanisme і Rosselló · Veure més »

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Catalanisme і Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Catalanisme і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Catalanisme і Sardenya · Veure més »

Síntesi del criteri valencianista

La Síntesi del críteri valencianista és un opuscle redactat per Eduard Martínez i Ferrando l'any 1918 i editat a la ciutat de Barcelona per la Joventut Valencianista, i es considera el primer text teòric del valencianisme d'arrel catalanista.

Nou!!: Catalanisme і Síntesi del criteri valencianista · Veure més »

Segon Congrés Catalanista

El Segon Congrés Catalanista fou una assemblea convocada pel Centre Català i celebrada a Barcelona entre el 20 i el 27 de juny del 1883, per tal de discutir i de votar el Programa del Catalanisme, proclamant la necessitat i conveniència que els catalans s'havien d'afiliar només a organitzacions polítiques de disciplina exclusivament catalana.

Nou!!: Catalanisme і Segon Congrés Catalanista · Veure més »

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Nou!!: Catalanisme і Segona Guerra Mundial · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Catalanisme і Segona República Espanyola · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Catalanisme і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Sexenni Democràtic

Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.

Nou!!: Catalanisme і Sexenni Democràtic · Veure més »

Sindicat

AIT a Barcelona. Un sindicat és una associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.

Nou!!: Catalanisme і Sindicat · Veure més »

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Mural del SEPC a la Universitat de Girona El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és un sindicat estudiantil del moviment de l'Esquerra Independentista dels Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans · Veure més »

Sinn Féin

Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.

Nou!!: Catalanisme і Sinn Féin · Veure més »

Sobirania i Progrés

Sobirania i Progrés (SiP) és un moviment polític creat el 4 d'octubre de 2006 constituït com a plataforma que cerca el dret d'autodeterminació del poble català des de la societat civil, mitjançant un referèndum.

Nou!!: Catalanisme і Sobirania i Progrés · Veure més »

Solidaritat Catalana

Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.

Nou!!: Catalanisme і Solidaritat Catalana · Veure més »

Solidaritat d'Obrers de Catalunya

bandera de SOC bandera de SOC Solidaritat d'Obrers de Catalunya (SOC) fou un sindicat nacionalista, ja desaparegut (1958-1983).

Nou!!: Catalanisme і Solidaritat d'Obrers de Catalunya · Veure més »

Sorianisme

Sorianisme és el nom que va rebre un moviment polític d'ideologia republicana al País Valencià, impulsat el 1903 per un sector valencià del Partit Republicà Radical oposat al blasquisme.

Nou!!: Catalanisme і Sorianisme · Veure més »

Televisió de Catalunya

Televisió de Catalunya (TVC) és la divisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals encarregada de gestionar-ne els serveis de televisió.

Nou!!: Catalanisme і Televisió de Catalunya · Veure més »

Terra Lliure

Terra Lliure va ser una organització armada independentista catalana, d'ideologia socialista, fundada el 1978 amb l'objectiu de crear un estat socialista independent als Països Catalans, que va abandonar la lluita armada el 1991 i es va autodissoldre de manera oficial el 1995.

Nou!!: Catalanisme і Terra Lliure · Veure més »

Terratinent

Terratinent és un terme que es refereix a l'amo o posseïdor d'una terra o finca rústica.

Nou!!: Catalanisme і Terratinent · Veure més »

Terrorisme

Escena després d'un atemptat terrorista a Gao. El mot terrorisme s'utilitza per a definir un tipus d'utilització de la violència de manera sistemàtica i sovint indiscriminada per aconseguir objectius polítics, condicionar el comportament de la societat civil o aclarir comptes per decisions preses i irreversibles.

Nou!!: Catalanisme і Terrorisme · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Catalanisme і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Catalanisme і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Unió Catalanista

La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència contra l'article 15 del Codi Civil espanyol que atemptava contra el Dret civil català.

Nou!!: Catalanisme і Unió Catalanista · Veure més »

Unió de Centre Democràtic

Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.

Nou!!: Catalanisme і Unió de Centre Democràtic · Veure més »

Unió Democràtica de Catalunya

Unió Democràtica de Catalunya (UDC) va ser un partit polític català actiu entre 1931 i 2017, d'ideologia democristiana o socialcristiana, amb Manuel Carrasco i Formiguera i Miquel Coll i Alentorn com a líders destacats.

Nou!!: Catalanisme і Unió Democràtica de Catalunya · Veure més »

Unió Europea

La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.

Nou!!: Catalanisme і Unió Europea · Veure més »

Unió Federal Nacionalista Republicana

La Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) va ser un partit polític fundat a Barcelona a l'abril de 1910.

Nou!!: Catalanisme і Unió Federal Nacionalista Republicana · Veure més »

Unió Regionalista

Unió Regionalista fou un grup polític creat a Barcelona el 18 d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas.

Nou!!: Catalanisme і Unió Regionalista · Veure més »

Unió Republicana (1903)

Unió Republicana (UR) fou un partit polític fundat a Madrid el 1903 amb el propòsit d'aplegar els grups republicans espanyols sorgits durant la Restauració, tots ells molt heterogenis ideològicament i sovint enfrontats a nivell personal, gràcies a les bones perspectives electorals aconseguides per les aliances republicanes de 1893 i 1900.

Nou!!: Catalanisme і Unió Republicana (1903) · Veure més »

Unió Socialista de Catalunya

La Unió Socialista de Catalunya (USC) va ser un partit polític català d'esquerres fundat el 8 de juliol de 1923 a partir d'una escissió de la Federació Catalana del PSOE, dirigida per Rafael Campalans i Puig, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret i Gabriel Alomar.

Nou!!: Catalanisme і Unió Socialista de Catalunya · Veure més »

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Catalanisme і Universitat de Barcelona · Veure més »

Valencianisme

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.

Nou!!: Catalanisme і Valencianisme · Veure més »

Valentí Almirall i Llozer

fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.

Nou!!: Catalanisme і Valentí Almirall i Llozer · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Nou!!: Catalanisme і Vallespir · Veure més »

Via fora els adormits

''Via fora als adormits y resposta del Sr. Broak, secretari que, fou el Sieur Mitford Crow, al Sr. Vallés, son corresponent de Barcelona, sobre les mateixes politiques presents'' Via fora els adormits fou un opuscle antiborbònic publicat a Barcelona el 1734, una crida a la defensa de les llibertats arrabassades el 1714 i a la reclamació dels territoris cedits a França per la Pau dels Pirineus, i reivindica la creació d'un domini català que amb utilitat de l'Europa pot reviure, o bé la creació d'una república lliure de Catalunya o una república o regne d'Aragó, aliada a una república galaico-portuguesa.

Nou!!: Catalanisme і Via fora els adormits · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Catalanisme і Vic · Veure més »

1 de novembre

El primer de novembre o primer de santandria és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 1 de novembre · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 11 de juliol · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 11 de setembre · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 14 d'abril · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1700 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1711 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Catalanisme і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1716 · Veure més »

18 de febrer

El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Catalanisme і 18 de febrer · Veure més »

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 18 de juny · Veure més »

18 de març

El 18 de març és el setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 18 de març · Veure més »

1833

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1833 · Veure més »

1859

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1859 · Veure més »

1873

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1873 · Veure més »

1880

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1880 · Veure més »

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Nou!!: Catalanisme і 1882 · Veure més »

1883

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1883 · Veure més »

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1885 · Veure més »

1886

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1886 · Veure més »

1887

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1887 · Veure més »

1888

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1888 · Veure més »

1891

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1891 · Veure més »

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Nou!!: Catalanisme і 1892 · Veure més »

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Catalanisme і 1899 · Veure més »

19 de desembre

El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 19 de desembre · Veure més »

1900

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1900 · Veure més »

1901

209x209px;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1901 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Catalanisme і 1905 · Veure més »

1906

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1906 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1909 · Veure més »

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Nou!!: Catalanisme і 1910 · Veure més »

1914

Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.

Nou!!: Catalanisme і 1914 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1916 · Veure més »

1917

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1917 · Veure més »

1919

1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.

Nou!!: Catalanisme і 1919 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1922 · Veure més »

1923

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1923 · Veure més »

1925

''Far a Groix'' de Paul Signac (1925).

Nou!!: Catalanisme і 1925 · Veure més »

1928

Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1928 · Veure més »

1930

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1930 · Veure més »

1931

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1931 · Veure més »

1932

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1932 · Veure més »

1933

El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.

Nou!!: Catalanisme і 1933 · Veure més »

1936

;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.

Nou!!: Catalanisme і 1936 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: Catalanisme і 1939 · Veure més »

1940

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1940 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Catalanisme і 1944 · Veure més »

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Nou!!: Catalanisme і 1954 · Veure més »

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Nou!!: Catalanisme і 1958 · Veure més »

1961

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1961 · Veure més »

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Nou!!: Catalanisme і 1969 · Veure més »

1970

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Catalanisme і 1970 · Veure més »

1971

;Països Catalans.

Nou!!: Catalanisme і 1971 · Veure més »

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Nou!!: Catalanisme і 1975 · Veure més »

1976

1976 (MCMLXXVI) fon un any de traspàs del calendari gregorià.

Nou!!: Catalanisme і 1976 · Veure més »

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Catalanisme і 1977 · Veure més »

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Nou!!: Catalanisme і 1978 · Veure més »

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Nou!!: Catalanisme і 1979 · Veure més »

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Nou!!: Catalanisme і 1980 · Veure més »

1981

1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.

Nou!!: Catalanisme і 1981 · Veure més »

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Nou!!: Catalanisme і 1985 · Veure més »

1986

1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.

Nou!!: Catalanisme і 1986 · Veure més »

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Nou!!: Catalanisme і 1987 · Veure més »

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Nou!!: Catalanisme і 1989 · Veure més »

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Nou!!: Catalanisme і 1990 · Veure més »

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Nou!!: Catalanisme і 1991 · Veure més »

1995

1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.

Nou!!: Catalanisme і 1995 · Veure més »

1999

1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.

Nou!!: Catalanisme і 1999 · Veure més »

2 d'abril

El 2 d'abril és el noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 2 d'abril · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Catalanisme і 2005 · Veure més »

2006

2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: Catalanisme і 2006 · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Catalanisme і 2012 · Veure més »

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 23 de juny · Veure més »

24 de juny

El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 24 de juny · Veure més »

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 30 de setembre · Veure més »

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 6 de desembre · Veure més »

8 d'octubre

El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 8 d'octubre · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 9 d'octubre · Veure més »

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Catalanisme і 9 de setembre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Catalanisme polític, Catalanista, Catalanistes, Catalanitat, Catalanofília, Catalanòfil, Moviment nacionalista català, Nacionalisme català, Nació catalana, Regionalisme català.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant